Rambla 54 | 16/09/2026

00:00:01: Laia Mico, benvinguda.

00:00:03: Hola, bona tarda!

00:00:04: Moltes gràcies.

00:00:05: Què?

00:00:06: Les vacances bé?

00:00:07: Ai... Aquí no li van bé les vacances.

00:00:09: Ja ho vam dir que tu eres la més llesta de la colla.

00:00:12: Jo... I moltes gràcia,

00:00:14: eh?,

00:00:14: perquè heu fet raviatant dient això a la Gisela, que... Estic tan contenta, Ana.

00:00:20: Mira... Tot el que no ho aconsegueixo jo o ho heu aconseguit vosaltres?

00:00:23: Doncs precisament la Gisela ja m'ha dit que estàs al tanto de tot, que ets una arremblera experta amb les ràdios que han d'entrar apuntades a l'agenda de continuïtat, del telèfon a punt per anar-los avisant de les connexions, ara entres, ara surts i aquest document de majarades morgades per anar buscant entrevistes.

00:00:40: Exacte!

00:00:41: I t'ha explicat també que tenim una sintonia fantàstica?

00:00:44: Home, per favor, m'ho ha explicat i l'he escoltat Doncs vinga, Ivan.

00:00:49: Quan vulguis!

00:01:45: Aquesta fantàstica cançó del Kimi, la Rambla, la nostra sintonia... fa referència a la Ramba de Barcelona.

00:01:53: Però nosaltres avui tenim tots els detalls d'un altre de les rambles més conegudes del país.

00:01:59: La Ramble Dègara de Terrassa.

00:02:02: Sergi Estapé benvingut al RamblA.

00:02:06: Hola, moltes gràcies.

00:02:07: Doncs sí que em deies aquí a Terrassa com en moltes altres poblacions catalanes també tenim una rambla molt emblemàtica i que té tota una història darrere.

00:02:16: Sí, des de fora de Terrassa anem sentit a parlar però tu avui ens portes la seva històrea oi?

00:02:23: Sí per això tenim el Domènec Ferran qui és un historiador a Gareny que d'aquestes coses en sap molt no sé si vols saber quins són els orígens de la Rambla Dègara i tant ell ens els expliquen Les rambles acostumen a ser rieres o torrents que tenen la vinguda regular, la venguda esporàdica en funció de la pleometria i, en aquest cas, la nostra rambla ve de la riera del Palau.

00:02:50: La riera al Palau era un torrent, una riera... que agafa el seu nom, precisament per la proximitat del Castell Palau de Terrassa a partir dels segles finals del segle XII.

00:03:01: A principis del segles XIII tenia el recorregut de nord a sud de la nostra ciutat i va ser durant molts anys el que va frenar el creixement urbanístic de la ciutats cap al sector oest.

00:03:14: Hi havia uns ponts d'afusta que l'any el segle xIX es van substituir per ponts i que, posteriorment a l'any Miquel Coret va planificar la cobertura de la Rambla per poder créixer cap a la banda ués de la ciutat.

00:03:36: En aquest cas el primer barri que es va construir tenia el nom de barri de la riera del Palau malgrat tots el coneixem com al Barri de Can Aurell aquí en aquest moment, en què es fa aquesta planificació.

00:03:50: I després a partir de l'any eighteencentos i noventa dos es comença ja a estructurar la canalització per part d'arquitecte municipal Ovaldo Inanzo en què podríem parlar del canvi entre la Riera del Palau i la Rambla a finals del segle XIX.

00:04:07: Doncs aquestes van ser les primeres empremtes de la Ramba Dècara... I quan podem considerar que aquest espai es va convertir en Rambl com a tal?

00:04:17: Doncs ara el Domènec ens en fa cinc cèntims.

00:04:20: De fet, podem considerar que va començar a ser ramble quan l'any minuscens vint i sis es va soterrar al col·lector.

00:04:28: A partir d'aquell any fins a principis als anys trenta es va fer la urbanització amb el passeig central, amb les dues fileres de plàtans d'arbres... I els dos carrils de circulació de pujada i de baixada que van funcionar amb més o menys alguns canvis fins a l'any de setembre.

00:04:47: Sergi, també hem de parlar d'un esdeveniment que va marcar i molt la Rambla d'Egaral?

00:04:53: Doncs efectivament les tristaments cèl·labres riuades del principi dels anys sessanta, que encara aquí es recorden pel mal que vam fer.

00:05:00: És important destacar però que en la riuada de l'endemà de l'sinxixentadós va quedar molt malmesa En aquest cas es van arrencabres i va haver molt, molt, molta incidència en el païment a les voreres.

00:05:13: I es va tinguer de fer una remodelació molt similar a l'anterior però l'any one-sixenta-dos per terrassa i també per la rambla va marcar un abans i un després.

00:05:24: I Sergi, hi ha algun altre fet que també encara es recordi?

00:05:29: Doncs sí, hi va haver un monument no l'haurà estimat per la ciutadania perquè era imposat pels que, disortadament, menaven llavons i també les ramles.

00:05:37: Va estar a punt de desaparèixer el domènec ens ho explica.

00:05:39: L'any milos i xicenta-quatre es van celebrar a Terrassa els actes de celebració dels veinte-cinco anys d'epaz del franquisme, del règim... franquista, regime autoritari-franquista Entre altres coses, es va checkar un monument al final de Rambla a tocar de la carretera de Martorell.

00:06:00: De fet era un monument una mica estrany, era una mena d'acosa alta amb formigó i unes lletres.

00:06:07: Fins i tot aquestes lletes que eren en nombració romana de gener, van portar la confusió i durant molts anys popularment es va creure que aquest monument estava dedicat a les víctimes de les ribades del Xixant de Dos.

00:06:26: Aquest monument fa-ho retirat l'any un pas estret i deprimit de l'entrada a l'autopista que realment aquest pas hagués eliminat la rambleta, però per sort amb moviments veïnals i altres circumstàncies van provocar que no s'arribés a construir mai aquest pas deprimit.

00:06:56: Que haguessis destruït l'arramblete i la fasomia sud d'entrada de la ciutat.

00:07:03: Per acabar estaria bé saber de quan és la configuració actual d'aquesta rambla?

00:07:08: Pel que fa a la configuració actual ens anem d'anar l'any two mil set en què es varen aprovar uns plans de millora de la rambla, sobretot pel que fa a la qualitat de l'aire al soroll.

00:07:19: I això va ser el punt d'apartència per proposar eliminar el trànsit rodat de la via.

00:07:29: L'any two mil buit es van aprofitar també les obres de perllungament de la línia dels ferroquerils de la Generalitat per tallar el tèfic que hi ha pràcticament seria un tall definitiu A llarg de tres anys es van estar d'obres i l'any two mil onze es va inaugurar la rambla actual, en prioritat total pels vianans, voreres amples, espai central bastant similar a l'anterior.

