Rambla 54 | 30/09/2026

00:00:03: Hola, bon dia, ramblers i rambleres.

00:00:07: Doncs ja podem agafar el xiulet i se'n veurà que tenim la vereta acabada.

00:00:15: Almenys al camp.

00:00:16: El celler encara els queda quasi un meset de gaudir perquè entre què han de descovar, remontar... Encara té un rató de feina al celler.

00:00:27: Però al camp... Ja m'ha acabat!

00:00:30: Així que... Fantàstic!

00:00:32: Ja ho tenim, han gestit.

00:00:34: Ara el que estem fent és passar, fer neteja, estem netejant les caixes, estem recollint palets, estem ficant una mica d'ordre a les nostres vides, que ha estat un mes i mig molt intens, allò com deia aquell de la època del Covid, tots els dies són lunes, així que res, fem feines, una feina superficial de camp perquè estem esperant que plogui, que aquí a la nostra zona encara no ha plogut.

00:01:01: I res, agaudir, aprofitar aquests moments i ficar una mica d'ordre al camp i als nostres caps.

00:01:09: Vinga!

00:01:09: Una abraçada...

00:01:16: Això és Rambla-CinquantaQuatre a Ràdio Castellà

00:01:26: Sí, hi ha una cosa que m'agrada especialment d'aquest programa del Ramble-CincuentaQuatre És descobrir nous veïns i veïnes i tafanejar en les seves vides, les seues històries En un temps d'individualisme màxim, nedar contra corrent reivindicant escoltar l'altre és un luxe.

00:01:44: I fer-ho de forma coral amb totes les ràdios de la xarxa que hi participen doncs és... Dallò més top!

00:01:51: No sé si hem anat perdent aquesta filosofia del bé comú i el sentiment col·lectiu o és natura humana i sempre ha estat així?

00:01:59: Això ens ho podríem explicar als dos veïns de castellada al Vallès que descobrim avui, que són l'armomir i la riquila Llàstima que van morir fa uns mil anys.

00:02:10: Albert Sant Andrés, ben tornat al Rambla-Cinquantaquatre.

00:02:13: Gràcies, Anna, un plaer!

00:02:15: Fem una mica tard per aquests veïns...

00:02:19: Doncs sí, crec que l'Armumí i la Riquil·la no poden resoldre la teva pregunta però sí que han col·locat el municipi de Castellà, el mapa arqueològic europeu.

00:02:27: De fet des del passat més demà, ja formen part dels noms il·lustres de castellà d'Albeyes com el Dani Padrossa, l'Everderius o el Pedro Joan Ventura.

00:02:36: I d'on ha sortit aquesta parella?

00:02:38: Doncs s'han localitzat durant la Derrera Campanya d'Intervencions Circulògiques, del Joc de Castellavell, que és un dels primers núcleis urbans de la vila.

00:02:49: S'hi han descobert dues sepultures excepcionals amb construcció funerària del segle X, atribuïdes a aquesta padella, l'Hermomi i l'Arriquil·la, que eren dos rics esposos d'aquella època del segles X. I dic que són excepcionals perquè de tombes se'n van trobar moltes.

00:03:05: Des dels anys que aporten, ja s'han trobat docentes quaranta-tres totes

00:03:09: les velles... De minuts amb moltes eh!

00:03:10: Sí

00:03:11: sí

00:03:11: però totes elles eren iguals i sencilles.

00:03:14: O sigui que no eren... igual que aquestes.

00:03:17: Totes com diem menys l'armomir i l'arquila que tenen un caràcter més damunt.

00:03:23: Us soleu en gairebé dos metres de fundària i que estan recursades sobre la pareta d'Església per romanicar aquella castellavell per explicar-te aquesta trobella, perquè és tan important.

00:03:35: He anat a veure l'arqueòleg Jordi Roig que és el director de les excavacions d'Aquesta Llavell i ens posa més en context d'aquesta troballa.

00:03:44: Doncs el que hem trobat amb les excavations d'Equesta Llevell ha estat dos tombes monumentals, uns sapucres fonararis construïts d'època al medieval El segle X, és a dir de bastanta antiguitat, attribuïbles a dos personats, a dos rellevants, a dues magnats d'aquest període.

00:04:14: Aquest tipus de tombes són bastant exclusives.

00:04:16: No en tenim pràcticament exemples ni Catalunya ni mi... ni la resta d'Europa, i l'estat de conservació en el que s'han trobat encara les fan més singulars, més rellevants.

00:04:30: Més únic és el seu estat de conservación d'una banda al tipus de resta arqueològica aquestes tombes construïdes del segle XI en antigues i de l'altre que estava en un estat de conservation pràcticament intacte com si les haguessin acabat de fer fa uns dies I és clar, com que estan tan ben conservades són tombes molt estudiables, diguéssim suposo.

00:04:56: Exactament sí, així és el Jordi Roig em deia que gràcies a aquest gran estat de conservació han pogut esvinar en moltes coses de fet, estant estudiant ara mateix tota aquesta informació històrica sobre com eren aquests magnats vinculats a l'elit comptal de l'època

00:05:13: En aquest cas, reuneix totes aquestes condicions.

00:05:17: L'estat de conservació òptim o casi impecable fa que aporti molta informació i coneixement d'un tipus de sepultures, de construccions funeràries que desconeixíem.

00:05:34: que la portació d'informació històrica és molt important.

00:05:39: Sabem com eren les tombes d'aquests personatges magnats vinculats a l'elit comptal de l'etapa medieval de tota Europa, doncs fa que aquests dos exemples siguin o es devinguin ara com el model de referència en nivell d'aquest tipus de restes a Europa i després la informació pròpia de els que hi havia enterrats.

00:06:07: Però, Albert, aquesta no ha estat una troballa d'aquelles pim-pam de la nit al dia i han hagut... picar molta pedra si em permets la broma fàcil.

00:06:15: Sí, sí... Mai millor dir-ho.

00:06:17: Efectivament fins a arribar aquesta descoberta ha segut de recórrer un llarg camí ja que des de l'inici de les excavacions al final dels anys no nanta ja parlem, que van començar i el retorn després, anys després del dos mil vint i quatre aquestes sottombas per sort se'm mantingut inalterades i gràcies a que estaven situades en un entorn que no s'han modificat durant segles

00:06:40: Doncs en el mar d'aquestes excavacions, a la zona de l'avant nord de l'sglésia, que és on hi havia l'antiga Necropolis, el cementiri al medieval.

00:06:52: Doncs van aparèixer aquestes restes tocant a l'sglesia perquè originàriament estaven com construïdes al costat i lligades amb el que era l'obra de l'Sglésie preromànica del segle XII doncs vam localitzar-les directament per sota la capa vegetal, que és també la gràcia d'aquest jaciment de l'Avell.

00:07:19: Que té aquesta singularitat, que les restes apareixen... inalterades directament sota la capa de vint i trentes centímetres dels camps de cultiu.

00:07:32: Això és el que també fa una mica singular, no té ocupacions posteriors ni afectacions posteriors ni remodelacions de cap tipus.

00:07:41: Aquest és el context en què van aparèixer aquestes tombes... I un cop trobades Albert ara, què estan fent al Jordi?

00:07:50: doncs, ara mateix estan investigant qui eren exactament l'Ermumiri i l'Arquila.

