Rambla 54 | 21/09/2026

00:00:03: Molt bona tarda, Anna i equip.

00:00:06: Ja em perdonareu però estaré uns dies sense visitar Rambla-Cinquantaquatre perquè estic de ressaca musical!

00:00:14: He fet una immersió musical al mercat de música Viva David.

00:00:18: Des de la xarxa varen poder viure en directe totes les actuacions a la plaça major, divendres i dissabte ens hi van acompanyar d'amperalboi el convoy mamaduxa liacali que era l'Aoth ginestar bayuca i diumenge Ai, diumengeana!

00:00:34: La cirereta del pastís amb l'astre intercomarcal Kimi Portet el creador de la sintonia del programa.

00:00:40: La plaça major plena de goma-goma.

00:00:43: La gent entregada des del minut zero i un Kimi acompanyat de la seva banda que ho va donar tot i més a casa seva.

00:00:52: El tret de sortida va ser en Montserrat que ja van llançar amb la nostra sintonía, la Rambla Quin gust.

00:00:59: Quins gusts t'han escoltant directe a la Rambla amb tot el públic cantant-la?

00:01:03: Com podeu veure, estic de bona ressaca musical i avui passejaré per la Ramba!

00:01:12: Ivan, quina enveja no, la Gisela?

00:01:14: Francament sí...

00:01:15: Ei que quan estaven en directa, en ple concert del Kimi Portet em va enviar un audio d'aquest moment que diu, del moment públic, i és brutal.

00:01:24: El posem?

00:01:25: Som-hi.

00:01:34: Definitivament Com va dir el mateix Quimi Portet des de l'escenari del Mercat de Música Viva David, que és una cançó boníssima.

00:01:41: Quina sort que tenim!

00:01:51: Hola...

00:01:52: Doncs la veritat és que serà un honor que feu servir

00:01:54: la Rambla com a sintonia del vostre programa Rambles,

00:01:58: cinc-quanta-quadra.

00:01:59: Salut i per molts anys.

00:02:18: Juan, tu ets un home molt de normes?

00:02:22: Bueno, pues como todo mundo... Según me voy haciendo mayor, me voy haciendo más formal y una vez mas como todo el mundo yo creo Cuando eres adolescente y eres más joven, pues siempre te gusta ir un poco al límite.

00:02:35: Y eso como un perro llorándote a ver hasta dónde puede llegar y que le salga bien... Pues eso creo que todo el mundo busca un poco ir del límit de las normas para pasarlo bien, para entender pero bueno ahora me voy haciendo mayor ya tengo ganas así que cada vez soy más de respetar todas las normes muy bien

00:02:54: T'ho dic perquè durant molt de temps a Barcelona ens vas estar dient totes les que havíem de respectar el transport públic, deixar sortir abans d'entrar al metro no costar-nos a les vies, respectar els seients dels esbats del bus o sempre, sempre, pagar el billet de transport arris de ser crospit per una planta carnivora.

00:03:14: No sé si va ser idea teva això de la planta.

00:03:16: Pues mira... ¿De este proyecto hace años...?

00:03:20: Ya llovió.

00:03:21: Sí, dos mil diecisete.

00:03:23: Pues mira no me acordaba y no recuerdo exactamente de dónde sale esa idea de la planta pero bueno a mí me gusta mucho la ironía el humor y un poco el mundo absurdo entonces huele o tiene pinta que puede haber sido idea mía porque queríamos también... A mi me parece que es muy fácil meter ideas a través del humor sobre todo mensajes un poco tan entre comies aburridos, como esto que la gente puede decir... No me mareis con vuestras cosas.

00:03:50: Pero si lo haces con ironía o con gracia hoy casi de una manera narrativa, casi guionizado como una película o algo así..., que digas, no quiero que me coman la planta carnívora en el metro por no cederle asiento".

00:04:01: Amb La Carme, que és un nom molt típic català, que s'escrivia però amb K i em va final jugant amb un joc de paraules que amb El Carme.

00:04:12: Sí, sí, a més m'encanten los juegos de palabras.

00:04:14: O sea, eso fue genial.

00:04:16: Juaní, com acaba una estúdia fent una campanya cívica de transport a Barcelona?

00:04:24: Bueno, son cosas destas del siglo XXI.

00:04:27: Todo está interconectado porque aquí en Barcelona tengo muchos amigos y amigas ilustradores buenísimos que podían haberlo hecho perfectamente me decían ellos de broma... ¿Qué cabrón te llamaron a ti para esto y no nos llamaron nosotros?

00:04:44: Bueno, yo creo que realmente tiene más que ver con mi trabajo gráficamente.

00:04:48: Es amable, es fácil de consumir por decirlo así y no es demasiado invasivo entonces... Yo creo que me llamaron un poco la imagen gráfica que hacía en ese momento ya te digo como muy fable es elegante o sea la puedes poner en sitio si no queda demasiado publicitario pero también manda un mensaje más o menos divertido a más o menos todos los públics Yo creo que fue más por ahí, me tocó hacer la campaña.

00:05:15: Això va ser l'any de setembre.

00:05:18: En paral·lel aquell any també vas començar a fer dibuixos de gran format murals i de fet entens... Ho he vist a la teva web arreu del món.

00:05:27: Hi ha obres de Juan Díaz faes a París, a Austín, a Guanzú, a Seul..., a Barcelona

00:05:35: no?

00:05:35: No, mira, a Barcelona, a pesar d'aquesta és una ciutat que té una cultura molt amplia del muralisme o el art urbano coincide que no tengo ningún muro aquí, así que aprovecho esta ventanita de la información para mandar un mensaje.

00:05:48: Barceloneses y barceloresas... Si tenéis un muro agradable, llámenme el número que aparece en vuestras pantallas".

00:05:57: Doncs fem aquesta crida a veure si trobem una paret on deixar dibuixar

00:06:04: una barda.

00:06:04: Sería

00:06:05: bonito encontrar una pared gracias al radio.

00:06:08: Seria una bona historia farem una crida El que sí que fas avui d'aquí a tot just vint minuts és inaugurar una petita mostra del teu art a la galeria Contràs de Barcelona.

00:06:23: Veig aquí els teus dibuixos, la ceràmica també, una escultura... Ets un artista així com molt polifacètic, ho toques una mica tot?

00:06:36: Sí, soy culo inquieto o inquietó pero me gusta dentro de la gráfica probar y tocar todo lo que pueda, por mi manera de ser soy así bastante disperso en el buen sentido y en el mal sentido.

00:06:49: A la hora de crear es muy útil no me gusta mucho cerrarme porque me aburro a mí mismo y creo que además puede hacer que la gente que le consume mi trabajo se aburra.

