Quan la llei i la justícia no van de bracet: 'Impossible' arriba al Teatre Tarragona

00:00:00: Ho anem a començar des del principi d'aquell dia.

00:00:03: La persona

00:00:04: de la foto que li he ensenyat...

00:00:05: No, no la reconec.

00:00:07: ...que el seu interrogatori m'ha fet dubtar de la meva fe amb la gent.

00:00:12: Impossible, és una il·lusió,

00:00:15: un esdevatiment

00:00:16: just fins al moment abans que

00:00:17: es produeixi.

00:00:18: L'espai

00:00:19: que m'acull en vint i tres hores al dia

00:00:22: s'anomena l'enseu

00:00:23: amplitament.

00:00:24: En vostè sempre

00:00:25: ha preocupat per algú que placa.

00:00:26: M'estimo la llengua, la seva precisió, protegeix-ho als simplificacions!

00:00:31: Avui divendres el Teatre Tarragona a Cull, impossible.

00:00:33: Una proposta teatral de Casandra Projectes Artístics que ens convida a reflexionar sobre la lialtat, l'amistat als ideals i les contradiccions humanes.

00:00:41: L'obra basada en un text de l'escriptor italià Erri De Luca, en situa davant d'un interrogatori judicial, un jutge jove investiga un vell revolucionari acusat d'assassinar una anticamica i company de lluita.

00:00:51: El que comença com una investigació criminal acaba convertint-se en un intents combat dialèctic sobre la justícia, la traïció... ...i el pas del temps.

00:00:59: Amb Lluís Soler Bernat... l'espectacle arriba avui aquesta mateixa nit de divendres a les vuit del vespre al Teatre Tarragona, dins la temporada de tardor i bèndards escèniques de l'Ajuntament del municipi.

00:01:12: Avui volem descobrir una mica més amb el seu director, Ramon Simón.

00:01:15: Ramon, molt bon dia!

00:01:17: Hola, bon dia...

00:01:18: Escolta, Ramón, per començar impossible parteix d'un interrogatori judicial però va molt més enllà d'una història criminal que és el que més et va atrapar d'aquest text derri del Lucca i et va portar volet traslladar-ho als escenaris

00:01:32: Va de trepar moltes coses, però una d'elles és la possibilitat... ...de veure com les persones quan ens enfrontem davant de la llei.

00:01:40: Quan ens en frontem davà de la estructura judicial.

00:01:43: Estem absolutament desaramades i desprotegides.

00:01:46: Va que passa aquí un personatge fantàstic!

00:01:49: Un personatge que ja té una mica de tornada a tot.

00:01:52: Un que un home que va ser acusat de terrorisme sense haver fet cap delicte de sang.

00:01:57: Que va passar pel presó i evidentment el sistema judicial de si precis o d'alguna manera li és bastant igual, no?

00:02:04: I pot afrontar-s'hi des d'un punt de vista que la resta dels humans no poden ser.

00:02:09: Com ens expliques i com m'explicàvem al final hi ha dos personatges molt diferents podem parlar també d'uns xoc entre generacions

00:02:18: És un xoc absolut en tres generacions dintre maneres de pensar per això et digui el text té tant ric, té tan reflex que hi ha moltíssimes coses que em van atrapar Una d'elles és aquesta, també.

00:02:29: És veure com hi havia una generació que havia lluitat per uns ideals col·lectius.

00:02:35: És a dir, que havien lluitats en nom del grup, en nom de la comunitat... I com després tot això es perd?

00:02:42: Hi ha el tema de la Comunitat, el tema del grup i de la col·lectivitat ja no interessa ningú.

00:02:48: Interessa més la perspectiva personal, els propis èxits, les històries... El tenir diners cadascú pròpiament i no preocupar-se de si els altres entenen o poden sobreviure.

00:02:59: Entenc que un altre precisament de les mostres de l'obra és ensenyar què passa quan una persona continua defensant aquests ideals, que sembla que el món ja s'ha oblidat d'ells i de defensar-los?

00:03:10: Sí... De fet, clar, què passa?

00:03:13: Ha passat a una prestació molt personal.

00:03:14: Aquest personatge té una mica... És bastant un reflex de la pròpia manera d'estar del R i de l'UK.

00:03:22: El R i el UK és un senyor que havia també estat involucrat amb l'OTA continua, és a dir, que havia estar involucrats realment en la lluita social i obrera... És un senyor que, clar, al cap dels anys hi ha passat la història, que amb tots aquests moviments els va passar per sobre, d'arribar un moment que diu que l'únic que queda de veritat què és el compromís personal.

00:03:44: Aquest compromís personal, que nosaltres anem posant en moltes coses, encara tenim present que el que defensen són unes idees.