00:07:55: I quin va ser el seu paper dins de la societat del segle XII?

00:07:59: El Jordi apunta que és un aspecte força complicat quan es tracta de tombes ja que en la major part dels casos s'han perdut les referències amb el pas del temps.

00:08:08: Generalment, l'escenacròpolis, els cementilis i les tombes... difícilment saps d'aquí es tracta, perquè s'han perdut les referències làpides que hi poguessin haver.

00:08:22: I a vegades, quan s'escaven aquests cementilis o tombes, queden els personatges, els individus llanterrats com personatxes anònims.

00:08:32: Per exemple aquí Castellavell i es porten doscentes vinti picotombes escavades de les uniques podrem associar amb un nom i amb unes persones concretes que van viure en aquest període del segle X, són aquestes dues.

00:08:51: la resta no s'han pogut vincular a cap nom i a cap persona, personatge ni res.

00:08:58: Això encara ho fa més atractiu o rellevant el fet d'associar-ho en aquests dos personatges que apareixen en els documents... La recerca que ara estem fent, que encara és incipient, és la que permetrà confirmar el que ja observem, el que se punta que es tractaria d'armomir i la seva esposa, Riquíla.

00:09:21: Que eren dos personatges, dos magnats de l'elit com tal al medieval... que controlaven aquest territori d'aquí del castell de Castellà i que van ser enterrats en aquest tipus de tombes tan rellevants.

00:09:37: Doncs hi ha alguns documents, això s'està fent recerca, que esmenten en un parell o tres d'anys aquests dos personats.

00:09:47: Doncs anem vís el que han trobat a Castellà, tant les tombes més anònimes com les de l'Armomir i la Riquila, que són descobertes molt importants.

00:09:55: Però el Jordi encara li queda molt camp per córrer perquè només s'ha excavat un vint percent... ...de la superfície total d'aquest jaciment.

00:10:04: Doncs sí que els queda terreny per explorar-s'hi!

00:10:07: Albert, moltíssimes gràcies per acostarnos avui en la història del Armomír i laRiquila aquests veïns, norífics i milenaris de castellà del Vallès Una abraçada ben forta des del Ramble i fins aviat.

00:10:19: Gràcies, fins aviat!

00:10:40: Mama,

00:10:41: què et ve al cap si et dic Ramble-Cinquanta-Quatre?

00:10:45: Ramble Cinquanta Quatre

00:10:46: és

00:10:47: el meu lloc al món.

00:11:02: Estàs escoltant Ramble Cincuanta-Cuatre a una amalgra.

00:11:10: Ets fan de la sèrie Joc de trons?

00:11:13: Jo sí... I nivell prèmium Em pots preguntar el que vulguis sobre les cases, que si els Estarc, que sí els Veracion i l'Anister cadolenta la serceia.

00:11:23: I quina gran supervivent!

00:11:25: O els Targaryen amb la seva inclinació per la megalomania... Una de les coses que més em crida l'atenció és la cura que han posat els productors en l'eràldica de la cosa a la bandera blanca amb el llop o al servo negre amb fons dourat o al lleó d'or sobre fons grana i esclar, el drac de tres caps roig sobre fons negre que ha acabat fins i tot amb sèrie pròpia.

00:11:49: Bé, doncs avui volem traslladar aquest joc al Joc de Trons a les banderes de casa nostra als municipis catalans.

00:11:58: Avui la nova il·legi el tru per posar un exemple.

00:12:00: Ja comencem.

00:12:02: Així a la tarda no?

00:12:03: Exacte!

00:12:04: Després fem un Google per veure'l teu descut.

00:12:08: D'acord... Dèiem que el de Vilanova és minimalista, o sigui elegant.

00:12:12: I té un castell amb tres torres sobre fons blau i les quatre barres per sota... Com que som al reis del Mambo, doncs una corona dalt.

00:12:23: A partir d'ara direm a Lisem.

00:12:30: Mira, Canets!

00:12:31: A veure el teu?

00:12:32: Va, quin escut et busco?

00:12:34: Jo vaig néixer a la Barceloneta però soc fill adoptiu de Sant Andreu.

00:12:38: A veure un moment... Ivan, aquí l'ordinador diu que se'n tendreu Atenció, és un dels dos únics barris de Barcelona que té bandera històrica.

00:12:48: A veure si hem d'avinar quina és l'altra.

00:12:50: Per la cara que poses... Gràcia!

00:12:53: Vingo!

00:12:53: Segur?

00:12:54: No diré més!

00:12:55: Per parlar de tots aquests escuts i de molts altres, Ivan avui hem convidat al Rambla un expert en el tema, que és el Joan Pinya, que ja els estudis dona'm el grat amb la Laura Espanyol.

00:13:05: Joan, Laura, benvinguts tots dos a El Ramble a cincuenta-quatre.

00:13:10: Moltes gràcies.

00:13:11: Bona tarda Joan, abans de posar-nos a parlar d'escuts jo ja m'he presentat el programa però volem saber del teu coneixement dels escuts municipals bé per què has estudiat Història de l'Art?

00:13:24: Doncs sí.

00:13:25: Va ser la disciplina història l'art que em va obrir aquest món dels símbols, d'aquests elements que ens intenten transmetre un missatge tot i que en la seva senzillesa sembla que no l'hagin de dir però que ens poden donar tot aquest missatge i quan vaig descobrir el món dels escurs personals, municipals... Em va obri tot un món al voltant de la simbologia

00:13:44: Joan, deiem que a Catalunya n'hi ha molts escuts.

00:13:47: De fet, tants com municipis, no?

00:13:49: Que són ninecentus quarenta uit em sembla... Però només setcentes trenta d'aquests escuts són oficials!

00:13:56: Per què?

00:13:56: Què fa que un escut sigui legal o

00:13:59: no?!

00:14:01: Per sort, cada any anem engreixant una mica més el número dels escuts legals.

00:14:05: Però sí que és veritat que hi ha molts ajuntaments que els costa o senten molt aferrats.

00:14:08: Alguns escuts han sigut dissenyats sense seguir cap tipus de llei eràldica... o de recomanació aràldica si i més no.

00:14:16: Perquè estem davant d'una disciplina que no deixa de ser avui de molta gent fer un dibuixet maco.

00:14:22: Jo tinc un poble, doncs mira alguna cosa que el caracteritzi, ho fico colors que cridin l'atenció, una corona maca ja tinc un escut fet I no, de la mateixa manera que ningú s'atreviria sense tenir coneixements, anar a reclar una dencaiguda d'una persona.

00:14:37: Doncs una persona sense coneixement heràl·lica no s'hauria d'atreviar a fer una cosa tan seriosa com l'embleme d'un comunitat i per desgràcia ens ho trobem tot sovint, d'aquí que hi hagi tants escuts que oficialment es reconeguin com a incorrectes o inquirir.

00:14:52: De fet amb el Grates va oficialitzar l'escut ara fa un o dos anys.

00:14:55: Com va anar?

00:14:56: Per què és important officialitzar-lo

00:14:59: El cas demagrat és paradigmàtic, el cas demograt l'ensenyaven com exemple d'escut incorrecte.

00:15:05: Era un escut que no complia amb la forma que li pertocava, no complie amb la corona que li pertocava... No complia en les armes o sigui la representació del seu interior i justament una cosa que sí que complia, que eren els creus de la família dels Palafois, tots sabem per què en el moment de fer-los i van canviar l'ordre dels colors.

