Rambla 54 | 22/09/2026

00:00:03: Hola mama!

00:00:04: Una cosa que acabo de passar pel lloc aquell al costat a l'escola de música, que han de fer un nou bloc d'apisos.

00:00:11: I... De cop i vaig passar-hi i no hi havia res, era un solar?

00:00:15: I de cop passo avui i hi ha una grua d'aquestes de com cent metres d'alçada.

00:00:19: Que tu saps com les munten perquè ha aparegut!

00:00:23: Jo no ho entenc!

00:00:24: Tu

00:00:25: saps?!

00:00:26: Ei, neus!

00:00:28: No en tinc ni idea de com les munten.

00:00:30: Però és veritat que apareixen així com a bolets... Mira, fareu una cosa, escric el grup de WhatsApp de l'agenda del Rambla-Cinquanta-Quatre i veuràs si algú ens ho pot contestar o explicar.

00:00:42: Vinga fins després un petó...

00:00:49: Tiriti-tram-traum-traun,

00:00:50: tiriti-tram

00:00:51: traum-traun...

00:00:57: Llavors

00:00:57: et deixo crear.

00:00:59: Ramble-Cincuenta-Quarta és i el que et vingui al cap.

00:01:02: Lo primer que et sorte.

00:01:07: Rambla, cincuanta-quatre és

00:01:08: un passeig

00:01:10: humanístic.

00:01:15: Gràcies per aquest concepte!

00:01:31: És que el torre amb la cincuenta-quattra ara diu Sant Coga

00:01:46: Doña

00:02:03: Urraca, Carpanta, també estèrics.

00:02:06: L'Anacdona, el Capitan Trueno o Roberto Alcázar y Pedrin tenen en comú que són personatges de còmic i que surten a la cançó del Jaume Cises.

00:02:18: Avui anem fins a Sant Cogat per visitar un espai que converteix al còmic en patrimoni art i memòria, que ho és.

00:02:28: Parlo del Museu del Còmic Carme Reverte, jats veïna il·lustre del Ramble cincuanta-quatre.

00:02:34: Ben tornada!

00:02:36: Home, gràcies Anna!

00:02:37: Avui t'hi dedico a xalaràs, eh?

00:02:39: Amb una de les teves passions... I tant!

00:02:41: ...que això ja m'ho conec.

00:02:43: I tant i tant!

00:02:44: T'ho dic perquè, mira, tinc a l'estudi dues autoritats del museu.

00:02:48: El Paco Baena que és el director de continguts i impulsor del museus... I la Diana Villanueva, que és la gerent gràcies a tots dos per ramblejar avui amb nosaltres.

00:02:59: Benvinguts.

00:03:00: Gràcies.

00:03:02: Bé doncs Anna has de saber que el Museu del Còmic és un projecte que anèixerà de la iniciativa privada, de dos bons coneixadors del gènere.

00:03:11: El Paco Baena, que ens acompanya, ell és fotògraf i publicista de professió però també col·leccionista i estudiós de la cultura popular gràfica.

00:03:19: I el José Luis Villanueva, que és delineant, projectista tècnic dibuixant, aficionat, consumidor... i col·legcionista de TVOS des d'haver patit.

00:03:28: Paco començo pel principi de tot!

00:03:30: ¿Dónde va sorgir la idea de crear aquest museu?

00:03:34: Yo creo que desde que tengo gusto de razón casi.

00:03:39: Desde que me enamoré de los teveos como medio divulgativo, como medio de entretenimiento... Para mí ha sido una pasión toda mi vida.

00:03:45: Los dejé durante un tiempo porque me gustaban más las chicas en un momento determinado pero cuando me casé y bueno... Y tuve dos hijas y tal.

00:03:56: No sé por qué, pero echás la vista atrás... ...y piensas que todo aquello que formó parte de tu infancia... ...que te sirvió para salir de aquella miseria moral y económica que eran los años cincuenta... ...pues empecé a buscar aquellos héroes de infancia simplemente para revivir esa memoria.

00:04:13: A partir de ahí... No digo que fuese desde ese momento, pero durante el largo tiempo cuando ya tuve más o menos todos aquellos personajes... ...que me traían recuerdos de la infancia.

00:04:25: Empecé a estudiar al medio porque parecía un medio apasionante y aunque yo era un lector de los años cincuenta sesenta... ...pero luego descubrí que anteriormente había cosas increíbles no?

00:04:35: Y que el medio ha sido muy importante desde el siglo diecinueve que había evolucionado con una serie de autores fantásticos i em va començar a investigar tot això.

00:04:43: I en aquell moment, quan vaig tenir una col·lecció important, pensava que hauria de fer un museu.

00:04:49: Un dia, vaig conèixer el Josep Lluís Villanueva hace aproximadamente quince años y tenía la misma pasión como yo.

00:04:57: Con una ventaja.

00:04:58: Y decía que él tenia un espacio maravilloso, que es el que hoy ocupa al museo... Me dijo que si tú me ayudas pongo el espacio y hacés el trabajo interior.

00:05:08: Nos dimos la mano y ahí está el museo després de dos anys d'un muy duro trabajo.

00:05:13: Paco, i com es munta un museu des del zero?

00:05:17: Ens has dit que tenia l'espai, suposo que per això vau triar Sant Cugat perquè ho teníeu fàcil però a partir d'aquí què es necessita a nivell de paperassa per mísos com sobre les portes d'uns museus?

00:05:31: La verdad es que la parte administrativa la llevó a José Luis.

00:05:35: Yo me centré principalmente en todo lo que era el contenido del museo, recuperar esa historia que se inicia en el Museo de mil ochocientos sesenta y cuatro con un primer cómic que consideramos nosotros que se llama encaricatura... Y a partir de ahí investigar e investigar y trabajar y buscar obviamente hasta darle forma pero todo el proceso de la creación del musee o del edificio Això era l'antigua Teneo de Sant Cugat i era un edifici, és un edició de mil ochocientos cincuenta, pròximament.

00:06:04: Que se tuvo que rehabilitar, que José Luis Villanueva hizo ahí un trabajo fantástico y obviamente se buscaron todos los permisos... fue laborioso pero no hubo demasiadas complicaciones luego hubo que ubicarlo de manera a qué los espacios más o menos permitieran hacer un discurso en el museo y un recorrido cronológico que empieza en el siglo XIX, obviamente, y que llega hasta el dos mil tres plantes que formen la estructura del museu i que se pueden seguir de forma muy didáctica, con cientos de publicaciones y cientos también de dibujos originales.

00:06:38: Muchos de ellos desde el siglo XIX, años diez o años veinte... En fin, es un museo muy completo.

00:06:44: Anar-te d'aquí com ens explicava al Paco que el museu es troba ben bé al centre, el rubell de l'ou de Sant Pogat.

00:06:52: Els que venim

00:06:52: de fora els ferrocarrils estan a tocar

00:06:56: No, però tens un passeig agradable des de l'estació.

