Rambla 54 | 07/10/2026
Show transcript
00:00:03: Doncs si ja n'hi ha, primer més està program allà.
00:00:05: Ja ha passat volant, oi?
00:00:07: Doncs és difícil triar un preferit de tots els continguts que hem fet la veritat.
00:00:11: Per exemple, les teves entrevistes a peu d'Acarre m'encanten... Però mira, sí hi ha una entrevista que em va captivar del Joan Piña, l'expert en escuts que ens van portar la gent d'una malgrat de la mà de la Laura Espanyol.
00:00:23: La manera de transmetre la seva passió pels símbols i els elements heràltics del Joan va ser molt interessant però tinc també un parell de mansions especials per destacar Una pel Miquel García, el nostre païsse de Capsalera que setmanalment ens posa al dia de la realitat del camp.
00:00:38: I l'altra pels reptes matemàtics que el mestre Anton Avanei ens comparteix periódicament.
00:00:44: La veritat és que són dos remblers top!
00:00:47: Vinga, seguim que ara hem d'acomençar el segon mes, oi?
00:00:51: Salut!
00:00:52: Ei, Ivan... Sí, ja anem cap al segon més.
00:00:56: Escolta, moltes gràcies per la floreta de les entrevistes A mi havia aconseguit que tu parlis en aquest programa també, francament, doncs és de les coses que m'agrada més.
00:01:08: Jo t'he iaït que tenia clar què destacaria però a mesura que he anat donant voltes me n'adono que no ho tinc clar... Que sí que és cert!
00:01:20: que no he oblidat aquell passeig que vam fer per casa de la Xènia García i vam anar amb l'onapardo de ràdio celler, no sé si te'n recordes.
00:01:26: Jo no deixo de veure aquell alien de mida real al sot escala, quina por!
00:01:32: I altres mansions especials del més que portem de tots aquests programes... Doncs entonaria, potser moltes.
00:01:41: El Club d'Escacs de Mas d'en Berge tot el que es va derivar vam estar parlant d'Escacs ben bé uns quants dies la llista de gegants que ja hem conegut arreu de Catalunya i tots els que ens queden per conèixer i sobretot l'Arnau, que és el motoret d'aquest programa perquè amb tu, amb la Laia i amb la Gisela doncs ja fa molts anys que ens coneixem, hem treballat junts, ens avenim però ell... la veritat és que ha estat una superdescoberta gràcies per tota Arnau
00:02:14: Tiriti-traum-traum, tiriti-taum traum traun.
00:02:16: Tirititi-trau-treum-treaunt.
00:02:21: Llavors deixo crear Rambla-Cinquanta-Quatre és i el que et vingui al cap.
00:02:26: Lo primer que et sorte.
00:02:31: Ramble-cinquantacuatra
00:02:32: és un passeig
00:02:34: humanístic.
00:02:39: Gràcies per aquest concepte!
00:02:55: Estàs
00:02:55: escoltant
00:02:56: Ramblesinquante-quatre
00:02:58: amb un FM.
00:03:05: El guió de la següent secció hi posa entrevista Però avui crec que més que una entrevista farem una conversa d'amics.
00:03:14: Un cafè de quant de temps que no ens veiem, però per la ràdio?
00:03:19: D'entrada perquè la connexió amb un FM la fem amb l'Anna Gasol, en qui entre moltes altres coses hem compartit feina a alguns estius quan tothom era a la platja i nosaltres obrirem per vacances.
00:03:32: Anna, això!
00:03:32: Quant de temps i quin gust poder passejar amb tu pel ramble cincuant de
00:03:36: quatre?!
00:03:38: Hola, Ana i tant.
00:03:39: Fa molt de
00:03:39: temps tinc molts bons records d'aquells oberts per vacances, recordo
00:03:42: els concursos amb la cançó de
00:03:44: l'estiu...
00:03:46: És un passat molt bé!
00:03:47: I ara
00:03:48: estic supercontenta
00:03:50: de poder retrobar-me en
00:03:51: tu i fer una conversa ramblera
00:03:54: Doncs avui que estem precisament d'aniversari, suposo que igual n'hauríem de dir de Masari perquè en realitat només fem un mes.
00:04:02: Sembla que hem estat aquí molt de tens però només portem un més.
00:04:05: Tenim Un altre veu, a més de la de l'Anna dèiem un FM que amb el seu permís també em fa una especial il·lusió.
00:04:14: Tens tot els perdits...
00:04:17: Sexi!
00:04:18: Digues-hi a Gaudí de la sexualitat lliurement.
00:04:24: Ei, que l'Ana Gasolio no estem engegant cap consultori ni res que se li assembli eh?
00:04:30: Només vull estimar d'avui que escoltis una veu que els veïns del Manau Torreferrer encara escolten per la ràdio.
00:04:38: De fet, per internet tothom que vulgui la pot escoltar, esclar!
00:04:41: Però és una veu que ja no hi és a la ròdio eh?
00:04:44: No us penséssiu... Pere Gilar, tornar a compartir micròfon amb tu és realment el millor regal que pots fer-me en un FM en un dia com avui.
00:04:54: Com
00:04:54: estàs?,
00:04:54: com et va la vida?
00:04:56: Ai, ai, ai... Ana Morgades i Val López, Anna Gasol.
00:05:00: Mare meva, se'n posa la pell de gallina.
00:05:02: Una barreja entre melangia i... però contenta?
00:05:05: No, no.
00:05:06: Hola a tots!
00:05:07: Hola!
00:05:09: Estàs bé,
00:05:10: eh?!
00:05:11: Ara!
00:05:11: Dentres t'escoltava i que si li va al López, que si ara tu aquí... He tornat sis anys enrere, emple confinament.
00:05:20: Una mica allà a l'estudi, entro, surto, uau!
00:05:23: Exacte, exacta.
00:05:24: Perquè paral·loient encara mateix està desconcertat d'aquesta banda de sonats.
00:05:31: Quan va arribar el confinement de la Covid-dineu jo, aleshores feia l'informatiu migdia amb l'Ivan LóPEZ, que d'entrada ens van enviar cap a casa i el vam deixar de fer.
00:05:42: Però el que sí que vam mantenir eren els bolletins, que feia el Pere Agilar des d'EMON FM, i em van encarregar ja que estàs a casa donar-li un cop demà... I així vaig conèixer el Pere, el menjador de casa meva!
00:05:56: I durant unes setmanes va ser allà amb videoconferències constants vivint amb nosaltres i tant és així Pere, que tant ma mare com ma filla m'han dit que em retiren la paraula si no et dono records
00:06:07: I tant, un petó i una abraçada enorme també per a elles.
00:06:11: Va ser així, eh?
00:06:11: Vaig estar allò cada dia al teu menjador de casa... i vaig sentir molt ben acollit!
00:06:17: Doncs sí, cada dia esmorzàvem junts recordo que l'escola de la Neus quan arribaven als bulletins ja estaven fent classes que allaven per veure què havia passat i quina era l'actualitat que tocava i saps una cosa en tot plegat que no he trobat cap àudio nostre de totes aquelles setmanes i hores, que vas viure efectivament al menjador de casa.
