Pride Podcast 2026 | Juntes som imparables: la història de Carla Fortí

Show notes

Hola, hola, reines meves, rayatones de la meva vida! Després de tancar els micròfons d’aquest últim episodi del nostre Pride Podcast, encara tinc els pèls de punta i la purpurina ballant-me per tot el cos. He tingut el desvergonyiment, l’honor i el luxe absolut de seure a xerrar amb una autèntica deessa, una d’aquelles dones que no només obren camí, sinó que fan caure les parets a cops de tacó i dignitat: la guapa, la històrica, la meravellosa Carla Fortí!. Hem estat remenant el passat, recordant aquella Tarragona grisa i "de mossols" dels anys 90 on ser tu mateixa era gairebé un esport de risc, i us ho he de dir ben clar, carinyos: si avui podem sortir al carrer a celebrar qui som, és perquè valentes com ella van rebre les bofetades primer.

Escoltem de la seva pròpia veu, el viatge de la Carla és una lliçó de vida que us farà caure la llagrimeta però, sobretot, us encendrà el foc de la revolució a les venes. Des d'aquells viatges clandestins en tren on es plantava la perruca pèl-roja i es transformava lluny de les mirades de reüll, fins a convertir-se en la primera dona trans reconeguda oficialment als jutjats de la nostra ciutat. La Carla ens ha recordat que, tot i que ara tenim lleis i una miqueta més de llum, la lluita laboral i social de les persones trans continua sent una muntanya russa exigent. Però vigileu, reines, que aquesta dona ha triomfat amb Almodóvar, ha entrevistat el mateix Dalái Lama i ens deixa ben clar que cap ment petita ens arrabassarà mai la llibertat de brillar!

Així que ja ho sabeu, carinyos, cap de vosaltres pot faltar a la gran cita. Dissabte 13 de juny, a partir de les 10 del matí, vull veure la Plaça Corsini convertida en un mar de plomes, talons ben alts i orgull de la terreta. Hem de demostrar-li a tothom que Tarragona ja no és aquella ciutat avorrida i tancada, sinó un espai lliure on cap criatura hagi de fugir mai més per poder ser feliç. Jo ja estic preparant el meu millor outfit i passaré llista, reina, així que no em fallis! Perquè ho diu el lema, ho diu la Carla i ho crido jo des del fons del meu cor: juntes, carinyos... ¡juntes som imparables! ¡Visca l'orgull!

Show transcript

00:00:10: Hola, carinyos meus!

00:00:11: Ai, reines mibes ratllatons.

00:00:13: Bé, us benvinguts, cariños.

00:00:15: Benvinguts al podcast del prait de Tarragona d'Anguany.

00:00:20: Una vegada més és un honor per a mi estar posant aquí davant de les càmeres... ...per apropar-vos una miqueta més.

00:00:26: Què és tot això del pret que estem organitzant aquest any?

00:00:31: Quants són totes les intríngolis que hi ha al darrere, quins són les temàtiques els temes que ens preocupen de veritat i que són els que ens porten

00:00:38: a

00:00:39: fer-nos amb els carrers.

00:00:41: I reividi carnós!

00:00:43: I aquest any ja ho sabeu.

00:00:45: Teniu una cita... A la plaça Corsini, que tot ella es posa de pur porina per celebrar l'orgoll d'anguany.

00:00:53: Ja sabeu, recordeu?

00:00:55: El dissabte tretze de juny a partir de les deu del matí us esperem a totes i a tothom allà... Per celebrar-nos!

00:01:04: Per celebrant qui som.

00:01:05: Per celebrat sense polla amb llibertat allò que som.

00:01:08: I una cosa un diré.

00:01:09: Hem sempre hem estat i pensem quedar-nos.

00:01:12: Així que vingueu totes, carinyos!

00:01:14: Perquè juntes serem sempre més fortes.

00:01:17: Perquè ja ho diu el Lema d'Anguany... Que juntes són

00:01:20: imperables!

00:01:22: O sigui que us he de donar la benvinguda a la nostra meravellosa convidada que ha acceptat la nostra invitació de ser aquí amb nosaltres.

00:01:33: La Carla!

00:01:34: Furti, carinyo!

00:01:36: Moltíssimes gràcies.

00:01:37: Hola, com estàs?

00:01:38: Com estàs, amor meu?

00:01:39: Molt bé...

00:01:40: Té d'adip de moltíssimes gratis de tot cor de veritat per haver acceptat... Està aquí entre amigues, perquè jo ho som i jo vull que et sentis aquí a casa, com si estiguessin nosaltres fent un cafetó a la plaça Corsini mateix, que ens hem trobat tu i jo moltes vegades allà i que sí.

00:01:58: Doncs tu vull que sàpigues no sé si tu ets realment conscient, Carla Carinyo Però tu ets un gran referent per la ciutat de Tarragona.

00:02:09: Tu ets conscient d'això, Carinyo?

00:02:11: Sí!

00:02:13: Una miqueta...

00:02:15: En quin moment creus que

00:02:18: la Carla

00:02:19: Furti va començar a ser un referent pel Tarragó?

00:02:21: Tu ho has estat sempre molt revindigant.

00:02:23: Jo

00:02:24: ja he des de petit.

00:02:27: Ja quan vaig començar canviar, que t'hauria de tenir dret, hauria de ser l'any... Ja d'hauria tindré, pues... one mil nois cens, noventa

00:02:41: vuit per all i començar

00:02:42: bé.

00:02:43: I va ser molt difícil donar el pas al noventatvuit a les hores?

00:02:47: Home

00:02:47: sí!

00:02:48: Sí, sí, sí de veritat que sí.

00:02:50: Vas trobar-te en moltes portes tancades potser?

00:02:53: Totes!

00:02:54: Totes.

00:02:55: Bueno jo perquè em vaig muntar un negoci la meva mare m'havia ajudat a muntre una peluceria, vaig estudiar pelucria i tal i qualsevol.

00:03:03: Però a la teva família, aleshores va recolzar-te en la teve transició.

00:03:08: Sí, sí... Això

00:03:09: és molt important, carinyos!

00:03:10: Des d'aquí fem un crid importantíssim que les famílies estiguin al costat de les seves criatures.