00:07:01: Fins al monestir i del museu són... Res, cinc minutets no

00:07:08: arriba.

00:07:09: Això no, res de tocar.

00:07:10: A més està en una plaça molt entrenyable de la ciutat La Plaça Pepventura que és una d'aquelles places que encara es conserven perquè són de terra, no estan asfaltades i hi ha una vida increïble.

00:07:23: Però a banda d'això ja ens comentava el Paco que el seu soci Jose Luis va facilitar tenir aquell espai.

00:07:32: Jo no sé, Paco, si hi havia algunes altres opcions anteriors per crear el museu?

00:07:39: Nosotros estábamos a la espera de que en Barcelona realmente diera el Visto Bueno, un museo que se venía hablando desde hace muchos años.

00:07:48: Incluso había espacio, creo, en Badalona... preparado, incluso ya rehabilitados para acoger este museo.

00:07:55: Pero por la razón que sea nunca se lleva adelante y todos los que formamos un poco el núcleo duro de los fans desde un museo del cómic porque entendíamos que Barcelona como ciudad de altísima producción y una gran cantidad de creadores que sería innumerable necesitaban... Y en vistas de que Barcelona no tiraba adelante nosotros Nos pareció que a nivell de iniciativa privada podíamos hacerlo.

00:08:22: Pero no porque tuviéramos vocación para hacer una cosa a nivel de iniciativa privada, porque ha sido mucho el dinero invertido y mucho tiempo invertido sino porque creíamos también que íbamos a tener el apoyo suficiente del fin de las instituciones que luego se ha dado de forma muy parcial, con menos entusiasmo del que nos hubiera gustado.

00:08:40: Pero eso no nos ha restado ni un mínimo de ilusión y seguimos... Bueno, de hecho, creo que ahora Tiana se cumplen seis años, corrijeme desde que lo inauguramos y me parece que llevamos ya veinticuatro exposiciones temporales producidas.

00:08:54: Es decir, es un museo muy vivo y que ahí está.

00:08:58: Y yo invito desde luego com a mínim que algú vei la web i vegi els comentaris de tots els visitants, perquè... Quiero presumir que es el museo con mejor valoración de todos los que hay en España, creo yo.

00:09:11: Dianna, tu t'ho expliques com és que això ha d'atirar endavant gràcies a una iniciativa privada?

00:09:18: Com és que l'administració no s'ha interessat pel còmic amb el patrimoni tan ric que té des de fa molts anys a Catalunya?

00:09:27: La veritat és que no m'ho explicaré.

00:09:30: Jo suposo que en general Barcelona i Catalunya hi ha molta oferta cultural, llavors és difícil que les institucions puguin ajudar a tothom.

00:09:41: Però realment un museu com aquest que és únic a Catalunya i a Espanya esperàvem no que tingués més acollida perquè com deia el Paco nosaltres no tenim vocació o teníem ganes d'afilar alguna cosa privada ho vam fer perquè sentim que hi ha una necessitat d'aquell àge i un museu de còmic, però nosaltres estem oberts a que sigui totalment públic.

00:10:02: O sigui, acedir la nostra col·lecció.

00:10:05: No vull posar el dit a l'enafra, però el Paco té raó perquè no es tracta només de mirar enrere i veure una producció absolutament flipant de fa molts anys de càmig i moltíssima cultura sinó de mirant davant.

00:10:19: És a dir, tenim a Barcelona una de les millors escoles de dibuixi de cúmic jo crec que de l'Estat I cada vegada que es convoca el saló del còmic, es venen totes les entraves.

00:10:32: Vull dir que afició n'hi ha moltíssima i futur d'Adueixo, que també.

00:10:37: Sí, sí... No solo eso sino producción.

00:10:40: Es decir, todo lo que se produce y se ha producido desde principio de siglo XX hasta hoy yo diría un setenta por ciento corresponde a Cataluña.

00:10:50: Barcelona en concret.

00:10:51: Incluso alguna editoria a la de Sant Cuga, también hubo los años cincuenta que hizo una colección preciosa.

00:10:57: El resto es València y Madrid en menor medida.

00:11:01: Es decir sorprendente teniendo toda la riqueza que tenemos... Que además es una riquez que te explica a través de los cómics.

00:11:07: Te explica la historia del país.

00:11:09: Te explicará la historia de la sociedad.

00:11:11: Te explicás costumbres cambios ves la evolución Está absolutamente todo en el museo, me refiero cuando vas viendo todas las salas que van por décadas y demás.

00:11:22: Y con esa importancia, yo creo que antropológica incluso tiene el cómic del Museo... Es curioso que no tengamos un poquito más de... de receptivitat o sensibilidad por parte de quien le corresponde, es decir porque nosotros lo hicimos pensando que efectivamente vamos a tener alguna ayuda importante.

00:11:40: No importante porque consideremos no hemos hecho esto para ganar dinero estamos perdiendo dinero pero nos parece que tenemos que seguir porque tenemos que ir aportando en lo que creemos y más adelante se verá pero de momento ahí seguimos

00:12:00: Jo crec que ja tenim el Lluyent seduït per anar fins al museu amb aquesta passejada, més a més, que ens descrivia la Carme.

00:12:11: Si ho planifica per aquest cap de setmana, per exemple, què hi trobarà?

00:12:16: Hi ha una exposició permanent, n'heu fet exposicions temporals... També teniu una poteta posada en el món del manga.

00:12:25: Què hi trobarem?

00:12:27: Doncs, com deia el Pabaco, tenim... són tres plantes.

00:12:30: L'exposició permanent és la exposició històrica que va des del... la que nosaltres anomenem la prehistòria en mil vuit sense cinc fins als anys dos mil i després tenim una sala d'esposicions temporals ara mateix tenim una exposicio que es diu Monstres de paper, que és del Comguit de terror a més d'una sala que està dedicada al manga, una mica l'Historia del Manga a Espanya

00:12:54: i

00:12:55: és petita, perquè tampoc el manga necessitaríem un altre museu però volíem fer aquest reconeixement a aquesta

00:13:02: part.

00:13:02: Jo he de confasar que col·lecciono massingercetes.

00:13:07: Doncs mi ània...

00:13:11: Pues felicidades!

00:13:13: Soc una mica boomer eh?

00:13:17: Jo no els col·lecció, no.

00:13:18: Abans em preguntava el Paco, tu vols comit?

00:13:21: Dic que aquí l'esperta és l'Anna... És la que segueix tot el tema.

00:13:29: A mi sí que m'agradaria preguntar perquè jo he anat al museu del còmic i vaig tenir l'oportunitat d'anar-hi quan va venir el Paci

00:13:37: Banyes.

00:13:39: En van cantar la conversa que vaig poder tenir amb ell perquè li vaig trobar que era una persona amb un humor extraordinari amb una sorna.