00:06:38: Tu pots creure?
00:06:39: Jo recuperaria algun drive i segur que allò no ho he esborrat tota per recuperar memòria a Google Drive...
00:06:47: Ostres!
00:06:47: El que dius això del drive és que vau sentar un precedent perquè
00:06:50: aquesta manera de funcionar, que ara la donem perfecte però a distància connectats amb el drive pel que fa als
00:06:57: budgetins la va oficar a
00:06:58: funcionar vosaltres Sí
00:07:02: Sí, Anna, digues.
00:07:03: Digues tu!
00:07:04: La veritat és que sí que ho vam fer... ens ho vam inventar una mica sobre la marxa.
00:07:08: Vau inventar
00:07:08: vosaltres i tant, i ho
00:07:09: hem rebut la resta.
00:07:12: Va ser d'un dia per l'altre que ens trobàvem allà el document de drive, ben organitzat aquí a allà, la Georgina, la correctora, l'Anna ara li van per posar les falques i no, va ser entretingut.
00:07:23: I recordo que aleshores ara és com què fem?
00:07:25: Un mit, un zoom... Ara tot està molt normalitzat però aleshores recordes, Pira Veure'ns les cares no era tan fàcil.
00:07:34: Recordo que teníem una plataforma, que tenia com una mà... Ara no em ve el nom al cap!
00:07:39: Però que primer vam començar a parlar...
00:07:42: Va ser un xat d'aquells de pandèmia que es va posar de moda
00:07:44: i
00:07:45: va acabar desapareixent.
00:07:46: Sí, sí, exacte.
00:07:47: I després ja vam anar cap a coses més estanderitzades però vam ser una mica conillets d'índies.
00:07:53: Totalment.
00:07:54: I llavors va arribar un dia que a Barcelona vam tornar la ràdio, tu sempre hi vas ser.
00:08:02: I de cop perquè tu anaves a EMU... O sigui jo estava el menjador de casa però tu no, eh?
00:08:06: Tu sorties de casa per anar fins a la rèdia i treballaves des d'allà.
00:08:11: Sí sí, per mi va ser aire fresc poder sortir de casa, caminar a ràdio, tranquil allí sol... També de dir que t'ho vaig trobar a faltar a la Pili, a l'Anna, a la Maria i una mica als companys.
00:08:21: Però sí, em vau donar companyia, estava alli sol, tornava cap a casa... però no va ser tan llarg que al final...
00:08:28: No ho sembla,
00:08:30: no?
00:08:30: Ara no!
00:08:31: Aneu expectiva ja, no.
00:08:33: Doncs aquí l'Ivan també estava sol.
00:08:35: De fet vam tornar a enxagar l'informatiu perquè l' Ivan es va venir a venir aquí a l'studi perquè si no, tècnicament ara ens sembla com molt llunyà, però tècnicament a les hores no era possible I llavors li van estar aquí, tu estaves emunt, jo estava al menjador de casa i feia amb el que podia.
00:08:50: Amb aquelles rodes d'apremsa que no s'acabaven mai més... I agafo un tall d'aquí!
00:08:54: No?
00:08:54: Tu l'has gravat!
00:08:55: Ja està el drive!
00:08:57: Ostres, quins records!
00:08:58: Quina bona feina!
00:08:59: Quins
00:08:59: records...!
00:09:00: I jo deia que vam tornar tots a la ràdio, van continuar els informatius... A mi em van enviar la cosa dels podcasts... Sí, de cop i volta un dia em truca la Pili Garcia, la directora d'Emun FM..., i em diu No ho diguis, però el Pere Agilar plega.
00:09:19: Ostres!
00:09:20: I per què l'han fixat d'un altre banda?
00:09:22: Segur, el Pere és un tio competent.
00:09:24: Tothom volia treballar amb ell... Ets una persona fàcil que la veritat no conec ningú.
00:09:31: No he trobat ningú a la redacció de la xarxa que parli malament de Pere Gilerte.
00:09:35: Algú
00:09:35: el trobaríem.
00:09:38: No, aquí m'he de sumar jo també.
00:09:39: Exacte.
00:09:40: Alguna altra lloc ja es trobarem.
00:09:41: Tot
00:09:41: el temps quedé curt, Pere!
00:09:44: I la cosa era que no és que t'hagués fixat algú altre en més possibilitats sinó que marxaves Austràlia.
00:09:52: Sí?
00:09:52: Com va anar això?
00:09:54: No sé, amb la vida social professional una mica solucionada en aquell moment crec que tenia bastant de curiositat per viure una cultura diferent i a Austràlia va just obrir portes després de la pandèmia i mira va ser no sé molts inputs em van portar cap alli una economia forta un lloc amb oportunitats ciutats modernes paisatges xulíssims i vaig canviar el periodisme Per l'hostaleria, crec que no sóc el primer.
00:10:21: Però te'n vas anar i encara no sabies que ho canviaries per a l' hostaleria?
00:10:25: No...
00:10:26: Te'n vaig anar a la ventura?
00:10:27: O sigui, s'ha de ser molt valent per fer això!
00:10:30: Bé, no, vaig a terra lliure una mica sol.
00:10:32: La veritat és que em va ser un descansar.
00:10:36: El poder buir de casa, vendre quatre coses, donar coses a la família i tal.
00:10:40: I vaig dir-ho tot el que teníeu, tenia una maleta i plenar-la també, no?
00:10:47: Explica-te si sona com a terapèutica.
00:10:49: Sí, eh?
00:10:51: Ja et dic que no es capava de res però era més anar emplenant encara més una mica la maleta i la motxilla d'experiències... I m'havia quedat pendent sempre.
00:11:03: Sempre havia estat allà a Emú, una llei de la terra ferma, una mica sense moure'm i bé ara no canviaria per res del món evidentment.
00:11:12: Estimem molt la nostra terra però vas fer cap a un entorn que
00:11:17: feien veja de mirar.
00:11:18: Un entorn
00:11:18: paradísia, te vas fer un fart de treballar m'imagino però on està ves?
00:11:23: De un idò!
00:11:24: Sí vaig estar un temps vint a Brisbane que és la tercera ciutat més gran d'Australia i després vaig marxar una illa a fer una cosa que es diu la Farmwork... bueno, una feina per poder ampliar l'avisa un any més tal i qual i vaig anar a parar amb una ille al mig de la barra de Corall australiana Heyman Island Una illa de quatre quilòmetres quadrats i tenia un resort de luxe al bell mig.
00:11:49: I allà vivíem, doncs, unes doscent o tresenters persones arreu del món... I bé!
00:11:54: Allí vaig continuar una mica fent d'hospitalitis especialment en restaurants italiens, i allà vaig... El restaurant manager, diguéssim, va ser aquest entorn idíl·lic perquè s'enamorés de la... de la Kids Club Director, una noia noruega, l'Íngrid, la meva parella que va dir... tot es convertís en una mica de Love Island, no?
