Rambla 54 | 19/10/2026

00:00:02: Hola, Anna.

00:00:04: Us proposo un repte que avui és de tipus econòmic i té una sorpresa inclosa.

00:00:10: A la pàgina web del Consell Europeu podem llegir el següent.

00:00:15: El per supos d'allar termini de l'Unió Europea en el període dos mil vint-i-un, dos mil veinte set, incloses els fons Next Generation sumen en total uns dos coma zero tres bilions

00:00:30: d'euros

00:00:32: Doncs bé... A partir d'aquí plantegem el repte tot tenida en compte que a Europa un bilió és un milió de milions.

00:00:42: Imaginem-nos que convidem una persona a comptar un bil·lió d'euros,

00:00:48: d'un

00:00:49: en un.

00:00:51: Si em contés un cada segon sense aturar-se mai nit i dia, quants anys tardaria aproximadament per comptar tots els euros?

00:01:06: Rambla, cincuanta-quatre.

00:01:07: En Van Amorgades Valldósera.

00:01:09: En van amorgades Valldósere?

00:01:10: Sí,

00:01:10: home!

00:01:11: I ha de ser, no la

00:01:12: Valduo?!

00:01:12: Sí, sí...

00:01:15: Hola Anna,

00:01:16: sóc la

00:01:16: mare.

00:01:17: M'he escoltat el

00:01:17: programa i veig

00:01:19: que està molt bé.

00:01:21: Molt entretingut.

00:01:22: Hi ha entrevistes així en escurtes, que és

00:01:24: una cosa que fa

00:01:25: una mica més de pal.

00:01:26: Doncs bueno, saps què

00:01:27: passa de seguida.

00:01:28: Està molt bé, m'agrada.

00:01:47: Això és Ramble, cintuanta quatre

00:01:49: a

00:01:50: Radio Vilafranca.

00:02:09: Que digui... Roquefort, parmesà... Tau del stilès.

00:02:14: Brí.

00:02:16: Com té?

00:02:16: Potser com té!

00:02:18: Ivan, tu quin formatge prefereixes per posar-te la l'entrepà?

00:02:23: Doncs

00:02:23: ara m'agafes.

00:02:24: M'agraden tots

00:02:25: a casa.

00:02:27: Són molt de formatge.

00:02:29: Jo definitivament sóc bastant de l'equip com té.

00:02:32: És un formatge que m'apassiona.

00:02:34: No sé si seria el formatge llampagós del remi de Ratatouille quin gran adjectiu aquest llampagós, però torna qualsevol cosa en un plat excepcional.

00:02:47: El peix d'aquest cap de setmana que Espanya té

00:02:50: Instagram

00:02:51: em porta, no?

00:02:54: De Comté...De Comtè doncs no, és un pescador cerandeado, una recepta mexicana.

00:02:58: Un altre dia en parlem i t'explico per cert només et diria que estava boníssim.

00:03:03: Jo comptava que avui m'arribaria pel Taper però no hi va bé manera doncs volem parlar de les bondats del formatge i d'una de les feines que el fan possible, que és la definador.

00:03:17: Tu sabies que els formatges s'afinen?

00:03:19: Doncs no ho sabia

00:03:20: dels pianos però... Del

00:03:21: formatge, no.

00:03:22: Doncs estic igual que tu!

00:03:24: Però avui el Sergi Anson ha convidat una persona que es dedica a afinar formatges perquè ens expliqui exactament què fa.

00:03:32: Sergi, ben tornat al Rambla cincuanta-quatre

00:03:35: Bona tarda, Anna.

00:03:36: Moltes gràcies.

00:03:37: Explica'ns Sergi perquè estem molt intrigats aquí li van i jo amb això de finar... Qui tens en tu?

00:03:43: Doncs mira com ve deies ens acompanya algú

00:03:46: que

00:03:46: té una feina

00:03:47: poc coneguda

00:03:48: i que pot resultar realment sorprenent.

00:03:51: I que de fet hi ha poca gent a Catalunya que la faci.

00:03:53: En ella em parlarem tot seguit és el Jordi Bertran Jordi benvingut al programa.

00:03:58: Molt gràcies!

00:03:59: Jordi un plaer Escolta'm una cosa, perquè quan el Sergi ens va dir que ens presentava un afinador jo igual que li van automàticament vaig pensar en un piano i no.

00:04:10: Què fa un afinadó de formatges?

00:04:12: En què consisteix la teva feina?

00:04:15: Mira... La meva feina és posar els formatges al punt òptim de consum Això per explicar-ho molt ràpidament i això ho fem mitjançant, humitat, fons, temperatures, intervencions sobre la pell del formatge.

00:04:30: El que fem és anar a fer enveriar... aquest formatge, diguéssim anar-lo conduint cap on nosaltres volem que en el cas de xerigots es tracta d'formatges preparats per a l'hostaleria.

00:04:43: Nosaltres ens dediquem a treballar amb hostaleria i per tant els hi posem al formatge el punt òptim de consum, als cuiners per cuinar-lo metres per servir-lo en taules de formatge.

00:04:56: Jordi, una cosa... Has parlat d'Axarigots?

00:04:59: Nosaltres no ho hem presentat tu tens botiga a Vilafranca.

00:05:02: Aquest és el motiu que estiguis als estudis de Radio Vilafranca oi?

00:05:05: Bueno tenim un centre definit de formatges i venem a Austreria la nostra botiga és online diguéssim venen formatges a través de la xarxa a particulars i, a través de distribuïdors, d'austalaria de tot el país.

00:05:23: Jo el que sempre he tingut un

00:05:24: dubte és...

00:05:27: Dóntat bé aquest interès pel formatge, Jordi.

00:05:29: Com arribes a decidir què et dediques a afinar-los?

00:05:33: Ja coneixies la feina o et va arribar com arribes

00:05:36: aquest...?

00:05:37: Molt aficionat al món del formatge.

00:05:38: Molts viatges a França, molt tastar, molt fer.

00:05:43: Nosaltres tenim una altra empresa amb la Gemma, amb la meva dona i vam decidir ens dediquem a assessorar-hi, ajudar altres empreses.

00:05:51: Vam decidir que faríem un pla d'empresa ara fa quins anys més o menys... I vam triar dos productes en aquell moment.

00:06:01: A Catalunya es consumia menys de la meitat dels quilos de formatge que la mitjana europea i es vevia més vi de la denominació d'origen rioja que de l'assuma de totes les diors catalanes.

00:06:13: Per tant, vam dir formatge i vi inicialment El procés va anar evolucionant, diguéssim.

00:06:20: I vam... No, per tant, separants una mica del formatge i concentrant tots els esforços en l'afinat de formatges.

00:06:29: Perquè el panader és no pas terra de formatges, oi?

