Rambla 54 | 23/09/2026

00:00:00: Doncs som-hi.

00:00:01: El primer és Rambla, cincuanta, quatre.

00:00:04: Ara t'haig de dir jo Ramble, cintuanta i quatre.

00:00:06: Perfecte!

00:00:12: El següent és... Rambles, cinquanta, quatre en van namorgades ball d'userre.

00:00:17: Ramblas, cinquanta a quatre em van... Com has dit?

00:00:21: És que no me'n recordo.

00:00:23: Que això

00:00:23: està gran!

00:00:24: Això sortirà

00:00:24: igual tal com està,

00:00:25: oi?

00:00:26: Ulleres!

00:00:31: Ramblas, cinquanta, quatro amb van namorgades balld'userra Estàs escoltant rambla cincuanta-quatre.

00:00:49: A Ràdio Cardadell.

00:00:58: Hola, mama!

00:00:59: Una cosa que acabo de passar pel lloc aquell al costat a l'escola de música... que han de fer un nou bloc d'apisos i, de cop, hi vaig passar i no hi havia res, era un solar.

00:01:10: I jo passo avui i hi ha una grua d'aquestes de com?

00:01:13: Cent metres d'alçada.

00:01:15: Que tu saps com les munten perquè ha aparegut.

00:01:18: Jo no ho entenc.

00:01:20: Tu

00:01:20: saps?!

00:01:23: Benvolgo de neus La meva crida, el grup de WhatsApp.

00:01:26: De tota la gent que fem el ràdio cincuanta-quatre, ramble cincuentacuatre... Perdó, Ivan apunta al Gazzapo, això et servirà per alguna entrada que són molts a funcionar.

00:01:38: Estem a punt d'assortir de dubtes.

00:01:40: Enric Rubio, de Cardadeu ha trobat algú que ens resoldrà aquest misteri d'una vegada i per sempre oi enric?

00:01:47: Doncs s'hi anà.

00:01:48: Bona tarda, així és... I et dic ja que no és un expert qualsevol, però això ja hi entrem més tard i és que com em vaig dir jo estic acostumat a veure bolets per la muntanya i convaixo ciutat, com m'explica la teva filla, efectivament noto aquests bolets metàl·lics, aquestes gruas que apareixen de cop i volta sense que te n'hagis adonat.

00:02:06: Per això et presento el José Télez, de La Constructiva.

00:02:10: Doncs hola José benvingut al Rambla-Cinquanta-Quatre, com va?

00:02:13: Hola!

00:02:14: Moltes gràcies Pèl, per convidar-nos

00:02:16: Jose, l'Enric diu que tu saps per què ens passa això.

00:02:20: Com es mongen aquestes grans gruas de les obres i perquè de cop i volta les veiem de cop?

00:02:25: Un dia no hi són... I un altre dia veiem allà una immensa infraestructura que no sabem com ha arribat.

00:02:31: Aquestes grus són molt importants per construir sobretot habitatges polifamiliars de diferents plantes per moure materials I al final és que... És veritat, que són molt espectaculars i tot això quan no les coneixem però jo he vist muntar-les a l'obra.

00:02:49: En poques hores en una jornada laboral dos o tres persones la poden muntant perquè ens entenguin com muntà un mecano.

00:02:55: Al final ja venen les màquines, les peces desfetes, diguem-ne desmuntades, en un camió i es van muntan una per una persones que van gigades i tot això, que es van alçant.

00:03:09: I al final és com un mec a no llegar.

00:03:11: I això es monta

00:03:14: de dia?

00:03:14: Es monta de dia, ho dic perquè... És muntat de

00:03:17: dia!

00:03:18: Sí, sí, sí.

00:03:19: Sí, clar, ara posàveu una nena que estava a l'escola.

00:03:23: Això es fa d'una jornada laboral segurament mentre ella estava a la escola s'ha muntad.

00:03:29: I per això li sobte veurà de tot

00:03:32: això.

00:03:32: Li explicaré avui a l'hora de sopar.

00:03:34: És la neu, és la meva filla.

00:03:36: Ah, vale!

00:03:36: Doncs mira...

00:03:37: Mira, de fet, Josep, t'anava a preguntar exactament això i és que dona una sensació que s'ensemble com els jocs de construcció quan érem petits, no?

00:03:44: Com aquestes peces.

00:03:47: Sí, és que és tan fàcil i tant complicat com això.

00:03:51: O sigui que encara és més sorprenent.

00:03:54: No és el cas de la obra de Cardedeu, que comentava però hem fet altres sobres de estructures difusta on En un dia es mota la grua, però en una setmana muntem un edifici sense de buit plantes.

00:04:08: I al final també és això perquè les frustres ja venen prefabricades i s'acaben muntant tot això.

00:04:15: De fet, és algo que ens haurem de acostumar a veure, perquè cada vegada més començarem a veure sistemes de construcció... que ja s'han construït no en el situ, sinó a l'obra, sinò a fàbriques.

00:04:30: Llavors ja venen les peces i es van muntant això.

00:04:32: Cada cop és més habitual, és un sector estratègic que està creixent molt i va cap aquí per fer les habitatges més asequibles i sobretot per facilitar també que hi hagi mà d'obra.

00:04:44: Una mica la filosofia hi queda però l'engros, no?

00:04:47: Exactament així.

00:04:49: Jo no vinc del món de la construcció, però treballo... costat a costat amb la constructiva, i és bastant sorprenent perquè és tal qual muntar un mò pladiquea llegant.

00:04:59: O sigui, venen les peces, tens un manual d'estructions... I les has d'assemblar en una màquina.

00:05:05: És una mica més complicat d'això perquè les persones que ho fan són professionals i tot han de encaixar a la perfecció perquè després aquest edifici ha de durar molts anys i hem d'abragar a moltes persones però facilita que sobretot el dia-dia l'obra no sigui tan tan complicat ni tan dur per seguretat, per les condicions laborals i això també ha de permetre que sigui més fàcil no trobar-me d'obra.

00:05:33: Això m'agrada si és que necessitavem un expert anaven força desencaminats Anna?

00:05:37: Sí ja ho veig O potser no ho sabem bé, però escolta-m'hi.

00:05:41: Jo dic expert perquè en José Téllef... rectifiquen si vull dir malament, eh?

00:05:46: És del sector de la construcció, però no ben bé pas de la constructió!

00:05:50: És una empresa... No és una empresa corrent.

00:05:53: Ja saps anar que m'agrada buscar i rebuscar i indagar, i és per això que avui t'he portat la Constructiva.

00:06:00: I què és la Construptiva?

00:06:01: Josep, explica'ns.

00:06:02: Què l'ha fet amb peculiar?

00:06:04: La Constructiva és la única empresa de construcció cesanín del UCRE, que això no vol dir que la gent no cobre l'obra perquè això a la gent una vegada s'esconfort sinó que es fa tot a preu de cost.

00:06:17: Tant també els preus dels materials i els preUs des salaris de tota la gent qui treballa.

00:06:22: I és tan bé particular per què això no fa habitatges qualsevols sinó che fa habitatges cooperatius concretament els habitats cooperatiu de sostre cívic que és una cooperativa d'habitatge, que crea habitatges que són de propietat cooperativa per a les seves persones.

