Rambla 54 | 14/10/2026

00:00:03: Hola,

00:00:04: bon dia, rambleros i ramblers.

00:00:07: Doncs sóc el Miquel Garcia, viticultor del cell de la Gravera... ...i una setmana més aquí amb vosaltres.

00:00:15: Aquesta setmana,

00:00:18: com a

00:00:18: cosa important, penseu que hi ha una manifestació de la pagesia Barcelona.

00:00:26: La setmana passada ja la vam tenir aquí lleida i vam sortir dels diferents pobles Des d'Alfarràs va sortir una ruta, des de El Macell és un altre.

00:00:35: Des dels Borges penso a un altre i tots van acabar cap de mar davant del Departament d'Agricultura per queixar-nos els preus justos, les ajudes que hi ha actualment de la forma de gestió de la fauna cinegètica Bueno, de l'entrada de productes sense cap tipus de control que el que fan és que el nostre producte s'abarateixi quan nosaltres sí que fem les coses bé.

00:01:06: Bueno, unes reivindicacions que al final la pagèsia i el món primari és necessària perquè pugui continuar funcionant.

00:01:16: Així que res... Una abraçada molt forta.

00:01:19: Sé que us molesta una mica sobretot a la gent dels capitals Però penseu que no ho fan per fer la guitja a la persona de peu, sinó perquè els de dalt se'ns escoltin.

00:01:33: D'acord?

00:01:34: Vinga, un abraçada!

00:01:37: Àngels, si ara mateix jo vinc a comprar i et demano un kilo de cireres... Perquè he vist una receta d'un despatx o per internet, tu per dintre què pensaràs?

00:01:46: Que vols

00:01:46: que em pensi?

00:01:48: Digue'm, digue'm-ho.

00:01:49: Que estem... Bé, al començament de mes d'octubre estem tocando el pilà que les cireres Quan és el seu pronòtic, comencen al mes de maig.

00:01:57: Potser podem començar una mica abans a la briliània

00:02:00: però...

00:02:01: El més demàig és el temps de les cireres.

00:02:04: És a dir per Santa Montserrat és quan comença les cireries perquè ens entenguem.

00:02:08: Perquè fiquem dates amb noms i connoms per les dates que tot en el temps va una mica més abans també.

00:02:14: Però mengem cireres quan toquen.

00:02:17: Que hem trobat tot l'any?

00:02:18: Sí!

00:02:19: D'on ve?

00:02:20: De l'altra punta del món.

00:02:21: Què estem pagant?

00:02:23: que aquell pages d'allà no cobre un ron de gitano, que no cobri res i que tot se mapa al transport.

00:02:30: I

00:02:31: jo crec que si ara vols fer un gaspacho o el fas de tomàquet o el faç de pruna s'indria i ha acabat també temporada... Doncs mira, Tomàquet ja està, que és el que toca.

00:02:41: Tomàquets encara n'hi hauria.

00:02:43: Sí,

00:02:43: sí, nosaltres, que som pagesos, que estem aquí al Baix Llegat, vam fer plantacions de tomàquets per poder començar a acollir a partir del mes d'agost, amb sombreig de malla d'alumini i estem collint ara el que passa és que no sé quan sortirà al programa aquest però estem en època de pluges inundacions d'això.

00:03:07: Però bé, que estem en tomàqueig i encara hi ha tomàquet perquè la temperatura, vull dir, fa deu anys enradera Anàvem amb Rabaqueta i ara encara anem a Maníoculta.

00:03:17: Doncs sàpigues que em fas molt feliç, eh?

00:03:18: Que jo soc de l'equip dels tomàquets i en guany n'he trobat de molts bons.

00:03:23: Sí!

00:03:23: Aquest any ha sigut un bon any de tomàquet.

00:03:26: La veritat seguirita.

00:03:27: Estem a la parada Berdures i fruites Molins al mercat de la Concepció de Barcelona.

00:03:33: Tu fa molts anys que ets aquí però... Tu no només ets paradista, ja ens ho has dit també.

00:03:37: També ets pegesa

00:03:39: i no

00:03:39: qualsevol pegesia ecològica.

00:03:41: Exactament.