00:07:55: De fet, l'espai central eliminant també el que són els rodes voreres I amb dos únics carrils de circulació, en els dos sentits reservats al transport públic, bicicletes i vehicles autoritzats.

00:08:15: Una transformació total tampoc es pot dir que es va fer però realment la fasomi actual de la ramla doncs dona una... una imatge d'uniformitat en quant a voreres i espais de circulació, de veïcles i de persones.

00:08:31: En un principi es va criticar que hi hagués aquesta pràcticament nula separació entre la circulació de persones i el circulació dels veïles per la seva perillositat en el moment de que se circuleu per allà.

00:08:45: Podem dir que realment era una actuació necessària ha servit perquè desapareguin els sorolls i sobretot la contaminació d'un espai tan cèndric de la ciutat.

00:09:00: Sergi, moltíssimes gràcies per passejar-nos avui per la Rambla d'Egara de Terrassa.

00:09:05: Ara ja només ens falta que, com que és el primer dia que treus al cap per aquí pel Ramble, ens parlis de tu i de la ràdio.

00:09:12: Així, molt breu ment!

00:09:13: Què hem de saber de la Ràdio Municipal de Terrassas i del Sergi Estapé?

00:09:17: Doncs la Ràdio Municipal de Tarraça va néixer o va començar el febrer del design d'una denominació, i a partir de l'any dos mil hi ha la denominació actual com totes les ràdios locals en programació d'espols, de cultura... I personalment jo vaig començar fa molts anys, mai tants dels anys noventa.

00:09:40: fent esports, però afortunadament en l'any dos mil setze per circumstàncies diferents vaig començar a fer de tot i ara actualment em considero una mica un tot terreny que puc fer de tota.

00:09:52: I actualment també estic a part de treballar a ràdio, treballo al diari de Terrassa.

00:09:56: Doncs un tot terrain que queda fixat pel Rambla cincuenta-quatre.

00:09:59: Gràcies Sergi, parlem aviat!

00:10:02: Fins aviat... Jo escolto Rambla-Cinquanta-Quatre a la meva ràdio local.

00:10:22: Quedem a la Ramble, a la Ramble-Cincuenta-Quattre Això és Rambles-Cinquanta-Cuatre al canal Vim Polèrduo El cincuanta-cuatre de la nostra Ramble hi podria haver qualsevol cosa Podries trobar-hi una ferroïteria Una botiga d'ajoguines Una ferrateria O una perruqueria canina Imagínate que tu et tim a escenari perquè avui volem parlar de les nostres mascotes i com d'estupendes en surten amb un exclusiu tallat de pèls.

00:11:03: Jo en tinc dos de gossos, l'oliva i el taco.

00:11:07: L'olive, que és un Yorkshire terrier d'orelles arriades sempre la deixen amb un pèl més llarg i molt flonjeta, com un núvol però l'esquilar del taco, que es un patané entrenyable, és màgica li treu ben bé cinc anys del damunt i en té tretze No sé si l'Elisabet Rubirosa fa aquesta mena de màgia, suposo que sí.

00:11:27: Però sí que sé que és una de les millors perroqueres canines del món.

00:11:30: M'ho ha dit el Raimón de Cana.

00:11:32: Benvingut a la Ramla!

00:11:34: Gràcies, Anna.

00:11:35: Així és... L'Elizabeth Rubirossa té botiga al barri de la Girada d'Vila Franca del Parades i viu a Olergola I el passat més de gener va solir el tercer lloc en la categoria d'Espàniols, al Campionat del Món.

00:11:49: De perruqueria FCI celebrada a les Filipines formant part de la selecció de la Reial Societat Canina Espanyola també obtenir el tercer lloc per equips en aquest Mundial.

00:11:59: Doncs de seguida en parlem si vols però abans com que avui tu també t'estrenes el Rambla-Cinquantaquatre ens fas cinc cèntims de canal vinulèrdula i de tomateixi us plau?

00:12:09: Doncs mirant una pinzallada... No hem d'avorrir tampoc.

00:12:12: Canalvin és la misora municipal d'Olerdola, les seves primeres emissions s'hi remunten el XIII d'abril de l'any noventa a tres, si no em desconto ja fa més de trent de tres anys.

00:12:22: En seu municipi olerdula molt extents territorialment hi ha nuclis dispersos amb tres pobles històrics i dues urbanitzacions durant aquests anys la misura ha mirat de complir la funció d'informar a l'actualitat del municipi de contribuir a la seva acusió i identitat compartida Compartida.

00:12:37: Jo hi treballo des de fa ja una pila d'anys, vint i sis.

00:12:40: I sobre mi què us puc dir?

00:12:41: Doncs que m'agrada llegir el futbol.

00:12:43: Doncs algun dia d'aquests parlem del llibres perquè jugar a futbol jo no m'hi acabo de veure... De moment avui ens portes aquesta història que diguem de l'Elisabet Rovirosa en tenem que per ella està al podi de la perruqueria mundial és un triomf que s'ha d'explicar, orgull, oi?

00:13:00: Doncs sí, per l'elisabet haver assolit aquests grans resultats al campionat del món suposa com diria el tòpic Tot un orgull i satisfacció màxima.

00:13:08: Això sí, cal fer notar que dins dels grups de races espània l'Elisabet Rovirosa sempre competeix amb un cúquer anglès, que li sedeix a un criador de Girona.

00:13:17: Però les Filipines en no haver cúkers anglesos... No em va trobar, va bé de llogar a un cúcerem americà i va competir amb un exemple d'aquesta race.

00:13:25: La mateixa Elisabet roviroso això sí relativit al triomf ja ens diu que la euforia li va durar una setmana.

00:13:31: No contenta resultats però... Tampoc no m'agafo fico molt, això.

00:13:36: El principal és el meu dia a dia i treballar i donar el meu servei de sempre.

00:13:45: L'una de les competicions és més aviat un hobby.

00:13:47: M'ho passo molt bé, hem fet un grup molt bo... I més que res anar a disfrutar i si es guanya millor però no és una cosa que estic molt cascada amb les competícies.

00:13:59: I clar quan... Quan estàs allà tampoc no t'ho creus, però l'eufòria és com una setmana o així.

00:14:06: Tampoc... No estem pensant en això.

00:14:10: Anem pensant amb la pròxima i passant-nos-ho bé i ja està, i disfrutar el moment".

00:14:17: I una curiositat perquè aquí més qui menys associi al món de l'estètica, de la perruqueria i de l'stilisme a la creativitat?

00:14:23: Però en aquest cas, en els concursos internacionals de perrucaria canines premia més el seguiment de la norma!

