Rambla 54 | 18/09/2026

00:00:02: Si me permets

00:00:03: un mercat,

00:00:03: segur que hi ha alguna ramla que

00:00:04: porto un mercàt, te'l puc dir ara mateix.

00:00:07: Vinga, doncs molt ràpid... Què sembla?

00:00:09: Vinga!

00:00:10: Quan

00:00:10: val una dozena i mig de quilos de sardines si el preu és d'un euro i mig al kilo i mig dels sardins?

00:00:20: Ho repeteixo?

00:00:21: Sí, vinga digues.

00:00:31: Ana, què?

00:00:32: Tu hi has pensat ja.

00:00:34: L'Antona Huanei ja ens ha enviat la solució eh!

00:00:37: Les sardines... les havia oblidat del tot.

00:00:40: També ho vas fer amb

00:00:41: l'ampolla

00:00:41: i el tap oi?

00:00:42: Sí oi doncs amb les sardinas tot al contrari.

00:00:45: Espero que l'Anton no m'ho tinguin compte.

00:00:47: És que aquests dies he anat una mica de bòlit en aquella entrevista pel proper programa.

00:00:51: Ah, la del dibuixant.

00:00:53: Sí, sí, hem aprofitat que el Juan Diaz Faes és a Barcelona per conversar sobre la campanya de La Carme, te'n recordes?

00:01:00: Sí, eren aquells dibuixos tan simpàtics del metro i el bus.

00:01:02: Exacte!

00:01:03: L'entrevista t'encantarà, Crec... No te la pots perdre.

00:01:06: No

00:01:06: tinc manera..., però no camís de tema.

00:01:08: Estàvem amb el preu de les sardines de l'Anton.

00:01:11: A veure si abans no acabem avui ho pots resoldre.

00:01:14: Quan val una dutzena i mitja de quilos de sardina?

00:01:18: Si el preus és de un euro i mig al kilo i mig

00:01:22: de saredines.

00:01:32: Segur que

00:01:33: a les

00:01:33: rambles dels nostres pobles hi ha

00:01:35: multitud d'elements que ens ajudarien a fer matemàtiques,

00:01:39: segur.

00:02:14: El dia que vam parlar amb el Miquel Garcia, el nostre Rambleviticultor ja vaig explicar que efectivament de tant en tant tinc uns rampells a Esquerra i Tojara, rollo, deixo tot... Me'n vaig al camp amb les vaques, les ovelles i les gallines.

00:02:27: També et vaig dir que són això.

00:02:29: Rampells de frivolitat!

00:02:31: Però hi ha casos de gent que ho diu seriosament i ho fa.

00:02:35: I avui tenim la història d'un valent, que efectivament ho ha fet, que és el Roman González.

00:02:40: El Jordi Givert l'ha convidat a l'estudi perquè ens expliqui com ho ha fet.

00:02:46: Roman, Jordi, benvinguts tots dos al Rambla-Cinquanta-Quadra.

00:02:49: Hola, bona tarda!

00:02:51: Jordi Conquesa, el primer dia que ramblegem amb Radio Zero-Deu pots fer-nos cinc cèntims amb ialuïent de qui sou tu i la ràdio?

00:03:00: Oitant doncs, Ràdio Zero-Deu comença a sonar al Cent-Set a punt dos de l'FM l'any en el mil novecentos buitanta nou.

00:03:07: De fet, Zero-deu és convertir el nom del poble holor en números d'idees originals que tenien als anys vuitanta.

00:03:15: Jo vaig començar a participar-hi cap allà al dos mil buits quan un grup de joves la va reobrir després d'uns anys sense activitat i bé sobre mi Us diré que part de treballar a la ràdio sóc arqueòleg i encara participo en projectes de recerca per aquí a Catalunya Central quan puc sortir de la misora.

00:03:34: Ja puntu, ja puntu Anna.

00:03:35: No pateixis!

00:03:35: Em comences a conèixer eh?

00:03:37: Arnau, Jordi ens posem a buscar un dia perquè ens expliquis això de l'arqueologia aquest indiana Jons del Muïenès que tenim al Rambla cinc-quanta-quatre, superinteressant De moment avui Jordi has recuperat una història que és més contemporània, de fet absolutament contemporània Perquè el roman ha arribat fa poc a la comarca del muïenés i s'ha instal·lat concretament a l'estany

00:03:59: oi?!

00:04:00: Exacte, l'Estanya és el poble que tenim més a prop aquí a Santa Maria Dolor i fa uns mesos fins a les hores la fornera del poble va haver de deixar la feina perquè li van detectar una intolerància al gluten que li impedia treballar amb la farina.

00:04:13: Aleshores la por era que si hi ha un poble trobarien algú que s'atrevissa a agafar un negoci petit com un forre en un pobles que no arriba als quatrecents habitants o micropobles i és aquí on apareix el nostre convidat d'avui en Roman González.

00:04:30: Diguem aquesta oferta, aquesta possibilitat com arribes a l'estany?

00:04:35: Bueno va ser una mica inesperat perquè justament vaig veure que hi ha un forn en una altra micropòpola vegett que fan estades de l'ofici on t'ensenyen realment quina és la feina de forner i com es treballa.

00:04:50: I em vaig buscar a veure si havien bastants negocis entre espais i justament vaig veure que simplement hi havia aquest, i en un parell de setmanes vaig decidir visitar-lo realment tant el poble com la botiga em va enamorar.

00:05:08: No t'he explicat que el Roman, abans de fer aquest canvi de vida, estava treballant en un lloc molt prestigi.

00:05:15: Potser et sona.

00:05:16: És el celler de Can Roca.

00:05:17: Ostres,

00:05:18: em sona!

00:05:20: Com decideixes marxar d'una de les cuines més prestigioses?

00:05:24: Segurament molta gent hi vol estar per muntar-t'ho pel teu propi compte.

00:05:30: Al final és una mica... Sempre he tingut des del petit el fet de tenir el típic font de poble amb un font de llenya.

00:05:39: Algú que sigui un ofici com el que eren abans, que realment és bastant interessant que no es perdin perquè hi ha molta gent gran i molt poc...

00:05:52: Gent jove?

00:05:52: No relleu generacional?

00:05:54: Això mateix!

00:05:54: Que no es vulgui dedicar i jo crec que és bastan important el fet que no s'perdi.

00:06:00: I vas apetar a un poble que no arriba als quatrecents habitants, busquen què?

00:06:04: Tranquilitat, proximitat, un altre ritme... Una mica de tot.

00:06:08: Això mateix buscava un altre rítm.

00:06:11: Al final portava dos anys bastant atòpia les cuines i crec que és bastant important el fet d'assidir quan parar o quan realment començar a construir el teu propi camí

00:06:28: Clar, entenc que també un lloc com aquest del celler de Can Roca el ritme ha d'estar frenètic.

00:06:35: Sí, sí... Hi ha bastantes històries que tinc després d'un event o després d... d'on servei rollo què estic fent amb la meva vida.

00:06:48: I clar, tornant a aquest moment no?

00:06:51: De que decideixes canviar-ho tot arribar l'estany Aquí, la família que un dia arribes a casa i dius... marxem.

00:07:01: Me'n vaig cap a un poble i ho he canviat tot com reaccionen ells?

00:07:05: En un principi no se me'n prendré bastant bé.

