Rambla 54 | 08/10/2026

00:00:02: Rambla, cincuenta-quatre.

00:00:03: En Van Amorgades Valldósera.

00:00:04: En

00:00:05: van amorgades Valldósere?

00:00:06: Sí, home!

00:00:07: Ja de sé, no la valdo?

00:00:08: Sí sí sí... Hola Anna, sóc la mare.

00:00:12: Mira, m'he escoltat el programa

00:00:14: i veig

00:00:15: que està molt bé.

00:00:17: Molt entretingut.

00:00:18: Hi ha entrevistes així en escurtes,

00:00:20: que és una cosa

00:00:20: que fa una mica més de pal.

00:00:22: Doncs bueno, saps què passa de seguida.

00:00:24: Està molt bé, sí me'n agrada.

00:00:42: Des que el torra amb les cincuenta-quattres

00:00:44: ara diu Sant Cugat

00:01:17: Quina gran pregunta, no?

00:01:18: Ivan!

00:01:19: Tu saps quina mena de sorollet a un gocodril?

00:01:22: Ni idea.

00:01:23: Preguntes unes coses...

00:01:25: I de què deu tenir gust?

00:01:27: Per menjar-te'l, vols dir.

00:01:28: Ana, estic preocupat.

00:01:30: Per...?

00:01:31: Per tenir una presentadora que diu coses estranyes.

00:01:33: Co-presentadora,

00:01:34: Ivan.

00:01:34: Co–presentador, que m'acompanyes tu al micro.

00:01:37: Amb els botons de la taula et vull veure.

00:01:39: Millor que no.

00:01:41: De moment pots estar tranquil, que no desbarieixo.

00:01:44: T'ho pregunto perquè avui parlem d'aquells entrepans excepcionals que ens va dir la Carme Rivera i que fan a Sant Cogat.

00:01:51: Te'n recordes?

00:01:51: Sí, sí, tant!

00:01:53: Doncs n'hi ha un... Que es diu així...

00:01:55: Cocodril.

00:01:56: Ah, d'acord, em quedo més tranquil.

00:01:58: Tenen el cocodril però també en tenen d'altres com el caimà, el vegetarià, al popeye, el calou, el baobab... El seu criador fa treinta set anys que els prepara darrere la barra del Baobab, un bar emblemàtic del carrer Majoda Sant Cugat.

00:02:14: Que durant gairebé quatre dècades s'ha convertit en punt de trobada de diferents generacions.

00:02:20: Carme, Roberta i ben tornada al Rambla, què tenen d'especial aquests entrepans?

00:02:25: Que tal, molt bona tarda!

00:02:26: Doncs he de dir que estan boníssims... I també et diré que els he tastat tots.

00:02:32: I que tinc un favorit, a veure si qui m'acompanya l'Alessan en dia i he.

00:02:39: Molt bona tarda, Lassan!

00:02:40: Bona

00:02:41: tarda.

00:02:41: Tu te'n recordes a Lassán?

00:02:42: Quin és el meu entrepà favorit de tots aquests?

00:02:46: El Vegetaria...

00:02:47: Sí senyor.

00:02:48: Vingo!

00:02:50: L'Alesan és el propietari i l'ànima del bar baubap aquí hem convidat perquè ens parli dels entrepans i la història d'aquest establiment a Sant Cugat.

00:03:00: Alesan, per què creus tu que s'han fet tan populars els teus entrepants?

00:03:07: Bueno... La popularitat de les bucates, diguem, totes les bucates que faig.

00:03:15: Jo la faci no és per pensar que la facis per a els clients que saluen.

00:03:21: La faci és per pensar en què soc jo mateix que he de consumir-lo.

00:03:26: Llavors cal que m'agradaria menjar velleta i tal.

00:03:29: També l'agradoria també als clients que tinc.

00:03:33: Doncs d'aquesta manera faig al meus... de la manera que puc cuidar les coses que consumo.

00:03:43: Crec que els clients també li agraden que s'ho

00:03:48: cuidin.

00:03:48: Ja que li poses molt de carinyo?

00:03:50: Sí!

00:03:50: És una bona filosofia,

00:03:51: eh?,

00:03:51: a la Sant... Escolta..., i amb quins ingredients fas aquests entrepans o què tenen de màgic perquè s'hagin convertit en una marca de la casa?

00:04:03: Jo no conec molta gent de Sant Cogat però tota la que et conec et coneix a tu i els teus entrepans?

00:04:08: Sí.

00:04:10: Diguem, cada bocata té el seu ingredient,

00:04:19: no?,

00:04:20: la única cosa que dona més força als bocats són les alces que hi poso.

00:04:27: Ah, és el secret!

00:04:28: Sí.

00:04:30: Diguem, tot el que porten majonesa són majoneses fet per allò mateix... i el que porten picant també faig jo el mateix tipus de picant.

00:04:51: Doncs, d'aquesta manera que la faci, com havia dit abans tot el que penso que m'agrada agradarien els clients, no sé les coses que van així...

00:05:05: I de tots aquests entrepans?

00:05:07: Quina és el que et demanen més?

00:05:09: El vegetarià de la carna, el cocodrilla amb el que hem començat aquesta secció...

00:05:15: El que es demana més és el baubabs.

00:05:18: A vegades, quan el bar és a quasi la meitat ple, diguem, tots els advocats que s'han demanat són baububs.

00:05:31: Baububs!

00:05:31: Llavors pot entrar... quasi en un grup de seis, set i llavors tot el dia.

00:05:39: Mira, volem, sis, set vauwabs.

00:05:43: Entens?

00:05:43: Les altres també tiquen com per exemple al popè diem... Al popè Diem Vauwab són iguals.

00:05:51: L'única diferència que existeix entre les dues és la salsa perquè el popèdie porta el picant i el vauvada porta maienesa però després De tot el que... com l'havia dit abans, la maionesa.

00:06:06: Totes les que porten maionessa, que és el cocodí i la caïmant, el vegetarià, tot aquestes demanem molt.

00:06:16: Aleixant, explica-li a l'Anna què porta, quins ingredients porta el baubab?

00:06:20: I així ja vindrà amb la recepta preparada.

00:06:22: Sí, amb la recepta de la mayonesa però no sé què més.

00:06:24: Sé que porta mayonese i no porta picat.

