Premis Ones | Mercè Rovira, Premi Ones Foca Mediterrània

00:00:00: Benvinguts i benvingudes al podcast dels Premis Ones, de l'any d'octubre.

00:00:06: Avui en aquest episodi tenim amb nosaltres Mercè Rovira.

00:00:10: Molt bones, Mercè, com estàs?

00:00:12: Bona nit!

00:00:12: Molt bé, Adrià...

00:00:13: Amb ganes de recollir aquest premi el dia cinc.

00:00:18: Home, i tant, clar que sí, molt agraïda.

00:00:20: Tenim una festa bastant important.

00:00:23: I una miqueta avui aprofitarem aquest espai per descobrir-te una mica més.

00:00:28: Així que... La Mercè Rovira.

00:00:32: Brú, la Mercè rovira?

00:00:33: Que si no, la mama sempre queda...

00:00:35: És veritat!

00:00:36: Això em passa molt amb la meva mare també.

00:00:38: Si no li dic algun home se me'n fa, i és normal.

00:00:42: Amb les feinades que han tingut per criar-nos... Normal, normal.

00:00:46: Una miqueta com surt tot aquest... on surt el voler ser actriu i com s'ha arribat fins aquí.

00:00:56: És molt llarga, però anem a l'inici.

00:01:01: A veure... La veritat és que m'agradaven totes aquestes coses ja des de petita i al meu pare li agradava molt el cinema encara que no s'hi dedicava havia sigut actor de mater i li agradava molt el cinema.

00:01:15: I a casa veia les seves pel·lícules al costat seu, veia las pel·liques... Llavors no hi havia tantes canals com ara però veiem... No sé, m'ha parlat dels actors, del Lumprey Bogart, del... No ho sé, de Sass?

00:01:27: Així ho veien d'aquesta manera, Sass!

00:01:29: Sí, sí.

00:01:29: Parlaven d'aquestes maneres.

00:01:31: No, un anècdota, tallo un moment perquè ara és que m'acabava en un anécdota de... Un poble perdut a les Garrigues, que es diu Juneda.

00:01:40: Allà tenien un cinema, que era el cinema Hollywood.

00:01:43: Però la gent del poble li deia allò

00:01:45: llibut

00:01:46: perquè no sabien que hi ha el cinema llibu.

00:01:48: Clar, anem allà a veure una pel·lícula... No, però sí, aquesta cosa idiomàtica.

00:01:52: Exacte.

00:01:53: Totalment.

00:01:55: Una miqueta això, de vegades les pel·liques amb el teu

00:01:58: pare i jo sempre pensava... A mi m'agradaria estar allà, no entenia que jo podia ser una professió.

00:02:05: Simplement ho veia i deia, oi?

00:02:07: Que bonic!

00:02:08: Sobretot si veia actius de la meva edat, que jo era una nena, pensava que m'agradaria fer això.

00:02:13: Llavors ja va ser a l'Institut Midaliva Raquet d'Aquí Tarragona, que vaig anar a fer formació administratiu comercial especiali de relacions públiques... que vaig arribar fins al final però vaig començar a fer teatre i em vaig adonada que allò m'ajudava.

00:02:28: I llavors ja vaig anar-ne a l'scola Josep Ixar, d'aquí Tarragona també.

00:02:34: Vaig seguir formant-me i ja vam fer una companyia.

00:02:36: Vam començar aquí des de Tarragone a fer... muntar obres des de la creació que jo era... Estava molt bé com a sentir que la base, no?

00:02:47: Escriu el text, muntes les escenografies, penses vestuaris, pensar com fer les coses, busca volos, cantera o sigui pica pedra, o sigui ràcid.

00:02:57: Sí, totalment!

00:02:58: I després ja quan vaig acabar d'estudiar qui t'arregona, vaig pensar que s'estaria venent l'Institut del Teatre també a seguir formant-me.

00:03:09: Però abans aquí t'arregona amb la gent de Thalata, que és el Joan Pasqual i la Marta Grau... I llavors eren bàsicament ells dos.

