Rambla 54 | 02/10/2026

00:00:00: Hola, doncs la veritat és que serà un honor que feu servir la rambla com a sintonia del vostre

00:00:06: programa Rambla.

00:01:27: Dones arrosseres treballant descalces, l'aigua als genolls i els peus dins del fang.

00:01:33: Aquesta experiència física de la trepitjada on el fang, la sal, el sediments i els micro-organismes s'adriixen a la pell ha servit ara que el buc coma punt de partida per reflexionar sobre la vestimenta no com un límit tancat sinó com una membrana permeable d'intercanvi amb l'entorn El Delta de l'Ebre és molt més que un espai geogràfic o un paisatge d'admiració postal.

00:02:09: És un organisme viu en constant mutació, un entorn on la terra, l'aigua, el clima i els ciclers naturals marquen el ritme de la vida... ...i de la mateixa activitat humana.

00:02:20: En este escenari únic s'ha desenvolupat el projecte concebut per esta artista, dissenyadora i arquitecta..., que és la seva pràctica creadora com un laboratori híbrit on dialogen l'artesania a la fabricació.

00:02:33: digital i la biofabricació.

00:02:36: A través de la residència d'artistes baladre, Buch s'ha immers durant mesos en un territori per explorar com la matèria, alcols i el paisatge es poden entrellassar en una sola estructura viva Buscant allunyar-se de la dinàmica urbana de Madrid i d'un treball d'estudi desvinculat dels cicls naturals, Raquel Buch va triar el Delta de l'Ebre per investigar ambió materials.

00:02:59: La mateixa artista recorda la seva arribada i com el paisatge mutant del delta va canviar a la seva mirada.

00:03:06: Una aventura bastante fuerte porque llegar a Valada es un sitio increíble... como tiene mucha fuerza, es potente porque al final es una residencia artística con algunas vecinas que luego las conoces a todas y son maravillosas.

00:03:20: Está en medio de los arrozales... Y vas viendo como una cosa que es evidente pero claro cuando vives muy alejada del cambio de los ciclos es que vas viendo muy sobre todo el delta ¿no?

00:03:33: Que es como que el país te va yo qué sé una semana y vuelves se ha cambiado es un paisaje que va cambiando el cuerpo y la materia, los ciclos.

00:03:44: Y desde ahí lo vives como muy en la piel realmente.

00:03:47: Para mí eso también ha supuesto un cambio incluso a la manera de producir o de empezar a producir e investigar los proyectos A partir d'aquesta experiència buc desenvolupa el concepte de vestiment expandida.

00:04:00: No es tracta de dissenyar roba comercial ni peces funcionals per al consum, sinó d'entendre el vestit com una primera pell que posa el cos humà en relació directa amb l'ecosistema De resultes ha creat peces escultòriques i volums penjats que prenen com a referència indumentaris tradicionals del Delta Estes estructures han estat intervingudes amb biomaterials fang dels arbres rossas, cotó, palla, algues i plantes.

00:04:27: Són peces que han germinat que s'han assaborit amb el clima de la comarca i que continuen canviant segons l'humitat i la temperatura una aposta clara per la lentitud i el repòs en un món dominat per la pressa i la superficialitat Per a l'artista, traslladar el seu taller al vell mig del Delta ha tingut un impacte profund en el seu procés creatiu.

00:04:49: Ha passat de fer assajos de laboratori tancats a treballar a l´aire lliure deixant que el fang, la palla de la ros i l´aigua fessen la seva feina Es una de las cosas que más me ha fascinado de estar aquí tiempo.

00:05:02: Y es esta cuestión, y por también incluso como me ha aproximado el proyecto porque... Por ejemplo cuando estaba en Madrid pues lo que hago es que me encierro en el laboratorio o en mi estudio metaller y empiezo a hacer las pruebas y aquí sin embargo me salía que lo que tenías era que salir fuera, ¿no?

00:05:16: Pues agarrar los materiales, los biomateriales, Los tejidos ponerlos debajo del barro luego pues cuando llenaban de agua o verlo germinar etcétera y luego algunas de las piezas van acompañado, llevan desde noviembre.

00:05:32: Hay unas piezas como comicelio que se han ido alimentando con el barro y con la paja del arrozal que empezaron en noviembre y me siguen acompañando y todavía siguen transformándose.

00:05:43: Y eso es algo muy bonito porque ya no es bueno... pues la artista o tal hace como su pieza pensada y se produce, sino que estaba transformándose.

00:05:54: Y hay una cosa de creación con el delta... O co-creación en el delta es la palabra co-creatión está un poco manida pero hay una parte ahí ¿no?

00:06:02: Que me parece muy bonita dejar que se transforme y te vaya acompañando y soltar.

00:06:08: Bueno, pues se va transformando y eso es bonito Tant mateix, la pell del Delta no és l'imita a una exploració vegetal o geològica.

00:06:20: Durant els mesos de residència, l'artista ha descobert el valor... ...de la naturalesa humana, les veïnes, els pagesos i els col·lectius que treballen a la Terra.

00:06:29: I és que en lloc d'adoptar la figura tradicional... ...dell artista aillat o hegemònic, Raquel Buch ha compartit l'autoria del projecte amb la comunitat local.

00:06:38: Ha col·laborat directament amb artesans de la Pau Maíser amistès de La Zona... en un treball coral i orchestrat, el que inicialment havia de ser una residència de sis mesos s'ha acabat per llongant tres mesos més.

00:06:53: Segons explica el director de l'Opati Jaume Vidal, este enfocament cooperativo y de mediació es uno dels grans valors de la pell del Delta.

00:07:01: El seu treball és el resultat de molt de temps no és el que s'han fet en una setmana, és el resultado de molts de temps... I en aquest procés no ha sigut ella creant o el Delta investigant, sinó que ha fet el que avui dia l'art treballa molt.

00:07:16: Que és la mediació, la col·laboració i la cooperació.

00:07:19: Mira en col·lectius, tractar, deixar que l'autoria se compartís perquè també has col·laborat en altres gent.

00:07:27: No li dius a les senyores que feien pauma com havien de fer les coses, sinò que ells aporten.

00:07:33: I ha sigut una pesa... coral, orquestrada dirigida per Raquel en la qual moltes persones tenen avore.

00:07:42: I jo crec que l'art avui en dia va més cap aquí, cap a algo cooperativo, menos cap a la figura de l'Artista Individual perquè en aquest món ja en tenim prou d'individualisme.

00:07:54: De col·laborar més i de co-operar més... Tot això està contingut molt simbòlicament dins les seues peces.

00:08:00: Jo crec que és evident quan tu mires aquestes peces ja et ve.

00:08:04: que no ha construït ella, que ho han construïtat el paisatge i que ho van construir altres persones.

00:08:10: Identifiques pauma, identifiques altres materials, identifiques impresió, identifiers moltes coses.