00:07:08: Al final, a mi mare el que deia és per què vas a deixar una feina bona en un joc bo.

00:07:13: Com som les mares eh!

00:07:15: Sí.

00:07:17: Per un jòquen realment és agonestable, jo no veia gens clar però vaig decidir creure en el projecte i no escoltar, sinó a mi mateix.

00:07:30: I un cop van començar que tot això rotllava, que estaven molt segurs del que feia i que realment el que és tema número sí que sortien davant va començar a confiar.

00:07:40: Roman, i ara què diu la mare?

00:07:43: Ui!

00:07:43: Ara m'ajuda!

00:07:45: Això sempre, això sempre...

00:07:48: Sí, està ella tenent dos dies a setmana i realment està molt content amb la feina que faig.

00:07:57: Jo ja he dit que ho dic cíclicament, això demanaré a un poble sense cap mena d'intenció però sí que m'interessa saber si has pogut fer fa pocs mesos.

00:08:06: Has pogut far una mica de balanç en el sentit de dir què he guanyat i què he perdut?

00:08:10: Si és que has perdut alguna cosa igual no has perdot res.

00:08:13: Jo crec que no ha perdut res.

00:08:15: O sigui, he guanjat bastant... bastant una estil de vida millor més que res perquè Tranquilitat, tot el que vulguis, silenci també és més.

00:08:26: Ara quan vaig a ciutats o pobles més grans és com que m'agobia tot aquest soroll que hi ha al voltant i trobo a faltar el silenci però es guanya molt.

00:08:39: Molta gent m'ha preguntat si realment és interessant el fet de fer el canvi de vida en un poble petit i sempre estic dient que sí, que no s'ho pensin

00:08:50: Clar, Roman.

00:08:51: A més tu fas part senal o de veritat un mercat potencial de només quatre cintes persones però no feia una mica de respecte a això que abans mencionaves els números.

00:09:05: No sé si has tingut poc que no sortissin en algun moment?

00:09:09: No perquè l'antigua propietària em va passar els seus números i em va dir que en principi haurien d'assortir.

00:09:16: Sí que els primers mesos Van ser una mica complicats perquè, clar, entendre un fons de llenya no té res a veure amb els fons convencionals que s'estan fent.

00:09:25: Utils avui en dia i per això mitjanyen podent entendre poder treure un producte d'equalitat a partir d'aquí tot ha anat cap amunt.

00:09:37: I realment no estem fent paper-un poble sinó estan venint tots els habitants de la comarca, que això és realment el que no ens esperàvem

00:09:45: O sigui, venen veïns... Per exemple d'aquí Ulot venen a buscar el

00:09:48: pa.

00:09:49: Sí, sí.

00:09:50: L'únic que m'he trobat és Sabadell.

00:09:55: Déu-n'hi-do!

00:09:56: Déu n'hi do, sabadell i hi ha una tirada no?

00:09:59: Sí.

00:10:00: I què diuen els teus veïnes del teu pa?

00:10:04: Jo m'imagino de ser un luxe que visquis en un lloc així... No arribes a quatre cents i de cop i volta tens un pa de tres estrelles metgelins.

00:10:12: Ells estan molt contents amb el producte i amb... no ho forné.

00:10:19: I és això, o sigui, ells tampoc s'esperaven.

00:10:21: Sí que en un principi es van espantar perquè al final és això.

00:10:25: És un canvi molt brus de fer típic per tota la vida a fer un pa com aquest més moderna fermentació lenta, massa mare i demés.

00:10:34: I els va costar una mica acostumar-se a aquest nou producte però uns cops s'han fet a ell estan encantadíssims

00:10:42: Deu ser molt diferent cuinar per un restaurant d'alta cuina, tres estrelles a mitjalinga cap als teus veïns.

00:10:49: Sí, més que res perquè les opinions d'un restaurant no t'arriben sinó sempre men el feedback del cap de cuina i aquí es veïn tu diuen tota la cara.

00:11:02: Tenen a trucar al timbre de casa?

00:11:03: Això mateix!

00:11:05: Si se't crema el pa t'esperen a la porta...

00:11:08: Sí, sí.

00:11:09: On piquen a la finestra sempre que la tinc oberta.

00:11:13: Romà, t'he de dir que jo

00:11:14: durant

00:11:15: molts anys vaig viure en un edifici de l'Eixample de Barcelona on encara i remarco l'encara hi havia un forner d'aquells de tota la vida que allabava el pa de dia i treballava de nit, l'Andreu Pereira.

00:11:26: Tu ets d'aquest com el fas tu al pa i en quins horaris?

00:11:30: Jo en un principi entrava a les doigues de la matinada I allà començava el que són les amassades del dia següent.

00:11:39: Totes les masses les faig al dia anterior, les deixo fermentar amb bloc a la nevera en fred perquè vagin lentament creant lo que és la màia glutínica i... i a la matinada el que faig és formular el que son els diferents pans que fem i després fermenten allà l'obrador.

00:11:59: Que clar, el forn que tenim això fermenta bàsicament en un moment Actualment, quan ja m'he fet el forn, el que puc aconseguir és fer tot aquest format de producte més ràpid i estigui aconseguit en les tres de la matinada actualment.

00:12:24: Sí però al final com a gent realment valora aquest producte no em costa gens.

00:12:30: El fet de matinar sempre ha sigut una persona matinera i no m'ha costat gens acostumar-me a aquests horaris.

00:12:39: I després, un cop estallat tot enfornat, et tenen la botiga... i m'estic fins a l'una o dues de migdia als dies que queda producte i si no, si a les deu del matí és tot venut ja és quan tanquem.

00:12:55: O sigui, si has acabat ara al migdien, ara t'escoltarà la rambla i soparé a dormir?

00:13:01: Això mateix sí!

00:13:02: A les tardes surto corra o vaig enviar-s'hi que també va bé per alliberar la cara de mental.

00:13:10: Molt bé, cada cop hi ha roman més forns impersonals sobretot a les ciutats, forns més industrials que trobem a Benzineres, grans superfícies... És una pena que podem perdre aquesta part més de la nostra cultura gastronòmica ¿Com ho podem revertir això?

00:13:32: És complicat No pregunta una mica complicada, més que res per... Bueno, realment no sé per què.

00:13:41: Sí que són uns solaris bastant difícils de portar sobretot en l'àmbit social perquè treballes tan denit majoritàriament i cat de setmana i festius, aleshores clar jo el que estic veient últimament és que els joves el que busquen és treballaments cat de Setmana i porta una vida com més lleugera en l'àmbit laboral.

00:14:10: Però realment jo crec que és un ofici que no s'hauria de perdre perquè, com veieu, és una llàstima que realment no es vengui pà, com es veia abans... I vagi guanyant tot aquest sector més industrial.

00:14:25: Fins i tot des d'un punt de vista de salut?

00:14:28: Sí, sí, sí.

00:14:29: Realment no té res a veure I ara aquí els veïns m'ho diuen tothom, és que els pans que es fan aquí no té res a veure amb el que tu fas.

00:14:41: Hem parlat sobretot de pa però tu també fas altres coses i ets pastisser també.

00:14:46: Què és el que té més èxit més enllà del pa que comentaves entre els teus dolços?

00:14:52: Ostres!