00:03:42: Així mateix.

00:03:45: Mira que estic aquí al mercat, diria que fa ara quaranta-vuit anys.

00:03:48: Ara que en mes de novembre farà quaranta vuit anys

00:03:51: que

00:03:52: estigui darrere un taulet.

00:03:53: És a dir treballar de cara al públic sempre m'ha agradat, no que som de pagès però poder-te vendre el producte teu, doncs sempre és molt millor o sigui s'ha passat perquè em ve de d'intermediari Segona són pagesos, i des de fa vint-i-dós anys... Posa vint i dos, vint y un.

00:04:10: És igual que nosaltres fem ecològic.

00:04:12: Anem a terra en pau i què fem?

00:04:14: Ecològics quan va morir el meu pare.

00:04:16: En el seu moment el meu fill va voler

00:04:18: seguir

00:04:19: tirant les terres endavant i va dir fer-me un canvi i ara és el que toca i és el futur.

00:04:26: I el futur sempre ha sigut tirant davant amb totes les ensopagades que per això pel mig hi ha fins que no surt tot bé que vas buscant d'això, marietes d'un camp a l'altre, caïenses produccions i tot això és el que hi ha.

00:04:44: Escolta'm una cosa tu m'ho apuntaves aquest any al canvi climàtic?

00:04:48: Jo no sé si el mal canvi climràtic arribarà un dia que jo vindré l'octubre demanar-te sideres i efectivament miaurant com a peixesa...

00:04:56: Jo no crec que sigui possible perquè venus en el nostre territori, en el territori que estem nosaltres no què pressupostis No que sí, ens en donem compte que amb els raïms ja ha

00:05:07: passat

00:05:09: totes les produccions d'abres estan pujant amunt.

00:05:11: És a dir, pujar amunt anem a muntanya.

00:05:14: Pugem a montanya perquè a les zones que abans es feien raïmes és a dir si el Panadés es fan raïs però cada vegada ens donem més conta cap al Pirineu, doncs cada vegades terres que havien sigut de altres coses, de ramatges trobem que hi ha gent que posa en vinya perquè per això, a l'abra els arbres volen fred i volen que llagin temperatures de menys grau perquè la sàvia ha de morir per poder tornar a florir quan és el seu temps.

00:05:49: Per tant potser algun dia te n'has d'anar a viure...

00:05:52: A

00:05:52: ballars!

00:05:55: No, no és el cas Però que el món funciona i que anem així, vull dir que tot i això sí.

00:06:00: I que el câmblic climàtic em flueix

00:06:02: i tant.

00:06:04: I tot aquest temps, tots aquests anys i anys que fa que ets al mercat... Jo era clienta teva quan vivia en aquest barri.

00:06:11: Deus haver vist això canviar moltíssim la gent, els hàbits...

00:06:16: Bueno, a veure... Una.

00:06:21: A veure, estem en el ple xample de Barcelona Estem en el mercat de la Concepció, Carrer Agor València, Brugsirona.

00:06:28: És una bombolla que és un caramel.

00:06:31: Estem a un dels millors mercats que hi ha més ben situats de tot Barcelona.

00:06:36: Però què ha passat?

00:06:37: Que vull dir... Hi ha algun turístic i aquí, de tant de l'any passat, sabem que hi han... De tant d'anar passant, més de dievint o mil llits turístics, que estiguin de veritat.

00:06:50: Vull

00:06:50: dir-los els que no sabem!

00:06:53: Això ha canviat els hàbits i el barri, i el tipus de clientela que tenim al

00:06:58: barri.

00:06:59: Teniu molta clientela turística?

00:07:02: No és que hi hagi molta clientel·la turístic, perquè hi ha clienturistes que sí que vei, que compren... Perquè els agrada venir a comprar-hi, que fan les menjasses dels seus apartaments... Sí però

00:07:11: vull dir

00:07:11: per què no.

00:07:12: Ha canviat la manera de viure, de

00:07:15: comprar, de

00:07:16: fer, de deixar de fer.

00:07:18: Va dir perquè el Barcelona també ha canviats els hòbits...

00:07:20: Exacte!

