Rambla 54 | 06/10/2026

00:00:03: Hola, Anna i tot l'equip

00:00:04: de

00:00:05: Ramlà, cinc-quanta-quatre.

00:00:08: Doncs són les nou i mitja de la nit... I arribaré a casa a les... Sí que és la tarda.

00:00:16: He començat a les vuit.

00:00:17: Avui ha sigut el primer dia de satchs.

00:00:20: Em peto una lectura primer amb la Mireia, que és la compositora i directora musical i els actors i la gran direcció i producció.

00:00:29: I després volíem fer una lectora amb tot l'equip, un dissenyador de llums, una gran dissenyora de llum, escenografia, vestuari... Tothom, el tècnic, tot!

00:00:43: Bueno, no sabíem si la podríem fer o no perquè a la meitat hem tingut l'ESA alert d'una altra vegada.

00:00:51: Aleshores, bueno... Finalment sí el vam poder fer, vam fer la lectura, va ser molt emocionant i també és molt emocional perquè és el moment on tot el que vam anar treballant per exemple amb la coreòrafa amb les reunions, amb la cenografia... amb els sectors que havien llegit el text.

00:01:11: I la resta també i les cançons però diguéssim que tots compartim l'aire de la cenografia, quines idees tenim per això o per l'altra.

00:01:21: Aleshores va ser molt emocionant!

00:01:23: va regalar a tothom unes llibretetes, per apuntar coses amb aquestes idees brillants i que això sigui un èxit.

00:01:33: I la veritat és que estic molt content

00:01:37: perquè

00:01:39: tots

00:01:40: ens vam emocionar en aquesta primera lectura.

00:01:44: Crec que és una equip preciosa... on tothom va treballar l'alguna per un projecte.

00:01:53: I això, jo crec que és molt bonic.

00:01:55: Doncs aquest és l'informe del primer dia.

00:01:58: Un abraçada i gràcies... Quin bon rotllo!

00:02:02: L'equip de Craix no hi van?Doncs

00:02:04: sí.

00:02:05: Tu creus que l'equipe del Rambla cincuenta-quatre en tenim tant de bon rotllos?Sí,

00:02:09: no.

00:02:10: Potser amb

00:02:11: un mes d'aprograma.

00:02:12: I de moment tot el món està molt entregat.

00:02:14: Ens ho hem passat molt bé, no trobes?

00:02:16: Doncs sí, hem regut força.

00:02:18: Escolta... Un mes, dius.

00:02:20: Un mes fa ja, segur?

00:02:21: Sí,

00:02:21: sí.

00:02:22: Demà fem exactament un mes... vam començar el programa el set de setembre.

00:02:27: Doncs escolta'm, demà perquè no parlem del que hem fet fins ara i que cadascú digui què li ha agradat més com ho veus.

00:02:35: Vinga!

00:02:36: Jo crec que ho tinc bastant clar.

00:02:39: I què seria?

00:02:40: Demà t'ho dic.

00:02:44: Els faig... deixo respiració i els vaig fent una arreder a l'altra.

00:02:48: I després tu hi ha totes les gràcies.

00:02:52: Ramble de... No, aquest no m'ha agradat.

00:02:55: Ramble a cincuanta-quatre em manden morgades i ball d'ocera.

00:03:04: Ball d'o-sera!

00:03:05: Ho he dit bé eh?

00:03:16: Si és no hi torno eh?

00:03:19: Ostres... Depèn una mica... Clar, no et sabria dir una sola.

00:03:24: Perquè en realitat és segons la temporada i hi ha algunes que m'agraden més o unes que potser no m'interessen tant.

00:03:30: Aleshores, per exemple ara diria que les dàlias són una de les més búniques que he tingut a les mans

00:03:36: ara.

00:03:36: I per què t'agraven especialment?

00:03:38: M'agragen perquè per la geometria que tenen, la perfecció, perquè són com una bola quasi perfecta i sembla quasi com un experiment matemàtic.

00:03:46: Estan com superben col·locats els pètals, un darrere l'altre

00:03:50: I és per això que, perquè està simatria aquesta colocació... Tu ho apuntaves un punt matemàtic de les flors?

00:03:58: Sí.

00:03:58: Que per nosaltres som símbols de la bellesa.

00:04:02: les considerem la cosa més bonica i ja de petits.

00:04:04: O sigui que tu agafes un nen i li dius, dibuixa una cosa bonica...

00:04:10: En realitat tota la natura té com aquesta ballesa i en realitat aquesta ballesta és fruit de la sèrie aquesta figonatge famosa de la proporció àurea, que a les flors es veu molt clar però la naturala segueix tota no?

00:04:25: I potser per això t'endima La flor és com una cosa molt simple i que de seguida veus, no?

00:04:30: Que et reflecteix aquesta ballesa.

00:04:31: Segurament serà per això...

00:04:33: I tu de petit ja les trobaves boniques o...?

00:04:36: Sí, sí, la veritat és que a casa sempre hem estat relacionats amb l'esflors.

00:04:39: Per exemple el meu pare era molt aficionat als sejells i va començar una col·lecció de sejelles per a la meva germana li va començar d'animals però a la meva era de flor.

00:04:47: O sigui que era molt petit perquè era molt petit, col·lexionava sajells de flor, sí.

00:04:51: Sempre m'han interessat, sí!

00:04:53: Però tu sí que te'n vas anar cap als animals

00:04:56: Bueno, no ben bé els animals.

00:04:57: Me'n vaig anar cap a la biologia i dintre de la biològia vaig estudiar microbiologia.

00:05:02: M'ha interessat potser si és aquest món més matemàtic o més científic dels microorganismes i d'aquest tipus de coses.

00:05:09: Clar, jo em plantejava perquè he llegit per internet això que el pare doncs era...

00:05:14: El meu pare és Ingeni Gronum?

00:05:15: Ingenia

00:05:16: Gronun.

00:05:17: La mare tenia un negoci de flors.

00:05:18: Sí,

00:05:19: sí, sí

00:05:20: i m'imaginava tots els nens quan són petits volen ser veterinaris o biòlegs.

00:05:24: Clar,

00:05:25: també el tema potser una mica de com a casa era tan evident... Potser és una mica fugir d'aquesta evidència i aquest punt de rebel·li a dir no jo això.

00:05:32: O sigui, m'agrada però no vull fer això.

00:05:34: Jo vull fer una altra cosa o vull fer algú meu i potser per això vaig ser biologia em vaig especialitzar més en lo que és microbiologia.

00:05:40: I com arribar un microbiòleg a mestre florista?

00:05:44: Bueno... vaig fer la carrera, vaig estar amb pràctiques a l'hospital de Can Ruti de Badalona durant un temps però sí que és veritat que la meva mare tenia la floristeria en un altre llop de Barcelona i per aquests coses havien de canviar el local.

00:05:59: Jo tenia una amiga que vivia sobre el local actual on estem ara, i un dia venint a sopar vaig veure què ve que el local vull i li va dir perquè no ens canviem i el local realment estava molt malament perquè havia estat ocupat, vam estar molts un any d'obres, un any i mig... I en el moment de posar-se la meva mare com que no es va veure encara sola.

00:06:15: Llavors vaig vindre a ajudar-la i venia puntual i al final em vaig quedar.

00:06:19: Però

00:06:20: tu tenies una altra feina a les hores?

00:06:21: Aleshores ho compaginava, sí.

00:06:23: Ho compagino una miqueta.

00:06:24: Aleshors varé un punt que la meva ma se'n va desentendre per dir d'alguna manera i llavors em vaig quedar jo aquí.

00:06:31: Aquí però jo no era florista.

00:06:33: Tenien opcions però no era floralista A través d'un amic meu, la seva mare era professora de l'Escola Artural de Barcelona o de Catalunya i em va dir... Va vindre la seva mar a un dia que havia d'estudiar.