00:06:33: Deus fer uns quants quilòmetres tu al llarg de la setmana i al llar de

00:06:37: l'any?

00:06:38: Sí, fem molts quilòmetros però són molt agradables,

00:06:41: eh?,

00:06:41: són a veure artesans, formatgers, a seleccionar, és a dir..., No és una mala feina, eh?

00:06:47: No, no.

00:06:47: No pinta gens malament, eh!

00:06:50: De fet et diria que Catalunya és molt poca zona de formatges, molt poc productora i molt pocs remadeira... I per tant, voltem molt també per Europa la majoria dels formatges que treballem gairebé a la meitat són catalans però també ens apuyem amb la resta d'Europa.

00:07:11: Nosaltres suministrem, afinem formatges de tot arreu, n'afinem una xixantena i en seleccionem fins a doscent cinquanta que és el que distribuïm els nostres... Clients d'hostaleria.

00:07:24: Déu-n'hi-do, molt de formatge!

00:07:25: Jo vaig a reconèixer el Jordi Usap que al contrari de l'Anna i de l Ivan jo sóc zero

00:07:30: formatge.

00:07:32: Sí...

00:07:32: Ho he intentat de totes maneres i no menja formatge ni a la La III.

00:07:35: I no

00:07:35: hi ha manera.

00:07:38: He anat

00:07:38: a xedigots, he anat

00:07:41: a les

00:07:41: caves... Això anava a dir cava però no sé si és el nom concret.

00:07:45: Tenim un espai que havia sigut el nostre centre definit de formatges i per tant afinem a sota terra els cups de sota Terra.

00:07:55: Escolta'm

00:07:55: Jordi, nosaltres ens podem menjar tot el formatge que el Sergi no vol eh?

00:07:58: Li vam estar fent aquí sí!

00:08:00: Podeu vindre el dia que vulgueu, esteu convidats a fer una visiteta va...

00:08:04: Jo volia fer una pregunta també, ara em diràs potser com que jo sóc un

00:08:09: norant... Aceptic del formatge?

00:08:10: Acepte!

00:08:11: M'agrada més aceptic caïnorat, vinga!

00:08:13: Aceptit del formatget

00:08:16: Quan tu l'afines o la fina algú altre, algun altre afinador aquest format xartes amb el que treballeu arriba a punts diferents?

00:08:24: Pot arribar.

00:08:25: El podríem fer arribar al mateix punt però el fem arribar a punks diferents.

00:08:30: Fins i tot el mateix formatge en moments determinats nosaltres el fem arriba a punts diferents per diferents clients o per diferent plats.

00:08:40: A vegades, preparem formatges específics amb un punt de fusió diferent, més o menys cremositat i intensitat perquè algun xef d'aquests... estrellats o amb aspiracions, o un restaurant gastronòmic vol fer un plat concret i llavors li preparem algun formatge específic per aquell plat que vol fer.

00:09:06: Perquè aquí el començàvem de cadir d'Orcaforta per pensar que són aquests formatges que tots coneixem

00:09:11: fins i tot jo els conec

00:09:14: però clar...

00:09:15: Aquests també s'afinen o

00:09:17: aquests, diguem-ne que...

00:09:20: Nosaltres per exemple tenim cinc comdes, set, divuit, treinta, trenta, sis i quaranta, vuit mesos.

00:09:27: Que el seleccionem en origen i això què vol dir?

00:09:31: Que seleccionen el formatge afinat per una afinador francès i donen número de granja concreta.

00:09:37: Per tant, jo vull el d'aquella granja que m'agrada més... Això és una mica com el món del vi.

00:09:43: És molt diferent la llet de baix al pla o de dalt a la muntanya.

00:09:48: Més alto o més baixa, per tant, el producte el compt és diferent, de la mateixa manera que els vins seran diferents si són del pla de la zona del Penedès o de la montanya.

00:09:58: Posar-me als formatges passa el mateix i seleccionem allò en origen.

00:10:03: I, per exemple, a nosaltres als comtes no els afinem.

00:10:07: Però, en canvi, afinèm molts altres formatges que comprem abans de... que compren majoritàriament quan estan acabats de fer-ho a mig acoració i llavors els portem al punt òptim de consum

00:10:24: aquest punt òptim per vosaltres.

00:10:26: Hi ha algun formatge que us hagi

00:10:28: generat

00:10:28: més dificultats, on hi ha algú amb el que sigui més difícil de treballar o tots tenen les seves particularitats?

00:10:35: Això Sergi funciona una mica... Tu tens que conèixer la teva cava d'afinatge és a dir no totes com que és una cava natural té unes condicions climatològiques diferents has de conèixe la cava i Fa quins anys que ens hi dediquem, al principi tot això es fa per provar error.

00:10:55: Hi havia un percentatge d'error

00:10:59: relativament

00:10:59: alt.

00:11:01: Cada vegada n'hi ha menys.

00:11:02: Tu vas coneixent una mica més el teu espai i a més a més vas conèixer molt més i vas creant dintre d'aquestes tipologies uns o altres afinatges.

00:11:12: Alguns encara avui intentes fer alguna cosa que dius, no m'ha sortit exactament el que volia.

00:11:18: Ho hauré de... en la propera partida ho haurem d'ajugar d'aquesta manera o cal canviar això o allò?

00:11:23: I us

00:11:24: venen a buscar.

00:11:25: Tu parlaves del que treballeu

00:11:26: força amb

00:11:27: restauració, amb aquest sector.

00:11:30: Hi ha gent que us ve a buscar específicament per dir que em feu un tipus de formatge determinat, el que comentes, per un plat determinat i per un menú determinat.

00:11:39: Treballem amb molts restaurants, amb restaurants a molt nivell i a vegades que ens requereix fer alguna cosa especial per fer algun plat perquè volem que aquest plat sigui això.

00:11:55: De fet, ara hem publicat un llibre de receptes.

00:11:59: Aquell llibres està enfocat i orientat a introduir el formatge en les cuines.

00:12:08: Catalunya consumeix

00:12:10: més a casa, doncs...

00:12:11: A casa i al restaurant.

00:12:13: És a dir, els restaurants, sort per tu, els restaurantes espanyols, cuinen amb poc formatge, diguéssim.

00:12:21: La diferència de consum que hi ha entre Catalunya i la resta d'Europa ve per traient menys platets de formatge però també sobretot bé perquè cuinem amb molt menys formatge.

00:12:35: És a dir, la cuina de la resta d'Europa utilitza el formatge com un ingredient important dintre del plat i nosaltres malauradament el rellem sobre dels canelons o els macarrons i poca cosa més... El

00:12:47: posem a dins de l'amborguesa ja està!

00:12:49: Exacte!

