Rambla 54 | 14/09/2026

00:00:03: Hola, bon dia.

00:00:05: La veritat és que em fa

00:00:05: por fer-te

00:00:06: un audio perquè

00:00:08: no

00:00:08: em traguis el programa.

00:00:10: Que et volia felicitar?

00:00:12: La verita és que és molt xulo, m'agrada

00:00:14: molt

00:00:15: la conversa que feu amb

00:00:16: l'Ivan, és molt fresca

00:00:18: i un besito...

00:00:19: I em

00:00:20: traquis al

00:00:21: programa!

00:00:23: Hola, Pili.

00:00:25: Veig que no ha arribat fins a imunt, que no li pots dir a l'Anna que no faci una cosa, oi?

00:00:29: Em sap greu potser us hauria d'haver trucat Gràcies pel comentari.

00:00:33: La veritat és que... ho porto molt millor

00:00:35: del que em semblava.

00:00:36: Ui, no vull sortir!

00:00:39: Veus com jo tenia raó i ara estàs encantat?

00:00:41: Bé, no puc dir que no.

00:00:42: No.

00:00:44: Doncs això

00:00:45: començem.

00:00:46: Quan t'ho diguis?

00:00:47: Doncs...

00:00:48: Va, comença ja.

00:00:54: Puc fer un altre mil gràcies.

00:00:56: Vinga, fes-ho.

00:00:58: Escolto Rammel,

00:00:59: següent de quatre,

00:01:00: a la meva ràdio local

00:01:02: Cadem a la Rambla, a la ramba cincuenta i quatre.

00:01:05: Mil gràcies!

00:01:07: I vei, vei...

00:01:24: Estàs escoltant Ramble cinquanta-cuatre

00:01:27: en una

00:01:28: màudra?

00:01:38: Hola Anna, el meu nom és Antonio Venell.

00:01:42: Soc matemàtic ara jubilat però continuo implicat en la formació del professorat i en la divulgació matemática.

00:01:49: M'apassiona.

00:01:50: Us proposo un venta.

00:01:53: Una ampolla i el seu tap valen conjuntament un euro i deu cèntims.

00:02:00: Si sabem que l'ampolla val un euro més que el tap, volem saber quan va l'ampsolla i quan va a l'altap.

00:02:09: En l'entrevista propera solucionarem aquest repte.

00:02:17: A veure... si l' ampolla val un euros més que al tap, i l'empolla, i el tap valen un euro amb deus cèndims, doncs he d'assumir que l´euro és de la ampolla i que la resta, que són deu cèntims, s'han de repartir entre el tap, que costarà cinc cèndims... ...i l'ampolla, que em valdrà un euro amb cinc céntims.

00:02:47: Sembla molt fàcil però he tingut molts dies per pensar-hi.

00:02:50: Tres dies ja els he fet servir, ei?

00:02:54: I ara hem de saber si aquesta resposta és correcta o no.

00:03:01: I això ens ho han de dir la Laura Español i l'Anton Auvenell, Ivan els tenim a punt?

00:03:07: Sí,

00:03:07: sí, ja els tenim.

00:03:08: Doncs vinga, Laura i Anton, benvinguts al Rambla-Cinquantaquatre!

00:03:13: Hola, moltes gràcies...

00:03:15: Hola, bona tarda.

00:03:16: Moltes gràcies.

00:03:17: Antón, ho he fet bé, això?

00:03:19: Un euro amb cinc cèntims és correcte aquest reunament?

00:03:23: I tant!

00:03:24: No només l'heu fet bé sinó que l'hi hagués explicat.

00:03:26: Molt bé.

00:03:27: De manera molt didàctica, se pot entendre molt bé.

00:03:31: La gràcia d'aquest repte era que a vegades la primera idea és dir... Que l'ampolla val un euro i que el tap val els deu cèntims.

00:03:39: Però esclar, la diferència serien només noventa cèndims.

00:03:42: Esclar, tenies adonat compte de aquest tema i he sabut dividir la diferencia d'una manera molt maca.

00:03:49: Perfecte!

00:03:49: He tingut tres dies per fer-ho, per pensar-hi, per donar-hi voltes.

00:03:52: Vull dir, em va passar això que dius tu?

00:03:55: Bé, els reptes són per lluitari i evidentment per assegurar el triomf.

00:04:00: Feliçitats!

00:04:01: Moltes gràcies.

00:04:02: En tot de seguida parlem dels reptes numerics i matemàtics abans pròxim en parmets com que és el primer dia que la Laura passa pel programa volem demanar-li que ens faci cinc cèntims d'on amb el grat i d'ella mateixa, Laura

00:04:17: Soc la Laura Espanyol, redactadora de Dona del Grat.

00:04:19: Com has dit?

00:04:20: Un mitjà que se met al Cent-Set.quatre i que porta a quaranta-cinq anys de trajectòria.

00:04:25: Sobre mi t'afegiré que m'agrada explicar històries i conèixer tota la gent interessantíssima que aquesta feina em permet conèixe.

00:04:31: Tot i que com a curiositat sempre he sigut molt tímida i aquesta fein va ser un xoc per tot el meu entorn

00:04:36: doncs algun dia haurem d'entrevistar a punternau la mare de l'Aura, a veure aquesta timidesa.

00:04:43: Gràcies Laura i ara només ens queda que la vencis una mica i ens presentis a l'Anton.

00:04:50: Doncs l'Antono Albenei és un matemàtic demagrat que ha trobat una manera diferent d'ensenyar les matemátiques i de fet que ens expliqui ell en ton, doncs surgeix el teu mètode com vas començar a explicar les matematices així amb bombolles i de maneres més entretingudes?

00:05:06: Bé, jo realment procedeixo d'una formació matemàtica de la facultat de Matemàtiques doncs molt formal i rigorosa.

00:05:15: Vaig arribar a l'institut i llavors jo continuava siguent formal allò però em vaig començar a donar compte que es havia d'usar recursos diversos, llenguatges diversos per arribar als estils de preventatge si volíem arribar tots els alumnes calia intentar utilitzar eines de comunicació diversos, que us heig d'explicar a vosaltres que posin menys dediqueu la comunicació.

00:05:44: I a partir d'aquí vaig començar sobretot amb recursos materials, perquè les coses materiales, les coses que es toquen, que es veuen, que s'experimenten són les més properes al sentit i per tant no excloen a ningú pràcticament.

00:05:59: Són molt inclusives.

00:06:02: I es pot fer matemàtiques molt serioses i molt còlides també de l'expariència.

00:06:09: Jo, la veritat és que he intentat conjugar una solidesa en el coneixement matemàtic que intentes impartir amb recursos de tipus material.