00:14:53: De ben del dia eh... O sigui, ara sí que estan guanyant molt terreny als cousins.

00:14:58: Abans els feia d'allar, te les estic fent de mantégo Cada setmana tinc intentant treure en productes nous.

00:15:07: Ara he entrat una mena de niu que va a un plaer d'una compota de figues i una crema de fastuc, i aquest niu cada mes aniran canviant segons temporada i segons festivitat que hi hagi.

00:15:21: I la coca de forner també és un mític dels fons de pada aquí de Catalunya És la primera que agafa.

00:15:35: Roman, se li veu només de sentir-te, eh?

00:15:39: Escolta'm una cosa... A tu l'acrida pel pa i per la pastisseria quan et va arribar com acabes en aquest món de petit ja deies jo vull ser forner o tens família que es dediqui a la cosa del pa o com vas a cavar aquí?

00:15:53: No tinc família que és a dir aquí, o sigui, generalment monspares on és automata i ma mare gestora realment no em ve de família, sinó que em ve per part del meu àvia.

00:16:06: Quan era ben petit ja em va com iniciar en aquest món fent el típic pastís de llogur i a partir d'aquí és com que vaig començar a innovar canviant sabors, canviant la forma, incluint més ingredients... I no va ser fins al dos mil setze que ma mare em va regalar un llibre sobre pa I a partir d'aquí ja vaig començar com a crear la meva amenaça mare.

00:16:33: I ho típic, com comença tothom fent pap als amics, fent proves i de més...

00:16:38: Recordes quin llibre era?

00:16:40: Era del Xavier Berriga.

00:16:43: Sí crec que venia amb un diari i el va comprar i me'l va regalar directament.

00:16:51: Aleshores sí que vaig començar com a estudiar en un altre àmbit, que no tenies res a veure amb el que és pastisseria i tot el món de la fleca, però sí que sempre estava com en un tercer pla a tot aquest món perquè feia com petits càterings on hi havia empanades, hi havia mini-cruisans i demés per cara gent menjés.

00:17:15: I no va ser fins al dos mil vinc em vaig realment dir, hòstia això és el que m'agrada, això és lo que momple... i vaig estar estudiant a la Hoffman al curs ja professional per poder dedicar-me i ja des del dos mil vint fins ara ha sigut un operar.

00:17:32: Realment, donar de menjar a la gent i veure que ara és de felicitat... És una de les coses com a mínim a mi, és una de las cosas més mòmples a la vida.

00:17:41: Sempre dic que una cosa que més m'agrada és cuinar per la gent que m'estimo.

00:17:44: Això mateix si realment tot el feedback que estic rebent positiu no m'esperava.

00:17:53: i romant a clar, més enllà de la feina l'estany què tal?

00:17:57: T'hi has pogut adaptar bé.

00:17:59: Sí... En un principi no perquè tot això com comentava les opinions que et vinguen a la cara... En una part m'ho esperava però en una part no que fossin tan directes des d'un principi.

00:18:13: No tenen peus a la llengua l'Estany.

00:18:17: Però realment és un canvi molt positiu, la gent és molt maca i fa un poble, sí.

00:18:24: Realment fas comunitat.

00:18:26: Sempre ho comparo com si estiguéssis vivint en un bloc de pisos simplement que hi ha més gent i és més gran.

00:18:35: Ens deies abans que estàs convençut, convençud?

00:18:39: Que no has tingut cap moment d'adopte?

00:18:42: No.

00:18:43: O sigui realment... En aquest canvi no vaig optar cap moment.

00:18:48: Mons amics diuen que estic una mica boig perquè sembla que he de canviar-ho.

00:18:51: Faig com... molt directe, mai m'ho penso.

00:18:54: Però perquè crec que és com bastant important en aquests canvis de vida tan bruscos per així dir-ho està molt convençut del que has d'haver fet.

00:19:05: Perquè al moment que he dubtes jo directament hi hauria anofàgis perquè pots acabar patant psicològicament parlant

00:19:16: I has tingut algun amic d'aquests amb qui treballessis o algun conegut, amb qui treballessis el celler de Can Roca que t'hagi visitat i hagi dit... Ostres!

00:19:23: Potser el romà no ho ha fet bé.

00:19:26: O d'algun altre àmbit així més cosmopolita?

00:19:29: Em va vindre a visitar un professor de la Hoffman, que en un principi no vaig cobrar aquella i fins que es va treure la gorla i els irlers de sol no vaig reconèixer però així del seguint encara no

00:19:45: I el professor de la Hoffman què et va dir?

00:19:47: Que bé, al canvi de vida i que bé, el pas suposo.

00:19:50: Sí, o sigui... Va ser una mica trist perquè va venir un dia que era tancat.

00:19:55: Justament estava fent buñols.

00:19:56: Ja

00:19:57: està la sort!

00:19:57: Sí, sí, sí.

00:19:59: Clar es va presentar amb tota la família i va dir mira jo si vols us fregeixo una mica de buñolts i així els testeu.

00:20:06: Em van dir que no però realment quan vam veure tot lo que és l'obrador i realment el font que és el protagonista Va estar molt content pel canvi.

00:20:16: I va dir realment el missatge que intento donar, que realment aquests oficis no s'han de perdre perquè és una llàstima.

00:20:25: Clar, jo he vist al teu obrador romant... És molt petit!

00:20:29: No sé si tens perspectives de futura en el sentit de... Si les coses van bé, ampliaries el forn?

00:20:36: La idea és ampliar-ho.

00:20:39: En un futur i en un projecte per poder oferir més productes.

00:20:44: Però seguint amb el forn de llenya.

00:20:47: Això mateix, sí, crec que és la protagonista de tot.

00:20:51: Digues-t'hi.

00:20:53: En tema de bruxeries algo bastant complicat de controlar perquè al final estàs en temperatures molt altes per a tema d'apar i això sí que és un projecte que m'està costant molt de controlar.

00:21:09: Últimament sé que estic anant bastant millor però no crec que ho canviï perquè, costativament no t'has de saber a veure amb un forn convencional.

00:21:19: La gent que cuina sempre en foc diuen que és especial i igualment arriscat, perquè el foc cada foc és diferent.

00:21:27: Cada dia deu ser diferent al teu forn.

00:21:29: Sí, inclús la llenya que s'utilitza et fa una flama completament diferent... L'antic forner utilitzava pi, jo estic utilitzant roure El roure és una llenya per d'aconomicament més cara, que et deixa la brasa durant més temps.

00:21:50: Això sí que m'ajuda a controlar molt més la temperatura i calor al pa no em baixi tan ràpid però clar en altres productes més...

00:22:05: Diguéssim tot el que són cruzans.

00:22:08: Sí, ja sé que la temperatura em costa bastant molt més que baixi

00:22:14: Clar, per als projectes que tens et veus temps vivint a l'estany.

00:22:19: Si no tinc pas pensat moure o sigui realment estic molt content del canvi i la veritat és que espero que sigui per molts anys

00:22:30: Doncs esperem que sí, Roman.

00:22:31: Aquí em diuen per ordres l'Ernau i companyia, que estan allà al darrere, que a veure si muntem una excursió, eh?

00:22:37: Que ens hem quedat aquí tots amb moltes ganes de tastar el teu pa.

00:22:41: Ahir les estaré esperant...

00:22:43: Vinga, gràcies!