00:07:21: Perquè tothom treballa Sí que es diu que estiguin veient que està obert tot el dia, però entran a aquest joc de Zaubert tothom dient... Hòstia!

00:07:29: Tirem a Europa.

00:07:30: A Europa, a la cinc de la tarda, tot xapat, tothOM necessita la seva vida familiar, tots els treballadors i tots els empleats en tots els oficis sí que es pot estar de cara al comerç i aquesta és la meva visió però no cal si és clau perquè també s'ha de ser persona i s'han de ser conseqüents amb la persona que ets Aquesta és el meu punt de vista.

00:07:53: Per tant, el que ha de canviar és el món, no els mercats.

00:07:56: Exacte!

00:07:57: El mercat pot canviar, pot ficar-se a les alçades d'aquestes... que obrim diumenges

00:08:04: fàstils.

00:08:05: A tots els negocis hi ha famílies i s'ha de guardar el que són les famíliques i el que tenen fills.

00:08:14: Com es diu això?

00:08:15: Avui en dia

00:08:16: la conciliació.

00:08:18: Ara no en sortia la paraula.

00:08:21: I després també que... A veure, també es treballa molt per tant per telèfon-ho, per fer comandes.

00:08:28: Es reparteix aquí al mercat també amb un servei que és de repartiment de porta a porta, tenim armariets de nevera que pots deixar tu la comanda, tant el que és la fruita com totes les altres productes i jo crec Donem el servei que tenim que donar.

00:08:44: És a dir, incorporar les noves tecnologies però en poser teu?

00:08:47: Exacte sí, clar!

00:08:48: Per descuntat això per descuntats.

00:08:49: Tu ets una dona força tecnològica eh, jo et segueixo a Instagram i dèiem l'idea de l'activitat que tens.

00:08:54: Bueno

00:08:54: bueno, jo tinc una certa edat i tot això te va arribant i dius, llavors entres o no hi entres... Però també t'agrada i també t´agrada veure que la gent també ho veu i també li agrada i ser visible, doncs això és molt important també

00:09:09: Vosaltres feu pagesia ecològica i no sé com vius tu al contrassentit de dir que cada vegada volem ser més ecológics, que ens posin menys coses a menjar però cada vegades volem cuinar menys.

00:09:19: Aquesta és l'altra.

00:09:20: A veure... Però també hi ha una certa... Com t'explicaria?

00:09:25: També hi ha gent que dintre hi ha molts núcleis de persones dins del mercat i això.

00:09:33: Sí que volem Cuinar Menys però hi ha un tipus de gent que vol en tot preparat Hi ha un tipus de gent que cuina els caps de setmana i que prepara per la setmana, i per la seva família.

00:09:45: És a dir, no és que tinguin tots els

00:09:47: plats preparats

00:09:47: però que fan uns bases, que se saps allò... Doncs encara és d'època de carbasses.

00:09:52: Doncs s'agafa una carbassa, un dia te la fas al forn, et diuen que tens per això un acompanyament, hi ha dos plats, que fas una verdura o una altra... Jo crec que sí que la gent ho vol en tot tindre pim-pam p'un fuego.

00:10:05: Però després també hi ha la gent El s'agrada poder preparar i poder cuidar la seva família.

00:10:10: No pot ser bé... La senyora, el senyor, l'aparella, els fills... I després hi ha una altra cosa que és a dir, hi ha un edat.

00:10:21: És a dir mentre tens els fills petits, la persona vei comprar mercat perquè li agrada donar amb els nens al menjar que sigui posalçà i tot perquè vagi bé.

00:10:32: Arriba un punt que els fills ja tenen de set, divuit anys La manera de viure canvia perquè

00:10:38: és normal,

00:10:39: tienes cap una altra cosa.

00:10:40: Però després arriben aquests fills que ja tornaran a tindre fills i aquí veus generacions que van passant d'unes a les altres i això és fantàstic, és meravellós!

00:10:51: És el que té poder estar de cara al públic i poder parlar de tu a tu

00:10:56: que bonic.

00:10:57: Sí, parlem de fills.

00:10:58: Molta gent em diu... parlem d'oficis en el nostre programa i molts esqueixen del relleu generacional.