00:12:51: Un llibre que tu parlaves formatges, consells secrets i receptes irresistibles que m'apunto no regalar-li al Sergi per Sant Jordi?

00:12:59: No cal,

00:13:00: no cal.

00:13:00: Bueno, a casa t'ho agrairan.

00:13:02: Perquè la resta sí que us són.

00:13:03: Ah,

00:13:04: molt bé!

00:13:04: Doncs llavors igual sí... És un regal part de legació.

00:13:08: Escolta'm, que heu insistit molt en això que ens deies, no?

00:13:12: En receptes, en què els formatges poden ser un element principal del plat No cal només rellar-los sobre els canelons

00:13:20: De fet Això és un projecte que ja ve de bastant enrere.

00:13:25: Vam posar en marxa una sèrie de receptes que publicàvem a les nostres setges socials i tal, i això ens ha ajudat, diguéssim, anar introduint més formatge dins de les cuines de restaurants també de les coines d'aquests clíents particulars que tenim i Penguin ens va demanar que tot això ho féssim amb un llibre d'una col·lecció molt bonica, i que per tant ens ha anat molt bé per descriure totes aquestes receptes que teníem nosaltres.

00:13:58: I afegir-ne set de clients... de restaurants diferents.

00:14:03: I hem afegit, des d'Estelles Michelin que ens han fet alguna recepta a restaurants dels mursars de forquilla, a pastisseries amb pastissos i coques... És a dir, tot un... hem obert un vano, diguéssim, de diferents usos de restaurants de peix que cuinen peix amb formatge, que és algú al qual tampoc estem habituat i hem jugat per exemple a fer alguna de les receptes cap hipota que porta formatge o un peix que porta formatge o un fricandó que porta Formatge.

00:14:41: Han fet aquests restaurants, és a dir... No... no hem fet receptetes de formatge calent, només.

00:14:47: És a dir, sinó que hem anat... De plats elaborats.

00:14:49: ...de plats que hem nat molt més enllà amb aquesta gent, amb aquests clients i amics.

00:14:54: I de totes elles tu que en saps tant de formatges, tu personalment amb quina et quedaries?

00:15:00: Jo tinc un problema amb aquestes receptes que m'entendràs ràpidament.

00:15:04: Tinc una filla de quinze anys que li agrada cuinar i que ens ha fet una crep amb calderí, i en tot un joc molt xulo.

00:15:13: Aquesta és una crepera molt bona a la meva filla... I ha fet aquest postre, diguéssim, amb un formatge català de cabra, i per tant... És que si no quan arribi casa... L'has

00:15:27: inclòsat llibre aquesta recepta?

00:15:30: Aquesta

00:15:30: recepta està al llibres sí.

00:15:31: Ah,

00:15:32: molt bé!

00:15:33: Tinc set cuiners i la meva filla.

00:15:37: Molt maco!

00:15:38: Escolta'm, Jordi... Jo el que tinc és una companya a La Redacció, a La Glòria Trollàs, que avui ha arribat amb una cara de felicitat màxima després d'un cap de setmana a Vinyonet del Penedès i m'ha dit que la seva felicitats tenia a veure amb els teus formatges.

00:15:55: Sí?

00:15:56: La vaig veure

00:15:57: en la glòria, la vaig veure al nostre quinzeaniversari, la festa que vam fer divendres vam fer una festa per celebrar els quinze anys a Txerigotts, en el qual van poder existir doscentes setanta persones i vam fer... ...una taula de més de deu metres de llargada amb cent vint-i-quatre formatges gairebé la meitat d'ells catalans.

00:16:23: que la gent podia degustar i llavors teníem sis d'aquests plats, diguéssim dels restaurants que havien col·laborat en el llibre que també es podien degustà.

00:16:34: I catorze cellers amics que van portar els seus vins allà.

00:16:39: Per tant vam fer una ballada amb música directa amb gent de l'escola de música de Vilafranca i amb un dijó que hi ha molt amic de la casa que vam... fer un festival terrible.

00:16:54: Quina activitat i quina feina més apassionant, la teva Jordi?

00:16:57: Ara entenc perfectament la cara amb què he vist la glòria creuar a la porta aquest matí.

00:17:03: El somni... La teva feina de qualsevol amant del formatge que en som molts ja hem quedat que el Sergi no a casa seva sí Hem pres bona nota.

00:17:12: Mil gràcies per venir al Rambla a explicar-nos aquesta feina que fas, i gràcies també a tu, Sergi, per la descoberta d'ot i la scepticisme.

00:17:21: A tots dos una abraçada com deia llampagosa, com el formatge de retatui... I fins aviat!

00:17:28: Gràcies.

00:17:28: És la propera

00:17:29: anacabació.

00:17:44: Adéu-me a la Ramblo,

00:17:45: adéu a la Ramble.

00:17:47: La Ramble cincuenta

00:17:50: quatre.

00:17:51: Tornem a començar

00:17:52: i

00:17:52: fas una parada perquè no

00:17:53: queden enganxades.

00:17:55: Caiem a la rambla, a la Rambla cincuenta-quatre...

00:18:01: I això què vol dir?

00:18:01: Estàs celebrant, estàs

00:18:04: de festa.

00:18:11: Vinga ja està, ja està!

00:18:22: Jo escolto Ramble cincucanta-quattre

00:18:24: amb veig

00:18:24: de ràdio.

00:18:47: Hi ha temes dels quals sembla que només es pugui parlar des de la solemnitat la guerra, l'exili... La brutalitat.

00:18:56: La violència.

00:18:57: Són realitats que associem el patiment i que costa d'imaginar-les en clau d'humor de un d'un escenari.

00:19:04: Però si resulta que riure ens ajuda a entendre-los millor.

00:19:08: Neria Also, ben tornada al Rambla.

00:19:12: Hola, Ana!

00:19:13: Bona tarda a tu i a tots els oients que estan ramplejant en este diàgris.

00:19:18: Què et sembla?

00:19:19: Li poso una mica d'umor

00:19:20: en este dia gris.

00:19:21: M'encanta, m'encanda.

00:19:23: Mira, avui te parlo de Situt en Vaz que és un espectacle de la companyia Pepa Plana.

00:19:29: És una obra que partís d'una situació aparentment quotidiana per acabar parlant d'algunes de les grans contradiccions de l'humanitat i ho fa a través de tres dones que d'entrada sembla que no tenen res d'extraordinari però són veïnes, tenen les seves petites disputes, les sebes manies, els seus conflictes I tal com explica la Pallasa i el Trio Pepeplana, la convivència se complica quan les desavinences del dia a dia donen pas en un conflicte molt més gran.

00:19:59: Una guerra?

00:20:01: És... és un trio, és blanca, augusta contra augusta.

