Rambla 54 | 24/09/2026

00:00:07:

00:00:17: David Tenito, ben tornat a la Rambla.

00:00:20: Bona tarda i gràcies a tots.

00:00:23: David, avui parlem amb tu de parlar!

00:00:26: del català de les terres de l'Ebre que deixem explicar, que és el territori de Catalunya, que més fa servir la nostra llengua en el seu dia a dia o sigui que d'entrada felicitats.

00:00:36: Moltes gràcies!

00:00:37: Fa anys que ostentem aquest títol i la veritat és que és molt gratificant veure com aquí a les terrestres de L'Ebre conservem els teus del catalai, que som encara al territori on més ho fem servir de forma habitual

00:00:50: doncs té felicitat i també t'he de dir moltes gràcies.

00:00:52: Hi ha, a més a més d'aquest ús que feu per sobre la resta de Catalunya paraules a brenques que coneixem més o menys com xiquet o xalar... Té a dir que això de xalar amb Vilanova i les Altru també ho fem anar força i nosaltres estem bastant més al nord!

00:01:09: Sí.

00:01:09: Bueno, hi ha paraules que les compartim però crec que també les han fet molt nostres, ho dius, xiqueta o xalar... Però se coneixen a tres indrets de Catalunya i això és bonic veure com s'hi compartin algunes de les paraules.

00:01:22: Exacte!

00:01:22: Per exemple nosaltres en tenim una a Vilanova, que és moixó, que de fet som el darrer poble venint del sud que la diu i designa qualsevol ocell petit.

00:01:31: Em sembla que vosaltres aquesta també la teniu?

00:01:33: També, també la tenim.

00:01:35: I a més t'he de dir que Munya i jo dèiem el nom era Rafael de Moixó... Ah!

00:01:39: ...i per tant esta paraula en concret la tinc molt i de fet porto un tatuatge d'un moixó aquí al braç i la veritat és que aquesta paraula sí que la conec bastant.

00:01:50: David, i moixò per vosaltres?

00:01:51: Perquè nosaltres ho fem anar com per qualsevol o ser petit.

00:01:54: Hi ha zones en què un moixió és exactament un per dal no sé vosaltres en quin equip esteu.

00:02:00: Natros més odiem per per dal però Sí que és veritat, que es fa servir per qualsevol ocell.

00:02:06: Però en general ho diem més per per dalt.

00:02:09: Doncs David, si et sembla, anem per les paraules abrenques menys conegudes, que és pel que t'hem trucat avui... En aquesta cançó que ens has recomanat la lliçó de qui, qualsell o el noi i el mut de ferreries he escoltat, per exemple, agranar-hi a vadejo.

00:02:26: Què vol dir agranà?

00:02:28: I què és una vadeja?

00:02:30: Mira, són uns grans ambaixadors i en aquesta cançó expliquen molt bé algunes de les paraules que tenim aquí.

00:02:36: A granar vol dir, en concret, escombrar.

00:02:38: Aquí quan fa servir una escombra diries una granera... I el fet d'escombrar li diem agranar.

00:02:46: I Abadejo, que ho diem així, abadejo és un bacallà I clar, no

00:02:50: té cap vincle.

00:02:52: Quan tu vas a comprar mercat... A Badejo no té camp vincle amb bacallà, vull dir?

00:02:57: No, però és una paraula que fa molts d'anys que s'utilitza aquí.

00:03:02: De fet quan tu vas al Mercat Municipal per exemple de Tortosa vas-hi a comprar a Badejos o no vas-i a comprar bacallar i de fet aquí a Tortosa t'he dedicat, no sé per què, perquè tampoc és que això sigui tradició d'aquí l'abadejo de Tortoso és bastant famós i bastant conegut

00:03:18: Doncs mira, no traduint la dita castellana, no ens anem a dormir mai sense aprendre coses noves.

00:03:26: I Abadéjo, a més a més t'he de dir que jo he fet una mica de recerca i tal... i ho he posat al cercador del Diec i és tan abadéjos com a granà són dues coses que he trobat l'institut i el diccionari, perdó, de l'Institut d'Estudis Catalans, o sigui que són legals-legals!

00:03:42: i tant.

00:03:42: Si moltes vegades mos diuen, ah segur que esta paraula no està vendita o és un castellanisme?

00:03:47: No, tenim paraules que són legals com tu dius i que encara són servir perquè també és molt bonic.

00:03:53: Vore com aquestes paraules una mica més tradicionals encara s'acaben dient i que les noves generacions també l'utilitzen i que és el que fem servir al dia a dia

00:04:02: Els Quico's també mencionen xalera, que ve de xalar, que ja n'hem parlat.

00:04:05: De passar-s'ho bé... En sabem molt el ramble a la cincuenta i quatre de passar-nos-ho bé.

00:04:10: I també he escoltat la cançó.

00:04:12: Telefonar o faena?

00:04:13: Jo faena sí que ho associo més al vostre parlar, a les terres de l'Ebre.

00:04:18: Però això de telefonar em sona com amb tu, com d'àvies no?

00:04:21: Sí bueno jo crec que també ara això s'ajunta que no sé si telefonem hi ha massa però també t'he de dir que odiem d'una altra manera, pica!

00:04:30: Picar per telèfon també és telefonar.

00:04:33: I vosaltres hi heu

00:04:33: picat?

00:04:34: Sí, cada vegada s'utilitza més el term... Bueno jo crec que habitualment utilitzem el terme de picar.

00:04:42: Vaig a picar-me bar, per exemple.

00:04:44: Que potser més al nord fem servir més el trucar.

00:04:47: Sí, sí, sí.

00:04:48: Ah, curiós, també!

00:04:49: Davidi, més paraules i expressions que vulguis que descobrim?

00:04:54: Vaja, vaig a posar una miqueta a prova.

00:04:56: A veure si jo et dic un acció que és llitar-se... Més sabries dir què vol dir?

00:05:01: Uf!

00:05:02: Llitar-s'hi.

00:05:03: Ni idea, digue'm.

00:05:05: Doncs llitar se vol dir anar-se'n a dormir.

00:05:07: O sigui quan estàs ja molt cansat i dius allò bé..., me'n vaig a llitar.

00:05:11: És que te'n vas a dormir, que et vas a ficar-te al llit.

00:05:14: ja ha preparat per a el teu cafè o el teu té per anar a dormir, això.

00:05:19: Gitar-se.

00:05:19: Sembla just al revés, no?

00:05:21: Sembla que ho associaria a agitar-s'a com més a moure... Com de

00:05:24: moure és,

00:05:25: no?,

00:05:25: no?

00:05:25: És anar a dormir.

00:05:26: Sí!

00:05:27: De fet jo recordo, per exemple, que el meu germà va viure un temps a Girona i aquesta paraula els disoptava com... com algo dolent, agitar, com això, activar-se, no?.

00:05:38: Vinga doncs una altra, va!

00:05:40: No n'en certré ni una

00:05:41: eh!,

00:05:41: ja ho estic veient.

00:05:42: Seguim en accions, per exemple, es curar.

00:05:47: Escurar, que no sigui escurar un llogur allò de menjar-se'l tot o... O no.

00:05:51: Vatres ho dieu així però en altres es cura és netejar els plats.