00:06:39: O sigui, habitatxes que estan fora del mercat, fora de la especulació no es pot especular amb ells.

00:06:45: La gent té el dret a viure de perdida perquè són contractes indefinits però paguen només pel cost de lo que costa construir-los i mantenir-los, i els serveis...

00:06:58: i entenc que no en tenen la propietat, doncs l'immobla qüestió de la cooperativa.

00:07:04: Sí, no tenen a nivell particular, sinó que la tenen comunitariament com a socis de la Cooperativa, exacte?

00:07:11: I això el que permet és que no els puguin ni revendre ni llogar i per tant que és un habitatge que està al servei del dret, del que hauria de ser l'habitatge que és on dret i no es pot fer servir com a eina de lucre

00:07:25: particular Doncs és una fórmula molt interessant

00:07:29: Sí, i cada vegada crits més.

00:07:32: Segurament molta gent de la que ens escolta no ha sentit mai a parlar però ja hi ha més de mil doscents habitatges d'aquest tipus a Catalunya que s'han fet la majoria dels darrers cinc anys perquè l'està creixent moltíssim I creiem en la nostra modesta opinió que som una possible solució segurament no la única, se'n defen moltes coses però som una solució per la crisi de la habitatge que avui tenim

00:07:55: És obvi, ara ho estàs explicant.

00:07:57: Totes aquestes inquietuds però en el seu moment quan es va crear i què us va portar concretament a crear la constructiva?

00:08:04: Teníeu-gen al voltant que us va animar, va ser una cosa iniciativa pròpia?

00:08:10: Bueno és molt curiós, o sigui que nosaltres sou estres cívics,

00:08:13: no?,

00:08:13: que és la cooperativa d'habitatges comença de manera pionera amb petits projectes de rehabilitació però quan arriben els primers projectes ens n'adonem que això, de què volem fer habitatge per viure en comunitat.

00:08:28: Habitatge sostenible, habitatge sense nindel·lucra però que teníem la petita contradicció d'haver de treballar amb constructores no compartint els nostres valors al cent per cent i llavors vam trobar professionals que es van voler implicar en aquesta aventura i van construir la constructiva amb l'idea de poder controlar també amb els nostres propis

00:08:54: valors

00:08:54: socials, de sostenibilitat ambiental, de viure en comunitat perquè és una construcció que té totes les diferències i particularitats que us he dit abans però que a més ha de construir al costat de les socias.

00:09:08: Per tant, les socies serien cooperativistes, doncs visiten l'obra, veuen quines falla es pot tenir, quins canvis li poden aportar, control en el pressupost si això val més o menys, s'han d'aprendre decisions i fins i tot algunes fases de la construcció per tal de baratir costos les pròpies socias i poden participar a la construcción.

00:09:29: Parlem de coses molt petites evidentment no de pujar-se una aguda que això ho han de fer professionals però en algunes faces de la construir més petitones no s'ho poden fer les seves pròpies socias.

00:09:38: I això també fa comunitat i també fa que l'habitatge sigui més assequible.

00:09:43: I aquestes socies entren a la cooperativa amb aquest pagament, com deies, de preu de cos?

00:09:47: Ni alguna que hagi entrat dient... Escolta'm, jo tinc un pis i el poso al servei d'aquesta cooperativa?

00:09:55: Personals que ja són propietaris.

00:09:56: Exacte!

00:09:56: Sí, que hagin renunciat una mica o no una mica completament a la seva apropiatat?

00:10:01: Sí, a veure... Sí, sobretot la gent gran, la generació, llen a partir del de cincuenta-cinq, sessenta anys que és una generació que va tenir l'oportunitat de poder accedir d'una habitatge propietat i que ara tenen altres necessitats, que potser l'habitatge que van poder comprar, doncs ara no compre ell les necessitacions que tenim totes les persones quan es fem grans.

00:10:23: I llavors fem habitatges específics per a persones... de data avançada que tenen sobretot per comunitària, tenen associats serveis lligats a les cures.

00:10:38: I la majoria d'aquestes persones tenen un habitatge que l'han posat al servei de la cooperativa per poder pagar els costos d'aquesta construcció.

00:10:48: Tu has dit i jo t'ho volia preguntar... Clar, en el de curs de la nostra vida passem per diferents moments que necessitem diferents habitatges.

00:10:56: No és el mateix marxar de casa als pares quan només necessites una habitació, una nevera i unes birres, no?

00:11:03: Formar una família que amb sort si pots fer-ho tindràs un parell de criatures... I després com tu ens deies fer-te gran i tornar-te a quedar doncs amb la necessitat d'un espai més petit.

00:11:14: No sé si ja prevaleu això, és a dir aquesta mobilitat aquest dit, mira, tu viuràs en aquest pis fins al món.

00:11:19: al moment en què necessites un de més gran i després un de petit, això ho teniu contemplat?

00:11:25: Sí.

00:11:25: Hi ha moltes cooperatives d'habitatge a Catalunya.

00:11:28: Nosaltres Sostres Cívics és l'única que té diferents edificis en una mateixa cooperativa.

00:11:33: I això permet també mobilitat perquè potser tu entres amb un habitatge petit,

00:11:40: no?,

00:11:40: d'una sola habitació amb un únic ambient, el que li direm un love... Però potser després vius en parella o et formen una família i tants altres necessitats.

00:11:49: i llavors posa això, tenir en una mateixa cooperativa diferents edificis no permet que tu puguis canviar si s'ho regeixen

00:11:56: vacants

00:11:58: d'un habitatge que tingui les teves properes característiques.

00:12:01: En alguns edifici's també de nova construcció que hem fet fins i tot en alguns, si el projecte ho permet... i tenim arquitectes que ho puguin treballar, i ho podem pagar sobretot les socias.

00:12:13: Doncs fem que les parets siguin mòdules, que sigui fàcil poder ampliar o reduir edificis fent una petita obra menor per tal de poder crear una habitació més...

00:12:26: Si hi ha un veí

00:12:27: que el seu fill es fa gran i marxa, i el veí del costat en canvi té una criatura nova, no?

00:12:33: Doncs que es puguin intercambiar les habitacions entre els habitatges.

00:12:37: Per tant, es diseñem i els construïm de manera que sigui fàcil també que els edificis s'adapten a la vida de les persones i creuen allà ser al revés, que és el que estem acostumats.

00:12:49: T'haig de dir que això el tinc escrit a ser espectacular.

00:12:51: Donaria per una o dues hores de programa...

00:12:54: Encara no ho hem fet, perquè tenim pocs anys de vida aquests edificis del que té més antic de cinc anys i encara no ha passat.

00:13:01: El dia que passi en parlem.

00:13:03: Si passa avisen, Josep, perquè seria molt interessant parlar d'aquesta generositat entre humans, que no hi estem gaire acostumats.

00:13:12: Hi ha algú que té un espai que no necessita i el sadeix un altre que en aquells moments sí que el necessita és una història ben bonica I escolta'm, José en un moment on ara l'habitatge podríem dir clarament que és la reivindicació potser més important de la ciutadania.