00:12:15: Una mica d'aquests programes, això és una mica del sal seu i de programes del cor.
00:12:21: Sí, eh!
00:12:21: Això ens ho posen amb una sèrie d'aquestes de Netflix i diem... Va, quan de sucre... I era real,
00:12:26: eh!,
00:12:26: perquè ara ho vam viure per Instagram.
00:12:29: Estaven veient els llocs paradisiax al Pere nedant entre tota mena d'animals i després doncs vam conèixer la teva parella també des de la distància, doncs per Instagram,
00:12:39: no?,
00:12:39: aquestes coses.
00:12:40: La parbona de les xarxes.
00:12:42: Exacte.
00:12:43: Els vint mil passos al dia fent de cambrer amb un llavall i carregant fenòres... Això no es veia.
00:12:50: No s'ho havien d'entrar a tot arreu, no?
00:12:52: Però va ser molt xulo, va ser una experiència diferent, evidentment, a tot el que havia viscut.
00:12:57: És una cosa molt... Un estaf village, tothom vivint junts allà i una mica molt comunista però la vegada no sé, una cosa una passada, la veritat!
00:13:06: a l'Ivan se li estan posant els ulls complats, a veure si... A veure si a la cincuentena hi van agafarem una maleta i ens anirem cap a Australia.
00:13:14: Jo
00:13:14: encara tinc algun contacte per allà, Ivan.
00:13:17: Sí, sí.
00:13:19: Doncs ja a partir d'aquí què?
00:13:21: Ara mateix has acabat vivint en Luega no amb una sinó amb dues dones fantàstiques.
00:13:29: Una més gran i l'altra més petita.
00:13:31: Exactament.
00:13:31: La vida s'ha accelerat els últims dos anys des que ens vam modar a Stavanger, que és una ciutat a la costa oest al sud, li diuen la capital del petroli de Noruega, són ja tota l'industria, des que als setanta van descobrir el petrolui molt dinàmica amb un poble de pescadors que ha crescut molt i allí és on vam fer cap amb l'ingrit i com deia la vida s´ha accelerats va molt ràpid Diuen que si tanques els ulls i els tores a obrir, igual te l'has perdut.
00:13:58: I vam tenir junts una nena ara fa quatre mesos.
00:14:02: L'Ovidia... Aquí estem!
00:14:04: Renovar una casa de mà, obrir un restaurant... Ostres!
00:14:08: Bé, tot va molt ràpid i ha sigut un estiu bastant, bastant intens.
00:14:14: I tant, és
00:14:15: superintens.
00:14:16: Escolta per explicar-nos per què es diu Ovidia la teva nana?
00:14:20: Sí, doncs mira, em va convencer l'Íngrid.
00:14:22: No em va bé de començar gaire.
00:14:23: Després de conèixer la seva família evidentment i l'origen i el lloc d'on venia la part de la família del pare que venen un fiord una mica més al nord, Hadangar és un fiort molt bonic ple de arbres fruiters, de pome, pomeres... I això i allò a casa de la familia, a la granja aquesta de pomes Doncs la seva revés àvia, les seves repadrines deia opidia també i va ser una dona que va viure fins als cent quatre anys.
00:14:55: I va tenir un gran impacte a la vida del Íngrit i a la seva família, va acusir-hi i va treixir tots els seus vestits tradicionals, els va ensenyar moltes coses... I doncs bé, havia d'estar així!
00:15:09: Pere, i tu a tot arreu sempre has fet prosalitisme dels teus orígens d'aquest llei de power.
00:15:15: A mi m'han dit que la capots cuina catalana... No sé si aquest restaurant que obre està més cuina catalanó cuina italiana però sí que t'has fet portar unes paelles en cotxe des del picat perquè puguin tastar l'arròs als norueis
00:15:33: Mons pares van venir a veure'ns ara el juny, poques setmanes després de néixer la nostra filla i ens vam portar dos paelles.
00:15:40: Una de setanta centímetres i una de cinquanta.
00:15:42: Doncs pel que n'enteneu una mica... La de setenta dona jo.
00:15:47: Pots cuinar per unes trentacin, quaranta persones.
00:15:50: I
00:15:50: al mòrens també amb un barri nou, vam comprar una casa, l'havíem estat reformant, vam dir ostres, hem d'he conèixer, hem de fer alguna cosa perquè coneixe doncs la... Els veïns, i vam dir a ell, organitzar una paella.
00:16:02: Vam penjar quatre cartells al carrer... I no sé qui vindrà, si no sabíem d'uns veïnes que vindrien.
00:16:08: Va ser hemdeu o doze!
00:16:09: I vam acabar fent una quarentena.
00:16:11: Que va ser un dia molt divertit, a l'agost en pluja, amb la paella, nens, amunt, avall... Molt divertit.
00:16:19: I la coneixen els noruecs?
00:16:21: La paella i en general la cuina catalana, la cultura catalana on som Barcelona...?
00:16:27: Cultura catalana sí que la coneixen, tot i que potser estic veient més i van més de vacances una mica més al sud a la costa blanca, l'Ican... Però sí que ho saben diferenciar.
00:16:38: I doncs em tèren molt bé estar molt d'acord amb què l'Ovidia aprengui català com a prioritat i després ja aprendrem d'altres llengües, evidentment.
00:16:48: Doncs també el castellà... I l'anglès i el noruec ja van en pac si ella creix aquí a Noruega, doncs sí!
00:16:56: Tenen una certa sensibilitat, també.
00:16:58: Si ella creixa aquí a noruega això vol dir que en algun lloc del teu cap hi ha la possibilitat o esteu parlant de que algun dia et recuperem?
00:17:09: Mira, ho havíem comentat alguna vegada però Tampoc no vull pensar massa.
00:17:12: Ara estem bé, estem aquí i tampoc no em vull posar cap pressió.
00:17:15: Vull integrar, vull estar tranquil... I de veritat és que estem molt bé i no tenim d'un moment l'intensió de moure'ns.
00:17:25: Pere!
00:17:25: I el tema idioma tu què tal?
00:17:27: Has dit l'Ovid ja parlarà català però a tu al noruec com el portes?
00:17:32: Self-orgili, ningú en problema.
00:17:35: Hi ha cants naquenors, ja Ara qui sàpigui l'Horuec dirà, això és la primera frase que premsa.
00:17:43: Però tinc la sort de que amb la família del Ingrid he pogut practicar molt i aquí la veritat és que no són com diria aquell... els noruecs parlen directament al noruec a tothom i després si cal doncs canvien a l'anglès però no fan el que malament fem molts catalans.
00:18:01: De vegades canvia ràpidament el castellà o no, aquí Diguéssim que ningú no assumeixen per com la gent, doncs, quina pinta fa a la gent.
00:18:11: I parlant amb Norweg molt directament i... No és un idioma tan complicat.
00:18:16: Crec que és una estructura semblant a l'anglès si vols i pot ser per exposició, una mica treballant en restaurants i tal.
00:18:24: Doncs mira!
00:18:25: I amb una mica obert i amb ganes de comunicar acabes aprenent.