00:06:59: Así que me atrae mucho probar diferentes técnicas, diferentes maneras de contarlo mismo... Siempre que cuento historias Hay un porcentaje que me invento.

00:07:10: Me lo dice mi novia, pero eso no pasó y dije ya... No luego queriendo, luego sin querer, pero me parece más interesante para el que escucha la historia.

00:07:18: Entonces digo si total le da igual ese porcentage de mentirigía no afecte a la realidad del mensaje ¿no?

00:07:24: Pero hace la historia un poco más emocionante pues con el arte o con el trabajo gráfico me pasa lo mismo.

00:07:30: Intento meterle siempre un pequeño porcentatge de novedad o de invención Podemos contarla de manera diferente.

00:07:39: Però sí que tot està ple d'aquests personatges tan característics, formes geomètriques amb uns ulls grans i rodons, un imbèndio somriure... Aprofito que et tinc aquí al davant perquè, efectivament, són unes figures molt simpàtiques abans ho deies en la Carme.

00:07:55: Qui són aquests dius?

00:07:58: Bueno, és bastant complex per definir-ho, però sí que és un resumen inevitablemente de mi manera de ser.

00:08:06: Yo soy por naturaleza, soy un feliciano y intento estar siempre de risa, siempre pasándome lo bien con más o menos poco respeto a todo en general, en el sentido de preocuparme ni exceso por las cosas... Y cualquier artista cuando hace su trabajo hay un porcentaje muy alto que transmite parte de sí mismo en la obra entonces en mi caso son casi como estados de ánimo puntuales que cuando los estoy haciendo En este trabajo en concreto, no el de esta exposición sino la parte más artística precisamente en el dos mil diecisiete cuando el proyecto De La Carma di un salto o me metieron o me Metí en también poco el mundo de la ilustración por el Mundo del Arte.

00:08:50: La ilustración es un trabajo así un poco mas mercenario en el sentido que hay un cliente, hay una necesidad, la cubres lo resuelves... El arte és un poco al revés.

00:08:59: No hay clientes ¿Haces lo que te sale, lo que buscas en ese momento?

00:09:04: Y luego el cliente supuestamente aparece.

00:09:07: Entonces cuando empecé a hacer trabajos más artísticos o proyectos más personales me puse algunas limitaciones creativas para no aburrirme a mí mismo y ponerme un poco ejercicios de búsqueda.

00:09:21: A ver si puedo contar lo que me apetezcan cada momento... sin caer en los trucos que conocía del mundo de la ilustración.

00:09:28: En trucos cromáticos, de composición... Eso es un color aquí y funciona.

00:09:33: Estoy a favoré pero como ejercicio creativo me lo puse a mí mismo para intentar desarrollar un lenguaje.

00:09:39: Y cada vez que aprendes un lengueje empiezas con frases muy básicas.

00:09:44: Hola, me llamo Juan y luego poco a poco ya vas soltándote incluso al no decir hola, me llama Juan dice ¿Qué pasa?

00:09:50: Aquí Juan o cada uno lo dirá cómo le dé la gana entonces mi trabajo sobre todo con una tinta, intento trabajar en negro.

00:10:02: Con el color del fondo o del material que toque en cada caso y es un poco para no irme por los cerros de VDA y decir, acuérdate que no te compliques aquí así que estudie vellas artes entonces técnicamente tengo los recursos a lo mejor para hacer algo más complejo pero no me apetece precisamente porque entendí que... Para mí quise entender que el arte era un lenguaje distinto del de la ilustración, y de ahí surgieron estos personajes.

00:10:30: Yo siempre fui figurativo entonces el elemento básico de la figuración que definí en humano son sobre todo la mirada y en este caso es la boca.

00:10:39: Entonces dos círculos y un palo inevitablemente lo ve a alguien y humaniza al objeto al que le pongas dos circulos y un pano.

00:10:45: Y entonces estos personajes vienen más escapando de mi parte del mundo de la Ilustración y del diseño gráfico intentando desarrollar un lenguaje que ya llevo diez años, haré el año que viene.

00:10:59: Trabajando sólo técnicamente con negro y limitaciones técnicas.

00:11:04: Deies dos rodones i un pal.

00:11:06: Un pal sempre dibuixant on somriure no n'hi ha cap que estigui enfadat?

00:11:10: Enfadados hay pocos... ¿Hay alguno...?

00:11:14: No en esta exposición.

00:11:15: Bueno, a lo mejor sí que hay algún secreto por ahí escondido.

00:11:17: Ahora desde aquí me la estoy viendo uno neutro, pero está neutro Esto tiene dos por qué.

00:11:25: El primero y menos romántico, menos bucólico es porque hice muchos cuadros con alguna expresión triste o alguna expresió enfadada... Y la gente me decía que me encanta el cuadro pero me lo puedes poner contento.

00:11:43: Digo, ¿estaba así cuando lo pinté?

00:11:47: No se puede cambiar!

00:11:49: Hice ya, pero es que el Jolo si lo voy a poner en el salón de mi casa no me apetece poner una cara triste.

00:11:55: Entonces por eso te digo que es menos romántica esa respuesta y sí que hago aparte porque el objetivo es estar más veces bien que mal entonces por eso hay más personajes sonrientes que no I la part més bucòlica i bonita, més poètica... Això és el de Ciró.

00:12:15: No hago personajes tristes porque la idea es no estar triste y cuando estoy triste en vez de dibujar me voy a dar un paseo al play entonces me pongo contento y puedo volver a pintar.

00:12:24: Y salen los alegres".

00:12:26: Escolta, a banda del dibuix petit gran evis ceràmica ja ho he dit també escultura resulta que també t'interessa la música?

00:12:36: i que ets el cantant de Los Canotipos, que és un grup que surgeix gairebé per casualitat.

00:12:43: Sí...

00:12:43: I que esteu a punt d'amorir d'èxit.

00:12:45: Explica'ns una mica qui sou i què feu?

00:12:48: Bueno, Los Canotypos es un grupo de música que surge en el pueblo y yo me fui a vivir en pueblos capando las ciudades para buscar esa parte de introspección y decir oye por suerte va bien en el mundo del arte no necesito tanto estar en Ciudades Grandes conocer a gente que me conozcan, me retiro un poco y así me puedo dar más tiempo a mí mismo.

00:13:10: Y lo que pasó es que al principio tenía miedo de aburrirme.

00:13:15: Quiero ir a un pueblo pero cuando vas al pueblo dices... A ver si me voy a aburrer porque aquí hay menos cosas para hacer.

00:13:20: Entonces monté un grupo en el pueblo pues por estar un poco entretenidos yo toco mal o muy mal.

00:13:28: Me junté con otro que toca mal también.

00:13:31: Pero por suerte pudimos engañar a otros dos o tres que tocan bastante bien, que toquen muy bien.

