Rambla 54 | 29/09/2026

00:00:08: Demka, cincuata, quatre.

00:00:12: M'heu d'haver dit?

00:00:13: Sí, carinyo,

00:00:15: ho heu de dir... Anna, moncala... Anna?

00:00:17: Com dius?

00:00:17: Anna!

00:00:18: Anna, munkala.

00:00:20: Murgades.

00:00:22: Munkada.

00:00:24: El dosera.

00:00:25: En dosera

00:00:39: Jo

00:00:40: escolto

00:00:40: Rambla,

00:00:41: cintuanta, quatre

00:00:42: a Onacodinenka

00:00:49: L'aia de Déu ben tornada al Ramble, cinquanta, quatre

00:00:52: Hola bona tarda, Anna, què tal?

00:00:54: Doncs

00:00:55: prou bé, prou bè.

00:00:56: Escolta'm El primer dia d'aquest programa ens vas explicar per què el passatge Antonio Rivera de Sant Feliu de Codines es diu Passatge Antonio Rivera, o sigui que qui era Antonio Rivera?

00:01:08: Que era un pioner de l'Ofologia.

00:01:11: Correcte!

00:01:15: Més enllà d'aquesta història d'omnis, d' Aquella primera connexió també recordo dues coses... La primera és que toques al saxo com la Lisa Simpson

00:01:29: Tan de bo, tan de bo.

00:01:32: I la segona és que ets integradora social amb molta experiència i avui m'agradaria que ens descobrissis aquesta feina, no?

00:01:40: Que molts... Diguéssim si n'hem sentit a parlar però no sabem concretament quines són les tasques d'una integradora Social.

00:01:50: Laia, què fa una integradoracial?

00:01:52: Quina és exactament aquesta feine?

00:01:54: És molt difícil definir-hi realment perquè Sempre s'acaba confonant en la tasca d'educador social i no és exactament el mateix.

00:02:02: O sigui, sí que estem fent atenció directa amb les persones mal anomenades usuaries en aquest cas però sobretot està sent amb la persona creu un vincle intentar millorar l'autonomia a ser possible depèn dels casos... I fer un acompanyament al final jo crec que la base és acompanhar ser-hi i que en el cas dels més petits

00:02:29: No és el mateix que la feina que fa un educador social.

00:02:33: Quina seria la diferència?

00:02:34: Potser és un acompanyament més emocional al que feu vosaltres,

00:02:39: És que tampoc, perquè crec que la línia és extremadament fina.

00:02:43: O sigui jo per exemple... La diferència més gran que hi veig és amb l'únic col·lectiu que jo no he pogut treballar, que és no per no voler-hi, però és amb el de dones.

00:02:55: Sempre en el col·lectiu de donues maltractades, que han patit violència de gènere, és al col·letiu que sí que costa més o per exemple treballar a una presó, jo com a integradora social, en aquests espais no hi puc treballar potser possibilitats de treballar amb dones i a seguir perquè tingui formació en gènere, perquè hagi sigut... perquè hagin militat en espais feministes.

00:03:18: Però sí que és veritat que exigeixen molta més experiència i molta més cura.

00:03:22: I també potser l'educador té a vegades tasques una mica més administratives no tant com el treballador social.

00:03:29: I tu quan vas començar a treballar en integradora sempre havies volgut dedicar-te aquesta tasca o com hi vas arribar?

00:03:36: I vaig arribar per família, però no perquè fossin del sector social sinó... per experiències viscudes en el meu entorn més proper, més familiar.

00:03:49: Jo tinc una cosina que té dues traccions de conducta i és extrogadicta i del fet el meu pare era alcohòlic aleshores suposo que inconscientment o conscientment sempre he intentat ser una mica conciliadora en aquest aspecte i sempre m'ha cridat molt aquesta part més social i d'intentar... ajudar d'alguna manera a una altra persona o si més no donar-li eines.

00:04:17: Jo vaig arribar, crec que la primera feina devia tenir vint anys com a molt... Molt

00:04:22: jove?

00:04:23: Vint anys i fent suplències, vull dir que no.

00:04:26: Jo estava estudiant i ho feia tot en aquell moment.

00:04:29: L'útil tipic de estar estudiant durant tot l'any, li estiu per pagar-te els estudis, busques la primera Feina, és veritat que vaig intentar Traurem la carrera d'educació social, no va sortir bé.

00:04:42: Però em permetia, o sigui jo ja podia treballar del que volia, que era integradora social...

00:04:49: I has treballat amb col·lectius molt diversos?

00:04:51: D'elles me'n falten molt pocs pisos tutelats, noies menors, menors nouvinguts, drogodependents, persones amb diversitat intel·lectual en trastorns de conducta i imagino que cada cas requereix com un abordament diferent, com recursos diferents o una tensió diferent

00:05:08: Sí, o sigui, bàsicament jo diferencio entre adults i joves adolescents i infants.

00:05:13: Vull dir la diferència és molt clara perquè no tens el mateix tracte.

00:05:16: I tampoc entre adolescents i infants de primària però això també passa a la vida real, no tractes... O sigui, no tens el mateix tracte amb aquests tipus de grups.

00:05:28: Però el tracte és diferent als vincles que crea són diferents les experiències que t'expliquen o el que han viscut la feina que fas l'acompanyament que pots fer si al final tot passa per la voluntat de la persona tant de la treballadora com de la persones que estàs atenent en aquest cas.

00:05:46: Si hi ha una voluntat... de ser ajudat.

00:05:48: Jo me'n recordo en el pis d'Anoia, sobretot que vaig dir... Va ser molt divertit.

00:05:53: Vull dir, elles es feien al sopar i jo pràcticament no havia de fer res.

00:05:55: Simplement era una companya més que venia a passar la nit perquè no passés res.

00:06:01: I si et faig escollir tots aquests col·lectius que s'ha estat ajudant a integrar?

00:06:06: Si et faigs escollire un d'aquests collectius amb quina et quedaries?

00:06:10: Alguna experiència o algun record que diguis potser aquest?

00:06:14: A veure, experiència com a tal, jo crec que em quedo O sigui, més que experiència és el vincle.

00:06:21: Que de fet me'n tristeix molt però és el vincle que he creat amb una persona molt... És un noi que té autisme i síndrome dics fràgil no es comunica o sigui si que es comuniqui però no verbalment.

00:06:37: I amb la qual comparteixo i tinc un vincle En el seu moment, ell estava a la residència de tranços de conductor on vaig treballar.

00:06:46: I en el seu moments doncs... Ell entenia perfectament quan jo no estava bé, quan jo n'estava una abraçada, quan m'havia de deixar espai i a l'inversa també vull dir que crec que això és el més maco i que encara ara perdura de fet

00:07:00: Doncs sí, és molt bonic.