00:06:22: Pot ser informàtic, pot ser en roles plays, jocs etcètera... Que a l'hora comuniquin i motivin

00:06:30: Si es

00:06:31: veig començar.

00:06:32: I com és el procés de decidir-te per un objecte o per un altre?

00:06:34: Per exemple, com vas optar per les bombolles o vas decidir que les bombelles et servien per explicar geometria?

00:06:42: Sí... És un procés llarg que jo em va costar anys fent aquest camí però sí en general... Una pregunta que de mica en mica te'n vas anant en compte, que t'has de fer i que crec que tots els mestres o els professors de matemàtiques ens fem és demanar de qualsevol objecte, de qualso el context preguntar-nos això què em pot ajudar a mi?

00:07:07: Com m'ho pot ajudar per ensenyar matemátiques?

00:07:10: Això que tinc ara davant aquest context.

00:07:13: El que sigui.

00:07:14: Aquesta pregunta és mirar els objectes, mirar el que ens envolta amb ulls professor de matemàtiques, amb què es va sempre preocupant.

00:07:24: Igual que vosaltres probablement busqueu sempre aquella notícia que pugui ser interessant de portar als micròfonos, doncs el professor de Matemàtic és el mestre de matematicues busca recursos que li permetin ensenyar millor les matemáticas i quasi sempre davant dels recurs es produeix un diàleg, un diáleg entre la mirada del mestre i l'objecte d'un possible recurs.

00:07:48: I en aquest diàlog potser s'exploren dos aspectes.

00:07:51: Per un costat el contingut matemàtic que allò te pot ajudar a treballar i per l'altre, el poder motivador que té allò jo a vegades ho comparo amb un camió, no?

00:08:04: Un recurser... Perdona l'exemple però és com un camión.

00:08:08: Que té per un costats caixa i per altra té rodes i motors etcètera.

00:08:14: Un recursor ha de tenir caixa perquè ha d'haver tingut si no són... Són fer focs artificials però no fem matemàtiques, d'acord?

00:08:23: Per tant ens convé que el nostre camió tingui caixa que transporti coses, que ens permet fer arribar a coses a l'alumnat.

00:08:30: Després també cal, això sí, motor i rodes perquè si tenim molta caixa però no entrem, no comuniquem, això no ho transportem doncs no conseguim el que volem, transmetre coneixement matemòlic Per tant, també necessitem el motor i les rodes que són la motivació.

00:08:52: Aquestes dues aspectes han d'estar present en tots els recursos.

00:08:58: A vegades es havien fet classes molt tradicionals, que tenen molt de caixa però costa transmetre no arriba a avorreix, potser perquè no hi ha l'efecte motivador O al revés, poden haver-hi recursos molt brillants aparentment però que no el continguin matemàtiques.

00:09:18: I en aquí una mica ja el que tu comentaves, l'un de les bombolles va ser un descobriment a través d'unes publicacions que havia llegit a Anglaterra vaig anar veient que les bombolles tenien molta matemàtica.

00:09:36: Però a la

00:09:36: vegada, les bombolla són uns objectes màgics que sembla que juguin entre la materia i l'anomateria de fet probablement la pel·lícula d'una bombella, d'unes bombollas de les coses més petites que podem veure perquè és finíssima, molt fina.

00:09:52: Milèssimes de milímetre, vull dir... És molt fine!

00:09:56: Llavors, clar són figures màgiques que sembla que desafien la gravetat.

00:10:01: Llavors això és molt motivador però a la vegada tenen molta matemàtica per exemple Si volem fer passar una bombolla entre tres punts que estan entre dues plaques, doncs sempre utilitzarà la superfície amb de sabó mínima.

00:10:18: És a dir el sabó estalvia sempre i intenta gastar-la en menor superfícia possible.

00:10:24: I els angles que formen les bombolles, entre elles són angles de cent vingraus, sempre!

00:10:31: I això és magnífic, és a dir comences a descobrir poliedres fets per bombolles.

00:10:36: Si ho fas en pla i els priori projectes amb un apareig tens polígons, pots mirar als angles... És molt divertit de veritat!

00:10:44: I hi ha molta matemàtica.

00:10:46: Llavors això vam començar a fer amb una companya de caçada a la selva.

00:10:50: I bé, finalment van participar amb aquesta experiència amb una trobada de recursos de divulgació matemàtica, que es feia en Orru i Caulanda a la seu d'Europa en Espàcia l'Agència.

00:11:06: Allà li van donar un prèmit a anar a l'activitat i va ser molt divertit.

00:11:13: I a partir d'aquí vaig anar fent ja fora de l'institut activitats de divulguació... Ara ja no ho faig perquè comporta moure molt de material, però sí que a vegades ho fan ex alumnes meus i persones que ho fan molt millor que jo.

00:11:32: I a vegadas l'honor que tingués és acompanyar-los i col·laborar una mica amb ells.

00:11:37: Però sí, tot aquestes coses ajuden a transmetre idees i alhora a motivar a l'alumne.

00:11:43: Jo crec que aquest binomi és l'important!

00:11:47: Hi ha alguna matèria o disciplina dins les matemàtiques que sigui més fàcil o més difícil d'ensenyar?

00:11:55: Amb els materials, potser la part més fòssil d'enseñar seria la geometria.

00:12:02: La geometria la toquem i la podem transformar... potser l'arimètica li costa més, i sobretot l'àlgebra a vegades li coste més.

00:12:12: Amb determinats moments d'aquesta evolució personal em va interessar molt buscar materials per treballar, per exemple, l'arrimètica i l'algebre perquè a vegada sembla que no n'hi ha ni sí que n' hi ha de molt bonics, hi ha algun roleplay molt bonic.

00:12:29: És a dir que sí, però potser la rimètica i el àlgebra costen més la geometria, o inclús l'exar.

00:12:36: La probabilitat no costa tant perquè hi poden haver jocs d'exarc que pots anar experimentant repetidament.

00:12:44: Sí, sí, n'hi ha.

00:12:45: Antonio, suposo que de tant en tant topes amb algú o estupat que ha tingut una mala experiència amb les matemàtiques, que les ha conegudes fa xugues i les viu com un calvari... Llavors davant això què s'ha de fer?

00:12:56: Sí, malauradament hi ha persones que han tingut experiències escolars en matemàtiques que podrien haver sigut millors.

00:13:07: Si és una persona jove, se l'ha d'animar a què s'oblida les males experiències i tingui autoconfiança amb ell mateix perquè a vegades de males experiècies amb males experiència d'error on va pensant que no serveix per les matemáticas persones relativament joves, que n'hi han de molt joves que et diuen no, jo no serveixo per les matemàtiques i a vegades diuen és que casa meu ja els meus pares diuen que ells tampoc els agradaven.