00:22:44: Moltíssimes gràcies a tots dos per ser avui aquí al Rambla-Cinquantaquatre en aquest tauló de llenya, de pa, de cruzans sortits del forn.

00:22:53: Ha estat realment mai més vendit un gust, una abraçada i fins aviat.

00:22:58: A vosaltres fins aviat.

00:22:59: Adéu!

00:23:30: i

00:23:32: he pensat

00:23:33: bé que a la Morgades no li agradi parlar sobre el

00:23:37: tema.

00:23:37: Recordo que tu vas explicar al primer programa tot això del

00:23:41: còmic,

00:23:42: et

00:23:43: molava...

00:23:44: Segur que podria ser una entrevista interessant.

00:23:47: Jo recordo que hi ha entrat un parell de vegades però una va ser molt especial perquè va ser... El dia que vaig poder parlar amb el Paco Ibáñez, el creador del morta de l'Oi Filemón, Senyor, la veritat és que... molt divertit.

00:24:04: Vaig fer una entrevista molt agradable

00:24:06: i va ser una experiència

00:24:08: interessant.

00:24:09: No sé, jo t'ho deixo aquí sobre de taula ja em diràs si vols que faci alguna cosa.

00:24:14: Patons!

00:24:16: Ei Carme!

00:24:17: Ostres quin luxe això d'una entrevista amb l'Ivanyet eh?

00:24:20: Em fas una mica en vegeta bastanta.

00:24:23: Escolta'm que sí, que ho vas entendre bé a mi, el del còmic m'encanta, no és que m'encanta amb superpirra diríem i serà fantàstic parlar amb aquesta gent.

00:24:35: Tinc moltíssimes preguntes per fer-los, sobretot perquè no sé si a vegades penso que els catalans potser no som conscients de la cultura del còmic que tenim aquí des de l'època de la república.

00:24:47: Escolta'm, busquem un forat d'alegenda i parlem però com t'hi?

00:24:51: I ben aviat!

00:24:52: Vinga, una abraçada, adeu...

00:24:59: Estàs escoltant Rambla.

00:25:09: Eric López, ben tornat al Rambla cincuenta-quatre.

00:25:14: Molt bona tarda d'anar, guana!

00:25:16: Escolta... ens deies per WhatsApp fa unes hores que el Museu de Lleida hi teniu uns escacs.

00:25:23: Aquests dies estem molt ficats en això de jugar els escacs amb una història que ens volies explicar oi?

00:25:31: Doncs sí, Anna.

00:25:32: Mira, aquests escacs són una curiositat del museu i és una col·lecció que és una mica diferent dels que estem acostumats.

00:25:40: Diferent?

00:25:40: Per què?

00:25:42: Doncs mira per poder contestar-te millor m'he apropat a aquest museu de Lleda... I he parlat amb la seva directora, la Clara Arbués, i ella ens ho explica les mil meravelles.

00:25:51: És un conjunt de peces de cristall de roca d'una qualitat... és increïble d'un material extraordinari, d'una transparència única.

00:26:01: En aquest sentit seria un joc d'escacs dels pocs que es conserven d'època medieval la península i bèrica.

00:26:08: El fals extraordinari és el fet de la seva antiguitat...

00:26:13: I mira, ara hem escoltat a La Clara, no?

00:26:16: Acaba parlant de la seva antiguita.

00:26:19: Això m'explicava que som del segle X, de l'època Fatimita.

00:26:22: O sigui, ja fa una miqueta de temps i que hi ha diverses hipòtesis sobre la seva procedència però el que s'ha avançagut és que arriben procedents d'Àfrica a través de

00:26:31: l´Àndalus.

00:26:32: Arnau, hi ha uns escacs que tenen més anys que jo... Eh?

00:26:37: I que van venir de l''ÀNDALUS i van arribar fins al Lleida!

00:26:42: Sí, sí.

00:26:43: I Lleida és l'última estació però a banda de l'entrada per l'Andalus aponent també tenen més història com quina era el propietari o, més ben dit, la propietària.

00:26:52: Mira...

00:26:53: D'un antigani saga de cabellers,

00:26:55: no?,

00:26:55: de medievals, de la nova època medieval del país

00:26:58: en aquest cas doncs procedent

00:27:00: d'âge amb la parella en aquest case, eh?

00:27:04: Arnau Mir de Tost i Renda, la seva dona, la seva esposa que ha de fer els escacs

00:27:09: que sempre s'havien dit, dels nou mir de tos

00:27:12: al contrari.

00:27:13: La que tenia als escacs

00:27:14: en propietat és Arzenda la

00:27:16: seva esposa que li deixa en testament

00:27:18: el seu marit i hem de pensar que no només tenien un joc d'escacs

00:27:21: sinó que segurament més d'un i per tant doncs que ens arriba un tros,

00:27:25: un fragment

00:27:27: I, Anna, continuem explicant una miqueta d'aquests escacs perquè

00:27:31: són... És molt interessant aquesta història.

00:27:32: Són una meravella!

00:27:33: Sí, sí, doncs quan el caballé Mir de Tost mort deixa els escacs en herència a l'església i recordem que estem parlant d'Age,

00:27:40: eh?,

00:27:40: a la comarca de la Noguera.

00:27:42: Al final del segle XIX, quan es configura l'Antic Museu diusassa de Lliida al Bisbe Massaguea, en aquell moment recull de les parròquies els objectes més importants i valuosos, que són els més susceptibles de ser robats i així als escacs queden catalogats allà i a finals del segle XX s'incorporen el museu de Lleida.

00:28:00: Eriqui, la Clara diu que tenen una part d'aquest joc d'escacs?

00:28:05: La resta on para?

00:28:07: No t'ho creuràs en la veritat, no t'hi creuràis... I són al orient mitjà!

00:28:13: Nosaltres tenim les blanques, diguem-ne.

00:28:16: La part del joc de les peces, en aquest cas, de cristall de roca, de més transparència.

00:28:21: I les negres, que no eren negres en aquest moment, sinó que hem de pensar que també és un cristall Coló rosat és la part del joc que a finals del segle XIX se'n va cap

00:28:32: a París

00:28:33: i, finalment, la família de l'Amir de Covite les ha acabat adquirint en el one mil novecentos vuitanta ui.

00:28:40: I al one mil o cinc vuitenta tres, doncs s'entrenen aquest museu nacional

00:28:44: de Covaït.

00:28:46: Àger, París... Covaid!

00:28:48: I escolta, Éric, sí?

00:28:49: Déu-n'hi-do.

00:28:50: Déu n'hi do al viatge.

00:28:52: I això del cristall d'arroca, que diu la Clara exactament què és.

00:28:57: Doncs aquella època, l'època dels escacs que estem parlant era un producte de luxe i superexclusiu.

00:29:01: I com ve comentes, la Clara em va explicar molt bé com és la seva composició.

00:29:07: És un element de la natura, és una variant del quart molt especial no és gens habitual per tant és una rarez en la nature i per tant

00:29:15: la converteix

00:29:16: al seu treball a més escultòric és molt difícil valent de pensar que té una duresa el quart aquest, una quisella roca té una deuresa de set en Escola de Moss de pensar que el diamant ho entedeu, i per tant és més fort, més dur... que l'acer o el matall d'època medieval.