00:06:27: La baubaba o popella porta maionese, potser.

00:06:31: Porten el pit de pollastre a la planquia, tomates tallades, ansiam i formatge gruït.

00:06:43: I orega

00:06:44: una miqueta d'orega?

00:06:46: Sí, orega, oregan quan fa fatge, diguem, al pit, a la planta... Quan

00:06:55: poses directament en el pit.

00:06:58: Sí.

00:06:58: Jo t'he de dir que jo seria més de Popeye perquè a mi el picant és una cosa que em motiva, diguéssim

00:07:03: Mm-hm.

00:07:04: Hi ha molta gent que prefereu també.

00:07:09: Depèn de la persona, no?

00:07:10: Ja veus, Anna, que són ingredients molt bàsics, molts senzills... Però no sabem exactament per què al final el resultat, de manera que els fa l'elaçant, doncs acaben tenint aquest èxit que avui volem explicar.

00:07:26: Dèiem abans que el Baobab porta oberga i era bé quatre dècades, treinta set anys, exactament a Sant Cugat en un dels carrers més emblemàtics d'aquesta ciutat.

00:07:35: Vaig arribar a la parciana en el one mil novecent, al Sant.

00:07:38: Jo no sé què és el que tu et va empenyobrir un bar?

00:07:41: No sé si tenies experiència o et vas llançar la piscina, vas anar a l'aventura...

00:07:47: Jo no tindria ninguna paciència pressa darrere de un bar.

00:07:52: És la primera vegada que he entrat darrer de una un bar, diguem-ne, la persona que tenia una mica coneixement sobre aquestes, va ser la meva dona.

00:08:09: Ells tenien una gelateria a blanes i llavors una mica mezclada fent també algunes bucates per als clients i tot, doncs ella coneixia moltes coses sobre tot.

00:08:26: Incluso la majoria dels engredients que tenim amb les vocades.

00:08:33: Va ser ella que va introduir totes aquestes coses també, sí.

00:08:40: Imagino que aixecar un negoci de zero, a més en una ciutat que per tu era nova... fàcil no és i va trigant a començar a funcionar el negoci?

00:08:52: Sí, sí, bueno, no m'ha trigat, perquè... La primera cosa que també va ser molt, perquè inclòs té l'edit i encara la tinc al costat, hi ha una veïna que jo una vegada un client em va demanar a un francfurt.

00:09:15: I jo no sabia ni com sàpiga el francfur.

00:09:18: Es va posant dos francfurs als panes arroscades.

00:09:22: I quan es posava els francfers al pan, la senyora Maria m'ha dit... a la Santana hi ha menats només un bocata.

00:09:31: Les he dit que sí, amb un bocat aposes dos i li vaig dir que no sé com s'ha de fer... Una

00:09:39: va far-se dret el bocat?

00:09:40: Sí!

00:09:40: És un boicata un brànfors.

00:09:43: Si no, no faràs negocis.

00:09:45: Sí, sí,

00:09:46: efectivament ella em va explicar com s's fa.

00:09:52: I a part d'això, diguem, hi havia un senyor que sempre... Estava a mi era una mica gran, però era una persona que havia tingut totes les seves vides diferents restaurants a Sant Cugat, a un altre lloc i tal.

00:10:08: I ell sempre venia, a part d'aquí m'explicava algunes coses com tingués fer això, com tinc que fer això... De vegades quan entrava em trobava sentat i tot i em donava consells Tens que morir.

00:10:26: No t'aposes al cap, perquè si no ve gent i tant, la gent no és el principi que tindràs gent.

00:10:39: Vindran a poc a poca i mirant amb la confiança que prenen cada vegada quasi tindrà els clients.

00:10:46: I llavors hi havia molta gent també que han participat per poder... Ajudar-me una miqueta sobre això.

00:10:57: Són molt acollidosos, s'han cogat, no?

00:10:59: Moltíssima!

00:11:01: I per què creus que la gent i sobretot ara la gent jove se l'ha fet tant teu al teu bar, el baobab?

00:11:07: Com està així d'aquesta complicitat?

00:11:09: Ja sabem que ells et van rebre amb els braços oberts... ens ha explicat la senyora Maria i el senyor que donava consells i tal..., però mantenir tot això durant tant de temps i acabar convertint en un referent com ho has fet això a la Sant?

00:11:22: Bé... No l'he fet jo només.

00:11:28: Els mateixos, els joves clients de la gent per a les primers gent que m'han rebut, que han mandurat aportar... Diguem-ne, de la manera capaç en generació són ells mateixos que, diguem, apollen per aquí i per allà les altres que venen perquè... que siguin amb el vaubat.

00:11:56: A part d'això, de la manera en què venen al bar, diguem fins a casa marxin és com si es van a casa seva i jo també l'arriben com si són els meus nens.

00:12:10: I totes les uventus que m'han conegut... No

00:12:16: és

00:12:16: que van per qualsevol bar no, és que fan un bar de casa seva.

00:12:24: I la persona que està treballant és un familiar i s'ha portat al Babar, diguem... Aquella agenda com ha pogut estar?

00:12:34: No, sí!

00:12:35: Però jo crec que són els clients més que han pogut portar, ajudar perquè el Babar sigui el que és.

00:12:50: Jo no ho feia, que allò per a la clientela és com si fos casa seva pràcticament de vegades.

00:12:56: Malestar que ho diguem al humillot has trobat algú darrere de la barra donant-li un cop demà a l'Alesan que ja amb un altre episodi del Rambla el vam anomenar perquè ell té cap rot propi I el van escollir els sencugatents.

00:13:17: Va ser el dos mil tres a la Sant, ho recordes?

00:13:22: Quina sorpresa

00:13:23: va ser una sorpresa així?

00:13:25: Sí, una sorpressa perquè quan em van fer aquesta proposició aquell dia també s'havia sentit al bar, era un dia... una hora que s'ha fet el bar tancat i llavors va entrar una noia que es diu IMA.

00:13:47: Vam parlar amb tu perquè el grup m'ha deixat de venir a proposar-te una cosa, d'aquí un mes posaran un caparrot i sempre que fan un caparot és com una elecció proposant... tres, quatre o cinc persones.

00:14:16: I llavors la gent deia com una elecció... Cada son diu jo vull que aquesta persona sigui d'alta.