00:13:28: Quin paper juguen projectes com el vostre i si n'hi ha d'altres que estan sorgint paral·lelament?

00:13:34: Bé, juga perquè nosaltres fins ara no estàvem per accedir a una habitatge o pots comprar o pots jugar i això té molts problemes aquest binomi perquè hi ha molta gent que es queda fora

00:13:47: de

00:13:47: la compra perquè no té els estalvis suficient per poder

00:13:50: pagar

00:13:50: una entrada, i en canvi això fa que molta gent estigui de lloguer per decisió pròpia sinó perquè és l'únic que es pot pagar o que pot mal pagar si millor dintre.

00:14:01: Llavors, clar, aquesta solució, que és una solució intermitja tot i que és veritat que calen uns estalvis però que poden mariar molt nosaltres tenim... Per entrar a un habitatge cooperatiu s'ha de portar un estalvi per ajudar a pagar la obra de construcció o rehabilitació necessària, que això depèn molt del projecte perquè no totes les projectes valen el mateix.

00:14:23: Però des dels dos mil fins als trenta mil euros tenim aquesta furquilla que depèn molts dels projectes.

00:14:28: Molta gent des nostres projectes pot accedir a un habitatge i després això li dona dret a viure en aquell habitatge de permida mentre pagui una cuota mensual que al final és per allò que costa l'habitatge ni més ni menys per lo que va al retorn del prestat i per el que costa en els serveis, amb un fons de manteniment.

00:14:50: Un fons també de solidaritat per si mai un veí no pot pagar poder-lo ajudar si té alguna necessitat justificada, evidentment.

00:14:57: Llavors es entendrà l'habitatge com el que hauria d'haver de ser, que és un BDUs, un BDS necessari per a deixar-ho invulpar la teva vida, que et dona a October la porta a tota la sèrie de drets perquè si faia l'habilitatge feia tot fins i tot... no pots accedir a una feina, no pots estudiar, tens problemes de salut... tots.

00:15:17: Llavors entendre l'habitatge com un altre cosa perquè fins i tot gent pobra o de classe mitjana que pot accedire a una propietat d'una habitatge ja està pensant si mai no em va bé posar el llogu i amb aquests diners em compraré un altre perquè és el que s'han ensenyat.

00:15:34: I en canvi que existeixi un tipus d'habitatge que ho contempla diferent, que ho contemple simplement perquè els habitats ja s'han de ser per viure i per desenvolupar-te com a persona, el teu projecte vital.

00:15:45: Jo crec que és la principal contribució que modestament aportem i que és necessària que convisqui també amb les altres però que és molt necessàriament que existeixi.

00:15:55: Enric, Jose, ha estat un goig de conversa?

00:15:59: Hi ha moltes idees per fer pensar?

00:16:01: Jose, abans de marxar una pregunta molt ràpida que vosaltres munteu, gurus!

00:16:07: contractem a gent perquè en una construcció, si una constructora al final és una central de compras i llavors la feina de grovista és una feina professional i molt especialitzada però contractem allà en què muntar-ho

00:16:22: així.

00:16:22: Doncs nois un plaer gràcies per ser el Ramble de cincuanta-quatre i fins aviat!

00:16:27: Moltes gràcies!

00:16:28: Salut i cooperativa!

00:16:29: Adéu Hola Anna, soc la Txell de Radioció.

00:16:50: He pensat que un possible tema interessant perquè normalment no se'n parla mai és del món de l'arbitratge.

00:16:57: Ara que ja han començat totes les temporades esportives o estan a punt de començar també des de la base fins als equips grans estava pensant realment... Si tu volguessis ser d'Arbit saps com ho hauries de fer.

00:17:10: Hi ha una acadèmia, hi ha algun lloc en especial, quina formació s'ha de fer?

00:17:14: Com s'han de preparar?

00:17:15: Com se preparen físicament però també mentalment perquè sabem que és una posició que és molt difícil i no sé... Et sembla bé que parlem algun dia d'arbit al Ramles cincuant de quatre?

00:17:25: Vinga ja em dius!

00:17:47: El centre del delta delebre la música tradicional i la cultura popular busquen relleu generacional.

00:17:52: Hi ha diferents grups que es dediquen a difondre-hi i conservar aquest lligat, com és el cas de l'associació cultural i de folclore tradicional Sara Bastall, un grupet d'Ejota i baix populars de Sant Jaume de Meja El grup, a més de mantenir viva la Jota al municipi i també la vol transmetre als més petits.

00:18:11: Per això des de fa cinc anys impulsa en uns tallers infantils que apropen esta dança tradicional als més menuts.

00:18:17: Actualment una dotzena d'eixiquets i xiquetes participen en aquestes classes.

00:18:21: La vicepresidenta de l'entitat Josefa Carranza Callao ha explicat que les formacions han permès incorporar nous velladors joves el grup principal.

00:18:31: Fa cinc años que vivim aquí?

00:18:34: Sí!

00:18:35: Sinc anys fa que venim a tots els dilluns, de la tarda venim ensenyar.

00:18:40: I ara hi ha algunes després que han passat al grup cron, que diem natros i avallen en natros.

00:18:46: Els tallats van néixer gràcies a la col·laboració amb l'escola i a l'associació de famílies i en els cinc anys que fa que es duuen a terme han demostrat l'interès dels més petits, que són molt més conscients que la Jota no és només un vell, sabent que també és una activitat molt beneficiosa que cal conservar.

00:19:02: Jo... He ballat des de la nuna, ma mare ballava i jo, doncs, m'he unit.

00:19:07: M'haig d'anar aquí a no ballar.

00:19:12: I m'agrada ballar!

00:19:13: Jo m'havia avuntat, no sé... De petita m'hauria d'haver ballat.

00:19:19: Ara ja no tant però a la Jota no sé, m´agrada

00:19:21: més.

00:19:23: Ja està.

00:19:24: Doncs saló!

00:19:25: Vaig veure que em van ser allòs amb amarella tota la família, ella era molt i a mi també.

00:19:31: Jo era més petit, doncsom.

00:19:33: Aixapuntar i des de dir com s'ha tornat una mosso d'una família.

00:19:38: Hi ha castigues més moides a mi, però és que és un ratet de calma.

00:19:44: Jo a Jota m'he aixapunta perquè ara m'ha dit... L'Eia te vols apuntar a Jotate sinó ja no sé si es tira a Sant Jaume i va dir, doncs vale!

00:19:55: En este sentit, des del grup de Jota apuntem que la seva feina és també la conservació cultural.

00:20:00: Remarquen que la Jota forma part de l'identitat del territori i que cal mantenir-la viva... I per això cal implicar les noves generacions tot i que no sempre és fàcil.

00:20:09: És que anàvem a agradaria que la gent jove vingués també però, clar, els jovens troben... Clar, està que no ho proves o no sé què és la jota?

00:20:19: Una volta ho probes, doncs t'enganxes.

00:20:21: Per aquí mateix és de fora.

00:20:23: Vindré de fora?

00:20:24: Sí!