00:03:17: Va ser complicats..., va ser complicat..., però bueno... Perquè una cosa és vestit per anar a fer un show o vestit amb una discoteca i per ballar, i l'altra cosa és anar pel carrer.

00:03:31: en el teu dia a dia?

00:03:32: El teu dia-a-dia.

00:03:34: I fer una gran... de la operació i de tot, i després tota poca a poc, clar, del seu...

00:03:42: El seu procés.

00:03:43: Exacte.

00:03:44: Però a Tarragona perquè diu si te'n vas amb un Barcelona, amb un París, amb una Nova York..., tot això és més,

00:03:53: no?,

00:03:53: però aquí Tarragóna... era la parla de Tarragona, va ser la primera i consto que em va primera encara.

00:04:01: Va ser la primer dona trans de Tarraguona?

00:04:02: Sí, la primera.

00:04:05: El juzgat consta com a primera.

00:04:06: Com

00:04:06: la primera...

00:04:07: Perquè jo vaig tenir que fer un procés d'un judici perquè me canvia sent el nom però la primera tenia que estar superada no estaves operant, no és com ara

00:04:22: Afortunadament, ara no cal que hi hagi cap tipus d'operació perquè el jutjat autoritzi que a partir d'ara al carrer d'identitat hi haurà una lletra diferent.

00:04:32: Aleshores tu vas haver de passar per Quirofan per haver-hi aquesta nova lletre... I

00:04:37: després va haver un judici que van vindre... Tenien que vindre dues amigues meves, el meu pare i la meva mare no va vindre.

00:04:45: I llavors la psicòloga... que em va fer el tràcter, perquè primer passés per un psicòleg i després ja t'ho vèrem.

00:04:53: El

00:04:53: psicòlog que determina si realment ets o no una persona

00:04:58: trans?

00:04:58: Exacte!

00:04:59: Una dona... I te canvies i te consten com una

00:05:02: dona.

00:05:02: Què fa, no?

00:05:04: Tu com ho vas viure?

00:05:05: Això eres conscient de la brutalitat que suposava que una tercera persona t'hagués de dir a tu que ets una dona?

00:05:12: O no eras realment conscient d'aquell moment...?

00:05:15: Jo sí, no perquè és el que jo volia però... És complicat tot.

00:05:19: Molt complicat.

00:05:20: A mi ho han tingut pitjors, altres.

00:05:22: Perquè me va pujar molt la Viviana Fernández.

00:05:25: Sí, tot.

00:05:26: Ell em tocava i em va enviar un ram de flors.

00:05:29: Que bonic!

00:05:30: Clar, perquè en aquella època et volia preguntar tu ets un referèndum.

00:05:34: I després

00:05:34: també em va puja molt la Yeda Brown que va ser una de les primeres brasilelles, que ella feia el Foli Berges, David et i de tot.

00:05:43: Ara ja deu haver-hi a tindre vuitant anys o vuitanta i pico... I aquesta, em va fer pel·lícules amb la Sara Montiel, amb la Carmen Sevilla..., i estàvem amb el Dalí perquè el Dalía saps que li agradava la Mandalia... I ell m'ho explicàveu tot!

00:06:05: Explica't i demostra't, clar.

00:06:06: Amb revistes i molt tot...

00:06:08: O sigui que vas tenir la sort de trobar referents, no?

00:06:12: Que t'ajudessin o que t'inspiressin.

00:06:15: Clar, perquè...

00:06:16: Però l'equip va ajudar més a ser la Viviana.

00:06:18: La Viviana!

00:06:20: Que bonic.

00:06:21: És el que et volia dir, clar, ara tu ets una referent per la gent jove, és el que té al principi de l'entrevista, que tu ara mateix no sé si ets conscient o no, però tu mateixa Vots obrir moltes portes, perquè aquest any al Praia de Tarragona volem que els referents siguin els referent més pròxims.

00:06:39: Perquè tu ho deies, no?

00:06:40: T'has d'anar a Barcelona i allà trobes que potser l'anonimat et permet

00:06:47: fer més de tot... I que no t'acritiqui.

00:06:49: Exacte!

00:06:50: Però clar la diversitat... Hi

00:06:51: havia una època ni castigues com es diguessin que només te giraves i estàvem parlant de tu per tot arreglar un passat.

00:06:59: Perquè una cosa és veure't Doncs jo què sé, muntada com tu vas.

00:07:03: Per exemple que després vas a la teva vida normal no vas així.

00:07:06: Exacte.

00:07:06: Però imagina't anar tot el dia de dona i ser una dona...

00:07:11: És

00:07:11: complicat atarragona i d'una família tradicional.

00:07:15: A més a més tu vens una família tradicional?

00:07:16: Molt tradicional!

00:07:18: Molt tradicional.

00:07:19: I una família que comentaves... La meva

00:07:20: mare pastissera i el meu pare pollastreiro, criador de pollastres.

00:07:26: Home, ens sabem nosaltres molt, pollastre's també t'ho dic eh?

00:07:29: M'ho imagino.

00:07:31: Però aleshores comentaves que la teva família no et va saber obrir aquella porta.

00:07:37: Bueno, li es va acostar.

00:07:40: No va

00:07:41: costar.

00:07:41: Però ells anaven de petita, perquè a tu de petite hi ha demanes nines... Igual que tu també demanaves nines.

00:07:47: I tant!

00:07:48: Doncs ja està i volies les vestides d'enena... El tipic que fem tot és no?

00:07:54: No ho sé.

00:07:55: Tu feies... Et vas adonant en algun moment que eres diferent a la festa.

00:08:00: Des de petitona.

00:08:02: Jo ja no volia aquella cosa.

00:08:04: Tu sabies que allò no era amb tu.

00:08:06: que

00:08:07: tu no eres allò... Perquè

00:08:07: tothom està orgullós d'allò, és el que vols.

00:08:13: Clar, és molt difícil enfrontar-se.

00:08:15: A més a més amb una societat que no t'entén o que no vol entendre, dic una societats ni la teva família.

00:08:23: Aleshores tu vas mantenir-te sempre viscant aquí a Tarragona?

00:08:28: O vas haver de marxar a Tarragoona per...?

00:08:30: Bé, n'he

00:08:31: anat fent perquè vaig fer molts programes de televisió.