00:15:23: Per tant era un escult que era absolutament incorrecta.

00:15:26: Tot i això es va insistir continuament des que es va fer en què s'havia de rectificar i que havia de canviar-se, fins i tot des del propi Institut d'Estudis Catalans on tenen la secció els correctors eraldistes insistien.

00:15:38: Però els diversos ajuntaments que anaven passant donaven huides buits o no li feien cas o no consideraven que fos important?

00:15:45: Que també és cert, un escut encara que sigui incorrecte o no oficial acaba convertint-se en un emblema del poble.

00:15:51: Per tant, de cop i volta dius a la gent que potser no estan dins d'aquest debat que aquest escut és incorrecte, que n'hem de fer una altra, que té un punt traumàtic.

00:16:00: Però bé, m'agrad finalment, vam aconseguir que un ajuntament s'hi posés i van fer el procediment que per toca.

00:16:07: Joan, perdona tu has dit ara quan preparàvem aquesta entrevista amb la Laura ja va sortir aquest terme... I tu l'acabes de pronunciar, inquiri!

00:16:15: Un escut, què és això?

00:16:17: Un escut, quan no és oficial, s'anomena que és un escut inquirir perquè vol dir que és una escut que s'ha d'investigar.

00:16:22: L'hem d'explorar una miqueta, l'hem de fer preguntes... L' hem d'anar desmuntant veient què serveix, què no serveix per què hi ha això i llavors aquest procés és com una espècie d'inquisició, de fer-li preguntes a fer aquest inquiri.

00:16:40: La paraula també és habitual, és escut no oficial potser la que més s'utilitza

00:16:46: Per què com es crea un escut?

00:16:48: Hi ha elements per mesos i altres que no.

00:16:51: Mira, això sí vols?

00:16:53: Puc explicar una mica el procés habitual.

00:16:55: Normalment un escuig el genera algú que li han carregat un ple municipal o sigui és un ajuntament d'un poble que diu hem de fer un escud o hem de ser un escund nou...

00:17:06: Sempre és un Ajuntament, eh!

00:17:09: Ara és un Ajuntament.

00:17:10: Sí perquè l'ha de provar un ple municipal de l'escund nou.

00:17:14: Ara bé Què passa?

00:17:15: Que hi ha ajuntaments, doncs... Mira.

00:17:17: Aquesta persona que sap dibuixar molt bé fes-nos l'escut o aquesta persona que saps disseny gràfic fes nous l'ascut No!

00:17:24: Un escut no el fa una persona que se sap dibuxar o se sap dissenya un escut el fa la persona que sabe d'Araldica per descomptat sap de la història del municipi sap de l'identitat d'aquell municipi i té unes notions d'Araldica Per tant, el procés més habitual i més correcte de fer-lo és anar a l'Institut d'Estudis Catalans on hi ha la secció d'ARALDICA I demanar que es recomanin un disseny d'escut.

00:17:46: I en allà et faran diverses propostes, se n'irà discutint amb el ple municipal i finalment se trobarà un acord, que aquest acord serà el votat al ple municipal.

00:17:57: Hi ha ajuntaments que no, que fan primer el seu escut, l'encarreguen algú però tenen el risc de que un cop vagi a l'Institut d'Estudis Catalans allà li diguin que és incorrecte i que per tant aquell escut no pot funcionar.

00:18:08: Per tant, el millor és això, ja començar deliat amb veïs i llavors ja l'escut que surti per descontar un cop aprovat en el ple, l'Institut d'Estudis Catalans la provarà perquè ells mateixos han col·laborat a la seva factoria.

00:18:20: I pel que fa als colors, Joan?

00:18:21: Hi ha algun color o combinació de colors que estigui prohibit potser val qualsevol?

00:18:28: No, no, no.

00:18:28: Ja has dit la paraula correcta, prohibit.

00:18:30: L'Aráldic és una disciplina molt seriosa igual que qualsebol altre ofici o coneixement acadèmic té el seu vocabulari, i té les seves lleis i les sebes normes.

00:18:42: I de la mateixa manera que uns que no ho dominem, no entendrem com parla un advocat o com parlo en cirurgia, doncs quan parla una eràldic tampoc la acabem d'entendre perquè justament han anat desenvolupant tot un vocabulari propi que els ha permès d'expressar-se molt millor.

00:18:55: I un exemple d'aquest és els colors.

00:18:57: Els colors a neraldica no s'anomenen com els notes els diríem.

00:18:59: Aquest escut és blau i groc?

00:19:01: No!

00:19:02: Aquest escut serà azur i or.

00:19:04: Cada color té un nom diferent a nalda.

00:19:07: O sigui que ho he fet fatal eh... i a l'hora de començar a descriure els escuts del joc de trons.

00:19:14: Sí, però és un error que caiem tots, perquè realment és un vocabulari molt complex.

00:19:18: Pensa en Albert... Albert és el sinopla, el negre és el sable, el vermell és el gules, el blau és l'azzur.

00:19:25: Per tant, groqui blanc no existeixen, sonori plato!

00:19:29: Per tant, realment són noms molt diferents de com els anomenem nosaltres als colors.

00:19:33: I alhora també tenen lleis i una de les lleis més curioses és aquesta que genera una prohibició.

00:19:39: En eràldica està prohibit que es combinin o toquin dos colors que s'anomenen matais o dos coloros que s'sanomenin els mals.

00:19:48: Matais només ni en dos, ori-plata.

00:19:50: Per tant molt rarament trobarem en un escut que toqui el color blanc amb el color groc i de la mateixa manera els esmals.

00:19:58: Molt rarament trobarem un escut en què toqui el color blau, el vermell, el negre o el verd pocs colors més s'utilitzen en heràldica i sí que ho trobem per exemple en moments en què hi ha tres elements per descontat dos elements si són tres elements que es toquen hi hauran dos que per descuntats seran matai o esmal però ja veureu si feu l'experiment escut per exemple el propi escut de Catalunya és un fons dourat o matall?

00:20:24: amb unes barres de color gules.

00:20:25: Per tant, és mal vermell i si aneu mirant escuts veureu que normalment es compleix aquesta llei.

00:20:31: I a què respon?

00:20:32: És un caprici que els eraldistes van dir mira, posarem xins, que ja ens inventarem aquesta lleia.

00:20:37: No!

00:20:38: Això moltes vegades aquestes coses surten d'una qüestió històrica i fins i tot funcional.

00:20:42: Vosaltres ara imagineu-vos que el moment en què es funda l'eraldica, al moment en que estan els caballers lluitant el camp de batalla... En un escut Es barragés el color deurat amb el color plat, per tant dos metalls.

00:20:53: Aquest escut a la qual li toqués el sol faria un reflex que seria impossible veure què s'hi està representant.

00:20:58: En canvi del moment en què aquest escut platejat i fem una esmal o un dibuix amb color blau o color zur aquí podríem distingir molt més fàcilment la distància quina és l'emblema d'aquella persona.

00:21:12: I quina formació se sol tenir per crear els escuts?

00:21:15: És una formació que està en parí?

00:21:18: No, no, gens ni mica.