00:06:46: Com si hagués d'studiar no pot ser que no tinguis els coneixements que es necessiten per això.

00:06:50: Llavors en vaig apuntar un nocturn que van ser tres anys i va ser primer auxiliar florista, oficial florista i el tercer any va ser mestre florista

00:06:57: Jo no sabia que s'estudiava tant per fer un ram de flors.

00:06:59: Sí, bueno... De fet és formació d'EFP que existeix aquí a Barcelona ara.

00:07:06: No sé si existeix com a tal però existeix a tota Europa.

00:07:10: En molts llocs d'Europa necessites tenir aquesta formació per poder obrir una floristeria i rebem molts estudiants d'ERASMOS alemanya o de França aquí a la floristería per fer les pràctiques del tot al món floral.

00:07:22: I quines coses s' estudien?

00:07:24: Perquè m'ho imagino molt una mica.

00:07:26: Té un punt d'art, això.

00:07:27: Clar, té un punt de art... Estudies la teoria del color, estudies la teoria clàssica en el món de les flors com han anat evolucionant, estudiés la tècnica de fer estructures, de com amb fil farra flors... Bueno, aquest tipus de coses.

00:07:39: Clar

00:07:39: i estudies totes les flores suposo que n'hi ha moltes.

00:07:42: Sí,

00:07:42: sí, hi ha una partat de botànica també.

00:07:44: Tot això s'estudi en aquests mòduls de fet ben.

00:07:47: I llavors tornes a la butiga, que aleshores ja es deia com es diu o... Sí,

00:07:51: sempre s'ha dit igual.

00:07:52: Sempre

00:07:52: s'hi ha dit igual perquè quan la mare va obrir la botiga ja aquí hi ha gràcia?

00:07:55: Sí,

00:07:55: et vam decidir un nom entre els dos amb ella li agradava molt aquesta flor buscant un nom relacionat amb algunes de les nostres cognoms i Emma era una que ens va ressonar bastant i per això es va acabar dient Moguet.

00:08:06: Moguet és una flor!

00:08:07: És una

00:08:07: flor?!

00:08:07: No és gaire conegut d'aquí

00:08:09: No, no és gaire coneguda.

00:08:10: És molt conegut de França i és una flor que s'utilitza molt en perfumaria.

00:08:14: S'utilitzen gairebé tots els rams de les vots reals a totes les cases europees, em porten... És una flor amb molta simbologia.

00:08:21: Es regala per d'una bona sort, és una flora

00:08:23: molt bonica.

00:08:24: I es regalen un dia concret?

00:08:25: Ho vaig a descobrir amb vosaltres a la castanya, això!

00:08:28: Es

00:08:28: regalen el dia UDEMATXI, llavors a França sí que és una festivitat superimportant i es regala algú per... No cal que sigui la teva parella, és algun amic o algun familiar simplement per desgejar-li bona sort.

00:08:37: Això és... ho fem sovint amb les flors de regalar-les per dir-li a la gent que ens importa, per demanar perdó.

00:08:45: Aquí sí que és veritat que aquí a Barcelona o a Catalunya s'utilitza més com... com en una festivitat, o per un aniversari... O per una data senyalada.

00:08:55: A Europa potser sí que és algo més habitual de comprar i regalar basant-se a un sopar i en comptes d'aportar una ampolla de vi o uns bombons portes flors.

00:09:03: Però és per desitjar alguna cosa bo sempre, no?

00:09:06: I ens

00:09:06: les podem regalar també.

00:09:07: Nosaltres mateixos no cal la cançó de la Miley Cyrus!

00:09:09: No cal això!

00:09:10: I tampoc cal comprar un gran rambu.

00:09:12: Potser amb dos o tres floretes per posar-me un gerro a casa ja en tens prou.

00:09:15: No necessites un superram per casa.

00:09:19: Què ha de tenir un ram de flors perquè tu l'aprovis?

00:09:23: Perquè el Xavi Montardit, que és mestre florista, digui... Va, això està ben fet.

00:09:27: Ostres!

00:09:28: Clar... depèn, perquè aquí també entra una mica tal gust de cadascú.

00:09:33: O sigui, hi ha coses que estan molt ben fetes però a mi potser no m'agrada per a una combinació de colors o de formes... Però per mi és important que tingui diferents textures, que es convini bé amb els vers, que les flors respiren, que no es toquin les unes amb les altres i que els colors estiguin ben coordinats entre ells.

00:09:47: Ja pot ser algo de contrastos o algo de..., és igual, però que tinguin un sentit.

00:09:52: Les coses estiguen fetes en un sentid.

00:09:54: Perquè als colors hi ha alguna cosa que diguis això ni en pintura?

00:09:58: I nosaltres a casa, jo que soc molt extravagant la meva filla és molt clàssica i sempre em diu mama si no combina amb res, no és que combini amb tot.

00:10:08: Mira, no del que vull estar d'acord.

00:10:09: Sí que és veritat que abans hi havia combinacions de col·leus que estaven superprohibides.

00:10:13: Per exemple el rosa amb el vermell no es col·locava mai o el gros amb el groc tampoc... Però ara tot això ha passat una mica a la història i realment crec que totes les combinacions són bones sempre i quan estiguin pensades.

00:10:26: No sé per què ha sortit així perquè sí sinó perquè tu has tingut una intenció fer aquella combinació per provocar alguna cosa.

00:10:32: Aleshores, per mi totes són bones.

00:10:35: I la col·locació també em deies abans que respiring... Clar, jo et deia abans té un punt artístic perquè és una mica com fer un quadre o fer una foto.

00:10:43: Si et poses tots els elements a la dreta segurament et cridniolarà perquè veuràs massa aire a l'esquerra... Sí,

00:10:48: clar, necessites repartir-ho bé en el ramo i en la composició que estiguis fent.

00:10:51: També necessites que les proporcions siguin correctes, que els colors... que lliguin de la manera que t'ho has pensat.

00:10:57: Sí, sí, clar, ha d'haver-hi un parquer darrere del que estàs fent.

00:11:00: I hi ha flors més difícils?

00:11:01: De combinar que algunes altres o...?

00:11:04: Sí, en general permet... bueno, combinar.

00:11:06: Hi ha algunes flors que tenen estructura més de línia com serien els antúriums, els amerantos, que estan superdemoda o les cales, aquest tipus de flors molt lineals, que a vegades en un boquet circular no ens acaben de quedar bé o encaixar bé o és una mica més difícil d'encaxar-les i moltes vegades les treballem més de forma linear

00:11:23: i els colors, perquè ara hi ha flors.

00:11:24: T'estem aquí al davant amb tots de flors que dius això, no sé si ho trobo a la natura.

00:11:31: I m'ho imagino una mica com la cuina, saps?

00:11:33: Sí potser

00:11:34: la tendència a menor escala però potser sí, perquè sí que és veritat que treballem molt en colors naturals però últimament hi ha una tendència com tenir les flors però d'una manera una miqueta més... O sigui, no tan invasiva com es feia abans que simplement ens fèiem una spray a l'aigua i ja està sinó que es fiquen colorants en l'àgua i ho absorbin la flor.

00:11:53: Llavors li dono un aspecte molt més natural a la flor tot i que acabes veient alguna cosa que no et quadra perquè no ho veus en la natura però l'hora de fer composicions ens ajuda molt també i li dona com un toc una mica extravagant a vegades.

00:12:06: Quina mena de gent ve amoguet?

00:12:09: a buscar un ram de flors.

00:12:11: O sigui, per què t'encarreguen tu un ram?

00:12:14: Normalment jo pensava que potser núvies o...

00:12:18: La veritat és que ve públic de tota classe.

00:12:20: Sí, obviament venen núbies o en ocasions més especials però el que dius ve molta gent que vol tenir flors a casa simplement o vol regalar flors perquè va sopar simplement.