00:20:06: O sigui, la llesta, la tonta i la més tonta, tres dones que es troben o tres veïnes que tenen microconflictes, aquestes baralles de veïdes fins que arriba el gran conflicte, que pot ser una guerra...

00:20:21: Vaja, que parteixen de situacions que tots coneixem, petites rivalitats, aquestes discussions absurdes de cada dia o aquella necessitat de tenir sempre raó.

00:20:29: Coses que en un moment determinat ens poden semblar enormes.

00:20:34: Sí, precisament a partir d'aquí l'obra m'ho ha portar cap a reflexionar sobre com ho relacionem i com podem arribar a convertir una diferència en un enfrentament.

00:20:44: Per tant no estem parlant de camp guerra concreta

00:20:48: No, l'espectacle no s'entren ni en la guerra civil ni en les guerres mundial ni tampoc en cap dels conflictes actuals.

00:20:55: Això permet anar més enllà d'un moment històric determinat i plantejar una pregunta que continua ben vigent.

00:21:02: Per què la humanitat continua recorrent a la violència?

00:21:06: Doncs per fer aquesta reflexió l'expectacle segueix un trio de pallasses com escoltàvem, que interpreten tres personatges diferents cadascuna amb les seves manies i la seva manera particular de veure el món

00:21:18: Sí, i en aquest sentit hem de destacar la mirada femenina.

00:21:21: No només perquè els protagonistes siguem dones sinó perquè l'espectacle també convida a mirar als conflictes des d'una perspectiva que sovint ha quedat en segon pla, la de les dones que han viscut les conseqüències de la guerra que han hagut de sobreviure-hi i que en molts casos han de frontar o han hagUT de fronta a l'exili Esta mirada també té molt a veure en la trajectòria de Pepeplana i en la reivindicació del lloc que han ocupat les dones al món del clon.

00:21:46: Durant molt de temps, les doners han tingut menys espais en una disciplina que tradicionalment s'ha associat a les figures masculines.

00:21:54: Allà se'm fa venir perquè agafem números clàssics escrets... Va molts anys per pallassos masculins, els pallassus de tota la vida.

00:22:05: Què hauria passat si les nostres mares, àvies, vasàvies... haguessin pogut fer de pallasses que no les van deixar?

00:22:12: Per tant, revisar aquests números clàssics amb unes ulleres femenines és molt xulo, evidentment el número canvia!

00:22:23: Evidentment.

00:22:24: I això no és només una qüestió d'aquí puja l'escenari, sinó també de qui té dret a fer riure i de qui decideix com s'expliquen les històries.

00:22:32: Exacte!

00:22:33: El clon permet canviar... capgirar els papers habituals, deixar de ser simplement l'objecte de la broma per convertir-se en qui domina el relat, qui decidís com vol mostrar-se i de què vol que reflexionem PEPA plana busca això, fer un teatre que tingui alguna cosa a dir.

00:22:48: Una proposta que no se limita a entretenir sinó que posa el focus en temes incòmodes i oblige a mirar-ho desnotre jo

00:22:56: Vull dir que a mi l'art decoratiu, l'entreteniment i tot això m'interessa molt poquet.

00:23:02: El ventall és obert de tothom ha de fer el que vulgui evidentment... Hi ha espetacles que són creats per això.

00:23:09: A mi si no puc posar al meu punt d'avista, si no pot posar-li telenafre, si jo puc explicar coses que me preocupen... I si no, puc aprofundir amb drames, dramas, drames heavy... per estirar-los tant que fan riure.

00:23:24: No em surt, no m'interessa".

00:23:27: I la guerra se'ns dubta doncs una d'aquestes qüestions?

00:23:29: A

00:23:30: llarg de la història han canviat els escenaris i els interessos i les excuses en què s'intentem justificar els conflictes però hi ha una cosa que repetís.

00:23:39: Les conseqüències per a les persones que els pateixen... I la PEPA plana es pregunta perquè malgrat tot el que hem viscut ens costa tant aprendre els errors del passat

00:23:49: La gent no volem guerres.

00:23:51: Per tant, què és el que passa?

00:23:53: Que encara no hem resolt això.

00:23:56: Podem tenir intel·ligències artificials i podem fer l'esmil... I en canvi ens continuem com a primitius tirant-nos pedres per un to d'aigua.

00:24:06: Això ens proposem seriosament evolucionar o seguir de primitiu.

00:24:12: Bueno, això és molt profund però al fons les pallasses ens estem qüestionant això amb molt d'humor amb molt d'humor, i amb molta tonteria... I amb molta optimisme.

00:24:23: Neria, t'he de dir que m'agrada aquesta idea que l'humort també pot deixar espai per a l'optimisme.

00:24:27: Parlar de guerres i violència des del riure no vol dir necessàriament prendre-s'ho a la lleugera.

00:24:33: Al contrari, pot ser una manera de fer-nos arribar una reflexió sense donar-nos un alliçó ni dir-nos massa què hem de pensar, no?

00:24:42: Sí, sí.

00:24:42: Perquè som en associació amb el clown a l'entreteniment infantil i a les pallassades de fer tonteries però darrere està apareix senzillesa i un treball escènic i també una manera molt concreta d'observar al món.

00:24:54: Fer riure també pot ser una manera de fer pensar.

00:24:57: El món dels pallasos i les palleses no mai fem tonterias.

00:25:03: No... Som lògics.

00:25:05: Absolutament, el que fa la Pallasa és lògic.

00:25:08: El que passa és que té un altre, una altra lògia... Això és l'humor que fem.

00:25:13: Normalment un humor petit i fràgil però que és molt més profund.

00:25:18: A vegades se'ns diu poetes en acció perquè agafem les essències.

00:25:24: Ja és ben cert!

00:25:24: El riure té una funció que va més enllà de l'escenari

00:25:29: Si hi ha el riure ens permet prendre distància, reconèixer les nostres propies contradiccions i tal com diu la Pepa de Vegades, suportar situacions que d'altra manera serien molt difícils de frontar.

00:25:41: El riure és imprescindible sempre!

00:25:44: I per sort ens ho van posar de sèrie en tota la gama.

00:25:49: Totes les personetes tenim aquest clic... que quan ja no pot suportar a algú s'activa, fa clic i et permet riure.

00:25:57: És com una olla de pressió que li pots deixar treure... I és que qui no ha rigut en una situació supertensa d'un enterrament i tal?

00:26:06: És que et permet suportat l'insuportable...?

00:26:11: Molt fans de la PEPA Plana!

00:26:13: Nere, moltíssimes gràcies per portar-nos les seves reflexions avui fins al Ramble cincuanta-quatre, molt necessàries.

00:26:19: Una abraçada enorme i fins aviat!