00:13:38: Home, no...

00:13:40: Com si fos ereditari!

00:13:42: com si fos editori.

00:13:44: A vegades ho és per als comentaris que fem, no?

00:13:47: Llavors una persona jove... bueno i una gran igual eh!

00:13:51: La millor manera de sortir d'aquest espiral de dir-ho, no serveixo o no serveixo Se n'ha de sortir, primer permeten que et digui ni personalment ni socialment ens podem permetre que hi hagi gent que digui no jo les matemàtiques no serveixos tothom serveix per a les matematicues tothoms les seves limitacions.

00:14:13: Potser sí, en algun sentit.

00:14:15: Esclar que sí!

00:14:16: Hi haurà aquí... Escolta qui profunditzarà moltíssim i hi haurá qui podrà gaudir de les matemàtiques.

00:14:22: És una perspectiva potser més superficial.

00:14:24: Cap problema!

00:14:25: Pot tothom pot gaudire de les metàmátiques.

00:14:27: I això és molt important.

00:14:30: Llavors, potser la millor manera de revertir aquest espiral descendent sobre les matamàticas proporcionar per petits èxits, perquè no hi ha res més motivador que l'èxit.

00:14:43: És a dir, proporciona petits reptes matemàtics que per un costat siguin una mica, un punt difícils, però per l'altre no siguin tan difícils com que desanimin, com que diguin... No jo ja no m'hi poso.

00:15:00: M'explico.

00:15:01: Buscar

00:15:02: aquest equilibri forma

00:15:03: part

00:15:05: de l'ofici, de mestre de matemàtiques i anar proporcionant a l'alumne aquests exercicis que li recreixin un cert esforç perquè sinó no hi donarà importància.

00:15:17: I que la vegada li permetin tenir èxit.

00:15:22: Successius exercici d'aquests van refent l'autostima matemática i això és molt important I deia, si ets més gran i tens aquesta mateixa sensació que jo no serveixo per les matemàtiques, doncs primer, no ho diguis la gent jove.

00:15:38: Deixa que ells tinguin les seves experiències positives.

00:15:41: I segon, pensa que mai estar per tenir una experiència matemática feliç... i que sempre te poden agadar a les matamàticas.

00:15:49: Notos en el Museu de Matemàtic de Catalunya diuen dos tipus de persones, les que els agrada les matemàtiques i les que encara no saben què els agraden però que els agradarà.

00:16:01: Segur?

00:16:04: I Anton aquesta pregunta potser és un pèl compromesa però actualment les ensenyem bé les matematicues a les escoles i als instituts, els hi donem prou importància?

00:16:14: Bé jo crec que són dues preguntes de fet.

00:16:19: Jo si he d'acontestar la primera part que les ensenyem bé, jo penso Hi ha molts demoliments de professorat que estan lluitant.

00:16:28: cada dia per fer bé les seves classes.

00:16:31: I ja penseu que tenim a Catalunya cinc associacions de professors de matemàtiques, a part d'algunes despecífiques també, per algun aspecte concret del lanciment matemàsic com el Jógebre i a part de institucions inclús més generals dintre les matemáticas.

00:16:48: Per tant, tenim molt d'associacionisme matemètic.

00:16:51: El professorat de matematiques en general és molt militant, molt frequi, estem molt entregats i lluita per fer-ho bé.

00:17:01: Podrem encertar més o menys però ja lluitem per fer ho bé.

00:17:05: Ara ve, hi ha una segona part que dius si les matemàtiques deies estan ben tractades o algo així, no deies?

00:17:16: Sí, se'n senten bé que això és la primera part,

00:17:18: no?,

00:17:18: però hi havia una seguna part...

00:17:20: Si se'ls dona prou importància.

00:17:22: Exacte!

00:17:22: Si se's dona prous importàncies.

00:17:24: Aquí Aquí sí que jo seria un punt més crític, perquè jo crec que hi ha un aspecte important que és el temps escolar.

00:17:38: Però això és que és fàcil de deduir.

00:17:40: Quan una cosa l'has de fer en poc temps, normalment intentes mecanitzar-la, automatitzar la... No, ja t'ho explicaré però ara fes-ho així a això, m'explico i llavors no es fan les coses amb profunditat.

00:17:54: I Catalunya durant molt de temps tots els cursos... Ara no eh?

00:17:58: Ara ja hem anat millorant, hi ha cursos que hem passat a quatre hores Hem tingut, durant bastant de temps, els cursos a tres hores.

00:18:07: Tots els quatre anys d'això.

00:18:09: Després hi ha hagut dos cursos que ja tenen quatre hores... Però bé, és un procés

00:18:17: i les coses

00:18:18: no homogènie.

00:18:19: Amb mica en mica,

00:18:20: no?

00:18:20: I

00:18:20: llavors què passa?

00:18:22: Digues, digues.

00:18:22: Perdona,

00:18:22: eh!

00:18:23: És que la resta per exemple de l'Estat tenen quatro hores, llavors és clar nosaltres en tenim una mica metge.

00:18:30: I ens quedem a veure.

00:18:31: No, sóc...

00:18:33: Tu has dit, tu has dit.

00:18:34: Jo crec que miracles no n'hi ha.

00:18:37: I això a vegades no es diu prou perquè diuen, bueno, és que també fem matemàtiques dins de projectes, etcètera.

00:18:41: Els projectes estan molt bé però a vegadas les matemáticas que hi ha en projectes no són prou significatius.

00:18:47: Doncs Anton, nosaltres volem intentar posar-hi remei i volíem fer-te una proposta des d'aquí... des del Ramble cincuant de quatre, no t'espantis, no demanem calés ni compromisos d'aquest que te'n cadenen Tenim un seguit de gent que són els nostres ramblers i que, de tant en tant sense cap compromís ens envien àudios explicant-nos com es va la vida o si hem vist alguna cosa que els fa gràcia.

00:19:09: En el teu cas podria ser perfectament un repte matemàtic com el que vam escoltar al darrere dia.

00:19:13: I així ens ensenyes números.

00:19:14: Com ho veus?

00:19:16: Accepto un cantat.

00:19:17: Seré rambler!

00:19:19: Segur que amb les rambles dels nostres pobles hi ha multitud d'elements que ens ajudarien a fer metabàtiques.

00:19:27: Segur...

00:19:27: Però sí, sí, accepta un cantant

00:19:29: Doncs et llencem el repte de que la primera nota de veu que ens enviïs sigui un repte amb una rambla com a protagonista.