00:08:36: està bé per Pepe Navarro.

00:08:37: Abans que començés la Beneno i tot això jo feia estrictis... I, bueno, això fa molts anys, eh?

00:08:43: La Lícia Senovilla els de matins amb l'Ernesto Neyra, la Carmina Ordóñez...

00:08:50: Jo t'ha ajudat tu a conèixer un món diferent el fet de marxar de Tarragona.

00:08:54: Després

00:08:54: hi he fet pel·lícules en el mode on també surt tothom sobre mi mare al camp del Barça quan se fa de prostituta.

00:09:02: A mi

00:09:06: em feia

00:09:07: molta

00:09:09: potor.

00:09:10: Quina edat

00:09:16: tenies a les arrestes?

00:09:21: Vint-i-quatre.

00:09:26: Vint i quatre.

00:09:30: Vins i

00:09:32: quarts.

00:09:38: Clar, entenc que...

00:09:41: Jo tenia norex i llavors estava molt prima i pfff és que moltes coses.

00:09:47: Que no és difícil, vull dir si una adolescència de qualsevol ja és complicat

00:09:51: o no?

00:09:51: Molt complicat!

00:09:52: I després, clar, vaig lluitar per l'operació, la operació... Doncs que també havies d'aconseguir uns diners perquè no m'ho vam fer gràtics.

00:10:02: Tinc que pagar-nos, eh?

00:10:03: És a dir, vint i set mil euros.

00:10:05: Per aconseguir vint-i-set mil euros és molt complicat.

00:10:08: Quantes passetes devien ser allò... Déu n'hi

00:10:11: do!Déu

00:10:12: n't do!T'ho recordes alguna anècdota, carinyo?

00:10:14: Que m'agradaria que fos divertida, que fós amable..., però no sé si és així.

00:10:20: Alguna anèctota que tinguis que reflecteixi com era la Tarragona que tu vas haver de viure en aquella

00:10:27: època...?

00:10:27: Uf, és que la Tarragon ha sigut molt complicada.

00:10:30: Molt complicada... Ara ja no és tan complicat.

00:10:32: Tu penses que no, que ha canviat?

00:10:34: Jo crec que sí.

00:10:36: Crec que sí... Bueno, vull fer un bribe.

00:10:38: Clar,

00:10:39: això ja és un gran què!

00:10:40: Perquè

00:10:40: abans això és una ciutat molt tradicional.

00:10:44: La gent molt tradicional, la gent molt... El que diran... No sé què... T'has

00:10:50: de haver d'ajudar a

00:10:51: tu.

00:10:51: Jo, clar, jo destacava per l'hi un passàvem.

00:10:54: Clar.

00:10:55: I dient, mira, però aquesta l'apel·lantada... Sembla que t'assendies el rumor perradere...

00:11:01: Però tu carra mai has acutat el cap en aquest sentit, oi?

00:11:05: No.

00:11:06: Jo he anat a la meva.

00:11:07: Clar... Tu sabies que era això el que volies

00:11:09: i

00:11:09: has tirat endavant, peti-quipeti..., I això és d'agrair per la resta de veure't.

00:11:16: Per això insisteixo,

00:11:17: eh?,

00:11:17: que tu ets un referent carinyo perquè totes aquelles nenes que puguin conèixer o ni que sigui sentir de tu no?

00:11:26: Al final és molt important que ens donem veu nosaltres, perquè no sabem mai qui ens mira.

00:11:32: Peloboni i palomal o no?

00:11:33: Sí!

00:11:34: Ara quedem-nos amb l'Ovo, que obri que a mi ajudar-nos a obrir que a mí... I parlant d'aquella tarragona de les hores, clar, una dona trans en aquell moment què feia on anava, com es divertia, quin tipus de vida tenies tu aleshores?

00:11:50: Ah,

00:11:50: natus, jo n'aveu a Barcelona, perquè a Barcelona se llum treballàvem més... Feia tríptis, feia despedides... Feia de tot el que volia.

00:12:03: Tenia la pelucaria entre setmana i després me n'anava a Madrid, n'hi havia inauguracions.

00:12:07: Jo sempre hi ha estat molts famosos i amb famosos de Hollywood i cap aquí, cap allà...

00:12:14: Tot sempre t'ha tret d'aquí al món, no?

00:12:15: M'haig d'anar dins d'aquell lloc.

00:12:17: M'hagués

00:12:18: agradat viure a Los Angeles, i fer allà més coses...

00:12:22: Tu creus que la Carla seria diferent si hagués viscut a Los Angles?

00:12:25: Jo crec que sí.

00:12:26: Seria una Carla diferent?

00:12:27: No ho sé si m'haguessin anat bé.

00:12:29: He anat a Los Ángeles per anar-te a viatge, passar molt bé i a viatjar i a veure tombes de les meves divés, de la mar i línia i tot el rotllo aquest que m'agrada.

00:12:38: Però jo crec que Sí!

00:12:41: Que m'hagués anat més bé.

00:12:42: Hauries estat una altra persona.

00:12:43: Sempre he tingut que sí I m'hagués sent dit, perquè ara hi ha moltes que han començat i estan a Los Angeles.

00:12:50: No ho sé si vols veure si una rosa aquella que va fer era el desfilé a Tences Square... No sé com es diu.

00:12:59: Que era la nòvia de La Rosalía?

00:13:01: Ah sí, cert, correcte!

00:13:03: Que ha sortit a Eufòria...

00:13:06: Aquella és una trans.

00:13:07: I després n'hi ha una altra, i aquest són de los Angeles.

00:13:10: Vull dir que jo no ho sé però ja més allà... tot el que vulgueix a la millor feia.

00:13:16: La presentes a càstings i càsters, si algú faràs.

00:13:19: Dic jo... El millor no, el millor m'hauria d'anar malament i em guéssim matat.

00:13:23: No ho sé!

00:13:26: La cosa estava complicada les hores, clar.

00:13:28: La cosa és complicada

00:13:29: perquè el millor vas allís i no tens padrins.

00:13:32: Bé, se sapigui que amb tot s'ha de tenir una espenta.

00:13:36: Tu penses doncs que...

00:13:38: Jo era molt cagada, perquè també quan vaig anar a Madrid hi vaig fer cosetes i tal i qualsevol.