00:13:37: De hecho son medio profesionales y claro si metes ingredientes buenos en el arroz pues da igual que seas buena cocinera o no que te va salir mejor que si echas ingredientes malos entonces bueno el grupo empezó a sonar bien luego artísticamente tiene algo interesante que es el hecho de juntar profesionales con no profesionales casi desde un punto de vista creativo es muy interesante porque En general, cualquier persona que se dedique a cualquier ámbito... ...se rodea de gente más o menos de su mismo nivel.

00:14:08: Cuando empezamos algo nuestros amigos o nuestros compis son del mismo nivel pues si soy amateur en el tennis voy a jugar con gente de mi mismo nivel porque me coge uno bueno y me destroza entonces ya media que te vas haciendo profesional vas jugando con gente tu nivel pero en este caso... ...gente muy buena, músicos muy buenos están tocando y componiendo con músicos malos Bueno, ni siquiera músicos.

00:14:31: O sea que imagínate... Entonces es un compendio así bonito de la valentía del que no sabe con el conocimiento del que sabe y salen cosas distintas porque pues músicos buenos como muy buenos va a salir música muy buena.

00:14:45: Músicos normales como músicos normalos van a salir musica normal.

00:14:48: Música malos com músicos malos va a sortir música aparentemente a priori mala pero músicos muy buenos con músicos más malos no sabes muy bien lo que va a seguir entonces todo lo que es crear o aportar algo nuevo A mi, a nivell personal me atrae mucho.

00:15:02: Y luego estamos viendo que también a la gente que viene a vernos los conciertos y eso no sabe muy bien... Ahora ya vas sabiendo lo que va pero al principio dicen, no sé si son buenos o es un messión malos, pero me estoy pasando bien.

00:15:12: Neva a dir, ho esteu patentant?

00:15:14: Que de fet us esteu plantejant allò que fan els grans artistes d'Aixemo en el moment... Sin

00:15:19: morir als joves i sin arrugues.

00:15:21: Bueno, no és... Estamos pensando en decir porque claro la cosa se está poniendo no seria tampoco es que vayamos a tocar en un estadio fútbol, pero llegó un momento que empezamos a hablar de cosas serias y nosotros no queremos hablar de cosa seria.

00:15:37: Es como decir, oye, que hay ensayo... Hay que mejorar este arreglo, el sonido del tema es... ¿Qué tal?

00:15:44: ¿A qué precio cobramos las entradas?

00:15:45: Cosas así serias o aburridas que no estaban en el origen del montar un grupo de música o de juntarnos a tocar, ni siquiera montaron grupo de musica.

00:15:54: Entonces estamos planteándonos el decir ¡Oye!

00:15:56: ¿Qué pasa si...?

00:15:58: estamos sacando el tercer disco ahora y decir, una trilogía es bastante serio.

00:16:02: Todos en vinilo muy fetichista todo muy diseñín entonces... Estamos pensando eso ¿Qué pasaría si morimos jóvenes?

00:16:11: De hecho tenemos un tema que se llama Muchas gracias por venir Que es como la despedida Es como que ya estás en tu lecho de muerte a todos les das las gracias por haber... A todos hablamos un poco de todos los sitios donde tocábamos La gente que vino con ciertos bla-bla Y esa estábamos pensando tocarla solo una vez y que sea en el último concierto.

00:16:30: Ya ves que no hay ninguna intención musical, todo esto es casi un teatrillo o algo artístico, creativo...

00:16:37: Ets molt artista i molt creatiu però també tens una base teòrica molt important, una mica renaixantista tu

00:16:46: eh?

00:16:46: Me gusta, me gusta sí, sí

00:16:48: Has tingut temps d'investigar com deia a nivell teòric tot el tema del procés creatiu

00:16:54: Sí De hoy hice en el dos mil al dos mil cinco, hice bellas artes en Salamanca.

00:17:01: Y luego quería seguir estudiando porque me di cuenta que me gustaba aprender y todavía eres joven ahí y tienes más o menos tiempo... Entonces he hecho un doctorado sobre creatividad, investigué el proceso creativo por qué siempre me gusto mucho.

00:17:15: La gente me decía de pequeño eso pues tenía muchas ideas o que era multivertil o creativo como lo llamemos ¿De dónde viene?

00:17:25: Se nace, se hace.

00:17:26: Se puede enseñar y aprender... Y mi tesis iba de eso.

00:17:31: Estudié si la creatividad se podía aprender y por lo tanto sí se podía enseñar.

00:17:36: Y al revés sí se podría enseñar, y por los tantos sí se podía aprender.

00:17:40: Y luego también en otra parte del doctorado investigué si un pensamiento creativo mejora la calidad de vida.

00:17:48: A veces no pero en general, porque la creatividad no deja ser un sistema de resolució, de problemes.

00:17:56: El que tiene más recursos y más posibles soluciones puede fallar también pero tienes más entonces siempre es mejor que el que tenga menos.

00:18:05: Y daba clase... De bastantes años clase de creatividad bueno a gente jove ni niños o niñas pero también agente mayor adultos, agente ajubilada pues eso en principio no nos preocupamos tanto de educarlos en creatividad porque ya parece que está hecho la receta ja està hecha y entonces ya no hay mucho más que tocar ahí.

00:18:25: Pero bueno, es muy interesante para gente adulta... No, gente mayor perdón, desarrollar el pensamiento curativo porque son los que tienen tiempo y dicen yo me levanto por la mañana pues en vez de salir a dar un paso y tomar dieciocho cafés voy a tener ideas o a... Bueno era divertido por ejemplo les obligaba a robar algo

00:18:49: Es muy trancado, es muy poc karma.

00:18:52: Con la primera pregunta que me hacías... No pero claro entonces se les ponía en un brete porque no os robaron banco, pero sí tenían que traer algo que hubiesen urtado a clase.

00:19:01: Pero puede ser una uva, el sobrecito de café de un bar, no hace falta hacer el mal.

00:19:06: Pero exponerles situaciones poco comunes o a lo mejor tenían que trae fotografía ahora cuando se llevaban las cámaras... No, les compactes.

00:19:18: Eran las compactas de aquella y decir... Oye pues todo lo naranja que veáis a la semana que viene tenéis que fotografiarlo entonces teníamos una lista de cosas naranjas ejercicios creativos tenéis todos los días a casa por caminos distintos y registrarlos en tal.

00:19:35: Tenéis que llevar una libreta y dibujar.

00:19:37: Bueno eran ejercidos creativos y servía para desarrollarse un poco el pensamiento creativo.

00:19:42: I amb tot això, amb l'experiència i amb la teoria ¿N'has acabat traient l'entrallat d'on venen les idees o com a mínim de on venen las tevas ideas?