00:12:30: Entenc que venen perquè els agrada una mica com treballem i el tipus de fló que tenim la gran varietat que acostumem a tenir, i sobretot que m'agrada treballar molt amb estacionalitat.

00:12:39: O sigui, amb les flors que et toquen cada més.

00:12:41: Ogi, flors... Potser no quilòmetre zero però sí amb el concepte de quan toca.

00:12:46: No la mateu..., o sigui, no tot blanc.

00:12:48: No, quilòmetro zero és molt difícil.

00:12:50: perquè per les circumstàncies que volem dir el mares m'ha perdut molt de pes i ha tot bé bastant d'Europa, tot i que procurem quan pot ser utilitzar quilòmetre o zero.

00:12:58: Però sí que, per exemple, comprar els tulipants quan toquen, que toquem el gener al febrer i no comprar-los ares o les peonies al mat lluny... I això és important perquè aquesta flor existeix però aquesta flor sí que encara ve molt més llunyi.

00:13:10: Per exemple, les peónies si les vols comprar fora de temporada en comptes de vindre't dolanda o del maresba et vendran de xile.

00:13:16: Llavors em sembla realment innecessari

00:13:19: Parlaven de les nòvies, quin mercat més complicat.

00:13:23: És un mercat... Bueno, sí complicat però... És complicat, però potser s'ha facilitat una mica.

00:13:30: També avui en diem tot el tema de xarxes i Instagram... O sigui que és com una dualitat?

00:13:34: Sí que el tema d'aixar-se's ens ha ajudat molt perquè ja et venen una idea molt preconcebuda del que volen, i aleshores és més fàcil saber el que vol.

00:13:40: Però això també a vegades et calia una miqueta a les ales a nivell creatiu, i també es porten coses o el que té.

00:13:47: Potser porta un ram de peònies al mes de setembre.

00:13:50: A base et porten cosa una mica difícils.

00:13:51: Però sí que t'ajudes a tirar una mica del fil del que voldrà la núvia.

00:13:54: No parteixes de zero com abans!

00:13:57: I es fan proves, com el restaurant.

00:14:00: Els novis que van a tastar el menú i tal... La novia fa proves amb el ram o no?

00:14:04: O vas directe...?

00:14:06: No s'acostuma a fer.

00:14:08: El que procurem és portar-li o ensenyar-l'hi la flor..., com tenim bastanta flor i bastanta rotació de flor aquí a la botiga, portar una flor que s'assembli o algú utilitrant la seva vida perquè vegi aquella flor on sí.

00:14:19: Ensenyem fotos d'altres rams que hem fet o de les xarxes que tenim però proves poques vegades en fem.

00:14:27: i heu arribat a fer, també, arrenjaments.

00:14:31: N'he de dir arrenjaments o tu com en dius?

00:14:33: No,

00:14:33: no... Arranjaments

00:14:34: per una pebi.

00:14:36: Sí, treballem bastant per productores, ja sigui a nivell d'anuncis o a nivells de pel·lícules, i en aquest cas era una producció americana o canadenca, ara no recordo que passava a Canadà però era una tradició americana, però per motius de costos ho rodaven tot aquí a Catalunya.

00:14:52: Vam rodar al Montseny, van rodar als Pallars i els interiors el rodaven aquí a Barcelona i simulàvem un casament, i aleshores ens van encarregar tot el que és la flor del casament.

00:15:01: I era realment com un casamen, vam interpretar-ho com a tal...

00:15:05: I aquestes flors s'han de tractar d'alguna manera.

00:15:07: Ho dic perquè un rodatge a l'agència imagina que arriben allà graven i està, però són hores i hores... No

00:15:13: en aquest cas, clar per exemple... Imaginat que ens demanen un ram de núvia?

00:15:17: Per un anunci realment hem de fer dos o tres rams de nòvia.

00:15:20: I els van utilitzant a mesura que van passant les dies.

00:15:23: Sí que ha de ser exactament igual i el que fem és guardem les rèpliques en càmera i ens anirem donant a mesures que ens els demanem En aquest cas, la pel·lícula es va ordenar en dos dies.

00:15:32: La flora anava superhidratada i vam anar a muntar-ho i després vam revisar el dia del rodatge.

00:15:36: O sigui que necessita una cura especial.

00:15:38: No és com un casament que dura una nit ja està.

00:15:40: Segurament són dos o tres dies.

00:15:42: Aprofito per preguntar-te com hem de cuidar un ram de flors?

00:15:46: Superimportant, que l'aigua del gerro estigui neta.

00:15:49: O sigui, hauríem d'anar canviant regularment...

00:15:52: De la xeta?

00:15:53: De laxeta està bé.

00:15:54: Quan més fresqueta estiguin millor tallar les tiges regularment, posar-ho lluny de fons de calor, posareu llunyi de la fruita també perquè la fruitada es pren un gas que és a tilè i el que fa és que madurin abans les flors i poca cosa més.

00:16:10: I allò què diuen les

00:16:11: àvies?,

00:16:11: deposa-hi una espirina!

00:16:13: Això simplement és perquè l'aigua no s'espalli.

00:16:15: En floristeries normalment donem un sobret, que és un conservant, que evita que l' aigua s'expalli i li pots posar aquest sobrett i també hi ha l'opció d'anar canviant l'àigua regularment, que per mi és la millor manera de canviar l'áigua.

00:16:30: Mama,

00:16:31: què et ve al cap

00:16:32: si et dic Rambla-Cinquanta-Quatre?

00:16:34: Ramble-Cincuanta-Cuatre... és

00:16:37: el meu lloc

00:16:37: al món!

00:16:41: Avui, el Ramble-Cinquanta-cuatre us ensenyarem a identificar el camp dels ocells.

00:17:00: Bé, no exactament aquest can.

00:17:01: La veritat és que aquesta melodia de Pau Casals,

00:17:05: és fàcil

00:17:06: de reconèixer ja amb aquestes primeres notes.

00:17:09: Ens referim

00:17:10: a cants d'ocells.

00:17:17: Exacte!

00:17:17: Ocells com aquests... Ara tots sabem que efectivament estem escoltant ocells que canten però quins són aquests ocell's?

00:17:27: Pot ser un marlot de matinada o és un rossinyol tal vegades, la murga rítmica d'una tortura turca o el perrup d'un d'aquests cúbams de ciutat els sentim i ja us notem diferents però els reconeixem doncs mira hi ha un mètode per saber-ho fer i fer-ho fàcil.

00:17:53: És un mètode que l'ha dissenyat Joan Manel Riera, que és coordinador de l'escola de natura del Corredor, que ha plantejat una sèrie de preguntes per descriure el cant i acabar dibuixant-ne una caricatura, el que vindria a ser una mena de partitura, un

00:18:07: sonograma

00:18:08: de trasgruixut.

00:18:10: N'apendrem amb un dels deixables

00:18:12: de la

00:18:12: Riera Consultor Ambiental Iarenienc Pere Ausina, l'escoltem.

00:18:17: Un mètode molt innovador que va dissenyant jo Manel

00:18:21: Riera a l'Escola

00:18:21: de la Natura del Corredor, el coordinador de l'Escolta

00:18:24: de la natura del corredor.

00:18:25: Gràcies al qual aprenem d'escriure, identificar però sobretot

00:18:29: a dibuixar els cants dels ocells i gràcies als dibuços dels

00:18:33: cants, que no dels

00:18:34: osells eh?

00:18:35: Dels cants... És una eina que

00:18:37: no deixa de ser entre cometes una caricatura d'una partitura musical és un any que et permet reforçar la memorització del cant

00:18:44: Aquest mètode s'explica en sesions i tallers de natura,

00:18:48: eh?,

00:18:48: que es fan al territori el llarg de l'any a través de preguntes.

00:18:52: Com per exemple és un can bariat o repetitiu?

