TanFan #7 | Johnny Cash: l’home de negre que cantava les ferides del món

00:00:05: Benvinguts un dia més a Te'n Fan.

00:00:19: Avui, amb un personatge extraordinari i un dels grans músics americans que hi jo n'hi caig... amb una convidada que és una fan, que és la Cinta Alibán, cinta alibán periodista, que coneix la ràdio perquè hi ha treballat quan ets de televisió I jo diria que treballen tots els mitjans audiovisuals,

00:00:36: etc.,

00:00:36: i també hi ve de xarxes.

00:00:38: Cinta, molt bona tarda!

00:00:39: Bona tarda,

00:00:40: Pau, què tal?

00:00:41: Doncs

00:00:41: mira qui ha d'estar passant-ho bé, no?

00:00:43: I tant...

00:00:44: Fins a la pregunta obligada per què quan te vaig començar a fer algú músic me vas dir Johnny Cage.

00:00:49: Me va sorprendre i em va agradar molt perquè dius-te, és quina oportunitat de parlar-ne.

00:00:53: Ja ja, no tinc el perfil oi?

00:00:55: No, no ho tinc perfil.

00:00:57: És que hi ha poca gent que m'hauria dit Johnny Cage

00:01:00: Bé, vaig poder deixar Johnny Cage realment d'una manera molt casual.

00:01:06: Els meus vint i llargs... Jo de jovenet escoltava molt música folca americana per influència dels meus pares m'agradava moltíssim sobretot Bob Dylan i Paul Simon però Johnny Cage no el coneixia de res que després quan el descobreixes tan adones que sí que hi ha moltes cançons que havia sentit però no ho tenia identificat I estava jo, als meus vint i pico a Suecia per motius que no venen al cas.

00:01:31: I vaig veure un pap on hi havia molt d'ambient... A Suecia, a Segreix, trobant lloc amb ambient càlid, no?

00:01:37: I vam entrar i hi havia un grup de música que em trien directe.

00:01:40: Molt bé!

00:01:41: i em vaig enamorar de la cançó Ring of Fire, que segurament parlarem.

00:01:46: I a partir d'aquí vaig començar a explorar qui era Jónica G... I la veritat és que ara de més gran és una persona que m'acompanya moltíssim, sobretot en moments com avui de pluja i de melancolia.

00:02:01: Segurament sí que hi ha músics que el coneixement és universal?

00:02:08: Segurament és un músic molt més escoltat als Estats Units, que aquí molta gent jo n'hi caig.

00:02:14: Sí, d'acord.

00:02:15: Aquí és molt relativament, molt de passada... Però als Estates Units és un verdadé pilar.

00:02:20: Totem sí!

00:02:23: Tot i així se'l pot sentir en alguna banda sonora, d'alguna sèrie moderna.

00:02:26: El que fa és que ens passa a parar allò, però...

00:02:29: Com quina?

00:02:29: Per exemple, té bé una pel·lícula al

00:02:30: cap?

00:02:30: Ara no em ve cap al cap!

00:02:31: Però sí que li he reconegut en alguna ocasió,

00:02:34: eh?!

00:02:34: Sí,

00:02:34: sí, algunes vegades té alguna pel·licula.

00:02:36: Sí!

00:02:37: Sí, una pelicula també.

00:02:39: Bueno, jo crec que més que en cap altre..., bueno, més que cap altra no se sap mai, però amb ell de manera molt clara la seva infància la va marcar moltíssim.

00:02:51: Moltíssim.

00:02:54: Bé, la infància és pobríssima que fem aquí el quart de set germans, molt pobre... Des d'un moment petit, collir a cotó... Treballant,

00:03:03: sí, sí.

00:03:03: Una cosa que era complicada però és que més i més en un ambient a casa seva molt religiós, molt religiosos, que diuen que són porres o això que... I, a més, tenia un germà que era una mica més gran, que es va morir de manera molt dramàtica.

00:03:20: Sí!

00:03:21: Sí, sí.

00:03:21: Treballant perquè en un edat que no li toca... Treballar va tenir una accident amb una serra, oi?

00:03:27: Sí, es

00:03:27: va obrir al canal i, bueno..., i a passar aquí el germà anava per pastor.

00:03:34: Anava per mossèn i era economica l'orgull de la família.

00:03:38: Cosa que el jo n'hi ha de petit que no ben ben d'anys jo té res, però no tenia aquesta... No era el bo de la familia.

00:03:46: I sembla que el pare, en un comentari molt cruel va dir... Que Déu s'havia emportat el fill equivocat.

00:03:52: El fill equivocado,

00:03:53: sí.

00:03:53: Cosa que li va suposar amb ell és una trauma o un sentiment de culpabilitat que va l'osegar tota la vida.

00:04:02: No sé si heu vist la pel·lícula, ho vaig llegir a la novel·la d'Estein Beck, que es va... que la pelècula que està allà es deia en els sopes de l'aire que retratava molt, molt que és el camp americà de l'època de la Gran Depresió.