00:21:19: Realment és un col·lectiu que funciona molt bé als eraldistes i hi ha fins i tot entitats d'eraldistes que estudien, assessoren, publicen... no al voltant d'aquest fet tan important a Catalunya, que és el de l'aràldica.

00:21:34: Que no només existeixen, que estem parlant ara, que són l'Aràldica Municipal sinó que realment hi ha institucions o sobretot la més potser numerosa i l'arràldic personal de persones que generen el seu escut i que el podem trobar a tantes i tantes lòpides elements que han promocionat aquestes persones sobretrot en el nostre patrimoni històric.

00:21:54: Quina formació ha de tenir un araldista?

00:21:56: Bàsicament una formació d'historiador És la carrera d'història en el qual tu destines la teva formació, un cofet a aquesta carrera de història.

00:22:05: Destines la seva formació específicament l'eràldica i entres amb més detall a una formació especifica per tant acabes formant-te com era el diste.

00:22:14: I aquest era al diste diguéssim que pot fer igual un escut o assessorar en aquest camí que ens deies que és bo començar l'Institut d'Estudis Catalans per l'escut d´un ajuntament com per l'scut d''una casa d'un cognom

00:22:29: Exacte.

00:22:29: Un heraldista serà qui farà un informe, per tant una recerca en la qual acabarà generant tota una informació i això de recerca que et dirà a tu per toque, eh?

00:22:40: Per la teva història, en el cas d'una persona

00:22:43: no?,

00:22:43: per la teve genealogia, pels teus avantpassats, pel lloc on vius, per alguna característica pròpia o en el caso d'un municipi igual,

00:22:50: eh?,

00:22:50: per un edifici emblemàtic, l'ofici del teu poble... per la tèva história us pertucaria?

00:22:55: Això, això, això i això!

00:22:58: Per exemple, l'Escut demagrat que en parlàvem al principi es va afegir l'emblema de la Casa dels Cabreres.

00:23:03: Que va ser una casa amb el vascomtat de cabrera que va ser molt influent en el nostre municipi i a l'Escut antic no portava l'enbleme de la Cabra dels Cabreras.

00:23:12: Joan, una cosa... Fa dies, de fet, que sabíem que venies hem fet una crida a diferents ràdios del Rambla-Cinquantaquatre perquè ens expliquin els escuts dels seus municipis i així poder-los anar comentant una mica en tu.

00:23:27: Ens han enviat tot un seguit de notes de WhatsApp, que és una cosa aquí el Ramble-Cincuentaquatre fem anar força... I si et sembla doncs les anem escoltant i comentant

00:23:40: Hola, soc Aula Nigrau de Ràdio Canet.

00:23:42: Doncs a l'escut de Canet hi trobem un gos llabré, un galgo caminant per sobre el mar i sobre una corona.

00:23:54: És l'escut oficial de Canets des del XVIII de juny de dos mil i vint-i-cinc.

00:24:00: Fins aquesta data els altistes de la Generalitat de Catalunya no ens van fer oficial al escut de canets perquè no complia els seus paràmetres.

00:24:11: Doncs sí, és un curiós perquè pensàvem que venia de Canet, que venía d'Acanya i segons el escut oficial en ve de Goss i per això tenim un llabré al escut de Canets que ara sí que és oficial

00:24:35: Bé, l'escut de Canet és també com el demagrata oficialitzat des de fa poc perquè anteriorment disposaven d'un escut que era minentment un escut romàntic.

00:24:43: Un escut que englobava molts emblemes, tenia una forma que no tenia res a veure amb la forma que legalment ha de complir un escult, que és la forma caironada.

00:24:52: Això ja... Des dels anys cinquanta es va fer un Congrés a Roma d'Araldista i es va decidir recomanar que l'Araldica Municipal per distingir-la tingués els escuts de forma ca ironada, que vol dir Rumbuidal Això, després la Generalitat també ho va adoptar-ho quan va rebre la Generalitats les competències per poder ser a ells que oficialitzessin els escurs.

00:25:10: La Generalitat això ho té des del one mil novecentos vuitanta u, que és d'aquell moment que pot oficialitzar i després això acabarà convertint en llei.

00:25:18: Per tant ja no és una recomanació sinó que avui dia és llei, es obligatori que als escurs municipals tinguin forma caironada, per tant forma de rumba, que no és el que complia l'escut anterior de Canet.

00:25:29: Sí que és veritat que l'escut anterior de canet tenia un emblema que ara ha perdut amb el nou.

00:25:34: Diguem-ne, que l'actual s'ha simplificat i només ens representa aquest gos en aquestes onades però a l'anterior també tenia les canyes, que sembla que Canet, la seva timologia vindria sobretot d'això, d'una agrupació... Un cañissà de quin nom?

00:25:48: Però passa molt amb l'escut que els escuts s'acaben convertint en emblemes parlants que tenen un dibuix o un element que ens fa pensar en el poble.

00:25:57: I clar, Canet aquest K, un gos que net un cos petit de mar, per tant què millor doncs que l'escut tingui aquest gos al car i les donades del marc.

00:26:08: És el que han acabat ara l'actual escut.

00:26:12: Que un escut representi això no ens ha d'adonar cap dubte a que això sigui l'origen del nom del poble.

00:26:18: No vol dir com que l'scut surt al car vol dir que l'escut, el nom del poble ve de gos.

00:26:25: Ah, jo

00:26:25: ja els he enxufat... Que ve d'agost!

00:26:28: No, no, i el problema principal que tenim a Catalunya i tants altres llocs és que la majoria de pobles no sabem d'on ve el seu nom.

00:26:35: I en tenim dues, tres, quatre o cap, teoria que ens diguin on ve.

00:26:39: Per tant si a la paraula del pobles s'assembla alguna cosa, ho tenim bé per fer l'escut.

00:26:45: Hi ha pobles pobres que tenen molts problemes en aquest aspecte?

00:26:49: Joan, doncs fem un salt cap al Vallès perquè en tenim una altra.

00:26:55: Hola, què tal?

00:26:56: Anna, soc polpeiro de Radio Sabadell i no podria ser d'una altra manera l'escut de Sabadey el que tenim principalment el que més destaca al mig del escut és una ceba, és una hortalissa ben gran de color verd acompanyada de la corona moral que indica que Sabadei és una ciutat i també a la per inferior, doncs l'Essenyera amb les quatre barres.

00:27:24: I és ben curiós que tinguem a l'escut una hortelissa, crec que és una curiositat que ens fa únics... Però també té de dir que està extesa la llegenda urbana que Sabadell, el nom de Sabadelli prové perquè aquí en el passat hi havia molts camps de seves i això ho han descartat molts historiadors que tenen altres teòries però cap s'ha pogut verificar el cent per cent.

00:27:51: Joan, i és així?

00:27:53: La seva els fa únics als de Sabadell?

00:27:57: Sí la veritat és que és un emblema molt estrany.

00:27:59: Si comencem a trobar escurs... Els

00:28:02: de Terrassa estarien d'acord amb tu de que són molt estrans els de Sabadell!

00:28:06: Sí, el que no sé és si són de la ceba.

00:28:08: No sé si són tossuts els de ceba d'Ei... Però la veritat és que no els hi ve per ser com a insults sinó que com ve diuen és un emblema molt honorífica, més i més per l'antiguitat.