00:19:39: Home, això... Me deixes en un mercat que potser serà més fàcil?

00:19:46: Sí, sí i tant!

00:19:47: Si

00:19:47: me permets un mercats segur que hi ha alguna ramble que porto al mercat te'l puc dir ara mateix un repta.

00:19:53: Vinga doncs molt ràpid.

00:19:53: Què et sembla?

00:19:54: Vinga.

00:19:55: Quan val tu dir que així eh Quan val una dutzena i mitja de quilos de sardines si el preu és de un euro i mig, el kilo i mig de sARDINAS?

00:20:05: Doncs oien... Ho repeteixo.

00:20:06: Sí!

00:20:06: Vinga digues.

00:20:08: Quan valuna dutzena i mitjana de kilos de Sardinas si el préu es de un euros i mig al kilo i miig de SARDINAs?

00:20:17: Doncs queda apuntat.

00:20:18: Oient a Pensari.

00:20:20: Anton, Laura, moltíssimes gràcies per aquest passeig i parlem aviat.

00:20:24: Molt bé, gràcies.

00:20:45: Hola, jefa.

00:20:46: Soc el Toni de Ràdio La Selva.

00:20:49: T'explico una cosa... Estic fent un reportatge perquè d'aquí a final d'any tancen les tres carnisseries aquí de la selva del camp i no estem parlant només que veis en les persines, no, no.

00:21:02: Estem parlant que desapareix un món i ningú podrà comprar la famosa llengonissa de la Selva De fet, l'Ajuntament documenta que ja des del mil doscentos vuitanta sis hi havia carnisseries a la vila i que el mateix espai va funcionar on estava l'escurxador va funcionant durant segles.

00:21:23: Estic parlant amb els carnissers està molt interessant al tema perquè hi ha una barreja entre l'home aquell

00:21:30: que diu és que ja

00:21:31: no hi ha relleu

00:21:32: i tal

00:21:33: i que la gent compra d'una altra manera, vol supermercat.

00:21:36: I després apareix el fantasma que és com t'he dit el del súper, no?

00:21:40: És molt interessant preguntar-nos per què dimoni s'està passant això perquè una carnisseria que ha estat allà durant dècades ja no tingui continuïtat.

00:21:49: Total, que estic fent encara molta feina però crec que aquí tenim xitxa mai més ben dit i una història molt bona per explicar I per això, el Rambla-Cinquanta... El Ramble-Cincuantacotre crec que pot quedar molt, molt guapot.

00:22:05: I bueno, ja t'aniré informant.

00:22:07: Vinga, ja he fet una versió

00:22:20: de... Si ets de les terres de l'Ebre segurament ja hagis reconegut aquesta música però els que som de més amunt doncs costa una mica més?

00:22:39: Com que a mi la Nerea Also m'ho ha explicat abans d'enjagar aquest programa, doncs jugo amb avantatge.

00:22:46: Es tracta de l'Occarrilet De La Cava, de Josep Bo, una cançó sorgida de l´anyurança... ...que ha acabat convertint-se en tot un hymne.

00:22:55: L'hymne d'un trenet que ja té cent anys.

00:23:03: Nene, benvinguda al Rambla cincuanta quatre!

00:23:05: Hola,

00:23:05: bon dia!

00:23:06: Bona tarda.

00:23:07: Buena tarda, de seguida pugem en aquest carrilet que avui circula per la nostra Rambla passa per davant del número cincuanta-quatre però abans una cosa com que és la primera vegada que connectem amb vosaltres amb ràdio Delta ens pots fer cinc cèntims d'aquí sou?

00:23:23: La ràdio i tu si us plau

00:23:26: Sí, clar.

00:23:26: Deltacat som la plataforma informativa de comunicació local i multimèdia al Delta del Ebre.

00:23:31: Som uns enamorats del territori i donem cobertura informativa a l'actualitat, la cultura, els esports... En definitiva tot el que passa aquí a les terres del Ebres, sobretot a Del Tebre, Sant Jaume, Danveja, Lampolla i Camarles.

00:23:43: Ho fem en diferents formats, en diferent suports.

00:23:46: I de la Nere Also què n'hauríem de saber?

00:23:50: Jo he vingut a fer aquí perquè, com he dit, sóc una enamorada del territori i de les tradicions i de la música com és que estem escoltant.

00:23:57: De fet jo ja l'estava cantant quan ha començat a sonar, de veritat.

00:24:01: No ho sé, soc una enamora d'aquestes coses potser sembla una mica per algunes persones... no sé com dir-ho però per mi és que és com natural.

00:24:11: Està molt bé eh!

00:24:12: S'ha de tenir orgull donés un?

00:24:16: Nere, a fetes aquestes presentacions parlem d'aquesta cançó de l'Ocarrilet de la Cava.

00:24:20: El Delta com ens deies és una melodia que pràcticament forma part... ...de tota la vida de tota la gent que viu allà no?

00:24:28: Sí, de fet és una cançó que s'ha escoltat a casa, que sona moltíssim a les festes i a les escoles.

00:24:34: També en els moments d'arribindicació col·lectiva però al final tot comença a partir d'una experiència molt personal del Josep Boh, que és un compositor aquí a Daltebreu o era un composidor perquè malauradament ens va deixar fa uns anys... I són els records, és a partir dels records que ell feia a Tortosa per anar a estudiar i així ens explica la seva filla Gemma Boh

00:24:56: Anava molt a Loca Rilet perquè anava a estudiar comptabilitat, tortosa... I quan va arribar la data de la despedida que van fer una festa, ell va anar a la desbedida i tot normal.

00:25:09: Però en acabat d'uns dies li va agafar molt d'enllor.

00:25:12: Depèn del Loca-Rilet i molta nostàlgia i després com un agraïment perquè va ser conscient de lo que va arribant a simulitzar Loca rilet per al pròxim... per al progrés del poble.

00:25:26: I, llavors, posar-hi va a córrer fer la cançó del Carrilet com una espècie d'omenatge el Carrilett diguéssim.

00:25:34: És a dir que primer va arribar aquesta enyorança i després la consciència de tot el que havia representat aquell tren?

00:25:42: Sí, exacte.

00:25:43: Josep Bo descobreix que no troba... a faltar només els viatges sinó un tren que ha contribuït al progrés del poble i d'aquell sentiment que fa una cançó sense imaginar tot el recorregut que tindria acabat tenint posteriorment.

00:25:59: Ell sempre dius que aquesta cançola la vaig fer com per a mi, per a casa era molt casolà i després va passar el temps i la gent de poble la va començar a coneixe i els de l'Orquesta Telstar li van demanar permís per poder-la cantar en l'orquesta.