00:03:18: Vaig fer un curs de monitora de teatre Aquí a Tarragona vaig estar treballant en les escoles, tu és el PACs.

00:03:24: El Serrallos de Profe de Teatre i la veritat és que allò em va donar molta confiança i em va agradar molt ser la profe de teatre muntant obres al final de curs presentant-lo a les mostes de teatre de tots els escoles i vaig pensar que m'agradava molt també donar classe de teatra.

00:03:43: El que passa és que a part del seu profe jo volia experimentar què era, si actriu... Doncs de teatre, perquè no de tele i de cinema.

00:03:53: Per això havíem d'anar a formar-me una miqueta més a Barcelona.

00:03:56: Vaig anar al Institut del Teatre... I després ja he anat fent el que he pogut la veritat.

00:04:00: O sigui, teatre o tele?

00:04:03: De profe!

00:04:05: Una mica de tot, una mica de

00:04:07: todo.

00:04:08: El que ha vingut.

00:04:10: Una miquete sobretot aquestes primeres etapes.

00:04:13: Tu recordes un personatge que diguessis ui aquell va ser dels que més em va marcar de l'inici.

00:04:21: Algú que digui... No sé si hi ha algun en concret, eh?

00:04:25: Doncs mira, hi ha un personatge però no de les primeres etapes.

00:04:29: Hi ha un personal que precisament va fer Kita Ragona i que, bueno, s'hi vols t'explico una mica una cosa perquè... Sí,

00:04:34: sí, endavant!

00:04:36: A veure, hi a un personatge que, clar..., quan tu ho fas amb un personater i tens un secundari per exemple o unes rèpliques és difícil que et... captin, que et frapin molt.

00:04:49: Per exemple, sí que no sé... vaig fer ecos i era una mare molt potent però no sentia identificada amb el que veia el personatge perquè era una dona molt religiosa, molt fanàtica.

00:05:00: I per exemple, si ho interpreto tot el fanàtic que puc però no em sento identificada en ella, no em diu res exactament.

00:05:09: Però, més recentment, ja cap al del año de l'any d'octubre, a Tarragó Viva, que és un festival de Tarragona.

00:05:17: Una mica de casualitat tot el que mira... El Magí Saritzola el vaig conèixer treballant amb Thalata perquè era profe del curs aquest de monitors que et deia abans en Thalatà i llavors em vaig trobar un dia el Magí, que era el director del Festival I em va dir, Mercè, he pensat en tu perquè facis un dels personatges d'aquest any que era la família Auguste.

00:05:36: Se celebrava el dia milenari de l'amor d'August, el dos mil catorze i doncs... Em va dir si volia interpretar al monòleg de la Júlia, la filla d'Ogust.

00:05:47: I clar!

00:05:47: Què passa?

00:05:48: Que a l'interpretau monòlog, vint minuts, trenta-minuts, treinta-cinq minuts passes per tota una fase, per explicar-ho, per viure quan era molt filla del emperador, quan era una... pringada perquè li van passar moltes coses, molt llexes i molt dures.

00:06:06: I llavors aquell personatge sí que em va captivar, perquè de més jo la vaig volent entendre d'una manera que m'ho vaig portar també a la meva banda però era una dona lliure en aquell moment, lliura fa dos mil anys i per ser valenta i per plantejar el seu pare va acabar exiliada amb una illa... Molt malament!

00:06:26: Va acabar la cosa molt malament Llavors, allà sí que vaig pensar... Ostres!

00:06:30: Però va ser valenta.

00:06:32: Va defensar les seves idees però no va claudicar i allà... Ja et dic, jo m'ho he explotat una mica el meu i podria explicar més coses, eh?

00:06:40: Però vull dir que allà si que vaig pensar... Jo la vull veure com una dona valenta i que va voler ser lliure I avui en dia, com que encara les coses no estan del tot, del tot tot i que el temps ha passat Mira, et diré una cosa que jo no sé si t'ho saps perquè tu ets més jove.

00:06:55: Jo tinc més primaveres acumulades que a tu.