00:13:49: I sí que m'agradaria que de totes les peces, les publicacions, els cartells, els originals que teniu allà exposats... Jo no sé si hi ha algun que sigui emblemàtic a quin d'aquests li teniu més carinyo o quina és més especial per vosaltres?

00:14:09: Jo tendria que saber respondre a aquesta pregunta, però és que... Tots no?

00:14:13: Sí.

00:14:13: Bueno porque mucha gente me pregunta más o menos qué pieza es la que consideramos que es un poco más emblemática pero es muy difícil sería injusto.

00:14:21: Pensar que tenemos originales ahí desde Apeles Mestres fue el padre de la historieta en España y incluso uno de los primeros en Europa I fins i tot Carles Jiménez, com sabeu, se celebra per Paracuellos i per tots aquests còmics tan famosos.

00:14:42: Aquest és un dels autors internacionals més importants.

00:14:45: Però podem passar per gent com Vicente Rosso o Floreta, Jesús Blasco... Són tants autors que s'ha de dir un sol original i després tenim algun original.

00:14:56: Porque este museo, básicamente lo que muestra son publicaciones o personajes o colecciones que se han editado en España.

00:15:05: Pero claro muchas de ellas tenían autoría foránica ¿no?

00:15:09: y tenemos algún original, por ejemplo de Harold Foster del príncipe valiente que eso desde el punto de vista de valor sería lo más espectacular.

00:15:16: Y cuando viene gente a ver al museo se queda asombrado o tenemos un original de Barnard Hogarth que hizo Tarzan, que son también los originales de mucho olor pero yo le odio más valor a todo lo que es autóctona, todo lo qué realmente fue construyendo en el mundo del cómic y ahí hay autores... Es que son innumerables ¿De verdad?

00:15:34: Si me tengo que dar con una pieza pues quizá con lo que consideramos que es el primer TV el público en España.

00:15:39: Nosotros consideramos te veo o historieta aquella publicación que tiene más de un cincuenta por ciento, en viñetas digamos ¿no?

00:15:45: Porque en el siglo XIX, donde existía básicamente la sátira y en fin un poco la burla gráfica... La historietà en las revistas se ponía pero de forma muy parcial a lo mejor en una revista de veinte paquenas había dos pájanas de historietas Pero esta revista ha enumerado encaricatura que nosotros considerámos que es el primer te veo que se hizo en España he hecho en Barcelona también, tiene más del cincuenta por ciento de página.

00:16:11: Y es el único ejemplar que se conoce en España y en el mundo.

00:16:15: Es decir... El único ejemplar está en el museo.

00:16:17: Claro yo eso le doy mucho valor desde el punto de vista histórico sobre todo ¿no?

00:16:21: Luego si entramos en arte ya es otra cosa pero tenemos más de cuatrocientos originales expuesto al centro del museo de cuatrocentos autors o sea que ese es un mundo inabarcable

00:16:30: Un trasor a norma

00:16:33: A la Diana sí que m'agradaria preguntar-li respecte al públic, les visites que teniu.

00:16:39: No sé si hi ha diferències importants entre allò que interessa als grans i a les noves generacions per exemple Home, sí que es nota per exemple.

00:16:47: Les noves generacions es fixen una mica més en la manga i el millor les persones més grans van una mica a més al TVO però és veritat que l'ogor és veure com la gent ve per una cosa o per una exposició temporal contenta de la resta, o sigui, de l'exposició permanent.

00:17:09: Té la sorpresa que s'entén.

00:17:11: Sí, perquè clar, entre que no coneixen molt el museu i que no saben molt bé què es trobaran, doncs a la millor venen quan van fer la volada drac, que va ser estupenda... La gent venia per volar drac i després, quan sortien, hi ha quasi més m'ha agradat el museus, que és llogó, i venen moltes famílies.

00:17:30: Això és molt bonic veure l'avi amb el net que els nets coneixen el típic, no?

00:17:37: El Superman.

00:17:38: Quan veuen que tot això venia dels anys cincuanta o dos anys quaranta és com...

00:17:43: Sí, sí, los sorprendentes que viene gente no mucha pero puede entrar por ejemplo a las cuatro de la tarde y a las ocho de la tarda hay que echarlo porque no se ha ido todavía de cosa.

00:17:54: Ha de passar al cotxe escombra.

00:17:57: Es así, es así.

00:17:58: Y bueno, la devora del drag fue... Porque es normal decir yo con la edad que tengo que son muchas años, obviamente lo que más me remueve digamos por dentro son los personajes de mi infancia pero y luego te removan ya desde un punto de vista artístico otras cosas no.

00:18:14: Y eso pasa a todos los niveles, es decir cuando hicimos bola de drac a mí personalmente no me decía mucho porque no lo había vivido desde la emoción he sido de la razón Muchísima gente, bueno fue portada en algunos periódicos de Cataluña y tuvimos tanta gente que tuvimos que poner por cero la puerta que se ha sido algo inobdito porque nunca nos ha pasado para ir controlando la entrada de la gente.

00:18:36: Fue una cosa realmente espectacular.

00:18:40: A mí me emocionó y me disgustó el mismo tiempo porque realmente yo hubiera querido que con la Iván Jez, por ejemplo, hubiese venido más gente... sin embargo no fue así Es una realidad, es un museo para todo tipo de público.

00:18:53: Y como decía Diana, tienes con el nieto y el Nieto tira para una sala... ¿Y

00:19:00: cómo se troba l'equilibri entre mirar enrere, recuperar el llegat, exhibir-lo i mirar cap al futur a la hora d'afegir una programació?

00:19:11: En el Museo te refieres?

00:19:12: Sí.

00:19:14: Por eso comentaba antes lo de la parte económica porque la idea nuestra Pero tenemos una serie de objetivos del futuro que pasan por tener más estructura, a tener una mejor estructura interna.

00:19:26: Que nos pueda catalogar, que nos pueda escanear... Que pueda tener una base de datos importante al servicio de cualquier persona que no lo solicite.

00:19:36: Poder hacer otro tipo de actos que también los hacemos porque hacemos algunas presentaciones de libros y hacemos sobre todo de cómic.

00:19:45: Y todo eso básicamente es dinero pero ahí no podemos estar llegando o estamos llegando de forma muy, muy parca básicamente por la parte económica.

00:19:54: Pero lo que nos queremos bajar brazos es en el tema de las exposiciones temporales.

00:20:00: Hasta hace poco veríamos haciendo cuatro exposiciones temporales al año y ahora hemos bajado a tres pero queremos seguir en ese camino el que hi ha moltes coses per fer,

00:20:13: no?,

00:20:13: per fer-lo todavía más vivo y más activo i más participativo.

00:20:17: Pero eso pasa por tener una estructura que nos permita hacerlo claro

00:20:21: i de les més devinexposicions que heu fet des que es van obrir les portes, quina us ha sorprès més per la collida o per la descoberta?

00:20:30: Perquè hem parlat de vola d'adreq.

00:20:32: Hem parlat... De Batman quan va fer els vuitanta-cinquants, de Flash Gordon, n'he fet unes quantes, una pila.