00:26:16: I sí, la cantàvem ells, llavors Clarossa ja va fer més famosa... I quan ja va ser que es va fer famosa del tot, va ser quan vam fer la versió als Quicos, que poc després vam començar tot el tema de la lluita antitresbassament, i a totes les manifestacions que l'havíem, sempre es cantaves de cançó!

00:26:40: i va ser... bueno, que va convertir-se com un imbè de les terres del Ebre.

00:26:44: Així es va convertit com m'escoltàvem en un hit a brenc quan tot el territori se la fa seva, no?

00:26:50: Sí és clar, és que el Carlet de l'acaba parla d'un trenet però també expressa les arrels, la identitat i també parla molt de la defensa del Ere.

00:27:01: I hi ha una escena familiar, m'has explicat, que mostra molt bé fins on havia arribat aquella composició, oi?

00:27:08: Sí, és una escena que va passar al Palau de la Música.

00:27:11: De un i dos?

00:27:12: Uns

00:27:12: pares tenien botiga d'arroba... I quan anàvem a Barcelona a buscar arroba moltes vegades s'hi quedaven i anaven al Palou de la música, el diceu perquè amb mon pare li encantava la música i ma mare també.

00:27:25: I ma mare m'explicava que era molt bromista,

00:27:27: no?,

00:27:28: i sempre quan anaven així al Palaur de la Musica, quan comença el directe o no, es fa aquell silenci, ma mare li dia a mon pare.

00:27:37: T'imagines que ara toqueixer el carrelet de broma, no?

00:27:40: I així rient molt els dos i li dic... Així és una mica malada.

00:27:44: Resulta que qui aconseguia el Neymut de Ferreries quan van celebrar el seu deu anys van fer un concert al Palau de la Música.

00:27:54: Bé, vam fer uns concertells però van preparar una sorpresa per a mon pare.

00:27:59: Aquesta sorpresa va ser que van fer una formació musical entre diferents membres de les bandes de música de terres de l'Ebre per a tocar el carrilet.

00:28:09: Però jo sabia estar sorpresa, però muntes pares no... I clar, està ben dins del Palau de la Música i de repén entren per la part de detrás cap al escenari els músics toquen-ho, pom,

00:28:22: pom...,

00:28:23: pom... Imaginat que allà va ser un moment d'emoció on va dir que agafarà alguna cosa, agafarà una atac perquè és molt fort, en tens sentit el carrelet al palau de música i va ser superemotiu.

00:28:37: I tant, quina escena!

00:28:39: Josep Bosch coltant la seva pròpia cançó al mateix Palau de la Música.

00:28:43: Hi ha més interpretada per músics de diferents bandes d'Esterres de l'Hebre.

00:28:48: D'alguna manera era una manera... el territori no, d'alguma manera el territorii li retornava a esta cançora i és un llegat que encara ara continua arribant als més menuts.

00:28:59: Una cosa que em sorprèn molt, molt, és que els críos les encanta.

00:29:04: Hi hi ha un món de mare que en diuen mare quin món de vegades li canto el carrilet amb un fill o una mafilla per poder-lo adormir.

00:29:11: I és veritat, no ho van conèixer però els encanta.

00:29:14: Ara l'hem passat va ser el centenari del meu pare.

00:29:17: Ho dic jo perquè les escoles també... els professors fan un paper molt important d'ensenyar-los aquesta cançó i mantindré la història viva.

00:29:26: També suposo que és que la cançora haganxa molt.

00:29:30: És una tonada que que aganxa molt i suposa que és per anar a això I també és el que explica.

00:29:37: És una cançó molt customista, que ho ha explicat tal qual era... La gent que ho aconeixer diuen això, no?

00:29:43: Que és una descripció perfecta!

00:29:46: Nereia això d'adormir els fills cantant-los l'Oca Realet de la Cava és cançó popular nivell prèmium.

00:29:54: Sí, perquè la memòria ha passat d'una generació a una altra sense necessitat d'haver conegut l'altre.

00:29:59: Però Josep Bova escriurem molt més de fet... La Gemma i la seva filla sempre ha lamentat que la popularitat del carrilet deixés altres composicions de Josep Boyn segons pla.

00:30:10: Claros que són moltes cançons, n'hi he dit i no ho he en total.

00:30:13: Llavors per exemple jo, de més jovenitat, sempre el carrilett està clar que és una cançor És molt bona i ho explica tot molt bé, però a mi hi ha cançons del meu pare que m'agraden molt més.

00:30:29: Jo sempre pensava crear una llàstima que no es coneguessin els altres cançons.

00:30:34: Si coneixia una mica la de Terra d'arròs també del Tadell Ebro, però n'hi havia en què quasi la gent no conexia... I llavors veig una idea de fer com un recull de les cançons

00:30:46: I aquí la Gemma deixa de ser només la filla del compositor i es converteix en la persona que recupera i ordena tot aquest llagat.

00:30:53: Sí, clar!

00:30:54: I ho pot fer perquè durant molts anys havia preguntat a son pare què hi havia darrere de cada cançó.

00:31:00: La muata es capos va ser l'ader recollir totes les partitures.

00:31:04: En això he de donar gràcies a ma mare que era superordenada... I, gràcies a això vaig poder trobar-ho tot encara que avui en dia encara he tingut alguna sorpresa.

00:31:14: Algú m'ha trobat per escrit allà... Però vull dir que això em va ajudar molt i el que vaig fer va ser explicar el motiu que l'havia portat a escriure cada cançó perquè jo això li preguntava molt amb un pare així com si jugues a ser una periodista i li feia moltes preguntes.

00:31:32: I aquesta cançò per què?

00:31:34: I quan va ser?

00:31:35: Gràcies a la cosa van poder fer tot aquest recull i també gràcies a aquells grups musicals van col·laborar desinteresadament, que deu va ficar-lo... no es pot dir granet de sorra perquè és molt, molt més.

00:31:51: Neria doncs queda clar que el llagat de Josep Bo d'aquest compositor abrenc va molt més enlloc la cançó del carrilet?

00:31:58: Sí són de nou composicions que expliquen una manera de viure i de mirar al Delta però el que està clar és que el carlet de l'acabas la que ha aconseguit unir totes les generacions

00:32:19: M'aniré a moltíssimes gràcies per compartir el rambla cincuenta-quatre aquest trosset d'història de l'Ebre, aquesta història tan bonica.

00:32:29: Gràcies també la gent m'avor per les seves paraules i la seva generositat a l'hora d'obrir-nos també la històcia de la seva família.

00:32:36: Xerrem aviat!