00:14:30: Així és, Anna.

00:14:31: És un dels fets que poden arribar a sorprendre.

00:14:33: S'ha de seguir una estàndard de tall de pèl, una tècnica... Aquí no es premia l'exoverància creativa o les propostes trancadores i qui més s'acosta les normes és qui guanya.

00:14:43: Ha de tenir el que tinc molt de pès perquè hi hagi un canvi.

00:14:48: El coquer americà per exemple, el faldó arriba fins al terra.

00:14:52: Les faldilles.

00:14:54: Llavors clar..., És el que costa trobar perquè gent particular no és còmoda tenir un gos així, perquè clasen de rentar cada setmana, d'aigretar i... és un cos que la gent particular vol que se l'hi talli tot aquest cabell.

00:15:14: El gos quan et diuen per exemple normalment és al matí a les vuit i mig són Prejuició és que diuen que passa el jutge i mira al gos, del pantí a punt de l'ocall.

00:15:29: I després amb dos hores t'ho hauran a passar però el gos ja està net i banyat abans... ...i res no ho sé, sotar-ho!

00:15:38: Amb aquestes categories i les races hi ha un llibre que et marca.

00:15:43: Hi ha una estándar.

00:15:45: T'has de saber què és la estàndar d'aquest gos.

00:15:48: S'ha de tallar com diu allà?

00:15:50: No pots fer-ho el que tu vols.

00:15:54: La regla són les regles, i el que més s'acosti a la regla és el que guanya.

00:16:00: Raimón i l'Elisabet, d'on li ve aquesta passió?

00:16:04: De ben petita tenia clar que volia dedicar-se a algun àmbit professional que tingués a veure amb els animals.

00:16:09: L'Elizabeth Ruyrosa ara ja acumula una trajectòria com a perroquera canina de vint i un anys Em fa buitare que té la parruqueria canina i no va ser fins l'any de l'anys, que no va començar a competir per dedicar-se aquest ofici recomanar paciència i no perdre la passió.

00:16:25: Parlo d'en mi.

00:16:27: Jo vaig començar perquè m'agradaven els animals i volia treballar amb animals, amb gossos... I és el que volia fer i em vaig decantar per aquí Has de tenir tant d'agradar als animals, paciència i és passió més que res.

00:16:49: És una feina dura... Hi ha gent que els cuida molt i hi ha altra gent que té molta feina o no pot i s'ha de mantenir el gosset de pentinar cada setmana.

00:17:05: I això clar com... Està muntada en aquest moment la vida, que no tenim temps de res.

00:17:12: No es pot és que... I llavors pues nosos i cosa així.

00:17:20: I bueno, què t'he voy a contar?

00:17:24: L'Elisabet és un exponent que a Catalunya hi ha un nivell de perruqueria canina molt alt.

00:17:29: I de què ho podem atribuir això Raimón?

00:17:33: La mateixa l'Isabet ens indica que a l'estat espanyol, especialment a Catalunya i en altres països mediterranis com Itàlia o França és on el nivell és més elevat.

00:17:41: La seva reputació de parroquera excepcional ja ha comportat l'Elisabeth rebre clients d'arreu de Catalunya.

00:17:47: Ella apunta que cada vegada hi ha més gossos a les famílies... i que són tractats amb molta cura com si fossin fills.

00:17:53: És que ara avui en dia quasi tothom té gosses.

00:17:56: Hi ha gent que encara no té un que té gòsses Molta gent el trata com un fill.

00:18:02: I és que estan a casa, estan tot el dia a casa pujant al sofà... És diferent d'abans que era un gos que era gos, que vivia fora o gossos lligats.

00:18:16: Llavors clar no hi havia aquesta necessitat que el gos estigués tan net i amb bon olor ben pentinat perquè ara és que hi ha gent que els... Porta el coll, tot el dia.

00:18:32: Ni tant com abans ni tant com ara.

00:18:34: El gos ha de ser gos i ha d'acaminar... Però és això que ara els tenen més cuidats per això perquè és un mes de la família i està a casa.

00:18:45: És que naltros tenim una rotació que a tots els clients la majoria se manda aquí amb cita.

00:18:53: Si avui venen amb cita pel mes que ve i és una roda, ja queda tot ple.

00:19:00: Doncs estarem al cas de les properes cites internacionals d'Elisabet en perruqueria Canina la propera... És ben aviat no?

00:19:06: Doncs sí abans de cavalanya el cap de setmana del catorze i quinze de novembre a Anglaterra on participaran el campionat d'Europa.

00:19:13: Doncs des del Rambla-Cinquanta-Quatre li desitgem tota la sort del món!

00:19:17: Raimón, ja tu a rebeure seguim ramblejant.

00:19:19: A rebreure Anna.

00:19:22: Ramble-Cincuanta-Cuatre és... No sé què és No, sí.

00:19:26: Lo que has dit abans... Rammle cincuenta-quatre és el programa que ens uneix.

00:19:34: M'agrada la pausa.

00:19:35: És com pausa poètica.

00:19:39: Rammles cincucanta-quarta és la ràdio que ensoneix.

00:19:43: Ha quedat d'artista aquesta?

00:19:45: Molt bona!

00:19:47: Sí, sí, sí... Abans de convertir-se en una de les grans veus de l'òpera catalana Mirna a la Cambra va començar el seu camí al món de la música.

00:20:02: La seva primera vocació no era precisament el cant, volia estudiar piano però durant la seva formació van descobrir que darrere d'aquella jove hi havia un aveu amb possibilitats I ell em va dir, saps què, nena?

00:20:24: Té matricular de can també.

00:20:26: Perquè veig que tens ben bona veu i té matriculat de can... I em va matricula de can i cal doncs molt bé, cantarem!

00:20:33: A partir d'aquí el camp va començar a ocupar un lloc central en la seva vida i, en aquest camí, hi va tenir un paper fonamental una de les seves grans mestres, Eugènia Kemedi.

00:20:44: Kemedi va ser una figura decisiva amb la seva formació vocal i també va ser la mestra d'una altra jove que, amb els anys es convertiria en una de l'sopranos més importants del segle XX.

00:20:55: Estem parlant de Montserrat Caballé.

00:20:57: Vaig venir una professora molt bona que havia vingut a cantar el Palau i el dia tot el got del conservador li va proposar de ser la semestre de Cani, no?

00:21:08: Perquè la que tenien estava plena de persones que volien associar a Cani.

00:21:13: I no donaven la base.

00:21:15: Per tant, vam tenir aquesta professora nova, la senyora Celgènia Kemeny... i em van vellar, jo dic en vellà, vén aprendre la Montserratia perquè tota la Montsevaz que velleu ja ho vam prendre, tots dos vam començar al mateix temps i ens vam ensenyar aquesta data.