00:20:26: Yo estoy con ella desde el dos mil once, que estoy aquí viviendo.

00:20:32: Y ella me apunté y seguí, seguí... Mira, ya que estoy.

00:20:37: Sí, sí.

00:20:38: I l'altre voldria que vinguessin jovens perquè nosaltres ja som una mica grans però, claro, los jóvenes no caben de... y ahora estén contentes de que estas menudes pasen en matros.

00:20:48: I així els tallers han aconseguit que els nens s'ho passin bé amb la Jota?

00:20:52: M'agrada que els agradi i veiem que ells ho aprenen millor que n'altres quaranta vegades.

00:20:58: Sí, aprenes ràpid, eh?

00:21:00: Una altra ensenyem a ballar.

00:21:02: Allavors són passos, són les mudances.

00:21:05: Llavors també us ho hem ensenyat unes... Hi ha dos cançons que no són d'aquí, que són per exemple els nams vells, que també és divertida pels crions i ja està als agrades.

00:21:18: També hi ha la... Bueno, el punxonet sí que és d'aquí.

00:21:22: El punxónet també els agrada perquè és més divertida per a elles i llavors l'altra és la... La francesa?

00:21:29: La francesa que li diem natros.

00:21:31: L'altre diem la francese, que és l'ovall francès, que també està molt guapet.

00:21:36: I en elles us agrada vol dir xalen en éstos però ara ja han de dependre dels que natros fem Així, els tallers combinen l'aprenentatge amb el joc.

00:21:48: L'objectiu és que els infants gaudeixin mentre descobreixen els vais tradicionals.

00:21:52: La idea és aconseguir que no ho vegin com una obligació.

00:21:56: Hem d'anar aprenent totes les que fem nators, què nators tenim?

00:22:00: Quantes n'hi tindrem, de jotes?

00:22:01: Sets o dissat...

00:22:03: Sets ou dissat.

00:22:05: Vaig de jota diferents.

00:22:09: I allà intentem posar-ne poquet a poquet perquè, clar, no pots... Perquè també... Estan més enjugassades que res.

00:22:17: Estem un retet ballant, després em van córrer a rejuar, després tornem a ballar... Vol dir?

00:22:22: Ho fem així, més divertit perquè tampoc no pots estar tota l'hora ensenyant-li jota, jota..., i llavors ho fem així per aquelles no tampoc ens agafen bé.

00:22:31: i puguem disfrutar una miqueta.

00:22:33: Amb aquesta dinàmica, el grup de bais tradicionals ha aconseguit anar fent creixers membres a les classes extrascolars al llarg d'aquests cinc anys que fa que ofereixin les classes així ho expliquen el president de l'entitat Agustí García.

00:22:46: Últimament quan han començat els talls d'aquest fascinantx eren dos o tres friosos i ara hem de tenir un vuit més.

00:22:53: Un vuit-més, tot xeca.

00:22:54: Anem pujant, no ho sé.

00:22:55: No perds molts llocs.

00:22:56: Vas guanyar, vas guanya... I el vols que d'aquí ja

00:22:59: es comencen a passar en els

00:23:00: nats dels edans i això és perquè ens han fet l'odosta millor, eh?

00:23:04: Els avantatges se noten, eh!

00:23:06: En definitiva la del grup de joteses serabastall és una feina constant i voluntària que defineixen com un autèntic atrevaïde fons.

00:23:13: Se fa un viatge.

00:23:14: És la mà d'aquí, és la perillada... En estos tallers serveix no només ensenya a avallar l'ajota, també transmet una manera de entendre la cultura popular i treballa perquè una tradició tan arrelada al territori continua vivant entre les noves generacions.

00:23:47: Vinga, que

00:23:47: tens més idees, no?

00:23:49: Vinga!

00:23:49: Esteu escoltant!

00:23:52: Rambla!

00:23:53: Ramble, cinc quanta... No.

00:23:54: Ramble cinquanta quatre

00:23:56: has d'eucalitzar-ho bé?

00:23:57: Esteu escoltant!

00:23:58: Ramle cinquenta quatre Estàs escoltat Ramble cincquanta quatre a RadioSanvi Sovint he escoltats que els pèsols més especials que hi ha són Els del Marisme, de Llavaneres concretament.

00:24:24: Els diuen perles verdes o rber... I són un dels productes més emblemàtics de la gastronomia del municipi de Sant Andreu i de Llabaneres.

00:24:33: El Martí Capsada avui ha agafat el cistell i ens emporta uns quants perquè els tastem.

00:24:38: Martí benvingut al Rambla-Cinquantaquatre!

00:24:41: Doncs sí,

00:24:41: Anna, així és.

00:24:42: Ens endinsarem una miqueta dins del món dels pèsols a veure si us faig entrar una mica de gana.

00:24:48: Jo crec que sí!

00:24:49: De seguida parlem d'aquests pèsolts que ens portes però abans com que és la primera vegada que connectem amb vosaltres ens pots fer cinc cèntims de què hem de saber de ràdio sàmbi i de tu, sisplau?

00:25:00: I tant, doncs, la Ràdio Sàmbia és una ràdio que parlem de l'actualitat de Sant Vicenç de Montal.

00:25:05: S'entendreu d'ella manera si també de caldes destrac i bé intentem arribar a totes aquelles persones dels municipis intentant, si més no amb la millor de les intencions oferir la millor ràdio de qualitat possible.

00:25:18: Enversa mi Anna, poquet a dir sóc un noi de vint-i-set anys senzill extremadament sensible i que avui no només m'estreno aquí al Rambla cincuanta-quatre sinó També he de dir que he començat una carrera en línia de psicologia.

00:25:33: A veure com em va aquesta nova etapa, ja que a part del periodisme la psicologia sempre ha sigut una de les meves grans passions... Escolta'm doncs molt interessant!

00:25:42: Tenim moltes vegades dubtes al voltant de la psicología.

00:25:46: Arnau, com dic sempre, apunta perquè tornarem a trucar el Martí algun dia per parlar d'aquesta carrera Doncs ara que ens coneixem, Martí anem pels pèsols.

00:25:57: Què anem de saber?

00:25:59: Doncs bé, hem de saber que és un producte estretament lligat al territori a la pagesia i a la tradició gastronòmica del municipi com tu ho has dit al principi.

00:26:08: I que continua tenint un paper destacat a la cuina de La Comarca.

00:26:12: Avui vull explicar-te què el fa especial, com és la feina que hi ha darrere del seu cultiu... i sobretot quin reptes té de cara al futur?

00:26:21: I per això has anat a buscar un pagès que el cultiva volem saber qui és i què t'ha dit!

00:26:26: Doncs he parlat amb en Nani Mora, de l'Ortegraupera de Sant Andreu de Llavaneres que creu que els pèsuls s'han convertit en un element més de la identitat del municipi.

00:26:36: És part d'una identitat al municipi i nosaltres a Sant Andreus de Llavaneres tothom coneix el Pèsul de Llevaners i lloggicament és una part identitària Fa molts anys que ho treballem, els nostres avantpassats a principis del segle passat quan van descobrir el pèsol que va arribar... No sabem ben bé però diuen que sí d'Austràlia o d'aquesta llavor.