00:26:22: Igualment, fins aviat.

00:26:54: Ara

00:26:55: amb la cincuanta-quatre.

00:27:11: Veïns del poble, de la comarca i fins i tot de més enllà fan aquelles perilles enormes amb més de tres mil cinc-cents a tiquets que venen cada any.

00:27:20: El motiu us l'explicaré el reportatge.

00:27:23: Va, que vagi molt bé!

00:27:34: Aquesta

00:27:35: és la

00:27:35: melodia

00:27:37: d'Arenx.

00:27:37: Es pot veure

00:27:38: al dia de Sant Roc,

00:27:39: el setze

00:27:39: d'agost, a la tarda, a Arenys de Mar, tancant els actes... del Pot de Vila una dansa

00:27:45: vistosa

00:27:45: llarga

00:27:46: que representa un casament

00:27:47: amb els novis i

00:27:48: els seus convidats La primera part consisteix

00:27:58: en l'oferiment que fan els balladors del ram a la seva balladora fent un passeig

00:28:03: i una

00:28:03: rotllana per tal com un grup de nenes recullint els rams.

00:28:07: La segona part es balla amb un cercle

00:28:09: no tancat, fent

00:28:10: volangera

00:28:10: a dreta i esquerra

00:28:12: fent-hi desfent cargols

00:28:13: per acabar amb dues rotllanes les parelles canvien de posició

00:28:17: per fer uns moviments d'espulsada

00:28:19: amb una altra parella

00:28:20: Un punt pla de costat,

00:28:21: uns puntejos a lloc,

00:28:23: uns ponts i una

00:28:24: cadena.

00:28:24: I un ball-pla

00:28:25: amb volta,

00:28:26: balancejos... i punt de galop!

00:28:28: Per acabar es fa

00:28:29: un passeig similar al Balentrada en el qual els homes tornen

00:28:32: a obsequiar les balladores amb el

00:28:34: ram.

00:28:40: Aquesta dansa era una antigadança de poble que es ballava diferents cops l'any

00:28:45: per corpus

00:28:46: sempre

00:28:47: i es va

00:28:47: perdre.

00:28:48: A començaments del segle XX el senyor Xavier Maymi que era musicòleg, va recollir amb testimonis i gent que se'n recordava els trossos de música que quedaven.

00:28:59: Ella va escriure

00:29:00: el XIXVI, la va revisar al XXIIIII... I aquí va quedar

00:29:04: tot!

00:29:05: Aleshores, al

00:29:05: XIXXIV,

00:29:09: el president de l'Esvard Maragall, que era el Marcel i Vila,

00:29:12: va demanar a l'obra del

00:29:13: Ballet Popular

00:29:14: que l'ajudés,

00:29:14: i el senyor Manuel Coveles i el Senyor Luis Moreno van fer un recopilatori de la dansa la van tornar a muntar i li van encarregar el Joaquim Serra, que fes la partitura definitiva inspirant-se en el que havia recollit el Xavier Neymí.

00:29:29: I es va ballar per Sanzanon!

00:29:31: I llavors ve, a partir d'aquí, la va fer l'Esvard Maragall... ...almenys a l'any de tres, des d'aquest

00:29:38: any es fa

00:29:38: per Sant Roc.

00:29:39: Aquesta és la història de la

00:29:41: dansa, i qui parla és Àsson

00:29:43: Puig una de les impulsores

00:29:45: i conservadores

00:29:46: d' aquesta dansa tal eranyenca, que fins i tot el nom

00:29:49: que li han donat als moviments

00:29:50: i coreografies

00:29:52: són elements cingogars relacionats

00:29:54: amb la viuga marinera.

00:29:55: Quan es va recuperar l'any XLIX els senyors Coveles i Moreno van agafar figures de la dansa catalana però també figures que tinguessin a veure merengues Per exemple, quan fem els ponts és la

00:30:09: riarada.

00:30:09: Els boxets, quan entren i surten les corrandes també.

00:30:13: Quan es fa l'asflalmitge és la sortida del sol des de l'espigó del port.

00:30:17: Vull dir que té coses de

00:30:18: la dansa

00:30:19: catalana perquè té el ball plat, té el punt de perdiu... té el galop però ha adaptat una mica a la manera de ser drenys.

00:30:26: Després, nosaltres ara

00:30:27: que treballem amb molt de jovent

00:30:29: i així també tenim algun que l'hem batejat nosaltres, per exemple hi ha uns braços que fan en els nois... que li diem l'urban, com si dirigís el trànsit això és collita

00:30:38: pròpia

00:30:39: del nostre grup.

00:30:41: I una de les claus de l'actual

00:30:43: dansa dreny,

00:30:44: la ciutat, assomputx,

00:30:45: és el jovent

00:30:47: Ja no és cosa

00:30:48: de quatre gats amb molta experiència

00:30:50: vital.

00:30:50: Ara, ballar la dansa

00:30:52: a arenys...

00:30:53: És un privilegi social.

00:30:55: Quan ens vam afegir els primers joves d'aquesta tonnada érem els raros i en canvi ara els altres diuen, ostres, balles la dansadarenys!

00:31:02: I és com un orgull!

00:31:04: I fins i tot ara tenim nens i nenes esperant que acabin de créixer per poder-hi treballar.

00:31:10: Hem agafat tota aquesta sinèria

00:31:11: de Sant

00:31:12: Roc del que el jovent se l'ha fet seu i realment ara quan

00:31:16: veus la gent que t'envolta,

00:31:18: que cadanyar

00:31:19: a molta, veus... La gent gran de tota la vida que se l'estimen perquè és la teva i veus molta gent jove.

00:31:25: I això és molt solós!

00:31:26: La nostra

00:31:26: dansa!

00:31:34: Teniu

00:31:34: presents els gegants

00:31:36: d'Arenys en Ròquio Amaria?

00:31:38: Doncs representem dos balladors d'aquesta

00:31:41: dansa, d'aquestes dança

00:31:42: d'arenys i esclar van vestits amb el seu

00:31:45: vestit tradicional

00:31:47: Les noies van blanques, la núvia

00:31:49: va amb una mica més de color i a més a més

00:31:51: les noies

00:31:52: porten les polletes que és el que porten a l'espanya i porten els vells.

00:31:55: Som al poble dapuntes, un poble de puntes... I això s'ha de veure!

00:31:59: I als nois quan eren de l'esper anaven envellut i així però passaven una calor espantosa.

00:32:04: I ara estem fent la renovació.

00:32:06: Però clar,

00:32:07: això és molt car i és molt llarg i tenim la gran sort que hi ha en un món de senyores d'arengi o grupet que ens ajuden i ens han fet De Fran,

00:32:16: els

00:32:16: patrons ens han

00:32:17: tallat la roba, ens han

00:32:19: cosit.