00:11:04: Tu aquí no tens problema.

00:11:06: En aquest moment no tinc cap problema.

00:11:07: Aquest no és el problema.

00:11:08: Fins i tot, en el camp és la part gestionant al camp.

00:11:14: A veure, no puc canviar però gestionem el camp fent productes.

00:11:18: És la persona més feliç del món anant un pas endavant sempre tenien les idees Nosaltres fem programació de plantació d'acamp arrel de cada sis mesos, les temporades abans.

00:11:30: Sis mesos abans per poder fer llavor i plantar les plantacions.

00:11:36: Jo crec que és una de les persones més felices pensant el que acolliran.

00:11:44: El Lluís.

00:11:46: I, escolta'm això de treballar tot el dia cols a cols amb el fill.

00:11:50: No hi ha moments d'aconfiança...

00:11:53: A veure, treballant en família no és fàcil.

00:11:56: Però sí que és una manera d'unió i no sigui fàcid.

00:12:01: No faci de parlar relació o el que sigui però... Sí que no és difícil ni és difícil, però jo crec que això és una complicitat.

00:12:12: I sempre, a mi també m'ha costat perquè sempre hi ha anat al capdavant i he sigut una dona que m'ho he induit tot per endavant, per poder salvar les coses.

00:12:21: M'ho induït tot per endevant, aquesta és la meva força, em duro tot per en davant si s'ha de tirar endavant.

00:12:26: Tiro però me puc endur el que sigui.

00:12:29: Però d'un espai a prendre.

00:12:32: Jo ho capendra, adonar espai als seus costos.

00:12:36: La dona del Lluís pot portar el que és la gestió d'empresa i que estem incorporant altres membres de la família per poder fer tota una gestió com més fàcil.

00:12:48: I jo, amb l'edat que ja tinc, que ja n'hi he fet xicanta-cinq, puc fer el pas enrere i tots els meus projectes s'han complert i s'ha fet en positiu i tirant davant però també sapiguer que jo ja tinc

00:13:05: un edat i que

00:13:06: ara pot ser tot el que fa a altres cosetes i que a donar pas al jovent, les noves idees i les nomes maneres de pensar és així com ha de ser.

00:13:16: I imagino que tenir la certesa que tens algú que ja ho fa agafat el relleu del magòsit de Can Fises... És un orgull!

00:13:25: No és una mica com salvar el cognom d'alguna manera.

00:13:29: A part de salvar el condom de casa és el nostre projecte van començar els meus avis perquè ells vivien a la Palma de Cervelló, quan es van casar va vindre a viure a Monís de Rei i va ser el seu projecte.

00:13:47: I després va seguir el meu pare.

00:13:50: El meu pare va començar a comprar la paraula d'aquí del mercat de la Concepció.

00:13:56: Jo l'hi seguia.

00:13:57: Mofi es va incorporar en tot això però a mi li agrada el que és la Terra.

00:14:04: Ell disfruta amb el què és la terra Una persona que és tan visual, que el seu cap no li para de pensar què pot fer, què pot deixar de fer perquè sigui més atractiu i perquè nosaltres fem ecològic.

00:14:23: Però si tu mires la botiga, no hi ha... Ecològic no vol dir que les coses estiguin picades, que les cosa tinguin d'anys sinó venim un ecol·lògic i fem una ecolàgia que surti perfecta com si fos un convencional i una cològica, o un preu quasi de convencional.

00:14:39: I si ni algun que està una mica picat la gent també ha de saber... ...que la natura és imperfecta.

00:14:43: Exactament!

00:14:43: Aquesta és la cosa, que la natua és imperfecte.

00:14:46: En aquests dies que estem ara passant, que estem passant amb inundacions... ...i tot això ha de ser com una mica conseqüent... ...y poder-se apiguer a entendre que la nature és natura sempre.

00:15:01: El bonic que has de dir

00:15:03: és Roma-Cinquanta-Quatre és... és de pensar que

00:15:06: és un programa que així molta gent

00:15:07: del poble, molt de coses

00:15:10: així,

00:15:11: molt atarrat.

00:15:14: El què et tingui?