00:05:54: L'ofent després d'eminjar i que el teu pare o la teva mare diu vés a escurar els plats, doncs vol dir netejarlos, però n'haig guai sabó, neteja als plats.

00:06:04: I ho podríem adaptar a l'scura plats?

00:06:06: O no, o si està mecanitzat ja anem de dir rentaplats!

00:06:09: Ja li diem rentaplaç, en això sí, sí.

00:06:11: I si no ho fas pot ser que ton pare o ta mare té malde.

00:06:14: Què vol dir malda?

00:06:17: Déu voler dir, doncs renyar-te o... Molt

00:06:19: bé.

00:06:21: Per

00:06:21: context.

00:06:21: Reñar, ho he tret.

00:06:24: I prèviament també et puc dir que no hagués d'escurar els plats millor que anéssim a fer un mosset fora de casa.

00:06:31: Això, Déu voller dir, sortir a menjar alguna cosa?

00:06:33: Fer un mos, això sí que potser està una mica més estès.

00:06:36: És

00:06:36: una mica más estándard, ¿no?

00:06:38: El mosset és anar a menjant algo fora de la casa que no implique un gran àpat.

00:06:43: Vinga, va!

00:06:44: L'última.

00:06:46: Vinga, va.

00:06:47: El desempat

00:06:48: no serà un desempat perquè hauré perdut estrepitosament però vinga...

00:06:51: Me fas dubtar molt que diré una expressió que diem aquí què és fer momos?

00:06:58: És una expressó que utilitzem bastant.

00:07:00: Ostres!

00:07:00: Sobretot els xiquets i les xiquetes a vegades mos fan momos.

00:07:05: Ai..., no sabria quedar-te

00:07:08: a fer sapatons.

00:07:08: Vol dir

00:07:09: fer ganyotes.

00:07:10: Fer ganyote's.

00:07:12: Sí, l'últim que un nen treu la llengua

00:07:14: vol

00:07:15: dir Femomos.

00:07:16: Un altre client, femomos?

00:07:17: Ah, mira, curiós!

00:07:19: Femomos... David, va, jo te'n regalo una de paraula.

00:07:22: Canvi de tot aquest coneixement que avui ens has portat al RAM la cincuenta-quatre, te'l regalo una de bilanovina a bilanuvina, que és un

00:07:28: verb.

00:07:29: Esgangalà.

00:07:31: Toma ja.

00:07:32: És complicat estar d'hi,

00:07:33: eh?!

00:07:33: Sí, però és bonica i jo trobo que és bonic que té sonoritat esgangalar.

00:07:39: És una d'aquelles coses que jo la dic freqüentment i la gent em mira com vulguen dir què diu aquesta boja, no?

00:07:45: És difícil, no s'hauria de dir-te.

00:07:48: No hi ha cap pista aquí que puguem demanar... No,

00:07:50: la veritat és que no i és una paraula molt concreta que es fa servir quan tens uns pantalons d'aquests amb goma o roba interior, unes calces, uns calçotets, que la goma s'han donat doncs que estigui donada és estar esgangalada,

00:08:04: és així.

00:08:06: Molt bé, siguis com una

00:08:07: cosa molt particular.

00:08:08: No sé per què els planovins hem desenvolupat aquest llenguatge però és així

00:08:13: Mira, jo també he après una paraula nova que sempre està bé això.

00:08:18: Doncs vinga David, David Benito encantada d'haver-te tornat a saludar i que hagis ampliat una mica el meu boca volàric al de tota l'Audiència.

00:08:26: Fins aviat!

00:08:26: Gràcies...

00:08:27: Me n'han quedat moltes, eh?

00:08:28: Ah, doncs repetirem.

00:08:30: Repetirem...

00:08:32: Doncs farem un segon concurs de paraules tortusines.

00:08:35: Molt bé!

00:08:35: Si ho convidaré a l'Arnau i la Gisela i a l Ivan i a tothom aquí participada que no sigui jo l'únic que fa ser el ridícul.

00:08:46: Vinga, moltes gràcies.

00:08:47: Vingueu una abraçada.

00:08:48: Una

00:08:48: altra.

00:08:59: Hola, Anna.

00:08:59: Sóc Adrià Duc de baixcam Radio.

00:09:01: Sabies que els dofins, que són molt simpàtics i intel·ligents... i molt macos, doncs sembla que amb els pescadors de Cambrils no s'hi porten tan bé?

00:09:09: I és que als pescadores de la confreria estan patint els atacs d'aquests animals a les seves xarxes de pesca amb els desperfectes i els problemes que això comporta.

00:09:17: Així que demà volem parlar-ho amb tu per conèixer una mica millor aquestes problemàtiques, saber com estan afectant aquests atacs al dia a dia dels pescaders quines conseqüències tenen per al sector, i si hi ha o no alguna manera de fer compatible l'activitat pesquera amb la presència d'aquests dofins.

00:09:32: Perquè una cosa es veurà un dofí saltant el mar i penses guau!

00:09:36: És preciós... I una altra molt diferent és trobar-te que t'ha deixat la xarxa feta caldo.

00:09:41: Així que demanem parlar amb tu per conèixer aquesta passada a Cambrils i com estan vivint els pescadors.

00:09:47: Moltes gràcies, Anai.

00:09:48: Ens veiem demà.

00:09:50: És un tamasso, això de la cara fosca dels dofins.

00:09:54: Aquí estem m'espectants per veure què ens expliquen els pescadors de Cambrils perquè doncs ens ha caigut el pita del flipper a veure què diuen.

00:10:03: Demà t'esperem, vinga una abraçada...

00:10:11: Estàs escoltant Ramble, cincuanta-quatre.

00:10:15: A Radio Cio, Aviramund

00:10:22: Jo futbolera futboler no en soc massa Però com que la seu de la xarxa està al costat del Camp del Barça, doncs sí que tenim clar més o menys quina setmana juguen els blaugranes i quina semana no.

00:10:35: Més que res perquè a vegades sortim de les instal·lacions o de la ràdio i ens trobem tota aquella maravunta que ve cap aquí... Quan és que sí, com us deia, hi ha arribades de persones que passen per aquí el davant en direcció al camp i tots porten samarretes dels seus idons, que sigui la Minya Mal, que si Pedri, que sí Rafinha Però entre els jugadors hi ha un currador que posa ordre, que és molt necessari i que mai no té una samarreta de marxandatge.

00:11:02: Que és l'árbitra!

00:11:04: Chell Bernàus, benvinguda al Rambla.

00:11:07: Hola, molt bona tarda...

00:11:08: Chell, de seguida ens presentes qui t'acompanya, que ja ens queda més o menys clar que és un árbitre de futbol.

00:11:14: Però abans, com que és el primer dia que parlem, doncs et vull demanar que ens faci cinc cèntims d'aquí sou-t'ho?

00:11:21: I ràdio si jo, què ha de saber, loient a vosaltres?

00:11:24: Doncs mira, començo a perdir-te que estem molt contents de poder participar al Rambla cincuantacuatre perquè és la primera rambla que tenim a Gramunt ja que no en tenim cap ramble.

00:11:33: Tot i que sí que tenim un riu i un rebal.

00:11:36: No sé si saps quina és la diferència entre l'un i l'altre?

00:11:39: Doncs ara mateix no massa quina!