00:32:20: L'Ajuntament ens ha col·laborat en l'adquisició de roba i mica a mica les noies i les nois ja les tenim pràcticament fetes als nens dels rams que són superimportants

00:32:30: per nosaltres també...

00:32:32: I els nois, mica-mica,

00:32:33: anem fin.

00:32:34: Una dansa que es vaja sencera arenys de mar només

00:32:37: un dia al

00:32:38: any.

00:32:38: Veiem a la tarda de Sant Roc però que també té una versió curta,

00:32:42: feta per Oriol D'Antonio

00:32:44: i per Pep

00:32:45: Barrachín.

00:32:45: Una versió per poder-la

00:32:47: ballar

00:32:47: fora de la vila també perquè

00:32:49: es vars d'arreu del territori

00:32:51: la puguin

00:32:52: incloure

00:32:52: en el seu repartori de danses.

00:32:55: Així anem a ballar fora!

00:32:56: De fet, al dos mil veint i cinc

00:32:58: es va

00:32:59: anar a la Mercè a Barcelona I és una versión de vuit minuts,

00:33:02: perquè

00:33:02: clar que ens havien convidat a fora però anar amb vint i tres minuts de dansa era mortal.

00:33:06: Hi havia dues

00:33:07: tendències no?

00:33:08: Qui la volia preservar només parareix No sé, nosaltres els que l'aportem, que som tot un grup, doncs vàrem de ser... Nosaltres també havíem ballat a les barres antigament i ballàvem les danses de Vila Nova al Vall Pla del Llavaneres.

00:33:21: I per tant oferir la Dança d'Arenys era una cosa molt natural i que nosaltres també hem d'estar

00:33:27: agraïts.

00:33:38: La Dança

00:33:39: Darenys, un ball

00:33:41: de plaça

00:33:42: que des de la seva recuperació

00:33:43: és un ball senari

00:33:45: amb una versió curta i una versi llarga,

00:33:47: molt de

00:33:48: jovent, que la vol ballar i tota una viva que l'agaudeix i se la sència.

00:34:33: Si et demano coses de terrassa, segurament una de les activitats que ja coneixes és el Festival de Jazz!

00:34:39: A mi em passa igual... I per això hem anat a buscar una cançó de ritmes jazístics per aquesta connexió.

00:34:47: Però no qualsevol cançò.

00:34:48: Aquesta?

00:34:49: es diu justament com el pastisset típic de recent que avui ens presenta al Sergi Estapè.

00:34:56: Sergi, ben tornat al programa!

00:34:59: Gràcies Anna,

00:35:00: és així?

00:35:01: Doncs es diu Dakar...

00:35:02: Doncs sí, sí, es diu dakar, com la capital senegalesa i canviant l'accent com el vostre dolç.

00:35:09: Bé no sé si hem de canviar l'accent, és Dakar-Dakar, Com en dieu vosaltres?

00:35:15: Sí, en diem Dakar,

00:35:16: del maco, és un pastís

00:35:18: de xocolata

00:35:19: que té un èxit

00:35:19: absolut

00:35:21: Per parlar d'això he anat a trobar el Sant Irius, que és creador del bloc Recons de Terrassa i també, com a autor del llibre, dolços recors de les pastisseries de Terrassas.

00:35:30: Ell m'explicava així què és el Dakar

00:35:33: i quins són

00:35:33: els seus

00:35:34: ingredients.

00:35:35: El

00:35:35: Dakar és un pastís originalment individual, que al llarg dels anys s'ha popularitzat... i avui ho podem trobar a qualsevol pastisseria de la ciutat.

00:35:44: I fins i tot en fleques que venen pastissos, tot i que en alguns casos, la seva forma No s'han mantingut fidel a l'original.

00:35:52: Els seus ingredients per quatre persones són... També necessitarem fideus de xocolata i quatre sireres confitades.

00:36:25: Doncs ja el tenim situat al Dakar, però potser ens faltaria

00:36:28: saber

00:36:29: un detall cap dalt...

00:36:30: Sí, l'Orija Noi com neix aquest Dakar qui se'l va inventar?

00:36:35: Doncs el Santi ens resolda

00:36:36: aquest misteri!

00:36:37: El seu origen es remunta a mitjans del segle XX, cap al Míquel Lugés, S'instal·lar en el local i n'hi havia hagut l'antiga pastisseria amb els sells.

00:36:56: I ho va fer en Tornada a França, on Miquel s'havia refugiat pels seus ideals polítics.

00:37:01: El funcionament d'aquesta pastissería, en aquest cas, tingué calcom desingular ja que la Pastisseria pròpiament dita... ...la regentava en Gaston Xaeff com a pastisseri i un tal Josep Pasqual que s'ocupava de la part comercial.

00:37:16: Així doncs podem dir que la idea va ser de Miquel Uigés, de Calcanigo i que va ser elaborada també per en Gastón Sáez.

00:37:24: Sergi... I no hem concretat massa quina forma té aquest pastisset?

00:37:29: Doncs és una forma força curiosa.

00:37:31: Escolta, escolta!

00:37:32: El pastís és una petita semiesfera d'apà de pastís natural farcida i coberta de trufa de xocolata arrebossat completament amb fideus de xuculata i coronat amb una cirereta del míver que podria estar banyada en licor kirch Cal indicar que tradicionalment la trufa també es perfumava i encara es perfuma amb licor, i entre els més utilitzats podem anomenar el corassau, el conyac o el rom.

00:37:59: Actualment podem trobar dàcars de diverses formes fins a tots quadrats, o l'amida petita que es poden menjar com si fossin dolços, i també en forma de pastissos grans.

00:38:10: I el nom Sergi?

00:38:11: El nom doncs surt!

00:38:13: Doncs ara no t'ho creuràs per estar relacionat amb la capital del Senegal, tot i que

00:38:18: no hi ha un parquet

00:38:19: oficial de la tria.

00:38:20: El que sí que hi ha és una certa polèmica sobre si cal escriure-la en K o en C.

00:38:25: Originalment no hi va haver polèmic amb el seu nom però al pas dels anys podem dir... ...que el nom va esdevenir Dakar en C i no Dakar a en K simplement perquè era més fàcil d'escriure.

00:38:38: Però si volguéssim de veritat recuperar el seu origen l'hauríem d'anomenar

00:38:42: d'Àcar

00:38:43: M.K.,

00:38:43: ja que així s'anomena la capital del Senegal, com ja ho hem dit anteriorment i que va ser el que va donar origen realment al seu nom.

00:38:56: I ara per acabar has de saber que l'Ècara amb K o en C no és l'únic dolç típic de Terrassa, com ens recorda el Santi?