00:14:26: Aquesta any em va donar els nomes de tots els que estaven i bueno hi havia dues o tres persones que són gent molt... no és només que són les quatre persones molt conegut de son couart, culturellament coneguts i que s'han fet coses molt importants per al poble.

00:14:50: Jo em va dir que no hi ha ningun problema si els decidiu vosaltres.

00:15:02: els amics i torno ara.

00:15:12: Se'n va anar una hora després, va tornar.

00:15:16: I va dir, bueno...

00:15:17: Amb el resultat?

00:15:17: Amb el résultat que tenies que parrot.

00:15:19: No, amb resultat no!

00:15:21: Ja he explicat al meus amics que tu també serà com es diu.

00:15:28: El

00:15:29: caparrot.

00:15:29: La qüestió és que el dos mil i tres tu vas sortir

00:15:33: a l'Egit, no?

00:15:33: Tu també està entre les cinc persones que teniu que decidir qui serà el

00:15:39: caparot.

00:15:40: Per això tenim que fer-te una foto.

00:15:44: Si el teu nom surt, llavors fan

00:15:50: fer-ho.

00:15:51: Clar, s'ha de

00:15:52: construir el caparrots.

00:15:54: Però això ja acabem d'aconseguir jo... Estava preparat per anar de vacances al meu país, doncs jo vaig marxar.

00:16:06: Ni m'hi recordava de la quarta etalta... I estava allà de vacàncies, diguem, ben dia després, la meva filla em truca.

00:16:17: Em diu papa i hi ha una cosa que vull explicar-te, que no passa res.

00:16:23: Si tot arreglar del problema de el caparot que t'havien proposat i tot això.

00:16:29: Diuen, bueno, ja resultat ha sortit.

00:16:32: No te puses a dir per què... entre les cinc persones que s'han proposat pel caparò, diguem tu has sigut al segon.

00:16:46: I diuen, per estar al segón no vol dir que te faran.

00:16:52: El cap a l'altre, però està a segon de tot el

00:16:56: cor.

00:16:56: L'Anna vol preguntar-te per una qüestió que segur que molta gent et va preguntant al seu moment.

00:17:01: En el seu moment?

00:17:02: M'ho estan preguntant darrere del vidre.

00:17:04: La laia Micó m'ha dit per ordres... Escolta'm!

00:17:08: El bar, per què es diu Baobab?

00:17:11: Doncs el baobab és el nom d'un arbre.

00:17:16: És un arbre molt així conèixer aquesta... Arbre.

00:17:22: Pel petit príncep jo pensava que el coneix.

00:17:25: Això, efectivament.

00:17:27: En Àfrica, a tot arreu, en moltes llocs, trobaràs... És un arbre que viu molts anys.

00:17:38: Que no veu-se algunes i t'ha de dir d'anar.

00:17:39: Aquest porta... Sint cinc anys.

00:17:45: Aquesta ha portat anys.

00:17:46: Però bueno..., la meva dona Ella, com que ella és catalana, ella s'ha de fer a la seva doctora d'anthropologia.

00:18:01: Doncs ella li va agradar el baubab i tot el que ha vist sobre el bau-bab.

00:18:07: Llavors quan vam posar al bar... Al

00:18:11: bar per recuperar aquella imatge?

00:18:12: Amb el bar diascota del nom del local, posarem baubabs

00:18:18: I perquè segurament era l'Auguri, que

00:18:21: el negoci

00:18:21: havia de durar

00:18:23: molts anys.

00:18:24: Molts anys, sí...

00:18:25: I per molts ans més Carme, mil gràcies per haver portat la laçana a passejar pel Rambla cincuenta-quatre avui, ha estat realment...

00:18:32: Vens un dia i fem

00:18:33: un bocata!

00:18:34: I tant, un Popeye!

00:18:35: Ha estat un plaer descobrir aquesta història.

00:18:37: Ara ja ho tinc clar, eh?

00:18:38: Un Popeye jo.

00:18:40: Ens encanta, ens encanta la bona gent que genera bon rotllo com l'Alessan.

00:18:44: A Lassan sempre que vulguis el Ramlo a la casa teva, una abraçada a tots dos i fins aviat!

00:18:48: Adeu-siau!

00:18:50: Adéu!

00:19:27: Merci!

00:19:29: Què

00:19:30: acabem de

00:19:39: tornar

00:19:43: a

00:19:47: fer?

00:19:48: Va, una altra cop.

00:19:50: Rambla, cincuenta i quatre...

00:19:51: A la meva ràdio local.

00:19:55: Perfecte!

00:20:14: Estàs escoltant Ramble, cintuanta i quatre.

00:20:18: A ràdionoselló.

00:20:22: Maria, que téu ben tornada el Rambl, com estàs?

00:20:25: Molt bones d'ana doncs sí, molt bé, i de fet encantada amb aquesta elecció musical que heu feta.

00:20:30: Avui és que m'han dit què hem de parlar del formatge no?

00:20:34: Doncs sí, sí.

00:20:34: De fet avui surto d'aquí de Rosselló perquè vull que descobreixis el que fan a l'Ajosa del Cadí, al Torgell un municipi situat a la cara surt de la Serra del Cadir i té una vintena de veïns i veines.

00:20:47: Resulta que en aquest poble menudet hi ha una de les formatgeries més antigues i amb més solera del Pirineu.

00:20:54: Ostres, quina...

00:20:55: Doncs mira, es diu Serrat Gros.

00:20:57: Una formatgeria nascuda al mil novecentos vuitanta de la mà de l'eulàlia Torras i que des del dos mil sis porten el Raúl Alcaraz y la Mercè la grava.

00:21:06: Elaboren formatges, mató, llogur, formatge fresc... De tot eh!

00:21:11: I tot ell i tota aquesta producta és amb l'allet de les seves pròpies cabres, que en tenen unes noventa.

00:21:16: I et vull parlar d'ells perquè són un cas d'èxit en tot el referent al relleu del negoci.

00:21:22: Ah sí?

00:21:22: Per què?

00:21:23: Doncs, bàsicament perquè aquest estiu la Mercè va publicar les xarxes de Serrat Gros que buscaven un relleu pel negoci, perquè jubilaven.

00:21:31: I sorpresa!

00:21:32: Han tingut una allau de propostes i d'ofertes, eh?