00:07:02: L'Aia perquè de fet ajudar a integrar-se o a caminar o a suportar senzillament el dia a dia els altres ha de tenir moments molt reconfortants no?

00:07:12: Sí però també té... O sigui jo crec que sí i les més experiències gairebé totes han sigut positives per sort però òbviament també hi ha aquesta part entre cometes negatius, que és la càrrega emocional que t'endús a casa, que en teoria et venen i t'expliquen la teoria quan estàs estudiant.

00:07:30: Això passa en totes les carreres del sector social, que has de ficar-te una barrera però quan et passes tots els dies de dilluns a divendres treballant amb persones i per persones arriba un moment que ja va passar amb aquest noi de no saber on estava, de no haver la barrera perquè és impossible.

00:07:49: Vull arribar a un punt Què acabes creant el vincle?

00:07:52: Vull dir, és inevitable.

00:07:53: Clar,

00:07:54: tu anava a dir que és una barrera impossible no la teva feina, no és una feina d'oficina de vuit a tres que deixes enrere quan es tanca les portes.

00:08:02: Correcte.

00:08:03: És impossible no generar aquests vincles sobretot perquè són persones que en certa manera et necessiten, no?

00:08:11: Sí, a vegades no és tant la necessitat jo crec sinó que hi ha vegades sobretot es veuen amb col·lectius, amb diversitat funcional o transferents de conducta que al final depèn de l'experiència que hagin viscut.

00:08:27: O sigui els falta les habilitats socials que són normals i habituals per nosaltres com demanar per mi saludar, saber gestionar entre cometes quan estàs enfadat, quan està molt nerviós... És com donar-li aquestes eines que a vegades no és tan fàcil, perquè si parlem de trastros de conducta poden haver-hi gresions, poden haber-hi un seguit de coses i amb infants igual.

00:08:51: És com explicar les coses... Donar-los les eines amb drogons dependents també.

00:08:57: Vull dir, és com donant eines.

00:08:58: Acaba sent tot donar eines i fer un acompanyament que al final de vegades l'únic que volen és que t'ho estiguis allà i els escoltis.

00:09:06: Ens deies abans que gairebé totes les experiències han estat positives, tampoc volem que aquesta sigui una entrevista per romantitzar les coses perquè de moments dos i fins i tot desagradables també n'has passat.

00:09:19: Sí, de fet... Una de les experiències que no desitjo ningú és sentir-se acusada... Ara mateix, no em sorollo.

00:09:26: Açatjada,

00:09:27: perdó!

00:09:28: Açatsjada quan estàs treballant jo treballava de nits en un pis d'inserció tot era nomes en situació de... eren ex-drogo dependents.

00:09:38: No vull deslitimitzar el col·lectiu, vull dir, aquestes coses costen i passa a un cop cada molt segurament però em vaig sentir assajada per una de les persones, jo estava sola treballant de nit en un pis.

00:09:51: O sigui, per el norme general molt macos vull dir només havia d'una medicació però clar és tan sola de nit després la resposta va ser que aquesta persona no era la primera vegada que heu fet amb altres treballadores però si no podia seguir jo ho havia de deixar.

00:10:07: Quina llàstima!

00:10:07: Com dius tu?

00:10:08: Però com molt bé dius-tu és una excepció

00:10:12: Sí, sí.

00:10:13: És una excepció també és veritat que una cosa que dic molt sovint i més després d'haver treballat a una residència amb persones en tranços de conducta és que estaria molt bé que la gent que no hi entén ho no en parlés amb tanta frivolitat com si nosaltres els treballadors fóssim sempre als dolents perquè també hi ha vegades que és molt dur haver d'actuar com m'he trobat el cas d'havir d'activar.

00:10:38: Clar, perquè socialment Això jo crec que no està prou reconegut d'aquestes tasques i són necessàries.

00:10:47: Bueno, clar... O sigui, arriba un punt, sobretot en el cas de la residència de trasos de conducta només ni en cinc a tot Catalunya.

00:10:55: I no hi ha prou desplaços per abarcar tota la gent que necessita un espai com aquest que simplement t'ajuda a tenir una autonomia i et donen uns límits, que molts cops fan molta falta tenir límit.

00:11:10: Però després et trobes que per mitjans, per tal, et criminalitzen el treballador que està intentant fer la seva feina perquè ha de fer una contenció física quan... Ho sento molt, però jo no sóc ni segur.

00:11:25: Jo era la meva seguretat i jo no tenia uns... Ni tenen de fet uns goriles que estan allà postrats com a policies i que ells actuen.

00:11:36: Nosaltres actuem tota l'estona nosaltres.

00:11:39: És el cosa cos directament?

00:11:41: Sí, aleshores és defensa.

00:11:44: O sigui, és defesa, vull dir, és com si jo et pregunto tu deixaries que algú et pagués?

00:11:48: No, esclar!

00:11:51: En aquest cas és el mateix, obviament sempre s'intenten altres vies.

00:11:54: La contenció verbal hem intentat parlar amb la persona però hi ha casos que és inviable i és molt trist perquè no desitjo ningú que mai quedi de fer ni de passar per fer una contenció física o mecànica per enviar-ho a un timeout... És que no ho desitzo ningú perquè no és agradable ni per la persona que ho està patint, ni per a la persona qui ho està fent.

00:12:20: Ni per la persones que ho estan escoltant hores de metodic?

00:12:23: Exacte!

00:12:24: Però sí que és veritat que des de feia uns anys s'estan intentant revertir totes aquestes contencions més físiques i més mecàniques que són les que et liguen al llit.

00:12:33: Per si algú no ho sabia... Però això cada vegada s'ha d'estar intentant anar al contenció zero.

00:12:40: Sí que és verdad que hi ha casos molt extrems dels quals S'ha parlat i sobretot quan parles amb gent que està treballant als meus antics companys.

00:12:49: Hi ha casos que no és viable, un grau de contenció zero que no hi hagi aquest

00:12:56: punt

00:12:57: No sé si m'he explicat.

00:12:58: Sí, perfectament!

00:12:59: Laia... moltíssimes gràcies!

00:13:01: Estic molt agraïda perquè ens hagis fet aquesta fotografia i ens hagís deixat entrar en la tasca i el dia a dia de què fa un integrador o una integradora social.

00:13:11: Tornem-hi a ramblejar aviat una superabressada.

00:13:14: Igualment, gràcies.

00:13:15: Fins

00:13:15: aviat,

00:13:16: fins aviat.

00:13:19: Jo escolto Rambla.

00:13:29: a la meva ràdio local.

00:13:32: Crec que ja està, no?

00:13:33: No

00:13:34: ho sé, tu et deixa...