00:39:03: A Terrassa existeixi la palaudina també, que es va crear l'any九centosantessis per iniciativa del gremi de pastissers de terrassa i comarca i amb l'objectiu de aconseguir tenir unes postres pròpies de la ciutat.

00:39:18: La seva forma és la d'un cilindre que reprodueix en miniatura la coneguda Torra del Palau, la icona medieval més conegudada a la nostra ciutad de Terrassa.

00:39:28: Selebora de forma artesanal, a base d'ous, sucre, amelles, avallanes, xocolata... I té un toc molt especial, amb aroma de ratafia!

00:39:40: Sergi, doncs moltes gràcies per portar-nos aquestes curiositats tan dolces de terrassa.

00:39:45: Sort que quan fem el programa més o menys hem acabat de dinar, eh?

00:39:49: I abans...

00:39:51: Sí, Anna!

00:39:52: La veritat és que a parlar de xocolata sempre és

00:39:55: una temptació.

00:39:56: La verità és que sí.

00:39:56: Doncs escolta'm, Sergi.

00:39:58: Una abraçada molt gran i parlem aviat.

00:40:01: Fins aviat...

00:40:20: La hem a la rambla.

00:40:21: A la

00:40:21: rumbla, cincuenta, quatre... Fes la diferent

00:40:24: aquesta última.

00:40:26: Un grifel.

00:40:28: Per què?

00:40:28: Sembla que ha sigut un

00:40:30: fiu, no?

00:40:31: Ok.

00:40:31: Perfecte!

00:40:33: Així amb una mica de...

00:40:35: d'alegria.

00:40:35: Algrià.

00:40:37: Vinga, va.

00:40:37: Daidai jico.

00:40:39: Eh?

00:40:40: Ale ale let's go.

00:40:42: Som-hi.

00:40:44: Cadem a la Rambla.

00:40:45: A la Rample cincuenta-quatre.

00:40:48: Estupendo.

00:41:02: Jo escolto Rambles cincuentacuatre a l'ACALA Radio.

00:41:20: Que és a l´activitat econòmica en la protecció del medi natural no és una tasca fàcil I si sumem, la investigació científica és ben bé allò de quadra al cercle.

00:41:31: La història que us portem avui fa exactament això, combinar pesca i ciència d'aquí a la cançó de Sota del Mar.

00:41:41: Francesc Calleau, bentornat al Rambla-Cinquantaquatre!

00:41:44: Què tal Anna?

00:41:45: Molt bona tarda!

00:41:46: Francesc, escolta'm... què és això del Scientific Angler Tagging

00:41:51: Tour?!

00:41:53: Doncs Anna és una iniciativa molt maca, que a més ara en parlarem però també promou la pesca responsable.

00:42:01: La participació ciutadana en la recerca perquè es tracta de Ciència Ciutadiana, la col·laboració amb organismes científics com IFREMER o d'altres entitats vinculades al món marí i que, d'alguna manera, respon a preguntes com per exemple com es pot transformar una jornada de pesca en una eina d'investigació ¿Quin... què ens pot explicar, per exemple?

00:42:25: Una tonyina marcada sobre la salut dels nostres marts.

00:42:29: O quin paper pot tenir el pescador en la conservació de l'aviodiversitat marina.

00:42:36: Per tant això és el que avui volem que ens parli Alfredric Valls, que junta amb l'Albert Totessón van impulsar al SAT, el científic anglert Agintur, per descobrir

00:42:50: com

00:42:52: l'elaboració o la col·laboració entre ciència, ciutadana i pesca pot ajudar-nos a entendre i a l'avegada a protegir.

00:43:02: Frederic Valls, bona tarda!

00:43:04: Bona tarda...

00:43:07: Com neix el científic anglèrta Gingturm?

00:43:10: Quina necessitat científica o ambiental hi havia que us va impulsar a posar-ho en marxa?

00:43:19: Què aporten els pescadors?

00:43:20: Són moltes preguntes als pescadores recreatius, no professionals que participin directament en aquesta investigació.

00:43:29: Bé, si et sembla començarem per l'important que són els pescadeurs recreatifs.

00:43:33: Els pescadeur recreativs passen moltes hores a mar, estimen al mar veuen moltes coses i el que els mou moltes vegades a pescar és la curiositat.

00:43:42: La curiositat i l'aprendre coses del mar Una manera de relacionar els pescadors amb la ciència ha sigut a través d'aquest taggingtur, que és una iniciativa.

00:43:53: Que l'hem configurat fa quatre anys però que fa molts anys que col·laborem sense una plataforma permanent com ara tenim en temes de ciència al mar.

00:44:05: De què es tracta?

00:44:05: Es tracta que els científics per conèixer el mar i alguns peixos necessiten marcar-los, instrumentar-los.

00:44:15: Per entendre'ns, enganxant... En el cas que ens ocupa l'atunyina, engenjar-li una marca, un dispositiu electrònic amb un lloc determinat del seu cos és com que fan els científics, no fan els pescadors, les pescadores són la pèsquen però que els cientifics per fer això no s'identitzen un peix i els cientifics no són bons pescaders, la majoria d'ells.

00:44:36: I el que fem nosaltres és en aquesta plataforma permanent de mercatge organitzem allà on els científics ens demanen, des d'un punt de vista d'època de l'any, de mida de peix, etc.

00:44:48: Organitzem aquestes jornades on els pescadors pesquen els peixos i el científics també estem a mar amb nosaltres i allà implantem en aquests peixots aquestes marques.

00:45:00: Aquestes marcs són marques que tenen un cos elevat perquè totes les que posem són electròniques des dels mil fins als cinc mil euros, això és sobre la marca i després tota la feina de posar-ho.

00:45:12: I aquestes marques ens indiquen moltes qüestions... Moltes quesions!

00:45:17: Com quines, Frederic?

00:45:20: La primera qüestion que ens donen és l'itineari que ha fet el peix amb concret les tunyes ens van donant tot el tracte tant amb tres eixos, tan amb nord, sud és o és com en fondària, per on ha passat.

00:45:40: La segona cosa que ens dona és la temperatura dels llocs per a on ha passat.

00:45:44: I amb aquestes dades podem reconstruir... els científics poden reconstruire les trajectòries veure quines són les zones de alimentació, quines son les zones de posta, veure si el canvi climàtic està afectant aquestes poblacions tot una pila de paràmetres, veure la relació entrarà també el comportament i la genètica, perquè els peixos a part de posar-los i la marca es mesuren.

00:46:12: I se'ls hi treu una mostra per poder fer genètic.

00:46:14: Veure si aquests peixots són d'un estoc mediterrani o d'una estoc atlàntic és a dir tota una pila de paràmetres que en funció amb quels relacions donen als científics coneixement i pista sobre un determinat cosa.