00:04:17: De fet això era una mica abans però bueno, la mateixa, la misèria absoluta que vivia en aquell cànging blanc d'Estats Units a l'interior.

00:04:26: Bueno, en tot cas si us sembla per retratar una mica... hi ha una cançó que retrata molt aquest ambient de pobres per la lletra, que és el primer que va fer.

00:04:39: Qui és?

00:04:40: Five feet high and reaching, que ve a dir fins a on pujarà l'aigua perquè va haver una gran inundació, que m'ha matat centenars de persones, com passa que em agrada ser en aquests llocs... I si et sembla, la sentim.

00:05:02: Vale?

00:05:02: Yes!

00:05:02: Five feet height and reaching

00:05:06: How high is the water, mama?

00:05:26: Two feet high

00:05:27: and rising.

00:05:31: How high

00:05:37: is the water, papa?

00:05:39: She said it's three feet high

00:05:40: and rising.

00:05:42: Well a hives are gone I lost my bees Chickens are sleeping in the willow trees Cows in water up past her knees Three feet high & rising... How high's the water mama Four feet high& rising...

00:06:25: Aquesta cançó ve de retratat perfectament, això.

00:06:27: El que passa és que el que veiem i veiem amb altres cançons de primera època de Johnny Cage... És que en lletres duríssimes, en canvi del ritme country... És

00:06:37: alegre, eh?

00:06:37: Sí!

00:06:38: Hi ha certa dissonància, no?

00:06:40: Però suposo que també la gent que coneix li diu més fàcilment el deu entendre, però sí que hi ha una certa adicionància entre la manera d'interpretar al principi i primer època.

00:06:52: De fet... El primer disc que hem sentit és igual com The Lines, que estava gravat amb un disc amb un escorèfic petit que deia San Label i ell tenia moltes ganes de fer coses diferents.

00:07:13: Va tenir el que era gran hit, va fer una altra cançó a aquella època també bastant potent però ell volia fer... llavors va ser quan va aconseguir marxar a Colòmbia i fer el que ell volien, que eren bàsicament dues coses, primer un disc d'himnes religiosos perquè l'havia promès... s'havien promès viure al seu pare que ell no seria pastor, però aquell canteria de música religiosa... I la meva companya li va deixar a fer... Columbi li va deixar a fer i va passar-se per segut.

00:07:41: Es

00:07:41: veu que va signar una clàusula de llibertat creativa total?

00:07:45: Que això és una passada.

00:07:46: És una passata i hi va fer passades que notes.

00:07:48: A

00:07:49: la discogràfica del productor!

00:07:51: Perquè clar, una de les criatures creatives, unes de les seves condicions va fer discos conceptuals.

00:07:57: Cosa que ve tan poc estant corrent fent amunt.

00:08:02: que em va fer a tirar.

00:08:05: I tocar en temàtiques molt diverses, no?

00:08:08: No ho sé si vols comentar totes les temàticues o anem fent un repàs...

00:08:13: Sí, a veure..., una de les parts d'alt que tenen en comú la música cantri i la música folca potser també per això m'atrau és aquesta capacitat narrativa, que a vegades sembla que estiguin explicant un conte mentre canten fins i tot la melodia cau una mica el detriment de l'història perquè són músiques... senzilles i reiteratives, però en canvi guanya molt de pes la història que ens està explicant el cantant.

00:08:39: I ell tenia uns temes que eren bastant comuns en aquella època amb tot el moviment camp tri dels forajidos que em deien dels altlos els que van començar a trencar una mica amb el camp tri més clàssic, doncs que sobretot era... el tema de la presó, que ho comentarem aviat.

00:08:57: De les persones més desfavorides, marginals, persones que estan a la presòvia, persones pobres, que tenen problemes amb l'alcohol... Què més?

00:09:07: Pau, ajuda'm!

00:09:07: Hi ha molts temes.

00:09:08: No,

00:09:08: és això.

00:09:09: De fet, ell és una persona que és curiosa perquè va tenir moltes addiccions moltíssimes tota la vida.

00:09:17: L'alcool... i molt... Les vitamines.

00:09:20: I totes les vitamines, que es veu que l'origen va ser una mica casual?

00:09:23: Sí, un any de gira,

00:09:24: no?,

00:09:25: sí, que li van recomanar per aguantar i...

00:09:28: I ell començava el que feien gires més per... per sobre de les seves possibilitats i d'anar sense dormir, no aguantava, ja ho... que si no recordo el nom però algun que sap qui és i va dir-me aprenent-te això que anirà bé.

00:09:41: I partir d'ahir

00:09:42: es va descontrolar

00:09:44: tota la vida.

00:09:45: Però a la vegada que he tirat una faceta però la vegades era... Superreligiós, però era de un religiós... No sé com t'ho diria jo ara.