00:21:29: El que és la gran professora que vam tenir ens va ensenyar tot el que era poder cantar.

00:21:37: I a partir d'això vaig descobrir que cantar era

00:21:40: meravellós."

00:21:40: Amb aquesta formació, La Cambra va començar una carrera que la portaria als escenaris i teatres de reu.

00:21:47: Però si hi ha alguna cosa que defineix La Cambre és la seva relació amb la música... ...i sobretot amb la seva mare.

00:21:53: La Cambry guarda molts bons records de la seva mar fins i tot quan l'escoltava cantar Tenia una veu preciosa, de més ella cantava molt bé i molt bonic.

00:22:04: Potser m'ho devia passar, no?

00:22:06: M'ho havia... Sí, a la meva mare cantava a casa, no cantava als teatres ni res, sinó que hi ha les excursions, que feien excursiós al llavors d'aquell temps,

00:22:15: no?,

00:22:15: els anys trenta i abans de tot això es van casar el XXI Bé, feien unes excursions a les ermites d'aquí i l'endemita de allà.

00:22:29: L'altra emita... De no ser on, etcètera.

00:22:33: Les rumaries?

00:22:35: I ella cantava sempre les rumaries perquè tenia una veu preciosa.

00:22:39: Però fins i tot el seu nom té una història al darrere, una petita anècdota que ens permet conèixer la Mirna més enllà de la Soprano.

00:22:48: El meu pare va començar a mirar un mapa i en el mapa va trobar un nom que era aquest, Mirna.

00:22:56: I que era de més el nom d'un riu, d'una llogoslàbia... i que vol dir persona

00:23:04: tranquil·la."

00:23:04: Però ella mai s'ha limitat a pujar una escenari i cantar amb els anys van assumir també un paper de promotora, pedagoga i impulsora cultural A principis dels anys vuitanta Mirna la Cambra tenia una idea a portar l'òpera Sabadell i fer-la créixer des de la mateixa ciutat.

00:23:31: El mil novecentos vuitant de dos naixien els amics de l'òpera de Sabadell, un projecte que començava amb pocs recursos però amb una ambició enorme i cap als anys acabaria convertint Sabadella en un dels principals punts de referència de la lírica a Catalunya.

00:23:47: En aquell moment la Càmbra ja tenia una trajectòria consolidada com a soprano però va decidir posar bona part de la seva experiència al servei d'un projecte col·lectiu.

00:23:57: La iniciativa va anar creixent i cinc anys després el metge... a la Cambra a l'Orquestra Sinfònica.

00:24:07: d'El Vallès, una orquestra que naixia estretament vinculada a Sabadell i que acabaria convertint-se en una de les formacions sinfòniques més importants del país.

00:24:17: I és precisament aquesta capacitat d'impulsar projectes i de fer créixer el teixit cultural de la ciutat, el que explica bona part del seu reconeixement l'any two mil dinau Mirna Lacambre va ser encarregada de fer al prego de la festa major de Sabadells un reconejament que simbolitzava també el vincle que havia construït amb la Ciutat després de dedicació a la cultura.

00:24:39: La cambra va defensar el seu compromís amb Sabadell, amb el projecte operístic que havia ajudat a construir Perquè Mirna la Càmbra no només ha volgut portar grans produccions a Sabadell, un altre de les seves obsessions ha estat formant nous cantants i donar oportunitats als joves que volien dedicar-se professionalment a l'òpera.

00:25:07: D'aquesta voluntat enveneix a l'Scola d'Òpera de Sabadells i també al concurs de Can Mirna La Cambra L'objectiu era clar detectar nous talents i donarlos una oportunitat per entrar en un món tan exigent com el de la lírica I aquesta aposta per la formació explica també una part important del seu llegat, perquè la trajectòria de Mirna a la Cambra no es pot mesurar només pels escenaris on ha cantat sinó també per les persones que han passat pels projectes que ella ha impulsat.

00:25:45: Però, per entendre la Cambra també cal apartar-se una mica de les dades dels premis i les institucions perquè, darrere de tota aquesta trajectòria hi ha una dona que també ha hagut de fer front en moments especialment complicats pel món de la cultura.

00:25:59: Un dels més difícils va arribar amb la pandèmia.

00:26:01: En aquell moment Mirna a la Cumbra era presidenta de la Fundació Opera Catalunya i la cultura es va trobar davant d'un escenari completament nou teatres tancats, aforaments limitats... per saber quan el públic tornaria a les sales.

00:26:17: La Fundació va intentar mantenir l'activitat i recuperar les funcions amb totes les mesures de seguretat però hi havia un altre problema, aconseguir que el públic perdés la por i tornes als teatres.

00:26:28: També hi ha una certa por, la gent té por d'assortir, té por de traslladar-se... Per exemple, hi ha persones que no han pogut venir des de Barcelona que venen des de Barcelona i no han pogut venir, no han fet els possibles per fer-ho, diguem-ne.

00:26:47: Per la por!

00:26:49: La por, només la por... La por del públic era en aquell moment un dels grans obstacles per recuperar la normalitat i darrere de cada funció hi havia també l'esforç de músics, cantants i equips que intentaven mantenir viva l'activitat operística.

00:27:03: Però fins i tot en moments difícils la càmbra ha defensat sempre la importància de la música.

00:27:08: El dos mil veinte i quatre coincidint amb el reconeixement com a primera barbara de l'any de Sabadell Mirna la Cambra passava pels micròfons del cafè de la ràdio i deixava una frase perfectament aquesta manera d'entendre la seva vida.

00:27:23: Doncs per mi, la música després de l'amor és el més important.

00:27:28: Quan tenia tres o quatre anys o deu ni doze no hi pensava però sí que a mesura que vas descomplint anys naturalment doncs arribes a pensar tot això.

00:27:40: El més important d'aquest món és l'impressió de l'amor, però no sol amor sexual sinó l'amour amb majúscules.

00:27:51: L'amore per tothom i a més a més l'Amor d'un estimat o d'una estimada evidentment.

00:27:59: I després de l´amor el més important per mi és la música Una frase que ajuda a entendre per què després de dècades de carrera ha continuat vinculada la música i a la cultura.

00:28:09: Per a la Càmbara l'òpera no ha estat només una professió, també ha estat una eina per transmetre, formar i crear comunitat.

00:28:16: I potser aquí és on ens trobem una de les claus per entendre la seva figura.

00:28:20: La soprano que va actuar als grans escenaris va acabar convertint-se també en una de els grans impulsores de la cultura de la seva ciutat El reconeixement a la seva trajectòria ha arribat des de diferents àmbits, ha rebut diverses distincions i humanatges.