00:19:52: No, eso es bastante difícil y complejo.

00:19:54: Si tuvies esa respuesta, hubiese sacado un libro que estaría traducido a ciento veintisiete idiomas seguramente... Entonces no sé tanto de dónde vienen pero me gusta mucho registrarlas y tener libretas con ideas, papelitos, servietas porque luego me gusta mucho buscarlas Entonces, me gusta mucho pensar dónde están guardadas las ideas para poder ir a ellas cuando les necesite.

00:20:22: Muchas veces los famosos bloqueos creativos existen obviamente pero en vez de esperar que venga el ideón puedes abrir un cajón y decirle ¿a ver cuántas ideas tengo aquí?

00:20:32: Ah mira pues es como el que se te olvido de hacer la compra pero encontraste una lata de bonito ahí dices ¡boh!

00:20:38: Me da vida esta latita de bonito Entonces, no es tanto de dónde vienen que eso es complejo pero porque vienen en muchos sitios y obviamente la clave ser creativo y tener ideas es casi como los idiomas.

00:20:50: Es querer ser creativos entonces si te acostumbras yo ya lo tengo interiorizado pero si todos los días por la mañana dices usted voy a ser creativa hoy y te obligas a hacer juegos de palabras a ir por caminos distintos a tener ideas absurdas, a hacer xistes cada poco hasta todo el rato teniendo ideas es mucho más fácil tenerlas porque es como el músculo del brazo pues si lo utilizas todo el pues lo tienes entrenado.

00:21:13: Entonces, más que de dónde vienen es acostumbrarte a hacerlas y guardarlas en sitios que te acuerdes luego donde están.

00:21:19: Juan, doncs esperem tornar a parlar amb tu aviat un altre dia d'un moment gràcies per venir.

00:21:26: Nada, gracias a vosotros.

00:21:34: Doncs va, guàrdia, què has de fer aquí, un favor?

00:21:36: Legitem la teva veu però ho has de llegir amb l'ocutor de ràdio eh!

00:21:41: Fala res...

00:21:43: Som-hi, guárdia Quedem a la Rambla, a la rambla cincuart de quatre.

00:21:47: Molt bé!

00:21:48: Ja estàs!

00:22:18: Imagineu-vos que la Catalunya de mitjans del segle XIX encara no hi havia cotxes ni motos i la bicicleta tot just començarà a fer-se un lloc unes dècades més tard per moure's d'un poble o un altre als carruatges i els animals de tir eren els grans protagonistes i entre aquests vehicles n'hi havia un que destacava especialment la tartana Un carruatge de dues rodes, amb una coberta d'alona o tendal i habitualment tancat per darrere en una porta.

00:22:48: La seva funció, transportar persones i també petites càrregues ho explica Jordi Gili, de Mics del Prat.

00:22:56: En definitiva no és res més que un carret, un carro petit generalment

00:23:02: per un

00:23:03: animal doncs també... més petit com el tipic cavall de tiro amb uns seients, generalment a banda i banda.

00:23:16: I amb una vela.

00:23:20: A partir d'aquí hi havia de més senzilles... Aquí, per exemple, hi havia la tartana de Camp Bonic que era molt maca.

00:23:29: Era una tartana que la part darrere estava tancada en una porta amb unes vidrieres, amb els seients entapissats

00:23:40: Durant dècades les tartanes van ser un dels vehicles de tracció animal més habituals, tant a les zones rurals com a les urbanes de Catalunya, al País Valencià i les Silles Balears.

00:23:52: A Barcelona hi ha els municipis del Vultán van tenir un paper important en els desplaçaments especialment abans de la generalització del ferrocarril, el tramvia... I més endavant, als vehicles a motor.

00:24:04: Fundamentalment la tardana es feia servir com per això que amb el cotxe Pensa que la majoria de gent, molta gent d'aquí ho faig i vivien en cases de pagès.

00:24:14: I aleshores per venir el poble, per venir a comprar o per anar al metge del bloc que sigui... O per venir missa dels domenges o per allà a l'artesar.

00:24:27: Desfeia servir la tartana, de fet.

00:24:29: L'artesar hi havia unes quadres, hi havia uns pàrquins per... per guardar-la, posar les tartanes i fonamentalment no tant per posar els tartanes sinó per posant

00:24:43: el cavall

00:24:44: que si plovia o feia fred que estigués migueta com més

00:24:47: arrecerat.

00:24:48: Avui evidentment ja no les trobem circulant com a mitja de transport però és molt probable que n'hagi o vist alguna perquè la tartana ha sobreviscut el pas del temps com una peça de patrimoni etnològic.

00:25:00: Encara avui es pot veure en festes tradicionals, com els tres tombs i amb diferents desfilades i celebracions històriques I al Prat de Llobregat aquesta tradició continua ben viva.

00:25:20: Cada any, carros i carruatges tirats per cavalls recorren els carrers del municipi en una jornada acompanyada de música, gegants i activitats per a tota la família Es tracta de l'Aplec de la Tartana, una festa que mira enrere per recordar com era la vida quan els cavalls, els carros i les tartanes eren imprescindibles per moure persones i mercaderies però també serveix per reivindicar el passat i el present agrícola del Prat.

00:25:49: En guany l'Aplec de la Tartana es celebrarà diumenge, d'iuit d'octubre, La seva trantena edició.

00:25:55: Els voltants de la granja de la Ricarda aplegaran títats locals com Amics del Prat, qui l'organitza i ciutadania que ja té marcada aquesta cita al calendari anual, Jordi Gili, de talla a l'origen de l'aplec De la tartana.

00:26:10: La idea va ser doncs reunir els deu o doig pegesos que encara hi hagués en aquell moment que tenien tartana i que tenia

00:26:20: cavall,

00:26:20: o tenia animal.

00:26:22: I aleshores feia un recorregut per a totes aquestes cases de pagès, a cada una d'aquestes cases donals-hi unes ouques d'aquestes... I al final això anà a petar l'antiga granja de la Ricarda i allà fer un dinar.

00:26:43: I aleshores diumam!

00:26:45: Per què no li diem això?

00:26:47: La plec de la tartana.

00:26:49: perquè si surt bé, a la millor és una festa per reivindicar l'agricultura i pel passar... per reibindicar el passat agrícola del Prat.

00:26:58: I podem repetir-ho.

00:27:01: Perquè llavors això es diria que això estaria bé quan ho feien allà, a l'antiga granja de la Ricarda hi havia una era molt maca, que era una era enrejulada, per tant, que per ballar sardanes anar molt bé i tal, ni home.

00:27:20: Doncs mira, podríem fer una ballada a Cerdanes també.

00:27:23: Llavors hi vam afegir una ballar de Cerdane's... I ja es va organitzar millor el tema del suministrament, del dinar i tal i qualsevol, sempre pràcticament al menú del dinars sempre saps el mateix amb monjetes en botifarra i cancel·lada.