00:18:56: Repeteix alguna nota o alguna estrofa?

00:18:58: S'accelera ou has desaccelerat?

00:19:00: És ritmi com a lòdic.

00:19:03: Infone alegria o tristesa?

00:19:04: Bé, s'arriba a fer-ne un dibuix una caricatura...

00:19:07: I allà

00:19:07: es veu clar!

00:19:08: que es poden diferenciar, val a dir i remarcar que l'objectiu dels tallers no és el de prendre identificar els cants en unes poques hores sinó el de saber fer-se les preguntes adequades per descriure els cans, per dibuixar-los.

00:19:21: I sobretot per memoritzar-lo.

00:19:23: Vaja intentar sortir del curs clàssic on després d'escoltar una amb filall de cans diferents la gent ja no recorda els primers cants.

00:19:30: El dibuixa?

00:19:31: El dibujo del camp... La caricatura del camp és la peça clau per convertir una cosa àteria en qualcom visual més fàcil de recordar.

00:19:53: El cap d'un minut ja no me'n recordo

00:19:55: quina era la, quin era el bé i quin era lògicament.

00:19:57: Gràcies als dibuixos que s'emporten a casa per sempre més aquests

00:20:00: set, buit,

00:20:01: deu cans o cells

00:20:02: poden saber quines.

00:20:03: L'activitat s'enriqueja amb una mostra de materials pedagògics hi ha jocs interactius, hi ha guies d'identificació, pàgines, webs... També materials literaris com contes, poemaris, bestiaris, novel·les Almenys mitològics, hi ha llibres de llegendes, mites també associats al món dels ocells i també metodoscientífics com llibre de sonogrames d'acant dels osells.

00:20:24: Hi ha monografies, despècies... etc.

00:20:28: Porto dues caixes de materials

00:20:30: literaris,

00:20:31: lúdics,

00:20:32: científiques,

00:20:33: mitologics, musicals

00:20:36: que vinculen el món dels ucells amb la

00:20:38: nostra cultura des del

00:20:41: llibra de Verdege

00:20:42: què diuen els ucell's

00:20:43: fins a llibres de mites i legendes

00:20:47: dels advocats d'ocells, sedés

00:20:49: de compositors que dediquen cançons o hòperes senceres

00:20:55: a algun ocell determinat.

00:20:57: La sessió es tanca amb una passejada de descoberta per posar en pràctica els coneixements adquirits i esmolant la nostra huida poder identificar les espècies d'orcells més comunes dels nostres boscos, dels camps, de les pastures, dels pobles i ciutats

00:21:13: Sentir la tortura turca,

00:21:14: no.

00:21:15: Aquest

00:21:16: despertador natural, aquesta murga que cada dia hem d'esperar al cinc del matí... La tortura Turca,

00:21:22: el to-do,

00:21:23: que és com una tortura torca però amb

00:21:25: cinc ocs.

00:21:27: La merla

00:21:32: per dalt, que fa com un petoneta de galta.

00:21:38: Puput potser tricilàvic

00:21:40: però a la mateixa nota

00:21:41: diferent.

00:21:46: I la Garça, que fa com unes maracas.

00:21:50: El que havia arjentat.

00:21:56: I altres...

00:21:57: i a veure d'ocellets petits, Mallarenga Carbonera, Mallarenga Blava, i Rossinyol també, el que dius més difícil.

00:22:12: Els tallers que es fan d'aquesta tècnica es poden fer a l'interior, sobretot per entendre bé la part teòrica.

00:22:18: Però evidentment és imprescindible fer sobre el terreny una activitat de escolta i també de dibuix.

00:22:25: Abans sempre, abans de

00:22:26: Covid era sempre, ara és de post-Covid, sovint.

00:22:30: Fem en màula

00:22:30: la paraat teòric.

00:22:31: El espai obert

00:22:32: és més incòmoda per la valora de treballar, de dibuxar, d'escriure... però un canvi té demà que ho animites

00:22:39: els cants.

00:22:39: Venen!

00:22:40: Els ocells, clar.

00:22:41: Si em poso a fer allà... Doncs la malleringa carbonera que està en un alzina d'allà s'agosta a parlar amb nosaltres.

00:22:50: El Tallier s'ha realitzat per col·lectius molt diversos, per naturalistes experts, paraficionats, per monitors del món del llibre i de l'esplai.

00:22:58: També hi ha parts naturals com, per exemple, el Parc Nacional d'Aigüestortes i Sant Maurici, o dels Aiguamolls de Gampordà També del Kadim Uxerom i també per a famílies, per a estudiants de música fins i tot.

00:23:09: Per col·lectius d'invidents, per mestres, per professors... Per guardes forestals o d'altres associacions.

00:23:14: Bé, seria qüestió de posar-ho en pràctica i un dia començar a dibuixar el camp dels ocells.

00:23:36: Vale,

00:23:40: haureu de dir

00:23:41: rambles cincuantacuatre.

00:23:42: Primer tu, va!

00:23:42: Rambles cinquanta quatre.

00:23:48: Ara som amogues.

00:23:49: Rambles cinquenta quatre.

00:24:16: I ara ho dieu dos de la vegada quan diguis tres, tos?

00:24:26: David Benito, a punt per passejar... tornar a passejar pel Rambla.

00:24:32: Bona tarda!

00:24:32: Doncs sí,

00:24:33: molt a punt d'estar a Ramble.

00:24:37: I tant!

00:24:38: David, avui... Parlem de recades, però no de recadas tipus la perla de La Rosalía.

00:24:44: No... De recades de les de les orelles, de l'esdeveritat.

00:24:47: Bé, en realitat parlem d'arrecades i totes les joies artesanes que fa la teva convidada.

00:24:54: Ens la presentes?

00:24:55: I tant!

00:24:56: Avui us presento a Lallaltadill.

00:24:58: Ella té un petit projecte molt bonic que ja fa temps que camina sol.

00:25:01: Herder és molt

00:25:02: més que un lloc

00:25:04: on troba joies.

00:25:05: És un espai de

00:25:06: peces fetes

00:25:07: per una jove

00:25:07: artesana qui posa

00:25:09: cor

00:25:09: i ànima.

00:25:10: Avui la anem a conèixer una miqueta més.

00:25:12: Doncs l'Aia, benvinguda al Rambla cincuanta-quatre!

00:25:15: Hola, bona tarda...

00:25:16: Parlem de, com ens deia el David, joies artesanals?

00:25:19: I per tant, jories únicas,

00:25:21: oi?!

00:25:22: Exacte, exacte.

00:25:23: Bueno és una mica el sentit dels joies que faig.

00:25:27: L'Aiat, on neix el projecte

00:25:29: d'Erdejoies i com arribes tu

00:25:31: al món de l'Orfebreria?

00:25:33: Uy...!

00:25:33: Això és una història una mica llarga i graciosa, que la resumiré en una jove làia que va marxar a Alemanya fa molts d'anys.

00:25:41: Vintidós anys a buscar futur...

00:25:43: I

00:25:44: per inconvenients una mica del idioma se va acabar apuntant a una cosa que ella no pensava que seria una carrera però es va enamorar tan profundament de aquell ofici que va dir si tinc que prendre la lema i tinc que fer quatre anys de carrera, ells faré perquè necessitava jo seguir enamorada d'aquell ofici.

00:26:02: I així va ser una mica el resum.

00:26:04: I Erde realment va anar-hi després de molts anys de treballar i de moltes pràctiques... i seguir enamorar amb mi d'aquest ofici va ser un projecte pospandèmia de voler com sigui començar un camí nou sola i llavors em portava això.

00:26:21: Un camí com a orfebre, no?

00:26:24: Que no sé si orfebra i joie són sinònims.

00:26:27: Hi ha alguna diferència?

00:26:28: Alguna cosa que em faci l'altre no?