00:20:41: Jo crec que la més acollida va ser la de volar adreq sense dubte però és veritat que per exemple l'última, abans d'aquesta que tenim ara Enric Badia, ha sorprès a molta gent perquè és un autor que és d'aquí però que la seva producció era l'estranger.

00:20:59: I jo crec que la gent quan ha vingut i ha vist els dibuixos han quedat molt sorpresos.

00:21:05: Els comentaris de la gent que venia... No el coneixia i és

00:21:08: una

00:21:08: passada.

00:21:10: És un altre poco conocido para el España sobre todo los aficionados al cómic si creo que lo conocen pero el gran público no.

00:21:16: Enric Badier-Romero, que básicamente salvo una serie de trabajos que hizo en los años cincuenta.

00:21:23: A partir de los años sesenta empezó a trabajar para el extranjero y hizo algo así como cinco mil tiras de un personaje que se llamó Axa i otro que se llamo Modestible Ace.

00:21:33: Eso se publico en todo el mundo y tiene una calidad impresionante pero lamentablemente en España se han editado algunos ángeles recopilatorios pero no es tan reconocido.

00:21:42: Y cuando han visto las planchas originales, porque hemos toda la exposición ha sido en base a planchas originales... Cuando la gente que venía la ha visto se han quedado fascinados y la verdad es que es fascinante absolutamente.

00:21:52: Ha habido muchas, hemos dicho Una dedicada a fèminas, digamos, a dibujantes que las hay.

00:21:58: Es una exposición apasionante porque la mujer siempre ha estado un poco más oculta sobre todo en el cómic clásico ¿no?

00:22:05: Pero cuando escarbas y buscas y tal salen cosas interesantes... Y también hicimos una ahí.

00:22:10: Hemos hecho como digo veinticuatro si me pongo a numerarlas supongo que me voy a dejar casi todas.

00:22:15: Ja veus Anna, que al Paco et podria explicar la bíblia

00:22:18: eh!

00:22:19: En aquest sentit jo tinc pel Paco i per l'Adiana una proposta

00:22:24: Vinga.

00:22:25: M'agradaria donar-vos un títol que donem a algunes persones en aquest programa, què és el de Ramblès?

00:22:32: I no patiu, ho diem sempre.

00:22:34: No demanem calés ni compromisos d'aquells que tancadenen cada setmana o cada quinze dies.

00:22:40: Serien un mes que de tant en tant vinguessi-ho a compartir amb nosaltres a passejar pel Rambla cincuanta quatre i amb una nota de veu, una trucada de la Carme el que fos ens ajudeu a recuperar per al nostre agent tot aquest patrimoni del còmic de casa nostra.

00:22:55: Com ho veieu?

00:23:00: O vipaco.

00:23:03: No se l'esperava,

00:23:05: no se lo entendió bien pero habría que ir directamente al estudio...

00:23:08: Ens

00:23:08: agradaria quedar tant en tant per exemple jo vull pensar-hi i et llençaria ja aquest repte a mi m'encanta és el meu tresor abanda de la meva col·lecció de Màcim Garcetes Josep Coll Qui és Josep Coll?

00:23:20: Ens agradaria que un dia vinguessis i ens expliquessis qui és Joseps Coll.

00:23:24: I per què hauríem de saber que hi ha un català, que fa dibuixos... i que és el que va fer.

00:23:31: I que fos el més gran d'anemàs.

00:23:32: Exacte!

00:23:34: Pues cantado, sí.

00:23:39: A mi lo que me cuesta mucho es hablar a un micrófono sin que no haya nadie escuchándome.

00:23:43: Si tengo que grabarlo me va a costar pero si voy personalmente...

00:23:47: Doncs Carme et dono feina tu també.

00:23:50: Et dono faina tu d'acompanyant del Ramble?

00:23:53: Vinga.

00:23:54: Us

00:23:54: sembla?

00:23:55: Acompanyant el Ramble, sí

00:23:56: senyora.

00:23:57: Doncs us esperem aviat Diana Paco.

00:23:59: Moltes gràcies per ser avui al Ramble com us he dit que parlem aviat.

00:24:03: Carme i tu també una abraçada a tots tres molt ben dibuixada.

00:24:08: Gràcies

00:24:09: i

00:24:11: per tot el que sents.

00:24:20: Adeu-siau!

00:24:24: No hi ha

00:24:24: cap força al món que Masinger pugui adorar.

00:24:35: Ogi és un amic amb qui sempre tot contestarà!

00:24:49: Jo escolto

00:24:50: Ràdio cincuanta-quatre a la meva ràdio del poble.

00:24:54: Cadem a la Rambla, a la Ramble cincuentacuatre.

00:25:06: Jo escolta Ramble cinquenta-cuatre a Delta punca.

00:25:20: Habitualment quan penso en esports de lluita el meu cervell activa aquesta sintonia i visualitza Unes escales i Silvestre Stallone.

00:25:36: I si ja parlem d'Arts Marcials?

00:25:50: Que gran, no m'ho aturpen... Però per parlar de lluita en format d'esport potser no caldria anar fins a Hollywood.

00:25:59: Nere Also benvingut al Rambla fifty-quatre!

00:26:02: Un plaer, Anna

00:26:04: Della que no cal anar tan lluny perquè a les terres de l'Ebre i tenim un exemple, que potser Lluïen no coneix.

00:26:12: Jo ara sembla molt llesta però jo tampoc t'he de dir que en tenia ni idea.

00:26:16: És la lluita del bac o del bac.

00:26:19: Nerea què és això?

00:26:21: Què és la lluïta del bac?

00:26:23: Mirant a la lluita del BAC és un combat que comença entre dos adversaris abraçats i l'objectiu és fer caure a l'altre.

00:26:31: Depenent de com caigui l'adversari, llavors s'aconseguixen més o menys punts... I guanya el primer que arriba a quatre, cada enfrontament dura dos minuts!

00:26:40: Jo he buscat això de Bach al diec, el diccionari del Institut d'Estudis Catalans i en la segona excepció he trobat caiguda forta i cop que produeix.

00:26:50: Imagino que ve d'aquí el nom de la lluita del Bach no?

00:26:52: El

00:26:53: nom... No sé si sap ben bé exactament l'origen on ve però sí, tot apunta a que al final l'oponent ha de fer un bac per guanyar i per tant segurament sí, ve d´aquí.

00:27:04: Nerea!

00:27:05: I va ser un esport molt típic i habitual a principis del segle XX em deies

00:27:10: Sí, però en la recta final de segle estava ja pràcticament perdut fins que un home que es deia Juan José Baide Pérez Casanova, professor d'Icara T. del Tebre, que havia crescut practicant la lluita del BAC va decidir ensenyar els seus alumnes i en què consistia.

00:27:25: M'ho explicava Miguel Castro, que és el president de l'Associació Del BAC a les terres de lèbre

00:27:31: I un dia m'os va dir, bueno, us puc ensenyar això?