00:09:53: Quan m'equivoco d'ordre, ho diria com Francisco o un dels llocs d'aquests que sempre buscàvem la part migelicordiosa i tenien una mena de migericòrdia.

00:10:04: La

00:10:04: redemció que sempre associem a Jónica.

00:10:08: I cantava molt per la gent desvolguda i el feixi.

00:10:11: Era la seva història.

00:10:13: Va ser sempre...

00:10:14: Després hi ha un tema també que volia comentar, que és molt comú en la... la música càntrica són els trens.

00:10:20: i que ell, de fet, un dels seus segells, el seu ADN és aquest ritme que sobretot hem notat ja la primera cançó que hem posat.

00:10:28: És el xicapum, que s'ha sentit perillment xicabum... I tanques els ulls i sembla que el tren estigui venint.

00:10:36: I aquest ritmo va portar-lo a la màxima expressió, no se l'he inventat, però sí que en va fer una segell pròpia.

00:10:42: Sí, va escriure tot un disc que anava sobre trens, que era Right Distrained Va fer llibre sobre els treballadors del camp, que teníem familiaritzades sobre trens.

00:10:57: Sobre la clàssica de treballador en general, que és el bloc de suet anterres.

00:11:04: Sobretot als indis americans i indígenes americans... Això li va portar molts

00:11:08: problemes.

00:11:09: Va marxar i tot d'un concert, no sé si us saps que va marxant un concert a mitges?

00:11:14: Sí!

00:11:14: Perquè l'estaven increpant em sembla que era en una universitat quan va començar a parlar, a cantar sobre els

00:11:21: índies... I tenia això de problemes amb algunes companyies de ràdio, que no m'havia tingut això.

00:11:31: També tinc una sorra que ho veig, també en té molt.

00:11:34: Des de la vista de la gent que passa molt malament des d'aquest costat... O sigui, fa un mapa americà, fa que la mena de penell de la gente es volguda americana, que jo crec que després influiríem gent com els Springsteen amb altra gent, aquest tipus de sentiment de patriotisme molt de base i... Amb aquesta qüestió, totes no poden agafar així.

00:12:00: Jo en triaria una que és de què precisament dedica als indígenes americans, que es diu el disc Viter Terz, que és la balada L'història aquesta, si se recordeu, és un recordeu d'aquella famosa imatge de dibuixima que posaven als americans la bandera.

00:12:24: Doncs aquí hi havia sis sudals americans, des dels quals no van tornar a la guerra... i tres sí que van tornar, però un d'ells era precisament aquest senyor.

00:12:31: Era Ira Hayes, que era indígena americà.

00:12:35: I bueno... si la tornada dels veterans ferits ja va ser complexa, doncs aquest home va ser absoluta marginalitat i va acabar col·litzat, hi havia problemes, no?

00:12:51: I ell li va dedicar una cançó a aquest arreu americar que després va tornar a estar totalment desbolgut amb una creujant seguda, perquè era indígena.

00:13:03: Us sentim, doncs, de balat of Haida Hayes.

00:13:08: Hem començat un militar...

00:13:32: A proud and noble band who farmed the Phoenix Valley in Arizona land.

00:14:07: Down their ditches a thousand years, The waters grew our people's crops till white men stole their water rights And the sparkling water stopped Now, our folks were hungry Their lands grew crops When war came, our are volunteered Forgot the white

00:14:27: man's greed Bé, eh... Hi ha moltes coses que de fet han dit ja abans recinte.

00:14:48: Aquest ritme que el portis i com de la marxa... Sí!

00:14:51: A mi aquest ritme per conduir m'encanta.

00:14:55: Sembla que facis quilòmetres.

00:14:56: Però també hi ha un recitatiu, gairebé no canta i va parlant amb la música de fons fins que arriba el moment de la tornada que s'anima... T'he dit que ja t'ho he escoltat la cançó i és un tema subdemit dramàtic.

00:15:13: I la manera de cantar-lo no ho sembla pas, saps?

00:15:14: A veure qui es fes després de...

00:15:18: Que això canviarà al final de la teva trajectòria, després em parlaré.

00:15:21: Mira, serà molt interessant!

00:15:24: Ell amb aquesta idea era una persona molt complicada per a les discogràfiques que havien de passar pel sotup perquè era una pessoa que era tan quan els li donava un... un hit perquè callessin, però que ell xalava molt amb els seus disc conceptuals.

00:15:41: Que a l'altra banda potser no em va vendre molts, però sí li va ajudar molt... Va vendre moltes, evidentment, però no va ser grans hits, però el van ajudar molt a crear una imatge molt potent sobretot en aquests sectors que no eren massa proclús del country, que estem parlant de l'època de la guerra de Vietnam, d'altres éssers èpoques, que van enganxar molt amb ell, amb aquest sentit de persona En tot cas, donar-ho més a la seva vida artística va ser complexa, de la meva vida privada.

00:16:14: I tant!