00:18:30: A mi em crida molt l'atenció aquella rodoneta que posa a sobre d'algunes vocals
00:18:35: Sí.
00:18:36: I això per què és?
00:18:39: Per exemple, el cognom de l'Íngrid és iosta.
00:18:43: És una J-A-S-T-E-A... Les doses les han substituït amb el noruec modern per una amb un puna sobre.
00:18:52: I és una O. Doses és igual a O. Per exemple holen halan que diem a Catalunya doncs és dir holen originalment és en doses i es pronuncia amb una O
00:19:03: Doncs dubte rasol, la rodoneta de sobre és un pardós.
00:19:07: Aça específic potser.
00:19:10: És un tret que sempre m'ha cridat l'atenció no?
00:19:12: Que no és estrictament noruec.
00:19:15: Segurament el record ho ves dels mobles del Ikea, que no pas del norueco... No és un idioma amb el que interactui molt per no dir gens!
00:19:25: Escolta'm una cosa, Pere.
00:19:26: I el coquet del periodisme?
00:19:28: Perquè tu tenies fusta i ho feies bé, tens bona veu... No et pica mai!
00:19:34: És el constant que ve d'una mica que m'ha anat movent i ara aquí, allà..., i penses va, torno al referèl meu curriculum.
00:19:42: Tiro pel curriculum de restauració, tiro pel currículum de periodisme i naturalment he acabat doncs sempre tirant una mica pel costat de la restauració al final Periodisme, restauració... sóc una persona que m'agrada parlar amb gent.
00:19:57: M'agradarà d'estar connectat i al final si és a través d'un micròfon o directament cara a cara o xerrant o solucionant problemes explicant històries crec que al final no està tan lluny.
00:20:09: Perquè en el restaurant on tem't d'imaginar?
00:20:12: A la cuina, a la sala de sommier
00:20:15: Vaig començar des de... evidentment, des de baix a l'arriba a Brisbane.
00:20:19: Vaig anar per un restaurant italià, encara amb una anglès, una mica d'aquests macarrònics que venen una mica acumulant i vaig anar pujant al cap de sala, vaig anar a pujar en el manager del restaurant i l'última feina és un gran repte i la veritat és que està molt bé.
00:20:37: És més aviat com de gerància, com més de cap d'operacions vaig aconseguir esta feina de començaments d'estiu després que l'altre restaurant en tanqués, després que les coses no neixin tant bé a on estaven
00:20:52: i
00:20:53: és part d'un grup norueg de restauració que ja estan fent moltes coses i és un lloc bastant segur per treballar.
00:20:59: En general hospitalitat, restauració a Noruega són uns altres paràmetres i standards comparats amb el sud d'Europa I ara doncs estic més des de zero, amb crear el restaurant des del zero.
00:21:11: Crear una equip portant tota l'operació, tots els números... Una mica menys al servei diguéssim.
00:21:18: Més a organitzar l'equip i la part econòmica.
00:21:21: I és un restaurant de cuina noruega?
00:21:24: És un restaurant d'una cuina italiana.
00:21:26: No me n'he sortit de sortir dels italiens saps que es venen molt bé arreu del món sempre?
00:21:32: Sí,
00:21:33: sí, tant, i tant!
00:21:33: Una passada
00:21:34: la... I doncs això és una parella de germans de Bologna, que van anar a Oslo fa quins anys.
00:21:40: Lluca i el dàvide van obrir el seu primer restaurant... i han acabat obrint quatre a Osló, i és la primera vegada que surten de la capital, diguéssim.
00:21:51: Així que bé!
00:21:52: Força entretingut... El que dius de cuina norvega és divertit perquè no hi ha gaire restaurants de cuine norvego, de fet.
00:21:58: No és una cosa que puguis anar a menjar La gent cuina a casa, al menjar tradicional però no li dona el valor que li donem nosaltres.
00:22:04: Cosa que ens fa parlar bé també de la nostra terra.
00:22:09: Veus?
00:22:09: No ho fan tot bé amb l'idioma sí, però amb la cuina no.
00:22:11: Nosaltres ho venem millor això.
00:22:14: Estic molt d'acord totalment!
00:22:16: Perquè quina mena de cuina fan?
00:22:17: Clar dius... Noruega li van estar aquí arredelvidre salmó o no?
00:22:22: Sí,
00:22:23: fan salmò, fan... Bastanta... bastant de coses amb olles, coses bollides, coses fermentades, coses fumades.
00:22:31: Doncs hi ha una mica de tot.
00:22:34: Diguéssim potser la cuina més atractiva a nivell que té entre pels ulls, diguéssim?
00:22:39: Però m'ha sorprès molt, m'has sorprés molt.
00:22:41: Ara comença per exemple l'ult d'octubre i comença la temporada de la Hummer, de la Lobster i ara no t'ho sé dir en català, llangosta.
00:22:50: Llegosta sí!
00:22:51: Ja
00:22:52: gosta, gràcies.
00:22:53: I per exemple tot el que és productes del mar doncs... És una passada, no?
00:22:59: L'altre dia vam pescar un rap, per exemple amb la família de l'Ingrid, aprens a tallar el rap i allò, doncs hi ha productes realment molt bo també que ve del mar.
00:23:09: Pere, una darrera cosa t'explica.
00:23:12: Sí!
00:23:13: Des de què hem posat en marxa aquest programa, que es diu Ramble a cincuenta i quatre?
00:23:19: Hem fitxat un seguit d'agents que són els nostres ramblers.
00:23:23: Que de tant en tant ens envien una nota de WhatsApp explicant-nos doncs què fan o proposant-los coses... O ja que tu demà te'n frontes a l'aventura d'obrir un restaurant des de zero, acceptaries ser el nostre Ramble i donar-nos senyals de vida de tant en tant?
00:23:40: I ens encantaria saber què fas que no passi tant de temps sense parlar els uns amb els altres.
00:23:47: Per favor, quin plaer!
00:23:48: Amb l'Anna, amb l'Ivana... i amb qui sigui, fantàstic, som-hi.
00:23:52: Vinga doncs, quedes nomenat Ramble I Anna Gasol i Pili Garcia, que no està aquí amb nosaltres però ens està escoltant.
00:24:01: M'està escrivint per WhatsApp de quins records, quina emoció... Mil gràcies!
00:24:06: Ha estat un detallas portar-nos avui al Pere fins a Rambla cincuanta-quatre.
00:24:11: Ha estat una regal també per nosaltres, el Pere emunenc per sempre i ara també rambler.
00:24:17: Fantàstic, era la bona pel programa.
00:24:19: Pere, com podríem acomiadar el programa amb Noruec?
00:24:22: Digues-ho, amb Norwec així l'Ivan ja està preparant la falca per demà
00:24:26: Vinga, va.
00:24:26: Diria...
00:24:31: Doncs mil gràcies i una abraçada immensa a tots i a la família del Pere també.
00:24:38: Una abraçata!
00:25:02: Hola Anna, escolta,
00:25:04: sóc
00:25:04: el teu segon de bort.