00:46:29: Una cosa molt característica Veure a partir d'aquí una talla fan les grans migracions atlàntiques.

00:46:38: Fredric, quin paper tenen organismes com IFREMER o les entitats col·laboradores?

00:46:44: Com es coordinen pescadors, equips científics per fer les captures al mercatge i sobretot també una pregunta que està en l'aire aquest allimerament dels peixos que es faci amb rigor i amb garanties pel peix

00:47:01: Nosaltres actualment col·laborem amb el tema de l'Atonina Mifremer, que és un islofrançès de recerca a l'estat francès.

00:47:08: Col·laborem també en Icatmar d'aquí a Catalunya.

00:47:12: També col·laborem amb Imedea i amb Fesic, amb diferents estaments però com es lliga tot això?

00:47:23: Nosaltres portem tota la part logística i aquesta part logítica, el que porta també són uns protocols, uns protocols que hem dissenyat conjuntament amb els científics És a dir, aquests protocols marquen la forma de pescar els peixos.

00:47:36: De quina manera se'n de pescà?

00:47:37: Quin tipus d'amsa utilitzar el temps de combat perquè el peix arribi molt viu i sobretot després totes aquestes operacions ja de desamat, de mercatge, de mesura que aquestes estan fetes únicament i exclusivament pels científics.

00:47:52: Són gent que són experts en aquestes coses i una de les coses que es té molta cura és tot el tema del benestar animal.

00:47:59: Entre altres coses Les marques aquestes que posem tenen alarmes de mort, és a dir, si un peix mora ho sabem.

00:48:06: Per sort no en tenim i són molt curiosos d'aquestes marques perquè quan s'alliberen puja la superfície i transmeten totes les dades a un satèl·lit i els setenets ens les porta.

00:48:15: I a partir d'aquí doncs podem precar dintre allà la comunicació GPS no existeix.

00:48:20: Frederiki, i totes aquestes dades que us heu recollit què us diuen de les principals amenaces al canvi climàtic o la pressió pesquera sobre l'atunyiga?

00:48:29: Bé, jo no soc científic.

00:48:32: Soc fundador de la plataforma permanent de Mercatja i per tant... No voldria que les meves paraules agafin ni com ciència ni com una aproximació d'allà.

00:48:42: Però

00:48:43: el que sí que s'ha vist és que recordeu que fa bastants anys es va fer un pla de protecció molt important per a la Tonina Vermella i avui crec que tots els científics són conscients que aquest pla va ser un gran èxit Amenaços, canvi climàtic.

00:49:04: Com a tal i com a canvi energètic que és, que varia corrents i altres coses està afectant i hi ha indicadors de com poblacions estan movent.

00:49:17: I hi ha una preocupació que és si aquests canvis poden modificar les zones de posta poden modificar la composició i la qualitat del zooplacton i micoplacton.

00:49:36: No és un fet que és de l'atunyera, és de tot el sistema.

00:49:39: Hi ha molta preocupació per part dels científics sobre el canvi climàtic i sobretot el que pot repercutir a gran escala sobre els oceans.

00:49:51: Aquests protocols i bones pràctiques haurien d... de ser coneguts per qualsevols pescadors dels que vulguin contribuir a la ciència, per reduir l'impacte sobre aquests peixos.

00:50:04: Però quins són els pròxims reptes del científic anglèrta Gintur?

00:50:09: Teniu previst ampliar campanyes, incorporar noves espècies, col·laborar amb més centres de recerca... Què pot fer aquell pescador recreatiu que ara ens està escoltant i està interessat en col·laborar-hi?

00:50:24: Bueno, el primer que voldria dir és primer demanar disculpes a tots els pescadors que els diem molta freqüència que no poden vindre.

00:50:33: Per què?

00:50:34: Perquè no és un acte massiu.

00:50:37: Nosaltres agafem màxim quins abarcos per pescar,

00:50:39: no?,

00:50:40: hem de poder atendre'ls tots, marcar els peixos... Això primer, segon!

00:50:44: Els pescados que venen a pescar són pescadores experts i pescaders que formem nosaltres I per això abans del tagging tour el que fem és una jornada no presencial de formació i els divendres, perdó a la tarda, fem la formació presencial també dels pescadors.

00:51:01: A part que tots aquests protocols que els tenen.

00:51:05: Sí, és cert que sobretot per la gent que va a pescar i vol contribuir amb tot això jo donaria dos consells.

00:51:15: Primer, que coneguin bé les... les talles de primera reproducció dels peixos, que no s'emportin peixis que no se n'han reproduït.

00:51:22: I segona, si solten peixus, els intentin manipular el mínim possible.

00:51:29: Doncs són dos consells que recollim avui aquí al Rambla cincuenta i quatre.

00:51:33: Parlant d'aquesta iniciativa tan interessant... de marcar les tunyines per conèixer el nostre medi marí.

00:51:41: Frederiki Francesc, mil gràcies a tots dos per aquesta ramblejada pel fons del mar, per la tasca que feu per preservar-lo... Una abraçada molt gran des d'aquí fins a l'acala i fins aviat a tots dois!

00:51:56: Moltes gràcies Anna, bona tarda!

00:52:27: Bona tarda, ramblers!

00:52:29: Comprindo con el encargo que Ana me hizo hace unos días Paso a relatar una brea desembrança de Josep Coll.

00:52:36: Coll, barcelonès, nascut en en l'Àfrica, fue uno de los grandes maestros del humor gráfico español y una figura esencial del Semanario

00:52:44: Teveo.

00:52:45: Autodidacte y trabajador desde muy joven llegó la revista en un lenguaje absolutamente personal protagonistas anónimos situaciones absurdas movimiento y un dibujo limpio y elegante capaz de contar una historia casi sin palabras Sus historietas tenían algo del elástico tercinemudo, ritmo, acción sorpresa y un golpe final.

00:53:07: En mil novecientos sesenticuatro pese al éxito de sus dibujos tuvo que abandonar el cómbic... ...y volver a trabajar como lo bañil.

00:53:15: Dibujar historieta no le daba lo suficiente para mantener a su familia.

00:53:19: En los años ochenta fue reivindicado por una nueva generación de dibujantes

00:53:23: pero su regreso

00:53:23: duro poco.

00:53:25: Y en mil novecentos ochenta y cuatro Cole puso fin a su vida.

00:53:28: Nos dejó cientos de historietes i un univers gràfic d'enorme personal

00:53:33: que encara avui conserva tota la seva frescura

00:53:35: i capacitat de sorprèn.

00:53:37: Perquè Josep Gold

00:53:38: no ens deixa un personatge, ens deixa una estil·la.

00:53:41: Un salut de Paco Baena en nom del Museu del Còmit de San Cubat