00:13:42: Estàs escoltant Rambla-Cinquanta

00:13:44: Quatre,

00:13:45: a Ràdios San Fruitós

00:13:52: Hi ha un racó del Baixes a prop de la confluència de l'Antic Camí Ral que uníem en Resa i Vic on ni pots trobar un dels conjunts monàstics més interessants del país És el monestir de Sant Benet de Bages, un dels espais més emblemàtics de sanfruitós i que han marcat bona part de l´evolució del poble Doncs bé Avui, la torner gegantera del Rambla-Cinquantaquatre coneixerà una parella de figures que ja estan estretament relacionades amb aquest monestir.

00:14:21: Ona, perdó benvinguda al Ramble-Cincuantaquatra!

00:14:24: Hola Anna, moltes gràcies!

00:14:25: Ona, parlem d'El Sal i La Ricarda, dos gegants que de fet són un homenatge als fundadors d'aquest monestil no?

00:14:34: Sí, sí.

00:14:35: T'explico.

00:14:35: Ens hem de remuntar però al segle X, llavors el sala era un noble per endavant els comptes d'aconflent que cap a l'any ninecentos i vint-i-cinc es va dedicar a restaurar castells d'arreu del Baig i Duzona.

00:14:46: Dit així

00:14:47: sona molt maco i molt bonic però realment el que feia llavors era ocupar terres i castells que estaven abandonats i el repoblava.

00:14:55: Ho va fer, per exemple amb els castells de Sant Salvador, de Guardiola o també el de Castell Follip del Boix...

00:15:00: I l'altre gegant la Ricarda?

00:15:03: Doncs he dit que la geganta es coneix com a Ricardis, però efectivament representa com ara deies tu la Ricarda, que va ser la segona esposa d'aquest home del sala.

00:15:12: Després que la seva primera dona morís, sala es va tornar a casa amb ella, que provenia de la sala vas comptar al dosona i que a la vegada també era... Pidua.

00:15:21: Tots dos van tenir tots els fills, Lizard i el Quifré... I dues filles que eren l'Aigo i la Kishul.

00:15:26: Quins noms tan bonics!

00:15:28: Jo sempre he tingut una debilitat pels noms mediàvals.

00:15:31: Així doncs tenim el Sala i la Ricarda o la Ricardis com la coneixeu, que es casen el neocents vint-i-six i vint i quatre anys més tard decideixen fundar un monestir al Baixes?

00:15:45: Correcte, perquè aquí no s'ha plantejat fondar un monestir en algun moment de la seva vida.

00:15:49: Tots cada dia diverses vegades.

00:15:53: Doncs mira ells m'han pensat i el Sala li anava rondant pel cap durant uns anys fins que el ninecinc cinc quanta es va decidir per comprar les terres on tenia pensat edificar-lo l'any següent i l'anys següents se va haver d'anar a Roma al dret de la Santa Ceu Atenció, no?

00:16:07: Alerta.

00:16:08: Que us muntaré un xiringuito, Sant Fruitós de Vages que serà xulíssim.

00:16:11: Això a Roma evidentment els hi va encantar i sembla... es diu, es comenta, que d'allà va portar el cos de Sant Valentí, que és el còpatre del monestir.

00:16:21: I tot això va ser al segle XII però haurien de passar deu segles més perquè el poble de Sant Fruïtós decidís reviure doncs aquestes dues figures, la Sara i la Ricardis, a veure si a partir d'ara ho dic correctament en forma de gegants

00:16:35: Exacte.

00:16:36: Si els alelèricardis es van fer esperar molt, de fet, van apurar moltíssim el segle XX perquè van arribar al poble un catorze de febrer del one mil novecent noventa nou per tant fa bastant poquet i va ser justament per se'n valentir i coincidint amb la festa de l'arròs que ja en parlarem un altre dia és una festa també xulíssima de San Furitos I va ser llavors que el poble veurà el veteig dels seus gegants.

00:16:59: I sembla que no s'hi van posar per por perquè si per alguna cosa destaquen aquestes dues figures és perquè tenen una embargadura important, no?

00:17:08: Sí.

00:17:08: Som molt grans i també s'ha d'estar molt en forma per fer-los ballar com es podeu imaginar.

00:17:12: La Ricardis frega els quatre metres i pesa uns cinquanta quilos mentre que el sala s'enfila fins als quatre i quinze centímetres i pes a més de setanta quilo.

00:17:22: Aquestes dimensions i aquest pes fan que ell surti poques vegades, això sí.

00:17:28: No es perden... Clar, costa de portar-lo.

00:17:30: Tot i això no es perdan cap festa de l'arròs dels afruïtors que és quan es van estrenar com he dit abans.

00:17:36: I de fet la de fa dos anys, el d'oç mil vint i quatre, van aprofitar per estrenant nous modelets perquè ja que surten surten macos.

00:17:43: Doncs ben vestits de de la baix i abans d'acabar hem de parlar d'un dels aspectes més exitosos, i és realment una curiositat que m'ha subtat quan he llegit l'informació i el guió que ens has enviat que em volen aquests dos gegants al sala Ila Ricardis i que té els més petits del poble completament enganxats a aquestes dues figures perquè resulta que aquests gegants tenen una col·lecció pròpia de contes infantils

00:18:11: Doncs sí, cada any coincidint amb la Diada de Sant Jordi, la cita és gairebé obligada.

00:18:15: S'ha dit un nou número de la col·lecció de contes protagonitzades com tu deies ara pels dos gegants.

00:18:21: Ja s'han superat de llarg els vintitus publicats i són històries on en sala i la Ricardis viuen aventures fantàstiques pel poble i fins i tot més allà.

00:18:31: Jo no sóc experta en gegants però no em conec cap que a banda d'avallar pels carrers també cobre vida en contes pels més petits per tant una curiositat més dels gegants de Sant Frito

00:18:40: Doncs sí, no n'havíem sentit de nomar mai de cap llibre dedicat.

00:18:44: Sabem dels llibres que hi ha que expliquen quins són els gegants de tot Catalunya i que els hi posen noms però això de què siguin els protagonistes d'uns contes i encara menys que tinguin vint contes aquests dos gegants.

00:18:56: Doncs és una manera molt bonica d'engrescar als més petits i de prepar-los a la història i la tradició gegantera.

00:19:03: Ens quedarà pendent parlar de la festa de la Rossa de Sant Fruitós eh?

00:19:06: Que només pel nom fa molt bona pinta!

00:19:08: Quan vulguis ara en parlem.

00:19:10: Vinga, moltes gràcies Ona i efectivament parlem aviat.

00:19:13: Gràcies a vosaltres.

00:19:35: Cadem a

00:19:36: la Rambla.

00:19:37: A Ramble,

00:19:37: cincuanta-quatre.