00:15:16: Rambla-Cincuenta-Quattro

00:15:18: és... D'acord.

00:15:20: Ramble-Cintquanta Quatre és

00:15:41: Vopla.

00:15:56: Avui el Jaixón podria ser el nostre protagonista però no l'és!

00:16:02: Podria.

00:16:03: Ana, Ana,

00:16:04: t'estàs encallant si o

00:16:05: no?

00:16:06: La veritat és que no però podria perquè parlem d'unes col·legues seves del Xaixón Ara bé en aquest cas són unes col·leges que no viuen al nord d'Anglaterra sinó el Montseny

00:16:18: Parlem

00:16:18: dobelles Doncs sí, parlem dobelles de Llana i de la persona que s'han cuidad De les ovelles i de l'Allana Que ja sembla Enric Rubió a Ràdio Cardadeu.

00:16:29: És així, Enric?

00:16:30: Ben tornat al Ramble cinc-quanta-quadra!

00:16:33: Doncs sí, gràcies Anna!

00:16:34: Avui et

00:16:35: porto a

00:16:35: ramblejar pel programa una artesana amb majúscules.

00:16:38: Algú que dedica la seva vida a l'artesania i la terra és la

00:16:43: Laya Aguilar.

00:16:44: Laya benvinguda!

00:16:45: Hola!

00:16:47: Bona tarda!

00:16:49: Molt bona tarda...

00:16:50: Ana,

00:16:50: has de saber que la Lai és una apassionada, un entesa i una especialista de l'Allana.

00:16:54: Viu al Clot de la Mora el cor del Montseny als contrafors del Pla, calma podríem dir... I des d'allà té cura dels seus ramats d'ovelles fila, teixeix, cardes, fa pastoreia, labura a tot tipus de productes.

00:17:05: Lai ja fa gairebé vint anys no?

00:17:07: Que fas tot plegat o vaig arrat?

00:17:10: No, no, no ho vas arrat.

00:17:11: El que m'has arrat és en que tinc un ramat perquè tinc un escamot això més

00:17:15: carret per respectar... Ep!

00:17:17: Més

00:17:18: que res per respectar els pastors i pastores de veritat.

00:17:23: Tens unes ovelles, en qualsevol cas, no?

00:17:25: Tinc ovelles!

00:17:27: Això la gent que som cosmopolites... No, veiem tres ovells i ja és un ramat.

00:17:32: Bé, només que res, que jo considero que el ramat és a partir d'haver-hi ovellaç.

00:17:35: Déu

00:17:35: n'hi do!

00:17:36: Són

00:17:37: moltes senovelles.

00:17:38: Escolta'm... I com hi vas arribar allà?

00:17:42: Laia, com i quan vas decidir dedicar la teva vida a les ovellers i a l'allana?

00:17:48: Bueno, també ets a dir que tot plegat va ser una casualitat perquè jo sabia de la Llana com podeu saber tots vosaltres i que ve de les ovelles i que es pot teixir però sí que fa trenta-quatre anys que vaig anar a viure el club de La Mora era molt joveneta I el que em va afrapar molt suposo que com a filla de Barcelona és que hi havia molts recursos al teu entorn i com aprofitar-los.

00:18:08: I un dia en aquest moment passi la Llano, va aparèixer com una cosa així molt extraordinària i vaig començar a jugar.

00:18:16: També t'he dit que considero que sóc professional des de fa dins set, divuit anys perquè primer el que vaig fer va ser jugar

00:18:22: amb la Llana.

00:18:25: I

00:18:27: a l'Llana i les ovelles parlant d'això, quantes en tens?

00:18:31: Deies que no en tens sent... Quina feina implica fer-se en càrrec?

00:18:36: Com gestionen aquest escamot?

00:18:39: Bueno,

00:18:39: el que faig és... Fàcilment es pot fer perquè és un escamot de vinoveles i el que faig és tenir tancats.

00:18:47: Les ovelles poden pasturar i poden estar sueltes, l'únic que ets anar vigilant, controlant i la mitjana m'ajuda si se me'n van una mica cap amunt

00:18:55: però

00:18:56: després si no tinc tancat jo què faig?