00:27:38: I després alguna postre i ja està!

00:27:40: I aquest any per exemple com que celebrem el trentè aniversari, bueno volem fer-ho... una miqueta més ampli, el programa.

00:27:49: I hem vist l'èxit de l'any passat que vam fer un concert després de dinar allò per acabar la miquete sobre taula.

00:27:59: Doncs aquest any hi haurà al grup d'August Pilprat...

00:28:02: A més, la Fira Bícola Arrasta Prat és una altra oportunitat de poder gaudir-les gràcies a la col·lecció etnològica de la família Puig Casas que reuneix eines, estris i objectes cotidians de la pagècia del Delta del Llobregat de finals del segle XIX a mitjans del seglavin.

00:28:21: Agosti Casas és un dels membres de la familia

00:28:24: El tema és mantenir

00:28:25: aquesta...

00:28:26: el poder imitar amb les materials que hi ha, doncs tant els tatanes com alguns aparells, que es relacionés al volcàm.

00:28:35: El

00:28:36: plat

00:28:37: abans era absurdament agrícola per passar després a molt industrial, per passar-se ara serveis i punts suspensius, no?

00:28:47: Amb tot, la Tartana s'ha convertit en un testimoni d'una manera de viure que ja forma part de la nostra història.

00:28:53: Un vehicle que ens parla del passat agrícola dels camins i dels pobles d'abans però que encara avui torna als carrers per recordar-nos d'on venim.

00:29:16: que col·lideixi

00:29:17: una antiga

00:29:18: d'allò.

00:29:19: Per tant, no és el volumetrià d'una tartanesa igual com a una foneta... Simplement, que la Soloneta el posa a deixar molt de temps i el tractarà que la vas a buscar com que no has fet servir amb X dies i mesos anys, doncs gràcies per agornir-la, netejar-la... I mantenir-lo.

00:29:36: I és precisament en festes com les que encara avui dia se celebren arreu del país on aquest patrimoni deixa de ser només un record i es converteix en una tradició viva.

00:29:57: Hola Anna!

00:29:58: Soc la Rússio Sant Eufemia d'Alpretradiu Quin plaer saludar-te en aquesta nova aventura radiofònica, el Ramble cincuantacuatre.

00:30:07: Espero que hagueu gaudit molt del reportatge sobre les tartanes i de la seva història.

00:30:13: No sé què t'ha semblat a Tuana?

00:30:15: Aquí al Prat ja sabeu que som molt de tradicions si també de posar en valor les nostres arrels pageses.

00:30:22: A més

00:30:23: avui us vull recomanar venir a visitar els nostres espais naturals.

00:30:26: Jo sempre que tinc temps lliure gaudeixo molt fent una passejada i escoltant els diferents ocells que hi eviten.

00:30:34: Esteu tots convidats, adeu!

00:31:02: Continuem amb els mostrejos.

00:31:05: La setmana passada ja vam deixar gairebé finiquitat a la Veremme de l'any d'octubre,

00:31:12: ens quedem...

00:31:13: simplement ens quedarem en una parcel·la.

00:31:16: Avui dilluns de festa major hem fet mostreig i té pinta que fins a dijous no entrarem així però ja veiem el

00:31:25: final.

00:31:27: I si no passa

00:31:27: res, doncs aquesta setmana acabarem Veremmes!

00:31:31: La BNM de l'esquadra va començar

00:31:34: molt aviat, perquè vam començar

00:31:35: el doig d'agost.

00:31:37: Rècord històric del celler la Gravera

00:31:41: i per un atregantó continuarem... I acabarem una mica tard, perquè acabarem la setmana del XXI de setembre.

00:31:49: Però podria ser tan clar que era

00:31:51: molt més ràpida

00:31:52: tot i que hi ha hagut més d'un cap de setmana que hem tingut a veure-me.

00:31:56: Així que no res, continuem nosaltres fent treball de camp

00:32:02: D'un costat a l'altre,

00:32:04: per la Ram.

00:32:07: I amb un i el vent pel carri

00:32:09: de mà... Jo escolto Ram na cincuanta-quatre a Radiosultat de Badalona

00:32:24: Doncs com diu i canta l'Albert Fible avui Badalonegem perquè torna el Rambla.

00:32:31: El Martí Villegas, que és la nostra veu a Badalona, sinó per què ens porta un tema més badaloní que l'Apenya, per cert enhorabona a tots, Llanís del Mono o la Laia Mico, que avui és la gefa de producció indiscutible... ...per ressaca musical com escoltàvem de la Gisela.

00:32:48: Martí, ben tornat al Ramble.

00:32:51: Hola, catalana, bona tarda!

00:32:53: Avui, com deia, ens portes una història més badalonina impossible?

00:32:58: Doncs sí, us parlaré de l'Ismael Marín.

00:33:01: Un veïda llafia que gràcies a uns dissenys que podríem dir que són d'aquí lòmetre zero han llegat una marca de samarretes anomenada Badaloners.

00:33:10: Com us podeu imaginar aquest concepte té molt a veure amb la nostra ciutat.

00:33:13: Bàsicament l'Ismail va començar a fer disseny on combinava els noms dels barris de Badalona amb tipografies visuals molt conegudes a rota del món

00:33:22: A Badalona el vaig concebir com un projecte on jo podia ficar els meus descents.

00:33:31: Era un portfoli a Instagram, quan vaig començar.

00:33:36: Seguir altres artistes i dissenyadors sobretot dels Estats Units de Llatinoamèrica i m'agradava molt el rap.

00:33:42: I veia que ells pujaven els seus descents i jo em trobava estudiant descent gràfic... Quan vaig començar com al projectal del setembre.

00:33:50: I de tots aquests dissents inicials, ni va bé algun m'explicaves que va fer una especial fortuna.

00:33:58: Doncs sí, n'hi va haver un que m'agrada molt.

00:34:00: El disseny era simple la paraula Llafià, que és un dels barris de la ciutat al centre de la samarreta però escrit amb l'emítica tipografia de la marca de roba esportiva Fila.

00:34:10: Suposo que tots tenim el cap aquesta Efe d'acolor blanqui vermell o blau i vermell depenent del fons on estigui escrita.

00:34:17: Recordem de la Marca Fila aquest model va marcar certa tendència a la Ciutat i la gent d'altres parts de Badalona li demanava samarretes dels seus barris

00:34:26: Quan vaig començar i allò dels barris va pegar fort, la gent sempre em deia que jo et vull agafar alguna però jo no sóc d'allà fer-ho.

00:34:33: Jo no sóco de tal però vull tenir algú teu perquè em representa el que fas.