00:19:49: Hola, rambleres i ramblers!

00:19:51: Hi ha personatges que formen part de la memòria d'una ciutat... ...i que amb el pas dels anys acaben convertint-se gairebé en llegenda.

00:19:57: A Tortosa un d'aquells noms és el de Pepeta La Paisana.

00:20:01: El seu nom era Josefa Sobirats Favà va néixer a Tortosa l'any nineteen setze al barri del Ramolins i va morir el nineteen noventa-cinq filla de Pagesos, des de molt petita va créixer envoltada de plantes i van adquirint coneixements sobre les seues propietats.

00:20:16: Amb els anys Pepeta la paisana es va convertir en una remellera i curandera de gràcia, molt coneguda i estimada tortosa a les terres de l'Ebre.

00:20:23: Al seu ordre, a l'Horta del Pimpí ja acudien persones que buscaven remeis per diferents mals però també aconsellia ajudar.

00:20:29: Qui era aquella dona que arribava a entendre a tantes persones?

00:20:32: D'on li venien els seus coneiximents?

00:20:34: I per què decades després de la seva mort Pepeta La Paisana continua a formar en part de la memòria de Tortosa.

00:20:40: Per entendre fins a quin punt Pepeta la Paisan era coneguda i fins on arribava la seva fama, només cal escoltar el record d'un dels seus fills.

00:20:47: Rafael Sol era un jove que va viure aquella realitat però també conserva l'image de la finca familiar plena de gent que arribava buscant ajuda de la seva mare.

00:21:02: Hi ha moltes gent a casa amb la finça que vivíem, molts de cotxes i molta gent esperant en aquell carrer... per anar a buscar remets perquè en ells ho

00:21:11: pogués ajornar el que sigui.

00:21:13: Jo personalment no estava allà per treballar aquells moments treballava, les empreses que estava treballant i recordo que era la plaça que havia llibre amb molts de cotxes i sobretot l'estiu matrícula d'endorra francèses i suïcis que vinc a través d'alguna família, algú no ho va treure.

00:21:29: Ha vingut un problema, els havien portat allà en ella, doncs hi havia solit el problema i al millor de l'any si ho entuen a veure a vindre, a donar les gràcies que es havia solament del problema que tenien i molt recordo que sempre hi ha varios cotxes, molts altres cotxes i gent esperant en aquell carrer.

00:21:43: L'han buscat a l'altre.

00:21:44: Remecl·li

00:21:45: per s'adonar-hi

00:21:45: i aconseguir poder s'ha d'anar a ella

00:21:47: per

00:21:48: poder-la

00:21:49: ajudar.

00:21:50: Aquella fama no es quedava només a Tortós ni als pobles més propers.

00:21:53: El Boca Aurella feia arribar persones de llocs molt més allunyats.

00:21:56: Algunes fins i tot feien un viatge expressament per visita Pepeta.

00:22:00: Té traiguera de la Jana del Sant Mateu, té tota aquella comarca fer-se

00:22:04: furgonetes

00:22:06: ha anat a visitar

00:22:08: el Pepieta.

00:22:09: I gent que em va comentar de mi, també allà bon vaig vindre'l al teu gust de línia de la IFE i del garatge de la Ife, que estava dins del centre de Tortosa Puigapèu, a la finca

00:22:17: que està amb

00:22:17: la mare.

00:22:18: Això m'ho ha dit gent directament amic.

00:22:21: Parlant-vos, m'ha comentat que anaven els quants que tenien les familiars, les famílies, els crios,

00:22:26: anaven allà

00:22:27: dalt... O sigui, farem viatges...

00:22:29: Per trobar Pepeta calia arribar fins a l'orta de Pimpí al costat de la capella del reis.

00:22:33: Per a moltes persones que arribaven per primera vegada aquella era la referència que els permetia trobar la finca.

00:22:39: Això també forma part dels records d'Equique Pedret integrant D'Eiquicolcelio, Noi i Almut de Ferreries.

00:22:44: Pedret hi va passar bona part de la seva infància molt a prop de la fincà de Pepeta i recorda perfectament aquella imatge de la dona envoltada de persones que esperaven per poder-la visitar.

00:22:54: A on jo vaig passar tota la meva infàncja que m'uns pares encara hi viuen.

00:22:59: I per tant, com a veïna era molt coneguda però no només com a Veïna sinó que allà venia gent de tot arreu de Catalunya, de França i d'Espanya sempre tenia aquella parra plena de gent des de pronta de matí està molt tard de nit esperant que pogués ser visitada per la paisana Però per aquí que Pedret, Pepeta no era només aquella veïna que veia envoltada de gent.

00:23:29: També hi havia un record personal.

00:23:31: Depetit ell mateix va acudir a Pepeta diverses vegades després d'epaticaigudes.

00:23:37: La relació de Pepeta amb la gent del barri anava molt més enllà dels remei.

00:23:58: Era una dona molt coneguda i estimada, i encara avui el seu fill explica situacions en què persones que la van conèixer s'han emocionat simplement veient una fotografia.

00:24:31: Tot esta memòria que avui expliquem també va arribar en forma de música.

00:24:35: Quan Quico Olcelio, el noi i el mut de Ferreries van decidir dedicar una cançó a Pepeta La Paisana qui que Pedret va tornar a parlar amb familiars i sobretot en persones que havien passat per la seva consulta.

00:24:45: I d'aquelles converses em vaig treure una idea que acabaries en clau en la cançò L'estima que tota la gent que havia passat per la seva

00:25:09: consulta

00:25:11: era infinita.

00:25:13: Era una estima que no t'haves en quant explicàvem, doncs a mi m'he va curar això i m'hi va explicar això, a mi me va fer vorer això.

00:25:22: Més enllà de les seves capacitats com a remellera el que va trobar Pedret en aquells testimonis va ser sobretot una història d'estimació i de confiança I la cançó volia conservar també una manera de viure que amb el pas del temps s'ha anat perdent I tot este record va quedar condensat en una cançó.

00:25:36: Una cançò que situa Pepeta, en aquell paisatge d'Orta de Pimpí i de la capelleta del reis... ...i que contribueix, de manera viva..., a mantindre la seva memòria.

00:25:44: Una Cançó on

00:25:46: fos diu no?

00:25:47: Païsana de nom, païsan o remeix, paigés a per sort, que tothom mereix capella del rei Orta de pimpí, vais la paravelha cadefé bombi.

00:25:57: Pepeta païsanna!

00:25:58: Sempre el nostre record.

00:26:18: La cançó és una de les maneres com ha perdurat Pepeta la paisana, però no és l'única.