00:08:15: Les peces de Raquel Buch són efímeres i mutants, algunes és biodegradent... i fins i tot l'artista contempla el gest simbòlic d'enterrar-les de nou als arrossars quan concloca el cicle un diàleg obert entre la pell humana i la pell del delta Jo escolto Rambla-Cinquanta-Quatre, la meva ràdio locao.

00:08:58: No!

00:08:59: A la meva radio local.

00:09:02: Jo escolta Rambra-Cincuanta-Cuatre a la meva radiolocao.

00:09:08: Crec que ja està?

00:09:09: No?

00:09:09: M'ho sé... Tu et deixes?

00:09:17: Això és Ramble-Cinquanta-QUatre a Radio Milafranca.

00:09:39: Siguis o no castellera?

00:09:41: Jo confesso que no hi entenc gens.

00:09:44: Aquest toc de gralles segur que t'emociona.

00:09:48: De fet, encara que no formin part de la cultura pròpia... els castells posen els pèls de punta a qualsevol.

00:09:55: Són ballesa, emoció i sobretot

00:09:59: espectacle!

00:10:00: Múgia l'Ensaneta buscarà

00:10:02: la motxilla d'entrada?

00:10:03: No m'ho crec, és extraordinari!

00:10:04: Quina barbaritat, quina barbaritàc!

00:10:07: Motxilla adentrada al moment clau!

00:10:09: La història, la històrea, la historia del castell!

00:10:17: Que grans que són el Carles Cortés, l'Aina Mayol, el Toni Comas i tot l'equip de castells de la xarxa.

00:10:24: Algun dia hi van els haurem de convidar al programa perquè ens expliquin com es fan aquestes retransmissions però ara mateix, avui mateix tenen molta feina.

00:10:33: Nosaltres per això ens hem posat la camisa castellera del Ramble no per parlar dels espectacles sinó avui per parlar de salut Jo no diré de quin color és la meva camisa.

00:10:46: Els gordegassos de Vilanova, oi?

00:10:48: Això ho has dit tu, eh!

00:10:50: El que sí que puc dir-te, Ivan... És que segurament la del Sergi Anson deu ser verda, crec, no,

00:10:58: Sergi?!

00:10:59: Bona tarda!

00:11:00: Home, si parlem de diumenge, diré verde.

00:11:03: Si parlem d'aquest proper dissabte et diré vermella.

00:11:06: Tenim dues colles a Vilafranca, xicots dissabts a la tarda, castellers de Vilafranca diu menys al matí per tant Diguem-ne que aquí podem triar.

00:11:13: Entre el verd i el vermell està la cosa.

00:11:15: Ben tornat, el Ramla, cinc-quanta-cuatre, Sergi!

00:11:18: Moltes gràcies, han encantat... Veiem que avui volem parlar de castells però des d'un punt de vista més científic?

00:11:29: Sí, perquè hem de reconèixer que, de fet, a Vilafranca del Penedès en parlem molt i gairebé durant tot l'any.

00:11:36: Però avui el que et porto és un tema poc conegut perquè no té tant a veure amb el que és aquest espectacle que comentaves, sinó en un altre punt, potser més racional.

00:11:46: L'estrat de d'una iniciativa que s'ha posat en marxa aquest, del year-end, i que lliga castells, precisament amb recerca i amb innovació.

00:11:53: Doncs sóc totorelles... Doncs mira, resulta que, de la mà de l'Universitat de Barcelona, s'han impulsat una càtedra sobre salut i castells.

00:12:00: La proposta neix del neguit del Consorci Sanitari de la Parada Desgarralf per treballar amb una visió més acadèmica i buscar la millora de la salut i el vanestar emocional dels integrants a les colles castelleres.

00:12:13: La doctora d'adocència, recerca i innovació

00:12:17: d'aquesta càtedra

00:12:19: és la Glòria Torre si ella destacava en una conversa que hi hem tingut que el que han volgut amb aquest projecte és que englobés tot l'espectre casteller Hi ha la realitat castellera des de l'abesant del benestar en quant a la salut dels castellers, benestar emocional.

00:12:42: També l'impacte social que pugui tenir a la realtat castellere i, sense dubte, la promoció cultural i aportar nou coneixement, que és el que es tracta Sergi, imagino que aquesta tasca no l'entomen únicament des del consorci sanitàri.

00:12:57: No, evidentment que no en aquesta càtedra hi trobem també com deien la Universitat de Barcelona i també la Fundació Pinae que està arrelada al Panabés i com no, en aquest cas doncs la participació dels castellers de Vilafranca.

00:13:11: De fet en el grup motor d'aquesta catedrà hi ha la Maria Vall, ella és traumatòloga però també és castellera dels castellerers de Vila Franca amb aquesta visió i experiència des dels dos camps, el que ella destaca és la importància d'establir sinergies entre el món acadèmic i també aquest dia-dia del món castellà.

00:13:28: I una mica els objectius són cap als dos cantons, les direccions.

00:13:34: Des del món Casteller podem aportar coneixement cap al món científic... i des del món científic podem aporta recursos, mètodes,

00:13:41: etc.,

00:13:41: per estudiar el món casteller i, al final, aportant eines siguin eines per millorar la seguretat, el coneixement i la difusió que fem del que estem fent.

00:13:55: Sergi, però les colles, els versi de fet totes en general fa temps que treballen ni que diuen que treballin per millurar la seguritat dels castellers i fer sobretot prevenció?

00:14:05: Jo no res que vaig llegir que acaben d'apresentar un nou cas per a la canalla!

00:14:10: Sí, sí.

00:14:11: De fet aquest és un bon exemple de sumar necessitat i demanda del món casteller amb en aquest cas l'expertesa i coneixement tècnic.

00:14:20: Aquí parlàvem d'una empresa que es dedica a fer cascs en general i que ja portava aquesta expertesa.

00:14:26: I precisament la catadral que vol facilitar aquest contacte i aproximació del rigor científic al món dels castells, que sovint hem de reconèixer que es regeix potser més per la tradició i la rauixa que no pas per l'anàlisi i les dades.

00:14:40: Un altre exemple pot ser la intenció que tenen des de la càtedra de fer una estudi per poder conèixere el pes dels castellers, la correlació de forces que hi ha entre els diferents pisos i els seus components i això també saber com pot afectar cada construcció Això em sembla més un exercici de matemàtiques i de física més propi d'una aula que a donar plaça castellera Si ho gairebé d'arquitectura podríem dir.

00:15:03: Exacte.

00:15:03: De fet, tot suma i és un bon binòmic et que deies, plaça i aula.

00:15:08: Tot s'hi val

00:15:10: per ajudar a reduir riscos.

00:15:11: El que busca la catadrat precisament... És aconseguir les dades científics, que sovint no es tenen.

00:15:17: I com deia la Maria, no està escafàcil.