00:27:00: i es va aclimatar també en aquest meresma centre que tenim aquest clima diferenciat de la resta, a fet d'aquest producte rel·lès i que realment ens doni aquesta identitat com aquest producte excel·lent que tenim del péssol de llevaneres.

00:27:21: Quan parlem d'aquest pèsol de llevanera, sovint pensem en el producte que ens arriba al plat, que és boníssim.

00:27:27: Però darrere hi ha moltes hores de feina i tot un procés que comença al camp com es conreia?

00:27:33: I quins passos segueix, Martí?

00:27:36: Doncs Anna cal posar amb valor tota aquesta feina, que a moltes vegades potser diríem que queda un segon pla, lo que és la plantació, les cures... El seguiment del cultiu i finalment doncs l'acollita!

00:27:49: Des que recull la grana de pèsol, que hem d'assecar des de finals d'abril, principis de maig, que l'hem de recollir per sacar-lo i guardar-ho fins a l'octubre.

00:28:03: Que és ara el quinze d'octora,

00:28:06: quan

00:28:06: la tradició ens marca que hem de posar el pes o la terra... I llavors cuidar aquesta planta que creix, que és una planta molt flaca, molt débil fins a finals de gener que no collim els primers pèsols.

00:28:20: I després la producció és febrer, març i abril, i aquí s'ha acabat tota la produició...

00:28:26: I si parlem del futur del pèsol dels llevaneres hi ha una qüestió que és especialment important en aquest i en molts oficis, que és el relleu generacional de la pagesia Niamartí?

00:28:37: Està clar que és un dels grans reptes, que cultivar productes com el pèsol de llevaneres continua sent una activitat viable i també que el coneixement passi d'una generació a la següent.

00:28:47: En Nani Mora diu que no és fàcil però que ja està en treballant.

00:28:52: Sí que em preocupa perquè realment està complicat.

00:28:55: És veritat que l'Ajuntament de Sant Andreu de Llevaneras està fent una feina bona, que s'ha demanat si hi ha un estudi fet per mirar de preservar el pèsol.

00:29:07: Lògicament, aquestes coses s'han de fer molt ben fetes i ara estan en aquest procés per mirà veure si podem es pot trobar terrenys per poder-los a nous emprenedors, nous productors que puguin cultivar al pèsOL.

00:29:22: Com he dit, no et donaré una producció limitada.

00:29:28: tot aquest procés d'aquests nous pagers us ha de ser per tot l'any i que s'haig de semblar altres coses, però que el producte principal sigui el pèsol.

00:29:37: I per acabar, Martí?

00:29:39: Després de parlar del territori, de la feina que hi ha al darrere del cultiu del pèsole, dels reptes de futur, d'aquest activitat, doncs també hem de mencionar les propietats... ...d'aquet pèsols de llevaneres!

00:29:50: I el Dani Mora té molt clar que hi a un adjectiu que el defineix a la perfecció

00:29:55: a excel·lència.

00:29:56: Jo crec que el pes olor aquest, tothom que el tasta tanca els ulls i s'aboreja pensant quina cosa més excel·lenc que m'estic menjant.

00:30:06: Doncs tu tenies raó sobre què hi he dinat, eh?

00:30:09: Martí, quina gana!

00:30:10: Moltes gràcies per portar-nos avui la història d'aquest pèsol tan especial i tan bo... I fins aviat ens escoltem, aviat parlant de psicologia.

00:30:19: A tu Anna una abraçada molt forta.

00:30:21: Un altre per teu.

00:30:25: No, més fred.

00:30:26: Ram... ui!

00:30:30: Ra-ra-ra!

00:30:31: Vinga, va!

00:30:34: Ram la cincuenta-quatre.

00:30:36: Amant amorgades

00:30:37: veïduce.

00:30:58: Rescoltor Ram la cinquenta-cuatre.

00:31:00: Ara diu Sant Cogat.

00:31:38: Pell de gallina i nois.

00:31:39: Avui volem parlar de música i espiritualitat.

00:31:44: I esclar, ara mateix hi ha un disc que tots tenim al cap que és aquest luxe de Rosalía.

00:31:50: És un treball amb una religiositat indiscutible, que fa les delícies... del nostre següent convidat, que és un mossèn que es fan de la cantant de Sant Esteves Arrobires.

00:32:02: Molt fan!

00:32:03: La Carme Reverte ja el té als estudis.

00:32:05: Carme, com va?

00:32:06: Ens el presentes?

00:32:08: Hola Anna, com esteu?

00:32:10: Doncs i tant.

00:32:11: Mira, m'acompanya l'Emili Marlès és mossèn de la paròquia de Sempera d'Octavia aquí Sant Cugat I, com deies, debot de la Rosalía des de molt abans que fos famós Ara s'estava contenint però li ha faltat tuoc per començar a cantar Doncs benvingut al Rambla-Cinquantaquatre, mossèn Emili

00:32:30: Moltes gràcies per convidar-me i sí, per parlar de la Rosalía.

00:32:34: Jo sempre estic disposat.

00:32:37: Ara parlarem del luxe però té dedica al mossèn.

00:32:40: Emili ja segueix la Rosalia fa molt de temps.

00:32:58: Emilli no sé si les seguies des dels inicis...

00:33:01: Tant o de los ángeles com

00:33:03: aquesta?

00:33:03: No, aquest és Catalina No sé com la vas descobrir.

00:33:07: En quin moment vas pensar que aquesta artista tenia alguna cosa especial?

00:33:11: Jo la vaig descobrir pel YouTube, jo soc molt youtuber i hi ha un youtuber que es diu Jaime Altozano, canalitzava moltes cançons... I quan Rosalía encara no era gaire coneguda va analitzar l'Album del Marqueret i a mi això em va al·lucinar aquests anàlics que he també estudiat música O sigui, no és només l'estil i tot això que està molt bé sinó també veure l'art que té musical.

00:33:34: Perquè ella ha estudiat i té el grau superior de música però com utilitza tota aquesta sabiesa musical i la posa en una cultura pop?

00:33:44: I enriqueix la cultura pop!

00:33:46: Això és un dels grans trets de Rosalía

00:33:50: mossèn, som molt fans també a casa nostra de Jaime El Tocano.

00:33:53: La veritat és que és molt recomanable els seus vídeos i això que estàs explicant com t'introdueix en la música de forma fàcil i com acabes sabent moltíssimes coses.

00:34:04: I suposo que el darrer treball de Rosalía aquest amb el que començava amb l'Ux, sumar la música una religiositat total ja deu ser al summum per un mossèn... Un ocellet m'ha dit que mossèn Amili va anar a un dels quatre concerts que la Rosalía va fer a Barcelona.

00:34:21: Com van això?

00:34:22: Sí, sí, doncs mira, va ser un feligrés... Un feligrès ho saben que va anar de la Rosalia perquè jo no m'amago i alguna vegada ho he licitada amb alguna humilia.

00:34:30: I un fel·ligrés em va regalar una entrada i vaig disfrutar-ho moltíssim.

00:34:36: Vaig anar sol però bueno, cap problema eh!

