Montse Abellà: "No sabem el que tenim a casa fins que sortim fora"

00:00:00: Montse, aviat què tal?

00:00:01: Com estàs?

00:00:01: Molt bé.

00:00:02: Gràcies.

00:00:03: Benvinguda a la teva terra!

00:00:04: Benvingut de casa.

00:00:05: Això

00:00:06: dic

00:00:06: jo cada dia a casa meva.

00:00:07: Quan m'han dit que t'havia d'entrevistar aquell que coneixeria avui he flipat perquè m'ha explicat... Jo havia sentit el teu no però ara et posava cara i em van dir que és una persona molt trajectòria dins del sector gastronòmic espanyol internacional.

00:00:21: I jo m'imaginava que vindrien una senyora amb molta trajectòrea, que no dic que no la tinguis,

00:00:25: eh?,

00:00:25: però m'imaginaven... Amb molta edat?

00:00:27: Sí, em semblava... Que

00:00:28: són grans!

00:00:29: Ja ens fem grans.

00:00:30: T'he vist a tu i dius que vols ser, què tal?

00:00:33: Avui et fan un homenatge molt menascut per ser-hi.

00:00:36: Estàs contenta?

00:00:38: Estic feliç, estic encantada.

00:00:41: Què representa una persona que s'ha dedicat tota la seva vida professional a tombar pel món?

00:00:46: Que et donin un premi a casa teva.

00:00:48: És brutal!

00:00:50: Sí?!

00:00:50: Perquè és veritat que pots haver rebut prèmits a casa, fora de casa però no té res a veure.

00:00:56: Qui tens un compromís, tens una real, saps on vens i donets?

00:01:00: Quan fas treballes fora ja has treballat a Suïssa, ara estàs en Madrid des de fa molts anys establerta amb el teu restaurant, exitós... Exacte!

00:01:10: En el dia-a-dia tu creus que tens pressent les teves arrels o això ja s'ha quedat...?

00:01:16: No, jo a totes les taules els he dit que el producte que gastem Jo compro l'oli de la cooperativa de Cambrils, les avallanes darrere.

00:01:24: Si tu t'ho portes a casa...

00:01:25: Fas de la madrita això encara?

00:01:26: Sí, sí, és un orgull quan surts de casa s'amplifica encara més el que hi ha a casa perquè aquí no els en doneu compte.

00:01:34: No us en donau compte però no sabeu el que teniu fins que no sortiu fora de casa.

00:01:38: Jo, que porto molts anys fora ho magnifico i és espectacular!

00:01:41: I quina recepció té la teva clientela quan van al teu restaurant?

00:01:45: No,

00:01:45: fantàstic!

00:01:46: Això és de la meva terra i de la zona de Tarragona.

00:01:48: A més ho dic,

00:01:49: se m'ampla a la boca, ho explico i l'ho cinen.

00:01:53: Aquí tenim una troada anual que es fa des d'allà fa bastant de temps on hi ha representats empresaris que es dediquen al tema de l'hostaleria, de la restauració... però poques vegades es parla d'això que estàs parlant tu, del producte.

00:02:06: Una cosa és l'empresa, una cosa és el restaurant, una coses l'hotel... No, altra cosa és al producte que tenim aquí.

00:02:11: Doncs mira, el producte és espectacular des del peix, l'oli, el vi, els frits sexes i les hortalitzes, però el productor.

00:02:21: Hem d'anar

00:02:22: a la real!

00:02:22: A la real.

00:02:23: El primer de la nostra cadena si nosaltres no els cuidem, les nostres cuines queden diluïdes, no serveixen de res, llavors... Jo intento comprar d'habitat tota casa.

00:02:35: Tot el que coneixes, al final coneixes el Tumaco a tot el porto cap allà i és de casa... I ho vens d'una altra manera.

00:02:41: Té sentiment, saps el que estàs venent?

00:02:43: El

00:02:43: tema del vi també?

00:02:44: Sí, sí!

00:02:44: El tema de la vida també?

00:02:46: Ja més internacionalment hi ha de tot arreu però ja de casa et tiro cap a casa una cosa va lligada l'altra no es pot vendre una cosa sense l'altre

00:02:53: Potser un defecte una mica nostre de no saber vendre el que tenim aquí

00:02:56: No, de no creure en su Exacte

00:02:59: Ha tothom anat bé Creient-ho.

00:03:01: Sí,

00:03:01: però perquè surto fora i ho veig.