00:15:20: posar números al castell, doncs veure com es mou, com estan distribuïts els castellers, com es mor cada casteller i com carrega el pes a les diferents espatlles.

00:15:31: Això estàs en un treball que semblava que havia de ser fàcil, però resulta que no hi ha sensors que existeixin, que estiguin preparats per totes les necessitats que aquests sensors requereixen.

00:15:45: Que siguin segurs, que siguin flexibles, que tinguin un alt rang de pes des de zero fins a... No sabem quant?

00:15:52: Potser uns tres cens o quatre cent quilos En definitiva es tracta d'impulsar i desenvolupar aquestes línies de recerca que permetin oferir dades i informació a les colles.

00:16:04: És una eina amb dues potes, una pot del món castellà i una pot al món universitari i que l'hem de fer servir, l' hem d'explotar això... Treure idees, buscar recursos i el missatge és que la gent ha d'estar oberta a participar ara de l'enquesta connecta però també oberte als diferents projectes que puguem anar presentant o començant.

00:16:32: Sergi, em deies que aquesta és una iniciativa molt nova.

00:16:35: L'hem situada en aquest mateix any, el dos mil vint i sis per tant té mesos en aquests temps com els han anat?

00:16:43: Home, jo penso que força bé perquè el que han aconseguit també és cridar l'atenció, podríem dir de les colles.

00:16:49: En aquests primers mesos darrancada el que ha estat fent d'alguna manera són aquestes enquestes per conèixer demandes o necessitats de lescolles.

00:16:56: Escoltavem la Maria parlant d'aquesta enquesta connecta però també s'han fet diverses xerrades i conferències que el volen és poder posar coneixement sobre la taula i a la base de tots els membres de les colles.

00:17:09: Doncs molt bona iniciativa!

00:17:10: Sergi, ja s'ha dit treballant en aquesta anàlisi científica del món casteller que ha d'haver ensegut permetre millorar les coses i és que això és possible perquè avui en diem ja es fan uns castells espectaculars i brutals el que no s'havia zoomiat mai, no?

00:17:23: Doncs sí la veritat és que sí... Doncs moltes gràcies per explicar-nos el contingut d'aquesta càtedra al Rambla-Cinquantaquatre una abraçada gran i parlem aviat!

00:17:33: De res d'anar fins a la propera Jo escolto Rambla, a la meva ràdio local.

00:18:13: I ben aquesta setmana potser ens estem passant una mica amb l'afició gegantera del Ramble,

00:18:19: no?

00:18:19: Ara això ho has dit tu eh!

00:18:21: És veritat i és que Catalunya hi ha moltíssims gegants... Si no ho fem via doncs no els acabarem abans d'acabar aquesta temporada però quantes coses hi ha al voltant dels gegants?

00:18:33: contes, perruqueries, llibres, festivals... i fins i tot lloguer de colles giganteres.

00:18:38: Com ens explicava aquí la Sabina de Radio El Picat?

00:18:41: Doncs bé, avui volem descobrir com va això i què fa en realitat una colla gigantera!

00:18:48: I per fer-ho, saludem el Dani Grau i el seu convidat, que és el Carles Geli, cap de colla dels gegants de Canet.

00:18:55: Dani i Carles, benvinguts a tots dos al Rambla.

00:19:01: De seguida parlem de gegants, però abans és el primer dia que saludem en directe al Dani aquí a Ramble cincuanta-quatre i ens agradaria conèixer una mica més de Radio Canet i d'ell mateix.

00:19:16: Dani, què anem de saber?

00:19:18: Doncs mira, Radio Canets és la segona emissora municipal creada a Catalunya per un mes de... doncs els primers anys després nosaltres i el fundador d'aquesta casa És una mita de la comunicació que es deia, malauradament ja no és entre nosaltres, en Joan Ramon Magnat.

00:19:36: Ostres!

00:19:37: Un gran nom, eh?

00:19:38: És un gran nom... Vam néixer el nou dia d'octubre de mil noveusens buitanta i hem, a més, interromputament.

00:19:48: Evidentment amb etapes més rexides i altres menys, però mai separat l'ona.

00:19:56: I sobretot què hem de saber?

00:19:57: Què t'agrada alguna afició o bona curiositat?

00:19:59: Doncs jo la novel·la negra.

00:20:03: La novel·le negre, Arnau apunta.

00:20:06: Un dia parlarem de novel·les negres amb el Dani.

00:20:09: De moment en qui parlem és amb el teu convidat, el Carles Geli, que com deia més al cap de colla dels gegants de Canet.

00:20:15: Carles, començo pel principi per aquesta pregunta que ens plantejàvem en aquesta introducció... Com s'organitza?

00:20:23: Com es munta una colla gegantera

00:20:25: i

00:20:26: què ha de fer un cap de collar com tu?

00:20:28: Bueno, ara... no es faci ni és difícil.

00:20:33: Nosaltres, per exemple..., vam sortir d'agafar uns gegants que estaven parats, ho dic, per uns efectes de la colla, que a la collas va fundar el VIII i es va aturar per un accident, i nosaltres l'hi vam tornar a reconduir al XXXIII.

00:20:51: I més que res van ser gent del carnet, que ens agradava molt els gegants i vam voler tirar endavant, demanar l'ajuntament a aquests gegants... I vam, a partir d'aquí, començar una vegada de zero.

00:21:03: Però més que res, parlant amb els amics, companys, coneguts, intenta formar-ho.

00:21:10: I el cap de colla, què fas respecte aquesta colla?

00:21:13: Els convocs per assajar o no...?

00:21:16: Com va això?

00:21:18: Això ho portem entre dos.

00:21:20: Vull dir, ho portarem en Santi i jo.

00:21:24: Aquí la feina, bàsicament sí que és organitzativa.

00:21:28: Tant com parlem de diners... Com parlem d'atrovades i quedar amb colles i contacte amb l'altre gent, com en la mateixa colla per organitzar les sortides, assajos i coses que tinguem a fer una mica de feina.

00:21:45: Déu-n'hi do!

00:21:46: Doncs Carles, com s'escull un cap de colla?

00:21:50: Com es van escullar tu?

00:21:52: Nosaltres, en un principi..., ens van escollir molt fàcil, perquè vam ser els que vam moure de tot això.

00:21:58: I abans d'aquell moment ja ens vam autonombrar a partir d' aquí per estats nostres que de cinc anys hi ha eleccions i bàsicament portem tres mandats que ens van renovant a nosaltres.

00:22:13: Es fa una assemblea, es convoques, hi ha candidats... i la gent, tots els socis de la Gacolla, boten.

00:22:21: En aquest cas, en Sant Tijós hem sempre continuat el nostre voltant, els altres companys a junta han anat canviant però nosaltres sempre hem continuat adavant.

00:22:30: Vosaltres seguiu allà?