00:28:40: I ha estat també pregunera de la festa major de Sabadell però més enllà dels premis i reconexaments institucionals hi ha una altra dada que explica la seva importància, l'apetjadat dels projectes que va posar en marxa.

00:28:53: Els amics de l'Òpara, l´Orquestre Sinfònica del Vallès, l''Escola d'Àpara", i posteriorment... La Fundació Opera Catalunya forma un part d'un mateix ecosistema cultural la seva origen en bona part, a aquella aposta que a la Cambra va fer als anys vuitanta.

00:29:08: I encara vull continuar reivindicant que Sa Padel tingui un espai propi per l'òpera!

00:29:22: Després de més de quatre dècades al capdavant del projecte operístic Sabadelleng, Mirna La Cambra va deixar la direcció artística de la Fundació Opara Catalunya.

00:29:31: Però el projecte que va començar el two mil novecentos vuitanta dos continua i potser aquest és el millor indicador dels seus llegats.

00:29:38: No només haver cantat els grans escenaris no només haver estat una soprano reconeguda reu sinó haver aconseguit que una ciutat com Sabadell fes seva l'òpera.

00:29:48: Mirna la Cambra ha dedicat bona part de la seva vida a cantar però sobretot ha dedicat bona part de la seva vida a aconseguir que els altres també poguessin escoltar, descobrir i viure la música.

00:29:59: I més de quaranta anys després d'aquella primera aposta... La seva veu encara resona a Sabadell!

00:30:21: Hola Anna, soc en Jordi del Ràdio Zero-Deu no sé si saps que aquí al Mullanès tenim un former que va deixar el celler de Can Roca per fer pat des d'un poble de quattrecens habitants Es tracta d'en Roman, un jove xef que va fer un canvi de vida a la vegada que va donar relleu a un forn que tancava perquè la seva apropiatària havia topat amb una intolerància al gluten que l'impedia continuar treballant.

00:30:42: Ara no només l'estany continua tenint partes anals sinó que tota la comarca en podem gaudir.

00:30:48: Divendres he quedat amb ell perquè passi per la rambla i ens expliqui tota la seva història i els detalls dels seus pans i sobretot dels seus cruzans, Anna que sort que té el forn al costat del monestir de Santa Maria de l'Estat, perquè de lo bons que són és un pecat que t'has de confessar després de menjar-los.

00:31:07: Doncs jo, quan era petit, els meus pares em portaven a la casa dels gegants de Lleida que és allà on es guarden tota l'imatgeria festiva que hi ha a Lleira.

00:31:36: I llavors em van impressionar moltíssim el gegant i llavors vaig anar creixent i volien anar a robades... ah!

00:31:50: ...i gigantades Estàs escoltant.

00:31:55: Rambla, cinc-quanta-cuatre.

00:31:57: Ah, ràdio, cabell... Recordeu la història de gegants d'Eduard Dibars?

00:32:04: És l'edona colla familiar als gegants de l'Eduart on hi ha el pare, la mare, l' Eduard que hi escoltem i la seva germana, Larez.

00:32:13: En el seu cas tenen dos gegants, el cavallé Narcís i l'Arnav l'Eduard li va explicar la seva història, el Julen de Radio Ponent Mollerussa amb tanta, tanta passió que ens la van comanar i hem decidit engegar una tornè per pobles i ciutats de Catalunya per descobrir els gegants que tenen si entenen.

00:32:33: Esclar!

00:32:34: Avui fem dues parades geganteres... La primera, quins nervis?

00:32:39: A Calella.

00:32:40: Sergi ben tornat al Rambla-Cinquantaquatre Moltes gràcies, Anna.

00:32:44: Abans de res deixem confessar que jo el tema dels gegants no el domino gaire.

00:32:48: Potser hauria d'edir que gens, tot i que de petita la meva filla també hi tenia una certa fascinació.

00:32:53: Recordo haver-li llegit força diverses vegades al primer volum de cent gegants de l'Ariverma sana... Però ara mateix em mates i no sé dir-te si els gegants del Calella hi eren o no qui són aquests gegants?

00:33:07: Doncs mira, els principals són en Kirsa i la Minerba.

00:33:12: Són els dos gegants que segurament tenim més presents quan pensem en els gegants de Calella.

00:33:17: En Kirsa fa gairebé quatre metres d'alçada... ...i la Minerva una mica menys, uns tres metres i vuitanta!

00:33:24: I encara que els que veiem avui són del dos mil dos,... ...la història d'aquesta parella comença molt abans.

00:33:30: O sigui que els quals veiem ara no són els originals?

00:33:33: No, els primers quers a Imi Nerva es van construir l'any mil novecentos trentes cinc i de fet van tenir una vida una mica complicada.

00:33:41: El primer problema va arribar gairebé de seguida.

00:33:44: Pesaven uns cent vint quilos perquè estaven fets d'aguix.

00:33:47: T'imagines portar un gegant de cent vingt quilos pels carrers Anna?

00:33:51: Doncs francament no massa!

00:33:52: I no m'imagino una sola persona carregant tant de pes jo amb el distell del mercat dels dissabtes James Goto Doncs per això, aquell mateix any els van tornar a fer.

00:34:01: Aquesta vegada amb cartró pedra perquè fossin més fàcils de portar i després va arribar la guerra civil i es van donar per desapareguts.

00:34:09: Es van tornar construir l'any mil ninecentus quarenta tres però amb els anys també se'm va perdre el rastre.

00:34:15: Els que tenim ara són una còpia dels primers i es vam estrenar l'anys dos mil dos.

00:34:20: I aquests noms, Kirzai Minerba, els han tingut sempre?

00:34:24: No, i aquesta és una curiositat que m'agrada molt.

00:34:26: Els primers gegants de Calella no tenien nom.

00:34:29: No va ser fins al dos mil dos quan es van fer els actuals, que es van batejar com a Kirsa i Minerba... I els noms tenen a veure amb les dues festes majors de Calellà, Sant Kirsa y Santa Minerva.

00:34:41: I quan surten aquests gegants sempre van acompanyats d'altres figures, no?

00:34:46: Sí, i n'hi ha una que és molt fàcil de reconèixer en Mestrega Mosques.

00:34:50: És aquest personatge més petit vestit de vermell i verd amb cascabells... ...i un expulsador a les mans!

00:34:56: I també té molta història perquè ja acompanyava els primers gegants l'any-noussens-trenta-cinq.

00:35:02: També va desaparèixen durant la guerra civil... ...y el que tenim ara és una reconstrucció del dos mil-dos.

00:35:08: I una cosa curiosa, sabem que l'antic Mestregga Mosques movia als ulls.

00:35:12: Ho han pogut saber gràcies a fotografies antigues i a la lletra del vellet dels gegants.