00:03:50: Però el que queda davant de la dificultat d'articular una lluita col·lectiva és una suma de gent que finalment es dedica a fer aportant davant aquestes lluites i aquestes ajudes.

00:04:05: Per exemple, l'Augolèri del Lucca com a tal és ell mateix, és un senyor que després de totes aquestes lleutes es va dedicar Doncs ha passat a menjar per la gent de Sarajevo, per sota els túnels quan estava antidotejant Sarajevó o que va conduir ell mateix un camió, o conduia camión fins a Ucraïna per portar coses... Per portar menjar i coses de primera necessitat als ucrainèsos que estan patint els bombardejos dels russos.

00:04:32: És a dir el pas d'aquesta lluita col·lectiva que ara sembla tan difícil pot ser una manera de rearticular-les a partir de la lluite del compromís personal

00:04:42: Ramona, o impossible també es porta a Sena un debat que no existeix des de fa moltíssim temps i que continuï sent vigèna dia d'avui.

00:04:50: Que és la diferència entre allò que és legal i allò qui és just, no?

00:04:56: Aquest és molt bona!

00:04:58: I una cosa fonamental a l'obra hi ha moment en què nosaltres catalans entenem molt bé... O sigui, hi ha un moment molt clar.

00:05:06: Hi ha el moment que diu... Que la que ha passat no importa si s'arriba a establir una veritat processal.

00:05:14: És a dir, si realment hi ha una cosa que pot funcionar com a veritat procesal, que compres les normes per què et condemnen encara, que no és i passa res del que es diuen, això pot tirar endavant.

00:05:25: Clar, aquesta és una de les trampes del món jurídic, no és una trampa de la llei.

00:05:31: Llavors és trampa?

00:05:32: No és trampe?

00:05:33: És així!

00:05:34: Clar, hi ha molta gent que et defensenar no és trampa, és un acord.

00:05:37: És un acord perquè el sistema judicial pugui funcionar i per a mi és una trampa.

00:05:44: Cadascú que s'ho vini com vulgui!

00:05:46: Què vol dir això de què?

00:05:48: No importa el que ha passat si existeix una veritat processal.

00:05:51: Va, va... aneu-vos a guanyar els diners amb una altra banda

00:05:55: He parlat precisament de la connexió amb el dia d'avui.

00:05:59: La història, a partir d'un passat de lluita política... Molts dels dilemes que planteja continuen sent vigents.

00:06:05: Quines conneccions es pot establir aquella gent que vingui a veure l'obra?

00:06:09: Amb una mica la realitat social i política que tenim actualment?

00:06:13: Jo penso que és un text que des d'aquest senyor ja és un senyor gran.

00:06:18: I és un Senyor que hi ha no lluites, sinó que no s'ha de dir com deia.

00:06:22: Ha abandonat una mica tot aquelles grans maniobres, però no ha deixat demostrar la seva oposició davant d'un món que li sent l'injust i que no funciona.

00:06:33: Clar, jo crec que una de les grans decisions de l'obra és aquesta.

00:06:37: És a dir, perdoneu... Potser no les coses no s'articulen de la mateixa manera que fa cinquanta anys.

00:06:43: Segur que no.

00:06:45: Es poden articular?

00:06:47: Jo crec que sí!

00:06:48: I per on comença aquesta articulació?

00:06:50: Doncs perquè ningú compregui en rodes de molinos i perquè ningú deixi d'oposar-se a un règim que realment cada cop és més injust.

00:07:01: Ramon, parlant de la posada en escena, perquè bona part de l'obra se sostén aquest intents combat de paraules entre els protagonistes com es treballa, en el teu cas des de la direcció per aconseguir aquest enfrentament dialèctic mantingui l'atenció i la vegada tràpiquen constantment a l'espectador

00:07:17: Doncs mira, això hi ha una part important que és ceina... La més important és la ceina dels actors.

00:07:23: En aquesta aspecte són ells els que acaben incorporant aquests personatges, els queden sent viure com és lògic i tots sabem.

00:07:30: Però, evidentment, hi ha alguna part de ceina del director que també és molt important o la directora, que consisteix en realment articular el sentit de tot plegat i un element que de vegades oblidem, que és fer treballar al ritme de la parla perquè tot això acabi atrapant la gent com tu dius.

00:07:47: És a dir, on són els llocs?

00:07:49: On són les

00:07:49: aturades?,

00:07:50: on hi ha un creixent o on realment el personatge ha d'utilitzar més veu menys volum, menys pausat... Aquí hi ha tota una sèrie de elements que, juntats en el sentit, fan que la cosa funcioni i això és feina del director.

00:08:05: És una de les parts de la feina dels directors.