00:06:59: El陰ianista de Catalunya i Espanya hi havia una llei en què les dones casades podien ser acusades pel seu marit d'adultares.

00:07:11: I el setanta-seix va haver una manifestació... on van sortir moltíssimes dones al carrer a Barcelona, fossin adulteres o no.

00:07:19: Portant un rètol que deia jo també soc adulterà per defensar una persona, una dona concretament, que estava a la presó per ser acusada d'adultera.

00:07:28: El setanta-six, que fa no res...

00:07:30: No, és cert que, clar, jo quan soc petit, anys dos mil i tot això, jo vivia en una realitat molt... Que no tenia res a veure amb el que havia passat I quan descobreixo el setanta, que una dona no podia tenir un compte bancari...

00:07:48: Alucinant.

00:07:50: Jo veig com que tothom podia tenir a la meva imaginació qualsevol persona fora d'atapes d'esclaus, fora qualsebol ciutadà tenia dret de tenir una aprovació del...

00:08:05: Però veníem d'una dictadura?

00:08:07: Sí, sí.

00:08:07: Totalment però...

00:08:08: I això és molt fort, entens?

00:08:10: No, no,

00:08:10: totalment.

00:08:10: Perquè

00:08:10: abans la veritat no sé francament què passava en les tres de la República, vull dir.

00:08:15: No sé com estava el tema de com un tesbancari que igual ni existia perquè eren altres moments.

00:08:19: Era una altra història.

00:08:20: Però en tot cas allà sí que vam fer una ballada de drets sobretot de les dones perquè els homes podien treballar per exemple ma mare quan va... Quan es va casar, va tenir que deixar obligatoriament la feina.

00:08:32: Després va treballar evidentment a casa i evidentment després ja últimament fèiem les seves cosetes però va tenir de deixar la feine.

00:08:41: O sigui... Perdona?

00:08:43: No, totalment que...

00:08:45: Llavors bueno, per això aquest tema encara que jo a casa meva he viscut molta llibertat amb el respecte sortosament i jo no he tingut cap... entre va concret, fort... greu.

00:08:56: Evidentment sí que m'hi he trobat coses petites però no coses greus Però sempre és una sensibilització com a dona de veure que no totes tenim tots els drets guanyats Podem dir que aquí més o menys anem tirant però en altres països sí que és una cosa que també em preocupa o ens hauria de preocupar tots i d'alguna manera et deia això perquè sobre aquest personatge que et deien ara he fet un petit col·legi documental amb el procés que jo he viscut com actriu, veient aquest personatge interpretant-lo i observant-ho.

00:09:31: I em fa molta il·lusió perquè és una cosa un pas més per mi bastant potent la veritat.

00:09:37: On el podem veure?

00:09:38: O no es podrà veure?

00:09:40: La veritat es podrá veure al festival de Recoviva aquest any.

00:09:43: Sí... Esperar un passe i és una cosa molt personal, no estic aquí parlant de la gran història ni jo soc arqueòloga ni documentalista ni estudiadora.

00:09:55: Soc un actriu que va observar des de l'emoció i des de la experiència d'observar unes circumstàncies, vaig sentir unes emocions com a persona... Unes emocions d'una persona que també havia existit, jo amb això és que sóc molt empàtica o sento.

00:10:10: Sóc molt kinestèsica, vull dir... Sí, tinc empatia i és una característica que també tenim els actors, que podem empatitzar molt en els personatges.

00:10:23: Des d'aquest punt de vista observo un personatge històric i també parlen persones especialistes però és un punt de vist personal.

00:10:31: No, precisament del que comentes de com empatitzes amb els personatges.

00:10:36: Al final això crec que és el que porteu tots els actors dintre.

00:10:40: Una miqueta... Com és tota aquesta part de preparar-se un personatge?

00:10:44: Per mi és una cosa i mira que a mi he trobat en situacions de fer coses de com interpretar però hi ha una feinada espectacular o sigui sembla que un actor es posa allà davant i fa no, Jo veig que fer una feina espectacular de posar-vos en la pell d'allò, o sigui el que comentaves abans.