00:35:17: Per tant, no sempre han estat Quirza i Minerva els gegants que us representen, que representen a Calella!

00:35:23: Exacte, perquè durant molts anys els que van ocupar aquest lloc van ser en Bernat I l'Elisenda.

00:35:28: Es van estrenant l'any one mil novecent seixanta-un i representen un rei i una dama... i aquests tenen una curiositat!

00:35:34: No són figures exclusives de Calella, es van fabricar en sèrie als tallers ingenio de Barcelona i a gegants semblants en altres pobles de Catalunya.

00:35:43: Tot i això, els Bernat i Elisenda són els que encara avui representen Calella quan van atrovades de gegants fora de la ciutat I en falta la llopa, que prèviament m'has dit que ja no sembla un gegant.

00:35:56: Mítica, la llopa no és diferent.

00:35:59: És una figura que representa una història molt coneguda de Calella.

00:36:02: Segons la llegenda uns calellans van veure uns animals que es pensaven que eren llops.

00:36:07: Van anar a buscar-los i em van matar un però després va aparèixer l'apropiatària dels animals... ...i va explicar en realitat que eran els seus gossos llop!

00:36:15: I d'aquí ve la famosa expressió Calella La Llopa.

00:36:18: La primera llopa es va fer l'any two hundred and eighty-two i l'actual del dos mil set.

00:36:23: I té una cosa molt curiosa.

00:36:26: persones, una davant i una darrera per fer el moviment de les quatre potes.

00:36:30: Doncs queda demostrat que darrere dels gegants de Calella hi ha bastanta més història de la que semblava d'entrada Sí, i sobretot és curiós veure que no són només unes figures que surten per festa major.

00:36:43: Tenen gairebé un segle d'història han desaparegut, s'han recuperat... i fins i tot hi ha agendes de calella que han acabat convertides en figures.

00:36:51: Sergi moltíssimes gràcies pel portar fins al Rambla-Cinquantacuatre aquest businet de Calella, i fins molt aviat!

00:36:57: A vosaltres.

00:37:03: Això és Ramble-Cincuantaquatra a Doments Radio T'he dit que hi havia connexions geganteres i he posat un número.

00:37:19: He dit dues, oi?

00:37:20: Doncs som-hi!

00:37:21: De Calella anem fins a Sant Jaume dels Domenys.

00:37:23: Aquesta és la màgia de la ràdio... Que no ens cal rodaries i anem força més ràpid.

00:37:28: Quan a la redacció algú parla del domenys ràdiu jo veig la cara de l'Aya Batlla una dona que sempre somriu i que canta molt bé.

00:37:37: L'Aia benvinguda al RAM la cinc quanta quatre Moltíssimes gràcies, Anna.

00:37:40: Per això del que canta molt bé.

00:37:42: Gràcies!

00:37:43: Sí, sí, jo encara recordo... Que fa quatre anys la Lai ens va salvar al final d'aquella adaptació de l'Analte.

00:37:49: En recordes, Anna?

00:37:50: Ostres, sí.

00:37:51: Cap de nosaltres va ser capaç definar aquella cançó de tancament.

00:37:55: Quina era?

00:37:56: La Santanit.

00:37:58: Jo encara tinc malsons amb algunes versions... i no diré nom.

00:38:03: Segur que jo soc a la llista d'aquests malsons... Però bé, avui no venim a parlar de música sinó de gegants però que Sant Jaume dels Domenys aquest estiu n'heu estrenat uns de nous oi?

00:38:16: O hauria de dir una versió dos punt zero Doncs mira, són una nova versió total que com ve deies la família gegantera ens ha crescut aquest estiu perquè el passat mes de maig l'acolla de Sant Jaume dels Doments va presentar dos nous gegants al municipi.

00:38:32: Són dues rèpliques del Flamenc i La Colometa, els gegants del Papagai dels anys vuitanta, que el papagai és una urbanització del municipi on fa més de deu anys que un grup de veïns de Sant jaume els van recuperar i que ara els tenim exposats d'un altre cívic just al pis de sota de la missora, que quan vosaltres vulgueu us convido a visitar.

00:38:53: Així doncs ara tenim dos flamencs i dues colometes Correcte!

00:38:57: La imatge dels nous flameny i colometa és molt més humanitzada, embellida... I el més important, els gegants nous pesen trenta quilos menys del que pesen els vells.

00:39:09: Una millora que des de la colla ens explicaven que els permetrà facilitar les tasques de carregar-los i fer-los ballar ja que els gegant vells pesen al voltant d'uns setanta quilos No ha de ser fàcil fer ballar uns gegants amb aquest pes Jo no ho he provat mai i la veritat crec que tampoc ho faria, quin respecte.

00:39:27: Però sobretot tinc una gran admiració pels que sí que els fan ballar.

00:39:31: La presentació del passat tres de maig va comptar amb l'assistència de veïns i veïnes del municipi en Curius Itz per veure a la rèplica del Flamenc i de la Colometa.

00:39:41: La festa va compta amb un vermut, un dinar i seguit d'un vespreig a càrrecs de la Sidral-Brasbant Segur que l'arribada d'aquests nous gegants beva aquesta fastassa, no?

00:39:52: Sí, sí.

00:39:53: Totalment!

00:39:54: També es podia veure una exposició de fotos de la creació d'aquest gegants nous i altres entitats i balles folclòrics van voler acompanyar els gegants en aquesta presentació.

00:40:05: Però la vostra conya gegantera no només compta ara amb aquests quatre gegants... No, no.

00:40:11: Des d'un bon inici la colla també compta amb alguns capgrossos i aprofitant la presentació dels gegants van voler-nos sorprendre i així ho van fer.

00:40:21: Hem estrenat un nou capgrós que és l'Aurelia dels Arcs una figura que simbolitza a una reina que vigilava que l'aigua de l'aquaducte que tenim al municipi arribés a totes les cases Així doncs... La família gegantera va créixer en gegants i també en capgrussos Ja veig que Sant Jaume dels Domenys teniu entitats que treuen que treballen intensament.

00:40:41: I tant, Cassiana!

00:40:42: I cal dir que l'acerca vil·la de les festes majors del municipi, que en tenim unes quantes... han estat ben lluïdes gràcies a les entitats com la colla de gegants i gralles.

00:40:52: I afegir per acabar que l''objectiu de la Colla en un futur immediat és fer ballar els quatre gegants alhora, que seria ben bonic però clar, falten portadors i en guany no ha pogut ser.

00:41:03: Doncs esperem que ara que pesen menys, la gent s'animi a formar part d'aquesta família gegantera per poder fer-los ballar a la festa major de l'any vinent.

