TanFan #6 | David Bowie: S'ha d'experimentar

00:00:35: Molt bona tarda i confusible de Vivovi.

00:00:37: Benvinguts tots a TAMFAN, un programa de la gent que s'estima la música dels cantants i els grups.

00:00:44: Avui som dia molt especial i segurament és el problema més complicat que tenim perquè avui parlarem d'unes de les grans estrelles, dels grans músics... de la música popular del pop rock dels últims trent anys Però a més parlem amb una persona que ens sap moltíssim, que és el Miguel.

00:01:04: Que el Miguel, que els us coneixeu com les persones responsables des de fa anys d'associació del músics de Tarragona.

00:01:11: Molt bon guitarrista.

00:01:12: Ha actuat efectivament de tot, ha actuat de tots els gènere's, ha tocat ja, s'ha estat fent un power trio que es diu dos... Ut, si ho dic bé, clarament que són formidable.

00:01:26: Si busqueu allà a tu, vareu que toquen de veritat molt bé i l'altre és que és un tèntic fan d'Ivaguí perquè aquí ens ha portat un munt... Un munt de gifs, de detalls, de discos, de coses.

00:01:39: D'ell no podem ensenyar-ho tot.

00:01:42: Què ets exportat?

00:01:44: Bona tarda, Miguel!

00:01:44: Bona

00:01:45: tardes, Pau.

00:01:46: Molt bona tarda al

00:01:47: redacte.

00:01:50: Què és d'Aivaguí?

00:01:52: Un extraterrestre?

00:01:53: Segurament, perquè és una fase que tot hi hauria deixat, sembla d'un moment.

00:02:00: I torna i torna sempre acabant amb els estrelles, no sé què... Molt bé!

00:02:05: Esportes moltes coses.

00:02:07: Si us veu aquí la càmera alguns discos.

00:02:09: Aquí per exemple és el seu primer gran... No el primer que va publicar però el seu primeiro gran.

00:02:14: I aquí tenim... Bé, gairebé tots els de la zona... És que me falten mans.

00:02:20: Mira, amb mans sortint.

00:02:22: En tot cas farem una cosa.

00:02:25: Expliqui'ns o digui'ns quina és la cosa que et sembla més curiosa que ens portes?

00:02:29: I a l'altra banda, com anem xonant cançons, anem traient alguns feries que aporta i algun celebres, algunes rareis que puc aportar.

00:02:38: Et toca't què és la coisa que et fa més gràcia o que tens més carinyo?

00:02:42: Porto

00:02:42: dos recordatoris el primer al cinema d'Asterragona veient jo Cristina Efe, el Vuitant a dos.

00:02:51: Llavors allà em vaig quedar aquest que canta qui és... Em vaig quedar en la cançó dels heroes que sortia i a partir d'aquí hi va ser una història de amor, de búsqueda i de trobada en David Bowie, que per mi és l'artista total.

00:03:06: No crec que n'hi hagi un artista tan plural, tanta vinciana com David Bowie.

00:03:14: I després una altra cosa, que és el pas de premsa de la gira a Sao An-Bixion d'en Soranta al Estadio Olímpic de Barcelona, que va tocar en format de trio.

00:03:27: O sigui, eren quatre, però surtoçament no n'hi havia baixista.

00:03:31: Hi havia bateria teclista, guitarrista i ell... toquen l'acústica, però no n'hi havia baixista ni falta que feia.

00:03:38: O sigui el guitarrista era Adrien Billu qui coneix a King Crenchon o als discurs en directe del giros i de la època del station-toestation etcètera és un dels guitarristes que sortia de Girambel.

00:03:50: Llavors va ser a Papullan, segons Ambition va ser un tour...

00:03:54: I la equidanya era?

00:03:56: Duranta.

00:03:56: Durant.

00:03:57: Durantes.

00:03:57: Hace de setembre d'un moment sense durants

00:04:00: És que a mi una de les coses que m'agraden, perquè em agrada molt la guitarra acústica és que precisament és una persona que es muta tot d'una història entre galàctica i somenci.

00:04:08: Primer sants de manera molt definida però després va mantenint i ho fa a partir del principi amb una mena de new folk sobretot apatjant-se en la guitarre acústeca I és una mica veritat És un salt molt mortal, perquè fàcils fer altres instruments, molt més complicats.

00:04:29: I així tenim el primer de les disques que no ens portes tu per sentir.

00:04:34: Jo abans de posar la cançó faré dues coses.

00:04:37: Ensenyar això per fer una mica de ràbia a la gent... perquè és un regal que m'has portat, i és una samarreta del dia de la música precisament d'Alsosació de Musics de Tarragona l'any de l'endemà, el que va ser el tribut a David Bowie, perquè l'associació cada any fa un tribut als grans.

00:04:55: i amb els quals Miquel també participa com a músic.

00:04:58: Te'l recordes què vas tocar aquell dia?

00:05:01: Sí, en dòs su té vaig tocar el What I Worry Nown que va ser reportat per escoltar-lo després.

00:05:08: Vaig tocar un altre tema que ara no me'n recordo però sobretot recordo el Heroes.

00:05:12: Heroes que més anirem YouTube... És la mena de l'Estar que fem quan acaben les nostres aportacions al concert dedicat o tributada acabant en un gran tema, d'en aquest cas de Bebogui.

00:05:27: Com no podia ser una altra manera, giros.

00:05:28: Giros que dura tres minuts i mig... Aquest giros va durar quasi set minuts, era una atrevegada, clar, estem parlant dels grans temes i per a l'associació de músics poder tocar el giro de Satarragona a casa nostra i poder demostrar que a casa n'hi ha molts bons músics.

00:05:44: Va ser una cosa...

00:05:46: Molt bé, fantàstic!

00:05:48: Escolta'm, el primer disc d'Evipoi no se t'atendria amb tota la discografia perquè és que no teníem temps, saltem una mica per sobre, posem el segon disc que va ser el seu primer gran èxit i jo voldria fer-te tu, Miquel, i voldries fer tothom que ens escolti una prova?

00:06:06: que féssim tots un exercici d'abstracció.

00:06:09: Abstracció vol dir, estem en l'any de l'anàlisi de la música de la musica, sentim uns grups, tu el que tu vulguis però a Davi Woggi no ha existit mai.

00:06:21: I anem a un festival per proximitat primavera saum o qualsevol altra.

00:06:26: I en sec entre mitjans i altres cantants sobre una persona inglesa i canta la cançó que sonarem ara.

00:06:33: I pensem... mai hem sentit de viure avui i de cop sentir-me això.

00:07:37: Miguel, has fet el jessís d'extracció?