00:28:18: Fa més de cinc-cents anys que rosseguen aquest embleme.

00:28:21: I, per tant, a part de fer-los especials perquè no és una emblema normal en eràldica també és l'integuitat, el pedigri que ha acabat assolint aquesta hortel·licena a l'escut A l'hora també ha assenyalat dos coses que són molt interessants.

00:28:34: Primer, tot la corona.

00:28:35: Ha dit que la corona els demarca com a ciutat i és veritat, fixeu-vos que la Corona de Sabadell ha de ser una corona de cinc torres amb matacans entre mig, uns matacats de color blanc.

00:28:45: Aquests matacants distingeixen una vila d'una ciutad.

00:28:48: Una vila seria el mateix, cinc Torres però sense aquests matacs.

00:28:52: I un poble o una entitat inferior només tindria tres d'aquestes torres Després hi ha altres tipologies, de corones i les corones nobles que depèn de si una família noble ha viscut en aquell poble.

00:29:03: L'altra cosa és les barres catalanes.

00:29:06: Molts dels escuts que existeixen ara no oficials i que la Generalitat no els oficialitza és perquè tenen les barles catalanes No només per ser un poble de Catalunya tens dret a utilitzar les barras dels comptes catalans i llavors tots els escuts portarien les barra catalanes Les barres només es poden portar aquells pobles que hagin rebut un privilegi dels compta catalans Quan en un escut municipal hi ha un emblema d'una casa noble, com deia abans els cabreres amb el grat per exemple vol dir que aquesta casa nobla ha donat un privilegi en aquell poble.

00:29:34: En el cas demagrat ens va aturar al privilegi de fundar ajuntament propi i de fundà marcat municipal.

00:29:40: Per tant tenen ja... tenim el dret de poder ficar aquest embleme.

00:29:43: En la Casa Sabadell desconèixer qui n'hauria de ser però davant segur algun compte català va donar un privilegie a aquesta ciutat i per tant tenent el drets de lluir aquestes barres Finalment l'origen del poble, ho dèiem abans.

00:29:55: No perquè hi hagi una ceba vol dir que el poble vingui de cebo.

00:29:58: És més segur que no.

00:30:00: Hi ha d'haver-hi algun altre motiu.

00:30:03: De Sabadell he sentit aquella teoria... El nom ve del Yeti, dissabte en Yeti.

00:30:09: El Sabadelli potser feien el mercat aquest dia o potser tenien un acte important als dissabtes.

00:30:17: D'aquí el nom va acabar derivant a Sabadey però Torno a dir-ho, és una teoria.

00:30:21: I

00:30:23: això de que el nom fa la cosa es donen altres casos, no?

00:30:27: La Laura m'explicava

00:30:35: cornodella, cursa, caldes d'un buit, destrac, de malevella... El seu nom vindrà a algun altre motiu.

00:30:51: i tampoc el seu poble ve de temes de calderes, ve de termes.

00:30:55: De les aigües termals.

00:30:56: Per tant l'escaldes és una paraula yatinitzada que ve d'aigua calenta al càldum.

00:31:02: Per tan vindria d'aguacalenta no de caldera i si no hi ha tants altres, parlàvem dels gossos de canet però hi ha una pila de pobles com ca amb brils, in-ca.

00:31:15: No?

00:31:16: Ca a l'ella que tenen aquest ca i llavors ja amb aquest ca ja tenen la facilitat de dir, doncs mira, deu ser que ve de gos.

00:31:23: Però et dip també el baixcamp té un gos però això és per una qüestió d'una llegenda, no vistiria pel nom... Passa el mateix amb la mà.

00:31:30: Man lleu, m'adiona, materó apareixen mans en els seus emblemes...

00:31:38: I també em vas comentar als casos de soñe o si jo per exemple?

00:31:43: Ostres, aquests són molt xulos!

00:31:45: L'escut del soñer, si algú no el coneix convidò a buscar-lo i que no s'espanti perquè quan obriu el... Sí sí, però quan obriba el sacador...

00:31:56: Vaig empatjar un bugel en directe,

00:31:57: soñee Fes-ho, fes-o.

00:31:58: Fes el buscà... Escut municipal, suñe a mi n'hi ha.

00:32:01: Suñe escut municipal.

00:32:06: A veure què surt d'aquí.

00:32:07: Ostres!

00:32:09: Semblàs entre allò... Encuentros en la tercera fase i et té l'extraterrestre?

00:32:14: Sí.

00:32:15: Veus?

00:32:16: Clar, aquests ulls molt probablement per aquest hui-uñe... Ui-ui, aquesta proximitat sonora amb la paraula.

00:32:23: Però és un escut que quan el veus a primera vegada fas com un bon de ostres, són uns ulls mirant-me i, a més d'aquest color verd, l'hora acompanya en aquesta connotació alienígena.

00:32:33: Sí,

00:32:33: jo te n'anava dir, és un color molt poc d'escut, eh!

00:32:37: Molt modern però...

00:32:39: És com un vert així, no... I això li dono origen.

00:32:44: No sé si aquest està oficialitzat, però veu podria estar-ho.

00:32:46: Això no és un emblema eràl·lic, l'escut és caironat i la corona és correcte de poble.

00:32:52: I a més també et convido, si busques l'escut de Sió, S o Accentuada... També pots tenir un petit espant depèn de si tens aranofòbia o no?

00:33:00: Sió!

00:33:02: Posem-ho aquí... Ui, ara... Ostres d'unidor.

00:33:07: El que tenim aquí, Sió és un poble format per dos entitats, que són Pallarès i Aranyó I clar, en el moment en què es fundació d'aquestes dues entitats volen que al seu escut consti aquesta naturalesa dual de que són dos grups de població.

00:33:22: Pallarès són aquestes tres paies creuades i l'Arenyor com no podia ser d'altra manera tot i que l'arenyor és una fruita Eys el que han volgut és vincular-ho amb l'aranya, aquest animal.

00:33:35: Per tant són elements eràldics com la ceba de Sabadell o els juits d'sunyer, que són molt poc habituals i realment els donen un caràcter i una personalitat que jo la trobo interessantíssima.

00:33:43: Sí,

00:33:43: sí... Molt espidermen!

00:33:45: Escolta'm Joan, et sembla si continuem escoltant WhatsApp?

00:33:50: Vinga.

00:33:50: Anem pel següent.

00:33:53: Hola Anna, què tal?

00:33:54: Soc en Sergi Ferreda, radio calella a televisió.

00:33:57: Mira t'explico, l'escut de caleia és caironat troncat i semipartit, i té tres elements principals.

00:34:04: Un gos negre passant sobre fons d'aurat... un mig vol o àla de color argent sobre fons blau i tres estrelles d'aurades de sis puntes sobre fóns vermell.

00:34:15: A la part superior hi ha una cura namoral de ciutat, aquí hi ha curiositat.

00:34:19: El gos i l'ala són armes parlants que tradicionalment fan referència al nom de Calella mentre que les tres estrella són un atribut de Santa Maria patrona de la ciutad.

00:34:30: A més, l'escut actual es va aprovar l'any one mil novecentos vuitanta nou

00:34:37: Vinga, fixeu-vos en el vocabulari que ha utilitzat a correctíssim.

00:34:40: Però clar no és el mateix tallar un escut en oritzontal com vertical.