00:25:05: L'Ernau a res feliç primer mes del Rambla-Cinquanta-Quatre
00:25:10: que
00:25:10: qui ho diria?
00:25:11: Que ja fa
00:25:12: trenta dies
00:25:13: que es demana antena
00:25:14: i
00:25:15: més que ho gestionem, i
00:25:16: que estem
00:25:17: junts
00:25:18: dia a dia.
00:25:19: Escolta, mira jo em quedaria cent per cent amb l'entrevista de la nostra d'estima de Carme Reverty
00:25:23: el mossèn
00:25:24: Emili Marles de Sant Cogat Va ser una entrevista xulíssima, a més
00:25:28: jo també soc fan de Rosalía
00:25:29: Tot i que és veritat que em va fer
00:25:31: bastant ràbia que un feligrès el convidés al concert del Lux quan jo no hi vaig
00:25:35: poder anar tristament Va ser xulíssim, jo estava
00:25:39: rera.
00:25:40: L'estudi emocionat, a més, compartia tot el que ell estava comentant de la cantant i
00:25:46: potser et sorpren
00:25:47: aquesta opinió
00:25:48: perquè
00:25:49: com sempre
00:25:50: dius en antenes sóc un gran aficionat del món gegante.
00:25:53: La Yamiko
00:25:54: em dona
00:25:55: a fer...
00:25:56: I res, escolta!
00:25:58: Primer m'he
00:25:58: superat i anem per tots els que vinguin, no?
00:26:06: Jo escolto Rambla-Cincuantaquatre
00:26:09: a Ràdio Montblanc
00:26:20: Doncs Temps Moderns és una gran sintonia per parlar d'empendre dels valents que es llencen aquesta aventura de produir tots sols, que si a la ciutat ja és difícil t'imagines en un entorn rural?
00:26:39: Gemma Bufies!
00:26:40: Quin gust tornar-te al ramle-Cinquanta-cuatre.
00:26:43: Buena tarda Anna i per molts anys, en aquest primer mes de vida... Per
00:26:47: molts anys a tots els que fem aquest programa tu inclosa també
00:26:50: eh?!
00:26:51: Gemma, tu has trobat un d'aquests valents rurals que deia Moll?
00:26:57: Efectivament, Anna.
00:26:58: Avui et parlo de com és ser emprenador i emprenadora al món rural, avantatges i dificultats de seu tònom... ...i muntar una empresa pròpia comarques poc poblades, com és el cas de la nostra Laconca de Barbarà.
00:27:10: I per això he anat fins a l'estudi de l'Enric Marcader, un jove esploguí dissenyador gràfic que té el seu projecte aquí, Eddy Senj.
00:27:17: Doncs quan vulguis!
00:27:19: Mira, us la marco una miqueta.
00:27:21: L'Enric és el cas típic de jove que va anar a formar-se a Barcelona i després va tornar a la seva comarca d'origen, l'Espluga de Franculi, com us deia.
00:27:28: Aquí va crear la seva empresa de disseny gràfic especialitzada en marca corporativa i producte.
00:27:33: D'això ja em fa quatorze anys que vam prendre aquesta nova aventura!
00:27:37: I ens explica així què és el que fa...
00:27:40: El meu dia a dia és el normal de quan no em sembla la feina.
00:27:44: Va ser que jo no agafo transport públic ni agafó el meu transport privat, sinó que em poso a treballar sobre les quarts d'avui del matí i durant el matí faig tota la feine, a la tarda també treballo moltíssimes vegades... Un horari partit que en diríem, per dir-hi d'alguna manera.
00:28:02: Assumeixo les meves els meus projectes.
00:28:06: Allà del dia tinc un despatx muntat a casa on faig també l'atenció però moltíssimes vegades perquè suïstic segurament no és dels meus clients.
00:28:15: Els faig moltes visites a les seves empreses.
00:28:20: Treballo per pastisseries i productors agroalimentaris, treballo per viticultors... I jo que soc una persona curiosa Doncs m'agrada també anar a veure com són els llocs
00:28:32: on
00:28:33: es fa aquest producte, com s'alabora aquest product.
00:28:36: En el cas dels dolços és perfecte perquè t'endulceix el matí i en el cas d'als vins alguna vegada hi torna cap a casa una mica piripida, doncs això de tastar vins no?
00:28:46: Gemma ja em deies que l'Enric és un autònom local que més a més treballen productors i empreses locals oi?
00:28:53: Sí, Siana.
00:28:54: Ell valora també molt positivament el fet que els joves de la comarca i joves emprenedors tornin als seus llocs d'origen... ...i es tanqui al cercle.
00:29:01: Per això reivindica la consciència que empreses i institucions del territori... ...apostin per aquest talent local.
00:29:08: Crec és important que en una comarque, com la nostra, una comarc que es despoblava..., que es va mantinguent... I crec que molta gent jove retorna aquí i, per tant, retornem molt de coneixement se'ls hi doni l'oportunitat i no només aquella gent jove, sinó els projectes existents.
00:29:24: És a dir des del nou fort de Pàcobre fins al dissenyador que està instal·lat el teu municipi que se'l hauria de fer treballar a tots, és a dir hem d'atendre una corresponsabilitat en fet treballar tothom.
00:29:35: Això també forma part d'un reclam.
00:29:38: Som als màxims exponents dels productes de la nostra comarca, sempre portem un vi, uns carquinyols, uns marlets allà on sigui però quan preguntem quantes etiquetes de vista han fet és a la nostra Comarca
00:29:50: Hi ha
00:29:50: algunes que estan fetes fora, que no passa res.
00:29:53: Però millor si siguin aquí.
00:29:55: I segons la seva experiència, quin és el valor afegit que porta al fet que un dissenyador, igual que els productes que dissenya, doncs siguin també quilòmetre zero?
00:30:05: Doncs molt bona preguntant!
00:30:07: Què ens respon el mateix Enric?
00:30:09: Són projectes que com que coneixes l'entorn i com que conèixer la indústria cràcia dels municipis de La Comarca crec que portes un valor afagit És un valor afegit que quasi que podria assegurar, que no pot aportar ni l'IA ni un dissenyador d'afora.
00:30:27: Gemma i quan tens el camp tan acutat a la conca de Barbará els és difícil trobar nova clientela i nous projectes?
00:30:36: Doncs com potser us podeu imaginar aquí al món rural El Boca Urella és la xarxa més eficient que tenim Ja ho veuràs
00:30:43: Moltes vegades pel que he fet encara tant bàsic com del boca urella Llavors, xarxes socials també ajuden però és cert que també la meva implicació a nivell social de conèixer moltíssima gent.
00:30:56: M'he mogut molt a la comarca no només en aquella implicació personal sinó també aquesta curiositat que et parlava abans doncs d'anar a sortir vella?
00:31:06: No sé quin acte!
00:31:07: De anar a Sant Coloma?
00:31:07: No se quina altra acte... Doncs al final et coneix la gent i quan et pregunten perquè moltes vegades doncs la gent pregunta i és normal Aquest de dir que ja soc dissenyador gràfic, mira que necessito una pancarta per no sé què.