00:08:08: Tu ens parlaves ara dels autors, i vull parlar d'ells perquè al final es relacionarien actors amb trajectòries i generacions diferents.

00:08:15: Entraran-nos en el Lluís Soler i el Bernat Quintana?

00:08:18: Com està del treball amb ells per construir aquesta relació que és molt particular entre els seus dos personatges?

00:08:24: Sí, potser és molt divertida, perquè és una relació... que comença primer des de l'oposició, és a dir, el personatge del Bernat, el fiscal, aquest, el jutge, perquè això ho fa dels jutges.

00:08:34: El jutge aquest és un noi, és un senyor com el triomfà És un senyor que vol ser un jutjat respectat, que al mateix temps té una certa tendència a creure's que això de la llei és just i funciona.

00:08:49: Com diu un moment el personatge del Lluís, l'investigat... Que diu des que vostès creu que el codi civil és igual per tots.

00:08:59: I en sucreu o ho intenta, i evidentment no el codis civil, però massa igual per tothom tampoc no és.

00:09:06: Clar, aquesta relació hi ha per una banda un jutge que estima la seva professió.

00:09:11: Un jutge qui és capaç d'escoltar, que és que això si no l'obra seria impossible.

00:09:15: És a dir amb segons quin jutge ara ens vindria la memòria... No podríem fer aquest espectacle perquè no escolten.

00:09:22: Aleshores no escolten, perquè ja us saben tot, tants.

00:09:25: Hi ha algun moment fins i tot el personatge de Lluís acaba acusant al jutge de disc.

00:09:30: Que no m'escolta!

00:09:33: Ja sap el que vols que passis, saps?

00:09:37: Però sí, hi ha una certa tendència d'aquell personatge a escoltar perquè si no seria impossible.

00:09:41: I sobretot hi ha... una manca de relació amb la generació precedent.

00:09:46: És a dir, el jutge no acaba d'entendre per què aquesta gent de l'època del que se'n deia, l'edat del plomb a Itàlia o l'epoca dels anys de plombs, perdó, que era un moment en què hi havia les brigades roges i totes aquestes coses, moments de terrorisme, un moment on no sé què..., clar, ja el jutget Li queda molt lluny tot això.

00:10:05: No acaba d'entendre per què aquella gent feia això, i en canvi al final de l'espectacle hi ha un moment que sí que entén una cosa, hi ha el moment que entenc... Ostres, ara vostès han anat a la presó per haver lluitat per una causa col·lectiva.

00:10:22: I avui en dia només va a la pressió la gent que mira d'en Butxacarfa i d'omplir-se les pròpies butxaques dels calés als altres.

00:10:31: No ho entenc, això és un conflicte processal.

00:10:33: Per què es foten a la presó quan necessiten persones ràpids?

00:10:38: La relació d'aquestes és una relació de descobriment també.

00:10:41: De com un personatge va descobrint l'altre i de com fins i tot aquest jutge arriba el moment que acaba no tenim simpatia perquè si pogués el condemnar hi haurà assassinat evidentment però sí intentant entendre que el món de vegades no s'acaba entre les quatre parets, entre la tapa del davant i el darrere del codici.

00:11:02: Ramon, ja per acabar!

00:11:03: Vull portar-ho impossible aquí a Tarragona, al Teatre Tarragones sense reglar-nos massa coses evidentment amb quina sensació, amb quines preguntes, qüestions t'agradaria que sortís la gent que vingui a veure-ho aquesta nit?

00:11:16: Jo penso que hauríem de sortir preguntant-se una mica si aquest sistema que tenim... tant econòmic com polític, perquè evidentment l'obra està farcida de reflexions sobre el sistema que funciona el sistema polític.

00:11:35: Com funcionem nosaltres?

00:11:36: Fins a quin punt som capaços de mantenir les nostres idees o al cap de cinc minuts l'extraim per tenir un interès particular que ens ho fa fer?

00:11:46: Jo crec que l'estructura ja ha sortit sobretot preguntant-se aquestes coses.

00:11:49: Fins aquí són capaços d'oposar-nos amb aquest sistema, no per fer-nos d'oposar, sinó per treure el debat de les coses que pensem que són injustes i fins a quin punt sobretot som capaços de ser fidels en nosaltres mateixos i en la nostra vivia.

00:12:07: Acabem recordant que aquesta obra impossible representarà aquesta nit a les vuit del vespre al Teatre Tarragona per tota aquella gent de la nostra territori que tingui ganes d'anar-la a veure Ramon Simó, el director de l'obra.

00:12:18: Moltíssimes gràcies per atendre els nostres micròfons i que vagi molt bé aquesta nit.

00:12:23: Moltes gràcies a vosaltres!