00:22:31: Això senyal de que ho feu bé si està tothom d'acord en què heu de repetir ho heu fet tres vegades no?

00:22:38: Un altre pregunta que tinc pel Carles és fer referència a la indumentària de la colla gegantera.

00:22:46: Què inclou?

00:22:47: Com heu d'anar vestits per fer ballar un gegant, i per què veig que és diferent d'un municipi o d'una colla o una altra?

00:22:56: Bé, bàsicament el que canvia d'une colla a l'altra... És el color de la samarreta camisa que pot ser o camisa o samarrete Això depèn de cadascú, el que li trobi és més còmode.

00:23:10: El que és imprescindible en qualsevol colla és la faixa.

00:23:14: És el més important que ens protegeix els nostres rotllons i l'esquena, que això sí que hem d'estar molt temps que ningú es posi sota un gegant sense anar amb la protecció bàsica que és aquesta

00:23:27: A risc d'aprendre bastanta mal, perquè estem veient molts gegants i veiem que realment pesen molt.

00:23:33: No sé quan pesen els vostres però em sembla que el que ha dit menys eren gairebé quaranta quilos.

00:23:39: Doncs això és poquet?

00:23:40: És poquet!

00:23:41: El nostre, el gegant, en pesa setanta cinc, la gegante cinquanta cin... I si que el geganter ho pega, pesa vint i sis quilos, però els grans són poderosos

00:23:52: Carles, i una altra cosa.

00:23:54: Ahir vam descobrir en una conversa que les colles geganteres com les castelleres, que en parlàvem abans, doncs teniu uns requisits bastant estrictes pel que fa també asseguran-se.

00:24:05: Suposo que pels gegants però també per vosaltres, si us feu mal, i pel públic no?

00:24:10: Si els assegurences que tenim nosaltres bàsicament es cobreix el portador... ...i el tercer.

00:24:17: El gegant, si li passa alguna cosa, no els cobrés res Bàsicament és mala tercera, i el giganteca pugui estar l'oportant.

00:24:27: En el cas vostre Carles, doncs la colla... Bueno, la collo no.

00:24:33: El món gigante de Caneta n'ha passat de tots colors.

00:24:36: Alguna que altra desgràcia, bastant important.

00:24:39: Vosaltres vau resultar-la la colle perquè durant molts anys no hi va haver moviment, em podien dir?

00:24:46: Correcte.

00:24:47: Així amb això, al principi la nostra colla eren gegants i diables.

00:24:52: Diables va tenir un accident en un corafoc, es va desfer tot... I de doncs poc a poc primer es va refundar la colla de diables, i després pràcticament el cap de dos anys els gegants.

00:25:07: De partir d'aquí s'ha de tornar a reflutar com va ser el Covid perquè el Covid va fer molt de mal a tothom i, per sort, nosaltres vam ser de les primeres colles que vam poder tornar al carrer amb condicions.

00:25:23: També qui s'ha de dir que vam tenir la gran sort... que vam fer com una petita aliança a Marells Amunt i Santa Susana, que ens anàvem ajudant les tres colles el començament de la sortida del Covid per tirar endavant les sortides.

00:25:37: Actualment cada colla ja va per separat, en què ens col·laborem moltes vegades si fa falta, però... Gràcies a aquesta petita aliança, vam poder tots començar a sortir del carrer amb el post-Covid.

00:25:51: Doncs anem a conèixer quins són els nostres gegants, qui els va fer, quina història tenen, si són molt antics i tot això... Carles?

00:26:02: Els gegants principals en Guillem Bernat i l'Agnès són del taller que cerres de Solsona.

00:26:09: Són fets al mil doscentos i vuitanta cinc per envanar el que cerren si boix I com ha dit abans, el gegant pesa de setanta cinc quilos i la gegante cincuenta cinc.

00:26:20: Són dos gegants més grans de la família Gaserres, perquè lo normal, com estaves dient abans són gegants de quaranta a quaranta cint quilos, com podien ser els nostres fillols d'Espol o de Pineda que també són del mateix cadet de Taller i Cacerres, de Sempol, del mateix any que nosaltres... i Pinede l'any següent, del vuitanta sis El gegantor, l'Edu, que ho vam estrenar l'any passat.

00:26:45: És fet també per la neta de Mallol Caserres, per la Cesa Caseres i Moreno... I la roba va ser feta per una modista d'aquí Canet, que és l'Ona Palenets.

00:26:55: O sigui que són gegants quilòmetre zero?

00:26:57: Sí!

00:26:59: I la gegantona, que es fa als nens més petits, pels anos de... posem-te tres a cinc, sis anys..., és feta pel negent d'Aquí Canets que aquesta pobra ha fet moltes voltes, és feta del dos mil.

00:27:14: Primer es va... els van regalar en la sardana, les sardanes va passar al barri dels avells i del barri d'ells va passar a nosaltres.

00:27:23: La pobra va passar per moltes mans i per molts infants del poble.

00:27:27: I buscant-ho per internet he llegit que el Guillem Pernat i l'Agnes són els protagonistes no estan escollits a l'Azhar, són els protagonistes d'una legenda oi?

00:27:36: Correcte!

00:27:36: De Saldo Rossí

00:27:38: I com va aquesta llegenda?

00:27:40: Per què vosaltres us heu admirat o per què que n'ets admirat en aquesta llegenta.

00:27:46: Bueno, és una mica l'inventiva de Marèl d'Angalsaràn i de la Manci Tràs... que van decidir buscar una llegenda a través del castell de Santa Forentina, que és la casa forta de representant de Caret.

00:28:01: A partir d'aquí l'Agnes viu amb una casa de pagès amb els seus pares En Guillem Bernat és un cavall de càter que viatge pel món i es troben aquí, que és assenjada per al diable.

00:28:18: Pel senyor del castell que salia amb el diable per intentar aconseguir l'agnès.

00:28:23: I en Guillemernat la rescata... i aquí el poble que es libera del gran tirà del senyor Del Castell i els noms dels senyors de la Vall i els ditó en el castell, a partir d'aquí per representar que són l'entitat més gran del poble.

00:28:39: I aquí els heu convertit amb gegants... I també en teniu un altre, l'Edo, que és una incorporació molt més nova i que té una història, diguem-ne, de motiva al darrere?

00:28:51: Sí!

00:28:52: L'Edu ha sortit ja feia anys que ho deien per una necessitat.

00:28:56: Ens trobàvem molt que a partir dels nens de deu, a set o diecet i vuit anys no teníem recorregut ens havíem plegat molts nanos perquè no podíem fer res.

00:29:07: El que no li agradava tocar la gralla o el tabal, doncs plegaven.

00:29:12: Demà vam tirar endavant aquesta deixonsa.