00:34:43: Si el tallem en orizzontal l'estem troncant, si el tallen en vertical l'stem partint.

00:34:48: En el cas de Calella només està partida la part de baix, per tant està semipartida.

00:34:52: És tot un vocabulari complexíssim que cadascun dels ties o formes rep noms diferents Ells també tenen un gos, hem estat parlant dels gossos.

00:35:01: En aquest cas el cas de Calella... El gos molta gent pot dir que ve per la llegenda de la jove però en realitat no, ve per també com emblema parlant.

00:35:10: Molts els escurs tenen això, armes parlants.

00:35:12: Què vol dir?

00:35:13: Que ens diuen el nom del poble.

00:35:15: Calella, aquest ca es representa amb aquest gos.

00:35:19: L'ala de calella, a aquest joc fonètic que sembla l'ala, es representa aquesta ala que té uns triangles inferiors i aquest ella Vindria de les estrelles o estrelles que serien les que es representen en aquest tercer quadrant.

00:35:35: També pots fer referència a aquesta advocació mariana del poble, les tres estrelles però realment és un dels escuts al de Calella i un dels més interessants a nivell gelogrífic, o d'escuts parlants.

00:35:46: No és només un sol element sinó que ajunta tres elements per formar el nom del pobles

00:35:53: Soc la Laia Batllorgell, directora de Domenys Ràdio.

00:35:56: La ràdio de Sant Jaume dels Domens i què us he de dir del nostre escut?

00:36:00: Doncs és un escut molt senzillet però molt identificable per què?

00:36:05: Perquè a part d'atenir aquesta corona típica dels escuts i predomina el color verd que és el color que també hem utilitzat perquè sigui símbol de la ràdio del municipi i com a símbol central hi ha una petxina en aquest cas que identifica també i se li atribueix a Sant Jaume, que és el nostre patró.

00:36:30: Un escut preciós que ens agrada molt i evidentment doncs identifica Sant Jauma dels Domenys.

00:36:39: Joan una petxina per què?

00:36:42: Aquest cas és molt interessant perquè clar... El nostre poble es diu Doménj.

00:36:45: Molt bé!

00:36:46: Jo quin objecte, quin element fico,

00:36:48: no?,

00:36:48: per identificar un poble que es diu doménj?

00:36:50: Doméns ve d'una paraula que vol dir dominis Per tant, no hi ha cap objecte que ho puguem vincular o que ho puguem relacionar.

00:36:57: Doncs què fan?

00:36:58: Molt senzill.

00:36:59: Tenen un petró amb especial devoció, que és Sant Jaume.

00:37:03: Doncs agafaran l'emblema de Sant Jauma, aquesta patxina de Peregrí i la utilitzaran com a emblema del seu poble.

00:37:10: No tenim cap alament que com a poble o de la nostra història que sigui identificatiu, doncs utilitzarem l'amblema... ...de la nostra devoció municipal Fixeu-vos que el primer escut que trobem, la corona amb només tres torres.

00:37:23: Per tant vol dir que domenix vindria a ser un poble petit.

00:37:28: No té les cinc torres que podria arribar a tenir una vila o un pobles de més grans dimensions.

00:37:36: Iana, soc el Sergi de Ràdio sense Dornir.

00:37:38: El nostre escut té elements molt lligats a la nostra activitat econòmica.

00:37:42: Una primseïdor reins que boquen un pobla de vinya amb accent cent per cent penadesc i que, com no, som un centre mundial a l'elaboració de víndies comosos.

00:37:52: Durant dos segles van pertanyes a Sobirats fins que a Ferran el Catòlic el va incorporar la justicció reial i d'aquí la corona de Vilei les quatre barres.

00:38:03: Algun comentari sobre la imatge sense dormir, Joan?

00:38:07: Sí doncs mira, fixeu-vos que ha dit com que el rei va donar un privilegi poden tenir les quatre bars d'aquest contes perfecte.

00:38:15: La corona moral ens està dient que és un poble gran I, finalment, l'emblema o element parlant no ens està parlant ni d'un edifici o un monument característic com podria ser Vilanova i la Joltruca parlàvem abans amb el castell.

00:38:28: No ens està parlando del nom del poble, no ens está parlando del Sant Patró.

00:38:33: Què ens està parlarant?

00:38:34: A qui ens està hablando de la seva activitat econòmica?

00:38:37: Això és poc habitual en els escuts, però quan és un cas tan excepcional com sense dormir de noia em sembla que té tot el motiu de ser que en el seu escut facin constar una activitat que dona feina a la meitat de la població d'aquell poble.

00:38:52: Joan i n'hem deixat un de gran pel darrer, escoltem-lo...

00:38:59: Ei, Anna.

00:38:59: Què tal?

00:39:00: Molt bona, és Joan.

00:39:00: Com esteu?

00:39:01: Mireu, surteu d'ella de Radio Ciutat de Tarragona i evidentment us volia parlar de l'escut de la nostra ciutat, un escut que devem segurament tenir moltíssima història darrere... Tarragona va ser capital de la Terra Corromana, és ara mateix capital de Provincia.

00:39:15: Per tant tot això s'ha de notar en aquest escut.

00:39:18: Un escut segons el que diuen també amb moltíssima relació no només amb aquest passat de la ciutat sinó també amb la corona d'Arago.

00:39:25: La imatge principal un camp d'aurat amb quatre verats ondats de color vermell col·locats en vertical.

00:39:30: A primera vista poden recordar evidentment les quatre bars que tots teníem al cap però en realitat són una representació pròpia i diferenciada del senyal real amb aquests elements ondolats que formen part de la simbologia tradicional de Tarragona, que es troben també per exemple en la bandera de la ciutat.

00:39:46: Una de les coses més curioses és que aquests símbols ja apareixen documentats en representacions antigues de la Ciutat com en llibres d'actes municipals dels segles XIV i XV a cosa que demostra la seva llarga vinculació amb la ciuta de Tarregona.

00:39:58: A més l'escut ha incorporat al llarg del temps altres elements, com la corona i la palma relacionats d'Huena amb privilegis i reconeixements històrics... que s'ha dit a la mateixa ciutat.

00:40:08: També, en alguns casos, hi apareixen alguns lemes en aquest escut de Tarragona.

00:40:12: Al final és interessant veure com un escut no només una imatge que representa un municipi o poble sinó que és una peça... que explica moltes vegades d'on ve aquesta ciutat, quina ha estat la història i quins elements han definit la seva identitat.

00:40:26: Ens fa molta il·lusió participar en aquesta conversa que teniu i descobrir amb vosaltres totes aquestes curiositats que s'amaguen darrere els escuts municipals i darrer del d'aquest de Tarragona.

00:40:36: Joan, doncs l'Adrià ens ha fet una gran exposició, res a afegir?

00:40:41: Sí, tant que tinc a afegir.

00:40:43: L'escut de Tarragona és molt interessant.

00:40:45: Ell parla que com a capital de província és un escut especial... No, això no es distingueix en eràldica.

00:40:50: En eràldica fixeu l'escut d'Ayeida o l'escud de Girona.

00:40:55: Són escuts que poden arribar a ser molt simples i senzilles.

00:40:58: El que sí que es distingeix generalment és si en aquell lloc hi ha hagut una seu nobiliaria, si en allà hi hagi hagut un marquès, un compte, un príncep?