00:16:14: Sí sí... i fora dels escenaris... Va tenir problemes, va generar problemes quan anaven de gires.

00:16:24: Els hotels on estàvem, aquells típics motels de carretera que tots ens podem imaginar a les pel·lícules... Va tenir... Sí, sí!

00:16:33: Era una persona que deixava en premta i aquest ritme de vida el va perjudicar molt a la seva esfera familiar.

00:16:40: Ell tenia ja una dona i un fill i una filla en camí em sembla, no?

00:16:45: Quan van començar aquestes gires maratonianes que el van portar cap al... camí de les amfetamines, que li va portar tants problemes.

00:16:53: Ell tenia una família i hi va pagar el preu a la família,

00:16:58: clar.

00:16:58: Bueno, ell tenia... ell va anar a fer servei militar.

00:17:02: Va anar a Alemanya a ser-hi tres o quatre

00:17:04: anys.

00:17:04: A Alemany?

00:17:04: Sí!

00:17:04: Llavors va casar amb una senyora que es deia Vivian Liberto.

00:17:07: I ell segur que per l'ascendència familiar i això, i tenia com al deure de fer una família que s'ha de casar catòlicament.

00:17:15: La dona es va curar molt.

00:17:17: però tenia, diguem això de la seva consciència pel seu instint.

00:17:21: Era la guitarra.

00:17:23: Era una altra, no?

00:17:24: I llavors va... La seva vida es va fer impossible per a la seva dona que m'esperava.

00:17:30: Tenien altres expectatives,

00:17:31: no?,

00:17:32: i van tardar bastant en divorciar-se d'altres coses perquè era catòlica i estava a punt del divorci.

00:17:37: No vull dir, però va haver un moment que... Però mentre estaven ells van acultivant un altre amistat.

00:17:41: Sí!

00:17:43: Que bueno, que té certa lògica, perquè... A menys de lògic és de partida,

00:17:46: no!,

00:17:46: que la Junta Carter que venia de família, que hi havia diversos músics a country.

00:17:51: Vull dir que d'una manera o l'altra el senyor ja sabia...

00:17:53: Sabió no es

00:17:54: posava.

00:17:55: Jo crec que realment va trobar l'única persona que el podia entendre d'una manera profunda, perquè la Júna havia viscut la música des de petita i vivia per a la música i la seva vida era la música que és el que jo també vivia ell internament encara que no ho pogués desenvolupar al cent per cent.

00:18:14: Sí, jo crec que va ser com una parella natural d'alguna manera.

00:18:18: Potser en poc a poc... De fet, un dels cançons que ha d'aquests hits el regalar una mica perquè la indústria deixés treballar, va ser Ring of Fire.

00:18:27: Que la vas escriure, presentament un cànter... Un càcter

00:18:30: sí que va ser com vaig entrar jo a conèixer.

00:18:33: Els cançons que és clàssic i que t'enganxen a menys en vida en viva.

00:18:39: Va enganxar moltíssim com a sentir

00:19:13: Ring Of Fire.

00:19:23: La

00:19:48: casa que vius té un aire de frontera, no?

00:19:50: Sí.

00:19:50: El vent i això sembla una mica mexicana, una mica... El que teníem sol de fer i John Carter estaven treballant junts i feien la sèrie de duets.

00:20:01: Això és l'any tres, i quants anys després, fins i tot es casen.

00:20:08: Es casa en una ceremonia... Diu que davant de cinc mil persones

00:20:12: no

00:20:12: sé per què he fet falta tanta gent però va ser una gran cosa.

00:20:16: I crec que val la pena sentir algun dels seus duets perquè de més si... La veu de John Nikai, si és una veu profunda que en altres ens sona molt a country.

00:20:27: Segurament perquè majoria a country que hem sentit...

00:20:29: És d'ell, sí!

00:20:30: Potser sona molts, no?

00:20:32: La veua d'ella també és supercountry.

00:20:33: O sigui, estàs veient aquella dels pel·lícules.

00:20:36: Aquestes veus que són una mica metàlicos i una mica

00:20:38: tridents.

00:20:39: Sí, sí,

00:20:41: sí.

00:20:41: Són icònics

00:20:44: els dos.

00:20:44: I potser tenim un dels seus duets més coneguts o més... més xulos que es diu Jackson, que Jackson farà feina en nom d'una ciutat.

00:21:49: Em

00:21:57: sembla que no diuen cap mentida, no?

00:21:59: S'ha vist aquestes dues veus amb relació tan xula i tan americana als teus veus nasals per davant d'aquesta veu estrident.

00:22:11: Just en aquell moment, recupera una cançó que va gravar molt a principi, que és de... Força en prisió amb l'ús.

00:22:24: Però el va recuperar per començar a fer visites a presons i fer disques.

00:22:29: Jo crec que estem al moment decisiu de la seva carrera perquè ell surt de les ediccions que l'havien portat en un moment pràcticament extrem, que ell explica allò que va entrar dins una cova i es pensava que es moriria.