00:27:34: Està lluitat també perquè és una cosa que s'ha fet aquí abans i mos ho vam ensenyar, m'ho va explicar una miqueta.

00:27:40: I a partir d'allà vam veure que això era molt interessant, que era una tradició que era un allàstima que s'havia perdut en aquell moment, ja es deva completament perduda... i vam començar a recuperar-la, vam decidir que volíem començar al recuperar la.

00:27:54: Això va ser, com jo et dic, un procés molt llarg de quaranta anys però poc a poc ara fa el cap allà l'any two mil dinau van fer lo que és l'associació

00:28:05: I encara deu haver-hi gent que recorda d'haver practicat aquest esport de jove i segur que n'hi ha que també han contribuït a mantenir-lo.

00:28:13: De fet, és una de les anecdotes... que em va explicar el president de l'Associació de la lluita del Pact.

00:28:18: Segons Miquel Castro, molta gent se'ls apropa per recordar que practicaven este esport amb gent rena.

00:28:25: Cada vegada queda menys, però abans hi havia gent que havien sigut lluitadors bastant reconeguts i que ens explicaven, mira, jo feia esta tècnica, jo ho feia d'esta manera, jo tenia aquest truquet I bé, el que em va fer molta gràcia... M'he va cridar molt l'atenció.

00:28:39: Va ser una vegada que quan vam presentar el llibre del bac, se m'hi va apropar una senyora i em va dir això ho practicava quan era xocoteta.

00:28:49: Diui ara, quan m'ho netbec a casa meva, li agafa't així i li ensenyo a lluitar al bac.

00:28:55: I ara com diu el Miguel Albak, doncs el practiquen tota mena de persones en tant que com qualsevol esport aporta beneficis, físics i mentals?

00:29:03: Sí, tot dic que actualment el practiquen sobretot persones joves però hi ha de tot.

00:29:08: Evidentment tenim avui en dia majoritàriament gent jove, criós i adolescents de tots els accessos també.

00:29:17: Els més petitets els fem lluitant en categories mixtes perquè no hi ha molta diferència entre xiquetes i xiquetes després ja quan se van fer més grans es van desarrollar més a partir de categòria cadets junyori això... Ja anem diferenciant per sexes, però tenim nois i noies que lluiten.

00:29:36: I és apte per a tothom.

00:29:38: Però clar, tal com apunta el... Disculpa.

00:29:42: I, a més, és un esport que ha captat l'interès tant de les terres de l'Ebre com d'altres llocs.

00:29:46: Gent d'aquí i gent gran que ho recorda del seu infància.

00:29:53: I inclús gent de fora que crida molt l'atenció i els fa molta... Moltes gràcies.

00:29:58: Vull dir que hi ha un esport de lluita que no coneixien autòcton d'aquí, de Catalunya i de les tares de l'Ebre.

00:30:05: Però clar, tal com apunta el Miguel, això dels esports de lluïta és molt habitual en molts llocs del món tot i que normalment, com diem al principi ens venen al cap la boxa i les arts marcials orientals.

00:30:23: Els esports a lluitar n'han existit per les escritures sempre... El que passa és que els japonesos, els asiàtics, el que han fet molt bé ha sigut conservar-ho i sapiguer-ho portar a l'actualitat.

00:30:36: Sapiguero reformular, sapiguero reinventar perquè avui en dia encara es practiquen.

00:30:42: Això és lo que no hem sigut capaços de fer en molts esports lluites i tradicionals i suposo que seguir una mica la gent ple d'ells és el que estem fent Però realment, si vas a mirar aquí a Espanya, tenim la lluita canària.

00:30:56: Tenim l'alluita de Leonesa.

00:30:58: A França s'ha practicat la lluïta bretona...

00:31:02: Exactament, tenim totes les cultures i aquí gairebé ho perdem.

00:31:06: Per això l'objectiu de l'entitat és continuar treballant per conservar, per difondre aquesta tradició.

00:31:11: De fet si algú li interessa poder-ho veure en directe solen fer diferents competicions i exhibicions.

00:31:17: Si algú vol provar que el problema és tan nobert a tothom que vulgui...

00:31:20: Jo no sé si m'hi veig gaire, Nèria, tot i que està clar que té beneficis físics i socials com tots els esports!

00:31:27: I la disciplina, clar que no és només una cosa habitual en esports com el karate.

00:31:31: També fa falta a la lluita del bac i, en altres, en qualsevol cas... És molt interessant de veure.

00:31:37: Segur?

00:31:37: Venir-ho a veure ja no et dic que no ho apuntem a la nostra llista d'activitats pendents al Rambla.

00:31:43: Arnau!

00:31:43: Anar a veure l'alluita dels bacs.

00:31:45: Anaré a moltíssimes gràcies i parlem aviat.

00:31:48: Fins aviat

00:32:12: Aquesta eina que sentiu de fons és una serra.

00:32:14: Ens trobem al port de l'escala dins un taller gairebé bicentenari, el d'Adreçana Sala uns autèntics artesans del mar, que van iniciar el seu periple De Mestres Daixa a l'Escala l'any eighteencent cincuanta nou.

00:32:27: Estic acompanyat de la cinquena i la sisena generació d'aquesta nisaga de mestres daixes calenc's en Salvador Felius Sala i en Salvador Feliú Pereferrer, en Xeve.

00:32:36: L'Aina fa la feina!

00:32:37: I en aquest cas Laixa és la mare dels hores

00:32:42: És com una espècie de trama amb la fulla blincada cap en dins i, bueno... és molada que t'hi faites.

00:32:52: Hi ha vàries, hi ha l'aixa de boter, l'axe de mà, dues mans... Hi ha molts models d'aixa.

00:32:59: És un ofici exacte, és una ofici que com ell diu sempre no és mai apress.

00:33:04: De fet, de paraula mestra... que preguntaves per l'ofici, nosaltres no ens agrada dir-ho.

00:33:10: Sóc mestre d'Aixa!

00:33:12: Mestre de què?

00:33:13: El mestre el cansenya al final i nosaltres el que fem és aprendre sempre.

00:33:18: Per tant... És un nom que no li fa justícia.

00:33:22: Recentment he descobert que la paraula mestra... Només hi havia un parell d'oficis que feien servir el mestre per davant, que era el mestra d'obres i el mestredaixa.

00:33:31: I sí que és veritat que el mestradaixa era el que se'n cuidava de dirigir tot el conjunt de l'obra perquè dins de l''Obre de la Construcció d'un Barco hi havia, des del Serreró, que anaven a tallar bosc fins al Calafat, que poder només calafatava tota la vida.

00:33:46: Hi havia diversos oficis ferrer mecànics, no sé què.

00:33:50: I si l'aixa és l'eina, la matèria primer és la fusta on a partir d'uns taulons en sortirà una treñina un bot o una barca de vella tira.

00:33:58: Sí, sí, esclar!