00:34:38: De seguida em vaig fer amic de la senyora i la seva filla que estava al costat, que eren de Sant Cugat totes les paraules.

00:34:42: Quina casualitat!

00:34:45: I vaig disfrutar-ho molt, perquè realment també a Lux es veu la Rosalía com és una artista, podíem dir, tres xixanta.

00:34:50: Perquè no només canta sinó que també tot el tema de la coreografia, també com per exemple a Lux, introduït el tema del Vallet, que és un art que no està... està fora del menys trim, diguéssim de la cultura pop.

00:35:03: I com ella va enriquint la cultura a pop, intrudent aquestes coses i m'agrada també amomilitat perquè ja diu clar que jo fa no sé si va dir vuit mesos que vaig al ballet i fins i tot estava el seu professor allà al concert, que el va saludar i tot però té com aquest desig d'anar aprendre en riquinça i això després... portar-ho en els concerts i en la seva música.

00:35:27: I jo crec que això és un cert model a seguir, perquè en tots els àmbits de la vida, tenir aquest esperit de poder conèixer més coses, ampliar l'horitzó... I després introduir-lo al teu àmbit, això doncs és un gran què?

00:35:40: Moussen Emilie, no sé si t'he entès bé.

00:35:43: La Rosalía ha dins d'una milia!

00:35:45: Sí, també.

00:35:47: Com se cita la rosa lien una humilia?

00:35:49: Ara no me'n recordo com era però jo sempre... Jo soc un gran estudiós de la cultura actual perquè des de l'església hem d'estudiar a la cultura aktual perquè també ens dona moltes coses molt positives i per tant, si nosaltres volem fer que el missatge dels Jesucris Arriba la cultura d'avui en dia, hem d'encarnar-ho.

00:36:09: La cultura de Jesucrís parlaven paraules que era com a manera d'explicar-se de la seva època.

00:36:15: Nosaltres hem de fer-ho també amb exemples d'abui en día i pots agafar controls d'una cançó i pots analitzar-la i pot sortir tot en Riqui una humília i l'ha fas més actual.

00:36:26: Em parlarem d'aquí d'un estoneta.

00:36:29: Aquest va ser el primer concert que vas poder veure a Rosalía en directe sobre un escenari?

00:36:35: Sí!

00:36:36: I

00:36:37: què et va transmetre?

00:36:38: Quines emocions...

00:36:39: M'agrada moltíssim, al principi.

00:36:41: Però primer la gent!

00:36:44: Concert de música clàssica n'he anat a molts, però així de música més pop no acostumen a anar-hi.

00:36:49: I llavors em va sorprendre primer la gent que clar, jo anava de mossèn i tothom anava d'acolor blanc amb rosaris... Era quasi com una ventia pasqual.

00:37:04: D'inclusar del costat, que era de color negre, m'hauria d'haver dit que haguessin hagut d'anar de color blanc I després t'ha de condominar l'escenari, perquè quan es va al principi que surto amb una capsa de color blanc, que va cayent i el surt ella... com així de puntetes, com ballarina, tot això d'aquí.

00:37:24: És molt maco i també en el concert... Perquè és un concert que era una òpera perquè hi havia dos o cinc moviments que baixava al taló fins i tot.

00:37:36: I cadascun tenia una certa tonalitat del concert i això em va semblar maco.

00:37:42: Vam sortir tots molt contents perquè era un concert una mica diferent.

00:37:45: Era un concert més tipus com si vas a l'Òpera perquè la gent es decaballava i tot això, però no era un concert així només de com de marxa, sinó que era més una experiència cultural.

00:37:55: I això crec que és molt maco.

00:37:58: Espiritual pràcticament?

00:37:59: Sí!

00:37:59: I el d'espiritualitat no és l'últim disc.

00:38:01: O sigui... Jo a la Rosalía em va sorprendre perquè parla de Déu des del primer disc.

00:38:06: De fet jo tinc un... Un article, si tinc mal de cada disc que treu, trec un petit article que escric aquí al Cogat.cat en tinc dos i una mica analitjo Déu i les coses de Déu en els diferents discos que va traient i surten tots i s'hi surt d'una manera molt positiva i és una dona que podien dir amb recerca de religiositat perquè no es poden dir que sigui com, encara que el deu catòlic surt molt.

00:38:31: Però ell és una persona que està a la recerca i també es fa ressor una mica d'això del nivell cultural actual.

00:38:38: Aquesta retor és una cosa que és certa.

00:38:41: Nosaltres en la parròquia per exemple aquest any tenim gairebé cent adults que nosaltres estem en un programa que diu Cicomor que l'hem portat de Londres a la parràquia, que és com per iniciar-se la fesèria amb una escola d'idiomes al nivell ou per començar, i tenim gent que s'ha de batejar.

00:38:57: Sobretot molta gent jove d'aquests futxets joves en tenien trenta i pico.

00:39:01: I a vegades doncs quan escolto la Rosarietal em ve al cap molt aquestes persones que se propen a la parloca, que tenen com una set de deu... I amb això és de les coses que més m'agraden.

00:39:13: Com aprofita, Anna?

00:39:14: Sí eh!

00:39:15: Escovrem cap a casa, mossèn Emilie.

00:39:18: Estic

00:39:19: convençuda Ara ens estava explicant la seva experiència en el concert de La Rosalía.

00:39:25: Jo estic convençuda que si La Rosalia hagués sabut que tenia un fan com Mohsen Emili entre el públic, l'hauria fet passar pel confesionari.

00:39:33: Mohsen què li hauria explicat?

00:39:35: La situació d'aquest confessionari era una mica per parlar de perles.

00:39:39: De la cançó aquesta, i de despetxados i tal... En el meu cas no tinc aquest cas però sí que ella li agrada molt la teologia.

00:39:47: Hi ha entrevistes que he tingut que li agradaria estudiar teologia, jo sóc professor de teologia si podíeu parlar de molts temes.

00:39:55: Jo li faria moltes preguntes perquè tinc moltes pregunta... Digue'm

00:39:59: una, una!

00:40:00: Bueno, de discos... Perquè les seves lletres són lletors que no són molt clares.

00:40:07: Saps?

00:40:07: Molt clares.

00:40:08: Ja és

00:40:08: quin sentit!

00:40:10: Perquè s'expressa... O sigui, ella de Rosalía, perquè l'art modern s'entén com un confessionari des del segle XX, tots els pintors al segle V i tot això, o sigui, és una expressa el que tu vius que tu vius.

00:40:24: I llavors, ella a les seves cançons... Això per exemple, que és una altra en cantant Amy Winehouse, doncs la seva tieta és la seva vida.

00:40:33: De fet hi ha una sèrie que es va fer... No no és una sereia, és d'un sol capítol que és Amy Winehorn, Winehouse la xica detrás del nombre, que va seguint la seva història i les seues cançons i casa.

00:40:48: I llavors, en el cas de Rosalía, doncs també les seves cançons, ella s'expressa i a més l'últim dice Lux que és el disc com més personal però creuen coses que s'entenen però hi ha altres que no s'intenen I aquí m'agradaria fer-ho com una cançó i anem a escoltar-la.