00:29:15: El nom d'Edo, que és a lo que es refereixes al començament de tot... Teníem un company en nosaltres, l'Eduard Puga, que va ser el que una mica més ens va ensenyar a portar gegants, perquè ell havia estat a la colla de Lens Amunt i ens van ensenyant a porten gegants.

00:29:32: Malauradament... no portava ni un any amb la colla amb nosaltres, que tornant de treballar a Barcelona en moto va tenir un accident.

00:29:40: I s'hi va quedar a pobra.

00:29:42: A partir d'aquí sempre vam dir si fem un gegant, portarà el seu nom perquè ens ha donat els primers passos i ha sigut aquest ajudat... El que ens va dissenyar al primer ball que vam fer el dos mil catorze quan vam sortir, al primer cop al carrer, vam dir que li faríem aquest petit domenatge

00:30:00: Doncs és una història molt bonica, que estigui sempre ja per sempre més amb els gegants de Canet.

00:30:06: Dani i Carles, moltíssimes gràcies per fer-nos conèixer l'interior d'una colla gigantera... ...per presentar-nos també als vostres gegants aquí al Rambla cincuenta a quatre, un abraçada molt fort a tots dos i fins aviat.

00:30:18: Fins una altra.

00:30:19: Gràcies.

00:30:24: Escoltant!

00:30:25: Ramble cincquanta a quatre!

00:30:28: Què podem dir més?

00:30:30: És que no sé de què es tracta.

00:30:32: Com que no se't tracta?

00:30:33: Ni idea!

00:30:34: És un programa de coses xules Aneu a punt d'escoltar.

00:30:39: Aneus a punt de escoltar?Este lo escoltan de yo.Este ho escoltaran un maravillós, pero... Adiós!

00:30:44: A cinc o quatre de los superlites Tarragona.

00:31:07: Ivan, quina veu més bonica.

00:31:14: Hem triat aquesta música per parlar de Tarragone que conviu cada dia com dins la pel·liculada Benur amb un patrimoni que té més de dos mil anys d'història l'enfi teatre, el circ, les muralles... El fòrum.

00:31:29: Són espais que formen part del paisatge habitual de la ciutat però què fa que Tarragó sigui patrimoni mundial d'Aunesco?

00:31:37: I com es conviu amb això?

00:31:39: Adrià Duc benvingut al Rambla cincuenta i quatre!

00:31:43: Bona tarda Anna, gràcies per convidar-me.

00:31:45: Adrià, l'altra Adrià de Radio Ciutat de Tarragona, que avui el tenim malalt una abraçada a ell des d'aquí ens va dir que teniu un expert que ens pot aclarir el dubte aquest que teníem sobre què es considera patrimoni i com es conviu amb ell.

00:32:01: Doncs sí, així és Anna per entendre que hi ha a l'arrere d'aquest reconeixement i sobretot... Què significa això de parlar del conjunt arqueològic d'Ettaraco?

00:32:11: He anat a trobar l'historiador Magí Seritjól, que és un gran expert del tema i t'arregonia més.

00:32:16: Amb ell hem parlat del paper que va tenir Tarragona durant l'imperi romà, com es va organitzar la ciutat... I també de la relació que tenim avui amb aquest patrimoni que el tenim tant i tan a prop nostre.

00:32:29: La candidatura quan se va presentar

00:32:32: a la

00:32:33: UNESCO com a patrimoni mundial a fer ènfasi amb sobretot dos aspectes.

00:32:40: Una, que la ciutat de Rona va s'utilitzar per augurs com un model per després esportals d'explorïnties.

00:32:49: La ciutadana va actuar com una modèl per als provincires, són totes les provincies occidentals i per tant això li donava a les restes d'equilibri a la ciudadana li donaven un sentit com d'innovació dintre de l'àmbit romà i d'importància de nivell urbanístic, jurídic, polític.

00:33:11: Per tant més que parlar d'un monument concret parlem d'una ciutat que va tenir un paper molt important dins l'Empere Romà Exacte, i això és important perquè quan pensem en el patrimoni mundial de Tarragona segurament ens fixem en els monuments que comentaves abans amb l'enfi teatre, el circ, les muralles o el fòrum.

00:33:30: Però el reconeixement de la Unesco va una mica més enllà...

00:33:34: La idea no és que sigui un sol monument sinó que és el conjunt arqueològic de Tarrega, el conjun.

00:33:40: Si per tant no és el teatre o el lloc, no és al conjunt!

00:33:45: originalment serà que eren onze espais, però jo crec que ens n'hi ha ampliant.

00:33:49: Es diu perquè a poc a pob aniran o apareixent noves restes o incorporant-se coses que ara no estan... Però la idea més important és aquestes, que no és una sèrie de moments concrets.

00:34:02: És un conjunt urbanístic d'entendre el territori per part dels romans que ha deixat unes emprentes arqueològiques I

00:34:11: aquesta idea d'entendre el territori així també és interessant perquè els romans no pensaven només en el núcle de la ciutat, no?

00:34:19: Exacte.

00:34:20: De fet una de les coses que m'ha sorprès de l'entrevista és que Magí parla de Tarraco com a una ciutad molt vinculada al seu entorn.

00:34:28: L'aigua, l'agricultura, la ramaderia... Els recursos naturals o fins i tot les vies de comunicació també formaven part d'aquesta manera d'organitzar la ciutan.

00:34:38: Els romans concebim la ciuta amb un nucli urbà i un entorn rural, diguéssim.

00:34:45: Només rural sinó de boscos també... que fixeu-vos que és molt interessant perquè s'asseguraven abans de quedar a la ciutat, que aquesta ciutats s'apogués autolòstic.

00:34:53: És a dir, no fundaven a la Ciutat d'allí per capitxar l'aprendiment.

00:34:56: La farem aquí i ja està!

00:34:58: Primer veia aigua si hi havia terreny per plantar-se i per tenir agricultura, ramaderia.

00:35:06: No només això, mineria, camins... Quines connexions hi havia entre carreteres?

00:35:13: Per tant és una idea que jo crec que és molt mudable.

00:35:16: És una idea d'urbanisme sostenible.

00:35:18: Doncs una manera d'organitzar la ciutat se'ns dubta que escoltant tu avui ens pots resultar fins i tot familiar Sí.

00:35:25: I després hi ha una altra qüestió, què significa conviure amb tot aquest patrimoni?

00:35:30: Perquè t'arregonat les restes romanes al vell mig de la ciutat i de vegades precisament perquè les tenim tan a prop i vivim entre elles podem acabar normalitzant-les.

00:35:39: Aquí també el debat sobre com utilitzem aquests espais i quin paper han d'atenir dins aquesta ciutats actuals Doncs el m'ha dit molt clar.

00:35:51: Ell defensa que el patrimoni no és només una cosa que es visita, sinó que també ha de ser un espai de trobada i de relació amb la ciutat.

00:35:58: Perquè al final definitiva el patrimonio ha dit a l'ongregada què és el Patrimoni?