00:34:37: I llavors crec que l'idea per expandir-nos i també donar aquest missatge de que està bé com ser diferent, de que Badalona al final... No hi ha només una lectura a Badalone, hi ha moltes.

00:34:50: Home, de fet qui no voldria tenir un samarreto del seu barri?

00:34:55: Exacte.

00:34:55: Tot i que els Badalonins diuen en orgull, que són d'aquesta ciutat també ho fan amb els seus propis barris.

00:35:01: Des que hi ha diversos models de samarreta, l'Ismael explica que ha tingut compradors de tota mena fins i tot esportistes delit.

00:35:08: M'han comprat profes, gent al barri com jo, futbolistes també... És per exemple la Carlos Clark, que és d'ella fia.

00:35:17: I bé, no sé, educadors, un montón de gens super diferents però que tenen comú a això.

00:35:23: i que a banda d'aquests dissenys de barri tan xulos, l'Ismael també participa d'altres projectes.

00:35:29: Projectes musicals i esportius sempre amb aquesta filosofia una mica quilòmetre zero, de bàsquet per exemple com no?

00:35:37: Sí!

00:35:37: Amb un cantant que també s'identifica molt, com deies en projectes musical's... I aquesta cultura et podríem dir urbana.

00:35:44: Parlem de Valla Valle, És d'aquí al costat, és de Montgat.

00:35:47: L'Ismael es va encarregar de fer-li el disseny d'alguns logotips i també de samarretes... ...de merchandising musical.

00:35:54: Podríem dir que aquesta sinergia entre dissenyora i artista és del tot natural perquè els dos promouen aquest concepte de petit núclep però cadascú l'adecua a la seva pròpia realitat, al seu propi municipi podríem dir.

00:36:06: I abans d'això Badaloners també ha col·laborat amb Techno Hoopers uns creadors de contingut sobre bàsquet que també són d' aquí de Badalona.

00:36:13: I conjuntament van crear una samarreta amb motiu de les festes de maig, un disseny on van aglutinar molts elements de la ciutat cosa que l'Ismael vol seguir fent en un futur.

00:36:23: Agafar diferents elements de Badalona com pot ser el bàsquet, com pot fer el dimoni... coses de barri i no sé, també és que aquí hi ha molt dalt, també hi ha gent que és molt diferent però segur que tots tenen en comú al fet d'haver vingut a Badalone i també fer que la gent també sàpiga coses d'aquí

00:36:45: Tots els Badalunis sempre exhibiu a morgull aquest tema del bàsquet, també la cremada del dimoni com a grans símbols de la vostra ciutat.

00:36:52: Potser ara, després d'una campanya previa al Mundial de Futbol també incorporareu aquest esport.

00:36:56: El futbol no?

00:36:58: Sí sí, fa tota la pinta perquè tot recordem l'anunci de Dides que no sé si ho sap tothom però si no ho explico ràpidament el metge passat abans del mundial com deies a Dides va rodar un dels anuncis promocionals de la competició aquí a Badalona concretament a la pista verde de Llefià un punt de referència al barri on molts veïns i veïnes han passat d'anar a l'esquena de l'Àfrica.

00:37:48: vol potenciar aquest concepte i fer-lo protagonista a les seves samarretes.

00:37:53: Badalona és una ciutat que té una escena tan grafítica com de rap, bueno, esportiva, forta... I per què no?

00:38:00: Com promocionar-la i que és el que et dic.

00:38:04: No només hi ha que tenim una lectura amb aquesta visió meva que jo fico aquí en el rap doncs li donem la volta i juguem amb aquest significat

00:38:13: I al final, la veritat és que Badalonaers ja és una iniciativa que promou l'orgull pels barris de la ciutat i els veïns i veïnes.

00:38:21: Totalment, en el Ismael Treupit de Ceda Llafià i amb les seves samarretes vol aconseguir que els veins de Badalone se sentin orgullosos... ...de portar els seus barris o elements a la roba que vesteixen.

00:38:32: Fins no fa gaire diu això, s'amagava una mica.

00:38:35: Jo soc de Llaifià i quan jo no ho sabia.

00:38:38: Quan era petit no m'ho imaginava massa però és quan surts del barri que diuen tu ets d'ahir, però ho veuen com despectivament.

00:38:47: I jo crec que és el que et digui una mica... Si t'agrada el rap com a mi i saps que això de mostrar o ficar al mapa donets és molt important perquè estàs visibilitzant que hi ha algú missajant-ho, que hi té talent.

00:39:03: En resum, tal com diu l'Ismael Mola, portar el nom del teu barri al pit no hi ha document que ho descrigui millor que aquest?

00:39:11: El nom del teu barri al pit és com... Mira, jo tinc una camiseta de mi barri o tu no.

00:39:17: I això mola perquè la gent s'identifica.

00:39:19: Doncs Martí, una gran iniciativa aquesta molt original, això de fer samarretes que ens recorden amb orgull d'on venim?

00:39:26: Pels ullens Badalunins!

00:39:27: O no cal que siguin Badaluns si els ve de gust?

00:39:29: Martí qui tingui curiositat per veure on comprar alguna samarreta de l'Ismael on es poden trobar?

00:39:35: Molt fàcil, a la seva pàgina web Badaloners.com Allà apareixen tots els models disponibles amb talles i tota la pesca.

00:39:42: Martí, espera't un moment perquè la Laia Micó que normalment està arredera al vidre ha entrat a l'estudi avui va vestida de blanc negra i verd no sé si això et dona alguna pista...

00:39:53: Imagino que sí!

00:39:54: I ella volia fer un comentari sobre aquest tema.

00:39:57: Sí, hola, Martí.

00:39:58: Escolta, en parlem amb l'Ismael

00:40:00: i jo vull la meva samarreta del barri Alprobrés

00:40:04: Què és això?

00:40:04: He entrat

00:40:05: i he vist que només

00:40:05: hi havia quatre

00:40:06: barris.

00:40:07: Sí, de moment li van fer la petició a l'Ismael... que ha d'ampliar aquesta col·lecció de samarretes perquè realment hi ha molta gent dels barris aquí de Badalona, que se senten orfes una mica de samarreta.

00:40:19: Jo totalment

00:40:19: l'Anna em diu...

00:40:20: Ai,

00:40:20: entrevistem!

00:40:21: Que ja ho veuràs!

00:40:22: Que hi ha badaloners!

00:40:23: Quines samarretes més xules!

00:40:25: I he entrat a la pàgina web i dic home, dic

00:40:27: jo

00:40:27: què?!

00:40:27: Falta la seva!

00:40:28: Ja li pots estar dient el Ismael, que tenim aquí peticions de barris concrets i tot li ha arribat alguna petició d'algun altre municipi, que s'hagin interessat per aquesta experiència per fer la dels seus.