00:21:35: Que ens ho expliqui la mateixa Mercè,

00:21:37: no?,

00:21:37: i tant...

00:21:38: Més a la grava benvinguda al Ramles cincuantàquatre.

00:21:41: Hola, bona tarda, moltes gràcies!

00:21:44: Escolta, ho he explicat bé això de l'allau de proposites per agafar-vos el relleus, Mercè com ha anat

00:21:49: tot?!

00:21:50: Sí, hem tingut una llave de propostes però estem acompanyats per la taula del rei Ova Grària i del Pirineu que hi ha diferents entitats com els Consells Comarcals, l'Escola de Pastors, Departament d'Arremaderia, Escoles de Capacitació Agrària... I ells també han publicat la informació a les seves xarxes.

00:22:13: Una d'aquestes publicacions es va fer viral i a partir d'aquí també

00:22:17: va...

00:22:18: van anunciar-te en els mitjans de comunicació i hem tingut molts contactes de gent interessada en poder fer el relleu.

00:22:27: Marcès, sou conscients que normalment això va a l'inrevés?

00:22:30: Que és complicat aconseguir avui en dia que algú vulgui continuar en un ofici que és sacrificat com és el vostre

00:22:38: Em som molt conscients.

00:22:40: Mireu, la nostra data de jubilació és a desembre del XXVII i hem començat aquest any justament perquè si no hi hagués relleu tancaríem formatxaria però hauríem de trobar una caseta per les cabres

00:22:54: I

00:22:55: més que res, pensem en el temps perquè tot el que ens arriba és que negocis familiars de molts mes anys com poden ser una pastisseria al centre Barcelona

00:23:06: o

00:23:07: d'altres tipus de negocies familiars acaben tancant perquè no hi ha relleu.

00:23:12: En el nostre cas pensàvem que aquí dalt, a la muntanya i amb més a més acompanyats de noventa cabres que ningú voldria posar-s'hi però afortunadament ha sigut una sorpresa molt agradable.

00:23:26: El fet que almenys tinguem molts contactes de gent jove o no tan jove, gent que ja està en el món ramader on el món agrari o gent que no hi és i vol fer un canvi de vida i que han contactat amb nosaltres.

00:23:39: Perquè vosaltres també vau ser el relleu de l'antiga proprietària, a l'eulàlia?

00:23:44: Com va ser per vosaltres agafar aquest testimoni?

00:23:46: Vosaltres sabeu com se senten i què estan vivint tota aquesta gent que us envien els missatges perquè heu passat per allà!

00:23:52: Sí, sí.

00:23:53: Totalment nosaltres... Mireu la formatgeria nostra va ser de les primeres formatgeries artesanes que es van crear a Catalunya cap als anys vuitanta.

00:24:04: El Serra Grosa aquest any farà quaranta o sis anys i l'Àlia i en Jaume van estar veint-hi cinc anys i nosaltres els hi vam poder fer el relleu fa veinte i un any Nosaltres veníem de ciutat, volia quedar-nos a viure aquí dalt i vam pensar en fer formatge perquè amb tots aquests poblets de muntanya el formatge es feia les cases per subsistència.

00:24:28: I en el cas concret de Josa s'havia perdut perquè la gent gran ja no ho feia o ja no hi eren.

00:24:33: I vam decidir, ostres!

00:24:34: Doncs farem formatge, vam anar a prendre, a fer formatges, vam començar a fer un nostre projecte de josa però va coincidint aquell moment que l'àlia i el Jaume hau deixat i ens van contactar si volíem el remat.

00:24:46: Amb el qual, al posant-nos en contacte amb ells, els hi vam oferir el relleu Aucera que està a vint quilòmetres de Quijosa... I la sort que vam tenir és que ells ens van fer el mestratge i nosaltres vam fer dels aprenents de tota la vida de dos oficis, el de pastor i el de formatger.

00:25:06: La il·lusió d'haver fet canvi de vida acompanyats per de l'amadell ens va fer que Jo crec que això ens va fer que encara estiguem ara aquí.

00:25:17: I bé, ens posem molt en la pell de... En el lloc d'aquí ens vulgui fer el relleu i la nostra intenció també és acompanyar-los i ensenyals-hi al dia a dia de la nostra formatxeria

00:25:33: I escolta Mercè, si parlem de producte no?

00:25:36: De producció com vau fer vosaltres per canviar el negoci.

00:25:40: No que heu incorporat per dir-ho d'alguna manera.

00:25:43: Que hem incorporat des de les hores!

00:25:45: Bueno després d'uns anys d'aprenentatge perquè clar estàs treballant en certs vius tant pel que fa al ramà com a el tema del formatge i jo encara considerem que ara estem aprenent Però mira, a mi de que vas agafar en confiança per això crec que passa amb qualsevol ofici.

00:26:08: Les hores de vol i la pràctica et fan que llavors ja vulguis incorporar nous productes, noves coses... I bé nosaltres els vam fer el relleu amb què ells tenien quatre productes i en aquests moments nosaltres

00:26:24: tenim

00:26:25: la possibilitat d'afer-ne fins a deu

00:26:30: Les xarxes, per vosaltres no encara que sí que aneu acompanyats en tot aquest procés de cerca d'aquest relleu, són un gran suport.

00:26:39: I no parlem només d'aquesta crida sinó també vosaltres o almenys tu no publiqueu moltes coses del vostre dia a dia i això suposo que ha ajudat també a donar més veu encara a la vostra producció i professió i als vostres productes

00:26:53: Sí, sí.

00:26:53: De fer-la quan estàs lluny de tot com és el nostre cas que físicament estem en un poplet de muntanya Tot el que són les comunicacions i les xarxes són molt importants És la teva finestra del món I t'ajuda a que tothom et vagi conegent o vagin seguinta i vagin veient com és al dia a dia i com funciona la formatgeria, el ramat...

00:27:21: i

00:27:23: és importantíssim.

00:27:25: Mercè, m'ha quedat una pregunta sobre aquest relleu, aquest càstig que podeu fer per substituir-vos al capdavant de la formatxeria.

00:27:35: Quina mena de perfils us han arribat?

00:27:37: Ens has d'escrit una mica de tot no sé si hi ha més gent del sector professional, més gent d'aquesta que a mi m'agafa de vegades.