00:36:02: És una plaça pública!

00:36:04: Una plaça on ens trobem... I l'únic que ens permet la diferència del patrimoni és que sent una plaçà pública per tant no és una placa privada, no és un espais privatitzats, un espain públic col·lectiu

00:36:17: físic

00:36:17: pots estar és, hi ha pedres, hi han espais... Però a més te permet una cosa que el Patribonista va donar.

00:36:24: Un diàleg amb el passat.

00:36:27: És a dir, els espais aquests públics d'alguna manera, encara que no sàpigues estar-hi, encara, que no tinguis llibertat, és igual quan tu estàs en un patrimoni històric, d'alguna manera et tuta arriba que fos un espai d'una cadena?

00:36:37: que les coses no han esdevingut perquè sí, sinó que hi ha un passat i aquest passat és interessant perquè ens explica el present.

00:36:44: Exactament!

00:36:45: I després de més de dos mil anys tot aquest patrimoni continua a formar en part de la ciutat Sí, i potser aquesta és una de les idees més interessants que deixar a la conversa amb el Magí.

00:36:57: Que el patrimoni mundial de Tarragón no és simplement un conjunt de monuments que podem visitar sinó una part de la ciutat que encara avui ens permet entendre d'on venim i com s'ha construït Tarragona.

00:37:08: Doncs Adrià moltíssimes gràcies per resoldre'ns al dubte... I per acostar-nos la tarragona romana al Rambla cincuantaguatre fins aviat.

00:37:16: Encantat de fer-ho fins aviat, gràcies!

00:38:06: Quan parlem d'esclops, segurament ens imaginem més un Willen o un Pieter holandès que no un Pau dosona.

00:38:14: Però heu de saber que aquest calçat forma a part de la història de Catalunya.

00:38:19: Avic i arreu!

00:38:21: On afabra que ben tornada el Rambla?

00:38:24: Moltes gràcies, Anna.

00:38:25: Encantada d'estar una setmana més aquí al Ramblo!

00:38:27: I avui, a més a més, Ona... no estàs sola tens amb tu un home que encara manté viva la tradició dels esclops, oi?

00:38:35: Exacte, Anna, mira, ell és el Josep Prat de Sava, veí de Taradell i és un dels últims esclopers en actius de la comarca i també de Catalunya Sí, heu sentit bé escluper.

00:38:46: Encara que no s'hi ha dedicat sempre el seu principal objectiu és que aquest ofici no quedi en l'oblit Josep, gràcies per estar aquí amb nosaltres.

00:38:54: Aquesta última estoneta del Rambre cincuanta-quatre.

00:38:56: Bona tarda a tots!

00:38:57: Gràcies a vosaltres per convidar-me.

00:39:00: Josep abans de parlar d'esclops,

00:39:02: deïnes i fustes... m'interessa saber com arribes tu a l'ofici?

00:39:07: Com et converteixes en escloper?

00:39:10: Bueno, jo sóc nascut amb una masita a Tartella Pagès i els vesples allà a casa era costum Allà, a veure el foc que reunia la família i allà hi feia mitjons.

00:39:23: Els pares feien un mànec per un ramper... I un veí venia allà a casa i feies coops.

00:39:29: Aquell temps no teníem mòbil ni res i feien molta vida allà va cuinar.

00:39:32: I anàvem observant ho que feien la gent gran.

00:39:35: I així ens en vam venir una afició!

00:39:38: A la taradella també hi havia Jordi Coll, que era un escloper que també va ser una mica el mestre de Josep.

00:39:44: Josep Tomó el mirava a treballar a les fires i també l'escoltaves, i ara segueixes els seus passos.

00:39:50: Què em vas aprendre d'ell?

00:39:52: Jo sempre que anava a tots els files del poble i això... Com que ja sabia una mica com anava, jo mirava ell quan feia el gestos amb les eines i et mirava el seu mestratge.

00:40:05: I així, com que també anava practicant a casa i veient amb ell, mira, aportava els seus coneixements o les meves mans.

00:40:15: I així va sortir l'idea de fer uns esclops però jo sempre, més o menys ho havia fet coses, treballes manuals com fusta, sempre m'ha agradat molt.

00:40:25: Perquè Josep Lluyeni Servidora pot ser que mai haguem vist... De fet mai segurament hem vist com es fa un esclop.

00:40:32: Ens ho pots explicar perquè com treballa exactament un esculoper?

00:40:38: Doncs mira, un escover comença anant al bosc a tallar... a buscar una árbara.

00:40:45: Aquest cas aquí o la zona nostra va comarca.

00:40:48: Tenim el pirrotx i ho fem amb pirrotge.

00:40:52: La sardanya tenen pinegre on fan pinegres.

00:40:54: Hi ha diverses fustes però aquí fem servir el pirratge.

00:40:57: Anem a buscar un tronc que sigui verd, que faci uns treinta-cinq centímetres de llarg, i després hem d'astraur les calabornades O anem a escalabornar, que vol dir donar reforma.

00:41:10: Amb això el anem preformant i després amb les gubies o les colleres o la rasa, ho anem buidant de dintre fins que hi puguem posar el peu a dintra.

00:41:21: Has

00:41:22: dit escala bornar no?

00:41:24: Sí, escola

00:41:24: bernic.

00:41:27: Escolta Josep... Nosaltres per nosaltres veure un esclop és molt fàcil perquè al final l'ho hem acabat.

00:41:34: És una peça de fusta en forma de sabata, no?

00:41:38: Ens has explicat que vas al bosc a buscar la fusta.

00:41:41: Però com saps quina fusta et servirà i quina no?

00:41:46: Diguéssim... jo agafo fusta d'apí perquè és una fusta tova, glaugera i flexible i impermeable.

00:41:58: En canvi si que fes una fosta d'un tronc o d'una usina doncs em seria massa difícil de treballar i per això busquem una fusta tova.

00:42:08: I sempre treballem amb la fusta verda, que va a detallar perquè els nostres eines estan esmovades per treballar en fusta... Verda, en fuster sec no podria fer jo.

00:42:18: I sembla pirrotge, has dit?

00:42:20: Sí, aquí vol comarca si, per exemple, les sardanyes tenen vinagre i ho fan en Pinaigra, i capa puestos de Torroella... I això que hi ha rius agafen arbres d'arribera.

00:42:33: Overn o salva.

00:42:36: Hi ha diverses fustes.

00:42:38: La gent agafava feia quilòmetre o zero dels arbres que havien, els que eren més a l'hora, seleccionaven o es cobinaven bé.

00:42:51: Clar, la gent de ciutat ens pensem que això d'anar a buscar la fusta és com anar al supermercat.

00:42:55: I no, m'ho he dit, ho vas trobes?

00:42:56: No!

00:42:56: Has de treballar amb el que tens a l'hora...