00:07:40: T'he imaginat que això em sentim mai.

00:07:41: A tu et sembla que la música et dona en xixanta o que pot ser música actual perfectament?

00:07:46: L'altre dia pensava anar-te a mis dos i pensava quan estava l'Anau entrant a l'espació profunda, com deien ells, abans d'arribar a la lluna... I pensava crowd control.

00:08:00: M'atreia ja la idea!

00:08:01: O sigui...

00:08:02: Penso en aquella màgia i no tinc una altra cosa que pensàvem el dos milú d'hotis de l'espació, que va ser on ell justament es va implicar per treure aquesta cançó del país so dit-hi.

00:08:15: Sí, de fet, per publicar jo diria que sí, o sis dies abans d'haver arribat a la junta, perquè és greu que els viatges estelars estaven molt així... Però ja t'és que... La música ens caigui content molt bé el pas del temps, sinó que és una música, ja diria, intemporal.

00:08:31: Sí,

00:08:32: completament.

00:08:32: Ara

00:08:32: mateix, sense això amb un festival no ho sentim mai i... Ostres, tan sorres!

00:08:39: És clar, quan tenim un creador, un cantant com David Bowie, que passen els anys, els temes continuen sonant igual de nous que al seu moment És impressionant.

00:08:52: Estàs trobant una obra de art.

00:08:54: Ja és una altra història, no és una cançoneta composada en dos acords i tal... que sí que ho és perquè ell defensava els temes en un acústic també tu tinguessis eh!

00:09:03: I molt dels concerts de tu a tu en la ràdio que feia als chequins de l'època d'ECBS al dos mil minuts durant Tepico i tal, el tocava l'acústica i defensava les temes simple i llenament en un lacústics.

00:09:15: Impressionant!

00:09:16: És veritat, ell també es va sentir molt atreït per una altra bèstia parda que és el Pottilan.

00:09:25: Llavors és bo.

00:09:26: A partir d'aquí ho has imaginat... Però sí que és veritat que aquest punt de incertesa és pa i temps, que l'endemà s'allarga en segle xecolòroni i està en el dos mil vint i sis i sona igual que al mil novecent sisanta buit.

00:09:39: O sigui, és brutal!

00:09:43: per no estrenar els massa, però sí que acaba la pena senyalar una mica de com era Vivovi el seu interès per totes les sals musicals.

00:09:56: Per a la pintura, pel teatre, pel cine... El teatre ja de jove ja va participar al lincei quema amb la seva companyia molt en tema de la mímica i, si vols dir-vos, se'n posa.

00:10:10: increïble a la nostra sort de tots els papers.

00:10:13: Era quasi un home del reneixement.

00:10:16: Sí, sí.

00:10:16: La veritat és que sí.

00:10:17: Jo t'he dit abans d'un David Chiv pensant en llarg alçada... Estem parlant d'una cantant de rock però sí que és veritat que la seva proposta escènica i sobretot estètica és brutal.

00:10:31: Agafa el mimo i fa una art d'amunt de escenari.

00:10:34: En sigui... És que és continu.

00:10:37: O sigui quan jo veig la teva imatge Gaint's Press és un grup de rock'n roll pur i dur, vestit amb trage.

00:10:44: Estic veient el mateix Bowie trencador i conciliador en aquesta búsqueda de creativitat totalment actual i totalment novedosa.

00:10:55: És curiós que ell va viatjar a Nova York i també era un gran admirador del tot l'entorn de l'Hurrit... D'Aquí Pop, no s'hi ha dit gent.

00:11:09: Ell després va potenciar perquè va ser ell que el que va produir o més o menys va conduir a l'Als Transformers, que va ser l'àlbum de l'horrit surodimica del seu cercle, que a mi em sembla genial eh?

00:11:22: Però bueno, surodemica sobre en públic m'example amb l'ajuda d'Eivogui, que teniu sentit... Un comercial on s'ha dit arribar.

00:11:31: Transformer és una obra de art i veu-hi, li va treballar el ritm d'una manera molt especial... Igual que ho va fer al Nijipop, igual que ho van fer a molta gent, que no coneixerem el millor d'aquí un futur.

00:11:43: Però sí que és veritat que era... com aquest tipus esteta, però també aquella persona que anava més enllà.

00:11:50: Aquella persona, que t'ajudava a forjar-te la teva carrera... Però també a buscar quines mancances i quines coses potents tenies per multiplicar-la.

00:11:59: És veritat que n'hi ha un lurrit abans del transforme i després de transformes.

00:12:03: I un lurit al New York.

00:12:06: Sí, sí, sí.

00:12:08: Per a mi, Neu Lluireta és un altre dels

00:12:10: capos.

00:12:11: Sí

00:12:11: sí, per mi també.

00:12:13: En tot cas hi ha tota una època llarga que ha dit d'una manera... potser molt simplista és l'època del glam, la èpoque en què crea un personatge que és el Siguis Tardus i amb els quals és llargo.

00:12:26: I tu has triat, precisament, un de aquests discs que queden temporalment al mig que és del Hanky Dory?

00:12:34: Jo clar!

00:12:35: És que quan te'n vaig dir, em porten set o vuit cançons d'ell per anar posant.

00:12:40: És que jo m'imagino que l'exercici és difícilíssim perquè en tots aquests més discos hi ha obra mestre i cada cançó... I tu no n'has triat dos aquí.

00:12:53: On és el change?

00:12:55: ¿Per què el xenx per una cosa especial?

00:12:56: Per

00:12:56: trencar.

00:12:58: Crec que comercialment parlant en Bowie, després de totes aquestes pistes treballadíssimes del primer tema que hem escoltat, on té la florinata als músics anglesos... Llavors pensem que és Tarri Guiman, que és el teclista de jazz dels millors discos de jazz, del fràgil i del close to the edge..., però també tenim... gent del jazz com el Flower que toca el trombó, que toca... És una passada.

00:13:21: I de cop i volta apareixen aquest disco i fa el change, que és com una cosa molt comercial, molt directa, i que sobre hi ha el camí que després ens trobaran en altres temps.

00:13:31: D'en canviant sovint.

00:13:32: Escolta, anem pel change, doncs?

00:13:34: Que a part de comercial és fantàstic!

00:14:06: Every time I thought God had made it seem the taste was not so sweet, So i turned myself to face man.

00:14:18: Well I've never caught a

00:14:20: glimpse of how others must see you faker.

00:14:27: I'm much too fast take that test and turn on face the

00:14:38: strength Molt bé.

00:14:39: Doncs és fantàstic, no?

00:14:39: Que canvi de ritme i aquesta melcheta molt edible... De fet està fent change perquè tota la seva vida va ser un change continu cada disc en una història diferent.