00:13:42: És que també era molt de por.

00:13:46: Home, no.

00:13:47: Una noia jove... Vull

00:13:48: dir que on vas?

00:13:50: M'entens i tots els programes que fes perquè em havien sortit des d'aquí, me cridaven i llavors nàvet apagaven tot i tan nàvies... Però... És complicat, és un món molt complicat.

00:14:02: És molt complicats... Tu penses que l'estranger en general

00:14:06: ha tractat

00:14:06: millor el col·lectiu?

00:14:08: Tu et creus?

00:14:09: Jo crec que sí, perquè jo veia a San Francisco, a Castro Street i tot allò és molt diferent!

00:14:14: Però ara ja s'està obrint a Barcelona i tots aquests puestos, Madrid i tot això, totes aquestes ciutats... El cap el tenen més...

00:14:22: Més oberts.

00:14:24: Però clar, al final, el que venim a reivindicar els orgulls rurals, no?

00:14:28: Els orgull de ciutats petites és que existim igualment i tenim el mateix dret a anar pel carrer sent qui som sense

00:14:35: demanar-nos.

00:14:36: Home sí, jo vaig pel carrey, ningú tampoc, una senyora, però... A l'època meva també, si jo em anava a Barcelona era diferent que has quedat aquí perquè aquí tothom vulguis o no et coneix tothoms.

00:14:48: Clar!

00:14:48: Jo veig com una mica revolucionada.

00:14:52: L'anonimat de

00:14:52: la gran xarxa... Exacte és que quan era el més diferent quan tothoma eren d'una línia, saps?

00:14:58: I jo sobre sortida aquella línian.

00:15:00: Però va ser molt valenta de saber sortir d'aquella llínia.

00:15:04: Molt valenta.

00:15:05: Hi havia de ser així, carinyo, perquè tu ets quiets i no hi ha ningú que et pugui dir... Escolta, aquest és el camí que has

00:15:12: d'agafar?

00:15:12: Sí, no.

00:15:13: Tu creus que les nova generacions, Carles, són conscients del tot el que vam haver d'ajudar o haver-hi d'alluitar a les hores?

00:15:21: Tu crees que són realment conscients?

00:15:23: El meu, sí.

00:15:25: Sí, nona.

00:15:26: Jo crec que sí.

00:15:27: I

00:15:29: creus that teniu el mereixement...?

00:15:33: No parlo d'estatues i de carrers.

00:15:35: Has dit parlant d'una... Ah, no,

00:15:36: vull una estàtua!

00:15:38: Des d'aquí fem la reclamació a l'Ajuntament de Tarragona, la Carreforti..., que tu què vols?

00:15:43: Una estatua?

00:15:44: Una estatura, amb els meus gossets.

00:15:47: Clar que sí.

00:15:48: És el que parlàvem cap a la fi.

00:15:51: Els referents existeixen a tot arreu i al nostre voltant.

00:15:55: I per què no que la Carraforti tingui un estat o un carrer, carinyo?

00:15:59: O un carré.

00:16:00: Si

00:16:00: haguessis de triar un carret de Tarregona que li canviessin el nom i diguessis... El

00:16:04: carrer Canyelles, el meu.

00:16:05: Apa!

00:16:06: Aquí és on vas néixer?

00:16:09: No, no.

00:16:09: Jo vaig tanquet al Pini Solers.

00:16:14: A la meva mare tenia una pastisseria equivais.

00:16:18: I aquí, al cantó hi havia una pastisseria.

00:16:20: Ma mare em deia jo devia tenir set anys.

00:16:23: Vés a la penaderia veure quins preus tenen i jo cap aquí.

00:16:28: I tu consideres que casa teva no era un lloc segur...?

00:16:32: on poder ser, però... perquè no t'acceptaven en aquest sentit.

00:16:36: Però a Tarragona hi havia llocs on te poguessin dir aquí la Carla, potser la Carla sense cap tipus d'arribar-me i hi havia espais?

00:16:44: No, no hi havia res.

00:16:46: Hi havia... Però és que tampoc me sentia bé jo amb un pastó d'enviant.

00:16:52: Ja.

00:16:53: M'entens el que puc dir?

00:16:54: Sí.

00:16:54: Anàvem a l'Agoi Kiki, al bar de l'Agoi Kiki que havia saló, que era un pub molt petitet, i entraveixien en tot case.

00:17:02: i un gay a mi no es va fer fixar.

00:17:04: Jo anàvem a posar-ho ser heteros, llavors jo li lligava amb nois normal, heteros no diguéssim ni que jo no s'havia de dir que em inventava qualsevol cosa.

00:17:16: Però tu allat sí que realment?

00:17:18: Sí!

00:17:19: I anàveu amb un prosto gay?

00:17:20: M'agradava perquè allà vam passar bé amb tots ens feien petons a la boca perquè tots ens fèiem petons al dia I a l'Apollo, el teatre de Barcelona era l'OMAS.

00:17:30: Allò era l'MAS... El Distrito Distinto, el Distrito Marítimo, no sé si ho has conegut tot això.

00:17:35: Jo soc molt jove, carinyo!

00:17:36: Jo soc molts joves!

00:17:37: Aquestes coses ja no la sé!

00:17:40: La Satanassa era una passada, Barcelona era una passarada.

00:17:44: Era molt xulo i anàvem al ambient però després jo me n'anava amb altres també.

00:17:53: Però

00:17:53: bé, suposàvem allí amb tots els amics que hi és.

00:17:56: Amb tota l'ambientassi i la música haus... Era un altre.

00:18:02: Però eren llocs que permetien ser qui ets sense haver-te d'una explicació?

00:18:07: Jo

00:18:07: agafava el tren i el tren me canvia bé.

00:18:10: El tren m'ha ficat una pel·lo cap a la roja i m'amontava i no sé què.

00:18:15: Però dins del tren ja ho feies?

00:18:16: Dins del Tren.

00:18:18: Des d'aquí a l'estació, no podies...

00:18:21: I a vegades mon pare arribava a l'set a les vuit del dematí i m'ha dit... A veure..., jo portava les ulleres de sol.

00:18:29: Tres de les uleres de Solinbey amb la Yagai... Això i després me miràvem els braços a veure si em punxava.