00:33:59: Però hi ha una fusta que no la trobes amb qualsevol magatzem perquè tots són peces tortes i... Vinc de començar per anar a bosc i tallar amb la lluna que es havia d'atallar.

00:34:09: I al hivern, que les plantes no tenien sàpiga, fer les taules allí estona-la, deixar-les secar... No es tractava d'anar allà, pim-pam!

00:34:21: La feina em servia fusta del país, tot era fusta d'aquí.

00:34:25: Hi havia les parts per les quilles i escoves i rodes.

00:34:30: Feia un servir el zine.

00:34:32: per contrarodes, es gastava molt d'home.

00:34:38: I els homes han desaparegut, van agafar una malúria i no s'ha anat mai més.

00:34:43: Carraters i mestres d'aixegues estaven molt dolents.

00:34:46: Després el forro, per fer el forró exterior i cobertes i orles es veiem servir pipinyone, un pic que té gras, que el havíem de blincar a l'escalfàvem... i per poder-li donar la forma del casco.

00:35:04: En l'època més àlgida de les dresanes hi havien arribat a treballar fins a quatorze obrers.

00:35:08: Els avis i vasavis d'en Salvador van fabricar més de duescentes embarcacions de frusta des del any, mil novecent quatre, fins al mil novecient setanta quatre.

00:35:16: Ho testimonia una llibreta que és un autèntic tresor... I que para-hi fill en rescaten d'un calaix dels seus despatxos.

00:35:22: Depèn dels treballadors qui havia i la solora que tenies, clar sí, sí.

00:35:27: Hi ha hagut moments que hi havia hagut catorze treballadors a l'estillero jo no ho havia pas vist però ells sí, vuit i antigament més enrere, amb el teu pare i la viva dureta havien sigut fins a catorze.

00:35:38: I podien, amb tres setmanes, pentinar-se un bot.

00:35:41: De fet ara fa poc ho he vist a Marroc encara.

00:35:44: He estat de vacances i he vist unes dresanes allà al port... i en tres setmans fot una bot d'aquells de cinc metres i mig.

00:35:52: Però sí exacte!

00:35:53: Però tres setmana literalment no... Ara si ho vols?

00:35:59: Si ho vols fer-ho bé, has d'anar amb més fill i a poc a pocs.

00:36:04: Quatorze persones s'atrapitxen els altres.

00:36:06: També és veritat que abans els sous no valien res... Has de mirar les hores que hi fas, mirar-te'n molt perquè si no s'encareix molt.

00:36:17: Ara hi ha molta maquinària d'aquesta portada i abans tot tenen barrines a mà.

00:36:24: Jo feia servilaixa, ara ja hi ha rivots elèctrics, hi ha polidors...

00:36:29: I

00:36:30: quan això t'atreu una pila de pilladores i feina ben feta eh!

00:36:37: El punt de no retorn per la gran majoria d'adreçanes de la Mediterrània i arreu del món va ser la substitució de la fusta per a la fibra de vidre, entre els anys setanta i vuitanta del segle passat.

00:36:47: Sí, quan hi va haver l'entrada al plàstic el pare la va viure... Hi va haver una crisi molt forta, en fait, em ve de cúmia de dos treballadors, i les barques es van deixar de fer, les de pesc es van deixar de fer de fuster per passar-les a fer de fibra pel tema de rentabilitat perquè és que al final d'any el manteniment és molt inferior i la cosa es va anar reconvertint a poc-a-poc, i el que ens ha anat donant vidilla és el fet de les barques d'esbarjo.

00:37:21: els aparellaments en vela llatina, el fet de la rebifada de la vela l'efició, preservar el patrimoni que hi ha gent que té una barca que era del bàsavi i la tenen a un graig.

00:37:32: I altres èpoques aquestes barques s'haurien cremat i ara la gent té sensibilitat per restaurar-les i guardar-los... Tot això és el que hem anat fent tots aquests anys i seguim fent.

00:37:43: En aquí pots veure qui està escrit en castellà?

00:37:48: ...devida del plàstic, i les restriccions... ...per poder construir una nova flota.

00:37:53: Si no fer tardes guases, clar això també ens va fotre molt.

00:37:57: Esclar, era Espanya la primera foto per a esquerra del món... ...i es van fotre fora de per tot.

00:38:04: Ens vam desaparèixer!

00:38:06: I per construir una barca nova... ...em vius d'obfortar-te una latge.

00:38:12: Això també... Tot va anar frenant.

00:38:17: Un panorama muy negro, pues con las restricciones no dan para cuatro personas.

00:38:22: Tengo dos cascos terminados a la espera de clientes.

00:38:26: Hasta aquí hemos llegado.

00:38:28: La escala, el XIX de març del VIII-XIV.

00:38:31: Aquí es va despedir l'història.

00:38:34: Van quedar antitentet i enginet... I fins aquí hem arribat!

00:38:41: Una de les últimes embarcacions que adreçan el sala ha restaurat de de la baix.

00:38:45: És l'etrenyina Paca, una barca que ha passat a forma part del patrimoni mariner escalem però en Xeve li queda un espineta dins del cor.

00:38:52: La de poder fer una barque nova des de zero Bueno, jo he pres a darrere seu i he après l'ofici perquè al final del dret i del revés hem fet i desfet barques que en altres èpoques s'haurien cremat perquè hem restaurat coses que generacions enrere no es... no restauraven.

00:39:11: Una barca quan et venia amb la roda de polpa rebentada o estava molt malament agafaven ni fotien foc i em feien una de nova I hem restaurats coses gairebé impossibles L'ofici ja el tens una mica.

00:39:27: A mi sí que és veritat, estaria molt bé l'il·lusió de fer-ne una de nova perquè dir-te de mestra d'això i no haver fet cap barca nova és molt trist.

00:39:37: I estaria bé que encara que el pare està en forma que pugui venir aquí a dirigir... Perquè la construcció des de les teves de posar una aquella terra i posar-hi les costelles i parar totes les costells amb tots els viatjos ni encintar-la i anar-la tapant, jo això no ho he fet.

00:39:57: Ho he fet per parts però... No ho he feta de so carrer.

00:40:01: Llavors l'il·lusió és fer-ho.

00:40:03: Jo crec que algun dia arribarà.

00:40:05: Ara fa temps que parlem que potser se'm farà una.

00:40:08: Però ja tenim fusta preparada, ens hem anat preparant, però no ciudem temps.

00:40:18: Para i fill, això sí, encara en de manera molt diferent el dilema del relleu generacional?

00:40:23: No ho sé.

00:40:23: No sé com pinta, no sé com anirà... Jo tinc una filla i no la veig molt interessada amb l'ofici però no se'm mai.

00:40:31: Sí, sí, esclar.

00:40:32: Vull dir que queden tres trenyes aquí a l'escala.

00:40:35: I totes tres en fibre.

00:40:37: Nosaltres sort que toquem totes les tecles.