00:26:31: Hi ha una petita diferència, simplement que un joie és qui vén les joies... I un orfèbre és qui les fa.

00:26:39: Un orfébre pot ser un joier però hi ha molts pocs joies que siguin orfebres.

00:26:43: Al final l'orfebre és aquell que pot treballar el metall

00:26:47: Aquí allà, en aquest programa, amb la cincuenta-quatre,

00:26:49: parlem

00:26:49: en molts d'artesans.

00:26:51: La majoria són gent gran

00:26:52: i ens

00:26:52: diuen que falta allò del relleu generacional.

00:26:56: El teu cas seria aquest cas d'esperança,

00:26:58: aquesta gent que ja han passat per aquí

00:26:59: i es queixen d'això... Series el relleux d'Esperança de continuïtat

00:27:03: d'un ofici?

00:27:04: Sí!

00:27:04: I tota la raó perquè és molt difícil i ara que estic una mica a moda intentant senyar o passar també aquest ofici Veig que els joves... Jo simplement penso que és que no es coneixin aquests oficis, perquè qui sap que es poden fer joies a mà amb el món que estem vivint ara.

00:27:24: Entres a qualsevol joyeria o qualseval pàgina web i està tot fet!

00:27:29: Jo penso que és desconeixer que existissin segons quins tipus d'oficis, el que jo sempre lluita una mica de ensenyar i mostrar a la gent que les coses fetes a mà tenen al mà i són diferents.

00:27:42: Exacte, però sí que no hi ha dues coses iguals, com tu deies?

00:27:45: No entrem en una pàgina web on el mateix anell l'han fet cinquanta vegades sinó que cadascun dels teus té un ànima perquè és diferent.

00:27:52: Exactament Òbviament sí que intento fer algun... Sí que n'hi ha joies, que sé que funcionen.

00:27:57: Intento sempre tindre alguna proposta pareguda però jo sempre dic que la..., o sigui és com l'Avarita eligeix el magó una mica igual.

00:28:07: O sigui, la joia t'ha de triar tu perquè has d'entrar i has d´amorar aquella pesa i jo vull que aquella peça només sigui per a una persona

00:28:15: I també hi ha la part d'empendre, que no és fàcil.

00:28:18: Tu no has obert un cafè de especialitat o un branx d'aquest... un establiment d'aquests que està de moda tu has decidit empendre amb un ofici com deia Martes Anal, que vol temps per fer peces únicas i que per tant implica més risc suposo a l'hora de vendre-t'ho no pots vendre barat perquè tu poses allà molt de temps

00:28:37: Clar, és complicat.

00:28:39: Entrem al món dels preus i l'artesania i crec que és el problema que té absolutament qualsevol artesà perquè al final tot el que està fet amb mà no es pot pagar.

00:28:50: Sí que has de ficar un preu i has d'haver ficat un preiu just, òbviament jo... Per exemple, jo soc molt conscient que no estic vivint en una gran ciutat.

00:28:57: No vull a Barcelona, no vull a Madrid o a Mallorca... O a Alemanya, que ja he estat treballant aquests llocs i els preus són diferents, són molt més competitius.

00:29:07: Al final t'has d'ajustar una mica si vols viure i vol seguir vivint d'això és adaptar-te la qualitat de vida de donets per poder anar creixent i fer les coses.

00:29:18: Sí que has de ser just però sí que Sempre que va ser injust.

00:29:24: I de vegades costa també,

00:29:25: no?

00:29:25: Explicar-li això als clients però

00:29:26: jo crec que també tens unes xarxes socials on expliques molt bé aquest tipus

00:29:30: de preguntes que et fan i això perquè és tan car,

00:29:32: no?,

00:29:32: fas una mica d'actica a les teves xarxes socials

00:29:36: Exacte!

00:29:36: O sigui la gent que en coneix una mica sap que tiro molt del humor i d'explicar les coses justament... Però amb humor i penso que les coses s'han de dir i que és una superfalta d'educació que vingui una persona et digue que, caro, ho trobo, bueno No penso que sigui car, és que igual ara mateix no et va bé gastar-te aquests diners amb aquesta peça us que no la necessites però que no és.

00:30:01: I també més enllà d'això que estem parlant

00:30:03: ara...

00:30:04: A part de poder trobar la joia que

00:30:05: tu vols,

00:30:06: també una persona pot vindre i crear la seva pròpia joia a ERD.

00:30:10: Explica'ns

00:30:10: una mica en què funciona

00:30:12: aquest projecte i què aporta aquesta

00:30:14: experiència?

00:30:15: Jo tinc paris rames però sí que dono l'oportunitat de que la persona pugui vindre i viure que és fer una joya.

00:30:24: Jo, com he dit, estic molt enamorada del meu ofici i m'agrada ensenyar per què val la pena enamorar-se d'aquest ofici iconeixer-la.

00:30:33: Doncs jo penso que el simple fet de poder vindre a part de fer alguna cosa les teves mans però de crear una joye, que al final passa amb el temps i que sigui única igual que les parelles, els nòvios, que puguem vindre fer celles aliances... I jo sempre dono l'opció poder portar material familiar.

00:30:51: Si tu tens coses del teu avi, del teu pare que ja no està d'algú especial pots utilitzar aquest material.

00:30:58: És que el poder fer alguna cosa que no existeix és irrepetible al món i viure l'experiència del procés des de zero... òbviament tot té un preu però al final quin preu t'utilifiques en això?

00:31:10: Jo penso que és una experiència única i màgica

00:31:13: i crear-ho amb les teves pròpies mans, que d'alguna manera estàs regalant si sobretot ho fas per un altre.

00:31:19: Estàs regal·lant la joia però també el teu temps.

00:31:22: Clar, abans és el que parlàvem de... Ara mateix estem a un punt de la vida que l'únic que tenim, que no tenim i l'únic que no podem comprar realment és el temps.

00:31:34: El poder parar dels nostres rutines, el poder estar concentrat en algo, el crear, sortir una mica l'ànima del cadascú i que queda impregnat en aquella peça... Quina preu té?

00:31:45: I tant!

00:31:46: L'Aia, el David d'aquest matí m'ha xivat que fa pocs dies que s'ha estrenat un talló de creació.

00:31:54: Sí, sí.

00:31:54: Perquè aquí no te feina el gat tentina i com he dit, estic en un moment que vull creixer o intentar que la gent s'enamore també d'aquest ofici puc aprendre una mica i, efectivament, m'ho veuré a escola.

00:32:09: Però també és un espai per a tots aquests artesans que estan començant, que no poden permetre un lloc on puguin ensenyar, on pugui fer classes o comenci els seus inicis, doncs també és el espai jo el puc alquilar i que tinguin un espais perquè comencen a donar els seus primers

00:32:26: passos.

00:32:27: I, a

00:32:28: més, s'ha anat a explicar-te una

00:32:29: cosa,

00:32:29: perquè aquí ja

00:32:30: saps que

00:32:31: les entrevistes que hem fet i el que hem de t'explicar en reportatges

00:32:33: són

00:32:34: molt territorials i que ens estimem

00:32:35: molt les coses d'aquí.

00:32:37: Sí, sí, ja està bé que sigui així...

00:32:40: I inclús també ho fem en l'automa de

00:32:42: les joies.

00:32:42: Ho fa, en este cas, laia perquè treballa en una cosa

00:32:45: que un dia hi hagi a

00:32:46: poder explicar què són les estrelletes de mig camí, que són

00:32:48: molt

00:32:48: típiques i també pedra de la cinta.

00:32:50: Són uns

00:32:51: elements molt

00:32:51: propis del nostre territori

00:32:53: i que també sumen, no?

00:32:53: Laia, en aquest projecte...

00:32:55: Sí, clar, sobretot jo penso que l'èxit una mica de tortosa ha sigut sobretots el treballar d'aquest producte tan d'aquí, perquè són peces que no s'havien treballat abans, perquè requereixin d'una feina molt artesanal.