00:26:23: El seu record també es present en un monòlit al barri de Ramolins i en una geganta que reproduceix la seva figura El ple de l'Ajuntament de Tortosa també va aprovar per una limitat dedicada a Pepeta la Païsana, el tram final de la vinguda Feli Pedrell molt prop de l'Shorta de Pimpí.

00:26:38: A Lagos es van instal·lar els plaques del nou carrer Marleixa és l'alcaldessa de Tortoso

00:26:44: i

00:26:44: que també pensàvem

00:26:45: que era important incorporar-la dins del nomenclator

00:26:49: de la nostra ciutat que té també aquesta poca

00:26:52: presència femenina igual que hi ha una zona molt propera

00:26:55: en aquest

00:26:56: espai

00:26:58: dedicat en ella que també vam dignificar al març de l'any

00:27:02: passat.

00:27:02: Un carrer que porta el nom d'una dona, que durant dècades va formar part del paisatge humà dels remolins.

00:27:07: Pepeta la Païsana va morir l'anim de l'sinsoventacinc però el seu nom ha continuat passant de boca a boca, de generació en generació.

00:27:14: En les històries dels que la van conèixer i les fotografies que encara conserven algunes famílies... ...en la cançó, en una geganta, en un monòlit i ara també en una placa al carrer.

00:27:24: Una manera de fer que aquella dona de lorta de Pimpi, que cada dia arribia pressiones sota la para continua formant part de la memòria de Tortosa, Pepeta La Paisana.

00:27:32: Un nom que, dècades després, continua viu.

00:28:20: Hola Anna!

00:28:21: Us proposo un repte que avui voldria dedicar a una matemàtica alemany molt important,

00:28:27: Carl

00:28:27: Friedrich Gauss.

00:28:30: Gauss va fer aportacions genials

00:28:32: en

00:28:32: pràcticament totes les branques de la matemática i en molts d'altres àmbits, en particular per exemple a l'astronomia i en geodesia.

00:28:41: Es diu que és el príncep dels matemàtics.

00:28:44: Va néixer a Brunsbyg al trent de d'abril

00:28:47: del mil setcent

00:28:48: setanta-set, el proper any

00:28:50: precisament farà doscent cincuant anys... I va morir a Göttingen al vintitrés de febrer de mil oigent cinquanta-cin.

00:28:59: Des de vint joves Gauss va destacar per la seva capacitat matemática D'ell s'explica l'anècdota que quan tenia nou anys, durant la classe d'heritmètica el mestre va proposar

00:29:11: al problema

00:29:11: de suma els nombres de Lú,

00:29:14: el Cent.

00:29:15: Tot pensant que els

00:29:16: alumnes estarien

00:29:17: una bona estona ocupats fent càlculs amb les seves petites pisserretes per sorpresa del mestre Gauss va trobar

00:29:25: a la resposta

00:29:26: correcte en una enorme rapidesa A diferència dels seus companys,

00:29:31: que van necessitar molt de temps

00:29:33: o fins i tot... ...que es vara d'equivocar en el món d'operacions que havien de fer.

00:29:38: Us

00:29:39: proposem de pensar com ho faríeu per trobar la resposta de manera ràpida tal com va fer el

00:29:46: jove gaus.

00:29:47: Tant sols fent

00:29:49: unes poques operacions.

00:29:56: Estàs escoltant Rambla cincuanta-cuatre

00:29:59: a Premia Mèdia

00:30:09: Gemma Palet, ben tornada al Rambla.

00:30:12: Hola Anna!

00:30:13: Bona tarda, gràcies.

00:30:14: Gemma avui parlem de debuts poètics.

00:30:17: Tens amb tu algú que ha publicat el seu primer poemari, que es diu Crit.

00:30:22: Ens el presentes?

00:30:24: I tant, ella és l'Adrián Salcedo que és poeta però també artista i crític cultural vinculat al maresme.

00:30:30: En el seu primer poemari, Crid ens proposa diferents maneres de cridar d'expressar allò que portem a dins i fins i tot també d'incomodar una mica el lector.

00:30:40: Així que li donem la benvinguda al programa Adrián.

00:30:43: Bona

00:30:43: tarda!

00:30:44: Hola, bona tarda...

00:30:46: Adrián, Crid és una

00:30:47: obra que barreja allò íntim amb allò polític i que també juga amb l'experimentació.

00:30:53: Explica'ns què va a aquest poemari.

00:30:57: El concepte del poemari al final és que cada poema el final té un crid i aquest crid el que fa és d'alguna manera trencar la dinàmica de lectura que tenim normalment dels poemes perquè normalment sempre busquem com final llibertat o busquem un final en què ha identificat-nos amb el poema.

00:31:18: I d'aquesta manera, al final li donem més atenció a si ens identifiquem o no, en si ens sentim emocionalment ajudats o ens tenim emocionalament alliberats i de la manera de crid el que farem és atendre més les imatges que mostro i si són artísticament belles o si són artisticament

00:31:42: riques

00:31:44: Adrián, encantada de saludar-te.

00:31:46: Una cosa... Això t'escriu una poesia?

00:31:49: Dóna't, sorgeix quan fa que ho fas perquè tu ets molt jove.

00:31:54: A veure, ja en tinc trenta dos.

00:31:56: Bueno, continua sent molt jova.

00:31:57: Jo aquí en tinc cinquanta tres, o sigui que guanyo per golejada,

00:32:03: crec.

00:32:03: Són molts motius.

00:32:05: Quan anava a la secundària va ser més perquè la meva tutora de l'ESO que era la Paula, de Santana.

00:32:16: Ella em va inculcar molt aquest sentiment i aquesta sensibilitat per a l'electura i sobretot l'electora de poesia.

00:32:22: I després jo ja vaig anar llegint coses que m'agradaven a mi personalment,

00:32:27: no?,

00:32:27: que connectaven més amb les meves inquietudes i... O sigui, m'interessava molt trencar en la poesía artísticament trencar i fer innovacions, i, diguéssim desenvolupar la disciplina poètica.

00:32:47: I llavors d'aquí també n'he escrit.

00:32:49: Que és una disciplina que t'obliga a treballar molt el llenguatge?

00:32:53: Potser més que la novel·la, no?

00:32:56: Ho dic per les formes... Encara que vulguis ser rebel i trenquis coses, clar!

00:33:00: T'obliga a unes formes que la nova potser et permet una mica més de l'excitud.

00:33:06: Sí tot i que la novella seria encara jo crec Més complicat de trencar les dinàmiques que té, perquè jo encara no m'he endinsat en això però jo sé que segurament sigui força més complicat.

00:33:18: La poesia al final també tenim una trajectòria i sobretot a Catalunya tenim una tradició... ...de persones que trencaven molt i molt bé amb la poesía.

00:33:26: I PAPA SEIT és un dels exemples.