00:14:51: Tens l'altra disc també que d'aquest... altra cançó també d'aquest disc, que és La Life of Mars.

00:14:56: Sí, sí, bueno, evidentment.

00:14:58: Bé,

00:14:59: hem d'agafar dos que puguis agafar totes perquè és que no t'has perdissit, la veritat!

00:15:03: És que estem parlant de classe.

00:15:05: de clàssics, de temafos... de temes que se han de tocar si o sí.

00:15:10: Temes que has d'escoltar si o si.

00:15:12: Si has dentendre la música rock sense debut, bogui no s'entén.

00:15:16: La música rock actual.

00:15:18: Tant a l'eletrònica com al rock, el metal, com a tot el que ha tocat perquè boguí va ser dels primers en tocat totes palos.

00:15:25: Menys el flamenco o a tocatut?

00:15:26: Sí, sí, sí.

00:15:27: Molt bé!

00:15:28: Ja estàs.

00:15:29: Los nens mí cap al iPhone Mars But her mummy is yelling, no.

00:15:46: Her daddy has told her to go but

00:15:50: a friend is nowhere to be seen Now she walks through the sun country To the seats with the clearest view and

00:16:02: she's hooked on sell the screen The film is a sad thing for her She's lived it ten times or more Sí, bé.

00:16:32: Aquesta vida a Mart i el que dèiem abans és que és un constant continu, aquesta fugida d'aquest món d'aquesta realitat.

00:16:40: Et suposo que igual es veia una persona... Jo què sé, extraordinari o fora del corrent?

00:16:46: O que tenia...

00:16:47: Era una persona peculiar.

00:16:48: O sigui i pensa que ell era a mi Quintin de Mar-Bolan però també s'havia apropat molt la mística, l'esoterisme, el cròlei, que també era una part important als discos d'El Eceplendi de Jimmy Page sobretot.

00:17:03: És un tipus que controla molta, molta de la ingeneria que no estem parlant de la ingeneria que avui dia podria tenir tu horizonte en el quadre d'Iker Jiménez Si no, molt allunyat d'això.

00:17:15: I sempre està pensant en l'espai, sempre està pensando en coses misterioses i sempre està fent que els temes acabin arribant a aquest punt.

00:17:25: D'aquesta època hi ha altres grans disques si vols ensenyar algunes portades tenim aquí, que estem parlant de la demanda... I l'altre famosa de... Sigues Tardos, que és el personatge que ell s'inventa.

00:17:49: El seu altre ego que s'hi inventa i que un dia amb un concert mata.

00:17:53: No ho dic en prou mena?

00:17:54: Fas la pareixa?

00:17:55: Sí, sí.

00:17:56: Segurament perquè no se'l menjés.

00:18:00: Perquè hi havia un moment ja que semblava més d'esquissofrènia, que no sabíem gaire si era una ura a l'altra, i se'ls va canviar.

00:18:08: I de fet va fer un disc nou Va fer un disc que era Young Americans, que era un canvi absolut de rumb.

00:18:19: Explica'ns tu tècnicament més millor que jo el canvi és perquè sempre hi ha d'uns ritmes molt diferents ja amb Young American.

00:18:26: Estan parlant de Fame.

00:18:31: Que té Fame?

00:18:32: Fame és un gran tema a discos però també és un grand tema que està composat a la mama Angel Lennon Llavors és brutal el que arriben a explicar on arriba la fama en quatre paraules.

00:18:47: I, a més a més, deuen arribar a la famа però han un sentit crític i àcid i irònic ha tindut un gran èxit, que a més-a-més és un èxit que a ell recordem que té molts discos jo d'una americana no sé si és el Ct o el VIII, discos...

00:19:02: Aquests per

00:19:04: allà n'hi

00:19:04: ha.

00:19:05: Doncs

00:19:05: fins a jo una americana, ell està perdent pasta No hi ha manera.

00:19:12: Quan no era un mànager que li ficava, era l'altre mànger o l'advocat de última hora i tal.

00:19:18: I és en feina on on realment obri una altra vegada aquest camí que a Enxengs està insinuant i en feins ja és arribar al tot.

00:19:26: És un camí més negre, més a prop del sol... A mi el que em sona molt a funk Sí, moltíssim.

00:19:37: Aquí a part de Jolenen és molt divertit perquè sembla que a Jolennen no hagi pogut fer el disc de música negra que ell no podia fer... No, perquè...

00:19:47: Aquesta és bona, Pau!

00:19:49: No sé, digue-te sensació, no?

00:19:50: En veig l'Oleonoll aquella i ja tinc l'ocusió de fer això i llavors en Carlos Salomar al guitarrista

00:19:58: té

00:19:59: un pes increïble.

00:20:01: D'aquí et dius que hi ha una versió de la Crosse d'Univers.

00:20:06: Sí, jo crec que ha passat moltes vegades per... una desapercebuda però que per mi, hòstia és molt important perquè crec que... Jo l'Eno la va gravar amb un mantra de...

00:20:23: Indú, d'aquells.

00:20:24: Indú

00:20:25: que... Dibdal?

00:20:27: Però ell amb aquest gurú i aquesta història m'ha acabat tiros.

00:20:36: Sí, sí... En el

00:20:38: gurú...

00:20:40: Ah!

00:20:42: I van acabar tiros perquè va agredir sexualment.

00:20:44: Sí-sí-sì.

00:20:46: Crec que es va explicar la històrea més bé per no merda l'imatge dels Beatles i per no emparellar-se en George Harrison, que va ser aquí amb la seva bola.

00:20:58: Però totes les versions que hi ha... Tireu una mantra aquest, no?

00:21:02: Menys aquesta, aquell intrebé directament que el mantra no és, que només diu ningú que enviarà al meu món.

00:21:09: I per tant ja trobo que és molt revelador del que a mi em vol dir el disco, però això és una altra història.

00:21:13: En tot cas, és un... un disc que canvia, va cap a les músiques més sols i aquest cas de cançó és purament fang.

00:21:27: És un canvi realmente xulo.

00:22:29: Jo tinc la sensació... que la música de Vogue és fantàstica, cada disc s'hi prende de l'acord.

00:22:37: Però hi ha un element que es diu a veu... És que és el element conductor que dius, tia!

00:22:41: Quan la cançó dius vale, vale, i apreix el seu aveu dius o tia?

00:22:47: És un gran cantant.

00:22:49: Un tipus que, a més a més, seguint l'estela de altres grans cantants americans, més Crooner com Francinatra o una trigosa... És un tipus qui controla molt la dinàmica del micro.