00:11:42: Doncs mira, la principal diferència rau en el fet que el ramble neix d'un element natural, que és un riu sec.

00:11:49: I que funciona com un passeig central, no?

00:11:51: Mentre que al Raval neix una divisió històrica... ...que és un barri fora de muralles.

00:11:57: Ah, doncs amb el permís del Pol Rodríguez avui, en el vostre cas, rabalejarem potser amb radioció!

00:12:03: Txelli per què radioció i no radiogramunt?

00:12:08: Doncs mira, les ràdios diuen així pel nostre riu, que es diu Riusio.

00:12:13: Som una misora amb quarenta-quatre anys d'història impulsada per el grup escènic Gramuntí en motiu de la festa major i que a dia d'avui continua amb la vocació de ser l'aveu de Gramundi i de tota la Rivera del Ció, que avarca des de la Segarra passant pel urgell fins a la Noguera on desemboca el riusio al Segre...

00:12:32: I de tu, Txell, què ens vols explicar?

00:12:37: Doncs mira, dir-vos que soc periodista de professió i porto vinculada a radioció més d'una dècada.

00:12:43: Soc una apassionada de la comunicació local perquè llarg de la meva trajectòria en aquest mitjà he descobert que els mitjans de comunicació locals són molt més que informació, som territori... i fem territori.

00:12:55: I això

00:12:55: em fa sentir vinculat a una terra, que és la meva, on també participo en la vida social amb diferents intats.

00:13:01: Per exemple, sóc tavelera als diables, participo a l'alfa de l'escola entre altres, i a més... I això ens porta el tema de la entrevista d'avui.

00:13:10: El cap de setmana me'ls passo entre pabellons, perquè el meu fill juga futbol sola.

00:13:14: Així tu sí que ho controles això del futbol!

00:13:16: Em quedo més tranquil·la eh?

00:13:18: Bueno diríem que sí per dir alguna cosa però avui com diem no parlarem de partits ni de resultats o jugadors.

00:13:26: Avui parlarem d'una altra figura essencial en el joc, com són els hàrbits.

00:13:29: Entenim a un en Gerard Creus, que és a Gramuntí, però que amb aquesta professió dels hàrtbits ha visitat als camps d'esports de mig Catalunya.

00:13:41: Moltes gràcies, molt bona tarda.

00:13:43: Gerard, si et sembla comencem pel principi tu com arribes a l'arbitratge?

00:13:48: Ja entenc que un jove aficionat al futbol vulgui ser la mi no cobersí però que vulguis ser árbitre el vostre paper és clarament més desagraït.

00:13:58: Sí, la veritat és que normalment el problema és aquest.

00:14:01: És a dir som la figura més... que no agrada tant, però jo en el meu cas recordo que per exemple el pati de l'escola moltes vegades sí que ja havia fet d'arbit amb les meves tarjetes, el meu xiblet i això.

00:14:18: Va estar molt temps arbitrant perquè si el torneix a futbol sale d'aquí a Gran Munt té la mateixa vila o la canalla petita abans que fos federada I d'això és una vegada parlant amb un company, em va dir perquè no t'apuntés.

00:14:34: Llavors em vaig ficar com a hàrbit federat i aquí em va començar a dir que era una metra de sectoria arbitral com a àrbit dins la Federació.

00:14:44: Déu n'hi do!

00:14:45: Quants anys fa que hi ha hàrtits i quines categories has passat?

00:14:49: doncs Arbitran sempre em veia un any oixís, no sé si aquesta serà la setzena o quinzena temporada o dissetena però ja està.

00:15:00: Categories per les que he passat ha sigut des de tot el futbol base i llavors a nivell amateur des de quarta, tercera, segona catalana, primera catalana Llega Elit i fins i tot un assistent de tercera divisió, i fins a tot també havia anat al seu moment a segona divisió B com assistent.

00:15:22: I actualment en quin estàs?

00:15:23: Actualment què fas com a árbitre?

00:15:25: Sí, actualment estic com a hàrbitre de primera catalana i veig d'assistent a la tercera Divisió i llegar-li que són les categories superiors

00:15:35: Gerard, una vegada la Mai Tenieto que és l'estilista d'aquí de la xarxa em barrenya amb raó i de dir-ho perquè parlo de pintar i no de maquillar.

00:15:44: No vull que això ens passi a la Maritxella Miam tu un partit espita, exxiula o servitre?

00:15:51: Hi ha alguna manera més respectuosa de dir el que feu aclareix-nos aquesta nomenclatura si és que hi ha alguna diferència

00:15:58: Sí, la diferència sobretot per mi i bueno, alguna vegada que hem parlat és Arbitrar és tot el tema de gestió del partit, gestiona des de les emocions, tant des de l'àrbit com en aquest cas els jugadors i això.

00:16:15: I mentre es quita seria única exclusivament aplicar el reglament, mentre que arbitra avarque molt més que tot el que seria vital les accions que es veuen o prendre decisions, sinó que prendre les decisions en funció d'un context

00:16:31: O sigui que arbitrar seria el que fas des de que surts de casa i vas al partit fins a què surts del camp, un cop acabat el partit i pitar seria l'acció concreta.

00:16:41: És això?

00:16:41: No,

00:16:42: és a dir,

00:16:42: pitar serien jo entre el camp... I el que ve, hi ha una falta, la pito, això és tarjeta, trec la tarjete.

00:16:48: Arbitrar serien... Hi ha accions que són blanques o negres, a dir una vermella... que és vermella o una acció, que és groga.

00:16:57: Però després hi ha moltes accions en matisos.

00:17:00: Per exemple, anem a una que es sàpiga més fàcil.

00:17:02: El fet de protestar és un motiu d'amonestació, és a dir, traure tarjeta groga Totes les protestes es trauen tarjetа groga?

00:17:10: No Depèn de diversos factors, com per exemple aquests factors poden ser el moment del partit, situacions aïllades si és una acció molt recurrent.

00:17:20: Si és una persona que hi ha de per si la tendència a protestar, arbitrar seria tot això.

00:17:26: Valorar tot aquest conjunt d'accions resultat del partid, moment del parti, període del partida, situaciones que potser hem pogut haver anteriorment per prendre una decisió Segons el reglament, però al més acord possible a les regles de joc conforme el que determina.

00:17:44: O sigui que d'alguna manera tu vas estudiant el que fa cada jugador i llavors quan hi ha una acció d'aquestes decideixes en funció de l'històric del partit del que has vist que ha fet aquell jugador, que arrondinà molt o no arrondina...

00:17:56: Correcte, això no vull dir que s'apliqui el reglement de manera diferent sinó que el reglamen és per tots igual, l'únic que els matisos aquests, aquestes accions que estan dins de una zona gris poder prendre una decisió d'una manera o d'un altre en funció de la situació del partit.

00:18:15: Tenim un altre dubte que és al voltant d'un dels elements que porteu els hàbits, que és el xiulet.

00:18:22: Ens preguntem si teniu algun codi en tipus morce o algun codic secreta amb el xilet perquè sí que és veritat que és un element important dins del joc i a vegades no hi parem atenció però que és realment el seu protagonisme també.

00:18:35: Correcte, és a dir... El xiolet no tenim un xioli estipulat, estrictament que hagi de ser però sí que més o menys ha d'acomplir unes característiques.