00:11:05: Vaig fer un personatge que era una religió esofanàtica.

00:11:09: No hi convrego amb això... Com m'hi poso aquí dintre?

00:11:13: Doncs mira, està molt clar si el projecte t'agrada o sí si per exemple en aquest cas l'obra Ecos no?

00:11:19: Si el projecta t'egrada jo podria, per exemple, posant un exemple, jo podia fer dins d'una pel·lícula que expliqués d'una manera determinada el context del nazisme i tal, jo podria fer de nas si filla de puta cabrona... Perdó.

00:11:36: No passa res, qui es pot dir?

00:11:37: Però sí!

00:11:39: La història fos explicant ara no estaria amb una pel·lícula que defensés aquesta situació o aquesta ideologia en absolut.

00:11:47: O sigui, abans no tindria feina i abans me n'aniria a posar coca-coles, m'entens?

00:11:52: Sí, sí.

00:11:53: Però llavors què

00:11:53: passa?,

00:11:54: que tu Sí que és molt interessant conèixer les circumstàncies d'aquell personatge, per què ha estudiat com han sigut la seva família.

00:12:06: Per què pensa d' aquella manera?

00:12:08: Quina circumstància política hi ha?

00:12:10: Quines ràbies tens té?

00:12:12: Quins tarraumes que li ha passat i quina interlocució... Allà és el treball de preparació de un personatge.

00:12:21: Parlem d'un personatge que té un fons concret, amb una preparació concreta, després hi ha personatges que s'improvisen.

00:12:29: També en el teatre moltes vegades hi ha coses improvisades i altres coses però amb un personatge que té el que es diu... Hi ha una urgència, hi han activitats, hi ha un treball d'analitzar tota la seva vida, les seves emocions i com pensa I llavors, allà pots entendre moltes coses també.

00:12:50: T'enferies creus?

00:12:51: O sigui dius... Ui!

00:12:52: Això ja ho entenc!

00:12:53: Perquè per exemple en el personatge Ecosinova i Cup Spoiler, perquè només comença a passar això, el personatge jove que és el fill d'aquesta senyora, senyor estrany, la senyorra estrany apunyalar els ulls de molts cavalls.

00:13:11: I així comença l'obra.

00:13:12: Sabem què ha passat això Clar, tu primer acuses al nen i dius... Oh!

00:13:16: Aquest nen, un jove, els joves que han apunyalat als ulls dels cavalls.

00:13:20: Què ha fet?

00:13:21: Bueno, mires d'on ve aquest nano.

00:13:25: Mires de quina família ve com és el seu pare, com és la seva mare.

00:13:30: Entens algunes situacions i entens que he pogut fer allò.

00:13:33: No es cal justifiquis no el justifiques però entens què allò pot passar perquè home a la vida malauradament veiem que passen coses molt estranyes en aquest moment i sempre.

00:13:46: I llavors no es poden justificar, però les coses no venen per casualitat.

00:13:50: Per això està l'educació, per això està a l'aprendre dels errors de les persones que han fet coses abans, aprendre... que sembla mentida que no aprenguem també, això és veritat, no sé...

00:14:01: Sí, a vegades costa.

00:14:03: És cert que costa sobretot comparat a quan no ho has viscut?

00:14:08: Exacte

00:14:10: Exacte.

00:14:10: Perquè és una mica potser la situació que estem vivint ara, també.

00:14:14: Que hi ha una generació que havia viscut unes coses i que tenia una herència molt directa... Ara potser les que està venint no han tingut aquesta herència tan directa.

00:14:22: És fort això, és molt curiós perquè jo que estic una mica entre mig, o sigui, no sóc ni ma mare que va viure en l'època franquista i es posga a ràdio així..., Jo hi vaig veineixar, que encara estava al franquisme però en seguides va morir per dir-ho d'alguna manera.

00:14:40: Però jo vull dir que jo he viscut les dues coses i el que he escoltat del meu pare i de la meva família, però qui no ho ha viscut realment és molt difícil d'entendre que no podies expressar-te lliurement... I no sé, és que és molt curiós perquè avui en dia... Podem expressar lliurement, afortunadament però a llavors no.