00:40:41: Tu no ho sé, jo ho veig bastant... No soc tan optimista com ell.

00:40:46: Però bueno..., ja sóc vell!

00:40:48: L'anim a les velles, però encara aguanto.

00:40:52: I just abans d'acabar aquesta conversa, en Xeve li dona la gran notícia a son pare que oficialment es crearà el gremi de mestres

00:40:59: Daixa

00:41:00: i Calafats de Catalunya.

00:41:01: Ens hem associat i hem fet un gremí.

00:41:04: Un gremis de mestre daixa i calafats del Catalunya per entre tots intentar unificar criteris a l'hora de donar aquests cursos perquè cada maestrillo té un sol i brillo i cada taller fa les coses una mica cada mestre deixa la seva manera, llavors...

00:41:18: Això era això?

00:41:20: A la meva època això era impensable.

00:41:22: Això, el que han aconseguit... Ara ha canviat molt el caràcter de les persones però cada mestre d'aixa tenia els seus secrets i les seves coses i els he anat descobrint ara amb el temps.

00:41:32: En fi, jo des de la perspectiva més lluny és admirable que hi hagi aquesta confiança i en fi un detall.

00:41:41: I ve-te aquí un gat, ve-ti aquí un gos al conte d'un ofici que per sort encara no s'ha

00:41:46: fos.

00:41:57: Ei Sergi!

00:41:58: i que no es fongui mai.

00:41:59: Aquesta mena d'oficis no s'haurien de perdre, és com deies tu molt bé part de la història de l'escala.

00:42:06: Però escolta'm una cosa... L'altre dia ens vas explicar que a tu t'agrada anar a pescar I jo així de mones i primeres et vaig imaginar assegut a la platja allò tirant la canya Però després vaig pensar, igual té família marinera i se'n van mar a pescar amb una xarxa.

00:42:24: No sé quin tipus de pes que fas si en podríem parlar un dia ens podries explicar aquesta afició?

00:42:30: Vinga, ja ens dius!

00:42:31: Un abraçada, adeu...

00:42:37: Ana, faig pesca de canya des de la plaça, des de les roques.

00:42:41: Sí que és cert que quan el meu avi tenia barca, que va tindre barca molts anys, anàvem a pescar en barca aquí al mig del gols de roses... Però ara pesca d'acosta amb canyeta per les roiques i per la plaixa amb un llavall.

00:42:53: I passant l'estona, observant una mica l'entorn, quan vulguis em parlem!

00:42:58: Jo, per mi, he encantat de la vida de parlar d'aquest afició tan maca.

00:43:03: I si algú s'apunta venir algun dia, quedem dia jo... i també tots cap a mar.

00:43:12: Estàs escoltant Rambla-Cinquanta Quatre, a Radio l'Hospitalet de l'Infant.

00:43:27: Ivan, tu saps què és la cabra florida?

00:43:30: Doncs

00:43:31: serà un tipus de cabre no?

00:43:32: Sí,

00:43:33: és clar!

00:43:33: I

00:43:34: per què diries que se n'hi diu florida...

00:43:38: Ni idea,

00:43:39: no ho sé perquè

00:43:40: potser li agrada les

00:43:41: flors

00:43:42: Bé, no... que li agradi?

00:43:44: No.

00:43:44: Però sí perquè té unes taques petitones, que són molt característiques i que recorden efectivament un cap de flors.

00:43:51: Això és el que diu la viquipèdia,

00:43:52: eh?,

00:43:52: que jo aquí no sóc apenteza.

00:43:54: El cas és que aquesta cabra avui comparteix protagonisme amb el convidat que ens porta la Maria Ribas.

00:44:01: Maria, benvinguda al Rambla-Cinquantaquatre!

00:44:04: Molt bona tarda, Anna!

00:44:05: Maria, de seguida ens presentes qui t'acompanya a l'estudi però abans si no et sap greu com és la primera connexió que fem amb Ràdio L'Hospitalet del Infant.

00:44:14: Ens pots fer cinc cèntims d'emissora?

00:44:16: I de tu, si us plau!

00:44:18: Sí i tant, doncs sóc la Maria Riues i podríem dir que sóc una mica novata en el món de la ràdio.

00:44:22: Vaig acabar la carrera fa cosa d'un any... i aquesta és la meva primera feina en una misura així que estic molt contenta de ser aquí i sobretot d'estar prenent molt cada dia Vinc de Radio L'Hospitalet, la misura municipal de Bandellós i l'Hospitalet de l'Infant al Baix Camp.

00:44:36: I ens podeu escoltar el hundred seven point nine i aquest any celebrem... són els que fan batagar el poble.

00:44:53: I de fet, això també té molt a veure amb una de les meves passions.

00:44:56: Podria dir que em considero una mica friqui de la cultura popular i estic vinculada diverses associacions i entitats i sempre m'ha agradat descobrir què passa al meu voltant, conèixer gent i sobretot aprendre coses noves

00:45:09: Fetes aquest ritual de presentació aluyent.

00:45:13: Ara sí, Maria amb qui estàs?

00:45:15: Doncs anem a acompanyar el Jesús Mora que, juntament amb la seva germana maritcell, tenen un negoci familiar molt arrelat del territori.

00:45:22: L'Àctics Casa Portella, Jesús, benvingut al programa!

00:45:26: Moltes gràcies per haver-nos convidat

00:45:30: Valtros us va formar en agronomia i ciència alimentària, i després vau decidir emprendre i crear l'empresa.

00:45:37: Com va anar això?

00:45:38: En quin moment preneu la decisió de dir que muntem una empresa de productes láctics?

00:45:44: Doncs segurament és el moment més boig.

00:45:49: Jo tenia passió per aprendre fer formatges i em veia aprendre de forma autodidacta mentre es combinava amb els meus estudis... I a la part final del meu doctorat Doncs el món de la universitat ja no em cridava, com per a seguir amb formació i poder ser professor d'universitat.

00:46:06: I em vaig... No m'agrada criticar-hi tant l'endemida i amb ganes de tornar al poble vaig dir així una bogeria i vaig començar a obrir la formatgeria i vaig encetar les formatgeries sense haver acabat la desis doctoral que la vaig acabar ja fent formatges

00:46:25: Jesús, i el negoci el teniu amb la teva germana?

00:46:29: Us heu plantejat sempre com un projecte de lloc conjunt.

00:46:32: No us feia por aquell excés de confiança familiar entre germans.

00:46:36: Com ho porteu?

00:46:38: Bueno... Sempre... jo crec que sempre... bueno, una formageria, quan qui diu... sempre l'he portat jo al dia a dia, dins l'obrador, que és el que m'agrada més fer formatges i estic jo.

00:46:49: i ma germana m'ajuda molt a la feina comercial, a l'eventa que probablement també és la que més m'agrada.

00:46:55: I ajudar tota la família amb uns pares, els primers que quan m'ha convingut, m'han ajudat molt.