00:41:07: Per exemple, en el cas de Girona i la corona és de príncep.

00:41:10: Perquè és el principal de girona.

00:41:12: En el cas a Barcelona, la corona es derreia perquè va ser seu del regne.

00:41:16: En al cas de Tarragona desconec si va ser-seu d'algú noble... Sí que l'escut té una corona.

00:41:22: Sembla com sembla de Príncep o de Marquès.

00:41:25: Per tant potser en algun moment va ser seu també però el que sí que puc dir és que Tarragones és d'aquests escuts que no ha fet els deures, que són no oficialitzats.

00:41:34: Ostres!

00:41:36: Sí.

00:41:36: I ho entenc, perquè realment és un escut molt pompós i maco amb tot d'aliments vegetals, tant de la part superior a la palma com aquesta alzina i lloret o el llas inferior però l'escut també té una forma molt curiosa que no s'assembla o no sàproxima al caironat legal.

00:41:53: Per tant, Tarragona suposo que, com a poble enamorat d'aquest embleme, és d'aquests que els hi costa... no de fer aquest canvi i de simplificar-lo, i acostar-lo al que realment mana l'Araldica.

00:42:06: Un detall

00:42:07: molt... Digues,

00:42:07: digues!

00:42:08: Sí.

00:42:09: No un detall interessant.

00:42:10: Aquestes onades que ens ha explicat, que també les podem trobar en altres escuts com el de Badalona o el de Girona, aquestes zones s'anomenen Baïr.

00:42:18: El baïr era una forma de decorar els escuts que no era pròpiament afegint-hi símbols sinó com una decoració que avui en diríem un estampat Recordem que els escuts provenen d'objectes físics, escuts defensius.

00:42:32: Molts d'aquests escuts es cobrien amb alaments que els donaven esmorzaiment quan algú li donava un cop i moltes vegades aquests elements de esmorzament eren pells.

00:42:40: Aquest veïr, el veïrdones pròpiament, que és el més típicament català, aquest més ondolant... El veïret normal és més geomètric, de cantos més afilats, és un estampat que prové l'antic costum de col·locar pells d'esquirol En el moment en què traiem la pell a un esquirol, ens queda la zona de la panxa i la zona d'esquena.

00:43:01: Cal obrir-lo com si fos un llibret, no?

00:43:04: Ens queden aquestes marques, com les potetes i del coi que ens fan aquesta forma d'aquest ondulat.

00:43:10: Si busqueu per internet al veïr aràltica... veureu que és una forma així que marca molt bé el coll i les dues potetes inferiors.

00:43:18: I aquesta sucessió d'aquesta geometria és la sucessó que farien l'espais dels esquirols col·locades un al costat de l'altre

00:43:25: doncs, Joan.

00:43:27: Molt curiós com tot el que ens ha explicat.

00:43:29: Moltíssimes gràcies per aquesta lliçó magistral d'Araldica que ens has fet avui.

00:43:34: Gràcies també a la Laura per portar-te fins a la ràdio, fins a Onamalgrat.

00:43:39: Un abraçada enorme a tots dos i, escolta'm, algun dia tornem a parlar d'escuts que està tot aquí amb ulls complats.

00:43:47: Un plaer!Gràcies!

00:44:01: Hola!

00:44:01: Què tal?

00:44:02: Com estàs?

00:44:02: Sóc l'Ona del nou EFMO... Escolta, que m'agradaria portar-te un tema que no sé si t'encaixo o no però ostres crec que és un tema xulo de parlar i em faré il·lusió portar't a... ens he prat de saba que és escloper.

00:44:16: Un ofici que ara mateix no és el més sentit i ell és l'últim escloper de Taradell.

00:44:24: O sigui al final et portaré una relí que hi ha un tresor de la nostra comarca.

00:44:29: Va, a veure si t´agrada i en parlem en els propers dies!

00:44:35: Hola, bona tarda.

00:44:35: Anna Lluyens del Rambla-Cinquatacuatra.

00:44:38: Mira, sol que el Jordi Abril, el tècnic de ràdio i ciutat de Badalona, estem preparant un reportatge sobre l'anís del mono.

00:44:45: El Martí Villegas va venir l'altre dia i van començar a fer-lo, a buscar coses, anècdotes, històries sobre aquesta fàbrica... I aquest licor tan famós al món sense.

00:44:55: Espero que us agradi!

00:44:57: Soc el Carlos.

00:44:58: Hem vingut a viure aquí al carrer Sant Miquel ara fa sis mesos pel naixement de la Lila, de la meva filla i també era l'estruem això.

00:45:05: La meva dona sí que és de rubis i que coneixia aquesta cosa que feien cada any i els seus cussins tan bé però jo no l'havia vist mai.

00:45:12: La veritat és que és una cosa molt chula, molt participativa, contant totes les veïns encara que siguem nous i bueno m'agraden molt.

00:45:17: Crec que vindré en cada any molt bé

00:45:19: A la ciutat de Rubí hi ha molts carrers amb noms propis, Sant Jaume, Santa Maria i Sant Magí.

00:45:25: I és molt típic celebrar el sant del carrer fent festa!

00:45:28: Però hi ha una festa que és una mica diferent... La festa d'El Carreça Miquel de la que ens parlava al Carlos.

00:45:34: El Carreixa Miquelt es troba al centre de Rubi a prop d'escoles i del mercat municipal.

00:45:39: És un carrer que com molts altres sempre ha estat ple de famílies, algunes com el Carlos acabades d'arribar i altres de tota la vida com l'Ada la Marta

00:45:49: Doncs jo per tu és que n'aquí de sabatita.

00:45:52: Ara tinc vint i set anys, i ho recordo de sempre.

00:45:55: De pintar el carrer, de sortir al sopar... de sortir a dinar, de córrer per aquí amb la bici, amb el patinet... I és una festa que ens encanta, la veritat!

00:46:05: Com diu la Marta cada setembre pels Vols de Sant Miquel, que és el dia vint-i-nou, organitzen un cap de setmana de festes on celebren la familiaritat, la comunitat i l'història que uneix al carrer.

00:46:15: Aquest any ha estat la quarenta sisena festa del carrer i com cada any les activitats estrella van ser les mateixes.

00:46:22: El sopar, el dinar, vainal... I la pintada gegant!

00:46:26: És que és aquesta pintada-gegant al que fa que el carrer Sant Miquel es conegui també amb un altre sobrenom, el carré dels dibuixos.

00:46:34: Hem dit Saint Martí

00:46:36: i

00:46:36: he vingut a pintar el càrrec per les festes de Sant Miquele.

00:46:41: He pintat uns dibuixes d'uns

00:46:42: vídeos que es diuen digitals circus.

00:46:45: La pintada sí que és jo més xulo.

00:46:47: i és que els veïns més petits del carrer, amb ajuda dels adults, pinten l'esfal.

00:46:52: Dibuixos animats, sèries videojocs de tot... I no és temporal!

00:46:56: Ho pinten en pintura i els dibuixus queden allà tot l'any acompanyant als veïnes i veïdes.

00:47:01: I tot i que els dibuxos canvien cada any i són cada cop més moderns la tradició ve de lluny i ens ho explica Dani Bové president d'Asociació de Veïns del Carre Sanmiquel.