00:18:36: I ara desconfians en un senyor païsès.

00:18:40: El prejudici que hi ha, que hi havia i que ja, no?

00:18:43: Jo no m'hi drogan mai a la vida!

00:18:46: ni he begut el cor, ni un xupit o... ni un tres de xupito, ni fumar ni res.

00:18:51: Tu pare ho associava, no?

00:18:52: Aquesta dona la meva filla se'n va a Barcelona

00:18:57: i

00:18:58: s'ajunta amb los vagos y los maleantes.

00:19:02: Puc entendre...

00:19:02: Sí, jo també.

00:19:03: El

00:19:04: Pocarrabi entendra perquè al final ells eren víctimes

00:19:07: de la repressió.

00:19:09: Però

00:19:10: afortunadament sembla que els vientos van canviar i afortunatament tenim espais a Tarragona on

00:19:19: se'n

00:19:20: sacullen i podem ser.

00:19:21: I encara trobo que ja haurien d'haver més eh?

00:19:24: Tu creus que la cosa ha de millorar encara o...?

00:19:27: Home, hauria d'estirar.

00:19:29: Hauria d'estar.

00:19:30: Mica en mica, no?

00:19:31: Sí.

00:19:32: Però hòstia... A mi que a mi que ens morirem!

00:19:37: Quan vulguem

00:19:38: adonar-nos,

00:19:39: eh?,

00:19:39: estaríem

00:19:40: amb les maldes.

00:19:40: I

00:19:40: ho feia dos dies i he de fer... Tenia vint i set i en tinc cinquanta tres, jo dic hòssia.

00:19:46: Comentàvem doncs que potser sí que la cosa ja ha millorat però tu quins reptes creus que el col·lectiu trans, concretament, té encara que aconseguir?

00:19:55: Buf, és que és molt complicat.

00:19:57: És que cada persona és un món Clar, per mi el millor... Ha sigut complicat però tampoc ha sigut tan complicat.

00:20:05: Sigo complicat perquè estava aquí a Tarragona, però sí que has anat amb una altra ciutat, no té bé res ni res, m'entens?

00:20:13: Ara clar, jo què sé, hi he tingut moltes amigues brasilelles, moltes ja s'han mort i eren superjueves, però els donaven alcohol o... I és trist, perquè només es poden dedicar a la prostitució.

00:20:29: Perquè amb un supermercat no les agafen, saps?

00:20:32: I llavors veus que tothom és una mica trist tot aquest món.

00:20:36: Tu creus que a nivell laboral... Sí,

00:20:39: esclar-ho.

00:20:40: Les persones trans encara tenen

00:20:42: moltes tanques?

00:20:45: Totalment.

00:20:47: Què és complicat?

00:20:47: Molt,

00:20:48: molt.

00:20:49: No ens som conscients... Poc conscients del que suposa viure amb una caràtula que no és la teva o no és el que et diuen que ha de ser realment.

00:21:04: El deixem molt complicat.

00:21:06: És tu, és tu.

00:21:07: És exacte complicat i després jo què sé, jo he escrit moltes depres també penses que t'havia tingut donès No ho sé, com diem.

00:21:20: Clar... A veure on trobar l'horitzó.

00:21:23: Sí,

00:21:24: adiosos tres és que m'ha costat tot molt.

00:21:27: Que complicat!

00:21:28: Però afortunadament veiem que a moltes persones joves cada vegada més viuen aquesta naturalitat.

00:21:34: Jo a vegades estic sentada i veig la gent jove però a mi no em coneixem perquè no em conèixen de res ni en que sí que em segueixen perquè me vau anar a l'Instagram i estava bé i tal.

00:21:46: Però m'ha quedat i me l'esmiro.

00:21:47: L'altre dia estava a la botiga del cafè, tenia un al costat... No sé si d'hauria tindré dins de nens, però la nena ja s'estava fent el làstere allò.

00:21:58: M'havia començat la seva transició?

00:21:59: Sí, jo dic que mare de Déu pobra!

00:22:01: Jo pensava com diuen mare de déu, que complicat.

00:22:04: Tot

00:22:04: el que estàs passant...

00:22:05: Que ho millor no serà, però ojalá no sigui que és on d'allò, però que és complicat!

00:22:10: Tu què li diries a aquestes persones joves?

00:22:14: Que encara no ho estan fent perquè no s'atreveixen?

00:22:17: Quines paraules, Dani.

00:22:18: O més que tampoc no pots dir res... Perquè tu cada persona com se sent és que a mi em diuen... A mi ningú no m'hi havia dit res.

00:22:25: Bueno sí, el meu pare, la meva mare i el meu avi li va dir... Ah!

00:22:31: Ha canviat molt malament perquè una dona és una merda.

00:22:34: Ah!

00:22:35: Sí?

00:22:36: Ah!

00:22:36: I jo li van dir al meu avic... Bé, gent machista, gent...

00:22:41: Clar, és que no només hem de combatre l'homofòbia com a tal sinó que allà el masclisme està al·lert com va ser la nostra societat o cultural fins i tot això s'hauria de combatr.

00:22:52: Imagina't...

00:22:54: que la lluita era doble.

00:22:55: Un home machista però només no puc.

00:22:57: Déu-n'hi-do.

00:22:58: Que el meu pare no ho és, eh?

00:23:01: El meu pare estic al principi una vegada, una vegade, a partir d'una vegada m'heu enganxat revistes i eren revistes tatius, no?

00:23:10: Jo maricón, la casa no en vull.

00:23:12: I jo em deia... És que jo maricó no ho sóc, no?

00:23:15: Jo sóc una dona.

00:23:17: És que clar, jo me sentia així i m'està insultant però clar, què li dic jo?

00:23:22: Com, clar!

00:23:23: Que ho li faci entendre amb aquest home?

00:23:26: I després ja amb els anys que jo vam començar a pintar les ungles, jo tenia el cabell llarg fins a mitja esquena està superprimíssima Ja m'ha feia la relleta, molt fineta.

00:23:41: Ja ha vingut una mica... I em va venir a la pelucaria i això què és?

00:23:45: No sé què, jo no sé quantos... Llavors ja... Va ser la vida polèmica.