00:31:20: Doncs escolta'm, parlem-ne, no?
00:31:22: Cs socials també ajuden, format vídeo també ajudem...
00:31:26: I no sé si en un context rural està sola a casa amb un ordinador, no pot acabar sent una mica solitari.
00:31:33: Bé doncs ella segura que no és així i que la seva feina també a vegades és una feina d'equip.
00:31:40: No, jo no treballo sol.
00:31:41: Jo treballo en equip però depèn dels projectes treballem amb un equip, amb un altre.
00:31:46: És a dir, jo no tinc persones contractades sinó que ens agrupem professionals de diversos àmbits, doncs uns programadors, uns il·lustradors, una fotògraf... Doncs que treballem conjuntament!
00:32:00: Veana, doncs així com qui no vol la cosa l'enric Jaaporta quasi quinze anys emprenent i la seva empresa Edison'ns ja està, podem dir més que consolidada.
00:32:09: I tant!
00:32:10: Quan li preguntem com la definiria ens l'ha de definir d'així.
00:32:14: Som un projecte professional que basant-se en el disseny gràfic ajuda a través de la creació de la marca corporativa a comunicar els projectes i a més a més ho fem amb tres aixus, que és la visió rural territorial.
00:32:31: La visió de sensibilitat en l'àmbit de la cura gràfica i tres, crec que també se'ns pot definir bastant bé així
00:32:41: amb
00:32:42: aquella cura que tenim dels projectes que no hi hagi endarreriments, que es compleixin els timings... I sobretot, la qualitat del projecte sigui excel·lent
00:32:53: Gemma, doncs... Escolta'm moltes gràcies per portar-nos aquesta experiència de l'Enric Mercader a aquest dissenyador gràfic Kilòmetre Zero fins aquí i fins al Rambla cincuanta quatre.
00:33:02: Ens ha deixat algunes reflexions que jo crec que són molt interessants sobre la cadena de producció per pensar-hi.
00:33:09: Gemma una abraçada molt forta i espero que tornem a parlar aviat!
00:33:13: I tant, que sí, a rebeure...
00:33:25: Vale, la primera,
00:33:26: aquesta.
00:33:36: A
00:33:45: veure, a veure Anna.
00:33:46: Decidir sols un
00:33:48: moment del programa d'aquest
00:33:49: més que portem de rambla cincuenta-quatre
00:33:52: No
00:33:52: és fàcil no?
00:33:53: Perquè hi ha hagut molt contingut Hi ha coses molt interessants d'altres que m'han sorprès
00:33:58: Però si ets escollint un moment potser
00:34:01: el de les avelles, perquè em va semblar molt interessant.
00:34:04: El que vam fer és ràdio cardadeu, que ho va fer l'enric, el noi silvestre, que així està Instagram... Que tu el vas descobrir per allà i jo també l'estic seguint
00:34:13: ja.
00:34:14: Les aves em va fascinar més de setcentes espècies, que la majoria són solitàries.
00:34:19: Jo em pensava
00:34:19: que anaven enmanades,
00:34:20: saps?
00:34:20: Que eren sempre juntetes!
00:34:23: I moltes més curiositats que em van saber
00:34:25: molt interessants,
00:34:26: i a més a més com ell ho explica.
00:34:28: Que això és bonic, no?
00:34:30: la seva forma, també de viure-ho.
00:34:33: Aquest noi silvestre de la natura.
00:34:36: Faig aquest apunt que l'en podria fer molts més perquè hi ha moltes coses interessants al Rambla cincuenta i quatre però aquí si ens en demanes un deixo aquest a volar amb les avelles.
00:35:01: Jo escolto Ramble cinquanta
00:35:03: i quatre el Prat
00:35:04: ràdio Ana, volem parlar del nostre pollastre.
00:35:20: Em diuen els companys del Prat... El pollastre potablava!
00:35:24: Jo quan parlo de pollastre sempre penso en el gall de l'inici de la pel·lícula Robin Hood de Disney.
00:35:31: D'aquí a la cançó que esteu escoltant.
00:35:33: Ja es veu que em vaig fer molt de petita de Disney oi?
00:35:36: Una mica sí.
00:35:38: Doncs mira et diré Ivan que aquesta pel·licula Robin Hood és del mateix any que nosaltres.
00:35:43: Puc dir quines?
00:35:45: Sí, pots
00:35:46: dir un cicle.
00:35:48: M'agrada
00:35:49: molt bon any, eh?
00:35:51: Sí, sí... És boníssima!
00:35:53: Hi ha grans personatges, tan els bons com els dolents estan molt ben dibuixats i tenen un frara musical com el nostre mossèn Emili I també hi ha aquest gall que canta i és el trobador de la història però, com et deia avui el volem glossar a ell o més ben dit al seu cosí potablava del Prat del Llobregat Maria Jordà, benvingut al Rambla-Cinquantaquatre.
00:36:18: Gràcies Anna!
00:36:19: Un plaer aquí rambla ja i pata la xerrada amb vosaltres.
00:36:23: Maria avui ens parles d'un pollastre que és gastronomia però que també és identitat vostra, identitat del Prat... I no ho fas sola oi?
00:36:31: Qui tens en tu?
00:36:33: Doncs sí Anna, no estic sola.
00:36:35: Estic aquí amb Joan Ponce, gerent de la Granja Torres del Prats.
00:36:39: Joan, bona tarda i gràcies per acompanyar-nos.
00:36:41: Hola, bona tardada.
00:36:42: Moltes gràcies
00:36:44: Comencem l'entrevista, Joan.
00:36:45: Com parlem de pollastre potablava?
00:36:47: Aquest referit té a la nostra pollastre que el tenim aquí darrere i què és la diferència d'un pollastre criat en granja?
00:36:58: La principal identitat que té aquest pollastre són les seves potes, que són de color blau, que és d'aquí a Espanya.
00:37:07: Tot el territori és l'únic pollastre de les potes de color Blau Però sobretot més enllà de totes les diferències tan morfològiques com de carn, parlant de restauració és la identitat que té en un poble com el Prat.
00:37:25: Jo no he vist cap altra animal o cap altre cosa que tingui aquesta força dintre d'un poble, com aquest pollastre
00:37:35: Joan, i en quin moment es troba aquest pollastre potableva?
00:37:39: I el sector que el produeix.
00:37:41: És corresposta aquesta força identitària que deies del Prat amb el seu pollastre a l'hora de fer calaix o de comercialitzar-lo?
00:37:50: Home... La veritat és que sempre el pollastre de potablevar encara que és molt admirat sí que és veritat que no és un producte per dir-ho d'alguna manera, encara que no m'agrada dir que és un producto No és pel dia a dia.
00:38:08: Si no, és una cosa que és més per coses més especials.
00:38:12: Llavors... És complicat!
00:38:13: No et diré que no.