00:29:34: Eric, tu has anat al Museu de Lleida ens deies i has tingut la sort de veure aquests escacs de prop?

00:29:40: Què tal?

00:29:42: Home, Déu n'hi do, eh!

00:29:43: Quan coneixes tota la història fa impressió, la veritat.

00:29:46: Jo no sé dir-te quines de les peces que vaig veure em van tindre més l'atenció però la Clara sí que ho tenia claríssim, mira.

00:29:52: On s'agrada parlar del alt fil perquè és una figura que representa un elefant, la paraula al fil

00:29:59: en ara

00:29:59: vol dir elefants justament.

00:30:01: Però vindria d'aquesta abstracció de l'animal elefan?

00:30:06: Pensem que el islam no es podia representar ni la figura humana ni la figure animal

00:30:11: però sí que estan

00:30:12: com simbolitzats una manera que els pots reconèixer i aquest alfil té

00:30:15: dues banyetes

00:30:17: i nosaltres ens agrada sempre parlar del film més que del rei o la reina

00:30:21: o els peons

00:30:22: Ostres, no ho sabia això que l'Alfil en realitat era un elefant.

00:30:26: Sí?

00:30:26: Tu havia sentit a dir mai...

00:30:29: Home, a veure, no!

00:30:30: Però mira, és el que diu... No és la dita aquesta de... Mai t'aniràs a dormir sense saber una cosa més, no?

00:30:35: Doncs sí, avui hem après que l''Alfil aquest dels escacs ve en realtat d'un elefan, que s'assembla amb ben poc,

00:30:41: eh?,

00:30:41: avui en dia.

00:30:43: Gràcies, Éric, per aquesta història dels escacks deixa'm corregir el títol.

00:30:48: Són els escacs de l'Arsenda,

00:30:50: no?!

00:30:52: Exacte.

00:30:53: Durant

00:30:53: molts anys han estat els escacs de Mir de Tost?

00:30:55: No, no la propietària era ell.

00:30:58: De la seva dona!

00:30:59: Exacte, els escacs de l'Arcenda.

00:31:00: Correcte.

00:31:01: Tornem a reblejar Benaviat que vagi molt bé.

00:31:04: Molt bé, Anna, moltes gràcies.

00:31:11: Som-hi, Marga, quan vulguis... Jo escolto ramla cincuanta-quatre a la meva ràdio local.

00:31:18: Pots dir meua, eh?

00:31:19: Vale.

00:31:20: Jo escolta ramla cinquenta-quattre a la meu ràdio local Perfecte, eh?

00:31:28: Molt bé.

00:31:40: Estàs escoltant Rambla-Cinquantaquatre a

00:31:44: El Nou FM.

00:31:50: Que xula que és aquesta música, Iván!

00:31:57: Em sap com greu parlaria sobre... Com contrasta els escacs de l'Arcenda o per portar la cosa als nostres dies hem volgut buscar una empresa que es dediqui a fer-ne d'escacs avui.

00:32:10: Bé, parlo en plural però en realitat qui l'ha buscat és l'Ona Fabrega.

00:32:15: Ona ben tornada al Ramble-Cincuentaquatre

00:32:18: Moltes gràcies, Anna.

00:32:20: Deia que buscàvem una empresa que es dediqui a fabricar escacs i tu entens un oi?

00:32:26: Qui són?

00:32:28: Exacte!

00:32:28: Ara mira és MoraPlay.

00:32:30: És una empresa... ...que es va fundar el mil ninecientos quarta a Sant Pere de Turalló i que tot i que fan tota mena de jocs de taula als escacs són una de les seves especialitats.

00:32:40: De fet, són l'única empresa de l'Estat que fabrica les peces dels seus joc's des de zero.

00:32:46: Jo vaig anar a veure la seva propietària La Navassa Ganya perquè ens expliqués un amic més d'aquest procés Nosaltres fabriquem peces d'escacs com s'havia fet abans, en una tornaria aquí el nostre poble de Sant Pere de Turalló.

00:32:58: I el que hem fet una mica és agafar els orígens de tot això, modernitzar-ho una mica per tenir la marca que tenim avui de MoraPlay.

00:33:06: Són una mica gruixut perquè dic que som els únics de l'Estat amb fabricar peces dels cacs però realment fins i tot és una mica més enllà a Europa segurament també són els únics que fem escacs pròpiament al cent per cent fabricats aquí

00:33:21: D'unidor de Sant Pere de Turalló fins a Europa.

00:33:24: Quin orgull, no?

00:33:26: Sí sí i a sobre no només pel fet que ser els únics d'Europa que fabricen les peces des de zero sinó també per la manera com ho fan perquè ells tenen tota una filosofia darrere de la producció que els caracteritza.

00:33:39: Nosaltres venim d'una empresa que ja existia que va fer escacs durant molts i molts anys que va ser un referent a Espanya d'aquestes peces creant un model propi, que va fer... Un model que es jugava de forma oficial en tornejos.

00:33:54: I nosaltres hem mantingut exactament aquest disseny perquè hem fet servir eines o tillatges i la manera de fer com ho feien abans tot molt manual i molt tradicional però sí que és veritat que hem anat incorporant algun model nou per fer les peces com més adequades o més modernes a les demandes dels jugadors d'escacs actuals com és això de les peces plomades, per exemple.

00:34:18: Anna et volia fer una pregunta... Digues,

00:34:19: digues!

00:34:20: Si tu ets aficionada als escacs o potser ets més de jocs com el parixís o lo que no s'explica?

00:34:27: Doncs mira d'entrada potser diria que m'agraden més els escacs i aquí he de confessar que jo de petita feia extrescolar d'escacs i que vaig fins i tot anar a alguna competició.

00:34:40: M'interessaven força, té a dir però que tenim un taulet d'escacs a casa i que està aparcat des de fa molt de temps... Però que ahir em va agafar com una mica el coquet.

00:34:48: Aquest cap de setmana no l'acabi recuperant ni acabin fent una partida contra algú.

00:34:52: Té a dir també que el parxís il·loca tampoc els diria que no,

00:34:56: eh?,

00:34:56: que depèn del moment.

00:34:58: Vull dir..., m'agrada bastant tot!

00:35:00: Crec que ens assemblem bastant, però mira, sigui quin sigui el joc.

00:35:06: Mora play, però tenen un objectiu molt clar, no?

00:35:09: Que és mantenir el respecte i l'estima pels infants... I alhora també apostar per una fabricació local i de proximitat.

00:35:16: Doncs

00:35:16: és una bona filosofia amb els productes que fan.

00:35:19: Hauríem de tenir-la molt més en compte per als infants abans d'adonar-los pantalles i altra mena de gins.

00:35:25: Potser més daus i menys botons!

00:35:28: M'agrada aquesta frase.

00:35:30: L'Anna també m'explicava que hi ha molts nens abduits per pantalles, però que també hi ha una correnta a l'Alça de gent que defensa els avantatges del joc analògic.

00:35:39: Penso que és com un efecte rebot... O sigui, sí que hi ha molta part de societat i fins tot Canalla.

00:35:50: Que estan molt dia a dia amb les pantalles però també hi ha aquesta basant de mares, pares, avis... que tornin a tirar una mica el joc d'abans perquè en sabem els avantatges i sabem que és molt bo pel seu aprenentatge Clar, i si parlem dels jocs tradicionals també hem de parlar dels materials amb què es fabriquen.