00:41:04: I ara anem així, com analitzar-lo... Aquí què vols dir?

00:41:07: Aquí en què estàs pensant?

00:41:10: I a veure què em diria.

00:41:11: Segurament el que diuen tots els artistes és que tu interpretis jo ho faig i llavors t'ho interpretes.

00:41:16: I cadascú interpreta un amic al que vol o en el moment vital en el que està o el que sent en aquell moment.

00:41:23: Això és veritat, perquè després de dir-ho del concert una cosa que vaig trobar a persones.

00:41:28: Vaig anar... Els preguntava què és el que més t'ha agradat del concert o les feligresos que hi havien anat?

00:41:33: O quina és la cançó que m'està agrada?

00:41:35: I tothom li agradava una cançò diferent perquè la relacionava amb un aspecte de la seva vida i això doncs és la gràcia de l'artista que diguessin que també l'obra que fa va més enllà de la pròpia vivència de l''artista".

00:41:49: Quan arriba també a un nivell com de cultura popular també forma part de la vida de moltes persones, aquestes cançons.

00:41:56: I se les posen per recordar moments de la seva vida.

00:42:00: Mocèn, a mi li una cosa... ens has explicat que vas anar al concert de Mocén?

00:42:06: No sé si tothom et va prendre seriosament o algú va pensar en el marc de totes aquestes icones,

00:42:14: no?,

00:42:15: que exhibeix la Rosalía... Diguéssim t'havies passat de frenada Perdó la confiança.

00:42:22: No era el més raro que anava vestit, eren els normalets... Però jo vaig a mossèn, deixem el coll, que es veu que soc de mossèn però això m'obre moltes converses.

00:42:32: Per exemple, als que tenia al costat, clar, aquests i que quan em vaig asseure ja me'n veurà perquè la vam comentar entre elles i de dir que teniu un mossèn aquí al costant.

00:42:43: Jo parlo i li dic, bé, jo sóc el mossèn de Sant Cobà.

00:42:46: Hi han sortit moltes converses com he tingut amb avions... I així he tinguat converses molt maques en vols d'aquests llargs, doncs això.

00:42:54: Per tant, bueno..., sí, no... Havia molta gent que portava a arrosar.

00:42:58: És que havia molta religiositat que la gent portava coses que potser no les haurien portat totes en el sentit religiós, però sí que era una cosa que sorprenia del concert d'Alux.

00:43:11: Per això t'ho deia perquè hi ha molta gent amb els mocadors aquests típics com de monga, però que en realitat no és que siguin monges?

00:43:20: Sí, sí, necessàriament va sorprendre que hi havia moltes mongas com santes sinó que portaven concoronetes.

00:43:27: Una mica imitant també... El cabell com porta ara la Rosalía, que porta com aquesta coroneta de Santa.

00:43:36: I també el color blanc perquè és el de la portada del luxe i és el color dominant d'aquest disc.

00:43:43: Lux vol dir llum.

00:43:45: I aquí també utilitza una paraula ego sum lux mundi que això surt... a Tauí, el romànic català.

00:43:54: El pantocrator més conegut de Catalunya posa Ego Sum Lux Mundi i això hi ha una cançó que és com una tornada que va sortir per ja.

00:44:03: Segona veu que ho diré.

00:44:04: Ego sum lux mundi ego sum...

00:44:06: Emocena Milia abans parlava de les cançons favorites dels feligresos, la seva?

00:44:14: Jo podria dir... En té una, no?

00:44:16: Sí.

00:44:16: Una o dues.

00:44:17: Vaig a dir-ne dues.

00:44:18: La primera és una que és G-III en la quinze, que es Genís, que és el nom del seu nebot i és una cançó supertrista de melengia perquè, clar, ella quan va estar a la pandèmia va estar vivint als Estats Units perquè estava gravant al Motomami.

00:44:37: I després, com que no et podies moure de país, doncs, esclar, se l'ha de quedar ja, hi ha el seu nebut que té vuit anys i que se l'estima molt, doncs ja veuràs una cançó de dir... Fa dos anys que no et veig com s'ha res, com has canviat i tal.

00:44:50: I al final també té una posada a veu d'un WhatsApp de la seva àvia, que li diu una cosa molt religiosa també, diu Carinyo, eh?

00:44:58: El més important és la família.

00:45:00: El més important és Déu.

00:45:04: És una conversa així com molt maca, i també una altra que m'agrada molt d'aquest últim disc és Jogular però aquesta si em dius per què m'ha agradat o sigui... No sé per què me'n agrada.

00:45:14: I al final hi ha una per final que m´agrada perquè acaba fent una cosa petita, una cosa gran una gran, una petita i a final acaba.

00:45:24: I no caben el mi pecho o no cabe en ell que jo faig com una referència al cor de Déu.

00:45:30: El corda Déu que és tan gran i mi pexo no cabe en ell.

00:45:34: És com aquesta grandesa de l'amor de DéU.

00:45:36: És la meva interpretació segurament ella no fa tant així encara que hi ha aquesta cançó si tal el Coran perquè tu estàs més cerca que mi ben allogular i això és una surada del Coran

00:45:49: Ja veus Anna, que Mussena Mili és una persona tan curiosa... ...que profundeix en tot allò que li interessa i la Rosalía està claríssim.

00:45:58: Que l'interessa-hi molt!

00:46:00: Però quins són els arguments de la teva miració per aquesta cantant?

00:46:05: Per què?

00:46:06: Bueno, hi hauria un primer que seria a nivell musical.

00:46:10: Ho fa molt bé.

00:46:11: I Barreja es tens molt diferents però no fa un potipoti diguéssim, sinó que Hi ha una mateixa cançó que envia destils.

00:46:19: O sigui, això és una mica arriscat a nivell de ràdio o d'escoltar... Musicalment?

00:46:27: Musicalment perquè et demana que has d'escolta la cançò.

00:46:31: I per interpretar-la, o sigui, musicalment m'encanta com ho fa i després m'agrada molt el fet d'aquesta com de l'obertura al espiritual que això també és una cosa que m'agrada molt.

00:46:48: I després també la seva entrevista, perquè és una noia que sobra molt a les entrevistes.

00:46:52: És bastant transparent quan li fan unes preguntes o almenys comparteix aquesta part com més espiritual i no li fa vergonya dir-ho.

00:47:00: Perquè nosaltres en la nostra cultura aquesta part como es espiritual sempre ha fet una mica de més vergonya.

00:47:06: I ella ho diu com més oberta... I això ens recorda molt els joves dels adolescents d'avui en dia Et parla molt de naturalitat d'aquest tema.

00:47:13: És a dir, París és com més exòtic, no hem viscut potser amb la cultura com més catòlica a més de la nostra època i en aquests sentits estan com més lliures i tenen buscant més... I aquí en veia veig també com un reflex, ella és més gran perquè ja té cals i cap als trentes però és un reflex d'aquesta.

00:47:30: I després també m'agrada molt la seva capacitat.

00:47:32: Jo ara us n'adona que té una gran lideratge perquè sap tenir una capacitat molt gran de treure talent perquè per fer-ho que fa no és tan fàcil Ella pot composar, però composes.