00:33:28: Però tenim molta... Molta tradició de poesia visual, i molta tradicció de poésia futurista.

00:33:35: I és una cosa que a mi almenys m'ha ajudat també una mica a tenir més en el cap com puc trencar la poesía.

00:33:43: I no ho estan això amb la novel·la?

00:33:45: No ho tenim tan...

00:33:47: Tan fàcil potser o...?

00:33:49: Fàcil sí, sí.

00:33:51: Explica't també Adrián.

00:33:52: Ai, disculpa.

00:33:53: Disculpa!

00:33:54: Tot arribarà però...

00:33:57: Em sembla que està preparant la novel·la ja, Gemma.

00:34:00: O alguna cosa tens al cap o no?

00:34:02: O és una sensació equivocada?

00:34:03: Tinc moltes coses al cap!

00:34:06: Molt bé doncs si de cas en veus en parlarem dels projectes a futur pel que fa el procés creatiu com neix un poema teu adreant d'una frase i d'un emoció, d'alguna cosa que veus pel carrer com s'origena un poeme des de l'inici des que el crees

00:34:25: tot s'inicia sempre des de l'experiència individual o també col·lectiva, però des de la experiència.

00:34:31: Tot i així el diferent és el tractament que li fas, no?

00:34:34: Però tot s's inicia sempre en una experiència, encara que siguin un pensament, en una cosa que tu vius, en un sentiment... Però després el que compta és com transformes aquesta experiència a això que has rebut de la realitat com ho transformes.

00:34:52: I com ho fas com fas que sigui poètic.

00:34:57: Ets dels que hi posa molt la teva persona o com ets en els poemes, és a dir doncs ets un poeta que s'hi despull emocionalment quan escrius o poses certa distància entre l'Adrián i el poeta?

00:35:11: No, jo crec que m'hi despullo força eh!

00:35:13: Al final Crid també és una barreja entre coses íntimes però coses índimes a un nivell experimental i també coses no sé com... com definir-les.

00:35:25: Les sinopsis diuen polítiques, diuen també armètiques però sí jo trobo que sí que m'hi despullo força et poso molt de mi al final i jo crec que soc una persona també molt... atlètica i també divertida eh!

00:35:43: Tinc aquests rampells d'energia i de coses estranyes que provoquen molta diversió

00:35:52: Adrià, una pregunta.

00:35:54: Tens el Puamari a mà?

00:35:58: Doncs...

00:35:59: Ara mateix no.

00:36:00: Val!

00:36:01: Et anava a dir perquè d'aquí Rader Alvidra em diuen que llegeixi un poema, que llegetxi un poem.

00:36:05: Però vull dir que els hi has generat curiositat.

00:36:10: Puc fer-ho eh!

00:36:10: Pots fer-lo doncs vinga.

00:36:12: Un trosset curtet, no cal que sigui una cosa...

00:36:15: Però si em dones un segon...

00:36:18: Et dono tots els segons que vulguis.

00:36:20: Estem parlant amb l'Adrián Salcedo, com ens explicaven molt bé la Gemma Palet és un jove poeta que ha publicat Grit, el seu primer poemari, que també li preguntarem, Gemma aquest poemari ve d'un premi?

00:36:39: Sí, efectivament.

00:36:40: L'Adrián va rebre un premi l'any passat i podríem dir que aquest poemari es defineix sobretot perquè tracta temes socials, temes polítics... És la seva forma de reivindicació d'aquestes qüestions més del nostre dia a dia amb aquest recull de poemes és la manera en què ell s'expressa i crida, entre momentes.

00:37:04: Exacte, es diu crit perquè ens ha explicat que tots acaben amb un crit.

00:37:08: Adrià no sé si hem guanyat prou temps perquè hagis localitzat el poema.

00:37:13: Sí heu guanyats, sí.

00:37:14: Vinga doncs quan vulguis... El micròfon és teu.

00:37:20: Et sobrevolen tots els sentiments I tu?

00:37:24: Que solament volies dir alguna cosa en sentit?

00:37:27: Que fos amb el moment et quedes allà brillant l'úmens als ulls tancats com una pluja d'estelles superiores.

00:37:36: La mort del moment és l'únic avallès a què em sorprèn, la mort de moment és la única sortida.

00:37:43: Ostres!

00:37:44: Doncs potser sí que busques incomodar-ho una mica al lector, no?

00:37:47: Perquè és... una mica dur això de la mort del món és l´única sortida

00:37:52: Sí, a veure i això no vol dir que l'experiència poètica sigui desagradable.

00:37:58: Incomodar moltes vegades és trencar la quarta paret però en la poesia I quan veiem una pel·lícula que el protagonista mira directament a càmera, moltes vegades és per deixar més clau un missatge.

00:38:12: Moltes vegada és perquè la persona que està veient la pel·li se senti més a dins d'aquesta... d'aquesta pel·licula i llavors jo també vull explorar altres formes de feix però en la poesia

00:38:32: d'arribar la gent de culpia a la gent, no?

00:38:34: De fer-la sentir malament com deies tu sinó de remoure-la d'alguna manera.

00:38:39: Sí és una manera de dir t'estic mirant que estàs llegint aquest poem i vull que posis atenció al tot el que et dic.

00:38:50: I no només en la sensació que et dona, que et produeix sinó en altres formes d'experimentar el poem.

00:38:57: Per anar acabant Adrián deixa'm preguntar-te... La Gemma ho apuntava abans.

00:39:03: Hem vist que el de la novel·la no és un impossible, quin és el pròxim crit d'Adrian en què estàs treballant ara?

00:39:12: En diverses coses.

00:39:14: Ara mateix estic treballant amb la traductora Marta Pere Cocorell.

00:39:21: Volem crear una associació d'amics de la poesia a Mataró i totes aquestes experiències de poesie experimental portar-les al públic i portar les ambiu, i en talles col·lectius.

00:39:33: Volem donar una mica de personalitat poètica a Mataró perquè el teixit cultural existeix però no existeix la continuïtat.

00:39:41: I jo crec que l'experimentació poètic és la via per aconseguir aquesta continuïtat.

00:39:47: I això per una banda, que per cert necessitem una persona més, perquè per fer una associació sense ànims de lucre necessitarem tres persones

00:39:54: Doncs fem una crida des d'aquí, la gent que ens escolta des de Mataró.

00:39:57: Si algú n'interessat en la poesia, algun poeta que vulgui formar part d'aquest projecte... Escolta'm, poseu-vos en contacte amb nosaltres i nosaltres us posem en contacto amb l'Adrián.

00:40:06: Seria meravellós!

00:40:08: A veure si la ràdio fa la seva màgia?

00:40:10: A veure sí, jo crec que sí.

00:40:12: No, jo crec que hi ha molta gent que té ganes d' això.