00:22:59: Saps com prepar-se?

00:23:01: Jo crec que ve de la indústria del cinema i del teatre aquesta manera gesticular i aquesta manera d'interposar la veu i ficar-la, llançar-la.

00:23:11: Tu veus aquesta veu i t'imagines un pedazo, tio.

00:23:14: I és un tia ronc!

00:23:15: Sí... Bueno, almenys jo tenia el nom de... de Cina... Guai de Diu,

00:23:22: no?

00:23:22: La Vajilla, la Vajila.

00:23:23: Sí que era el... El Bowie, el Bowie.

00:23:26: Primer, no?

00:23:27: Sí.

00:23:29: És curiós perquè, a més a més... És que cantar molt bé, Bowie, jo recordo el concert de Tribú Taquín dos anys després del amor de Freddie Mercury i recordo que una de les parts brillants, com la d'Joss Michael, l'Aurilenox, Anilenoix, Perdó, Robert Plan, etcètera, és la de Bowie quan a Underpressor...

00:23:48: Amb l'Anilenoxtos II... Sí, sí,

00:23:51: mama!

00:23:52: És brutal.

00:23:53: Per cert, l´Underpressor que sura aquí... en aquest disc de la realitat.

00:23:58: És un tema que s'ha d'escoltar, sí o sí... Ell sempre ha estat molt, molt implicat en les músiques.

00:24:05: Sempre ha estat descobrint músics.

00:24:07: Aquesta guitarra que tu deies de Carlos Alomar està... Carlos Alamar però està apollada per l'Ares League, que és la primera vegada que ja comença a sortir.

00:24:14: Els discurs anteriors està Mike Ronson, una altra guitarrista brutal.

00:24:18: Però Harold Lee's League està fins a l'última, a Black Star.

00:24:22: Sempre he estat col·laborant amb ell fent com el dia, el veu del dia de l'ArsLink, que eren ruïdits.

00:24:28: A llavors... Clar, imagina't el feine i imagina't aquesta manera d'imbricar el funk per un anglès que no deixa de ser blanc i que no és negre.

00:24:39: Però què sona?

00:24:39: Negre!

00:24:40: És brutal!

00:24:41: O sigui aquest senyor va arribar... N'hi ha un concert en la saude l'any tres-setanta-seix, no setanta-six, de l'època de l'Station to Station, que està al Spotify, que és aquesta gira a l'Sstation to station toca el fein i tal s'ha d'escoltar Com era el Duque Blanco?

00:24:59: El Duque blanco.

00:25:00: Sí,

00:25:00: el Duco blanco a prim des

00:25:04: de Cina... Que bueno que més a més...

00:25:07: Com una institució, van passar de la mica dels ciclistardos amb aquest personatge intergalàctic en un personatge que va desenvolupant cada vegada més una elegància amb el gest, amb la manera, amb el vestir molt gran Vols aigua?

00:25:27: Sí.

00:25:28: No passa res.

00:25:30: En tot cas, saltem una mica pel mig de... Com que hem d'anar una miqueta sintetitzant, saltarem d'una edat molt interessant que és la de Perlin.

00:25:46: La

00:25:47: trilogia no es altarem.

00:25:49: És que no ho dic cap cançó que existria tu de la trilogía!

00:25:52: És que se'n va passar, potser.

00:25:54: Clar, clar!

00:25:55: Ja farem molt i moro d'una paña, si et sembla.

00:25:57: Al final farem una paña?

00:25:58: Farem

00:25:58: una paño però en tot cas són tres dies, molt diferents dels trens a l'Àud, als heroes i al Lodger, produïts per a Abraia Nino, que també és una història cada dia té un rotllo diferent.

00:26:14: Per de molts raons personals que hi hagi, també hi havia aquí un interès també i una miració per la música electrònica L'octrònica comença a Alemanya.

00:26:25: I aquí hi ha una cosa que és molt interessant i és la portada mateix del disc Hero, que si es pots posar l'equís vorà... El jazz estrany que fa el David Bowie, que se sembla també un jazz molt estrany en què fa el dis d'idiot de Iggy Pop, que tots dos just estaven a Berlín que està tenit d'un quadro, un pintor que es diu Erick Heckel, un quadro que es diuen Rocairol.

00:26:52: Que es diu Lliadiot, el quadre de l'idiota i és un quadre espressonisme extracte perquè amb els seus visites als museus com era habitual, perquè em sòstia molt llarg per part del bogui va treure i va ser aquest gest tan estranyíssim dels heroes que després... Doncs dels heroes també ens saltem, estigui perdona del feim, que és a Temfanki.

00:27:19: Un pas més cap al disc com s'havia aviat amb l'Elldentz, que ja té un pic de disc encara.

00:27:27: O sigui que ara el disc més gran... Però ja saltarem amb l'altre disc de després, que has triat tu, que és el disc Tonight, del qual tenim dos d'això.

00:27:36: Que d'un moment o altres també és una continuació de l'edents.

00:27:41: Que curiosament, el que ha passat sempre a David Bowie és que els discos arriben al número un a vendre milers de còpies anys després i Tonight és un dels discos que quan va sortir va ser vilopendiat, quasi per tota la crítica... I en el temps s'ha vist que Vigila que aquí n'hi ha coses molt interessants.

00:28:01: O sigui, el Blue Jean i la China Girl, que és un tema a l'Alimón en Nígipò... Clar, estem parlant de coses que una altra vegada David Bowings demostra que estava per davant.

00:28:12: De tant, de tothom.

00:28:13: Això va passar al verbetàndregleu i va passar a la gent que cobra camins, no?

00:28:17: La gent que van obrir el ganivet i obrint camins desbrossant... Se'n vagi passàvegades.

00:28:23: Doncs aneu a veure't tonight un pell de cançons castellats tu.

00:28:27: Una és l'hobbing d'alien, seguim amb els aliens estimant l'alient Sí, a més que és sorprenent.

00:29:43: A mi m'agraden una mica en Iguév amb un altre salt més de iubógui, no?

00:29:50: Molt ultra box, la època durant els primers discos dels Simple Minds d'aquesta imaginària electrònica, recordem que ve del Krau Rock, ve d'Alemanya als discos de la trilogia de Berlín... Però també és veritat que aquesta proposta va evolucionar als vuitanta, vuitenta i pico, ja els gurus sonen d'una altra manera i això està molt ben agafat.

00:30:12: Aquesta versió del disco de l'Oven in the Island of Tonight està molt ben agafada, però a mi m'agrada més la del directe per el que t'he dit perquè és molt minimalista i a més a més està fet en guitarra solament.