00:38:14: No et direu que no de tenir alguna rassa potser més comercial o més fàcil de criar però que ara hi tot nosaltres ja portem uns quants anys, resistim i resistirem i continuarem durant molts anys si tot va bé
00:38:27: Dius més fàcil de criar, perquè crea aquest pollastre requereix alguna peculiaritat o algun esforç en algun sentit que no una altra rassa?
00:38:38: Bueno, algunes la veritat.
00:38:39: No diré que no.
00:38:41: Per exemple el seu temps de vida és molt, molt més llarg que un pollastre comercial aquí com a mínim nosaltres es criem entre cinc i sis mesos de vida que potser sona molt curtet però en races més comercials estem parlant de quatre o cinc vegades més i després tenim una sèrie de requisits que venen recollides en el plec de l'IGP, de les DOPs-IGPs, que encara que són una mica més restrictives sí que és veritat que garanteixen una qualitat amb cada un dels animals.
00:39:14: És que hores de saber que durant anys la granja torres que estem aquí situades ha estat una peça fonamental per garantir la continualitat comercial del potabla del nostre pollastre
00:39:23: i que va ser un avió, és que justament
00:39:26: estàvem aquí al mig i se'ns fa una mica impossible.
00:39:28: Estem al costat de la pista.
00:39:30: M'ho han dit l'Ivan, la Gisela i l'Ernà ho m'han dit.
00:39:33: Estan al costats de l'aeroport del Prat?
00:39:35: Ho anireu
00:39:35: escoltant.
00:39:36: Això vol dir... Que tornen a funcionar els avions eh!
00:39:40: Sí sí, d'aquí les hem sigut remomentànies.
00:39:42: Tornem el pollastre
00:39:45: que
00:39:45: l'Arranja Torra ha estat una peça fonamental per garantir la contenida comercial, com hi parlàvem.
00:39:49: Joan, com ha estat això?
00:39:50: Què has significat per vosaltres mantenint aquesta activitat activa durant tants anys?
00:39:55: Doncs... La veritat és orgull!
00:39:59: No us diré que no, és orgul de sortir pel poble i veure com la gent aquí... Tothom es diu, s'anomena pot-hablava, veus coses que són el que sigui és pot-hablava Formar part d'això i tenir aquest punt de responsabilitat amb el mestre significa pel prat, la veritat és que a nosaltres ens omple dur.
00:40:23: Ens hem de parlar molt de la necessitat de garantir l'àcia d'aquell potable del qual parlem.
00:40:28: Avui podem dir que, en futur, està assegurat o encara hi ha certes incerteses?
00:40:33: A veure sempre hi ha incertesses treballant amb animals perquè hi ha molts factors que nosaltres no podem controlar, però sí que és veritat que tant l'esforç que fem nosaltres com tot el suport que rebem, que només estem nosaltres en aquest cercle, estan les organismes de l'Ajuntament del Prat, estan tots els nostres col·laboradors amb campanyes i sobretot també, evidentment, parlem dels meus companys que estem aquí treballant cada dia si és per la nostra feina i per el nostre esforç, sí que podem dir que el pujar s'ha garantit.
00:41:05: Joaní, quines són ara mateix les dificultats més grans que teniu per crear aquest producte?
00:41:10: Ens deies que és un pollastre que el crieu durant més temps que pollastres més comercials.
00:41:16: Clar, evidentment això té una repercussió en el cos de producció però l'alimentació d'aquest pollastre o la comercialització és complicat?
00:41:27: És complicat pel bon hum... El tema és d'alimentació i l'única diferència és que al final és un... És un pinso que porta més de un setanta per cent de cereals però també una formulació que ja ens ve estat blerta.
00:41:41: Disculpa, eh?
00:41:41: Sí sí!
00:41:45: Ara ja n'ha passat un altre... Han de fer passar tots els que no han passat les últimes hores.
00:41:51: Exacte, bueno tot això és un continu diari, no és res de la... No és momentari.
00:41:57: I això no es treix als pollastres, aquest soroll?
00:42:01: No tant com a mi,
00:42:02: però
00:42:03: no els pollastres per sort perquè com arriben aquí al Granja el primer dia de vida just quan neixen s'acostumen i és algú que forma part del seu dia-a-dia.
00:42:11: I per ells no és molèstia.
00:42:16: Com et comentava el tema de pinsos i el tema del que és la producció o distribució sí que és veritat que per nosaltres som una granja petita, nosaltres tenim un equip molt petit de només sis persones i és veritable que requereix un esforç en el tema de temes de repartos, de teme de difusió... Però precisament és aquest esforç que ens costa al ser una granja petiteta.
00:42:42: Però bé, mica en mica intentem cobrir tota la necessitat.
00:42:47: I Joan, la demanda és bona?
00:42:49: O sigui ja prou perquè la producció aquesta del qual parles sigui viable i vosaltres teniu aquí també punt per als clients i tot això.
00:42:54: És viable la produicció del pot hablar-te actualment?
00:42:57: És viable!
00:42:59: És viable.
00:42:59: Sí, sí, al final, òbviament... Un no tindria entre cometes un negoci per tindre pèrdua però obviament com dic sempre no és una rasa comercial No estem aquí per fer-nos rics sinó sobretot perquè és el pot hablar a partir endavant la raça i el que significa
00:43:19: I el consumidor Joan pretén majoritàriament que us demana aquest pollastre Ostres!
00:43:29: Que tornem a tenir l'avió passant
00:43:31: Sí, sí.
00:43:32: Ara t'escoltem ja.
00:43:35: Jo tenia una darrera curiositat i era saber si el consumidor d'aquest pollastre és cent per cent pretenc o el coneixem prou fora del Prat?
00:43:46: Bé, sí que és veritat que el Prat és superconegut i fins i tot a tot el que és Catalunya, que de fet és un dels plats estrella per Nadal Encara que en tenim tot l'any, vull aprofitar per dir-ho, que no només el Nadal, però sí que és veritat que el tipic rostit de pota blava és com un plat supertípic al Nadal amb tot el que és Catalunya.
00:44:08: Però sí que es veritat, no es queda a Catalunya.
00:44:11: No és tan conegut, però si pota blaves aniran a tota Espanya i fins i tot n'hi ha un club de mans del pota Blava... No et sabria dir exactament on, però a Latinoamèrica hi ha un club de criadors de Pota Blava.
00:44:25: O sigui que és conegut bastant lluny.
00:44:29: Doncs molt interessant!
00:44:31: Escolta'm Maria, trobaríem segur algú al Prat que ens expliqués com es fa aquest rostit?
00:44:36: Que a mi se m'està fent la boca aigua ja... no sé si podrem esperar a Nadal per tastar aquest rostat de pota blava.
00:44:43: Aquell
00:44:44: plat és típic, per Nadals sí.
00:44:45: Per Nadal tothom,
00:44:46: a totes les restaurants i on vulguis el trobes.
00:44:49: I fora de Nadal...?
00:44:51: Fornadal, jo també.
00:44:53: Jo que soc del Prat de tota la vida a casa anem baixant... Ui!
00:44:58: Cuarta avió.