00:40:17: Hi ha molta gente que es pot sentir emmirallada

00:40:18: Doncs segur que sí.

00:40:20: Gemma, Adrián... Un plaer haver compartit amb vosaltres aquesta estona de poesia i reflexió a l'entorn de la creació poètica.

00:40:29: Una abraçada a tots dos i fins aviat!

00:40:32: Gràcies.

00:40:33: Adéu.

00:40:40: Esteu escoltant!

00:40:41: Ramble,

00:40:45: cinc-quanta-quatre.

00:41:02: A la plana Ràdio

00:41:03: també escoltarem

00:41:05: ramble, cinquanta... Com neix un municipi?

00:41:25: És una pregunta que algun dia aquí al Ramble ens hem de plantejar en genèric No sabem a saber qui ens ho pot explicar però farem una crida De moment avui ens quedem amb un origen concret el de Santa Bàrbara, al Montsear Per abordar-lo cal fixar-se en unes construccions repartides pel seu paisatge, que són les masades.

00:41:48: Victor Montecino Valls, ben tornat al Rambla!

00:41:51: Hola, gràcies, és un honor... No sé si avui és el Ramble i avui el que farem sempre que dieu Rambles ja, avui potser masejarem?

00:41:57: Masejerem

00:41:58: no?

00:41:59: Sí una miqueta

00:42:01: Doncs aquestes masades que són aquests origens són evidentment anteriors del poble

00:42:08: Doncs sí, perquè aquestes planes que complen el nostre territori eren precisament o pràcticament estant despoblades.

00:42:15: I a partir de les primeres dècades del segle XVIII cap als Inicis-Inicis, en el XVI-XV i al XXXIII la gent procedent de municipis del voltant sobretot de Tortosa doncs començaven a ocupar esters, les posaven en producció i llavors hi construirien cases que eren aquestes masades.

00:42:33: Al principi podien ser construccions molt humils, s'anaven ampliant llavors a mesura que les famílies prosperaven, i algunes van arribar a ser molt grans i fins i tot incorporaven un molidoli.

00:42:45: Cap a la meitat d'aquell segle del XVIII ja hi devia haver prou gent vivint dispersa perquè existís una petita ermita dedicada A Boreana, si em divines aquí.

00:42:55: Ah, Santa Barbara no?

00:42:57: Molt bé, premi perquè donarem un moment d'estrella.

00:43:00: Doncs sí...

00:43:01: I com passa d'aquestes cases escampades pel territori a tenir un poble?

00:43:06: doncs és un procés evidente gradual.

00:43:08: A poc a poc se va formant este núcle al voltant d'aquella església i llavors va creixent, especialment a partir de pròximadament el XVIII.

00:43:17: I és que viure del poble acabava tenint avantatges en seguretat, en serveis... i moltes famílies dissaben llavors les masades i fent cap a aquest núcle urbà.

00:43:26: Hi ha una curiositat interessant aquí, i és que algunes masades s'hi van començar a desmontar perquè les famíles aprofitaven aquella pedra per construir-se la casa nova al núcle Urbà dins del poble.

00:43:37: Per tant, les masades podríem dir que d'alguna manera són doblement part de l'origen de Santa Barbara.

00:43:41: I tant!

00:43:41: I Víctor com era viure en una masada?

00:43:45: Doncs era una vida molt vinculat al camp evidentment i molt més autosuficient ara ho he dit, que el que seria ara.

00:43:54: Sí que tenien cuina, el que podíem entendre per cuina minxador, habitacions... Però també hi havia corrals, espais per als animals.

00:44:02: També havien de conservar els aliments i guardar-los.

00:44:06: Hi ha vegades també hi ha una cínia... I com dèiem abans, les masades més grans també el seu propi molidoli.

00:44:13: Llavors a partir d'aquí la vida era molt diferent de l'edat.

00:44:16: Ara s'havia de planificar llargament, tindré llenya per a l'hivern o li conserves tomates penjades que ara prepara també per a durar perquè no podies anar al poble com ara al súper però cada vegada que necessitaves alguna cosa.

00:44:31: I avui aquestes masades encara es poden veure o visitar?

00:44:35: Sí, encara en queden moltes tot i que algunes han desaparegut, motius com els que deia abans que aprofitaven la pedra.

00:44:41: Altres s'han restaurat, algunes ha quedat integrades dins del mateix poble.

00:44:46: De fet el centre d'estudis planers, una entitat d'aquí al municipi n'ha documentat més de doscentes i una de les que permet conèixer les masades i a més el passat és la Masada de Martí que de fet Prenatros és el museu de la vida a la Plana o el Centre d'Interpretació de la Vida a la Plana A llarg dels anys hem fet visites puntuals a diferents masades, tot i que cada vegada és més difícil accedir a algunes.

00:45:10: I aquí també podríem parlar del Regijiu, que és un festival que utilitza les masades precisament com a escenari per a propostes d'art contemporani.

00:45:18: És una altra manera de posar en valor aquestes construccions i recordar que no són només cases antigues sinó que expliquen d'on ve el poble.

00:45:25: Efectivament!

00:45:26: Víctor, moltíssimes gràcies per portar-nos avui aquesta història al Ramble cincuenta-quatre, una històia que encara podem llegir en el paisatge de la plana, com ens deies... Una abraçada i parlem aviat

00:45:37: Gràcies a vosaltres, això espero anar-hi.

00:45:39: Equip també, evidentment que està al darrere.

00:45:51: Jo escolto l'AMBLA-Cinquantaquatre per la meva

00:45:54: ràdio local.

00:46:03: Deixem explicar-te una cosa personal perquè avui per mi és un dia molt trist.

00:46:09: Aquest matí m'ha arribat la notícia de la mort de la Mercè Capdevila, una donassa que para molta gent és moltíssimes coses.

00:46:16: Mare, àvia, mestre d'escola, ànima del mercat de la Concepció de Barcelona, lluitadora i amiga... Fa quatre anys, amb l'Ivan, vam intentar engegar un projecte al veinejant que era una sèrie sonora de petits espais on escoltar les històries de persones anònimes excepcionals.

00:46:33: Al final la idea es va quedar no res o potser era la llavor d'aquest programa, Ivan.

00:46:38: El cas és que sí que vam fer un pilot d'aquell projecte i no vaig tenir cap dubte que amb qui l'havíem de fer era amb la Mercè.

00:46:46: Avui hem rescatat aquell pilot com a humanatge.

00:46:51: i que la terra

00:46:53: et sigui lleu.

00:47:01: Ens agrada veïnejar, per això us presentem herois... ...que ho sona a peu de carrer.

00:47:06: Els que lluiten pel bé després que soni el despertador.

00:47:18: La Mercè!