00:18:44: Normalment el més utilitzat i en aquest cas el que utilitzo jo sempre és el Fox-Choranta i llavors doncs bé, és a dir, s'utilitza aquest.

00:18:54: Tins del xiollet que utilitzem aquest la resta és a dire, no hi ha un codi préstabler com a si aquesta acció pitem d'aquesta manera o així però sí que la idea del xiblet és donar una informació adicional a l'espectador, perquè ens fem una idea seria si jo tanco els ulls a través de la sonoritat del ximlet pugui predir una mica o pugui sàpiga una mica si aquella acció ha sigut una acció important o ha siguit una acción més rellevant.

00:19:22: Per exemple, una falteta al mig del camp que no té cap manera de transgressió ni res important, un xiblett cortet Mentre és que una acció, potser un possible penal, una acción a la frontal o una acpción de vermelha per una accción violenta o joc brús greu doncs aquí sí que utilitzaríem un xiolet més contundent, més fort, més explosiu.

00:19:47: Per diferència una mica aquestes accions que sigui tant com els ulls pugui visualitzar una mica si són accions en què s'han pitat més rellevants o menys rellevant.

00:19:56: I sempre és un sol xiollet no?

00:19:57: No xioleu mai dues o tres vegades allò...

00:20:01: Normalment utilitzem un.

00:20:03: I llavors hi ha algunes circumstàncies que a vegades sí que s'utilitzen dos, com per exemple si pots haver pitat una falta, segueixen ràpid i llavors ja un jugador terra que a lo millor s'ha lesionat que es fiqui la pilota en joc més que res perquè el jugador s'ha de confirmar si hi ha hagut alguna lesió o no, amb la qual llavors aquí vegades sí que pipip s'utilitza un xiulet cur.

00:20:25: O quan hi ha una substitució per avisar, a vegades es fa uns dos xiulets però normalment és això, s' utilitza algun tot i que alguna vegada de manera allada es poden utilitzar dos o per exemple com a final d'un dels dos períodes ja sigui de la primera o de la segona part que també s'hi utilitzen els tres

00:20:42: Al final tot això és una ciència, no?

00:20:44: I avui ens agrada tenir-te aquí perquè veurem que l'arbitratge és un món en el qual també vosaltres com a persones ara deia amb nòspit o servitre.

00:20:53: Bueno, hi ha un reglament i també hi ha una gestió,

00:20:56: no?,

00:20:56: i ens agradaria saber una mica aquesta gestió.

00:20:58: Deixem dir-te una cosa que jo soc mare de portes de futbol sala, no?.

00:21:01: I com a mare de porter, i això coincidirem moltes mames de portés, que és que pensem que som les que més patim,

00:21:06: no!,

00:21:06: perquè sempre hem patit que no vagi una pilota la cara però sí que és veritat que un dia em vaig trobar al camp amb una mare d'un... i parlant amb ella, vam comentar que al final els jugadors, els porters, els entrenadors sempre tenen un suport perquè sempre hi ha una grada.

00:21:22: Però realment de vegades sembla que els hàbits siguin una professió molt solitària no?

00:21:27: Jo per exemple quan jugueu a fútbol venia també una mica d'aposició aquesta de porter, és a dir, en aquest cas als meus pares...

00:21:35: A tu

00:21:35: t'agrada patir, eh!

00:21:36: Sí o

00:21:37: no?!

00:21:38: Als meus paers i quan vaig arbitrar Vaig decidir que volia ser árbit.

00:21:43: Es va ser una sorpresa, però tampoc va ser molt inesperada i tampoc un canvi de patiment molt més gran perquè és això.

00:21:51: I no he trobat un canvi molt diferent del portar al jugador i sempre ho explico d'aquesta manera.

00:21:57: Un porter formé part d'un equip.

00:22:00: Però moltes vegades no et sents que pertanyis a l'equip.

00:22:04: Què vull dir?

00:22:05: Un delante feia un penal... Hòstia, vinga, va!

00:22:08: No ha passat res.

00:22:09: Un portet té una rada i és un gol tonto, i tothom autotmàticament carrega contra el porter.

00:22:14: Tot i que pertany en un equip molt desvegades té sent sol.

00:22:17: A part de que molt desbegades mentre entrenar és això dient... pes a la porteria i d'aquí mitja hora venim a xutar.

00:22:23: I tu durant mitja hora si estàs sol sol, amb el millor dels casos tenies un company o fins i tot dos, escalfar és una mica però estar és mitja-hora sol.

00:22:32: En nivell arbitral sí que les categories més baixes on futbol vas veu això que va sol.

00:22:37: Sí que és cert que et sents molt sol Sents molt sol.

00:22:40: Va sol, però quan vas amb companys, amb assistents o tu ets un assistent en aquest cas i vas amb un hàrbitre nosaltres sempre parlem d'equip arbitral no parlem de l'hàrbi, de l'sistens això són les funcions dins com podríem dir un porter, un defensa, un delante però nosaltres parlem di equip arbitral perquè nosaltres igual que la resta dels equips busquem un objectiu.

00:23:04: En aquest cas, els equips normalment l'objectiu és guanyar.

00:23:07: Nosaltres no tenim un resultat com a tal però sí que el nostre objectiu doncs és equivocant el número de vegades possibles.

00:23:15: És inevitable equivocar-nos tots tenim clar que ens equivoquem i quan entrem al camp tenim clar d'aquesta vegada on s'equivocarem.

00:23:23: Però la qüestió està intentant col·locar de la millor manera possible intentar estar el més a prop possible del joc per prendre la millor decisió possible en aquella situació

00:23:33: Gerard, hi ha equivocats o no?

00:23:35: Hi ha vegades que teniu la raó però l'efició s'emprenya igual i esquexa per les vostres decisions.

00:23:42: Això jo ho vinculo al patiment com tailles d'aquesta cridòria de vegades segons quines expressions que penses, potser la gent es passa.

00:23:53: Tens algun truc de concentració per abans de sortir del camp?

00:23:56: Rollo, no m'importa, no em importa, no estic sentint res...

00:23:59: Primer de tot el que m'agradaria comentar respecte al que has dit, és que jo sempre dic el mateix.

00:24:04: El problema que té el futbol personalment el que penso és que soneix una mica el ser fanàtic d'un equip, el veure les coses en una perspectiva de ràdere d'uns colors i moltes vegades juntament amb el desconeixement del reglament.

00:24:21: La barreja de aquestes dues coses fa com tu molt bé dius que moltes vegades es prenguin decisions de manera correcta però que per desconeixement d'una cosa o per fanatisme de l'altra no es vulguin veure d'aquella manera objectiva, on no es volgui ni bons.

00:24:35: També a vegades... Jo sempre dic el mateix quan m'equivoco jo en un partit intento analitzar amb què m'ha equivocat perquè m'he equivocats com ho puc fer la següent vegada per intentar evitar no equivocar-me, perdó equivocar i que no es torni a repetir i a vegades, des de punt de vista dels equips em dona la sensació que és una mica al revés.

00:24:55: Nosaltres potser no ho hem fet de tot bé però per culpa d'algú altre en aquest cas l'àrbit no m'ha aconseguit o hem perdut més o el que sigui.

00:25:05: I llavors pel tema que hem comentat es del nivell de concentració de psicologia t'he de dir que moltes vegades o la majoria no tenen dones de tot el que te'n volteu de fora.