00:40:41: Des d'aquí faig una crida i la nova il·legia el tru.

00:40:44: Aquí tots aprofitem, ja

00:40:45: ho veus Martí?

00:40:47: No, però a mínim aquests dies, crec que amb la de la penya en tenim prou per anar ben orgullosos.

00:40:53: Sí, sí... Enhorabona a tots dos!

00:40:55: Moltes gràcies!

00:40:56: Avui estem de ressaca total.

00:40:57: Encara ens queda que hem d'anar a celebrar el set de la tarda.

00:41:01: Doncs mira, tenim una de ressacas musicals i l'altra que demà vindrà de resaca esportiva.

00:41:06: Ahir al martí demà no li toca.

00:41:09: Martí, doncs veig que Badalona és té molt camp per córrer.

00:41:12: Digue-li... si us plau a l'Ismael aquesta petició que li fem.

00:41:17: Moltíssimes gràcies per haver tornat aquí al Rambla, amb aquesta història tan simpàtica i tan necessària això de recuperar l'orgull d'on venim.

00:41:27: Fins a la propera!

00:41:28: Sí, sí.

00:41:29: Merci, fins a la progrés.

00:41:56: Escoltant,

00:41:56: Ramble, cinc quanta... Què podem dir més?

00:42:02: És que no sé de què se tracta.

00:42:04: Com que no saps de què es tracta?

00:42:05: Ni idea!

00:42:06: És un programa de coses xules.

00:42:32: A pocs metres de profunditat davant d'ella costa de Tarragona hi ha un vaixell que fa més de trent anys, que no navega, es diu La Dragonera amb seixanta cinc metres des l'hora descansa sobre el fons marí convertida en refugi de nombroses espècies i en un dels punts de bossets més coneguts de la ciutat però darrere d'aquest vaixell enfonsat hi ha una història que comença molt abans de la seva arribada al fons del mar.

00:43:03: L'any one mil novecent seisanta, l'adragonera sortia de les Draçanes Juliana Constructora Gijonesa era un vaixella mercant de càrrega construït per navegar i transportar mercaderies durant anys.

00:43:16: Va formar part de la flota mercant, però amb el pas del temps va quedar fora de ser bé i és precisament quan deixa de navegar què comença a la seva històlia més sorprenent a Tarragona, la Societat d'Exploració en Submarines, l'ACES, feia décades que treballava per conèixer millor el fons marí.

00:43:33: La idea era crear un espai que permetés protegir i estudiar la vida marina i alhora oferís un lloc interessant per practicar el submarinisme i van trobar una solució ben singular, convertir un vaixell que ja no tenia us en un escoll artificial L'adragonera va ser escollida per forma part d'aquest projecte, però abans d'enfonsar-la calia preparar-lo a consciència.

00:43:54: No es podia simplement agafar un baixell vell i llançar-ho al mar.

00:43:57: Es van retirar combustibles olis i altres materials contaminants.

00:44:01: També es van eliminar elements que podien representar un perill per el medi marí o per als submarinistes.

00:44:06: I una de les peces més importants del Baixell, el seu enorme motor, va ser extreta.

00:44:11: Avui aquest motor és conservat al museu del port de Tarragona Tot estava preparat i el nou de juliol d'E.M.

00:44:26: l'adregon era, va iniciar la seva última travesia, aquesta vegada però no havia de tornar a port.

00:44:32: Va ser enfonsada deliberadament davant de Tarragona en la zona que posteriorment formaria part del Parc Subaquati, que el baixell va quedar sobre un fons de sorra escorat cap avavor.

00:44:43: L'apartament es troba aproximadament als catorze metres i la més profunda arriba fins als vint-i-quatre i és aquí on comença la seva tercera vida, perquè l'adragonera ja no era un vaixell.

00:44:55: Era un nou hàbitat.

00:44:56: Amb el pas dels anys algues i altres organismes van començar a colonitzar-ne l'estructura i el vaixella es va convertir en refugi per a diferents espècies marines però aquesta història no només es pot explicar des de la superfície també es pot viure avui diferents activitats i immersions permetent als submarinistes acostar-se a les restes de l'Adragonera i descobrir-les de primera mà Un dels actors principals és la Societat d'Exploració en Submarines de Tarragona, entitat senciànim del Ucre que s'ha encarregat de gestionar l'accés al parc subacuàtic.

00:45:29: N'hem parlat amb la seva presidenta, Anavelen Martín.

00:45:32: L'altre que fem és gestionar el accés a aquest parc.

00:45:36: Tothom

00:45:36: foc arribar a aquest parc.

00:45:39: El que passa és que tens que arribar amb unes condicions.

00:45:41: És a dir no tothom forc fer vossets lliurement, n'hi ha diferent nivells de vosseig i n' hi ha diferents viats d'arribar al parc Pots arribar per terra amb el far de la banya, que és a les cassetes que tenim altres com a associació allà.

00:45:56: Però també pot s'arribar

00:45:57: per mar

00:45:58: per qualsevol segons els clubs hi ha oberts que hi ha a Tarragona i a altres

00:46:03: postos.

00:46:10: El descens és probablement un dels moments més espectaculars.

00:46:13: A mesura que el submarinista baixa, el vaixell apareix sota l'aigua primer com una silueta i després cada vegada més definit Finalment apareixen les formes de la dragonera, el casc, les cobertes i les diferents estructures que encara es conserven.

00:46:29: El que fa especial aquesta inversió és que no només permet veure les restes d'un baixell, permet veure també com el temps l'ha transformat Allà on abans hi havia cert, ara hi ha vida a peixos que utilitzen les estructures com a refugi i organismes que s'adereixen

00:46:44: al casc.

00:46:45: Espais que abans formaven part d'un baix ellmercan i que ara tenen una funció completament diferent la natura ha anat ocupant l'estructura creada per l'home i aquesta transformació és un dels grans atractius de l'excursió.

00:46:59: Ens en dona tots els detalls anavell en Martín.

00:47:04: Però per al voltant de la draunera i per entrar a la popa, que és on està encara la cabina de popa.

00:47:11: És potentrar perquè això és obert.

00:47:13: És una àrea oberta no tens que entrar dins, està obert... La

00:47:17: drauner

00:47:17: del que té és que cada vegada que baixes trobes algú diferent.

00:47:20: Per exemple a Proa hi ha l'Antiqu Molinete i ahir sol la veure una morena que també en tan s'enganxa el molinet aquest.

00:47:28: I arriba si veus la morena un dia sí o un dia no segons com li dona la moren.

00:47:32: i n'hi ha moltes barracudes, també.

00:47:34: N'hi hi ha molta vida, molta dorada, molts vans de peixos... I jo crec que el més curiós és arribar i veure des de la popa tots els vans d'epeixos que hi ha sota a la popа perquè n'ha de veritat que hi havia molta vida.