00:32:39: en la seva memòria, fins a viatre.

00:33:29: Mira, escoltant.

00:33:30: M'ha comentat l'Edu, l'Eruar Morell, que ell és músicòleg, que al Maçella hi ha una qüestió molt interessant i força peculiar vinculada amb una sirena que té molta importància per a la gent del poble.

00:33:42: No sé si us interessaria que ho portéssim al programa però la veritat és que si em dius que sí, vinc amb ell i en parlem.

00:33:50: Hola Maria!

00:33:52: Doncs sembla una història molt xula... Digue-li a veure si aquesta setmana vol passar per aquí?

00:33:57: I us espero Vinga, una abraçada fins aviat.

00:34:01: Escolta'm una cosa... Jo, normalment quan vaig a un restaurant i el que fan m'agrada, me'n recordo dels plats però la... Paloma fondita, no sé si li ha de dir.

00:34:14: La Paloma Fondita, fondita paloma com li he de dir?

00:34:16: Paloma

00:34:17: fondita mexicana, jo crec que és el nom que volem donar-li perquè sobretot jo crec... que la segona paraula, Paloma fundita, li dona aquest sentiment de ser un lloc diferent i també perquè tenim l'esa a la Paloma.

00:34:31: I n'hi ha gent que es confonsa que pensa que aquí és per variar o així o que vindran grups música

00:34:37: però bueno

00:34:38: Fondita mexicana o mexicana millor, com a Maradani també.

00:34:42: Doncs la Paloma Fondida Mexicana... me'n recordo del pescador zarandeado però també me'l recordo de Ricardón.

00:34:51: Sortit d'un restaurant i has de recordar-se després del cap de sala que és una cosa que no només em passa a mi els hi passen molts clients d'aquest restaurant quin és el secret per aconseguir això?

00:35:03: Jo crec que primerament al que sempre heu Dic jo de la meva feina és que no podem mirar-la, però sí que podem sentir-la.

00:35:18: És una cosa diferent del que fan els cuiners per exemple o el bartender en un restaurant, en un lloc on el fan servir... coses que tu pots tastar, pots veure.

00:35:30: Pots com tocar la textura però de vegades jo crec que també és molt important tot allò que no es veu, que no ens mira, però que nosaltres fem amb el cor i que se transmet a l'altre agent A mi m'agrada molt posar-me també al nivell de la gent, no?

00:35:47: I és per això que moltes vegades miraran també que estic amb a la cadira i amb la gent al costat del sofà.

00:35:58: Ser una mica més proper, perquè hi ha molta gent que arriben aquí pensant que tot és picant, que no trobareu les coses que esteu acostumats a menjar.

00:36:08: Però jo crec que amb la informació que tenim de la cuina mexicana i de l'història i tot allò que tenim en comú, nosaltres, la períncia oliveri, que diguéssim, i Mèxic amb l'astronomia m'agrada molt ser el vincle amb el dió, perquè n'hi ha molta feina darrere per fer tots els plats art per mi, però art que se'n va perquè el menges i el veues.

00:36:32: Però després el qui queda del cap, jo crec que més que el sabor d'un taco governadora també és aquest sentiment de ser acollit amb una cultura, amb una música, amb un sentiment... I amb aquesta calidesa que tenim tots els mexicans, perquè sí ho tenim.

00:36:53: I el nom ajuda, perquè una vegada em sembla que jo vaig ser una vegade a Ricardo i em vas dir no.

00:36:58: Ricardon!

00:36:58: Per què hi posem aquesta... aquest èmfasi?

00:37:01: Aquest on darrere?

00:37:02: Em descrivi com una persona que s'agafa al món amb la paraula.

00:37:08: És per allò que crec que les paraules s'importen.

00:37:10: Des de molt petit, el meu pare m'ha fet aprens com... Si li dius algo tonto a un nen, per exemple, aquest nen Es creurà que és tonto.

00:37:25: Llavors, per mi va començar des de molt petit saber com utilitzar les paraules per poder descriure certes coses però també per donar-li un sentiment o donar un significat.

00:37:37: A la primera vegada que em vaig anar a Brasil... És una mica més llarg aquesta història en el two mil vuit i crec... Alamant, que l'ocialment d'alamant d'una parella o d'alguna de les dues persones o així, els diuen Ricardau.

00:37:59: En la A i en la O al final hi ha l'accent circonflex que tenen i són així, Ricardàu.

00:38:07: Ja m'ha agradat perquè jo també tinc un tatuatge, que tinc les flors... que es diu No me olvides, no forget me now.

00:38:17: Que és aquesta petita flor, la flor dels amants també i era una mica cap allà després quan m'he nadonat que la música té molta influència en mi i tot el son I si resumem que les paraules important per mi, Ricardón és un joc de paraules que fa que el nom sigui una mica més gran.

00:38:43: Que es fiqui perquè fonèticament quan tu parles de Ricardo, Ricardo amb la O al final se'n va, se'ns va a la teva boca no?

00:38:52: Però quan dius Ricardó, Ricardon fica,

00:38:56: no?,

00:38:56: es queda omple de boca i això m'agrada molt, això fa que la gent també se'n recorda del meu nom i que no em diguin rics, perquè els diminutius fan una mica més petita la cosa o més petite a la persona.

00:39:13: Jo no em crec petit, jo em crec una persona que ocupa l'espació que habita I de vegades, quan comença el show al restaurant i la gent pregunta el nom o de vegada jo també me'n presento.

00:39:25: És perquè faig que el nom agafi tot el sentiment que jo tinc i també en el cor com el cor, per dins meu i també la manera en què... el mou,

00:39:37: no?,

00:39:38: al restaurant.

00:39:38: És una mica com que hi sóc aquí, sóc al Ricardó i estic aquí per ajudar-te, per fer el vincle, com hem parlat abans del cuina o del coneixement perquè tinguis una bona experiència en realitat.

00:39:50: I imagino que acostar-se a un client... No ha de ser fàcil, perquè clar cadascun de nosaltres som diferents i això s'ha de tenir una mica de psicologia, no?

00:40:00: Per veure amb aquest puc arribar fins aquí, amb l'altre puc..., o no...?

00:40:03: Sí!

00:40:04: S'ha d'aprendre a ser bueno.

00:40:06: Vaig a prendre, fa molt de temps, a llegir.

00:40:08: A llegir una mica la gent com arriben perquè des del moment en què obren la porta per exemple tu pots anadonar-te si aquestes persones diuen bon dia o si diuen good morning o això se pa paraules en altres idiomes o si només entren i volen entrar l'ababo i estàs com una mica llegir aquesta gent Però només mirar-les és sentir aquesta energia que també porta la gent amb por, una mica amb curiositat.