00:23:51: I tu si poguessis parlar amb la Carla de les Hores.

00:23:55: La Carla d'avui que parla a la Carla dels Hores, què li diries?

00:24:00: Jo és que parlo molt en mi cada dia.

00:24:03: Que encara no m'entenc.

00:24:05: Però si poguessis donar-li alguna orientació o dir-li això, fes-ho.

00:24:09: Per qui no hi vagis?

00:24:11: Com l'animeries a la Carla de les hores?

00:24:14: Ui, jo faria moltes coses que me repenteixo aquí fet, que no les faria des d'algú.

00:24:19: Les puc estirar enrere, les tiraria... Moltíssimes, eh!

00:24:24: Però no sé què li preguntaria.

00:24:25: No ho sé, filla, el que t'ha tocat.

00:24:27: De

00:24:28: debò.

00:24:29: Sí.

00:24:30: i com la curatgeries a continuar endavant, perquè al final tu has continuat endavant.

00:24:34: I aquí et veig una dona feliç...

00:24:36: Continuat i mi casat.

00:24:38: El millor que em va passar és el Josep Maria, el meu home, les meves nenes, que se m'han mort tres, però m'enqueden dues.

00:24:45: Els viatges he viatjat moltíssim, hi ha estat molta gent molt important.

00:24:50: Jo vaig fer un entrevistal de l'Aïllama.

00:24:52: Vull dir que he fet coses molt boniques i m'ho he passat molt bé.

00:24:57: Però després té... És un ginyonjant!

00:25:00: És com sempre lluitar amb un blanc i un negre, saps?

00:25:03: Una vertical i una verena.

00:25:05: Criticar-la sempre per bé o per malament, n'hi haurà gent que per bé i per mal moment... O jo què sé, però que més m'importa una merda, vull dir ara avui abans encara més.

00:25:17: M'importaria massa ara, però ara com passo més de la percebuda, em vull dir que no ningú.

00:25:22: Per tant, missatges era

00:25:23: aquests... Era més quan era jove.

00:25:25: Quan era jova i n'havia posat més.

00:25:28: Saps allò?

00:25:28: Tu m'entendràs, Safiro, és quan has estat tapada i vols que la veus el cos que havies tingut, havies desitjat sempre,

00:25:38: no?,

00:25:39: i anar amb aquelladíssima i anar superestremadíssim perquè està molt mona i guapa i era jovia i estava primer i tal.

00:25:48: I n'hi havia pos... Potser jo què sé, no n'haver relentat de tot.

00:25:54: O sigui que amb un Londres ha sigut normal però aquí tarragona... Clar!

00:25:58: Que quan les dones estaven amb el sabrix d'avision en un llaval, saps?

00:26:02: Que ara això ja no ho veus.

00:26:04: Clar.

00:26:05: Doncs clar.

00:26:05: Déu-n'hi-do.

00:26:06: Quina tarregona, oi?

00:26:07: Sí una tarragonà molt aburrida.

00:26:10: Molt.

00:26:10: I jo per mi encara ho és.

00:26:11: Sí.

00:26:13: S'ha de pintar de molts més colors, encara.

00:26:14: Només

00:26:15: quan feu les coses valtros, però fer-ho de més és molt aborrit tot.

00:26:19: És que és una ciutat molt dormitoria.

00:26:21: És una ciuta per anar tirant, treballant... I morir del dia demà.

00:26:27: No és una Ciutat que no tingui una sortida i el guai seria que fos jo què sé com un nou llor que té sortida.

00:26:33: A veure la Madonna va arribar a Nova York i no era una merda i es va fer famosa.

00:26:38: Perdona, parlo de merda.

00:26:40: Però t'ho imagina que has arribat aquí a Tarragona?

00:26:44: Has fet alguna cosa a la Madonna?

00:26:45: No.

00:26:46: Entens?

00:26:47: I què ha fet la Carla?

00:26:49: Tampoc res, quatre coses.

00:26:52: Però que si hi havia sortit d'aquí o m'hagués mogut més... Jo crec que hagués fet més coses.

00:26:57: Però quin just és, no?

00:26:58: Què he

00:26:59: fet?

00:26:59: La Lola és l'Eon.

00:27:00: La Lol·les Léon trucave... També la meva meva... Trucave a l'Almodóvar.

00:27:06: Vinga, vinga!

00:27:07: Pedro, Pedro, m'hi tens que coger, i anirem en una altra època, clar.

00:27:12: I al final per passar de la vagafa i per triomfar va ser una xica Almodóvara.

00:27:17: Doncs jo què sé, tampoc m'ha venut moure i m'he tingut molt més.

00:27:21: I me n'arrepenteixo.

00:27:23: Clar, però era un món que no...

00:27:25: Era un món complicat perquè jo tenia una peluceria.

00:27:27: M'havia ficat en un pis amb una hipoteca d'un pis i ma mare m'havien tancat en moltes coses.

00:27:35: No sortiré de tot això.

00:27:38: Saps què és complicat?

00:27:39: És molt complicat, perquè ho dius o marxo i atrevit.

00:27:43: Però, clar, marxes, atrevid sense sepiguer ingles.

00:27:46: En aquella època em vas a Los Angeles o em vas amb un posto sense sepegar ingles, també què fas?

00:27:52: Ara sé que te'n vas a Los Angeles i que has dit tothom.

00:27:54: Per l'espanyol hi ha molt d'Hispanos, però abans fa trenta anys... És complicat se'l fer, és molt complicat.

00:28:03: Jo

00:28:03: per això trobo que moltes persones diuen que això del prait de l'orgull no és necessari.

00:28:08: Doncs sí que ho és necessàriament perquè sí que és veritat que hem avançat una mica, sembla ser, però Tarragona ha de ser un lloc on cap Carla més hagi de voler... fugir per ser qui és, o per desenvolupar-se professionalment i personalment també.

00:28:25: Jo soc ara, dins cinquanta, tres anys, i encara el meu home em diu... Però és que on anirà Sara?

00:28:31: Si te'n vas a Hollywood estaràs igual de margada que estàs ara!

00:28:36: I jo li dic... Doncs no, Josep Maria, perquè no m'entén.

00:28:40: Perquè ell, igual, veient els quatre gegants i els quatre nanos... I tot això és feliç perquè li agrada.