00:25:17: És a dir sí que sense crits, sense protestes però com que estàs molt focalitzat amb tot el que passa dins del camp, perquè a dins al camp intentes veure el jugador que té la pilota per al dels costats que passi, és a dir, tindre un focus de l'acció.

00:25:32: Però si és una acció que s'està aproximant a l'àrea, intento girar al cap, veure possibles accions posteriors on puguin haver-hi agafades, empentes i subjeccions que puguin derivar en una falta de matar com un penal per intentar anticipar tot això.

00:25:45: I doncs com que estàs pendent tal quantitat d'estímuls, moltes vegades o la majoria de vegades no tenen dones del que passa a fora del camp a l'agradaria.

00:25:56: I on a vegades m'adono més és potser els partits de la meva categoria però per una senzilla raó.

00:26:03: No perquè la gent cridi més sinó perquè el nam assistents i portal intercomunicador, el fet que l'assistent estigui propè a l´agraderia o en aquest cas el de banquetes, estiguin prop de les banquettes sense una mica més tota la informació de fora però per l'auricular de l'assistent, no per perquè tu a dins del camp sentis més o menys.

00:26:24: Llavors això és dir... No és que t'hi neveixis com a tal sinó que intentes focalitzar més amb tot el que passa al camp, que al final és lo que per nosaltres és important

00:26:34: Gerard, doncs m'ha semblat superinteressant... totes aquestes reflexions i conèixer des de dins la teva feina.

00:26:41: Txell, moltíssimes gràcies per portar el Gerard de la mà fins aquí, fins al Rambla, cincuanta-quatre.

00:26:45: Una abraçada per tots dos.

00:26:47: Ha estat un plaer, de veritat!

00:26:48: Moltes gràcies.

00:26:49: Moltes gracies.

00:27:01: Vale, la primera, aquesta.

00:27:03: Ramble, cintuanta quatre

00:27:05: amb Anna

00:27:06: Morgadas Baiducera.

00:27:08: Per

00:27:08: això jo escolto Rambles, cinquanta quatre a la meva radio vocal.

00:27:12: I ara l'última?

00:27:13: Cadem, agarrem-lo.

00:27:15: Agarrem la cincuenta a quatre.

00:27:39: Bona tarda!

00:27:39: Rambla Cincuanta a Quatre permeteu m'explicar-vos dues figures de bronze una llança, una falcata i unes cadenes són Indivili Bandoni, dues figures que formen part del paisatge de Lleida i que des de fa dècades donen la benvinguda a la ciutat des de la plaça Gelet i Garriga sota l'arc del Pón Però qui eren realment aquests dos personatges?

00:28:00: I sobretot, per què el llei de té una estàtua dedicada a ells?

00:28:03: Per entendre-ho primer hem de viatjar més de dos mil anys enrere i ho fem d'ala mà del llicenciador en història i geografia Jordi Curgó.

00:28:17: Són els primers lleis de tants documentats històricament al segle... jo he dit, l'any docents abans de Cris,

00:28:26: no?,

00:28:27: cap d'ells del poble Ilercieta, el poble hibèric ha sentat des del segle VI, abans de Cris en la banca central de l'Ebre, les nostres terres.

00:28:39: Amb la ciutat i el tir-te com a capital d'aquest poble il·leggete, un poble avançat d'unes cròniques que vivien pau i vestia la seva pròpia història... I tot s'acabaria quan l'arribada dels cartaginesos i els romans, que lluitant pel domini del món en aquell moment convertirem aquestes terres en sonar de guerra.

00:29:03: I aleshores fou quan individui m'endoni entren a la història".

00:29:11: El territori que hi ha avui ocupa el lleide era, aleshora, siltir-te, sovint llegida com il dirda un important assentament ièric i un dels principals centres dels il·largetts.

00:29:21: També va ser una de les seques més prolífics de la península ièrica on s'enconyava moneda pròpia de plata i bronza amb inscripcions ièriques I per acabar de posar en context el doctor en història i arqueologia, Joan Bernal detalleixi les diferències entre il·lèrgets i el tir-te hi lerda.

00:29:38: Il·lérgets i l'acetans és tots aquests pobles... de la conca del Ebre i de la plana catalana o lleidatana que és com se nombren des dels romans diuen els il·legets.

00:29:50: El tir-ta és un nom que se li dona a la ciutat.

00:29:53: Ells encunyen una moneda amb més crits, grafits i bèrics, que hi fica el tir'tà!

00:29:59: Nosaltres interpretem que se llegeix el tir-te i que probablement la té té una D, és el dir-de.

00:30:06: I d'aquí els romans transformen en el tir de a ell l'erda... i és simplement

00:30:11: fonètica."

00:30:28: La història d'Indivili Mandoni no explica per si sola la històrea del monument que tenim davant i també del que estem parlant perquè hi ha una dada que pot sorprendre.

00:30:37: Aquesta escultura no va ser creada originalment per representar a Indivini Mandoni L'any, l'escultor Barcelona i Medard Sant Martí va crear una obra en guix titulada Crit d'independència.

00:30:49: I els protagonistes originals no eren els dos capdils que avui coneixem, eren Istolaci i Indortes.

00:30:55: Així escoltem la veu de l'historiador Joan Ramon González.

00:30:59: La escultura principal, la que correspona al que està a la falcat amb l'aire també té unes cadenes a la mà que és com si les estigués trencant a la Falcata Llavors va buscar el Menardo a dos sedois que també va lluitar contra l'arribada del romance.

00:31:16: Per tant, l'esculptura original feta en guix eren d'estolàcia o d'indortes i era can a la llibertat.

00:31:23: Ell va aconseguir fer una rèplica d'aquesta escultura per portar-la al porjador, fer-la molt més gran, que és la mira que tenim actualment.

00:31:31: Evidentment aquí allà hi haïda instal·lació d'Indortes, i canta la lllibertat en una època tan bé de francisme No és el que tocava i les va vetllar de seguida, copi indúbil i mandoni.

00:31:50: Més de sis dècades després de la creació de l'obra original, arriba el moment decisiu que comenta el Joan Ramon.

00:31:57: L'any ofici es va fer la versió en bronxa que coneixem actualment i l'escultura passa a estar dedicada als personatges d'indúbil o mandoni... I al canvi el fa l'alcalde del lleide que en aquell moment hi havia el Víctor Ellín A partir d'aquí, les dues figures deixen de ser només una representació artística d'uns garrers ivers... i passen a forma part de l'imatge de Lleida.

00:32:18: Podríem dir que aquella estàtua representa els orígens de la nostra ciutat.

00:32:23: Aquell és el moment en què aquesta estàtue ens parla del més antic, que recordem històricament, de Lleiida, aquesta ill-tirta,

00:32:31: no?,

00:32:31: que després seria l'Erda romana sense individu i m'endoni, no s'entén tots els capítols que vindrien posteriorment de la història i del benvingut històric de la nostra ciutat.

00:32:55: I no és casualitat que les dues figures siguin aquí, l'estàtua es troba a la plaça gelètica riga just davant d'arc del pont una de les antigues portes d'entrada a la ciutad.