00:15:04: Tenies que parlar català a casa, tenies que dir segons què hi ha a casa... Vull dir, no sé.

00:15:10: Sí,

00:15:11: era una època que costa molt de plasmar-ho quan tu el que has viscut sempre és la llibertat que tenim mare.

00:15:19: Exacte.

00:15:20: La veritat és que es fort als pares, jo no soc mare, però al meu company sí que té fills, vull dir, sóc madrastre.

00:15:27: Però... Els pares a vegades volen amb la teoria, els fills i tal... Però està com un fill no experimenta.

00:15:37: No facis això perquè tal... La veritat és que les coses s'aprenen... Un pare diu o una mare diu una professora o un professor.

00:15:45: Està que no experimentes, està que no... Tu veus?

00:15:49: És difícil entendre-ho, cent per cent!

00:15:51: I en teatre això passa,

00:15:52: eh?,

00:15:52: com a profe tu pots... Jo explico vegades no, perquè tal i perquè qual... Però hasta que tu no experimentes allò, jo ja t'he pogut explicar el que se sent fent d'actriu o tal personatge.

00:16:05: El que sents quan estàs actuant no es pot explicar tant sigui davant de càmera com a escenari.

00:16:13: És una sensació... A més canvia sempre en cada projecte i en cada... però és una sensación que no es poden explicar, no està identificada... No sé, identificada en plan.

00:16:24: Perquè és una alegria no?

00:16:26: És una altra cosa, saps?

00:16:28: Sí, totalment.

00:16:29: Al final cada món és això.

00:16:33: Aquesta satisfacció que et pot donar la feina...

00:16:37: És una satisfaccia perquè segur que tu l'escens fent de periodistes, treballant a la ràdio... Doncs és això!

00:16:43: És una satisfecció que cadascú la té quan fa el que li agrada, que jo avogo per això.

00:16:49: Avui vull dir... A mi m'agrada fer això, però tu una altra cosa i a una altre persona farà col·lecció de cargols.

00:16:56: És igual!

00:16:56: Has de descobrir el que t'agrada.

00:16:59: Encara que algú s'estranyi del teu hobby o la teva afició... Però trobar això per mi és or, és or.

00:17:07: Totalment.

00:17:07: La idea canvia.

00:17:08: Totalament.

00:17:10: Li poses al cor les coses.

00:17:12: És quan li poses el cor.

00:17:14: Una miqueta comentaves també tema... que és diferent fer cinema, fer teatre... Potser et posa una mica contra l'espasa i la paret.

00:17:26: Hi ha algú en què prefereixis?

00:17:28: Et pots escollir-ne un?

00:17:30: No, la veritat és que m'agraden les dues opcions.

00:17:34: Sí.

00:17:35: És que són diferents.

00:17:36: No sé com dir-te.

00:17:37: És com el color verd o el vermell, doncs és que encara una ocasió t'agrada una cosa vermella, una cosa verda o blava.

00:17:45: Vull dir... No, són feines diferents.

00:17:49: Realment ets actor, ets actriu però és diferent.

00:17:53: El teatre fa un intensiu d'un mes o més i mig a tope assajant... I no ho veus?

00:18:00: I el director allà els compases?

00:18:02: Directora?

00:18:04: I després estàs en el dia a dia que sí o sí has d'estar al teatre i cada dia ho has de fer de nou perquè un dia et pot sortir molt bé, Adrià!

00:18:11: Però com l'endemà no estiguis una altra cop...?

00:18:13: present i concentrada, i tal... No et surt bé.

00:18:19: Per molt que ho hagis fet no has fet una com a la neu, que fas un tras.

00:18:24: Ho has de tornar a fer per tant has d'estar cent per cent sent un personatge, vivint un personatge en canvi el treball de càmeres és diferent hi ha molta intensitat en aquell moment una repetició en aquell moments però després ja està ja queda gravat Vas als fotocols, no?

00:18:44: Ara parlo per qui va els fotocalls, que a mi no és que m'entusiasmin.