00:36:11: Amor a play utilitzen entre altres materials el boix que és una fusta que ha estat molt present en la fabricació del seu joc.

00:36:17: El problema és que en els darrers anys una papallona invasora provocar l'amor de grans quantitats de boix fet que n'ha dificultat l'accés i també la disponibilitat però a part del boix també treballen amb fusta d'olivera i amb altres fustes tropicals

00:36:31: Quan preparàvem aquesta entrevista, em deies que el Bosch és un material que té la seva dificultat per manipular-lo.

00:36:40: Això potser encara li donaria més valor a les peces que fabriquen a MoraPlay.

00:36:44: Exacte!

00:36:45: Per exemple una de les altres coses que a mi personalment em va sorprendre... És que tenen molt clar que per molts anys que passin hi ha jocs que mai passaran de moda i els escacs diuen que són un exemple clar Jo em sembla que és un joc que no morirà mai, o sigui que sempre s'hi jugarà.

00:37:01: I un jugador d'escacs que li agradi i que sigui aficionat sempre vol tenir un taulet i unes peces físiques a casa seva... I les vol bones!

00:37:09: Nosaltres fem bones peces d'escacs de qualitat fet des d'aquí i és un producte molt especial.

00:37:15: Realment tenim aficions que els agraden molt i són com molt fans dels nostres peces per jugar-hi ells o per regalar-ho

00:37:30: Doncs Ona, apunto ja mateix un xoc d'escacs de moraplay a la carta als reis.

00:37:35: Per cert, recuperem aquesta sintonia inicial que és de Queens Gambit o de Dama perquè l'han estat molt agraïda, aquesta sèrie de Netflix, no?

00:37:46: Mirana, ha estat tot un talisme!

00:37:50: Feia poc que havia comprat l'empresa i va ser una bona sorpresa saber de l'existència d'aquesta sèria, vam començar a notar... una pujada de ventes estranya, de cop i volta.

00:38:00: I un client, un botiguer que ven els nostres escacs a la seva botiga em va dir... Ostres, Anna!

00:38:05: Que no ho saps què està passant?

00:38:07: I dic, no, què passa?

00:38:09: I em va diure que hi ha una sèrie Netflix que estàs en la número uno i que bueno, que la gent torna a tenir molt interès pels escacs.

00:38:16: I això va fer que sí, muntessin molt les ventes i també molta presència, publicitat ens va anar molt bé la veritat.

00:38:23: I encara dura una mica Mira, no té de confessar que a mi Gambito d'edat me'n va tenir bastant obsessionada durant una temporada fins al punt de voler-me convertir en una jugadora professional.

00:38:35: No sé on tenia el cap, de veritat!

00:38:37: Ostres

00:38:37: i com ho portes?

00:38:39: Doncs mira, de moment els escacs com tu són un passat temps... I no una feina tòtica, mira mai se sap perquè potser d'aquí uns anys M'entrevistes el Ramles-Cinquantacuatre com una jugadora professional d'escacs.

00:38:50: T'imagines?

00:38:51: Quan siguis famosa, quan siguis la Rosalía dels Escacs, no ens diguis que no veieu anar.

00:38:56: Et donaré totes les exclusives a no...

00:39:01: Moltes gràcies per descobrir-nos More Play i les teves passions.

00:39:05: El dia que vulguis podem quedar i fem una partida!

00:39:08: Exacte.

00:39:09: Aquest cap de setmana potser ens va una mica malament, que vosaltres tenim una mica de música bic però qualsevol altra... Escolta'm, ens trobem a mig camí i a veure què passa.

00:39:18: Exacte!

00:39:19: T'espero allà no?

00:39:20: Vinga fins aviat.

00:39:21: Fins

00:39:21: aviat!

00:39:37: I

00:39:42: van, segueixo pensant, però la veritat és que avui estic una mica espessa, l'enton em renyarà

00:39:49: No, dona.

00:39:50: Jo crec que si fas bé els càlculs t'han de sortir bé.

00:39:53: Ah, com que tu ja... Tu tens aquí el WhatsApp!

00:39:57: Tu saps el número, eh?

00:39:58: Vaig a estar una tarda.

00:40:00: Jo segueixo aquí fent números i et sembla... Endavant, segueix amb el programa i vaig a veure si ho resol.

00:40:07: Bé, gairebé.

00:40:10: Doncs... M'he d'apropar molt.

00:40:11: Bueno, és estar

00:40:13: ràtia, m'he apropat

00:40:14: així.

00:40:14: Sí, està

00:40:15: bé.

00:40:16: Veu profunda,

00:40:16: veu intensa

00:40:18: I...

00:40:19: i avocalitzar bé, va bé?

00:40:20: Rambla-cincuenta-quatre.

00:40:23: Ramble-cintuanta-quadra.

00:40:24: A la meva radio local.

00:40:26: Perfecte!

00:40:27: Vaig bé eh?

00:40:28: Sí sí

00:40:29: sí.

00:40:29: Qui té art té art.

00:40:44: A La selva del camp hi ha sorolls que formen part de l'aporta que sobra el paper que embolic a la carn al ganivet contra la fusta i aquella pregunta que repeteix cada dia.

00:40:56: Què et poso?

00:40:58: Però aquest paisatge té data de caducitat A finals d'aquest any, les tres carnisseries tradicionals del poble tenen previst a baixar la parciana.

00:41:08: I això en un municipi d'uns cinc mil sense habitants és molt més que perdre tres botigues Casa Daniel, Carnisseria Papita, Calentón... Tres negocis familiars, tres històries ben diferents i un mateix problema No hi ha relleu Els tres propietaris es jubilen pràcticament al mateix temps i cap dels seus fills ha volgut continuar l'ofici.

00:41:33: Però hi ha una petita excepció, Daniel Vilalta de Casa Daniel busca algú que es faci càrrec del seu negoci.

00:41:41: En Daniel Vilalta porta quaranta-cinquants darrere del taulell... I diu que ja ha cotitzat prou!

00:41:47: El negoci de casa Daniel és remuntar a l'any eighteencentos vuitanta.

00:41:52: És la tercera generació de carnicès de família.

00:41:55: I ell va començar anar a l'scurxador quan tenia quins anys?

00:41:59: Quanta-cinc anys després...?

00:42:01: La situació és molt diferent.

00:42:03: Les seves filles han estudiat, tenen altres feines i no volen continuar amb el negoci.

00:42:09: Naltros vam pujar cap aquí dalt, vam comprar aquest local i vam muntar la carnisseria a casa de Nil.

00:42:14: Això fa sobre

00:42:15: uns quaranta anys ara que estem aquí.

00:42:17: Allà baix també

00:42:18: hi vam ser quasi

00:42:20: trenta mes, també, amb els pares... I bueno, ha arribat

00:42:25: una temporada

00:42:26: que em sembla que hi ha casi l'estat ja s'ha dit que es podien jubilar quan vulguem I és el que estem mirant ara.

00:42:32: A veure si podem fer un traspàs, que ja hem vingut

00:42:34: dos o tres visites a fer traspassos que han anat bé.

00:42:37: Sortir els diaris i TV-tres i

00:42:39: can al

00:42:39: camp i tot arreu...