00:47:49: Llavors si tu arribes per sota i et diuen tocant el fons veure tot els peixots i l'alçada de la dragonera, perquè és un vaixell gran, és molt xulo!

00:48:02: Amb tot, la Dragonera forma part d'un projecte molt més ampli després del seu enfonsament.

00:48:08: Altres embarcacions i estructures també van passar a formar part del Parc Subaquàtic de Tarragona, i l'any Ninocentosonantassim es va oir inaugurar oficialment aquest espai.

00:48:18: L'objectiu era combinar la conservació del urmèdi marí, la investigació i la pràctica dels submarinisme i amb el temps el projecte ha demostrat que un objecte artificial pot acabar integrant-se en l'ecosistema.

00:48:29: La dragona eren és probablement l'exemple més conegut Però qui pot fer aquesta activitat?

00:48:35: És una excursió per a qualsevol persona, que el tenia experiència i com es garanteixi la visita al baix ells sigui segura i respectuosa amb el medi, en Abel & Martin ens explica els diferents nivells pel que fa als requisits dels bossejadors.

00:48:49: El que es fa és tindre un protocol per sol·licitar l'entrada del parc.

00:48:53: És com si fos un accés.

00:48:55: I aquest accés tens que ajuntar la teva titulació de bosseig... ...i la teua llicència.

00:49:01: És com conduir un cotxe, perquè ens entenem.

00:49:03: Tothom té que tindre el carnet de conduir i a més també té que tenir la seguretat.

00:49:08: No pots bucejar si no tens una segureta, perquè no té bé què passar res però tens que estar assegurat

00:49:14: per

00:49:14: si qualsevol cosa surts lleis tindrà el teu recolzament.

00:49:18: Per arriba l'adragonera tens que tenir com a mínim.

00:49:21: I l'open, que és... i jo recomendaria l'Advance del Padi i també

00:49:26: el bucejador d'una

00:49:27: estrella d'aquí.

00:49:28: Perquè l'ADragonera Diguem-ne, a sota

00:49:32: de la dragonera arriba

00:49:34: sa vora dins quatre metres de profunditat.

00:49:37: I per baixar a vint metres de profunditat mossegants ja tindré una experiència i uns llocs.

00:49:42: Per als submarinistes, la Dragonera és molt més que un punt al mapa, és un lloc on conviuent dues històries, la història humana d'un vaixell que va néixer l'any nascut per navegar i l'història natural d'una estructura que després de enfonsar-se l'anim nascuts, ha estat ocupada progressivament per la vida marina.

00:50:09: Avui quan algú es submergeix fins a la dragonera fa un viatge en el temps pot observar les restes d'uns mercats que va tenir una vida molt diferent de l'actual però també pot veure com el mar ha transformat aquest objecte, un vaixell que ja no transporta mercaderies però que ara transporta una altra cosa a història, biodiversitat i experiències per als qui baixen fins al seu costat.

00:50:30: Des de la superfície La Dragonera és invisible però sota l'aigua a entre catorze i vint-i-quatre metres de profunditat hi ha el seisanta-cinq metres d'un vaixella que fa més de tres décades que espera els submarinistes i potser aquesta és la part més fascinant de la seva història.

00:50:47: La Dragonera va ser construïda per navegar, va quedar fora del servei i quan semblava destinada a desaparèixer va començar una nova vida, una nova vida sota el mar.

00:51:12: L'Història de la Dragonera és l'història d'un baixell que va deixar de navegar però que encara continua explicant coses només cal posar-se les ulleres entre l'aigua i baixar perquè atarragona una part de la Història Marítima no es troba en un museu estrova sota al mar Bona tarda Anna, a veure què t'ha semblat aquest primer reportatge de la temporada sobre l'adragonera.

00:51:43: I ja que estic més presento jo sóc l'Edward Parix una d'ells veus del ràdio Ciutat de Tarragona i que per tant aniran passant per aquests micròfons de Ramble cincuanta-quatre.

00:51:54: Des d'aquí des de Tarraguana doncs considerem una ciutat molt multiesportiva i no podria ser d'una altra manera el meu perfil m'han focat Precisament cap als esports m'encanta fer-ne seguiment de pràcticament tots, però especialment de l'esport rei del futbol.

00:52:16: Vale!

00:52:17: El primer que has de dir

00:52:18: és... Ramlo, cincuant o quatre

00:52:20: a la meva ràdio local?

00:52:22: Ramlo cinquenta i tres a la meva ràdia

00:52:24: local.

00:52:24: Cincuanta

00:52:26: o quatre?

00:52:31: Ah, cinquanta

00:52:33: o quatre.

00:52:33: Dits cinc o

00:52:34: quatre.

00:52:34: No ho sé com

00:52:35: ser.

00:52:36: Crec que

00:52:36: et dic cinquanta

00:52:39: i tres.

00:52:39: Ok, com

00:52:39: haguis equivocat.

00:52:40: Ramlo cincucanta e tres

00:52:41: a la meu ràdio local.

00:52:44: Cinquanta u quatro.

00:52:46: Que

00:52:46: acaben de tornar a fer.

00:52:47: Va, una altra cop.

00:52:48: Ramles, cincuenta i quatre a la meva ràdio local.

00:52:50: Perfecte!

00:52:51: Ei,

00:52:51: què tal?

00:52:52: Mira jo soc l'Oriol.

00:52:53: L'Orio Leo de Ràdio

00:52:54: Arenys

00:52:55: la misora de gana...

00:52:56: ...de les amisores

00:52:57: locals de Catalunya.

00:52:59: Però vaja mira això és un detall

00:53:00: i això és igual el que ens importa és que aquí a Arenys tenim un robot que

00:53:06: ens atén

00:53:07: quan anem per exemple... ...a una clínica dental, allò que vas al dentista perquè vols que et facin algun tractament doncs

00:53:15: qui t'atén

00:53:16: és un

00:53:16: robot

00:53:17: i, a més a més, també

00:53:18: aquesta clínica dental, la Clínica Dental Marina-Ostrell on hi ha

00:53:22: aquest

00:53:22: robot, també implanten

00:53:24: darrera tecnologia

00:53:26: en els seus tractaments.

00:53:27: Tot

00:53:27: això

00:53:28: en parlarem i ho volem

00:53:29: descobrir

00:53:30: perquè volem conèixer aquest robot.

00:53:32: Us vull presentar a veure què ens explica i, de més a mes, descobrirem també tot això,

00:53:37: tots aquests tractaments, aquesta nova

00:53:39: tecnologia

00:53:40: que es pot fer servir,

00:53:42: en aquest cas, quan t'emde reglar la boca Anna!