00:42:58: Sí, sí, sí.

00:42:59: És a dir..., un pis que s'hi ha nascut en una uvaga així cada any creix molt ràpid i així m'estuviu que hi hagi nusos que són les branques per treballar Més fàcil, però no hi ha arbres que no tinguin branques.

00:43:17: Vull dir que si hi ha un ús també m'ho vaig a menjar molt bé.

00:43:20: I l'has de treballar, no?

00:43:21: Sí, sí... Després entra en jo, que ens deies totes aquestes eines que tens al taller, d'estrats d'escala burna, que m'ha encantat, aquest terme, la ixol, les tribus d'Ala de Mosca

00:43:36: Una triva d'ava de mosca...

00:43:38: Triva, triva de la mosca.

00:43:39: Això què és?

00:43:40: Seria com una travinella, seria com allò que fem servir per treure el tat dels empolls del vi,

00:43:47: no?,

00:43:48: que fa que hi visc en fi i amb allò faig el forat.

00:43:52: I quan tinc aquest forat fet, amb la triva dava de mosqueta, hi poso una collera.

00:43:57: És una eina que té forma de collera i amb això vaig traient una fusta.

00:44:01: I després, quan he tret la fusta agafo una rasa per acabar de finar el fondó.

00:44:07: I després, per fer el poà de reposa al peu amb un botabant... Amb un botaban ho fem poà i després, amb el coltell, acabem de fer les formes rodones d'afora.

00:44:25: Ahà!

00:44:26: Digues, digues, perdó?

00:44:27: No, no.

00:44:28: Dic que amb això, quasi bé, el tindríem acabat.

00:44:30: Ja tindríem l'esclob acabat... Entenc que trobar totes aquestes eines, que són tan específics per fer això No ha de ser fàcil.

00:44:38: Ara estem acostumats a trobar qualsevol cosa per internet, però jo aquest matí he fet l'exercici d'intentar posar a Google i demanar-li a Amazon un votavant... I només m'ho faria, atenció!

00:44:50: Un rom que es diu Botran o unes sabates altes de la marca Vans.

00:44:56: Tu no les treus les teves eines?

00:44:57: D'Amazon està clar que no.

00:44:59: No, no.

00:45:00: Però Amazon també.

00:45:04: Diguéssim... Alguna eina... encara era a casa.

00:45:11: Després sempre miro aquests mercats antics d'antigüetats, havíem si trobo algú naïna que alguna m'he trobada però em costa molt, però algú neina també en Jordi Coll em va deixar la mostra i després jo amb l'ajuda d'algun ferrer i jo que també vinc una mica del món de dos ferros i dos cotxes, algunes eines m'ho has fabricat jo Jo mateix.

00:45:35: Per què no ho estic en algun lloc?

00:45:37: Clar, mira, Josep... jo soc d'una generació que jo he crescut amb la immediatesa.

00:45:43: El meu voltant tot corra molt ràpid i tot és de seguida però tu tens un ofici que és tot el contrari perquè al final tu no pots córrer.

00:45:51: Clar, des que vas a buscar la fusta del bosc fins que tenim la peça feta quan tarda fer-se una esclop.

00:46:00: Bueno, diguéssim ja... Clar, et dediques un dia a anar a buscar el tronc i no treballes amb l'escop.

00:46:09: Després que no tens la casa, el treballes... I després en bon dia em fas una escop però pensa que antigament quan s'hi dedicaven, en bon día em feien quatre o cinc parells!

00:46:29: Pareix,

00:46:30: eh?,

00:46:30: que són... són el dòmples.

00:46:34: Són vuit o deu esclops.

00:46:35: Però esclar, ells treballaven de soves-sovis, clar, ho tenien molt per mà, eh?

00:46:39: Ja, eren gairebé la generació de l'Ona.

00:46:41: Per això anaven tan ràpid, no?

00:46:43: Exacte!

00:46:43: Sí, sí, sí.

00:46:44: Josep, els esclopes ara ens ho explicaves, són unes sabates que a començament del segle XX utilitzaven molt pagesos i artesans però ara tu, per qui els fas?

00:46:53: Qui els fa anar encara als esclobs si és que queda algú?

00:46:57: Avui dia... Ja no hi ha ningú que us porti per caminar o per treballar, ja no existeix ningú.

00:47:03: Però, per exemple... Mira, ara m'han dit d'un esvard en Saira que fa un ball dels escoops, que us hi falten els escoopes i aquesta gent a vegades sempre me n'encarreguen algun.

00:47:19: Després, gent que fa representacions de fires que representen ofici d'abans, també van amb esclops i mos demanen.

00:47:30: I molts per decorar.

00:47:31: Molts al final acaben penjats a la pared però sí que... A vegades queda una sorpresió de què dius... Mira, n'he vengut un aquest més, vull dir que d'això.

00:47:42: I clar, Josep, què tenen?

00:47:43: Els esclopes que no tinguin unes sabates ara mateix com les que portes tu posada als convencionals perquè... De les primeres coses que se m'han passat pel cap quan vam com parlar per fer aquesta entrevista amb tu, a mi em dona la sensació que els esclops no són gaire còmodes perquè al final és fusta.

00:47:58: No ho sé...

00:48:00: Sí hem de pensar que no són còmodes com les sabates que portem ara però esclar això ens hem d'arremontar temps anys enrere, molts anys enradere, no?

00:48:10: Diguéssim abans només hi havia sabates d'Esparta o Canam i les sabades d'Esparta o Canan amb l'aigua es feien malbé de seguida.

00:48:20: Després, qui portava escops?

00:48:22: Portava escopes tota la gent que treballava al grem de l'aigua.

00:48:25: Per exemple aquí hi havia moltes palleries, tot aquesta gent portava scops.

00:48:31: Els pescadors a dintre del vaixell també anaven amb scops

00:48:35: i

00:48:35: quan plantaven arrosa a dins dels aigües, també anàvem amb els scops no perquè no ens mullessin els peus perquè estaven a dintervaïda però sí perquè no trepitjessin amb el peu nu sobre terra.

00:48:45: I això... va durar fins a un mil novecentos i quaranta nou, que al mil novecientos i quarta nou... van sortir les primeres botes d'aigua de la marca Pirelli.

00:48:55: I entre el quaranta Nou i el cincuanta u l'ofici va desaparèixer.

00:49:01: Però fins a aquell temps, la gent com que no hi havia uns botes daiga no tenia altra cosa per posar-se els peus.

00:49:09: I després, com que es portaven tot el dia ja anaven amb bicicleta pujant les escales i devien tenir els peUs amb unes durícies que ara no tenim

00:49:17: Hem començat aquesta connexió parlant d'esclops holandesos, que segurament són els que el gran públic té més presents.