00:28:45: Perquè està pel amor i és un noi que es conforma amb tot.

00:28:49: Igual, doncs sóc com una mica més que he viscut en un món de tot el que he vist i m'agradaria més coses, haver fet més coses.

00:28:59: Clar, però ho

00:28:59: dius una altra.

00:29:00: Sentim més plena o a lo millor sóc una mica com se diu?

00:29:03: Narcissista...

00:29:05: Bueno, totes les artistes tenim en aquest punt de narcissisme.

00:29:09: Això és veritat!

00:29:10: Però també és veritable que parlaves d'ell i potser no ha hagut...

00:29:14: Ara tu, Zafiro, amb l'Odivina que sempre hi ha vegades...

00:29:17: Ai, torno-m'ho a dir!

00:29:18: Avui no ho he molt dit ningú, el tècnico m'ha dit res avui

00:29:22: eh?

00:29:23: T'agafa la Rupol i t'afava mos.

00:29:27: I amallàvem una menció amb vivint, t'agradaria,

00:29:29: no?,

00:29:30: doncs ja està.

00:29:31: Entens?

00:29:32: Que et vull dir.

00:29:33: Sí, sí...

00:29:34: Però jo penso que tots aquelles persones que no puguin aclosar el xarco i s'hagin de quedar aquí, que puguin ser feliços, que ho siguin també.

00:29:43: A Tarragona, a Críals, a Salau, a La Seca o a Constantín.

00:29:47: Ojalà!

00:29:48: Això és important.

00:29:50: I que pugui investir els seus colors sense haver d'amagar-se.

00:29:55: Doncs saps una persona,

00:29:56: Carla?,

00:29:57: que sé que ha vestit els seus colors sempre i els ha portat sempre de bandera.

00:30:02: Tu el coneixes molt bé.

00:30:03: Sí... L'Oriol Grau.

00:30:04: Ah, l'Orieol Graus sí!

00:30:05: Ai, amics

00:30:06: i nostres!

00:30:07: M'he fet

00:30:07: un documental.

00:30:07: A veure si el de lloc ens fem una pel·lícula, fem algo?

00:30:10: Fem alguna cosa i arribem alluny.

00:30:12: Això!

00:30:13: Oriol Carinyo, Oriol!

00:30:15: Ens hem d'amoure, Carinyos!

00:30:16: Aquell documental tu vas sortir en aquell documental?

00:30:18: Una ciutat de mussols es diu al documental!

00:30:21: Sí... Com va ser

00:30:22: gravar-ho?,

00:30:22: com va ser...?

00:30:23: Bé, no

00:30:23: xulo, va ser xulo.

00:30:24: Bé me van fer preguntes..., m'han fet emocionar, me han fet plorar perquè te'n recordes de coses que t'han passat... Jo també he sigut de petita, m'han abusat de mi, familiars i t'han fet preguntes que clar tot això.

00:30:44: Que remou, que remou.

00:30:46: Però el passado-pissado... Passado-passado.

00:30:48: Passado o pissado?

00:30:49: Doncs jo parlava de l'Oriol perquè jo m'he dit avui he de trucar a l'Uriol anem als tècnics carinyos.

00:30:56: Podem trucar al Oriol?

00:30:58: A veure si podem parlar aquí els tots tres.

00:31:01: Molt bé.

00:31:02: Perquè segur que l'Orion té moltes coses explicables.

00:31:04: No

00:31:04: és bé, sí.

00:31:05: Us he deixat el seu nou... Oriol Carinyo!

00:31:08: Què ens sents?

00:31:09: Hola,

00:31:10: Oriol!

00:31:10: Hola, amor!

00:31:14: Hola!

00:31:15: M'han de fer una pel·lícula algú, han de fer... Oriol.

00:31:18: Han de dir que t'ajuntament ha de fer alguna cosa, a veure si arribem a Hollywood.

00:31:22: A los auscars.

00:31:26: Oriol Carinyo, com estàs?

00:31:27: Estàs bé?

00:31:28: Jo feia el paper que

00:31:29: vulguis.

00:31:30: Corregint exàmens i reunions a la universitat, ja és al final de com ens hem emprenyat.

00:31:36: És que arriba el juny, arriba el prait i arriben les evaluacions finals, eh!

00:31:40: Tot a cop.

00:31:42: Escolta, Oriol.

00:31:43: Estàvem aquí recordant aquell documental que vas gravar amb la Carla de fet a una ciutat d'Amosols explicants... Què vas voler explicar-t'ho en aquest documental?

00:31:55: Doncs el posem demà, això ho ha oblidat, oi?

00:31:57: Ai!

00:31:58: És cert, correcte.

00:31:59: A l'èbrium.

00:32:00: Correcta, alèbrio.

00:32:01: Sí, sí, sí.

00:32:02: Correcte, correcto, acompanyem a tothom.

00:32:04: Un mal del quart

00:32:04: de set.

00:32:05: Si vulguis veure, només

00:32:07: l'oportunitat.

00:32:08: Perfecte.

00:32:09: Doncs Oriol, què vas voler?

00:32:11: Les persones que hagin anat o vulguin anar a veure aquest documental o que el puguin trobar a les plataformes... Què hi trobarà?

00:32:17: Què vas volar explicar-t'ho en aquí?

00:32:20: Doncs mira, de fet som un grup de sis directors i la nostra intenció era deixar testimonis i que dureixin el seu testimoni de què suposaves ser l'HTBI CUPLUS en el targo franquisme i principis de la transició democràtica.

00:32:47: En aquell llet, o que aquells anys, des dels setantes i descarts fins als votants així com ho van viure?

00:32:55: I com he anat aragonar en aquest any?

00:32:56: I vam arribar a la conclusió que aragonè era bastant una ciutat de mussols.

00:33:00: No

00:33:00: és el que t'hi ha dit...

00:33:01: Una ciutats de mussol!

00:33:03: Avorrida.

00:33:03: Sí, sí.

00:33:04: Avorrid-te que et miren No

00:33:07: sé si en aquella pogués dir que et miraven, que et sangalava.

00:33:10: En tot cas són testimonis molt sentits i és molt emocional la pel·lícula perquè es basen a partir de xicant anys, menys la Carla, la Carla que l'unica és jo, perquè no vam trobar ningú amb la seva característica tan gran diècim Déu-n'hi-do.