00:47:12: Jo des de ben petit sempre he viscut la festa al carrer El meu pare, junta amb el Joan Turo van ser els que van començar a iniciar tot això.

00:47:21: I nosaltres quan ells es van anar fent grans i vam dir-ho, anem una empenta a nosaltres quants anys?

00:47:27: Molts

00:47:27: anys, molts anys potser fa... No sé si de tots aquests anys vam veure que ho portem nosaltres, però som el jovent que ja no ho som tant.

00:47:34: Però quan van començar les festes fa forty-six anys al carrer no era pas com ara.

00:47:39: Abans, doncs mira, tot lo que eren el carrer la banda de baixant, venint del carrer Sant Isidre Vall eren cases i ors.

00:47:51: I llavors hi havia l'alçada d'on ja el local de la Sardana es trobava una paret que era un hort... i la pintada que ara es fa a terra es feia en aquella paret.

00:48:01: Es pintava tota de blanc i allà es pintava fins que va començar a fer pisos i vam començar quedar sense parets.

00:48:06: Va ser llavors que la pinta de gegant que ja es feien fa una quarentena d'anys va passar a ser feta a l'esfalt Com amb aquest canvi, moltes altres canvis han passat en el veïnat.

00:48:17: I cada cop són més necessàries les activitats de comunitat per poder conèixer a la resta de veïns.

00:48:23: Ha canviat i és veritat que hi ha molts veïlls, molts no participen perquè no els hi ve de gusts però clar, ha canviat tot... quasi bé tothom ens coneixia millor Ja coneixes a molts veïns, però al final els blocs de difícil porten aquestes coses.

00:48:39: El dia a dia un va munt l'altre de l'any no coincidim amb horaris

00:48:43: i

00:48:44: és difícil de conèixer-ho

00:48:45: tot.

00:48:45: Però tornem de nou el passat.

00:48:47: Tot i cara la festa del carrer és autofinanciada pels veïn's i als negocis locals en el seu inici va poder ajudar-se, almenys un any, de les ajudes d'Ajuntament.

00:48:56: I és que hi ha una mansió al diari local La Rubricata de setembre de mil novecentos vuitanta on s'anuncia que es donaran ajudes a tres carrers de rubí per fer les seves festes populars, entre ells el carrer Sant Miquel.

00:49:09: Però i si anem més enrere?

00:49:11: Perquè aquest carrer porta des de molts anys al mapa del rubí Com a curiositat, abans de les festes i del sobrenom del carrer dels dibuixos es coneixia com el Carrer d'Els Jauners.

00:49:21: Això es deu que antigament els comerciants nòmodes de la zona s'ajuntaven al Torrent de l'Alba un torrent que de ara dona nom al carrer que fa cantonada amb Sant Miquel.

00:49:31: òbviament les festas van tardar encara més d'un segle a perdre forma Quan ho van fer va ser gràcies als pares dels actuals organitzadors que van portar endavant la iniciativa.

00:49:40: Però la seva essència era la mateixa que ara, una festa veïnal amb una gran pinta de cafè somriure i divertir-se a els infants.

00:49:48: El panorama dels dibuixos animats que pinten el carrer era molt diferent del que és

00:49:53: ara.

00:49:56: Ens feien gràcia.

00:49:57: Suposo que n'hi havia molts menys, però es feien personatges de la tele o de TV-Os, el Mortadelo, Superlop... Es feien a la paret i de vegades no eren personatxes de televisió.

00:50:11: La millor era papallona o era un cotxe.

00:50:15: No sabia d'omplir molta paret.

00:50:17: I no hi havia tanta possibilitat com ara.

00:50:19: Són molts i ja els coneixem, els més grans ja ens perdrem en aquestes

00:50:23: coses

00:50:24: Però era més... Era una altra.

00:50:25: La televisió no és com ara, que hi ha moltes plataformes, moltes sèries i si es buscaven dibuixos d'aquella època però al mateix temps alguns que no eren cap personatge en sí, sinó el cotxe, l'avió o el camió, coses d'aquestes

00:50:41: Lluny d'aquests avions, camions, mortadelos i filemons queden ara els dibuixos actuals.

00:50:47: Aquest any han quedat a l'esfalt, els minions estigui al titó, digitals círculos, màgic ànims i altres dibuixes que queden ben lluny de les antigues generacions... Però el final del carrer hi ha una pintura que no és de cap sèrie ni pel·lícula, el drac de Gaudí.

00:51:00: I és que cada any la festa agafa una temàtica diferent amb què decoren l'entrada i les cases.

00:51:06: I aquest any ha estat Gaudi!

00:51:08: I han decorat la porta amb les seves obres, incluint un dels dracs però cada any pensa en idees noves i diferents.

00:51:14: El tema és un any que vam decidir fer la república del carrer Sant Miquel, vam fer una bandera, l'hem fet un escut, hem fet el mar... Sí, se n'han fet de tot tipus i molt variats i uns anys amb més feina i uns altres amb menys feina.

00:51:29: L'any passat els vam fer de cuina catalana perquè era l'any mundial de la cuina catalana, una cosa d'aquestes.

00:51:37: I vam decidir que vam fer plats i vam fer com si fos una cuina amb fogons, a mi que la imaginació dels artistes...

00:51:43: I tot i que cada cop som més veïns, l'essència de la festa es manté en coses com el dinar popular amb la paella de la Dela.

00:51:50: Està boníssim!

00:51:51: I la Della des del principi és que va començar a fer la palla, jo no em soc conscient com va començant, però des de fa molts anys és ella la que se'n cuida Ara sí que és veritat que és la d'Era Tamayo, que viu a Sant Miquel de Tota la Vida.

00:52:07: I ara sí que s'ha buscat ajudants perquè ja ens anem fent grans tots no?

00:52:11: Però... és el seu arròs i surt boníssim cada any i de fet ja l'esperem, i per això ja és la rosta d'adela.

00:52:19: Allà quedarà... Per la història, això no?

00:52:21: Però el més important és que com va passar d'avis a pares ara ho volen fer seguir amb els fills del carrer.

00:52:26: Van decidir fer això per fumar-te al vainatge, per crear una amistat, van anar passant als ells i ens van anar fent fins que arribem un moment d'uns que evidentment es van cansar i llavors vam ser els fills dels quals vam continuar i ara estem nosaltres i esperem que els nostres fills s'hi afegéssim quan toquin.

00:52:39: Aquesta és la histèria de la festa del Carre Sant Miquel que va fer canviar el sobrenom del carré dels lleoners Els dibuixos, una festa que fa veïnat ja i poble.

00:53:00: Des de vint joves Gaus va destacar per la seva capacitat matemàtica.

00:53:04: D'ell s'explica l'anècdota que quan tenia nou anys durant la classe d'heritmètica el mestre va proposar al problema de suma els nombres de Lú, el Cent.

00:53:15: Tot pensant que els alumnes estarien unes bones dones ocupats fent càlculs amb les seves petites pisserretes Per sorpresa al mestre, Gaus va trobar la resposta correcta amb una enorme rapidesa a diferència dels seus companys que van necessitar molt de temps o fins i tot que es vara d'equivocar en el món d'operacions que havien de fer.

00:53:37: Us proposem de pensar com ho faríeu per trobar l'resposta de manera ràpida tal com va fer el jove Gaus tan sols fent unes poques operacions