00:40:42: Una mica com més excitats o gent que ja venen i que arriben aquí com a corbidosos, que nosaltres els coneixem i que porten més gent.

00:40:53: Jo crec que fer aquest tipus d'anàlisis amb la gent tant aviat quan arriben si s'ha de treballar.

00:41:02: Hem de mirar, hem de saber què roba tenen també.

00:41:06: Sembla una mica molt...

00:41:10: Com un escàner, gairebé.

00:41:11: Sí,

00:41:11: però sí que és una mica així.

00:41:13: És com un escáner, materialista potser perquè vols mirar també aquest tipus de roba tenen si venen molt perfumats o no... Tot allò et diu alguna cosa d'aquesta gent i llavors quan arribes a la taula ja em dona pistes, em dona consells a mi de veritat Com arribar, no?

00:41:32: Per exemple com arribar amb l'idioma.

00:41:34: Perquè si escolto que a mi em parla en castellà i després jo veig que a la taula parleu català o en anglès o en francès ja també allò... Faig l'intent de fer aquest vincle amb l'idioma també perquè transmetre, jo crec que és el més important en un restaurant... bueno la vida en general.

00:41:55: Té a dir que jo ja porto unes quantes visites.

00:41:57: Jo com ens deia el Sergi López fa alguns programes, ell és una esídua de la carpeta moderna i jo soc una esídua de la Paloma Fondita.

00:42:07: I al teu català va ser una de les coses que més en va sorprendre.

00:42:11: No només el teu català, sinó totes les vegades que he tornat l'interès que tens fins i tot amb paraules que ni tan sols jo conec!

00:42:18: Jo crec que coneixer la llengua és conèixer a la cultura.

00:42:22: Llavors fa... XII aquest any vaig... El meu aniversari número XII des de que vaig arribar a Barcelona per viure I crec que el més important que podem fer quan arribem a un lloc és conéixer la cultura i, per tant, la llengua.

00:42:43: I el català que és una llengüa que es defensa molt, moltíssim, jo crec, i que pots trobar tot el carrer si és el mateix a Galícia i és el mateix potser al país basc però com un sentiment és diferent perquè aquesta és casa meva i hi ha casa meva jo vull ser... inclòs.

00:43:01: I per ser-hi inclò, jo crec que també has de tenir la força i el coneixement de les paraules que s'utilitzen per poder trobar i explicar el que vols perquè fer una traducció no és el mateix.

00:43:17: Has de trobar la paraula exacta que vol dir en aquest idioma sàpiga que tu tens aquest interès.

00:43:25: Així com ells venen aquí per tastar coses noves, jo també estic interessant en trobar paraules noves per poder-li escriure i dir o per fer aquesta relació entre certes plats i preparacions que nosaltres tenim perquè tan llorrit la cultura bèxica de la cultura de la Península Leveri que s'ha dit també del català tant mateix que el líbne nacional de Catalunya va ser... escrit per un català, s'enjunta a les sabadeses.

00:43:55: Sí, sí, sí... A l'Ibna

00:43:57: de Mèxic vols dir?

00:43:59: El llibre del país com tal.

00:44:01: Llavors jo crec que també agrada.

00:44:02: Jo fa un vincle i per mi, per exemple, trobar que les postres sempre són femenines i plurals va ser un descobriment que m'agrada molt dir-ho perquè n'hi ha molta gent que no ho saben.

00:44:13: No ho saben ni quan tu dius o quan obren els ulls com diu digues-més com que estic...

00:44:21: Som

00:44:22: sorprendid, perquè aquesta persona que no és aquí o sembla que no es d'aquí... Que també això és una mica complicat.

00:44:29: Perquè la gent parla català i diuen... Però quan portes tu aquí o coses no?

00:44:34: I quan vas arribar a tu jo crec que n'hi ha molta gent de Catalunya, molta gent.

00:44:39: Per exemple, quan vaig anar amb César Digné a Noia per visitar-ne caves o si ens va trobar que n's hi havia molta gent catalana reialitzada asiàtics o gent d'afrodescendents que tenen un catalan, però envidiable per mi.

00:44:56: Per exemple, jo soc mexicà, visc aquí fa dos anys... Però després quan arribo en aquests pobles i que puc trobar què tenen paraules, o menjar, que són molt d'aquí, em trobo una mica com amb veja, no?

00:45:08: Com a diguéssim, vull saber tot allò que ells saben, o com expressar-ho amb les paraules que ell ho fan més família I vaig fer les estudis de català des que vaig arribar.

00:45:19: Des del primer dia em recordo que va dir... Sí, tota la gent diu el no?

00:45:23: Quan aprens un idioma, el primer que tu et penses són les paraulotes.

00:45:27: Les

00:45:28: paraulòtes!

00:45:28: Sí, les

00:45:29: paraules.

00:45:29: No en diguis un pat.

00:45:31: Doncs jo crec que no.

00:45:32: Per mi, marci, que ja era una paraula que hi havia més aviat en francès és una paraules que jo he après el primer cop que vaig arribar i marci per favor ho saps com... o bon dia n'hi ha moltes altres paraules, que les paraulotes, jo crec.

00:45:48: I al marci és una d'aquestes, o marces, o gràcies també.

00:45:53: Hi ha aquestes heses, unes hores perquè com ho he dit abans, com què són?

00:46:00: La música fan per mi la vida i jo crec que anar a donar-se de totes aquestes cosetes, que tenen el idioma català, en el lloc en què visc, no?

00:46:10: A casa meva es prenen comta la cultura també.

00:46:14: Com avui l'Ariadna, peticiada per ser!

00:46:18: És fantàstic sentir't a parlar així de la llengua.

00:46:21: Pensava que en realitat... La meva feina i la teva s'assemblen molt perquè tu quan vas a tots aquests clients escanejats, quan passen per la porta i tal... Expliques històries.

00:46:32: És a dir no només dius aquest plat és això i porta això i això i pica o no pica.

00:46:36: I a més a més les situes en geogràficament, històricament... Si ara m'haguessis d'explicar un plat que m'explicaries?

00:46:46: Va, pescador farrandeado.

00:46:48: Hem dit el principi que...

00:46:50: És una història que m'agrada moltíssim perquè també és una paraula que dona molt de joc, no?

00:46:54: Sarandiado.

00:46:56: En realitat nosaltres ja a Mèxic jo me'n recordo que ho escrivia amb seta,

00:47:01: no?,

00:47:03: és a dir que aquí en català seria sarandiado normal, amb la S normal.