00:22:44: i quan va sortir va decidir fer un canvi.

00:22:47: I la família de Carter va ser qui el va salvar, realment el va portar en una casa, el va allà de tot i el van desintoxicar.

00:22:54: Aleshores d'ell fa un canvi molt conscient a la seva vida... I crec que això es nota molt també ara quan comença a visitar presons i fa tota aquesta evolució comença a vestida negra, d'una manera molt conscient..., no?

00:23:08: Sí és un moment interessant en què estem ara.

00:23:11: La visita de les presons... Jo diria que hi ha dos de discos... El de Paulson

00:23:15: i el

00:23:16: de Sant Quintín.

00:23:17: En tot cas, la primera cançó que va escriure a sobrepresons era el de Paulsson, Prision Blues, que sentirem... Que el que dèiem abans era aquest sentit que tenia ell tan... tant com a giricordiós, patia per la gent que patia.

00:23:30: I en aquest cas aquí es va fer una cosa que no era un llenç usual i que ara de poc ho és, que és anar a cantar als presons però també, a més amb uns directes superproxims.

00:23:40: Entendent molt bé... Directes des del punt d'ivista física però també de la proximitat, diguem, empàtica, no?

00:23:48: En tot cas anem a sentir-lo, les cançons, que són...

00:23:58: I hear the train of coming It's rolling around the bend And I ain't seen a sunshine since, I don't know when.

00:24:07: I'm stuck in Folsom Prison and time keeps dragging on But that train keeps rolling On down to

00:24:20: San Anton When i was just a baby My mama told me son Bé, en aquella època, a més... on veia les cintes per duèixer una maduració de l'artista pot fer-ho molt interessant al entorn del cor.

00:25:09: del country que era en Nàsbil, perquè a veure si sabem resumir-lo d'una manera... que s'entengui.

00:25:19: Estem plant un moment en què surgeixen munt de músiques, surgeixes... No més músics, sinó maneres d'entendre la vida, el món físic i les psicodèlias, una sèrie de moviments, que al country principi ho veuen com amb una amenaça que és una altra cosa.

00:25:35: I el centre, l'Històrica, on hi ha la majoria de discogràfiques... en comptes d'obrisos, estan quedant a banda.

00:25:42: Però jo seré gent molt interessant que diuen, escolta'm, això s'ha de canviar.

00:25:49: Perquè hi havia un moment que el country era una presentació foclòrica i tot, ben folcloritzat, i serien gent que van trencar, els fora de la llill, que eren au lau.

00:26:03: Va ser tras de la música cap a Texas i obrir-se amb altres.

00:26:07: I aquí hi havia més quants, però hi havien sobretot tres grans elements, que eren Gullinelsson, que encara canta... Chris Christopherson, va tirar el món del cine i va fer altres coses, era un gran compositor de filla de cançó.

00:26:22: molt xula de Johnny Joplin.

00:26:24: I ja

00:26:24: et viste de molts...

00:26:25: Ja et

00:26:26: veig

00:26:27: molt bona, sí!

00:26:28: I Wild and Jennings.

00:26:29: Però una miqueta, gent, això és per davant, m'ho depèn si t'agurri amb els sonors.

00:26:33: A més, sí, era estar a Johnny Cage que una mica va ajudar que això passés, no?

00:26:39: Va tenir un programa de televisió i va començar a portar primer, que ara em sembla que va obdilar-me

00:26:44: el primer programa.

00:26:46: Això ja ho va dir tot.

00:26:47: Sí,

00:26:49: i va plantejar que a partir d'aquesta música Hi ha coses molt diferents, es pot obrir molt i hi ha altres històries.

00:26:55: Jo

00:26:55: crec que en aquell moment ell feia com un pont, no?

00:26:57: Un pont entre l'Amèrica Profunda Rural, l'AMèrica Urbana, hippie... Ells que estaven tant en mons tan diferents i que es rebutjaven mutuament.

00:27:09: Ell va atreixir aquest vincle gràcies al programa de televisió.

00:27:14: Sí, sí, efectivament.

00:27:16: I també va ser... el moment en què, tu abans ells vens a vestir de negre.

00:27:24: Jo recordo que és per mi l'època que vaig descobrir al jovenet quan ell canta preson, va tot de negra, veus la imatge d'aquella persona i t'impacte.

00:27:34: I hi ha una cançó que és men in black... que t'explica per què vestits a negre.

00:27:42: I és un discurs amb una mica missaire, no?

00:27:44: Ja... Perquè m'esteixo de negre pels que pateixen i tal.

00:27:49: Però bueno, està veient tota l'estona la seva manera de relacionar-se amb el món.

00:27:55: A mi

00:27:55: m'agrada dir-ho com que ell porta el dol del món.

00:27:58: Sí, doncs efectivament sí així,

00:28:01: no?,

00:28:02: i això també es marca molt la seva carrera Estem l'anxidant avui i sentim ara ben

00:28:21: en blanc.