00:03:04: Els que els demés no tenen res comparat amb nosaltres joven en calocines... Perquè nosaltres no.

00:03:09: Ens hi han d'aplicar més.

00:03:11: O sigui, els italians això ho fan millor?

00:03:14: Sí.

00:03:15: Sí?

00:03:16: Els francesos ho van fer millor?

00:03:19: I nosaltres estem en allò!

00:03:21: Estem en el seu

00:03:21: procés o et de...?

00:03:23: Però sí, estem en Allò.

00:03:24: Doncs aquest és un missatge per donar una professional amb tant d'èxit com tu que avui estàs merescudament reconegut aquí a la bovella, a Tarragona, a la teva terra.

00:03:35: Doncs és un missatge a donar als teus companys i companyes de professió.

00:03:39: Exacte!

00:03:39: Anem varios, eh?

00:03:40: A donar, des d'afora té un altre punt de vista.

00:03:43: De veritat no se n'adoneu compte quan surts fora al mar, l'olor... les cartxofes, els calçots..., les tradicions, la galera... No ho sap, la gent no ho coneix.

00:03:56: Llavors, quan tu surts fora és espectacular.

00:03:59: Tu que et mous a mercats internacionals tens clients de tot arreu, clients molt de poder adquisitiu també.

00:04:07: En quin moment creus que es troba la gastronomia catalana i espanyola a nivell mundial?

00:04:13: Nosaltres som uns punters eh!

00:04:16: Sí, Espanya està apuntera totalment perquè tenim la gran virtut de tindre grans territoris amb grans productes, grans cuiners i gent que els cuida.

00:04:26: I cada vegada millor l'artesania, no vol dir que fem les coses a mà sinó que cuidem el que és la matèria prim al productor.

00:04:33: Si no la fem malbé... surten grans coses.

00:04:37: I el client internacional ho coneix, i sap que aquí es menja molt bé a tot arreu.

00:04:40: També es poden equivocar.

00:04:43: No significa que tots els restaurants es mengin superbé però Espanya està puntera i Catalunya està puntera

00:04:52: Tu què cuines a casa teva?

00:04:53: Jo ara em pensava que la cuina ja deu fer unes coses superlaboradíssimes...

00:04:57: De tot una mica, no.

00:04:58: De tota una mica.

00:04:59: Per estar

00:05:00: sola a casa i a

00:05:00: sofà mirant la tele.

00:05:02: A mi també m'agrada la natuït de la francesa però m'ha agradat que sigui nous bonds, que me'ls emporto quan vinc a cambrir els de casa a les gallines de monis pares.

00:05:09: I una tuit de la Francesa amb pan tomàquet, que també, que compro els tomàquets a la cooperativa, i una copa de vi.

00:05:15: És a dir per mi això és l'amori en luxe!

00:05:17: Tot junts.

00:05:18: Però sí, també cuinem de tot una mica, no?

00:05:21: Finalment s'agrada!

00:05:22: És un estil de vida.

00:05:23: Montse, gaudés del sopar, gaurés de la ballada i gaudès del premi que et donaran, us endavant... Suposo que has preparat una miqueta d'escurset.

00:05:31: Bé, hem

00:05:31: preparat però al final és sempre una mica de redundància perquè és veritat que s'ha d'apreciar el que se té fora.

00:05:38: I com que jo porto molts anys sent fora, soc catalana Pels madrilenyos són la catalana, per a les catalanes són els madrilenyos.

00:05:45: Llavors és... Catalunya sé el que tinc a dir.

00:05:48: Deixem que et faci una pregunta així més rolla.

00:05:50: A veure si em dones una exclusiva.

00:05:56: No t'has plantejat mai de muntar en restaurant aquí?

00:06:00: M'ho he plantejat però... que tinc que dir una cosa.

00:06:04: A Madrid s'hi està molt bé.

00:06:05: Sí?

00:06:07: Bueno No us faig de cançis de Madrid vens cap

00:06:09: a casa.

00:06:11: Vinc de vacances, aquí vinc sempre de vaciances.

00:06:13: És a dir, és casa meva i torno...

00:06:15: La teva família està aquí?

00:06:17: Tots, jo m'he dit que soc sola amb els meus fills però els demés estan tots aquí.

00:06:22: Tots tenen cap a la casa.

00:06:23: Anem cap al mas.

00:06:25: Moltes gràcies!

00:06:26: Gràcies

00:06:26: a tu.

00:06:27: Molt amable.