00:41:12: Laia, gràcies per apropar-nos la realitat gegant era de Sant Jaume dels Doments i abans no marxis com que aquesta ha estat la primera vegada que remlegem juntes.

00:41:20: Què et sembla si li expliquem al oient una mica més de la vostra ràdio?

00:41:25: Doncs mira, et puc explicar que sóc la Laia Batllorgell.

00:41:28: Que sóc de Sant Jaume dels Domenys de tota la vida i que Domeny's Ràdio va néixer l'any two mil nou amb la vocació de ser la ràdio del poble feta per la gent del pople.

00:41:39: Aquest és un lem a una eslògan, podríem dir, que ens ha acompanyat durant totes les temporades.

00:41:44: Crec que en tots aquests anys hem treballat per ser l'altaveu del que passa al municipi i també a la comarca... I camí-camí-ka aquesta missora ha anat formant part d'a tots els dominions i domanyenques.

00:41:55: Segur que sí, el cap de ball aquest és el sentit de la ràdio local, no?

00:41:58: Que els veïns i veïnes del municipi en qüestió... doncs se la facin seva.

00:42:03: Però avui que parlàvem de sercaviles i festes majors, un ocellet m'ha dit que tu n'has recorregut bastantes aquestes teus.

00:42:10: Exactament!

00:42:11: Estàs molt ben informada, Anna.

00:42:13: Com a curiositat personal d'una servidora us puc explicar que quan no em dedico al periodisme, quan no faig de periodista... Em dedico a cantar en una orquestra de festa major concretament és l'Orquestre Rosaleda per aquest motiu també crec que soc tan fan de l'estiu i les festes grans dels municipis catalanes perquè en primera persona veig com la gent les viu intensament.

00:42:35: Doncs Lai ens posem a treballar, perquè un dia vinguis i ens expliquis totes les coses al voltant d'aquesta orquestra rosaleda.

00:42:43: Va bé?

00:42:43: Doncs em va perfectíssim quan vosaltres vulgueu!

00:42:46: Doncs Ivan ara s'entén allò de la Laia cantant el Sant Anit per cert no guardes les altres versions oi?

00:42:56: Ostres, quina por... Hola Jan!

00:43:00: Hola!

00:43:01: Tens que dir-me, estàs escoltant Ramble, cincuanta, quatre.

00:43:07: Esteu en postant?

00:43:09: No, esteu escoltant.

00:43:10: Vale, molt bé!

00:43:11: Esteu a es... Ah!

00:43:12: Esteus escoltants!

00:43:15: Ramble cinquanta, quatre.

00:43:25: Estàs escoltat.

00:43:26: Ramble cincuentacuatre.

00:43:28: App premia-mèdies.

00:43:37: Tu la veies aquesta sèrie, Ivan?

00:43:38: Doncs sí, jo crec que és camp de boomers.

00:43:41: Sí oi?

00:43:42: Arnau tu si que no saps d'aquest problema.

00:43:44: Jo no en tinc ni idea, la veritat.

00:43:46: I això, això sí o què?

00:43:58: Això, Arnau, sabem què és... Oh va!

00:43:59: Això és Kylie Minogue.

00:44:00: Doncs sàpigues has de saber que la teva estimada Kylie Minoke es va fer famosa no per aquesta cançó sinó perquè esta sèrie australiana Boomer de Neighbours, que tenia dos anys milions d'episodies i que TV-tres va estar matent durant anys i panys després de dinar.

00:44:16: O sigui que l'hauré de veure, aquesta sèria.

00:44:18: Tu me la recomanes, Anna?

00:44:19: Jo no sé si recomanar-te la li recomanem, Ivan, potser són molts capítols, no?

00:44:24: Jo crec que han ballit malament.

00:44:27: Doncs no cal que la vegi és només que el que sàpigues, que Guy Liminock abans de cantant ens va seduir des de la petita pantalla durant molts anys a través de TV-Tres... L'Ivan era més friki que jo.

00:44:42: La seguiu molt.

00:44:42: No més boomer perquè som del mateix any però... I tot això avui... perquè a la Rambla ens volem aturar a parlar de neighbors, no les sèries i no la traducció del català.

00:44:55: És a dir, veïns... de veïnes i veïnes de tota la vida!

00:44:59: Gemma Palet benvinguda al Ramble fifty-quatre Hola, gràcies Anna.

00:45:04: Afectivament jo avui vinc a parlar d'aquesta gent que tenim vivint al costat i que cada cop coneixem menys.

00:45:10: I m'estreno preguntant-te... Anna tu coneixes els teus veïns?

00:45:14: Doncs mira té de dir que ara mateix sí i força però això és des que he vist que el barri bueno la villa de Gràcia ara fa cinc anys abans l'eixample després de més de vint anys tot just coneixia la gent de l'escala que eren quatre famílies literalment i poc més Doncs abans això pràcticament ja es preguntava com et passa ara.

00:45:34: Ets una excepció, els veïns es coneixien, entraven a casa dels altres, s'ajudaven... I per parlar-ne d'aquest tema he anat a buscar una veïna de tota la vida, de Premiade Mar que és La Papita Pla i escoltem com explicava fins a quin punt hi havia tanta confiança entre els veins i les veïnes Doncs és allò de tenir problemes tècnics.

00:46:00: El Dale ens està fent una mala passada, tenia amb aquesta veïna dient una frase molt gràfica no recordo que tanquéssim la porta.

00:46:08: Això avui en dia seria gairebé impensable.

00:46:10: La podem recuperar, Ivan?

00:46:12: Sí?

00:46:12: Vinga, som-hi!

00:46:13: I el veí i la veïne eren com de família, no?

00:46:16: Jo no me'n recordo, que tanquisim la porta... De tota manera, no la tancàvem però si em penyes podies entrar,

00:46:24: no?,

00:46:24: Tampoc oberta del tot, tampoc no la teníem.

00:46:28: I les teníem així però tampoc hi pensàvem amb això.

00:46:30: Esclar que és tot molt diferent.

00:46:33: Primer que a casa tens el que tens de tenir engeges un interruptor i surts a la tele t'acompanya i vas estar veient coses... i abans tot això no hi era.

00:46:44: Doncs Emma també és molt interessant això que diu de la televisió.

00:46:46: Abans si volies companyia havies de buscar altres persones?

00:46:50: Exacte, totalment.

00:46:51: I a més hi ha una altra cosa que ens explicava la Pepita, que de fet em va agradar molt... Quan arribaves a un carrer nou, eres tu qui anava a presentar-te als veïns?

00:47:01: L'escoltem!

00:47:02: Sí, jo vaig anar a viure d'un carrer a l'altre, però llavors allà hi havia uns altres veïnes i allò que anaves aquella i deies, bueno, a partir d'ara estaré jo aquí, ens veurem cada dia si necessiteu alguna cosa... Això és el primer que feies.