00:27:42: Deu deixaré tot, me n'aniré aquesta visió romàntica que tenim l'agent de ciutat... I no sé sí teniu avançat aquest cànstig o... Sí.

00:27:52: Mireu, hem tingut moltíssims contactes i hi ha de tot des del que només s'interessa pel valor econòmic que pot tenir aquest traspàs com el qui t'explica tot el seu procés del canvi de vida.

00:28:07: Hi ha molta gent de ciutat però hi ha molta gente també que ja està en el món rural, en el Món Ramader i que vol donar un altre caire a la feina que està fent fins ara, ampliar-ho amb el tema del formatge.

00:28:24: Hi ha també bastanta gent que ha contactat sobretot amb el canvi de vida.

00:28:33: Hi havia una miqueta de tot i pel que fa a les edats hi ha gent molt jove o gent que potser ja no és tan jove però que vol acabar una etapa laboral d'una altra manera

00:28:45: i algú que tingui més puntscaltre tens algú, que diguis... No t'ho diré però sí.

00:28:51: Tinc bones vibracions o... Sí, sí, sí.

00:28:54: Es pot dir que ho tenim molt avançat.

00:28:57: Ostres!

00:28:59: El que passa és el primer cop que ens volem jubilar i és el primeiro cop que estem fent aquest procés.

00:29:07: És un procés que anem lents, anem a poc a pocs sortosament acompanyats per les entitats de la taula del relleu agrari que ens estan acompanya en temes fins i tot a nivell legal, per poder plasmar per escrit tot aquest tema d'altre espai.

00:29:25: I amb principi doncs sí que ho tenim molt avançat i només cal dir que és gent jove i que ja està al món revader

00:29:36: doncs, quin gust escoltar aquesta història i sobretot saber que teniu relleu, Mercè.

00:29:43: Mercè, irregul,

00:29:44: eh?,

00:29:44: que estem parlant amb la Mercè però en aquest negoci té dos caps!

00:29:49: Moltes gràcies per portar-nos fins al Rambla fifty-quatre d'aquesta històrea d'aquest rellehu a final feliç... I Maria tu també, una abraçada a totes dues i fins aviat.

00:30:00: A tu Anna, que vagi molt bé.

00:30:02: Moltes

00:30:03: gracias a vosaltres

00:30:45: Un contrapass és una dansa que ens parla d'història.

00:30:48: Observant els passos o escoltant les notes, podem saber més de la història i la cultura d'un municipi o regió.

00:30:54: Avui us vull parlar del contrapàs de Sant Genís de Palafolls.

00:30:58: Bé...

00:30:58: De fet no ho faré jo!

00:31:00: Ens ajudarà a l'Historia do Local Xavier Salicru

00:31:03: El contrapàs és una dança tradicional que es veia ballada a Catalunya, especialment en les comarques no orientals i pirinenques.

00:31:11: Un contrapass amb uns passos molt similars al de la sardana curta, aquella sardano-curta que es ballava abans de la reforma d'en Pep Ventura final del segle XIX.

00:31:20: Molt similar.

00:31:21: Són dues dantes que van evolucionar conjuntament amb la sarda.

00:31:25: Ara que ja estem situats, què té d'especial el contrapas de Sant Genís i la història de Catalunya on el podem situar?

00:31:31: Bé, partint que el contrapàs gerèricament és un gènere de ball, arreu d'aquestes comarques on es va desenvolupat, es van desenvolupar diferents contrapassos.

00:31:43: en el nostre contrapàs de Sant Genís conegut amb aquest nom, però no és realment d'aquest nom sinó que és el contrapas que havia ballat a una zona més extensa, el que coneixem com la baixa tordera.

00:31:53: Però el que va passar és que va ser l'últim reducte on es va ballar pel seu àmbit més rural i més apartat... i és on el van descobrir aquells folcloristes del segle XIX al segle XX, com que el van descobrir allà li van posar el contravasc que hem trobat a Sant Genís.

00:32:11: I aquest nom s'ha perpetuat en tot el món de la folclora.

00:32:14: Sant Genis va ser l'últim reducte on es va ballar mantenint-se com a repertori de carnes toltes fins a la guerra civil però com s'explica la seva preservació?

00:32:24: En Xavier Salicru ens ho explica!

00:32:26: Sí doncs aquest entorn més rural i més separat... el que va fer és que aquelles noves modes de música que van anar substituint tota aquesta ballada des del contrapàs allà van tardar més a arribar i vam tenir la sort, que vam coincidir, que encara es ballaven amb aquesta arribada de futuristes que buscaven informació de les dances antigues de Catalunya.

00:32:46: I és per això que es va descobrir aquí a Sant Genís.

00:32:50: Hem parlat de la dansa i de la seva part més social però... i sí parlem de la música!

00:32:59: Com ha arribat els nostres temps?

00:33:01: Bé, tots aquests folcolistes que van fer aquesta feina de documentar el contrapàs, el que vam fer va ser escriure les partitures de la música... que sentia tocar aquells músics tradicionals que funcionaven sense partitura.

00:33:13: No van deixar on llegat escrit però aquests folcolistes sí que ens el van recollir.

00:33:17: Hi ha un moment molt especial d'aquests foculistes del segle XX.

00:33:21: El descobreixen per dir-ho d'alguna manera i el que fan és perpetuar en partituras i perpetuar la dansa.

00:33:28: I hi ha un moments que et quedem molt puntuals per primera vegada el contrapàs de Sant Genís puja d'un escenari, no un escenar i qualsevol sinó l'escenari del Palau de la Música Catalana.

00:33:40: En els últims anys des del municipi de Palafolls s'està fent una tasca important per traslladar tota aquesta informació a la ciutadania.

00:33:47: Poder parlar en persona amb tots aquells que sabien del contrapas de Sant genís Va ser una peça clau.

00:33:53: Sí, hi ha també un moment important, és que als anys noventa tres musicòlegs a terra de nou a Sant Genís busquen encara aquella informació original del contrapàs.

00:34:04: Encara poden parlar en dues persones amb més de noventanya en aquell moment, recullen la seva informació, reconstrueixen de nou el contrapass tant la música pel que els expliquen aquesta gent com la dansa i aquesta gent el que fa és posteriorment, al cap dels uns anys Tornar, tornar tot aquesta informació a la gent de Sant Genís perquè puguin seguir ballant-lo i a partir d'aquest moment durant uns anys es van fer un tallers de contrapàs una festa del contrapass.