00:47:19: Hola, què tal?

00:47:20: Com estàs, Neus?

00:47:21: Fa molt de temps que no et veiem i et trobem a faltar.

00:47:23: Embrers, saps què passa?

00:47:25: Que m'hi jubilaré.

00:47:26: Mercè cap d'Evila Noguer, setanta-set anys, Barcelona.

00:47:30: Jubilar-me m'ha costat perquè el que m'han costat més és... No veure't a tu, allòs que venies amb aquella il·lusió explicant-me coses al rei quan anaves a l'escola.

00:47:41: Jo

00:47:41: això també ho trobo a faltar.

00:47:47: Jo vaig arribar de fer de mestra quan ja tenia les quatre criatures, que com de joveneta ens vam quedar sense pare.

00:47:56: Som set germans i els tres germans grans vam haver d'ajudar la mare.

00:48:00: Jo anava a escola a la tarda, a partir dels uns anys anava l'acadèmia a Porta, hores que deien que era escola per a senyorites... Feia el mateix, però no era com una escolaritat.

00:48:12: I ajudar a la mare al marcat em vaig casar els nens o anys i sempre em va quedar el coquet d'estudiar.

00:48:18: Va haver-hi una oportunitat que va començar això de mesos de veinte i cinc anys... I quan vaig tenir la quarta criatura, va sortir això i ho vaig fer.

00:48:27: Com jo he relatat que a mi m'agradava.

00:48:30: De primera etapa, que era de primer a cinquè, vaig pensar... Ja ets gran en les quatre criatures, ho has pogut fer!

00:48:37: Trio el que m'agrada.

00:48:38: La petita tenia un any i la gran en tenia sis o set anys.

00:48:41: Vaig pensar, mira si puc anar fent substitucions per Barcelona-Cutri faré el que pugui.

00:48:47: Em va servir molt perquè vaig anar amb tres tipus escoles diferents... I vaig aprendre-m'ho, que era el que em van adonar en seguretat, dir què és el que jo volia fer.

00:48:57: Amb tot això l'escola d'Ovella em van dir, tenim una plaça per aquest any.

00:49:02: I a l'any següent ja vaig quedar a l'scola d´Ovellas.

00:49:04: I vaig estar treballant allà Tots

00:49:07: anys vaig estar fent primer,

00:49:10: fins que per situacions familiars... Vull veure.

00:49:14: Jo també sempre deia que més als cinquanta anys jo no em veia en una escola.

00:49:18: Em veia a l'escola fent un altre tipus d'acordes però jo pensava que els nanos amb una certa edat necessiten un trem i una manera de fer que jo no en veiet.

00:49:28: I vaig dir-me Ara ja tinc cinquanta

00:49:31: anys,

00:49:31: jo també sempre deia això.

00:49:33: Vaig deixar-ho i em va sortir una feina... de vendre'm una botiga de roba de casa.

00:49:38: Al cap d'uns anys, dos o tres anys la meva mare es va retinar.

00:49:41: I com a cas el negoci era al mercat una parada de mil novecentos que estava allà.

00:49:46: Era la tercera generació i sempre hem viscut a la parada i m'ho estimava.

00:49:52: M'agrada l'ambient del mercat però tant que he fet tota una sèrie La feina ja no tot hi ha pres i era molt contenta, però el que jo sí que em sento més que he fet millor i que m'ho he treballat és a la mesura.

00:50:12: I el que sí que m´ha servit molt és la pedagogia perquè vendre no solamente es entregar al gènere sinó ensenyar què era aquell producte inampliant i després vaig pensar demoure'm amb ambient de cuiners, restaurants... De buscar productes perquè a restaurant anar a veure els productors, anar als granges, veure com creaven.

00:50:41: anar a França, les fires de l'alimentari a París.

00:50:45: Vaig arrencar molt el foc del magret, del confit, de lana i de les polardes, els capons que aquí hi havia una tradició però era ampliar.

00:50:55: I verdaderament penso que els estudis i el que he fet vaig aplicar-ho per al mercat.

00:51:01: Víem als pares de la escola que em van venir a veure i deien...

00:51:04: quan ens deien

00:51:05: que estaves al Mercat de la Concepció deia

00:51:07: amb la Marcesi!

00:51:08: És una mestra.

00:51:09: Jo treballant moltes hores al mercat és un altre desgast,

00:51:13: perquè

00:51:13: si l'apifiava que podia ser canvia equivocada amb la compra i havia fet malbé per uns cinc guantes pollastre's però el valor de cinc-guanta pollastre no és de no haver entrat en una criatura que això no t'ho permets.

00:51:27: I això psiquicament i físicament canviem-ho, canvien-ho.

00:51:40: És un altre tipus d'escola del

00:51:42: mercat

00:51:43: i una altra cosa que... M'ha agradat perquè jo quan era petita, a l'ambient del mercat i la gent... La gent de plaça era l'ordinària.

00:51:53: La que no era culte hi havia una humanitat dintre.

00:51:58: A la gent senzilla però el que havien arribat a lluitar.

00:52:02: I una altra cosa que penso que al mercat han sigut pioneros amb el treball de la dona.

00:52:08: Els resta d'Espanya els mercats tots són homes.

00:52:10: Aquí Catalunya som dones!

00:52:12: i llavors no hi havia permisos per criatura.

00:52:16: La meva mare, als quinze dies ja treballava... I a mi m'un cabasset em posava al revés del taulí i em donava el pit.

00:52:23: I a les sis del dematí, a les cinc, que era estiu com hivern.

00:52:27: Ara se parla molt de la dona.

00:52:30: I amb això penso que al mercat anàvem una imatge d'aquella dona tirant davant.

00:52:44: Varis anècdotes,

00:52:45: molt bones!

00:52:46: N'hi ha una que va ser boníssima, que eren un nano.

00:52:50: Molt llest, molt viu però no volia agradar.

00:52:53: Vaig gent sortir

00:52:54: a la pizarra

00:52:54: i els

00:52:55: posava... I pensava que tenia un llenguat xà que podia arribar molt bé.

00:52:59: I sí, sí, explicava, però quan acabava de dir-me'n no m'ha agradat gent.

00:53:03: Amb tot això com vaig anar

00:53:04: al mercat?

00:53:05: Que es va fer les obres i es va traslladar el passat Sant Joan amb ell!

00:53:09: Està l'onga, periodista... Vaig a fer una entrevista i vaig dir no.

00:53:14: I dius, tu em feia sortir la piscarra i jo et faré sortir a la pantalla!

00:53:19: Ara sí que m'has enganxat.

00:53:21: Jo ja ho esperava això.

00:53:23: Jo

00:53:40: escoltarem la cincuanta-quatre a la meva ràdio

00:53:43: local