00:49:24: No sé massa per què... Però això per a algú que em fa aquí en una terra on també n'hi havia, on també són tradició o on també encara em fas no fa una mica de ràbia?

00:49:35: Sí mira jo a vegades estic allò a Fira i tinc uns escobs posats a sobre la taula.

00:49:41: I la gent diu, mira, els coops com als holandesos.

00:49:43: Jo els dic no, que aquests són catalans.

00:49:47: Perquè tants escoobs han portat aquí Catalunya com a banda.

00:49:50: El que passa és que quan van sortir les botes d'aigua o les càtiosques... La gent va deixar de ganar amb els cops i portava botes daigues, no?

00:50:01: I després això va desaparèixer.

00:50:04: En canvi, el banda Varen dir, ja que això ens ha protegit molt temps de vomitar dels peus i ha donat feina a molta gent no deixem que això es perdi.

00:50:14: I van ajudar una regió que feia esclops.

00:50:18: En canvi aquí a Catalunya ens varen fer el pantal de sau.

00:50:22: Josep, moltes de les persones que potser ens estan escoltant... El dia que tu no puguis fer més esclopts, al dia que diguis Ja no puc fer més esclops, i ara relleu.

00:50:34: Podrem continuar gaudint d'aquests esclop o què passarà?

00:50:38: Quin és el futur d'aquest ofici escloper?

00:50:41: Això no es pot dir mai.

00:50:42: Vull dir... O que sí està clar una cosa, que fent esclopes no ens hi guanyarem pas la vida ni jo ni ningú.

00:50:50: Després ha de ser que una persona que no saps qui pot ser que digui... Ostres!

00:50:55: Jo m'hi vull dedicar i jo si puc ajudaré però... que sàpiga que amb això no... No farà calaix.

00:51:07: Això es fa per patrimoni, perquè no es perdi.

00:51:12: Vull dir que

00:51:13: no es pot dir mai això però sí que costa una mica, no?

00:51:16: A més a més jo, per exemple, les meves eines tallen molt i jo si algú vol que ens enlla ni ensenyaré però vull dir-hi, hem de prendre unes condicions molt clares que no ens fem mal perquè ens podem fer mal i que no us portin problemes ningú.

00:51:29: Això mai!

00:51:30: Escolta'm, a veure si la ràdio fa la seva màgia.

00:51:33: A veure si aconseguim trobar algú arreu de Catalunya que vulgui aprendre fer esclops i seguir conservant aquest ofici tan bonic... ...que ens vinculen al nostre passat i és necessari que no oblidem.

00:51:46: Aviam!

00:51:47: Doncs vinga, queda dit.

00:51:48: La teva oferta... Escolta'm, ha quedat aquí clara el Rambla cincuanta-quatre.

00:51:52: Ho he sentit tothom!

00:51:53: Molt bé, molt bé.

00:51:54: Josep, moltíssimes gràcies de tot cor per aquest temps que ens has dedicat, per l'amor a un ofici que com dèiem no ha de desaparèixer i que avui hem pogut conèixere de primeríssima mà ha estat un luxe.

00:52:07: A més a més vull cap uau

00:52:09: els esclops.

00:52:10: Exacte, els esklops van perfecta?

00:52:12: Vull dir que han anat... T'ha sortit el rodó, això.

00:52:15: Doncs un abraçada molt forta i a veure si tornem a parlar aviat amb tu... I amb l'Ona també gràcies, Ona!

00:52:21: Fins la pròxima anon!

00:52:22: Va, gràcies!

00:52:23: Adeu!

00:52:23: Adéu, bona tarda!

00:52:58: Des de vint joves

00:52:59: Gauss va destacar

00:53:01: per la seva capacitat matemàtica.

00:53:03: D'ell s'explica l'anècdote que quan tenia

00:53:05: nou anys durant la classe d'eripmètica al mestre va proposar el problema de

00:53:10: sumes

00:53:11: als nombres de l'U al cent.

00:53:13: Tot pensant que els alumnes estarien una bona estona ocupats fent càlculs amb les seves petites pisserretes.

00:53:20: Per sorpresa del mestre,

00:53:22: Gauss

00:53:22: va trobar la resposta correcta

00:53:24: en una enorme rapidesa

00:53:26: a diferència dels seus companys que van necessitar molt de temps o fins i tot

00:53:31: que es varen a equivocar al

00:53:33: món d'operacions que havien de fer.

00:53:35: Us proposem de pensar Com ho faríeu

00:53:38: per trobar la resposta de

00:53:40: manera ràpida tal com va fer el jove

00:53:42: gaus?

00:53:43: Tant sols fent

00:53:45: unes

00:53:46: poques operacions.

00:54:03: Entre les estrenes més destacades de la setmana hi ha Sani Tencer, una noia amb càncer participa en un campament para joves pacients.

00:54:10: Anne Hathaway i Dakota Johnson protagonitzen Verity, La sombra d'un enganyó I Alejandro González Iñárritu dirigeix Tom Cruise a Dígar.

00:54:20: Hemos pensado que te vendría bien estar con gente... ...que haya pasado por lo mismo que tú.

00:54:24: Oh, ni de coña!

00:54:25: Es el campamento químio.

00:54:28: ¡Eh!,

00:54:29: uno de vosotros se mete con mi hija!

00:54:31: El cáncer será al menor de vuestros problemas.

00:54:36: La protagonista de Sunny Dancer és Laivi, té dixete anys i pateix càncer.

00:54:41: Els seus pares pensen que si es té un campament per a pacients oncològics joves li pot anar bé així que l'apunten en contra de la seva voluntat.

00:54:48: Contra tot pronòstic es fa amiga d'un grup peculiar... ...i viu un estiu inoblidable.

00:54:55: Estan!

00:54:57: No!

00:54:57: Està ja!

00:55:00: No...!

00:55:01: ¿Por qué tu mujer no puede acabar la serie?

00:55:05: Verdad quiere saberlo.

00:55:10: Esta es Verity Los médicos dicen

00:55:14: que no volverá a hablar

00:55:15: o a caminar nunca.

00:55:18: La cota Johnson i en Hathaway protagonitzen Verity, la sombra d'un engaño.

00:55:23: Johnson interpreta l'Allowen Asley una jove que és contractada per ser l'escriptora fantasma de la Verity-Hathaway incapacitada després d'una accident.

00:55:32: Mentre resideix a casa de l'autora de bestsellers per fer la feina, l'Lowen descobrirà les veritats inquietants que hi ha al darrere de l´autora.

00:55:42: Ni algo... ni algo!

00:55:48: Això no me lo esperaba.

00:55:54: Alejandro González Iñárritu dirigeix un Tom Cruise completament transformat a Dígar.

00:55:59: El personatge que interpreta l'actor nord-america és l'home més poderós del món, les seves accions han provocat un desastre a escala global però ell s'embarca en una missió frenètica per demostrar què és el salvador de la humanitat.