00:47:02: I com a totes les cases, suposo sempre ja t'hi van tots però em ha pres a treballar també i sempre has d'estirar-ho i deixar-ho... No m'has anat tan malament!

00:47:13: Un equilibri perfecte?

00:47:15: Perdó

00:47:16: Digues, digues.

00:47:17: I per què li va posar a casa Portella?

00:47:19: Aquí al nostre municipi la Portella és un pas de muntanya situat aquí de la Bandellós i té alguna relació?

00:47:25: Aquí somen dos factors i sí que tenim el pas de la Portlla i després, mon pare és d'aquest viixau impoblat de la Vall de Venàsc i el nom de la casa nostra des de sempre seria Casa Portella també I quan vaig començar, Maiàia era morta però Montillet se'n va quedar a casa.

00:47:46: La casa pairal des d'ell i també li vaig comentar si tenia cap problema i llavors van fer com una fusió i va ser un home bastant acertat,

00:47:55: crec...

00:47:56: L'Àctics Casaportella té encara una altra particularitat, que la fa especial.

00:48:01: La Maria m'ha explicat que tota la vostra producció es fa tot en llet d'aquesta cabra que deia amb de la cabra florida, que Google diu que és una rasa autòctona d'Andalusia i d'Extrema Dura.

00:48:12: Què té aquesta cabra?

00:48:13: Que la fa tan especial?

00:48:15: Bueno, al final no deixa de ser una cabra de producció de lletera.

00:48:18: Aquí tenim una altre gasa, que és la cabla blanca i resquera però no està preparada per fer produccions del llet altes I això ve una miqueta perquè, en altres, jo no tinc el ramat.

00:48:31: El ramat és d'un altre noi.

00:48:33: És d'en Josué de Capriomega i estàvem a la universitat junts i quasi-casia a riure i de festa, saps?

00:48:40: Ell ja que també tornaria a casa i ficaria cabres i al final tot això, al final patirà van!

00:48:47: I ell té les seues cabres, que va començar una grange prou bonica, jo crec que és del millor que hi ha ara mateix... i va començar amb aquesta raça que és molt productiva i, a més bé, d'allà baix d'Andalusia que van avançats en altres en la calor.

00:49:00: I s'han adaptat molt bé aquí i estan brodint molt bé.

00:49:03: Va començar una mica com l'acudit allò de aguanta amb el cubata.

00:49:07: Llet d'una rasa de cabra especial i sempre crua, oi?

00:49:11: Per què?

00:49:13: Doncs... jo crec que és més complicat i és un formatge més boig del llet crua però si tu tens segure Les teves cabres són lliures de les malalties, que per això fem les anàlisis.

00:49:26: Doncs no cal suprimir les bacteries que porten de normal i això ens dona un punt personal al formatge diferencial que un formatge de llet pasteuritzada no tindrà.

00:49:39: Després a la part menys positiva de manera comercial és que és més difícil treure un producte constant, és més variable però... Aquesta és la gràcia d'aquest formatge i costa de formar el client, també.

00:49:57: I vosaltres sempre parleu molt d'artesania alimentària i de cuidar cada detall?

00:50:02: Què hem d'entendre per artesania quan parlem de menjar?

00:50:05: I què implica això en el dia a dia de l'empresa?

00:50:11: El dia-de-dia a l'empresa jo crec que tampoc canvia molt.

00:50:15: Si hi hagi d'una manera o altra, has de fer les coses perfectes, tindràs coses netes, has d'acomplir tots els anàlisis... I ja està, la diferència aquí amb artesanies o amb petits productors com d'altres és que tu tens una granja, un tipus de cabra.

00:50:32: Quan comencen a anar i si els cabrits i treus la llet... És una llet diferent que la part final ara amb aquestes séqueres que tenim les cabres no poden ni pasturar només vinge en el que els donem quan ara quan començarà a ploure suposo que algun dia plourar podran sortir a pasturar, tots aquests canvis alimentaris canvien una miqueta la llet.

00:50:53: I si canvien una mica la llat, canvia una mica el formatge i té una certa evolució.

00:50:58: No és com un altre formatge gran comercial sense dir noms que es fan tractaments de llet i es queden tot plans i la llets sempre, sempre per cent constant, aquí hi ha petites variacions i això també et canvia... òbviament que si cambies la llit, canvies del formatge".

00:51:14: Jesús, i abans d'acomiadar-te no vull deixar de dir que el passat mes del novembre el vostre formatge SemiCurat va aconseguir una medalla de bronza als World Cheese Awards.

00:51:23: Que són com els Òscars dels formatges!

00:51:26: Quina orgull, no?

00:51:28: Doncs sí... Sí, sí, i tant.

00:51:30: Jo estic molt content perquè en set anys vas aprenent això vol dir que tampoc ho fem malament, que cada dia anem a pressa fent més.

00:51:39: A més l'ho vaig presentat tres anys i és tres anys que se dona una puntuació i ha anat m'ha augment i, ojalà, seguim aprenent.

00:51:49: I com va anar això?

00:51:49: Com us en vau assabentar que us havien donat aquest premi?

00:51:54: Doncs... un dissabte!

00:51:56: Un dissabt del matí quan et arriba per correu electrònic i ja estava molt a parella i jo no anava acostumant-me a tirar molt i aquell dia no tant.

00:52:04: El primer era mirar el mòbil i em va arribar al correu i ja vam anar directe.

00:52:10: a celebrar una mica.

00:52:11: Doncs quina alegria!

00:52:12: Té coses bones, eh?

00:52:13: Treballar en dies festius i en cap de setmana vegades, no?

00:52:16: Sí, sí...

00:52:17: Doncs Jesús, moltíssimes gràcies per haver-nos obert les portes d'Àctics Casa Portella i per explicar-nos aquesta història que és tant de família, de territori, d'artesania.

00:52:29: El Ramble cincuant de quatre és casa vostra

00:52:34: Moltes gràcies.

00:52:35: I moltes gràcies per ser avui aquí i Anna, fins aquí la passejada de ràdio l'Hospitalet.

00:52:39: Fins aviat!

00:52:40: Fins a viat!

00:53:22: Mirana, està pensant... Escolta'm, saps que jo soc molt de muntanya, molt de bosc i maran els bolets?

00:53:27: I ara, per exemple, estic per Barcelona

00:53:28: i dic, hòstia, de bolets perquè

00:53:29: no n'hi ha, però qui he vist que surt com bolets

00:53:31: són les groves tu.

00:53:33: Te'n vas a dormir i no hi ha cap i

00:53:34: després un

00:53:35: fotiment arreu

00:53:36: I m'he pensat,

00:53:37: ostres!

00:53:37: Com aneu a fer-ho tot plegat?

00:53:38: Les empreses

00:53:39: que les monten i

00:53:41: els consultors.

00:53:42: Així que demà

00:53:44: entrevista

00:53:45: al canto sobre això.

00:53:46: A veure si t'agrada.

00:53:47: Ja ho veurem...