00:30:22: Llavors és una brutalitat, però per a mi és brutal, perquè embrica molt bé la lletra al que està tocat el guitarrista.

00:30:28: I és un tema evolucionat o sigui és un temes del eighty-three que realment sona de puta mare en el disco indirecte del dos mil quatre

00:30:34: Molt bé.

00:30:35: No para, no para.

00:30:36: Deveu bo o no para?

00:30:37: Sí,

00:30:37: sí.

00:30:38: I què t'adava dir?

00:30:39: L'altre cançó que has triat, aquest ja és més conegut... De fet, és un disc que quan tu dius,

00:30:43: eh?,

00:30:44: jo soc el primer... El primer que teníem... Fins a en Tilda ara, així de tu, el tenia menys valorat.

00:30:51: D'aquest que et passa una mica per damunt i no termines.

00:30:54: L'altra tema és plugint molt bé.

00:31:05: Bueno, és el que dius tu, no?

00:31:48: A mi recordo el gin-gina

00:31:50: Sí, sí.

00:31:51: Una altra mica...

00:31:54: Sí, recordem que el primer disco és un disco molt basat en l'osju i en tot el rock-mode que n'hi havia als sessenta-seix, sessanta-vuit, no?

00:32:05: Llavors sempre ha volgut tindre una banda de rock.

00:32:08: La veritat és que ho va intentar anar al Team Matching diverses vegades, no li va sortir bé però ell sempre... que sempre feia un tema de rock'n roll, o feia temes de rock-n roll.

00:32:17: O versionava el tema del rock a roll.

00:32:19: Són ambicions la gira que vaig veure jo justament.

00:32:22: Feia aquesta implicació entre rock and roll les tecnologies i no tindre baixista.

00:32:26: Llavors estava molt sequenciat a l'època.

00:32:28: Es parla de la induranta, això era ultra-novadors.

00:32:32: A més, imagina't el escenari que era supernet, superblanc... I, a més, quatre focus.

00:32:37: Tu veies quatre focus però veies el que tenies que veure.

00:32:41: T'incitava entrar solament en la música.

00:32:44: Per això que t'he dit, quan tocava el change, tocava fer-hi, tocavà el blu-gint... Quanta mil persones fent?

00:32:49: Bop, bop, botant!

00:32:50: Quanta o cinquenta, no sé... No és el Palosan Jordi, és l'altre i és supergrant, va tothom.

00:32:58: Ara passem a per mi la rareza més gran que has portat avui al menys per mi, que és una cançó que està incluïda dins de la pel·lícula Sevent que és d'Herds Filthy-Lesson, que és l'aplica distòpica.

00:33:17: I el tema també va per allà, no?

00:33:20: Sí.

00:33:20: En aquesta època em volia fer... Recordeu que anys abans havien tentat parlar a la dona d'Orwell per fer-ho en l'octubre.

00:33:30: I ell continuava pensant que tenia que fer alguna cosa que tinguéssim de veure en aquest cas concret en els assassinats i element de les persones.

00:33:39: Per què arribar en aquest punt ha fet el que fan?

00:33:42: Llavors se ven la pel·lícula.

00:33:43: És brutal!

00:33:44: Llavors quan jo vaig veure... Es creït i final veig, però si això és de vi.

00:33:48: Vau-hi?

00:33:49: Ja em vaig quedar enamorat.

00:33:50: A mi la pel·lícula ja m'havia pillat... Imagina't!

00:33:53: Al final, vau-i.

00:33:54: I justament m'agrada moltíssim perquè és un gran tema.

00:33:57: De rock està el guitarrista Gryffly Gayboards que abans havia tocat amb ell, anti-imagine.

00:34:02: És un tema con un riff molt contundent però que sona supermàgic i supernovidós una altra vegada.

00:34:08: Una altra vegada estem a la mateixa testatura.

00:34:11: Vau buir s'acaba per avançar a tothom el que vindrà després.

00:34:15: Després arriba Massifatac, arriba a Muvie, arriba en moltes coses en electrònica... Però vau guir ser el primer en pegar ara.

00:34:23: Molt bé.

00:34:23: La petada.

00:34:24: Doncs escolta, escoltem-ho i de veritat és acredita perquè m'estàs il·lustrant amb un reconeigia que a mi s'escapava d'absolutament.

00:34:33: Sí, o sigui, veu el cinema.

00:34:36: Bé, el cinema hi va fer d'actors moltes vegades.

00:34:42: Hi ha la pel·lícula famosa del director... Tor de periodos sentidos, que és la de... Ah, sí?

00:34:48: Molt feliç.

00:34:49: Molt endalt, mister Lórez.

00:34:51: Compritches a Camoto.

00:34:52: Sí, exactament.

00:34:53: Que és d'un camp durs d'entrecció i tal.

00:34:56: La guerra de Sona Carrera Mundial.

00:34:57: I el teatre ha fet molts papers.

00:35:01: Un gran èxit que va ser l'Homelafan.

00:35:03: L'Homoelafán,

00:35:03: molt bé.

00:35:05: Doncs a tothom anem amb aquesta incursió musiquant una cançó... Perdó, una pel·lícula tan... Tan interessant el seu dia i que et ja va tant com era ser vent.

00:36:25: Bueno, és que és un músic en què... El mínim inquietant.

00:36:28: Sí, inquietatíssima perquè a més és un disco molt... Molt novedós, però també és molt xulo perquè comença molt fosc i acaba com sempre el fa els últims disc Horts o Blackstar en una cançó que és un grit a l'alegria.

00:36:43: Un grito a la vida.

00:36:44: O sigui que llavors va avui... Comença molt fosc i acaba?

00:36:47: Sempre il·luminat!

00:36:48: Però sí que és veritat que en aquest cas concret del que t'estava explicant la seva feina com Brian Aino l'havia deixat des de l'setanta-set, des de la època d'Atrologia de Berlín i la reprenen al disc que és dels últims discos ja on Brian I no treballa en David Bowie.

00:37:04: Deveu poder recordar dues coses, una molt important.

00:37:07: És sempre treballant més o menys a la mateixa gent.

00:37:09: Toni Visconti que era baixista del primer discudel... Del primer primer, és a dir, del negat per decidir-lo?

00:37:17: Imagina!

00:37:17: Digenides

00:37:18: o uns quants

00:37:19: anys?

00:37:19: Sí, sí i

00:37:20: al final tot,

00:37:21: no?,

00:37:21: al final de

00:37:21: tot.

00:37:21: Tot, tot, tot.

00:37:23: Viscondi sempre ha estat amb ells.

00:37:24: I després hi ha una cosa molt curiosa que embrica en el que està passant últimament a les xerxes socials ahir avui Demà ha passat i abans d'ahir n'hi ha un grup canadenc que està petant-lo a les xarxes socials.