00:33:32: Recordes alguna experiència al de les entrevistes que vas fer, que et surprengués més?

00:33:36: Oriol...

00:33:38: Doncs mira el cas que ens expliquen d'un personatge de guitarra bona que viuen a la Maruja i que es veu que era molt l'extremada i m'oblidava molta tensió, i que va morir d'una manera tèrbola el carrer Camellers.

00:33:53: I això... El documental és d'això com un inquietud

00:33:56: no?,

00:33:57: i això sí que... Si ens va tocar a tots i vam dir, hem de descobrir què va passar.

00:34:03: I no han pogut descobrir perquè no tenim el nom original d'aquesta persona, només tenim el sobrenom, la maruja... I ningú sap com es deien de copò amb ni res, que no puguem trobar fitxes, ni pitjor policial, res, res.

00:34:16: Doncs segur que em podràs respondre aquesta pregunta?

00:34:20: Tu què creus?

00:34:22: Per què és important continuar a difondre aquest missatge del llibertat?

00:34:29: Gracissament per reivindicar casos com la maruja.

00:34:33: Sí, però també per deixar testimonis que el moviment no comença ara, sinó que ja va començar amb temps foscos i la gent ja tenia plena consciència de la seva condició LGTB.

00:34:45: Aleshores penso que el testimoni saber d'on venim és molt important per saber cap on anem.

00:34:51: I el testimone d'aquesta gent és bàsic per saber com va començar el movement a Quiterragona i després això, perquè això fa part de la memòria històrica.

00:35:03: I això fa parte de la Memòria Tarragúnina... I està molt bé que l'Ajuntament l'hagués sufregat perquè no deixés ser patrimoni de la

00:35:12: ciutat.

00:35:13: I tant que sí!

00:35:13: Perquè les persones que viuen en una ciutad també són patrimoni d'aquella ciutada?

00:35:17: No, finalment

00:35:19: i tant.

00:35:19: La seva memònia és única i insensable.

00:35:22: Sí, senyor.

00:35:23: Que bonic això que has dit, carinyo!

00:35:24: Mira cap al passat per saber quines passes hem de donar cap al davant i agafar la direcció correcta, oi?

00:35:30: Sí,

00:35:31: tant i tant...

00:35:33: Oriol Carinyo, et deixo que continuïs corregint.

00:35:37: No suspeguis ningú,

00:35:38: eh?!

00:35:40: Una alegria que tinc corregent...

00:35:43: Doncs mira, ja t'ha trucat l'Azafiro d'or i t'he adonat la alegria a la tarda.

00:35:48: Moltes gràcies per tancar-me la

00:35:51: rutina.

00:35:51: També amb els petons, de Carles Fortí i jo!

00:35:53: Adéu,

00:35:54: Oriol.

00:35:54: Igualment, una

00:35:54: abraçada a tothom.

00:35:56: Adeu, carinyo... Què important?

00:36:01: Que sí, Carla, què important és reivindicar-nos...?

00:36:04: Sí.

00:36:05: Per això el documental es diu que cadascú explica la seva vivència.

00:36:09: Jo d'allí sóc la més jove.

00:36:12: I, bueno..., representa que és una ciutat molt avorrida, cadascun explica l'océu

00:36:17: no?,

00:36:18: Hi ha senyores lesbianes, hi ha els senyors que expliquen el que va passar.

00:36:25: I després vaig arribar molt més tard i explico el meu.

00:36:31: Deu-n'hi-do!

00:36:32: Tot lo teu carinyo, tot lo teu... Però jo, Carles, et miro

00:36:39: i

00:36:39: veig una dona estupenda, feliç, artista com... Sóla tu ets d'artista i de veritat et dono les gràcies.

00:36:50: En primer lloc per haver acceptat la invitació en aquest podcast, i et dones les gràcies per haver estat un referent per tots els terragonins i les terragonines... I continuar fent camí perquè encara hi ha molt de camí per fer carinyo però és molt important que persones com tu ens diguin a les generacions més joves Quines coses hem de fer, quin és el camí correcte per guiar-nos?

00:37:16: Perquè moltes vegades... I ara parlo les persones que ens puguin sentir.

00:37:20: Com tu ve d'elles hi ha situacions molt fosques en aquest col·lectiu

00:37:24: i

00:37:25: necessitem llum que ens orienti.

00:37:27: I després també és un de allò que més de defensar és amb totes També una mica de... saps?

00:37:34: De rintintin.

00:37:35: Saps el que et vull dir?

00:37:35: Sí!

00:37:36: M'entens?

00:37:36: Sí, sí.

00:37:37: Que a vegades la mateixa

00:37:38: col·lectiu no ens ajudem

00:37:40: vosaltres i això és molt important.

00:37:42: I precisament aquest és l'hem d'aquest any, que som juntes imperables.

00:37:48: Així que volem que totis vengingueu a la plaça, corcini carinyós, aquest tretge de juny perquè ja us esperem a totes, perquè encara hem de cridar molt i posar-nos al tacó ben alt per reivindicar-nos... i no dic que som.

00:38:02: que són normals, no.

00:38:04: Que som naturals!

00:38:07: Tu que vindràs, carinyo... I tant!

00:38:10: Allò t'espero, eh?

00:38:11: Perquè la plaça Corsini sense tu no serà el mateix.

00:38:14: Molt

00:38:14: bé, alli estaríem.

00:38:17: Moltes gràcies per haver acceptat l'edicció.

00:38:19: Guapa.

00:38:19: Ets un encant de veritat, estimo moltíssim i a totes vosaltres que ens sentiu carinyos reiners ja ho sabeu.

00:38:26: Teniu una cita a la plaçaca Corsiri, jo estaré allà i passaré llista.

00:38:31: Així que no hi... Falteu totes, totes.

00:38:35: Us vull allir a celebrar-nos perquè ja ho sabeu que juntes sou imperables i recordeu sempre que l'orgull és nostre!

New comment

Your name or nickname, will be shown publicly
At least 10 characters long
By submitting your comment you agree that the content of the field "Name or nickname" will be stored and shown publicly next to your comment. Using your real name is optional.