00:18:47: Però vull dir... I la gent es posa el Leonardo DiCaprio, aquell personatge que fa... No me'n recordo com es titula, que fa d'Andrejosso allà al

00:18:57: Liberal,

00:18:58: que va fatal, que es barreia amb un hòstia i es posi... Però després hi va guapíssim, un tratge, guapís impantinet... Jo, per mi, és estrany, francament perquè... O sigui, és com no té res a veure.

00:19:13: El glamour aquest que posen una mica al cinema... Per mi no t'ho he gaire a veure la veritat.

00:19:19: Eh!

00:19:20: Que si jo m'he d'arreglar me'n reclo, eh?

00:19:21: I si m'ha de posar-te acons i m'hi he de pentinar una miqueta ho faig.

00:19:25: I m'agrada molt evidentment però és com estrany.

00:19:28: Has de vendre el peix posant atratges molt elegants o...

00:19:33: Entens?,

00:19:34: i és estrany perquè tu com actor Això no té res a veure.

00:19:38: Quan estàs treballant preparant-te un personatge, estàs concentrat... Estàs treballant a la veu..., has d'estar descansat, has de haver pres, has d´haver estudiat... No té res àveure en posant-ne un mastit de tirants boníssim.

00:19:52: Sí, anar a gala, desanar... A tota aquesta permés que és la més televisiva, la que més es veu als Òscars, els quins... Però

00:19:59: qui véns al peix?

00:20:01: Totalment!

00:20:02: Dones la visibilitat i tal, que és molt bonic i... Però és curiós perquè no té res a veure amb el treball real de l'actor, amb el que de veritat suposa ser actor

00:20:12: octriu.

00:20:12: Totalment ens estem quedant sense temps així que abans de re.

00:20:17: Digue'm.

00:20:18: Només de fer una última pregunta, què ve a futur si hi ha algun projecte on has comentat això de Terraco Viva?

00:20:24: Si hi ha alguna cosa que es pugui revelar, que estigui de camí...

00:20:29: Doncs mira, aquí Tarragó viva de més a més aquest any que tanca el cercle al director fins ara.

00:20:35: Magí i Serit, jo el canvia, no?

00:20:37: Sí, sí...

00:20:38: I canvia el director.

00:20:41: Doncs ens han dit algunes persones que féssim un altre cop una recreació històrica que ja havien fet.

00:20:49: Jo estaria també fent la Júlia, filla de l'emparador.

00:20:54: Després hi ha una sèrie que he fet un paper petitet, però m'han dit que no es pot dir res.

00:21:01: Està que no surti anunciat... Aquestes coses no es poden dir.

00:21:04: Llavors...

00:21:07: Hi ha una seria?

00:21:07: Hi ha

00:21:08: uma serie on tinc una intervenció petiteta i després... Bueno, fa una molta il·lusió una cosa que a mi em agrada molt donar classes amb gent amb diversitat funcional, actors que no són actors o sigui persones de... com nosaltres, del carrer diguéssim que simplement volen treballar la seva vergonya o la seva millora d'expressivitat.

00:21:33: I això m'agrada molt i a Barcelona estic ara amb un parell de projectes molt macos.

00:21:37: En Manroona Teatre, que és una companyia nova que està fent molt de teatre terapèutic i també en una escola que fa teatre musical i que també fan classes de teatre, estic allà fent classes que també em agrada molt però també m'ha agradat molt fer d'actriu.

00:21:53: M'agrada combinar les dues coses.

00:21:55: Si

00:21:55: trobar una mica espai per tot, que al final és...

00:21:58: Això és l'ideal!

00:21:59: Sí

00:21:59: sí, totalment.

00:22:01: Doncs amb això m'agradaria parlar-ne molt més però moltes gràcies per estar aquí amb nosaltres.

00:22:07: Gràcies

00:22:08: a tu, gràcies a vosaltres.

00:22:09: I estarem molt atents d'aquests projectes que estan allà.

00:22:13: Gracios.

00:22:14: Que vagi molt bé i molta merda