00:33:06: Al darrere hi tenim el pont vell i a l'altra banda el carrer Majom, és per tant un espai de pas, un punt pel qual passen cada dia centenars de persones i en mig d'aquest moviment cotidian, dues figures de mes de dos mil anys d'història continuen immòvils

00:33:21: Alguna manera saludéssim vivint amb la gent que entrava a la ciutat de Lleida, però també el mateix temps evitar que la gent ja entressin en vehicles per la porta del pont i convertir aquell accés i després inclús tot el carrer major en teatonal.

00:33:35: Que l'inguar entre sís és fer aquesta actuació des del que hem vist urbanístic no dir si és interessant perquè es crea un espai teatonals bàsicament en la ciudat va ser el primer que es va fer, gràcies a les cultures que es van col·locar a més a més d'una manera simbòlica que es va convertir per la seva centralitat en un lloc de provada, de cites.

00:33:55: De provar-se per quedar i s'ha convertit autènticament en un símbol de la ciutat.

00:34:12: Avui, La Ciutat els ha fet seus!

00:34:14: Ja no són només dos personatges de l'antiquitat ni només una escultura de bronzes, són una imatge del llei d'un punt de trobada i un record viu del passat de la Ciutad I mentre Lleida continua canviant, Indivíl i Mandoni continuen d'empeus mirant passar la gent i recordant-nos que l'història no queda tancada en el passat.

00:34:31: També viu els carrers als espais cotidians i com una ciutat es reconeix a si mateixa.

00:34:36: Va començar l'any eightcentosbuitantaquatre amb una obra que representava dos altres guerreras givers... i no va ser fins al mil novecentosquarenta sis qui aquestes figures van passar a representar a Indivís i Montoni.

00:34:46: Avui els trobem aquí, a Lleïda i també al Rambla cincuentaquatre

00:35:12: Doncs el Rambla, cinc quarts de quatre ja fa unes setmanes que ha començat i suposo que has començut a notar que som com diu l'Arnau uns friquis del territori.

00:35:20: Ens encanten les històries darrere els i la gent que treballa per preservar-les i difondre-les sobretot entre els més joves que són al futur Això és exactament el que fan a l'espai cuina de mar de la Mella de Mar, que és una aula de cuina però amb un plus.

00:35:35: És a dir, que pots aprendre i acuinar peix mentre descobreixes productes locals... ...i preserves el riquíssim patrimoni pescador de casa nostra gastronòmic i no gastronómic.

00:35:46: Francesc Gallau, benvingut al Rambla cincuata-quatre!

00:35:50: Hola, Anna, què tal?

00:35:51: Bona tarda i encantat de ser amb vosaltres.

00:35:54: Francesc, com que avui us estreneu d'estrena al Rambla de cinc-quanta-quatre abans d'entrar en matèria i posar-nos a cuinar et vull demanar que ens diguis quatre coses que hem de saber de vosaltres qui sou tu i la Cala ràdio

00:36:08: La Cala Ràdio és una misòria que va néixer en l'ocienç vuitanta-quatre, per tant portem ja un bon grapat d'anys al servei dels ciutadans de la Mella de Mar.

00:36:19: Es diu la Calarradio perquè el topònim de la Milha de Mar és la Cala i nosaltres els habitants, els ciutadanos de la milha de mar ens diem caleros i per tant aquí la Calarradió I per el que fa a mi porto gairebé quaranta, dos anys vinculat en aquesta misura.

00:36:41: Primer com al col·laborador després com a treballador ara em soc el responsable i bé ja estic encantat i además encantat d'estrenar-me avui parlant de cuina perquè m'encanta cuinar i sobretot peix.

00:36:58: Doncs fetes totes aquestes presentacions t'agrada cuinar peix algun dia et demanarem alguna recepta?

00:37:03: De moment, avui parlarem d'això.

00:37:05: De receptes de peix, de receptes marineres i de patrimoni mariner.

00:37:08: Et sembla si entrem a la cuina?

00:37:11: Entrem-hi tant, Anna, perquè com té dia aquí a la mella de mà ara a l'acala els caleros ens agrada menjar... I si parlem del peix encara més que més!

00:37:22: Perquè com que el tenim tan al·laborat diguéssim que això fa que una part important de la nostra cuina més tradicional sigui la que està relacionada amb el peix.

00:37:33: I per això et vaig proposar parlar del Espai Cuinà de Mar, i per això em convidava a l'Eve Llambri, que n'és una d'ells impulsores del projecte.

00:37:42: Eva, benvinguda al Ramles-Cinquantaquatre!

00:37:45: Hola, gràcies.

00:37:46: Bona tarda!

00:37:47: Hola Eva... que cal preservar tot aquest patrimoni que parlàvem d'aquest petrimoni pescador de l'Amelia i darrereu?

00:37:53: En principi pot semblar una obvietat però com i quan us plantegeu a aquest projecte d'on neix la idea d'aquest espai?

00:38:01: Des de l´Ajuntament se va creure convenient disposar d'un punt de trobada de la cultura marinera i del sector gastronòmic que estigués al servei del poble.

00:38:10: Una manera de conservar el nostre lligat, les nostres arrels i, sobretot, projectar-ho cap al futur.

00:38:17: I dius que l'espai Cuinà de Mar ens ha explicat moltes vegades que van molt més enllà de les escoles de cuina que tan de moda estan avundint, no?

00:38:26: Per què?

00:38:28: Sí bé... Serà un espai de dinamització cultural gastronòmica educativa Aquí s'han de fer tallers, demostracions culinàries, activitats divulgatives... Molts projectes vinculats al patrimoni marítim i pesqui de la cala serà un espai de recerca.

00:38:46: És a dir, és molt més que una escola.

00:38:48: I esteu veure els veïns?

00:38:50: A la gent de fora qui pot venir a fer un taller o una activitat a l'espai cuina de Mareba?

00:38:57: Hi haurà activitats per a tots els públics.

00:38:59: Des de tallers familiars i intergeneracionals, hi ha allos, nets, persones de diferents edats, show cookings, formacions, presentacions de productes, exposicions, jornades vinculades a la cultura de la mar i a la gastronomia local... És a dir, és un espai per poder investigar sobre el nostre patrimoni.

00:39:16: I ha d'estar obert a tothom que tingués interès i ho hem de crear.

00:39:22: Exacte!

00:39:23: Això és important... La mella del mar és sinònim de peix fresc i de peixa qualitat.

00:39:28: Jo també soc de poble pesquet de Vilanova i l'Axaltrui.

00:39:32: Tinc família que s'hi dedica.

00:39:34: He crescut entre cerdines, saïtons i gampes de Vilanova que la rendico molt.

00:39:39: I us he de dir que fins que no et vaig trepitjar, per exemple a la Costa Brava doncs no vaig descobrir ni els lloritos ni els sonsos.

00:39:47: A la cala

00:39:47: quina

00:39:48: mena de peix ens oferiu?

00:39:50: De què traieu pit vosaltres?

00:39:53: Bé jo penso que el peix i allotja en general serà el gran protagonista.

00:40:01: Ara el que hem d'adonar valor és a totes les espècies i en especial el que diem l'amorulla Hi ha apostos que es diu l'Opeix de Rebutx, però és el peix... que s'utilitzava per a fer el que serien els plats de casa.

00:40:17: Els que fem servir per la sopa, no?

00:40:19: Serien aquells que tenen moltes espines, però que estan boníssims.