00:28:41: Bé, de

00:29:12: fet amb ell fa la conèixer.

00:29:16: El renom que li va quedar no?

00:29:17: Sí,

00:29:17: la moda negra.

00:29:19: Tres mesos no van ser tofles i violes perquè no va ser després del millor moment creatiu.

00:29:24: Les coses tampoc van a funcionar les seves guerres, els seus dimones inters no acabaven de superar-se I llavors algú té la idea de fer un grup... Un

00:29:37: supergrup, no?

00:29:38: Un supergroup.

00:29:39: Aquests que a vegades s'ha fet diferents, posa'm en plant country.

00:29:42: Pesiament amb aquests fora de la llei.

00:29:44: Un supergrupp que havia quatre personalitats brutals, que eren el mateix.

00:29:48: Johnny Cage, William Nelson i Christopherson.

00:29:51: I bueno, Hennings, que van fer uns grups d'highway men, que m'han gravat dos discos No ho sé, podem dir-ho així.

00:30:04: No va ser una gran riquesa creativa...

00:30:07: Però van

00:30:08: vendre moltíssim

00:30:09: i van reflutar la carrera de tots quatre curiosament.

00:30:12: Sí,

00:30:13: i de més clar les gires funcionava molt bé perquè la gira amb aquests quatre capes de cartell era un èxit asseguret.

00:30:23: I hi ha dos àmbits?

00:30:28: i fan una mica de referència a l'èpica americana, només era l'altra.

00:30:34: I posarem la cançó més coneguda que d'on apeu aquest grup i els albums, que és

00:31:04: High Way Men.

00:31:36: No, que és llàstima perquè... La Gràcia, crec que de Joni Kages aquesta veu tan imponent i profunda.

00:31:44: I aquí els fan com uns arrenjaments que es perd, no?

00:31:47: Espera aquesta potència.

00:31:48: Sí, sí... Em saps

00:31:50: Maca però per l'essència d'ella.

00:31:54: El fet és el que al mig del que deia amb una situació una mica crítica.

00:31:58: Ells van aguantar un parell de discos en aquesta formació.

00:32:03: Però a poc va continuar altra vegada amb la devallada Semblava definitiva, fins que es va reflutar.

00:32:10: Aquesta és l'època més interessant per tu, Cinta?

00:32:14: Sí!

00:32:14: A mi m'agrada clar... És que el country a nosaltres ens és llunyà i no deixa de ser música darrere però en nosaltres ens é's llunya.

00:32:22: En canvi ara, a partir d'aquí dels anys noventa fa que fa aquest canvi que em sembla que és per un productor musical que el porta cap aquí.

00:32:31: Rick

00:32:31: Rubin.

00:32:32: Sí!

00:32:32: Rick Rubín per l'Arnau Curto que va estar aquí fent l'altre programa I ell li

00:32:49: va treure el millor per mi, des del meu punt de vista.

00:32:52: La seva tendència és simplificar.

00:32:54: És a dir... O sigui, aquest excés d'arquitació o aquells ritmes que primer deien que són dissonants entre el ritme i la lletra.

00:33:06: Si estàs amargat farem la teva amargura una obra d'art... Clar!

00:33:10: I val molt de l'oste, no?

00:33:12: Sí, sí.

00:33:14: És un mica així,

00:33:14: no?,

00:33:15: exactament.

00:33:15: I una mica es proposen algunes cançons amb aquest sentit, no?.

00:33:23: Quina era la primera que es proposaves?

00:33:26: Era One Demand, com?

00:33:28: Com

00:33:28: Seral.

00:33:31: Bueno és un cançó preveixitres bíbliques, realment a l'època elítica molt trista i que de com era altra també és un altre arredrat, no és l'últim però és una de les autoritats que parla d'ell amb aquesta... I del món,

00:33:47: no?,

00:33:48: hi ha un món de referències bíbliques En tot cas, sentim-ho que veurem aquest altre molt diferent.

00:33:55: Aquest altre estil ja molt més introspectiu, molt més cru... Cru?

00:34:00: Sí, sí.

00:34:01: ...més despullat sense artificiositats,

00:34:04: no?,

00:34:05: que va fer varios dies sos d'una Amèrica Núhu, dos, tres, quatre, que tenen, estarà present a l'Amèrica en quatre, qui és Juan de Mang comes around.

00:34:21: Un de

00:34:23: les quatre

00:34:23: bèsties va dir, venc i veig.

00:34:42: I vaig veure, i escoltava el White Horse.

00:34:58: Hi ha un home anant a prendre nens.

00:35:18: I ell decideix qui

00:35:23: és lliure

00:35:25: i

00:35:25: qui és blanque.

00:35:30: Tothom no serà tractat de tot el mateix.

00:35:34: Hi hi ha una lletra d'acord d'allò que es troba allà.

00:35:46: La mà a l'arbre És diferent, no?