00:42:41: Això anà la mar

00:42:41: de bé.

00:42:44: És el

00:42:44: que volem, que

00:42:44: hi hagi un trespàs i aquest negoci no es tanqui.

00:42:47: Perquè el problema no és que aquests negocis no funcionin.

00:42:50: Segons explica Daniel, de casa de Daniel té instal·lacions, clients i activitat.

00:42:55: El que falta és una persona que vulgui agafar-ne el relleu.

00:42:59: Uns metres més amunt Hi ha la carnisseria papita.

00:43:03: Miquel i la seva germana han representat... ...la tercera generació de carnissers de la família.

00:43:08: També van començar molt joves, els catorze anys.

00:43:12: Van arribar a tenir grange pròpia i excursiador.

00:43:15: I durant anys controlaven pràcticament tot el procés des de la cría fins a l'alaboració.

00:43:21: Ara però diuen prou.

00:43:23: Bueno, doncs d'altres aquí hi ha la Carnisseria Papita que sempre s'ha dit que no seria papita Doncs aquí deu fer uns cinc, cinquanta i vuit anys que estem aquí.

00:43:34: Primer estàvem... Mons Abis estava a la sala d'ajuntament al davant de l'Anton i allà hi havia els Abis.

00:43:41: Allí va ser quan d'allí van tenir les dues filles, la mare i la tieta, ells tenien la carnisseria.

00:43:48: Ells, esclar, els fes grans amb la germana i jo, i els dos, els dos fills,

00:43:52: doncs van dir

00:43:52: separèmsa.

00:43:53: Uns pares van decidir agafar un altre local i uns pares vam triar aquest.

00:43:58: i ells se van quedar al local del davant, perquè allà on t'estaven, estaven de lloguer.

00:44:02: I no molt bé.

00:44:03: Vos vam baixar cap aquí baix.

00:44:04: Primer era una part que era petita, que llavors en aquella època hi havia el taulet de marbre que teníem.

00:44:09: Va ser el primer congelador que hi va haver a la salva, en aquell èpoque... I després, com d'altres, se van quedar la botiga, quan la vam engendir-lo, el que vam poder.

00:44:16: I així s'està.

00:44:17: Vull dir, els pares se van jubilar.

00:44:19: Hi ha fons anys, encara els tenim tots dos... i ho veuen tot això al canvi que he fet.

00:44:24: El que ha passat aquí en aquest poble ha passat a tothom.

00:44:26: A tothomeu!

00:44:29: No és només jubilar-se, és arribar al final d'una manera de treballar perquè ser carnisser no és només vendre carn, és aixecar la persiana el matí, preparar les comandes, atendre el taul ell, fer embotits, netejar, desussar, tornar a obrir a la tarda... I quan s'acaba la jornada Encara queda feina.

00:44:50: I després hi ha un problema molt més pràctic Si el carnicer cau malalt, qui obre la botiga?

00:44:58: Un supermercat pot substituir una persona Una carnisseria petita, moltes vegades no Finalment ja l'Anton Ferreté de Calentón ell farà sessanta-tres anys a final d'aquest dos mil vint i sis En el seu cas, la jubilació té també un error personal

00:45:17: El meu pare i meva mare són els que eren les crisis de la plaça de l'Ajuntament Llavors jo ajudava molt el metodero, on vam començar tots.

00:45:25: Allí vam començar i després ajudava a la mare.

00:45:29: Després hi va haver un moment que no quedàvem abans, sabíem de casar això... Jo vaig sortir del negoci i me'n vaig anar a treballar fora de l'àmbit de la carrer Sería.

00:45:40: Tot i que els dissabtes anaves ajudant la mare ja de la plaça.

00:45:43: Va arribar un moment en què la mare es va dir que vols fer.

00:45:45: Llavors amb la Dolor teníem el local, casa era nostra I vam dir, provem-ho.

00:45:50: Serem de què va... Per què no?

00:45:53: Ni si a tota la vida ets un aceleriat.

00:45:55: Dic, tindrem negoci propi.

00:45:57: No sigui que després, quan haguessis tingut cinquanta anys, tinguessis arrepentit d'haver continuat una cosa que la coneixies.

00:46:03: I ara ja fa vint i quatre anys que soc aquí.

00:46:07: El·laborem aquí, treballem aquí en petit format però, bé..., llavors ara les coses han anat com han anat i la meva mare m'està donant un cop de mà Fins és que a final d'any m'he pogut prejuvilar.

00:46:19: I és el que faré, més per ma mare que per

00:46:22: mi."

00:46:23: La seva dona va morir l'any passat i la seva mare de vuitanta a vuit anys encara les ajuda a la botiga.

00:46:28: L'Anton podria continuar però no pot assumir contractar una persona.

00:46:34: I aquí apareix un altre paradoxe hi ha feina però no hi ha estructura per sostenir-la.

00:46:40: Si les tres carniceries tancen què passarà?

00:46:43: La resposta més senzilla és també la més significativa Els veïns podran comprar carn al supermercat.

00:46:52: i n'hi ha algun que ha anat buscant el que deies tu, li vas esgotifar on s'ho combinen.

00:47:21: Vés allà, vés a Calmiquel, que tenia l'Anton que no fallarà.

00:47:25: Per gent d'abans també era molt diferent perquè venia molta gent del ristiu de la part de Barcelona que tenien les cases... I hi havia una venta diferent.

00:47:35: I ara ha arribat a l'August, i els veieu que és al revés.

00:47:40: La gent ja no és el mateix d'aquí van afuera.

00:47:44: I quan arriba un pont ara queda això... Ara he arribat un moment de despatxes, igual una setmana millor o una setmana normal, que quan arriba la festa major ho afiré.

00:47:54: Abans del revés, quan vengui la firma, bueno, aguarda'm això, guarda'm la llata, guardo-me'l, i tot això.

00:47:59: Hi ha canviat un món, eh?

00:48:00: No sé què he canviat.

00:48:03: Si tanquen les tres carniceries, els aproximadament cinc mil setcents habitants de la selva tindran el supermercat com a principal alternativa dins del municipi.

00:48:12: Però una carniceria és no només un punt de venda... És un lloc on algú sap qui ets.

00:48:18: Sap quina carn t'agrada?

00:48:19: Et recomana que fèiem el dinar del diumenge i de vegades simplement et pregunta com estàs i com es troba la família.

00:48:28: També ha canviat la manera de comprar!

00:48:31: No poden competir amb una gran superfície en volum però poden compartir en producte, en ofici i en tracta.

00:48:38: I malgrat tot la història encara no està del tot escrita.

00:48:41: Quan hem dit casa Daniel busca relleu.

00:48:44: Bueno jo ja vull comentar-te una miqueta abans al començament.

00:48:47: Ja he tingut

00:48:48: tres visites que jo crec que lligarem bé

00:48:52: perquè ha de ser... i

00:48:53: sobretot és algú que vol seguir,

00:48:56: vol vindre

00:48:57: d'altres

00:48:58: mesos abans

00:48:59: per veure com treballem, vindrà a treballar

00:49:01: tres mesos Abans?

00:49:03: per aprendre bé tal com ho estem fent, perquè hi hagi una continuïtat.

00:49:07: Perquè és que un local i un negoci d'un poble... si avui se diu Casa Daniel, el Tanques i demà es diu Casa Papí, tothom nou, gent nova, producte nou, això és una miqueta..., la gent m'hi carrega així amb això.