00:47:07: Bueno, són però amb castellà seria farandiado per tota la gent quan llegeixen això pensen que és serendiado de

00:47:17: moure... Sí, com de sacsejar.

00:47:20: ...de agitar-lo o així.

00:47:22: Però en realitat això és una paraula que a mi m'agrada molt... Una paraula i una preparació que m'he agradat molt explicar perquè és molt del meu poble d'aquesta region de Mèxic, que és el nord d'Uesda Mèxic.

00:47:31: És una preparación que es fa amb peix del Pacífic, que es molt rei en tots els productes del mar.

00:47:37: Tant allò que és la flota vesquera més gran de Mèsic i que és conegut també com al Granero de Mésic entre altres coses.

00:47:45: No

00:47:47: cal anar a les sèries de Netflix, no?

00:47:50: El diumenges, per exemple, jo me'n recordo que l'estiu dels meus tiets que anaven a pescar o així portaven els peixos i tenien tres ties... I aquestes tres ties deien que elles feien l'original.

00:48:05: Me recordo mi tía Leti, mi tí a Elsa i mi tío a Muñeca.

00:48:09: I aquestas, si obríem el peix a la meitat... Ells no li treuen... No le quitaven!

00:48:17: No li treien?

00:48:18: No

00:48:18: les treien les espines a peró quan li posaven alguna o no sé, all i orengà i cel i pebre i a l'abraça.

00:48:28: Després l'altre li feia una barreja d'una salsa amb maureça, mostassa, orengà... Una pasta de xiles amb suc del llima i bla-bla-bla.

00:48:38: I el posava per damunt i a la brasa.

00:48:40: I l'altra ho feia molt més tranquil·let.

00:48:42: Era com que manteca, orenga, cel, pebre i una mica de limona també.

00:48:47: Tot allò en tortilles.

00:48:49: Llavors no és un plat que... Es descriu per la paraula de Saranda, o no?

00:48:56: Si no és Saranda o de Sarandas que és la fusta.

00:49:00: La fusta que s'utilitzava per fer-ho a l'abraça perquè és un plat que té una rel·li històric d'abans de la colonització, de l'arribada dels penínsulats, de la penímsula ièrica amb èxit.

00:49:12: És un plat on ha vingut Saranda ho feia amb aquesta fusta a la brassa i va de venir serendiado, no per les salsa sinó per la tècnica que utilitzava originalment per fer-ho.

00:49:27: Ara mateix podem descriure que és un peix a l'abraça en realitat però que n'hi ha moltes varietats perquè tot el seu enriquit depenent del lloc.

00:49:35: O sigui, per exemple, a Sinaloa ja a casa meva n'hi havia tres versions.

00:49:40: Però anàl·lit que va ser originalment on han trobat que ve aquest nom ho fan diferent i a Sonora també i a Tijuana i a California.

00:49:49: Llavors estem parlant d'una preparació que es comparteix en tota una ració de Mèxic que no té res a veure amb només els ingredients sinó la paraula perquè aquesta t'escrivi també una tècnica que nosaltres utilitzem.

00:50:02: És a dir, per example, hem d'escribeure aquí com... no fer una comparació, és caliva.

00:50:07: N'hi ha calivats que són toples, que són molt més caramentats i n'hi han altres que són només que li treuen la peina una mica i està una mica mig fet al patrots.

00:50:19: És

00:50:20: calivan potser aquest no sigui la mateixa tècnica igual aquí en Barcelona a Girona o a València i espero que ho fem.

00:50:33: Ens passa una mica igual, t'ho explico amb el xator que tothom diu.

00:50:36: Que sigui el Vandrell, que sigui la Franca... que sigui Barcelona, que si sitges et dic un secret al xator.

00:50:44: És el meu poble!

00:50:45: El poble és molt a prop de sitges, també en comparteixen.

00:50:49: Sí, però el xato és nostre.

00:50:52: Ricardo, moltíssimes gràcies i permeta-me agafar la teva filosofia i dir-te que això ha estat un entrevistó i un gust i si em deixes tornar un altre dia que m'expliquis més coses de Sinaloa, de la cuina magicana... I d'aquesta passió per estar amb la gent i explicar-los aquesta cultura.

00:51:11: És cert, com he dit abans jo crec que és molt bon moment.

00:51:16: És ser present sempre en el lloc amb les persones i fer atenció a mirar els ulls realment comprendre què volen perquè n'hi ha gent que venen aquí veure per menjar i altra gent que venen només a divertir-se, no a trobar coses diferents.

00:51:35: I jo crec que és el que nosaltres hem de trobar com persones en general a la feina.

00:51:40: Jo ho faig tots els dies però en general quan trobes algú... ¿Què volen aquesta gent?

00:51:45: Volen estar aquí i presents amb mi, conèixer

00:51:48: o

00:51:48: parlar o conversa.

00:51:49: I en aquest cas aquesta entrevista per a mi va ser una sorpresa perquè de vegades la gent sí que s'interessen amb mi.

00:51:55: Per exemple, però una cosa més gran és que s't interessin per tot un país i tota una cultura que ve a la representada per un equip que és un restaurant on hi ha més mexicans que res... Una cosa que estic molt orgullós de ser aquí és allò, però també en d'altres llocs que també senten Mèxic com seu.

00:52:14: I jo hi heu dit que la gent que està... bueno, arreu meu o que treballa, que van a feina amb mi, que és com tu ets màxica.

00:52:23: Tant mateix que si tu vas néixer a Guilenova-la-Gentrú, si t'hi dius que ets mèxicat, perquè els mèxticas nascem-nos de la xingada gana!

00:52:32: I ara veurem,

00:52:33: anem a escoltar la ràdio no?

00:52:37: Jo escolto Rambla, a la

00:52:39: meva ràdio local.

00:52:51: i que des de les hores ha explicat l'actualitat i la vida de Sabadell.

00:53:00: El meu hobby, personalment, m'encanta escoltar música sobretot tot el tema de descobrir artistes, estils diferents... I justament com que l'altre dia vaig sentir que sonava la traviata de Verdi he pensat, si us porto un reportatge sobre la Mirna a la Cambra per explicar-vos una miqueta la seva trajectòria des dels seus inicis, la seva infància fins a acabar sent un referent de l'opera... aquí a Sabadell.

00:53:29: Hola, sóc Sergi de la Ràdio Municipal de Terrassa.

00:53:32: Com

00:53:32: que veig

00:53:33: que els de Sabadells

00:53:34: també sortiran,

00:53:36: podríem parlar al ramble cincuenta-quatre d'aquest dimarts amb un historiador local que ens explicarà detallets sobre aquesta important via de la ciutat.