00:37:38: Un grup que en un tema de vint i set minuts s'ha aconseguit miliós de visualitzacions sense YouTube, i són dos tipus toquen la guitarra baix a l'avegada i la bateria.

00:37:47: Toquen microtonalitats, toquem desafinats... Si escoltes bé aquest rif d'aquí, aquest rift no està afinat, està desafinate, està tocat de microtons.

00:37:57: Llavors veu i comença I veu que continua i sempre està davant de tot.

00:38:01: O sigui, sempre aquestes aportacions es trobes en debut d'Ausuburbia, que és un altre dels discurs rarits que té... En aquest cas és una banda sonora però també d'una altra pel·lícula, toca a tots els pals.

00:38:17: Llavors importantíssim, Brian i no està amb ell Toni Visconti contundirà sempre.

00:38:21: Era l'hora de ser líquida a la guitarra.

00:38:23: Riff Gables, crec que és l'últim disc que fa allà amb ell perquè ja a partir d'aquest disc Riff gables entra a tocar en directe amb The Cure.

00:38:32: Jo no sé... L'Història de l'Embre i el Ninó no el coneixia.

00:38:36: El que m'ha sentit sonar a recordar, amb algun ecodeleveu o un cordon se ven bé va quedar una mica del dislògid.

00:38:46: Una mica.

00:38:46: Sí, sí, sí.

00:38:48: Clar, és com... Com a músic, com a creador que a mi també em passa.

00:38:52: Tu sempre fas una proposta la deixes en barbexo, la traus mesos després o anys després i veus que aquesta proposta que en principi era trencadora no acaba acabades de veure-la... Agafa forma ella sola i entra molt bé a totes les àrees.

00:39:08: A mi em va passar quan estava gravant el segon dis en el XVP, amb dues connexions que tenien de jazz ambiental... I em va passar un dels temes que tocaven junts per fer proves d'això quan tocaven Elijón després.

00:39:27: No vull dir res,

00:39:27: però... Sí que

00:39:29: és veritat.

00:39:29: És un fons d'armari al lloc que tens tot dislu que tant quan t'escurts no?

00:39:34: És molt bé.

00:39:37: Escolta una cosa, estem enfocant ja el que seria els dos últims disc en vida, doncs hi ha molts disc gavals de l'estudi de... A més, a l'any de dos mil tretze hi ha un peron creatiu.

00:39:53: I llavors hi ha algú que diu que és el Dex Day al dos mil tretsa, que sembla que és una mica tornada a clàssic, inclús la portada... És més ser portada que la gira us tapada amb un cartell Però també són una mica... També té reminicències de la primera època.

00:40:14: No ho sé, són una miqueta... Potser tècnicament no diria més complexa perquè aquí no hi ha res senzill però com més clàssic.

00:40:26: Sí, o sigui, realment aquest tema a mi m'encanta l'esquerra.

00:40:30: Perquè no deixa de ser l'actualització del tema heroes?

00:40:34: Un munt d'anys després.

00:40:36: La imbricació entre la portada mateixa que s'assembla molt

00:40:39: bé... Sí, sí, sí.

00:40:44: Aquí es troba a tocar vosaltres?

00:40:48: I

00:40:48: és... simplement el fa una pregunta on estem ara.

00:40:53: vint anys després on és la mare.

00:40:55: Quan ell fa giros, el que fa perquè està a l'estudi de graució surt un moment fumant d'aquests moments i sent dos o quatre tiros perquè estaven al costat del muro de Berlín i sent els tiros.

00:41:07: Què està passant aquí?

00:41:08: I ells agafa i apunta dues persones que se besen mentre es dispara.

00:41:15: Vint anys després fa algú.

00:41:17: I aquest disco ja solament per a aquest tema ja mereix la pena.

00:41:21: A més, a més, m'hauria d'escoltar Toni Levin, veïcista de King Crimson que ho toca tot... El vice és brutal.

00:41:27: O sigui, sentés el tema i...

00:41:28: Ho senci fixarem!

00:41:30: Sí, sí, Toni Leving, poca broma.

00:41:32: Molt

00:41:32: bé.

00:41:33: Doncs demà això anem a sentir

00:41:57: que era

00:42:59: el Guino?

00:43:10: Jo no sé si que hi ha moment d'avirar i ara conscient de la seva malaltia, del càncer que tenia.

00:43:15: És que dono sensació que és una mica també passar a comptes, trobar-se una mica enrere... No sé, no deia que té sensació escoltar-ho.

00:43:22: Dona la sensació... Dona una sensació però sí que és veritat que avui era un... Bueno, era un alien en aquesta terra?

00:43:31: Un alien!

00:43:32: Però sí que era veritat, que ell sempre estava avançat, sempre estava pensant en coses d'amística, sempre estàvem als temes, sempre parlen d'aliens, sempre para del espai, siempre para de univers paralelos, sempre está... fent concordàncies en la mística d'aquí vulguis, però també a l'avegada de la cosa molt natural.

00:43:49: El recorda que ell l'havia sigut un fan absolut de la cocaína i quan deixes la coacaina dius-te's n'hi ha molt!

00:43:57: N'hi han molt!

00:43:59: Ostres aquí!

00:43:59: No, les addiccions que tenia ell, portaves quinsofrènia... no és allò d'anar?

00:44:03: No, va ser

00:44:06: greu.

00:44:07: Possiblement en aquests dies ja tindria... Alguna visió de que alguna cosa tonto ja va al seu cos.

00:44:14: Però sí que és veritat que és en el següent...

00:44:17: Bueno, i ara es comideríem del que és a la seva vida.

00:44:23: casualment el mateix any que feia un tribut, no sé si és ho ha fet per Valtros perquè va posar-nos-ho vosbè.

00:44:28: Però el dilluns ets es va morir de càncer, crec que era de fitxar, recorda?

00:44:32: Sí, sí... I va fer la seva última obra d'art, que era el disc a Black Star i dintre d'aquell disc Black Star una cançó que es deia Lázaroos que tu proposes per algun motiu especial al Lázaloos?

00:44:45: Sí!

00:44:45: Perquè crec que... crec que avui sorgirà de les cenitzes com a defens.

00:44:52: A mi, quan se va morir i va fer un dis, va sortir el dis, tot això, perquè... És que va sortir..., va ser quasi simultàndic, va passar molt poc temps, cosa inaltre.

00:45:05: Algú m'ho va dir, diu no s'amor, això és una cosa comercial, perquè s'ha fet en l'Àcerus, que l'Ácerus vol dir, digue-me, a veure!