00:45:00: A casa anèm menjat sempre o sigui és algo típic que mengem bastant i sempre més amb la fira picola que fem aquí al Prat es reivindica una mica més doncs en consumir aquest tipus producte de proximitat I jo tenia una última pregunta pel Joan que és què li diries algú que mai t'ha estat un pot de blava i per què s'ha d'animar a tastar-lo?
00:45:19: Què té de diferent
00:45:20: Doncs bé, és provar i testar un pollastre com els d'abans.
00:45:27: Un pollastre amb sabor, un pollestre amb identitat... I que una vegada que el proves el reconeixeràs sempre a qualsevol plat perquè té un tast que no té cap altre pollastre.
00:45:40: Doncs queda dit, Joan Maria!
00:45:42: Moltes gràcies per remblejar avui amb nosaltres.
00:45:45: Ha estat un plaer, una abraçada gran a tots dos i fins aviat.
00:45:49: Gràcies a vosaltres.Gràcies
00:46:13: Hola, bona tarda.
00:46:15: Mira, ara estava pensant... Ja fa un mes que fem programa a un mes i reflexionen sobre què és el que més m'ha agradat per matreu catirica per la meva vada lona i aprofiti per demanar o millor dit Reclama una samarreta del barri del Progrés a Badaloners, aquella empresa que ens va explicar que en feia una per cada barri de la ciutat.
00:46:39: A veure si ha acabat la temporada estrenant a una.
00:46:42: Feliç primer mes d'aprograma Ramlès!
00:46:56: Sant Feliu de Terrassola és un amesí enmig del bosc ubicada al cap d'un turó entre arbres i camps de conreu.
00:47:04: Lelena i el Josep, al veure-la... van sentir que era el lloc ideal per la seva família i per compondre-hi fer música.
00:47:20: Nosaltres valorem el fet d'estar a la natura, hi ha persones que ens diuen nostres, esteu molt aïllats o no teniu serveis... Per nosaltres això és un valor afegit poder viure en un lloc així.
00:47:32: Tenim terra per fer hort, tenim paisatge amoritzó arreu, tenim una criatura petita que creix en un entorn natural i per nosaltres és important Però és que, a més a més d'aquesta església... que des del principi ens va cridar l'atenció de diòstres.
00:47:49: Això és un lloc, no?
00:47:50: Un lloc de l'úric, un llloc important per generacions i generacions de la població que ha viscut aquí.
00:47:58: Segur que és un loc amb molta història.
00:48:01: I ara nosaltres podem continuar formant part d'aquestes històries.
00:48:05: El que no sabien és que aquella mesia situada uns deu quilòmetres de Santa Maria Dolor També era important pels veïns de la zona, una antiga paròquia amb una peculiar església romànica restaurada al segle XX.
00:48:17: L'Alena ens explica que de seguida van ser molt ben rebuts i s'han acostumat a les visites.
00:48:23: Sí, aquí també ha sigut un repte per nosaltres de gestionar això perquè no estava previst... I la realitat del dia a dia ens ha mostrat que aquest esglèsi, aquest lloc crida l'atenció qualsevol que passa per davant coneguts o desconeguts, passa molants.
00:48:39: Llavors si tenim el portal obert a baix segur que sobretot en cap de setmana pujarà algun excursionista, ciclistes, motoristes i a part dels veïns del poble que diu avui aniré treure al cap a Sanfaliüet, conec la parella que hi viu... I sí, és un lloc concorregut.
00:49:00: A més l'espai era ideal per poder treballar amb la seva música com la que estem escoltant, ells són el duet Balsam i fan música sacra concretament una fusió de música tradicional catalana i mantres orientals.
00:49:29: De normal ja quan fem cants de mantres hi posem el català es viu diferent al cos el cervell funciona per uns canals i les altres llengües per a un altre La nostra proposta no només et dona aquestes dues vies, sinó també anar a buscar més enllà d'això.
00:49:52: De dir un pot parlar de Cristina, un pot hablar de Jesús, un poc parlar de Déu l'altre d'univers i a Sud-Amèrica parlaran de la Patxamama o del Gran Mistéri i en realitat no estem parlant tots del mateix.
00:50:05: L'espai
00:50:06: entre tu i jo, que t'emagues quan et busco Després d'uns mesos de presa de contacte i adaptació a la nova vida, l'Elena i el Josep van voler començar a retornar la bona rebuda dels veïns.
00:50:29: I la manera de fer-ho va veure que era amb la seva passió, la música... Per això van decidir fer un cicle per aprofitar les dues virtuts del espai, la masia i l'armita
00:50:41: I a partir d'aquí vam fer aquesta crida pensant que estaria bé ja que vivim en Catalunya, que poguessin completar una proposta musical també des d'aquest regal font sacre però que pugués ser un mosaic de diferents cultures, diferents tradicions i diferents religions però que tot es tenen al final una cosa en comú.
00:51:03: És la sensació que tenim moltes persones d'alguna cosa més gran.
00:51:08: I això ho expressa la música sacra occidental i oriental.
00:51:13: Després d'una bona primera edició, ja estan pensant en l'apropera... i en fer de Sant Feliu de Terrassola un espai de trobada per a la gent de La Comarca.
00:51:21: I que estigui un lloc de trobar de reunió dels veïns i de persones que venen d'altres llocs a Catalunya o al Passabolans
00:51:30: Arribar al lloc nou i no només adaptar-se, sinó obrir les portes de casa per fer-hi activitats a pels veïns crida l'atenció.
00:51:37: No ho fa qualsevol, la Lena, preguntada per això ens explica que no s'hi van poder estar.
00:51:43: Però per mi tots dos som persones que ens agrada organitzar coses, som músics, tenim aquesta inquietud de reunió, trobada, de compartir, de celebrar... Llavors, viure en un lloc així per mi no té sentit fer-hi res.
00:52:02: I hi ha gent que em pregunta... Ostres, problema!
00:52:05: No t'estàs embolicant si això és casa teva perquè t'amboliques a fer-li coses, no?
00:52:10: I costes és que hi ha una església restaurada dels anys uixtanta i hi ha la gent que ve sola sense que l'acridem ja ve al lloc i ens veig a conèixer
00:52:22: De fet, aquesta no és l'única iniciativa que han impulsat.
00:52:25: També han recuperat diferents activitats que es feien tradicionalment al segle XVIII-XIX-XVII en aquesta masia de Sant Feliu de Terrassola com ara la cantada de Nadales o la plec de Sant Mana Santa per Pasqua, que tradicionalment es feia en aquesta finca.
00:52:44: A més volen recuperar la festa major de Sant Feliüet una parella inquieta que ha tornat a donar vida a una masia d'origen medieval part de la història de Santa Maria Dolors.
00:53:09: Hola, Anna!
00:53:10: Soc la mare.
00:53:33: M'he escoltat el programa
00:53:35: i veig que està
00:53:36: molt bé.
00:53:38: Molt entretingut.
00:53:39: Hi ha entrevistes així en curtes, que és una cosa que fa una
00:53:41: mica més de pal...
00:53:42: Doncs ho saps que passa de seguida.
00:53:45: Està molt bé, m'agrada.
New comment