00:40:22: Que només se fan servir per una sopa i tenen molts altres maneres d'utilisar-se, i són molt bons.

00:40:28: Llavors els hem de posar en valor.

00:40:30: Hem d'explicar també què hi ha, detrás de cada captura, l'ofici, les forts, la sostenibilitat del sector.

00:40:37: Ana i jo, que mira l'altre dia per preparar una mica el programa... vaig visitar l'espai cuina de mar amb arregle la Eva.

00:40:44: Ja et puc

00:40:44: dir que

00:40:45: hi ha un concepte que paréis sovint i que aquí li tenim molt... És a dir, li tenim molts ganes que és la cuina d'abordo.

00:40:55: Eva, què és la Cuina d´abordo?

00:40:57: I què s'explica sobre aquesta cuina?

00:41:01: I que aquesta cuin explica de nosaltres.

00:41:03: De qui som?

00:41:05: Jo diria que la cuina de bordo és un gran exemple del que avui diem sostenibilitat i astúcia, i aprofitament.

00:41:11: En quatre ingredients, amb molt pocs ingredients que tenen a les mans i en les condicions difícils del que és en una barca, els pescadors fan uns plats extraordinaris.

00:41:22: Això seria per mi la cuinada d'abordo.

00:41:26: En els ingredients bàsics, poder fer els plats que fan.

00:41:30: I de tots aquests plats típics que cada pescador fa el seu i cadascú té la seva fórmula, Eva, si et dono a triar... Quina recepta de tota aquesta cuina que la Deus ha menegat molt per ranxar aquest projecte seria la teva preferida?

00:41:45: A mi m'agrada molt l'arranxo de gatet.

00:41:47: El ranchó de gatets.

00:41:50: No sé si és el que és el gatets o no.

00:41:52: La nova podria ser

00:41:53: no.

00:41:55: És un tauronet que un tauró, que no mengen els peixos bastinals, que són peixots... Que s'han de preparar aquest plat potser seria més fer-lo a casa perquè s'ha d'escaldar.

00:42:04: És el cassó també, sí, conegut... Generalment el cassò és un taurenyet.

00:42:09: Llavors se'n descalda, s'hi ha de prepara i a mi m'agrada molt el rancho de gateta.

00:42:15: Feta a casa o feta la barca encara seria millor però és un pis que porta molta preparació ara, navegada fet està... Deliciós.

00:42:24: Doncs, Eva... Francesc ens apuntem que hem de venir a fer-vos una visita a l'espai cuina de mar per enriquir-nos i contribuir a preservar aquest patrimoni.

00:42:33: I si l'Eva en algun moment ens vol cuinar aquest gatet, doncs, escolta'm, ens el menjarem encantats de la vida!

00:42:40: De moment moltíssimes gràcies per haver-nos acostat tot això al Rambla de cincuantacuatre i una abraçada a tots dos.

00:42:46: Moltíssima gràcies Anna, que vagi

00:42:48: bé.

00:42:56: Gràcies.

00:42:59: que diguin el que se'ls acudeixi.

00:43:01: Exacte, aquí has de pensar què és per a tu Rambla.

00:43:05: He explicat que és un

00:43:06: magazine

00:43:07: nacional... que fem

00:43:08: una mica

00:43:08: tots en comú i que tothom es deixarà.

00:43:10: Dic lo que penso, eh?

00:43:13: Ramble.

00:43:14: És

00:43:15: molt

00:43:15: xulo i guai!

00:43:20: Serà xulo si surt tot això,

00:43:21: perquè...

00:43:23: Vinga!

00:43:37: L'Arnau i Servidora Ahir vam ser a rubir la presentació de la nova temporada de la ràdio.

00:43:43: Albert Solet, gràcies per convidar-nos i a remblejar-hi!

00:43:47: I tornàvem amb ferrocarrils bastant patats perquè havíem començat la jornada forçadora en registrant una entrevista que us oferirem aviat... i eren ja les nou tocades del vespre I per què t'explico tot això?

00:43:59: Doncs perquè entrava a Barcelona pensant en arribar a casa i ens vam acomiadar de gràcia, que és l'estació on jo vaig baixar.

00:44:06: I efectivament me'n vaig anar cap a casa... I l'Arnau al cap d'una hora i mitja Instagram el va situar a la plaça Sant Jaume, envoltat de gegants ballant.

00:44:16: Això és afició i la resta tuntaries!

00:44:23: Aquest matí he pensat que fa molts dies, que no en parlem de gegants... que l'Ernau li agrada molt.

00:44:29: Jordi Givert ben tornat al Rambla-Cinquantaquatre.

00:44:33: Hola!

00:44:33: Han encantat de tornar a Ramblejar?

00:44:36: No cal que sigui a nivell prèmium rollo Ernau però a tu t'agraden els gegants.

00:44:42: Sí, a mi m'agrada.

00:44:42: No em formo part de cap colla però a mi em retornen la infantesa cada cop que els veig i de fet amb els companys del nou-nou que també col·laboren aquí a La Rambla he fet alguns articles pel diari explicant l'història dels gegants del moïanès així que quan vulguis t'explico alguns altres.

00:44:58: L'Arnau ja s'ho està apuntant avui però ens portes als teus, els de Santa Maria Dolor

00:45:03: Exacte!

00:45:04: Si per mi els dolors són els que animen més la trobada gengatera en una cerca vilàquia a Catalunya central

00:45:11: Són el Florenci i l'Agneta, dos pagesos que van ser construïts als anys vuitanta.

00:45:18: Exacte!

00:45:18: De fet comencen concretament a l'any vuitenta i tres.

00:45:22: I potser un dels fets més destacats és que són construït no per un tallet ni per una artesà sinó per la pròpia gent del poble, concretament del casc antic, del núcle antic, que es coneix popularment com dalt al poble... El primer gegant que construeixen és el Mansuet, que ja el tenim jubilat.

00:45:40: Ara ja no surt a fer cap Cercavila i la qüestió és perquè pesa més de cinc quilos o llavors van construir la seva estructura de ferro en un primer moment i això va fer que el jubilessin ràpid perquè costava de pujar.

00:45:55: A més, en un poble com el nostre... Perquè us l'imagineu està fet envoltat d'aturons i totes de pujades i baixades.

00:46:04: Llavors era difícil fer-lo moure pels carrers del poble.

00:46:08: I com ho van resoldre?

00:46:10: Doncs la colla va començar amb molta empenta i el VIII IV es va crear la Colla de Grelles també, i l'Agnetes va construir la geganta aquest cop en una estructura de fusta més lleugera.

00:46:22: i fins a tot el mil novecentos vuitanta cinc creen una cercavila molt particular que es diu la foca ifa, i que desencadenava amb una guerra de foca aigua i farina.

00:46:32: Que era molt particulari i se la van inventar això just al començar.

00:46:37: De fet l'aigua és un dels elements distintius de la colla en mensuet.

00:46:42: Justament treia aigüe per al puro.

00:46:44: Això és el que ens comentaves que anima les cercabiles no?

00:46:47: Sí perquè van rushant a la gent durant tota l'estona I, per mi, el que em va

00:47:08: dir és que no hi ha res a l'estiu.

00:47:14: Foc-aifa, que és foc aigua i farina.