00:49:22: Jo crec que

00:49:24: si fem una continuitat així

00:49:25: ho seguirem aguantant.

00:49:27: Espero, espero jo tinc ganes de això.

00:49:29: Nosaltres no sé com anirà però El meu tinc ganes que seguegi.

00:49:33: El teu, a més, és un espai tancat, el nostre, al meu cas, és casa meva... És molt difícil perquè, clar..., jo, a dalt a l'entresoli, tinc el paper i les bosses, el producte, les bosses de tempest al buit, la mòquina del moldropebre, els pebres... Això ja em vedeix una espai que dius... No ho pots separar, no és una cosa que diguis, posem tires cortines?

00:49:51: No pots!

00:49:52: Llavors, clar, el meu és molt més difícil.

00:49:56: Més en sí, la continuïtat, no, perquè els meus fills han estudiat, ells tenen la seva feina I ja està, va dir... Si això és el que dèiem sempre.

00:50:04: Si això hagués sigut una cosa que haguessis dit... Hòstia!

00:50:06: És que això ho hem de conservar perquè és que dona, dona, doni!

00:50:11: La cua hauria d'arribar-se a l'ou?

00:50:13: Però si els costatges ja m'estan d'explicar abans tot això la gent va i ve, porta i desporta.

00:50:19: Llavors quan terebo al moment dius que he de fer, doncs que heu de fer... Tinc los meus anys cotitzats I també em toca com a molts altres gens.

00:50:27: Ens toca tots tres, com la gent normal del món

00:50:30: mundial.

00:50:31: Que li arribi el seu moment i diuen... Jo ja he treballat el que he treballar i en tinc prou.

00:50:35: Ara es trobem... Molts dies te trobes amb gent de la colla?

00:50:39: Ja

00:50:40: ho estic!

00:50:41: Jo l'hem passat!

00:50:41: Jo m'ho joviro demà!

00:50:42: La setmana que ve, jo

00:50:43: l'he jovit a tothom.

00:50:45: Només anem a quedar-nos quatre autònomes.

00:50:49: Jo crec si podem arribar a jubilar-les com tots i

00:50:53: la vaig seguir adeu.

00:50:54: L'últim tècara a la porta, un tall.

00:50:56: I em trobo igual... Mira, ma germana ja fa temps que tenia que estar jubilada.

00:50:59: A mi em toca ara i l'ha aguantat el que ha pogut, i ara també hem de dir què trobo.

00:51:04: Les dues xiquetes, les meves, vull dir... Hi ha totes dues treballen a fora i ja no han volguts apagar-les perquè d'això els demà germana exactament igual.

00:51:14: Quan t'aveu un autònom que si et fa mal la canva és d'estallir.

00:51:17: Si et fa mala monya que has d'estar alli una mica de talles d'astallir, tot això diuen... ...més de vacances, pagues ponts o productes... ...i s'han d'allosar i tot això és

00:51:28: història.

00:51:30: La històia de les tres carniceries de la selva no va només de carn, va de jubilacions,... ...de fills que trien altres camins..., ...d'autònoms que no poden permetre una baixa,... ...da botigues que necessiten moltes hores per funcionar... ...I d'un poble que potser sense donar-se'n està a punt de perdre... ...una part del seu passatge cotidià.

00:51:49: Perquè els oficis també formen part de la memòria d'on poble".

00:51:52: i a la selva del camp, aquesta memòria té molts anys.

00:51:56: Han Daniel Vilalta de Casadaniel, en Miquel Revascall de Carnisseria Pepita... ...i l'Anton Ferraté de Calentón abaixaran la parciana?

00:52:05: I davant d'aquest fet tan insòlit entre la població plant una pregunta!

00:52:10: I ara

00:52:10: què?!

00:52:28: El primer cas que has de

00:52:40: dir és

00:52:41: Rambla-Cinquataquatre amb Anna

00:52:44: Morgades Valldósero.

00:52:47: Ostres!

00:52:48: Ramble-Cincuantaquatre

00:52:50: en Marta

00:53:12: La solució.

00:53:14: Si un quilo i mig de

00:53:15: cerdines val un euro

00:53:17: i mig,

00:53:18: vol dir que un kilo de cardines

00:53:20: val

00:53:21: senzillament

00:53:22: un euro.

00:53:23: Com que una dotsera i mitja de quilos són... d'avans hem reonat, tindrem que una dutzena i mitja de quilos d'aquestes sardines valen d'euros.

00:53:44: Així la solució correcta

00:53:47: és...

00:54:08: La cartellera es renova amb Tiempo de Victoria, un mataurola

00:54:11: que és la peça

00:54:12: clau per garantir

00:54:13: l'èxit del

00:54:13: desembarcament de Normandia.

00:54:15: També arriba a la catalana Tenit, una nena es mou lliure pels boscos al Montseny i allà es troba en una dona que tothom pren per bruixa.

00:54:23: Hi ha Coyote versus Acme

00:54:25: el conegut dibuixanimat denuncia a la companyia... ...que el

00:54:28: porta a fracassar

00:54:29: a l'objectiu de

00:54:29: caçar el correcamí.

00:54:33: El tiempo

00:54:34: puede destruirnos

00:54:37: Churchill dice que es el mejor meteorólogo

00:54:39: del país.

00:54:39: Quiero una

00:54:40: previsión".

00:54:42: El servei meteorològic britànic reblan càrrec d'alaborar un pronòstic transcendental.

00:54:47: Les condicions climàtiques adverses podrien arruinar la major invasió marítima de la història, però qualsevol endarreriment podria fer...

00:54:54: ...que els

00:54:55: serveis intel·ligents i alemanys descobricin el pla.

00:55:01: La misèria, la fam i l'incultura.

00:55:07: I quan hi ha por has de buscar culpables.

00:55:10: Dones sols!

00:55:11: Vosaltres sabeu

00:55:12: quin nom

00:55:13: li van donar amb aquestes

00:55:15: dones?

00:55:16: Bruixes... Atenit, la nena del mateix nom es mou lliure pels boscos

00:55:22: del Montseny.

00:55:23: No li queda més remei un embaràs de risc obligat a la seva mare a guardar repòs.

00:55:27: Un dia mentre busca el gos es troba en Làvia Perona una dona que viu

00:55:31: aïllada

00:55:31: i aquí tothom pren per bruixa la tenita es convertirà en la seva aprenenta, mentre confet inesperat

00:55:37: s'accejarà

00:55:38: al seu món i l'obligarà

00:55:39: a fer-se gran abans de temps.

00:56:01: Coyote versus Acme explica com,

00:56:03: després que tots els productes fabricats per la companyia

00:56:06: li surti malament intentant atrapar el correc a mints... Guai E.Coyote

00:56:10: decideix

00:56:11: demandar-la.

00:56:12: Per

00:56:12: fer-ho, contracta un advocat humà no gaire exitós.

00:56:15: El fet de descobrir

00:56:16: que el cap del seu antic bufet és el director general d'Acme encara animarà més al lletrat aconseguir la

00:56:22: victòria.

00:56:24: Vengo por lo de pasar

00:56:26: sin pantalones.

00:56:31: Continuts en xarxa!

00:56:39: La xarxa de comunicació local