00:45:13: Digue-m'hi, a ver, és una persona creativa però tampoc és... tan burbosa i tan mala folla.

00:45:21: Bueno, la veritat és que això és l'últim adeu d'Urbid Bowie.

00:45:29: Se marxa de la millor manera que pots fer un creador, que és damunt del escenari o en un disnau... i fent tota la feina que volies haver fet a la teva vida.

00:45:40: Clar, lunàtic no.

00:45:42: Jo diria que persona molt influïent però més avançat al seu temps.

00:45:46: Jo crec que aquest disco Black Star, la Zaruz i tot el que té dins és una obra que ens assigns a donar-hi en compte del que havia deixat escrit perquè recordo la primera vegada que ho van escoltar el pasculló tots dos es van quedar dient...

00:46:04: Voilà!

00:46:04: Quina cosa més rara Seran a la pelota, este.

00:46:07: A mi també em va passar...

00:46:08: Però no estàs dient.

00:46:09: No és

00:46:10: tampoc amb altres problemes.

00:46:11: Però això

00:46:13: està malament.

00:46:13: Això està desafinat i això no sé quina és quanta.

00:46:16: Però després, quan te dones compte de que havia deixat els vídeos, que els vídeos no havien existit fins que va morir sobre el disc, sobretot a l'art tot ho havia pensat tot.

00:46:26: O sigui, pensa que aquí ara no es veu però aquí tens unes estrelles del firmament que està dient Possiblem on estarà.

00:46:40: Recordem que una miqueta místic sí que és

00:46:44: molt

00:46:45: sotèric i una persona molt creativa, l'art final de l'últim dia és una brutalitat perquè aquí no es veu però aquí n'hi ha una cinquena tinta per la gent que treballa a la impressió això val una pasta impressionant.

00:47:04: Això d'aquí?

00:47:04: És l'Àfara?

00:47:06: Són una pasta impressionant.

00:47:08: Ho va preparar tot, ho va deixar tot entressat.

00:47:12: Va ser com va fer França Pa a l'any XXI que va deixar el trusc a la família i va dir... Cada any heu de traure aquest disc o aquest d'aquest fins que acabin en totes les gravacions.

00:47:22: I encara avui estan traient discos a família de França pa.

00:47:26: Llavors veu-hi això mateix!

00:47:29: Escolteu, a veure aquest láserus.

00:47:31: De moment no s'ha txacat i ha rossicitat però ja... Tinc ballines?

00:47:35: Una altra xiqueia.

00:47:36: Per a que vingui!

00:47:37: Allà que es diu, no està amb el nostre escor o la nostra memòria.

00:47:40: Escolta't, escolta'm l'ésser.

00:49:10: És el seu testament.

00:49:12: Però és que de mesos, la persona que dium que ho va portar amb una discreció absoluta, no va deixar de crear a contrari.

00:49:22: O sigui, és una cosa que... No sé si tots... A mi m'agradaria convidar-me de alguna manera conscientment.

00:49:27: Si anem a dir-li a marxar sense... per accidentes.

00:49:31: I allò ho va fer molt conscientment i el va fer mosso perquè això és la serenitat absoluta, no?

00:49:37: És l'optocontrol, la serentitat.

00:49:39: A més, hi ha unes atmosferes absolutament increïbles,

00:49:43: no?,

00:49:43: sí.

00:49:43: És com el peix audití però un trenta i pico anys després i actualitzat i en una veu.

00:49:49: i amb una maduresa absoluta.

00:49:53: Aquí m'ha acabat el que seria el recorregut vital d'ell, que és la part grossa de la programa... I ara entrem en què és dels minuts de desconta, que no sé si, perquè són molt importants, on normalment fem una mena de joc, i és que el convidat ens porta una versió de les moltíssimes que d'ahir vau avorcionar, quasi tot dels moltíssims que hem fet d'avui.

00:50:16: I el presentador també respon en una altra versió i la comentem una mica.

00:50:21: Quina versió els has portat tu o ui?

00:50:24: Pablo Picasso, que és una versió del Jonathan Richmond, un creador que als Vuitanta era Déu... i que ara està perdut.

00:50:30: O sigui, poca gent m'instueix jo i algun mes ho conèixerà però no és aquell Jonathan Regiman que arribava a llum pliat celestes, ratmatat o salaça matriz o qualsevol post d'Espanya, no?

00:50:44: Sí, però no li hauria de ser per minories.

00:50:48: No va ser mainstream ni repressió.

00:50:49: Mai va ser... mainstream és veritat, però tenia bastant fama.

00:50:53: Ell veu de... de finals de sessanta, de l'entorn de Nova York, JVG... Sí.

00:51:03: De Piverny, aquesta

00:51:07: gent i... Tu has estat a Nova York?

00:51:08: Has estat al

00:51:09: GVG?

00:51:10: No, jo diria que no sé quan hi vaig ser jo sí que ara assistia perquè el van vendre.

00:51:15: Jo vaig estar un parell de vegades i la primera gira que vaig fer als Estats Units vaig estar al Norentetrè, al GvGi, i era un altre.

00:51:23: És que el qui visc jo... La pitjor

00:51:26: que la va querer, la pitjor època seva.

00:51:29: És que clar, ja he vist alguns vídeos de Pati Smith i David Baird, de molta gent del Ramon.

00:51:37: Si és el que veus sobre vídeo, és que és un entro, però un entró.

00:51:44: A més, ha explicat per... Sembla que ja em dius d'una cosa que es diu Mifal Berthyn Un llibre que explica l'història del néixement... I em sembla que és aquesta, que explica el pudor de pixum.

00:52:03: Sí, sí, buf!

00:52:04: Absoluta.

00:52:05: O sigui era total... Entrava si n'hi havia un túnel, era com un túnal que baixaves i anava baixant i de copi volta baixaves.

00:52:11: Tenia el cel·lescenari però tu pujaves el cel-escenari i quan vaig pujar l'escenar, el primer que faig en l'estratus fashions i me trobo a l'altre veu altèc aquí colgat, aquí mateix.

00:52:22: Ostres.

00:52:23: Dic que ja han tocat els Ronnie Stones, els Talkin Hits, Living Colors... Patismit,

00:52:29: patismit...

00:52:30: Robert Freep amb la Blondie a l'època que va ser impressionant.

00:52:34: L'Aurí Andersson i los Rites, que ja ha tocat tothom!

00:52:37: Però tothome, que volia ser alguna cosa a la vida?

00:52:39: Tenia que tocar al GVGbixi o sí...?

00:52:41: Qui tocaves tu, quin moment?