00:33:10: la pedra i l'acinta.

00:33:12: Màbre és una roca que, per poder aconseguir una joia s'ha de treballar moltíssim.

00:33:17: I les estrelles de mig camí t'ho saps?

00:33:19: O sigui, són molt difícils d'hi trobar, se troben de fa milions d'anys perquè és un fòssil que va conviure amb els dinosaures i això a mi em sembla fantàstic... I és com algo que jo penso que tot tortosi ho porta al cor i que presumim moltíssims i s' ha de presumir perquè és algo únic, només estar aquí

00:33:38: O sigui que heu d'anar al camp a buscar la matèria prima per fer aquestes joies.

00:33:41: És una mica

00:33:41: això... Exacte!

00:33:42: Sí, has d'enar l'hermita de mig camí i per això t'he dit tant que un dia si vols parlem de

00:33:46: les estrelletes de mig-camí

00:33:47: perquè

00:33:48: com deia ella

00:33:48: és una cosa molt curiosa que tenim estos fòssils de fa milions d' anys en un lloc que és una hermita.

00:33:54: Exacte

00:33:55: Doncs ja ens estàs preparant un reportatge o alguna cosa.

00:33:58: Vinga, el guanoto

00:33:59: i ens hi posem!

00:34:00: Aquestes joies laia una darrera pregunta... Amb aquestes peces tan especials, tan territorials... M'imagino que pels tortosins això és com mel, no?

00:34:09: Però a l'agenda fora de Tortosa o a l'Sterres del Ebre ens crida l'atenció.

00:34:15: Tens demanda d'aquestes coses fora de la territorialitat?

00:34:19: La veritat és que sí perquè al final ho sigui... A veure, com a tot arreu els teus dins viatgem per tot el món i al final és una joia que surt moltíssim para regalar a gent de fora.

00:34:30: Perquè sobretot les estrelles de mis camis sí que tenen aquest símbol... Quan trobes una estrella diuen que et porta sort, que et protegís, és una mica això.

00:34:39: Llavors la gent utilitza moltíssima para regalar Després poden estar tranquil·lament a Canadà, Nova York, Alemanya i Itàlia.

00:34:49: Perquè la gent troben com algú molt bonic de regalar de tortosa.

00:34:53: De tortosa

00:34:54: al món, diríem?

00:34:55: Exacte, sou internacionals!

00:34:57: L'Aya David ha estat un plaer descobrir aquestes joies tan especials, estan tortosines... Una abraçada molt forta a tots dos.

00:35:06: David, apunta que volem que ens expliquis aquesta història de les estrelles de mig camí i fins aviat una abraçadea

00:35:13: Moltes gràcies.

00:35:13: Gràcies,

00:35:14: una abraçada,

00:35:14: no?

00:35:23: Vinga, Jaan, que

00:35:32: tens més idees,

00:35:33: no?,

00:35:33: vinga,

00:35:33: va... Esteu

00:35:33: escoltant!

00:35:40: Rambla cincuanta-quatre, has d'eucalitzar-ho bé.

00:35:44: Esteu escontant, rambla cinquenta-quattre.

00:35:45: Jo escolto ramble cincguanta-cuatre al

00:35:48: surso Nfm.

00:35:53: Doncs abans ho deiem amb l'Ivan, demà a rambles cinquanta-ciquatre fem un mes i en aquest temps hem fet unes quantes voltes per Catalunya.

00:36:02: Ja tenim clar, ara ja sí que cada comarca si no a cada poble doncs hi ha la seva pròpia manera de parlar.

00:36:09: A Tortosa per exemple, ara venim d'allà.

00:36:11: Un bacallà és un abadejo i a Calella una rosella es diu un quicaracó.

00:36:19: Avui però el nostre escenari lingüístic és Sulsona on al Sulsoní no és només un gentilici sinó també la seva manera de falar Jordi Casals, ben tornat al RAM la cincuanta-quatre.

00:36:32: Hola, què tal?

00:36:33: Moltes gràcies!

00:36:34: A veure, Jordi... Abans de saber què fa especial per a la vostra de Sulsona, m'obiques una mica per què teniu vosaltres una variant característica.

00:36:45: Sí, primer comencem situant Sulsone i també el Solsonès del mapa per tots aquells que vagin un pèl perduts en xeografia trobaran els Solsonés a Catalunya central entre el Baixes, Berga d'Acegarra la Noguera i el nord d'Hitlal, l'urgèll.

00:37:00: Fa una mica de pont podríem dir-ho entre les comarques del Prépirineu...

00:37:03: i de la

00:37:05: Plana de Lleida..., i la Plàna Central.

00:37:07: I aquí què hi passa?

00:37:08: Doncs que és el punt on confleixen dos dialectes perquè ens en anem al central d'una banda i a llei de ta de l'altra.

00:37:15: Perquè ens ho expliqui d'une manera més precisa i més tècnica he parlat amb l'Eugeni Bernioli, ella banda de Sulsoní, és catedràtic i professor de llengua catalana i literatura i també escriptor.

00:37:26: Sulsoni és una variant del català central que té

00:37:30: característiques del catalan

00:37:31: nord-occidental.

00:37:32: Per tant, podríem dir que és de transició

00:37:35: entre el central i el nord

00:37:36: occidental.

00:37:37: Bàsicament són característiques fonètiques que tenim

00:37:41: del central compartides

00:37:43: en nosaltres...

00:37:44: I també del nord occidental que nosaltres les compartim.

00:37:48: Vaja, que segur una mica de tot arreu!

00:37:49: I ara que ja estem ubicats en aquest territori de transición, algun exemple de com sona aquests uns unis?

00:37:55: Sí.

00:37:55: De fet, cada tall que escoltem de l'Eugeni podria ser un exemple de com són aquests solsonis però a vegades les coses entren millor amb una mica de música per això he anat a buscar una altra veí il·lustre el Roger Mas que en qualsevol de les seves cançons podrem apreciar algunes de les particularitats del solsoni

00:38:27: Quina senyora veu al Roger Mas?

00:38:29: Sí, Déu-n'hi-do!

00:38:30: A banda de la veu... que escoltem atentament... Si escoltam què diu aquesta beuaja, en aquest francment ja d'entrada hem pogut detectar que hi havia una vegada.

00:38:41: En aquestes quatre paraules ja detectem aquests dos dialectes que ens explicava l'Eugeni.

00:38:45: Un central com jo, per exemple diria, hi havia un a vegada tot neutre i ell ha començat dient hi havia.

00:38:52: I a partir d'aquí un llei de ta continuaria dient una vegade.

00:38:56: I aquí ell ho canta en neutra.

00:38:58: Vagada.

00:38:59: Per tant, d'alguna manera agafa el millor de cada casa o el que més li convé?

00:39:04: Exacte!

00:39:04: És més aviat el que a més li convé.

00:39:05: És també una barreja d'aquests dos dialectes... ...que junts donen vida aquest solsoni que és tan característic com peculiar i que no es queda aquí perquè hi ha tot un seguit de casos concrets en què s'agafa aquesta variant lleide-tant.

00:39:19: L'Eugeni ens explica i ens posa alguns exemples.

00:39:22: Què tenim

00:39:23: d'occidental?

00:39:24: Que les as finals, demà des l'esperonciem

00:39:29: Quan són

00:39:29: terminacions d'unista, un ciclista... Un pianista i un dentista.

00:39:35: I això no és pròpia del central.

00:39:38: També la tercera persona

00:39:41: de l'indicatiu que el fem amb una E tancada.

00:39:45: Ell menja, ell agafa, ell escolta... És a dir, que l'avocal neutre, que és del central, aquí la fem a Solsona amb una A tancado Jordi, hi hem de desmentir un mita perquè molta gent relaciona-ho fins i tot confon a aquest solsoní amb el Xipella que també és un subdialecte de transició.