00:47:17: Ara això no es fa Sí, més no.

00:47:21: El matí, si allò que deia em crevas caminant i dius bon dia... I aquí et contesta i aquí pensa què diu aquesta ara?

00:47:28: Doncs aquesta última frase és molt bona, vivim bé però potser ens hem tancat molt.

00:47:33: Sí, totalment, hi he fixat que no idealitza el passat No diu que abans tot fos millor, diu que ara tenim moltes més comoditats Però potser pel camí hem perdut aquesta necessitat dels altres I aquí segurament també hi tenen molt a veure com amb l'educació, les pantalles i els mòbils.

00:47:50: Sí?

00:47:50: Doncs precisament, Anna, li vaig preguntar això... ...i la Pàpita no es talla gens!

00:47:55: Jo perquè no m'agrada tot això.

00:47:58: Com que no hi nascut en això és que no tinc el mòbil per què em truquin... ...perquè et truca jo però res més.

00:48:05: No miro ni xefarderies ni re.

00:48:07: Dóna't la teva opinió de les persones que viuen enganxades al mòvil.

00:48:11: Creus que es perden alguna cosa?

00:48:13: Dóne's sí i tant.

00:48:15: Jo penso que són uns esclaus.

00:48:17: Només estan pensant en allò i esclar, diu que hi ha uns llocs que també enganxen molt als nens... I jo no sé si tinc un net que també està una mica enganixadet.

00:48:27: Contundent eh?

00:48:28: Uns esclous!

00:48:29: Sí però darrere d'això hi ha una reflexió interessant perquè podem saber què està fent algú a l'altra punta del món i en canvi potser no sabem ni com es diu la persona que viu al port de la porta del costat de casa.

00:48:41: És ben bé així, és una mica contradictori Estem més connectats que mai, i alhora podem estar més desconectats i més sols de respecte a qui tenim físicament a prop.

00:48:50: Exacte!

00:48:50: I per mi el moment més búnic de l'entrevista arriba quan li pregunto què recuperaria d'aquella vida de barri perquè no parla només de saludar o deixar la porta oberta.

00:49:00: Parlo d'una cosa que també hem anat perdent, que és escoltar la gent gran.

00:49:05: Primer aquest... que t'he explicat que donar conèixer doncs que estaràs en aquella casa i que si necessitem alguna cosa, jo necessito alguna cosa.

00:49:15: Doncs vull dir que ens puguem ajudar uns als altres... I després doncs no sé, mira, que si jo abans en les iaies del meu carrer les adorava.

00:49:26: Ara, si ets una mica gran ja et miren així com vulguin dir.

00:49:30: Saps què vull dir?

00:49:30: Com si fos un zero a l'esquerra.

00:49:34: Jo soc gran!

00:49:36: I veig que jo en les iaies del carrer les adorava, tu.

00:49:40: I el que deien i el que explicaven, jo els escoltava allà amb una picada... Aquesta reflexió és tan necessari i tan bonica?

00:49:48: Totalment a mi és el que més em va agradar perquè al final la papita ens està dient que abans el coneixement també passava de persona per persona.

00:49:56: Escoltaves aquella iaia del carré perquè havia viscut més que tu i perquè tenia moltes coses per explicar-te.

00:50:02: I ara no, ara qualsevol dubte agafem-hi i el consultem al mòbil!

00:50:06: Exactament.

00:50:06: I potser la reflexió no és que haguem de tornar a viure com abans, de fet la mateixa papita diu al final de l'entrevista que tampoc ens podem quedar estancats i que evolucionis necessari però potser podem evolucionar sense perdre-ho tot pel camí, dir bon dia saber qui viu al costat preguntar a un veí si necessita alguna cosa o simplement parar-nos cinc minuts a escoltar aquella persona gran que té una història per explicar Doncs avui ja li posem deures aluyents.

00:50:33: Saludar un veí, jo començo pels meus, l'Anna i el Víctor.

00:50:35: Hola!

00:50:37: Com a mínim... I si et miren pensant què diu aquesta ara?

00:50:41: Si ens coneixem de res pensa en la papita Pla.

00:50:44: Ho faré, ho faré en aquesta veïna tan genial i aquestes reflexions com deien tan necessàries.

00:50:49: I parlant de saludar-nos i de conèixers, com que és el primer dia que ens parlem aquí al Rambla cinc quanta quatre, aquest sembla si li fas cinc cèntims a l'audiència d'aquí es premia mèdia i qui ets tu.

00:50:58: Doncs sí, Premià Mèdia és el mitjà de comunicació local de Premiada Mar.

00:51:02: Al final és l'espai on expliquem què passa al poble des a l'actualitat del dia a dia fins a Cultura, Esports o Activitats, tant a la ràdio com al web i també a les xarxes socials que ara són un mitjà molt important pel qual es difonen moltes notícies.

00:51:16: I per el que fa jo mateixa soc la Gemma Palet, soc periodista, soc del Maresme, fa cosa d'un any que estic treballant aquí a Premiade Mar.

00:51:24: I com ha fet curiós us puc explicar a part del periodisme m'agrada molt l'estrologia.

00:51:31: Doncs ho apuntem, bueno de fet ho apunta l'Arnau com sempre hi ha en Mira esperant que li digui Arnau apunta doncs Gemma ja ho tindria amb Jets veïne d'El Rambla, parlem aviat gràcies!

00:51:46: Gràcies Hola, rambleros i ramblers!

00:52:24: Doncs una setmana més.

00:52:26: Estic aquí amb vosaltres, el Mica García, el vostre viticultor... I persona de la terra ferma de confiança.

00:52:36: No és res?

00:52:36: Doncs aquesta setmana ha començat la lluna ascendent Així que mira, per tots aquests nens i nenes que han començat a estudiar fa poc va bé.

00:52:47: Per als aprenentats també va bé per la gent que vulgui començar a enprendre perquè és el moment que activeixi la part més mental del cos.

00:52:58: I nosaltres al camp acabem de fer anàlítiques de mostresos de canvi analítics per veure quan acabem d'Eberemar perquè ja estem a les cavalles de l'Ebrema Aquí a la terra ferma també estan les acaballes de la recolecció, de la fruita que d'alguna poma, algun présec tardar i alguna pera tardant però això ja està de cap a cadiguda i estem acabant.

00:53:29: Esperant a veure com es donen aquestes mostrelles, esperant a ver si podem acabar... I gaudir de la festa major del menà, que és el poble més bonic o dels més bonics del Segrià, diria jo que sóc d'almena i preparant-nos per la festa major, que és quasi tan important com acabarem.

00:53:45: Així que un abraçada, rambleros y ramblers!

00:53:48: Agaudi...