00:52:43: Jo no vaig anar a proposar la meva proposta en solitari com a guitarrista experimental.

00:52:49: Vaig anar a tocar justament el... Primer dís i únic que tinc en solitari, que se'n diu Satori.

00:52:55: Tic!

00:52:56: Molt bé.

00:52:57: Fantàstic... Escolta'm, explicant això jo tant rima amb un tio interessantíssim.

00:53:05: Estan bastant singular en tot, eh?

00:53:09: I vols destacar alguna cosa de la cançó del...?

00:53:11: M'agrada, és... Quedé que sóc

00:53:12: a cantar quan encara estàvem a conjunt de modern lovers.

00:53:15: Sí, sí, correctíssim... Crec que Bowie és un tipus que quan decideix fer una versió d'algú, és per alguna cosa.

00:53:24: Estem parlant de Pablo Picasso, parla de Pablo Picasso d'una manera una miqueta suigèneris... Però sí que és veritat que la canta d'une manera que em sembla molt, molt, pob molt... comercial molt ben feta, molt ben parida.

00:53:39: M'encanta perquè és un tema que s'enganxa des del principi fins al final.

00:53:44: I és la crítica que vaig fer el seu moment en aquest disco de reality i és per això que... Veus?

00:53:52: Aquest puntet vol dir que són els dos temes que m'agraden del disc.

00:53:55: Quin és l'altre?

00:53:57: Bring me Disco Star.

00:54:00: És un blues que està molt bé aquí en aquest disc.

00:54:04: En aquest disc en directe està molt bo.

00:54:07: Mè de Disco King, que per cert és un tema que David Bowie estava donant voltes des de feia anys.

00:54:13: Aquest tema estava igual gravat ja a l'època abans del Roger o del Junquí... Sí?

00:54:18: Del Dury?

00:54:19: Crec que sí!

00:54:20: De l' època

00:55:01: d'aquest d'aquí.

00:55:05: El Hunky Dury.

00:55:08: És el Hunky-Dury, imagina't.

00:55:27: Molt bé.

00:55:28: Doncs escolta, anem a sentir el Pablo Picasso.

00:55:51: Certament és molt diferent de la Relovers.

00:55:55: I a principi em sembla... No sé si fa amb l'acústica o una guitarra clàssica, el que té l'espanyola.

00:56:00: Però hi ha les primeres notes que sembla que sigui amb la guitarra espanyola?

00:56:03: Sí,

00:56:03: és una guitarre acústic, realment, però està distorsionada.

00:56:06: Està treballada perquè sònia acúística i guarrilla,

00:56:10: no?,

00:56:11: i llavors... Però sí, el rotllo de los acordes y acordés españoles de Flamenco ficats per aquí i per allà.

00:56:18: Potser tinguis una mica de relectura homenatge al Jotel Risman perquè he gravat cançons... En guitarra, en guitarra flamenca.

00:56:26: En guitarre

00:56:26: flamencà amb l'encutre electrificat a l'undela i un flanxer o un xorus que crec que és el que n'hi ha en aquest tema al principi però sí que és veritat que sí que no deixa de ser un homenatge.

00:56:36: I Lisman parla castellà forçament i en català molt correctament.

00:56:42: Molt correctament!

00:56:43: És curiós, eh?

00:56:44: El personatge s'ha d'encuriós.

00:56:46: Mira jo porto una altra versió que quasi és una versió... Dicam, la primera època d'Edevoico i com va fer un disc que era pin-ups, que eren versions de dérugos... Bé, de molts rubs de l'època.

00:56:59: No importa on és, que és de Pink Floyd, escrita per Cibarret, aquella èpoquina de Pink Floyd, aquell èpoque que encara estaven més amb el blue psychedelic,

00:57:09: etc.,

00:57:11: que no encara amb la... com és infònic o més complicat.

00:57:16: En tot cas, és una peça important i interessant del primer Pink Floyd que potser és menys conegut, en tot cas es diu... Es va gravar per cap allà el setanta i pico, no ho sé, que fa temps.

00:57:31: És el C-Emily Play.

00:57:33: En total, hem de sentir-lo.

00:57:36: La producció és molt xula, eh?

00:57:37: A la versió,

00:58:02: sí.

00:58:25: Són portals.

00:58:29: I el teclat i tots, són de molt bé.

00:58:32: Bé, estem ara ja... Ara sí que estem al final.

00:58:36: I ara el convidat té una obligació, té un d'eure difícilíssim, que és de tot el que hem estat parlant, de tota l'història d'aquesta persona tan clidoscòpica a definir-la amb un sol adjectiu.

00:58:52: Quin adjectiu triaries per definir bo?

00:58:55: Molt

00:58:55: complicat.

00:58:56: S'ha d'experimentar.

00:59:00: Això és un imperatiu... No, experimentador?

00:59:04: Ja sé.

00:59:05: Podria dir que Bowy no es pot definir s'ha de experimentar però si m'ho estires te diré s'han d'esperimenta.

00:59:13: Saps experimentar?

00:59:14: Fins i tot que el convidat no em diu un objectiu sinó que fa una fórmula s'hi ha de experimentant.

00:59:19: És una recomanació.

00:59:20: Jo crec que és una recominació.

00:59:23: I crec que més... Crec que un dels problemes de comptar-se avui és que, com que té tant i vol sentir moltes coses no aprens prou paciència a cada cosa.

00:59:33: I s'ha d'aprendre en calma que a disc si et sap què corre i si em sap què, jo que diu qui molt vol...

00:59:39: S'ha de experimentar?

00:59:40: S'han de sada.

00:59:42: Molt bé, espetarem amb el so perquè no tenim la teva virtut de poder experimentar en una guitarra.

00:59:49: Ara aniríem acabant ja al final i també he fet un deure que té un privilegi enorme, que és el convidat, que es pot triar una cançó per acabar una programa.

01:00:00: I jo li vull agrair moltíssim el Miguel perquè a més... s'ha descobert facetes musicals que no coneixíem, detalls tècnics que ens escapaven i com sempre agraïm molt el Jordi Gil que està aquí, el Técnic, els mandos.

01:00:19: I fa que tot això pugui funcionar i a la ciutat que us dono l'oportunitat de fer aquella podcast a casa seva.

01:00:24: Per tant, moltíssimes gràcies a tots i ens acompanyarem sentint els giros.

01:00:30: Sí, giros... Jo conec a d'Ebiboguin.

01:00:37: Vaig començar a experimentar-lo, a partir de jo Cristina Efe, la pel·lícula del Vuitanta U sobre les drogues.

01:00:43: Doncs ja estem aquí, a Heroes i fins a l'aprovació.

01:00:47: Moltes gràcies!