00:34:30: I ara puntualment se segueix ballant algun entitat d'equip a les folles organitza algunes ballades de darances tradicionals i sempre el contrapas forma part d'aquests diferents tallers que es fan...

00:34:43: I per anar acabant, una anècdota

00:34:45: a vegades la casualitat

00:34:46: en juga a favor Ens ho explica el mateix Xavier Salicru.

00:34:50: Sí, això ens hem d'anar donant enrere l'any XIII es fa un gran festival de música... i assisteixen diferent, de nivell internacional.

00:34:59: I assisteixes diferents compositors i una en especial veu un anglès amb Britten, un gran compositor... i escolta aquestes dances, escolta el contrapàs.

00:35:08: Queda impregnat per aquesta música i altres dances i músiques catalanes, i ell posteriorment passada a la guerra compon una peça musical inspirada amb aquestes músiques.

00:35:21: La curiositat amb nosaltres ja és que... Doncs uns anys cap aquí hi ha un concert de música d'en Britten, una música que és un compositor molt conegut i una palafollanca si esteja en aquest concert.

00:35:32: Això fa pocs anys i reconeix la tonada del contrapàs.

00:35:36: I a partir d'aquí, que és una cosa que no es havia fet pública, comencem a fer recerca i descobrim aquella lligama amb en Britten que va assistir l'any XXVI en aquell gran festival de música i va escoltar... Va quedar corpres d'aquest música i se segueix escoltant en moltes sales de música de

00:35:53: reu Qui saps si en els propers anys descobrirem per casualitat o no, coses noves d'aquest contrapàs i de les seves ballades.

00:36:01: El que sí sabem és que gràcies a les sebes notes i la manera de ballar-lo, sabem molt més... ...de la cultura històrica del nostre poble, De Palafolls.

00:36:21: Vinga Jean!

00:36:21: Que tens més idees,

00:36:22: no?

00:36:23: Vinga, va!

00:36:23: Esteu escoltant!

00:36:27: Ram... Rambla, cinc quanta... No, Ramble, cinquanta, quatre.

00:36:30: Has de

00:36:40: localitzar el bé.

00:36:41: Esteu escontant!

00:36:41: Jo escolto Rambla,

00:36:42: a Radio Joventud.

00:36:52: Dones de caràcter, nassos prominents, colors intensos... i sobretot molt de sentit del humor.

00:36:59: Aquest és l'univers pictòric d'Elisabet Zavala, un artista barcelonina formada amb ells, arts i disseny que fa més de vint anys que viu i treballa a Mas d'en Berge.

00:37:10: Elisabet és la veïna que avui ens presenta la Blanca Carol.

00:37:13: Blanca ben tornada al programa!

00:37:16: Hola

00:37:16: Anna, moltes gràcies.

00:37:17: Un plaer com sempre.

00:37:19: Blanca, tu l'has anat a veure.

00:37:21: L'Elisabet es parla també allà, oi?

00:37:23: Quin perfil ens en fas!

00:37:26: Així és, Ana.

00:37:27: Si et sembla comença una mica pel principi perquè la trajectòria de l'Elizabeth va començar fa molt... De fet, de ben jove quan va descobrir que pintar podia ser molt més que una afició.

00:37:40: De fet ho recorda així.

00:37:42: Sense

00:37:43: por i sense condicionants em vaig llançar això d'aviat indre He pintit tants i en tinc setanta, i no he parat.

00:37:54: El que passa és que amb els anys vas aprenent i cada vegada em diverteix més pintar i descobreixo més coses perquè una mica pintar

00:38:07: és

00:38:07: buscar, és trobar, és reflexionar amb tu... No ho sé per mi és la meva vida!

00:38:16: una pintura que ha anat construint a partir d'un llenguatge propi i que té, com deiem en el color, un dels seus trets més reconeixibles.

00:38:25: Efectivament, Anna... De fet l'Elisabet explica que quan va començar a apostar per una pintora figurativa i carregada de color, aquesta opció no era ben vista en els cèrcles artístics de Barcelona.

00:38:39: Ella però va decidir defensar-la seguint els seus ideals Mira, jo quan començo a fer aquest tipus de figuració i a tope color... A Barcelona tot era l'abstracció.

00:38:54: I posar molt de color era de mal gust.

00:38:58: Eres una ultera!

00:39:00: I saps?

00:39:01: Era tot abstracte negre,

00:39:04: una miqueta

00:39:04: de vermellet blanc,

00:39:07: saps?,

00:39:07: i llavors jo vaig

00:39:08: anar

00:39:09: a fer un viatge a... A la Xina, a Hong Kong i me'n vaig donar compte que el color hem posat és d'una elegància.

00:39:18: I

00:39:20: de donar una alegria... Que no et dona el negre!

00:39:26: I Anna, si hi ha unes protagonistes habituals en els seus quadres són les dones.

00:39:32: L'Elisabet les pinta allunyades dels canons de bellesa tradicional i especialment grans dones a partir del cinquanta anys.

00:39:42: Són personatges que reivindiquen l'experiència la personalitat i la capacitat de decidir per elles mateixes No!

00:39:49: La protagonista sóc jo I llavors és una reivindicació perquè a la dona, o sigui tens que tindreu unes normes.

00:40:00: Si tu no ets prima alta rosa amb molts blaus ho tindràs fatal.

00:40:06: Et parlo quan jo era jove ara, ha canviat una mica la cosa però... A veure, no som normatives!

00:40:12: Qui no té això té allò!

00:40:13: Llavors s'ha d'inflar i s'han de posar testes i s's han de... No!

00:40:20: O sigui, valorem l'estil, la saviesa, el ritme... Però a veure, cada uns ha tocat com som.

00:40:30: Vísca l'Elisabet molt a favor.

00:40:33: Sí que tant!

00:40:34: També ha buscat una manera molt pròpia d'aplicar-la pintura en lloc de limitar-se al pinzell treballat directament en les mans.

00:40:43: Deixa les marques dels dits visibles sobre de la tela per aconseguir així una pintura matèrica Jo volia una pintura matèrica.

00:40:52: M'agradava molt el divi fets, m'agrada molt tàpies... I em agrada la matèria!