00:40:04: Doncs sí, és important mateix d'això perquè jo mateixa pensava que era el mateix.

00:40:07: De fet, si sembla força però l'Eugeni ja em va deixar clavíssim que res a veure... El Cipell ens l'hem d'imaginar com una frontera vertical lingüística, òbviament, que travessa pràcticament al país de nord-assut i que separa el bloc oriental del català central i el nord occidental.

00:40:22: El trobem sobretot des de l'Alorgell fins la Conca de Barbará passant per la Sagarra, però segons l'Augeni, per molt que la comarca dels solsoners es trobin aquesta frontera l'ha de desmarcar del...

00:40:34: Doncs apuntat.

00:40:36: I una darrera pregunta, Jordi, quin futur té aquesta variant de la parla?

00:40:40: Doncs això mateix li vaig preguntar a l'Eugeni i ell em va dir que mentre es mantingui el català a Sulsona es continuara parlant solsoni perquè és la variant que s'utilitza tothom que és de Sulsone.

00:40:49: Ara bé no està optimista pel que fa mantenir algunes paraules que preveu que amb el temps sí que es deixaran de fer servir.

00:40:55: Hi haurà una simplificació

00:40:57: de vocabulari.

00:40:58: No sabrem què vol dir un cuda d'ell.

00:41:01: La gent ja diu codul... una pedra de riu, és a dir les paraules es perdran perquè no hi ha el contingut.

00:41:10: Perquè la gent

00:41:11: anem perdent aquests estris o ens anem

00:41:15: morint i la gent gran

00:41:18: no escampe el seu vocabulari.

00:41:21: És normal que el vocabulari es vagi perdent perquè els usos també s'estan perdent Doncs començarem a fer una llista de l'exequiparaules únicas darrere del territori per incorporar-les o intentar-ho al nostre dia a dia i així intentar evitar que desapareguin.

00:41:36: Jordi, perquè ha dit un codadell, oi?

00:41:39: Sí, un codadell és la típica pedra si arrodonida sense canto, es veia, que hi ha allera del riu.

00:41:46: Un còdol... Molta gent en diu còdul, solsonès i part dels vages en diem codadells

00:41:52: Doncs apuntat aquest codadell al costat d'aquell bacallà que deia amb aquell abadejo de tortosa o el quicaracoc.

00:42:01: Cap al diccionari tots aquests termes del rambla cincuanta-quatre.

00:42:05: Jordi, moltíssimes gràcies per introduir-nos al Sulsoní tant la variant lingüística com l'eugènic ha estat un veritable luxe i fins a la propera.

00:42:14: Fins a la propera?

00:42:15: Gràcies a vosaltres!

00:42:16: Un abraçada.

00:42:49: El

00:43:18: món està ple d'històries.

00:43:20: N'hi ha que comencen amb una peça de roba, però d'altres comencen

00:43:25: molt abans.

00:43:26: Abans de la magna de cuzí, abans del fil...

00:43:29: algunes

00:43:30: comencen

00:43:31: a amb una flor.

00:43:33: Precisament aquesta és la història de la Pilar Girbe.

00:43:49: És una històrea que comença en una planta de cotó que li van regalar l'any two mil setze.

00:43:55: I el dos mil setzen veient per regalar una flor?

00:43:57: Bueno, jo allà va ser.

00:43:58: Els ruïtres em van brillar,

00:44:00: no?

00:44:01: i ja anava de filles amb la germana que venia en motxilles.

00:44:05: I vaig

00:44:06: veure una roda de filar,

00:44:07: una rueca, aquest és el que tinc ara...

00:44:09: I havia vist filar allà, però no sabia com funcionava, per casualitat l'acabem d'encarregar

00:44:14: a la flor.

00:44:15: I a la setmana vaig veure un afirep i la

00:44:16: ruec era aquesta, la roda!

00:44:18: I mirant com funcionaven,

00:44:19: la rodada de fila, com si filava

00:44:20: la llana, vaig veure que el cotós filava.

00:44:22: Aquella planta va despertar la seva curiositat.

00:44:25: La Pilar volia entendre d'on venia el cotó, com es cultivava i com acabava convertint-se en el fil que coneixem.

00:44:31: Volien entendre com d'una planta es podia fer tot aquest procés i sobretot explicar-lo.

00:44:36: Especialment perquè havia passat desapercebut durant tota la vida.

00:44:40: Clar, doncs jo vaig

00:44:41: dir que

00:44:42: ho estic... Vull dir que rava de cotó i hi

00:44:46: havia tres plats i no relacionava

00:44:48: a què la roba

00:44:49: sortia d'aquí

00:44:50: i vaig començar a mirar vídeos perquè no hi ha ningú que fila el cotó,

00:44:53: li que treballen

00:44:54: és llanals que filen.

00:44:57: I vaig començant a fer millor els

00:44:59: usos

00:44:59: parafils.

00:45:00: Ara seré el fil o no?

00:45:02: I del primer moment que el que vaig voler fer era explicar-ho perquè

00:45:05: fèiem com pot

00:45:05: ser que ningú m'ho hagués explicat.

00:45:08: Vull dir,

00:45:09: tots sabem que la llana surt

00:45:10: de l'ovella i ja està,

00:45:11: i aquí s'acaba!

00:45:12: i s'agafen els coneiximents de les robes que venen de la sortida.

00:45:15: Però per explicar-ho, primer pilar ho havia d'entendre.

00:45:19: I així va començar el tibacoto a separar-ne-les i llavors... i aprendre a filar-lo manualment.

00:45:25: El projecte va créixer a mesura que ella mateixa descobria el cotiu, i avui el que fa la pilar és convertir aquest procés en una experiència.

00:45:32: Veuré la planta Cuyilcoto i descobrir què passa després.

00:45:36: He descobert el cotó de colors

00:45:37: i les plantes són molt boniques.

00:45:39: Vaig

00:45:39: començar

00:45:40: al moment activat.

00:45:41: Vol dir-ho a veure

00:45:42: que ja n'havia cultivat

00:45:44: i no amb

00:45:44: aquí,

00:45:44: aquí al

00:45:46: nord d'Equiti, això era l'or de casa... I vam

00:45:49: començar,

00:45:50: però

00:45:50: hem de capindre des del

00:45:51: zero perquè

00:45:53: no sabíem

00:45:53: ni la mida dels plantes,

00:45:55: per a les plantes plantacions de cotó els

00:45:57: planten menudetes perquè hi haguin més plantes.

00:46:00: Aquí el primer es van plantar totes les juntetes i va

00:46:03: fer de la mica d'ara de dos o tres metres i que s'havia fet un bosc de plantes al lloguer aprendre a posar-les

00:46:10: desllevós de metre i mig a dos

00:46:13: metres

00:46:14: per planta.

00:46:16: Teniu

00:46:16: que anar prenent com aguantar-nos per a plantar ells, posant unes barilles als nostres anys així van posar l'Horrecagoteo.

00:46:24: Ha tingut que aprendre com s'acollen quan ha seu d'un aprenentatge,

00:46:30: que al mateix temps ho he anat

00:46:31: fent i no m'ho he anat tirant totes les xarxes socials.

00:46:34: M'he assortat el que no us havíem ensenyat, perquè vaig

00:46:37: amb la necessitat

00:46:37: d'explicar-lo.

00:46:45: Perquè entendre doncs una peça de roba, al final també és una manera de donar-li valor.

00:46:51: Que un crió, minut!

00:46:52: T'agraïs?

00:46:53: I qui dona valors?

00:46:55: a un fil que li pete

00:46:56: porcera,

00:46:56: no?,

00:46:56: perquè ha vist

00:46:57: com

00:46:57: ho he fet és

00:46:59: per pensar.