00:35:51: És

00:35:51: molt diferent.

00:35:52: Aquesta quan hem començat parlant de que són en sèries i pel·lícules aquesta sonava moltíssima

00:35:59: sèrie.

00:35:59: I és la cançó que està feta un poc d'any abans de morir-se.

00:36:05: Es considera com una mena de testament?

00:36:06: El més

00:36:06: és que és curiós, per exemple.

00:36:07: Hi ha una veu rocallosa que diu a aquest home això impossible que canti perquè ho talli i quan ara ha de cantar, canta estupendament bé.

00:36:16: I amb aquesta força de la guitarra acústica, que a més que mig tinc debilitat pel guitarra accústic... doncs trobo que és superchula!

00:36:24: Són aquests que són cinc dies d'Amèrica en sèries, que hi ha moltíssimes versions.

00:36:31: I sobretot mostra que és un gran intérprete i capaç de portar versions de cançons molt diferents al seu o el seu.

00:36:39: Això ens sabeu una mica per entrar amb aquesta part que fem sempre... De les

00:36:43: versions?

00:36:44: ...desversions

00:36:45: que convidem a portar una versió i contrastar-ho amb una altra.

00:36:49: I això, quina versió ens portes?

00:36:53: La meva és Aïsia Dagnes, que mira justament jo acabo de perdre el germà com Johnny Caix i també m'ha suposat una ferida molt profunda.

00:37:03: I aquesta cançó va connectar amb mi en aquest moment d'una manera bé... Tremenda, no?

00:37:10: Perquè la lletra, la manera com la canta, com es trenca.

00:37:16: I parla de quan una persona està al fons del pou i no...

00:37:21: Ha vist la Fusco.

00:37:22: La Fuscó,

00:37:23: que per mi també jo crec que jo ni caja en tenia com ningú a aquesta sensació d'estar al fòns.

00:37:32: I és una cançó que no és d'ell, és una versió de Will Oldman, l'autor, però realment jo vaig anar a buscar l'horitzó original i em vaig quedar tan sorpresa perquè l'original és el que deia, no concorda la lletra amb la música.

00:37:47: I, a més, no em va agradar gens ni mica i en canvi jo ni caig li dono una profunditat que és espectacular.

00:37:52: Sí, i al final el vídeo hi ha una persona que acaba caminant pel carrer fent coses una mica pocosoltes, dius?

00:37:58: No té res a veure...No

00:37:59: té res à veure!

00:38:00: I ell li va donar la volta i jo crec que realment la va millorar perquè no només és la lleta que és com ho canta, que et fa anar en aquest moment.

00:38:12: En aquest moment de veure-ho tot molt fosc.

00:38:18: Sí, sí... Ja saps que és un moment emotiu d'aquest programa que no esperava aquí i està bé que s'acompanyen moments complicats i que tenen aquest valor, que té la música de fer-nos sentir... a menys microconfortats.

00:38:38: Sí,

00:38:38: quan trobes una cançó que expressa exactament com et sents en el moment en què estàs i sobretot en un moment difícil realment ho necessites, oi?

00:38:48: I jo crec que en Johnny Cage molta gent s'hi acostava també per aquesta connexió, com feia les presons, que connectàvem amb persones que estaven en un moments molt difícil.

00:38:59: Doncs escoltem aquesta meravella que és Aïsia Darnes

00:39:26: Well, you're my friend.

00:39:33: And can't you see?

00:39:43: Many times we've been

00:39:46: out

00:39:46: drinking...

00:39:50: many time's

00:39:50: we

00:39:51: shared

00:39:51: our thoughts

00:40:00: but did you ever notice the kind of thought I got well ya know

00:40:18: i have

00:40:19: a love A love for

00:40:21: everyone that knows And you know I have a drive

00:40:34: To live, i won't let go Can ya see its opposition?

00:40:49: Comes rising up sometimes

00:40:57: That it's

00:40:57: dreadful and position

00:41:01: comes blacking

00:41:03: in my mind.

00:41:21: És

00:41:30: autèntica, meravella.

00:41:37: De fet, aquesta cançó va fer la versió a Rosalía.

00:41:41: Sí?

00:41:41: Sí.

00:41:42: Just abans de l'època més mainstream, un disc que té a portar al bank negre, és el meu.

00:41:48: He de fer la versió que no és evidentment tan bona com aquesta, però estem més digna que l'original també.

00:41:53: És que m'estan bé gusts, eh?

00:41:55: M'encanta Rosalía

00:41:57: i em farem un, era la Rosalia!

00:42:00: Jo tinc més moments a Rosalí, però bueno... En tot cas, bueno, a veure, et toca a mi fer quietament el dubel que fem, i és un dubel segur que la cinta s'aprendrà bé perquè és una cançó tan bé que ens situa en una altra esfera que és una versió d'una cançó reggae, de Bob Marley, que es diu Redemption Song.