00:40:59: Si ho posàvem al pinzell em quedava massa platot

00:41:02: i llapat

00:41:04: que no ho podia suportar.

00:41:06: Llavors, al fer maió la pintura la faig com si fos funk i llavors l'aplico amb les mans I tota la huella que queda dels dits m'encanta, perquè em recorda els dibuixos de... que feia talita amb els llapisos de colors i que queda tota aquella línia plena, plena.

00:41:26: Llavors aquí igual en volta és la figura que faig o els personatges que surten".

00:41:33: I

00:41:34: em deies que encara conserva una part petitona d'aquell neguit que acompanya als processos creatius?

00:41:41: Sí, ella diu que començar un quadre és una barreja de xar, observació i imaginació.

00:41:47: De fet, una taca sobre la tela pot acabar convertir-se just en un punt de partida.

00:41:52: Abans em posava supernerviós... Què faig?

00:41:55: Què faix?

00:41:56: Això era allò el rotllo en blanc!

00:41:59: I llavors sempre em bruto la tela.

00:42:03: L'embruto d'aquesta taca Començo a veure coses.

00:42:09: Mira, qui sembla que vegi una cama... Ai, si faig una dona amb la cama d'allò, em començo allò que em va passar ahir i de l'ataca començo a inventar.

00:42:19: Al principi era dur!

00:42:23: I ara és l'etapa que més m'agrada.

00:42:26: I disfruto i cali, perquè tinc més informació, perquè sé que me'n sortiré segur... No sé, és un divertiment o més.

00:42:36: Abans tenia una mica d'angoixa quan començava".

00:42:39: I el paisatge blanca?

00:42:41: El fet que estigui a Mas d'en Berge, ell es veu a l'obra de l'Elisabet?

00:42:45: Sí que es veu si hi ha la seva obra incorporada al passatge de les terres del Llebre, el Delta dels Canals, els núvols i l'allum formen part d'un entorn que diu li ha portat una nova font d'inspiració.

00:42:58: Però per damunt de tot, l'Elisabet vol que els seus quadres provoquen una reacció que aquí els mira, s'hi troba i si pot ser somriquers.

00:43:07: M'encantaria que cada... Mira primer!

00:43:12: lligir els quadros, perquè no es dona molta impunitat.

00:43:17: Ja ho he vist, ja conec... No!

00:43:19: Cada quadro és una història i posar-se davant i pensar una mica riurant i sempre entraure en alguna cosa dels meus i de tothom però jo et puc explicar que m'agradaria que la gent necessités veure algun quadro meu per... que si trobes bé, que fos feliç... Si pogués posar, pam!

00:43:44: Aquesta granet de sorra.

00:43:48: De felicitat m'encantaria.

00:43:50: Doncs és un desig ben bonic aquest de l'Elisabet.

00:43:52: Blanca moltes gràcies per acostar-nos vida i obra d'aquesta pintora que ens vol a tots somrient, l'elisabet tabala una abraçada i tornem a arremlejar ben aviat, si vols?

00:44:05: És clar que sí.

00:44:06: Ens veiem, ens sentim i ens escoltem aviat.

00:44:09: Moltes gràcies, tant a tu com a l'equip.

00:44:10: Molts gràcies.

00:44:11: Vins aviat!

00:44:29: El

00:44:29: primer que

00:44:30: has de dir

00:44:30: és

00:44:31: Rambla-Cinquanta-Quatre.

00:44:33: Pensa que és

00:44:35: per un programa de

00:44:35: ràdio.

00:44:36: I he

00:44:37: de dir Ramble-Cincuanta-Cuatro.

00:44:39: Ja, i què he de fer?

00:44:41: Ramblesina... Ah, va

00:44:42: bé.

00:44:46: Ramblo-Cinquanta-Ccuatro.

00:44:50: Perfecte.

00:44:57: Unes tisores una agulla, un didal, una màquina d'acusir i un metre Durant dècades, aquestes han estat algunes de les eines indispensables d'un ofici que avui costa molt més de trobar.

00:45:10: El desastre!

00:45:11: Fer un vestit a midas significa començar pràcticament des de zero.

00:45:15: Prendre les midas d'una persona, estudiar-ne les proporcions, dibuixar un petró, escollir el teixit... tallar-lo i aconseguir que totes les peces acabin encaixant és una feina de precisió, però també d'experiència.

00:45:28: I en Pere Mas enté molta!

00:45:30: La seva història amb la sastreria, de fet, havia començat abans que ell mateix decidís dedicar-s'hi el seu pare ja era sastre... i el seu avi també.

00:45:42: Quan neixes amb un delose, amb una casa per exemple al negoci de Sastrería És clar, vius la cesteria des de petit.

00:45:52: Cap allà quan tens onze anys i tothom plegat, entens?

00:45:56: Comences a agafar afició perquè veus com es fa una peça de roba.

00:46:01: El meu pare era sastre mida, el meu avi també era sastre mida... I jo he seguit també com a sastre migda.

00:46:14: Ampera representa, per tant la tercera generació d'una família dedicada a l'assastraria mida.

00:46:19: L'ofici el va conèixer primer a casa i amb dos anys aquella familiaritat es va començar a convertir en interès però ser fill i net de sàstres no el convertia automàticament en un que li aprendre una tècnica que durant molts anys s'ha transmès entre tallers, acadèmies i generacions de professionals i entre tot el que havia d'estudiar n'hi havia una part especialment important que vista des de fora pot sorprendre la geometria.

00:46:49: Perquè abans d'atallar la roba cal portar el cos al paper, les mides del pit, la cintura, els malucs o l'esquena es converteixen en línies, proporcions i cálculs que permeten construir el petró és, d'alguna manera, el plànol del vestit que després confeccionarà el sastre.

00:47:06: En Pere encara conserva alguns dels llibres amb què va a prendre aquesta part de l'ofici

00:47:11: Quan acabat, tens que anar a una acadèmia per ensenyar-te la tècnica de l'assastraria.

00:47:18: L'assestraria va tot amb geometria.

00:47:27: Es fa un croc i es fa sobre la peça o ve en patronatge.

00:47:39: D'aquell dibuix sobre el paper, ens sortiran després les diferents peces de roba que formen una americana.