00:47:00: Per pensar els grans i dir

00:47:02: les escoles, sí, és que... Els escoles mestres tampoc no

00:47:04: tenen d'allò els acrobis, per pensar i dir

00:47:07: ensenyem-ho del principi!

00:47:09: Però també és una forma de entendre, de recuperar la història i de recordar que un dia el cotó també va formar part del paisatge del Reuta de l'Ebre, un fet que algunes persones com la Pilar encara recorden

00:47:20: I aquí el dintre es va cultivar

00:47:22: durant

00:47:22: l'any cincuenta, cinc als altra

00:47:24: vuit se m'ha cultivat molt de cotó.

00:47:25: No sé si ho m'has sentit dir.

00:47:26: Se m'ho ha cultivat malament i jo

00:47:28: recordo que no hi vaig tota mai.

00:47:29: Durant bona part del segle XX el cultiu del cotó va formar part de l'activitat agrícola de la zona però amb el temps va desaparèixer per això a la Pilar explica que quan va començar pràcticament ho va aprendre tot des de zero i també va haver de fer una mica de recerca.

00:47:43: Vam

00:47:44: de recuperar

00:47:45: lo cultiu, he recuperat

00:47:47: fotos alguna que n'hi ha Alguna que n'hi ha de del terreny, del llibre d'abans,

00:47:52: que és on té la biblioteca.

00:47:55: Una que hi ha

00:47:55: de gent que li pot tocar

00:47:56: el poble.

00:47:57: Hi ha una

00:47:57: dona

00:47:58: que

00:47:59: surt a la foto i encara viu.

00:48:00: Vull dir que

00:48:01: s'ha acabat les ximptes d'any.

00:48:03: Després tinc un document, l'únic document que crec que hi és perquè

00:48:08: hi ha molt

00:48:08: poca cosa escrita del cotó i documents

00:48:11: apenas reals del cultiu del cotot i al delta.

00:48:14: I després que ja estaven tot això vam trobar un paper

00:48:20: al de Masogra, del iaio d'Ignuame.

00:48:24: Del primer cotó que havia cultivat,

00:48:26: un tiquet de la bossa que li van donar en aquella època

00:48:31: per cultivar i els quilos full a mà no costava de dia, tots quilos...

00:48:37: I crec que és,

00:48:38: et diria que era l'únic document que hi ha del cultiu del cotòquil

00:48:41: delta perquè

00:48:42: vaig estar buscant-hi, no hi ha res, em veus que

00:48:45: de la rosa, hi ha

00:48:47: tanta cosa escrita i fotos.

00:48:48: I la Rosa estava abans del cotó?

00:48:50: Això és el que més al cincuenta,

00:48:51: sí!

00:48:52: La Rosa feia molts anys que anava...

00:48:54: I és així com poca a poca, aquella curiositat inicial s'ha anat convertint en una manera de treballar que avui també comparteix amb qui visitar el seu ordre.

00:49:03: Quan fa els tallers de pilar aprofita per parlar també de les diferents fibres que podem trobar en una peça de roba i també de la importància de saber què és el que estem comprant... ...i què es el que ens estem posant a sobre.

00:49:14: Aquí tinc

00:49:14: mostres de fibres

00:49:15: vegetals tan senyor d'un sur la roba de les plantes, tinc mostres de fibres de bambú, de pinya o de plata.

00:49:24: Tant senyor d'un fur de la viscosa,

00:49:26: tinc monstres

00:49:27: i fotos.

00:49:29: Hi ha moltes

00:49:29: fibres visitats, les fibres animals...

00:49:32: I estos tallers s'interessen especialment als infants que una de les coses que més us agrada és poder veure amb els seus propis ulls tot el que hi ha darrere d'una objecte que habitualment ja veuen acabat".

00:49:43: És una idea molt senzilla quan coneixes el procés, explicar pilar també.

00:49:47: Canvia el valor que donem a les coses.

00:49:50: En qualsevol cas recuperar una pràctica no sempre vol dir recuperar-hi l'ofici perquè el coneixement queda documentat, pot quedar explicat i també reproduït però per què un ofici continuï cal que algú el vulgui aprendre i mantenir?

00:50:04: Però troba

00:50:04: alguna cosa que

00:50:05: estigui disposada en això?

00:50:06: No ho sé... Jo permís si

00:50:09: algú

00:50:09: vol fer una

00:50:10: cantada de...

00:50:12: D'ensenyar tot el que tinc, no hi donar, vull dir el que tingui perquè això no pari res tampoc.

00:50:17: Jo veig molt difícil que

00:50:21: algú m'agarregui.

00:50:23: Jo i tots els oficis... Si vas a una

00:50:25: fira d'oficis estem tots

00:50:26: ja

00:50:28: a punt de jubilar-nos.

00:50:31: La continuitat és per tant una de les preocupacions principals de la Pilar.

00:50:35: No només pel cotó, sinó pel que fa a l'artesania en general.

00:50:38: Però malgrat això ella continua plantant i recollint

00:50:42: filant...

00:50:42: i continuo obrint les seves portes perquè altres persones puguin veure un procés que però molts havia quedat amagat darrere d'una peça de

00:50:51: roba.

00:50:51: Jo he sigut el que mi cor m'ha dit,

00:50:54: no?

00:50:54: I les meves creences de la roba de la importància portar

00:50:57: roba natural

00:51:00: I ja està,

00:51:01: avui m'he fet l'empresa a la mida meva.

00:51:05: El camí me n'ha anat de cara i ja està...

00:51:10: No penses en

00:51:11: ell, sí que vinc d'això no?

00:51:15: Però

00:51:17: m'agrada el que

00:51:18: faig, seguir-hi, estar aquí amb jubil·let.

00:51:21: Espero seguir, ja estàvem dins però més en mal que després això!

00:51:25: i s'acabarà.

00:51:26: La història de la Pilar és una que va començar amb una flor, i deu anys després encara continua donant fil no només fil de cotó sinó un fil que uneix l'agricultura artesania i memòria i que mentre la Pillar continuï estirant i mantenint viva, una part d'aquesta històrea del delta es mantindrà.

00:51:46: Jo escolto Ramble cincuanta-quatre a la meva ràdio local

00:51:53: Hola!

00:51:54: Rambleis i Rambleires Adéu ja Avui us explicaria que avui dissabte tenia un dinar a una trobada amb gent de la meva quinta, del one-two-sixanta-tres.

00:52:09: I ha estat una troBada espectacular.

00:52:12: Hem anat a fer un dinà i com no podia ser d'altra manera, hem vingut gaire bé tots.

00:52:18: Ens hem passat ideal, superbé!

00:52:21: Superbé... I la veritat és que, ostres, amb això de la novel·la La majoria m'han preguntat moltíssimes coses de la novel·la i de totes les aprenents diaris.

00:52:42: M'ha fet il·lusió poder-les explicar una mica a tots com havia anat tota aquesta aventura que porto, de la llibreria Les Hores Mortes.

00:52:53: A part d'això us volia explicar... és assomnar l'equip de l'àrbitre del milieus i xanta tres, i hem fet xanta-tres anys.

00:53:02: I vas veient com ens anem fent grans però molt dignament, tan dignament que hem dit mira a la tarda ens anirem aquí a fer un tardio, anar a ballar una mica, a veure si ballem a música de la nostra època... Però què ha passat?

00:53:20: Què ha

00:53:21: passat?,

00:53:22: que l'alarma per pluges Ens hem albertat el plan que teníem, no?

00:53:30: Que és anar a ballar una mica i ens hem quedat una mica amb les ganes.

00:53:34: O sigui... Bé, és una cosa de la que m'ha passat avui, que ha sigut un dissabte genial.

00:53:43: Vinga!

00:53:43: Que vagi molt bé i passeu-ho bé, malgrat la pluja eh?

00:53:48: Cuideu-vos!

00:53:54: La xarxa

00:54:05: de comunicació local La xarxa de comunicació local.