00:47:17: I no ho és perquè els anys dos mil es va deixar de fer... Perquè la barreja d'aigua y farina... Ana és una barreja que en bruta molt i l'enrenou que es feia amb la festa es va decidir deixar de fer-la, però igualment la festa més important per la colla sempre ha estat la festa major, que és a finals d'agost.

00:47:39: I com a element particular té la pujada del carrer de Sant Antoni, un carrer que popularment se el coneix com la costa.

00:47:45: Entenc que és un carret molt dependent?

00:47:48: Sí, només són dos cens metres de distància per pujar de baix al poble a dalt el poble però té un pendent que arriba a pendents de vint i vint-i-dos percent que això als oficionats del ciclisme els agrada i venen a fer-la precisament.

00:48:02: I fins i tot a l'aplicació d'estrava trobaràs un... un segment d'aquests que competeix la gent i es cronometren, que l'han batejat com el mur-dolor.

00:48:11: Doncs per festa major no pujant en bicicleta sinó que qui puja són els gegants, tant als dolor com als convidats, que normalment sempre hi ha algun que no coneix el que li espera... I els di costa!

00:48:23: És difícil de pujar-la i a més encara hi ha algú amb cable de corrent que obliga a fer maniobres que puguin passar els gegants.

00:48:33: Doncs Déu-n'hi-do, la Gincana!

00:48:35: Jordi, moltíssimes gràcies per aquest retrat... que ens has fet dels teus gegants, del gegans d'olor i per fer feliç l'Arnau, que ja s'ha apuntat que un altre dia tornes a parlar de més gegants una abraçada.

00:48:43: Adéu,

00:48:44: vinga, vagi bé.

00:48:45: Ramle,

00:48:58: cinc quante, quatre,

00:48:59: a Radio Soñel.

00:49:06: Si us parlo d'una bruixa segur que molts us ve el cap la típica imatge d'un senyor amb vestit negre, barrell de punta i una barruca important al nas, oi?

00:49:14: Però avui no volem parlar de comptes.

00:49:18: Sona, perdó!

00:49:18: Ben tornada al Rambla-Cinquanta-Quatre.

00:49:21: Hola, moltes gràcies...

00:49:23: Escolta'm..., jo et deia que no voleg parlar de contes.

00:49:27: No ens considerem bruixes.

00:49:28: Jo sóc fan d'aquelles samarretes, de somles netes de les bruixes, però avui tu ens parles precisament d'una d'aquestes dones.

00:49:36: Una veïna desallent del segle XVII ha quedat immortalitzada com una gegantona del poble.

00:49:41: Qui era aquesta dona?

00:49:43: Doncs mira, era la Jerònima coneguda com a Joana Lanegra una dona que era remallera del Lluç Anés.

00:49:50: Tenia coneixements de corander i aquí el poble assalient es dedicava a escotiar roba l'any mil sixcicens divuit assalien després que l'expulsessin del Llucenès també per temes de bruixeria.

00:50:02: Aquí la van tornar a acusar de Bruixa, la van torturar... I com moltes altres dones la van acabar penjant.

00:50:09: El seu cas però és excepcional perquè a dia d'avui sabem tot.

00:50:12: pràcticament tot el que va passar durant el seu judici.

00:50:15: I per què la van penjar?

00:50:17: Doncs perquè les ramalleres no encaixaven en el model de dona, de l'època.

00:50:21: No eren solteres o viudes que dominaven la medicina popular feien xarxa entre elles i fins i tot oferien mètodes anticonceptius.

00:50:29: La Joan a la Negra, com deia, va ser una de les moltes dones... que van acusar de Bruxeria principis del segle XVII, que era justament també un moment molt convuls per Catalunya.

00:50:40: Has d'imaginar que hi havia saquera, hi havia molts aigüats malalties encomanadisses dient-ho així tal qual li havien de carregar el mort algú.

00:50:50: És a dir, eren dones avançades al seu temps que feien por al sistema i aquest sistema les castiga injustament?

00:51:00: Sí Però per sort, en aquest cas i molts d'altres també... Us parlo d'aquest.

00:51:06: La memòria no s'ha perdut.

00:51:07: Hi ha un altre salientil, Albert Benet i Clarà que va publicar un llibre sobre la Joan a la negra com se la coneix.

00:51:16: És una recerca molt completa de la declaració que la Joran Ima Montanyola va fer quan l'estaven torturant.

00:51:22: De fet, ella, en aquell moment, ho escriu al llibres, va arribar a dir que era Bruixa però que li insistia que ho va fer durant.

00:51:30: la tortura.

00:51:31: I el dos mil d'ivuit, quan va fer justament quatre-cents anys que l'havien penjat, l'Associació Feminista d'aquí de Sallent, que es diu a Dóna't, va decidir que li era recuperar aquest deute històric que

00:51:45: al poble

00:51:46: tenia amb la Jerònima i van inaugurar, van estrenar, van construir aquesta gegantona que es diuen a la negra.

00:51:55: Si vols, vaig parlar amb la directora de l'Associació, la Maria González que podem escoltar perquè ens ho expliqués ella millor.

00:52:02: Nuestra jugantona ha fugit una miqueta dels estereotips, de l'Scontes i com que la majoria d'adones que els hi feien aquesta acusació no eren res més carramalleres que tenien els seus coneixements i sabien conèixer les herbes medicinals i la manera doncs de poder aturar malalties Doncs llavors la nostra geganta porta un farcill de mirbes.

00:52:26: Porta un farcel amb verbes, diguem perquè era una ramallera oi, Ona?

00:52:31: Exacte.

00:52:32: I el que és important d'exigenar-te és que es va poder pagar amb aportacions dels veïns del poble i ell també em va explicar no la Maria, que la van patejar amb el Serenau per homenatjar-la a ella hi ha totes les dones que aquí van jutjar injustament a La Comarca i de fet a tot Catalunya i això... la geganta porta herbes medicinals un pot d'ungüents i sempre balla seient quan és festa en una cançó que es diu embruxant

00:52:57: Molt bé Doncs escolta'm, Ona moltíssimes gràcies per haver-nos presentat aquest personatge i esperem haver contribuït ni que sigui amb aquests minuts a fer una mica de justícia per aquesta i per totes les dones que van passar el que ella va passar.

00:53:12: I tant!

00:53:13: Moltes gràcies i fins aviat!

00:53:15: Adéu adéu... Ara amb la cincuanta

00:53:46: quatre

00:53:53: La xarxa de comunicació

00:53:55: local

00:57:04: Bona tarda, són les cingus per la Marc Serrora.

00:57:07: L'Obert torna a implantar les lectures obligatòries en català i castellà al Batxillerat i recomanen els centres que ho facin de Stínqueda Primari a Cuarteso.

00:57:16: A partir del curs vinent tornaran a ser comunes a tots els centres, que fins ara podien escollir els llibres.

00:57:21: És una de les principals novetats del pla que ha dissenyat l'educació per reforçar els aprenentatges fonamentals... I que avui he presentat en una escola de cornellada llobrega't escoltem la consellera Esther Niugoo tornar un VactoBasics, tornar els bàsics.

00:57:35: I aquells bàsic no són altres que recuperar la importància i la centralitat de l'escriptura per estructurar el pensament del lancenament sistemàtic de lortografia, del treball de loralitat, de la lectura guiada d'un corpus de lectura clau...