00:47:44: Tu t'has envoltat de gent molt bona que et complementin, que t'ajudin i també anant a la posada en escena als vídeos, els videoclips també són molt xulsos.

00:47:54: A mi m'agrada molt, els video clips són molt atrevits.

00:47:58: El videoclipe també explica... La cançó de Bergaïm, la primera que vam treure jo quan el vaig veure em vaig quedar paradíssima.

00:48:10: Vaig començar a estudiar-lo allà per YouTube de gent que feia comentaris perquè és un videoclip que està superbem pensat.

00:48:18: És una petita obra d'art aquest videoclipe

00:48:29: Mocen i li agrada tota la música de la Rosalía.

00:48:31: Ho dic perquè hi ha altres treballos com aquest que estem escoltant, que potser no són tan espirituals... No sé si és massa Moto-Mocen o

00:48:40: no.

00:48:40: No sóc tan... Moto-màmia en algunes que m'agraden però potser és l'album que menys m'ha agradat.

00:48:45: I perquè, bueno..., i no sé si Moto-mamma és ella perquè és Rosalia, però aquí està agafant com una tirada més comercial.

00:48:55: I se'm acaba el comercial, deixa com de ser més la Rosalía dels altres álbuns.

00:49:01: És que el primer album, El Marqueret és un álbum que parla d'un treball final de Màster Ceu i parla de la dona maltractada, de la vida d'una a l'altra.

00:49:12: Però aquí s'està marxant la Rosalia però en Lux m'ha tornat una altra vegada.

00:49:17: I per la Porta Gran eh?

00:49:19: Sí sí...

00:49:21: I aquest boom de la música més religiosa de la Rosalía s'ha notat a La Parròquia.

00:49:27: Has vist més interès, sobretot els dies abans d'entrar als joves?

00:49:31: Sí, sí, o sigui... Bueno, almenys ja s'han cogut és un fenomen.

00:49:35: A veure, un fenómen també no és una locura però sí que nosaltres a La parròquer anem creixent de gent que ve missa i això és el tema dels joves.

00:49:44: És tot un fenômen que s'apropen, estan molt més oberts i després una cosa més curiosa és que els joves porten els seus pares a l'Església, que abans era com a nens revés.

00:49:55: I també és un repte per l'esglési de collir aquestes persones i d'escoltar els anells que porten al seu cor i de caminar amb ells.

00:50:06: Això és molt maco i a mi també aquesta gent que ve nova també m'enriqueix molt.

00:50:09: De fet jo amb els joves... Els hi pregunto moltes coses.

00:50:12: O sigui, per estar una mica al dia tinc una font privilegiada que són els joves.

00:50:15: Jo em fixo com vesteixen, que els hi pregunteu què escolten... Si surten ara, jo què sé, videojocs, perquè els agrada els videojòxos, els hi pregunta els tatuatges perquè s'ha fet aquest tatuatge i tal... Perquè és una manera de conèixer la cultura i això és molt important.

00:50:31: I també... La cultura és la que tenim però també una cultura l'hem d'enriquir.

00:50:35: I veus?

00:50:35: I Rosalía enriqueix la nostra cultura actual

00:50:38: i la cultura musical del mossèn, que ens hem quedat aquí tots bocavedats.

00:50:44: Això va ser cosa de la meva mare quan era petit, que li agradava el piano, vaig començar a estudiar piano... I sempre el tema de la música m'ha agradat molt.

00:50:50: Soc molt més friqui de la musica clàssica.

00:50:52: O sigui, allà sí que... perquè jo hi he pogut conrear-la més però no em treu que m'agraden la música clàsica, però t'agrada això, pengue, recmaninof..., però també m'ajuda molt al jazz m'agrada molt la música així més flamenquilla, perquè també té molta força.

00:51:07: Jo sóc d'hospitalet, ja li he dit abans de la càrvara no?

00:51:09: I un punt de flamenqueria d'Hospitalets també et porto i tot el músic que sigui de qualitat i que expressi els sentiments humans a mi això m'ha agradat molt perquè sempre una artista quan és bo és capaç d'expressar el que ens costa de dir.

00:51:26: O sigui, l'artista no és només el que fa coses, no és el que sap... posar paraules, expressions a coses que tenim tots.

00:51:33: però que ens costen de dir i que ens podem veure reflectits en aquella música, també en la pintura.

00:51:38: Té màra de molt l'art modern... O sigui, jo soc molt fricri de moltes coses.

00:51:43: Carme el fitxarem, eh?

00:51:44: No ho sé.

00:51:46: M'estan dient darrere al vidre!

00:51:47: Fes-lo remble, fes-ho

00:51:48: remble!

00:51:50: Però de tant en tant em puc passar per la

00:51:51: paraula.

00:51:53: Exacte, parlar amb l'Explicar-nos coses.

00:51:55: Una darrera pregunta molt ràpid.

00:51:57: Podria ser que l'àvia de La Rosalía ens estigui escoltant des de Sant Esteve...?

00:52:03: i acabi enviant a la nena el monestir de Sant Cugat.

00:52:08: Què preferiries?

00:52:09: Un concert, una conversa sobre música i espiritualitat, tu una actuació amb tu a l'Orga t'estem escoltant, que també ets artista... A

00:52:19: veure, això és el... Sí, sí!

00:52:21: Això és VAC,

00:52:22: no?,

00:52:22: està al concert...

00:52:24: Instagram fa aquestes coses!

00:52:26: Ho hem trobat a Instagram!

00:52:29: Sí, sí.

00:52:29: Això és d'un programa que vaig... D'un curs que vaig fer de ciència i fe, que va ser primer de l'església catòlica a l'any del·lí.

00:52:37: A mi m'agradaria tenir una conversa amb ell.

00:52:40: La podia portar al monestir..., es podria fer un concert íntim però clar, hauria sigut una mica de música religiosa, però és que ella canta moltes cançons i saetes, inclús en el concert d'aquest me canta una que era com una saeta de mi... Bueno, Cristó, una força allà... I això seria una cosa molt maca, no?

00:52:57: Com de fusió d'una música més moderna, ja canta moltes més coses, perquè és una allà que ha estudiat molt.

00:53:05: Doncs a veure si la ràdio fa la seva màgia... Mocena, Milli i Carme, moltíssimes gràcies!

00:53:11: Una abraçada!

00:53:12: A vosaltres!

00:53:14: Adeu, Ramlès!

00:53:21: Ei, hola Anna.

00:53:22: M'està agradant molt com va quedant el programa i vull proposar-te un tema des d'aquí a les terres de l'Ebre i del cor del Montseà.

00:53:29: Parlar amb Joan Cortidella de la Galera que és l'únic mestre terrisser en actiu del Montserrat.

00:53:35: La idea seria parlar d'ofici de la diferència entre terrissa i ceràmica i de si pot

00:53:40: haver-hi

00:53:40: relleu entre gent jove, sí, tres coses encara treuen.

00:53:43: Crec que pot donar una entrevista molt interessant i curiosa.

00:53:46: Què et sembla?