00:42:26: Aquest cas no parla tant de redemccions personals íntimes sinó de llibertat i a què sabeu, Bob Marly, molta part de la música reggae té molt a veure amb això, el rellibdicació, la llivertat... etcètera.

00:42:40: I aquesta versió és curiosa perquè està cantant A la vegada, per Bon Marley i per Joves Trammer era el cantant de Dicleige que també eren uns fans del reggae com la majoria de grups bancs anglèsos.

00:42:59: I ell també tindria debució pel pàtiu anicaix.

00:43:02: També, com a altres duets és molt bonic veure el contrast dels dues veus.

00:43:08: tan fotent, tan fosque, tant que arriba dins de Johnny Cash.

00:43:12: I aquesta veu més trencada, més que encara conserva aquest... això és una miqueta... de Cogni de l'Òndria, no?

00:43:22: Una mica més estripadota.

00:43:23: Té jo més tràmer.

00:43:24: En tot cas, la versió molt xula del cançó molt bo en Eduard Marley, que és Redemption Song.

00:43:43: Sold I to the merchant's ship Minutes after they took I from the bottomless

00:43:55: pit

00:43:56: But my hand was made strong by The Hand of the Almighty We forward in this generation Triumphantly, won't you help To sing poems of

00:44:20: freedom Because

00:44:22: all I ever had Redemption songs, redemption

00:44:33: songs Emancipate

00:44:38: yourselves

00:44:39: from mental

00:44:39: slavery None but ourselves can free our minds Have no fear for atomic energy Cause none of them can stop the time How long shall

00:44:55: we kill

00:44:56: our profits?

00:45:16: Són

00:45:32: de llibertat.

00:45:34: Em sembla meravella, molt xula.

00:45:37: Hem arribat a un punt que és el punt que té un petit compromís, un petit deure, la convidada... que és definir amb un sol objectiu, una paraula... alguna complexa que ho jo n'he caigut.

00:45:53: Molt difícil, eh?

00:45:54: He anat de fet redemció.

00:45:56: És una d'elles que m'havia passat

00:45:58: passar.

00:45:59: Però no he triat una altra, que és telúric.

00:46:02: Telúric!

00:46:03: Molt bé, molt bé.

00:46:05: Perquè crec que té aquesta força

00:46:08: subterrània, l'aquesta

00:46:09: profunditat Aquesta cosa que es desborda, no?

00:46:13: Que ell no pot controlar.

00:46:15: I de dir-te que mira molt el cel és

00:46:19: una persona molt arrelat.

00:46:20: Molt ben trobat!

00:46:20: Sí, sí, sí... Doncs escolteu i jo diria que amb això gairebé acabem, toca només donar les gràcies a la radiaciutat per permetre'ns... que he fet aquest podcast.

00:46:31: Moltes gràcies a la Cinta, que jo crec que has fet un programa perquè per mi ha sigut molt xulo i de més no.

00:46:39: I a més jo crec... que pot haver servit perquè la gent que li agrada Jónica ha dit sentit l'hagi agradat però moltíssima gent que no conegui massa Jónicà és... L'haig d'escober i l'apreci perquè realment és un gegant de la música.

00:46:54: I també, moltes gràcies a Luis Blaín que ha estat aquí amb el sol ajudant-nos i protegint-nos tota l'estona.

00:47:03: Com fem sempre?

00:47:04: Una cançó sencera ja per acabar el tema.

00:47:08: Té quina cançò estriat per acabar...

00:47:10: Doncs he triat l'altra versió d'aquest estil que es diu Hardt, i que també parla de la ferida oi?

00:47:16: De la feridà que portem dins.

00:47:18: I és una versió de Nine Inch Nails.

00:47:21: Sí, com passaven amb les altres versions... És millor.

00:47:24: El propi autor em sembla no acudir-se.

00:47:27: Sí.

00:47:28: I, a més, s'està en aquest mar ja que és de l'any two mil dos o d'un any després va morir però també amb aquella relació tan especial que em va morir la gent, Juniqueix.

00:47:42: el cap de dos mesos, tres, es va morir ell.

00:47:44: Depèn, sembla que, si no?

00:47:45: Sí, això passa amb alguns matrimonis...

00:47:48: Sí, sí, es volen depèn.

00:47:50: I clar, és la persona que totes les vegades... Aquí sembla que treu totes las ferides... Totes les ferides de la seva vida.

00:47:56: L'obren canal!

00:47:57: És altres cançó cantada per ell, que és una tècnica meravella.

00:48:01: Per tant, els acompanyem avui amb el Hardt, que per jo n'hi caig i moltíssimes gràcies per escoltar-nos.

00:48:29: I try to kill it all away But i remember everything

00:49:06: I become the sweetest

00:49:12: friend.

00:49:15: Everyone I know to wait in need of phone upon my liar's

00:50:05: chair.

00:50:08: Love, brilliant thoughts and all those names are someone...

00:50:40: Have I been my sweet?