00:47:45: El davant l'esquena, les mànigues, les butxaques o els elements interiors i aquí és on la teoria deixa pas a l'ofici perquè el petró pot estar ben calculat però al resultat final s'haurà d'aprovar sobre el client, observar com caula roba i corregir tot allò que no acaba d'encaxar un procés que explica per què confeccionar un vestit a mida no és precisament una feina ràpida Una americana i uns pantalons, dues peces que podem comprar en pocs minuts en qualsevol botiga però que fetes artesanalment per una sola persona poden representar tota una setmana de feina.

00:48:19: En Pere calcula que confeccionar un vestit complet pot arribar a ocupar unes quarenta hores.

00:48:25: Tot un vestig està controlat per fer només una persona que ho faci, està a quaranta hores on americana hi ha un pantalon s'està a quarant hores

00:48:40: La manera de comprar la roba ha canviat completament.

00:48:42: La confecció industrial ha aconseguit establir talles i patrons que funcionen per a una gran part de la població.

00:48:48: Triam la talla, ens enprovem la peça... I si ens queda bé, ens l'emportem!

00:48:53: Empere no renega d'aquest sistema.

00:48:55: Al contrari considera que la confeccció actual està molt ben estudiada.

00:49:00: El límit apareix quan el cos de la persona no coincideix exactament amb les proporcions que aquella talla dona per fetes Si

00:49:07: tu compres un vestit és molt diferent la mida de que el compris a confecció, perquè fent-la mida la fas a la mide del cos de la persona.

00:49:16: Però si a la compra és de confeccció fan una mida estándar.

00:49:20: Llavors, si el tipus de la personat té la midaa estàndard sí que li va bé però si no té l'amida estàndar, que per exemple s'inclina o es posa més dret del compte o fa més panxa o fa más cadera entèixer el que varia

00:49:39: Això és el que canvia quan el vestit es fa a mida.

00:49:42: El punt de partida deixa de ser una talla predeterminada i passa a ser directament al cos del client, la postura, les espatlles, la cintura o la forma de caminar poden condicionar el resultat... I el vestir es construeix tenint-ho en compte.

00:49:56: També permet una cosa que abans era molt més habitual conservar la peça durant anys i anar-la modificant si el cost canvia el vestid també es pot adaptar No tot, però s'ha mantingut igual al taller.

00:50:13: Empera ha conegut l'evolució de les eines amb què treballa un sastre.

00:50:17: Encara conserva una màquina de pedal, però també treballa en una d'elèctrica i entre una i l'altra hi ha bona part... ...de la evolució tecnològica que ha viscut l'ofici.

00:50:26: Abans, per exemple, el segle X i el segles llavors no teníem màquines a cosir.

00:50:31: I tothom ho havia de fer a mà.

00:50:33: I deu n'hi do les peces de l'època, des dels acusis tot plegat, deu n't do les peses que feien aquella època també.

00:50:39: Tot era mà!

00:50:39: Però esclar, a màquina... abans només hi havia la màquine que cogeia repunt.

00:50:46: I ha acabat de sortir la mà quina també sobrefilava.

00:50:49: Això és una avantatge.

00:50:51: També va sortir l'avantatge de la màtica que ja hi havia un motor i elèctrica i anàvem més ràpida.

00:51:00: L'assastraria mida ha perdut bona part del terreny que havia ocupat però no ha desaparegut del tot Les reparacions, els arrenjaments o les peces que necessiten una adaptació especial continuen requerint coneixements d'assastraria.

00:51:17: Hi ha però una part de l'ofici que no té gaire a veure ni amb patrons ni en màquines de cosir.

00:51:22: Un vestit amida obliga al client a tornar diverses vegades al taller cal prendre amides fer proves i comprovar els ajustos I quan aquesta mateixa persona hi torna durant anys la relació acaba sent molt diferent de la que tenim habitualment amb qui ens ven Una peça de roba.

00:51:39: És

00:51:39: propera, i és clar... El client has d'anar una miqueta, esclar!

00:51:43: I parles normalment, entens?

00:51:46: Mentre li enproves una cosa i així tens i de vegades parles de futbol i de polític,

00:51:51: enténs?!

00:51:52: Però hi ha d'haver-hi també un amistat per exemple que com que sempre tens més o menys molts que són clients que repeteixen, entenc i ja saps el terrenar de cada client

00:52:09: Després de tota una vida dedicada a l'assastròria empera ha vist canviar les màquines, la manera d'acompanyar roba i també la presència del seu ofici als carrers.

00:52:18: El que no ha canviat és el moment en què una peça està acabada.

00:52:22: Quan després dels patrons, les proves i les hores de feina... ...el vestit queda exactament com havia imaginat.

00:52:28: És una llàstima que l'ofici s'ha perdut.

00:52:31: És un ofici molt maco de creativitat i que sents orgull quan absorbeu una peca

00:52:44: Potser avui és molt més fàcil entrar en una botiga i trobar un vestit que ens vagi bé, però a la sastralla d'Empera el procés encara funciona l'inrevés.

00:52:52: No és la persona qui s'ha d'adaptar al vestit, és el vestit el que s'adapta a la persona

00:53:10: Hola, com

00:53:11: estàs?

00:53:12: Soc l'Eduard París de Radio Ciutat de

00:53:14: Tarragona

00:53:14: i aquesta vegada

00:53:16: ens endinsarem en un dels punts neuràlgics

00:53:18: de la ciutat com

00:53:19: és el barri

00:53:19: del Sarralho.

00:53:20: Si pensem en el Sarralhó segurament ens venen al

00:53:22: cap, el mar, els pescadors o els restaurants

00:53:25: però és molt més

00:53:26: que això.

00:53:26: El

00:53:27: coneixerem

00:53:27: des dins

00:53:28: a través de tres persones que informen part

00:53:30: i que ens explicaran com l'han viscut

00:53:32: des dels seus orígens

00:53:33: fins a l'actualitat Parlarem de la seva història, de la pesca, de l'astronomia i sobretot d'aquell sentiment de pertinença que fa que per a molts el Serralho

00:53:41: sigui molt més

00:53:42: que un lloc on viure.

00:53:44: Amb tres veus, amb tres maneres de veure-l

00:53:45: hi ha

00:53:46: una mateixa pregunta

00:53:47: ¿Què vol dir realment

00:53:48: ser del Serralhlo?