00:18:58: Si un dia ets a treballar i sé que aquell dia etς abaixant lluc i després vaig a quedar cap a l'aball doncs aquell dia les sé que hi puguin pasturar fora per on tancar I si estic per cas, perquè és el dia que toca produir, doncs aquell dia puc estar atentat.

00:19:12: Perquè com sempre sabem que els escalots el que fan és com una música i llavors... Si aquella música és tranquil·la i relaxada vol dir que estan tranquilles, si veus que està molt accelerada vol dic que estan corrent algun motiu ja I després si deixes de sentir-les, vol dir que se te'n van.

00:19:30: Laia i siguin ramat o siguin escamot les ovelles a les pel·lícules, els pixapins sempre les veiem associades amb un gos.

00:19:39: Les teves també?

00:19:41: Sí, clar.

00:19:42: És a dir el gos el que va molt bé és que hi ha diferents tipus darrasses de gossos i doncs el gost diguéssim d'atura Seria el que te les fa menagant, no?

00:19:51: Te les fan aquí cap allà o t'ajuda a tancar.

00:19:54: A mi vegades la nit em demano ara al món estar aprenent és que si no les sento gaire, em fan caminar doncs que també me les acostin o que m'indiquin on estan i després hi ha el que seria el mastí o el muntany de Pirineu que són els gossos que estan amb el mateix remat i que el que fan és com una protecció.

00:20:11: Estan en velles i estan acompanyant

00:20:14: i mentre tant amb elles els va creixent la llana, suposo com a nosaltres ens creixen els cabells i toca esquilar-les.

00:20:21: No sé cada quan, com s'ha de fer això o com es gestiona.

00:20:26: Bueno, està clar.

00:20:27: Els hi creix l'allana?

00:20:28: Penseu que les ovelles només fa uns cinc mil sis mil anys que existeixen i que venen del muffler.

00:20:37: A Molló hi ha un parc que encara hi ha muflons i el muffler seria com una ovella que té... Això no ho sabíeu eh!

00:20:43: Que té allò, una mica I allò amb una mica llenut, i doncs què va passar?

00:20:49: Que quan vam voler domesticar animals el que vam fer va ser n'agafant els més llenuts.

00:20:52: I al final perquè veiem que jo era un recurs.

00:20:55: Llavors les ovelles, clar, s'han d'esquilar per què... No és per fer-te calor, sinó que al final també per una qüestió d'higiene.

00:21:01: És a dir imagina't anar cada vegada amb la palambrera més llarga.

00:21:05: Doncs les ovelles, normalment aquí Catalunya i tota la Península hi ha països que podries esquilar en dues vegades perquè són hiarrasses molt més... amb fibra molt més llargues però si no, compteu que l'abril normalment són esquilen més els pastors que després em van capa a muntanya, capa fer transhumància o muntany, perquè ja les tenen cap allà i ja no les tindran i si no és això, abril, mat, juny... i els més tardants que van al juliol però van una mica més tard.

00:21:33: A mi m'agrada fer-ho cap a el maig

00:21:36: perquè

00:21:36: així quan ve la calor ja tenen un ditet de llana i estan més protegides del sol.

00:21:41: I tant!

00:21:41: Així no se'ns cremen.

00:21:43: Escolta'm, l'Aia crec que la llana és una cosa que... De fet, quan la descobreixes com Déu mana ja no hi ha marxa enrere.

00:21:49: Quines són les seves propietats?

00:21:51: Perquè d'allanes n'hi ha moltíssimes varietats, no?

00:21:56: Bueno, hi ha diferents races que tenen diferents tipus de fibres però al final les propietats més o menys són les mateixes.

00:22:05: La primera de tot és que es veu d'agradable, aquestes tenir-la en compte perquè tota la fibra que sigui sintètica ja no ho és per tant aquí tenim un avantatge.

00:22:14: La primer és que ens ve donada sí o sí també hem de tenir en compte que aquesta és la tenim I què en fem, no?

00:22:21: Aquesta és la primera poder a paris videogradable.

00:22:23: És impermeable que per això quan si us fixeu ara se venta això, quan veieu un remat que també hi ha cabres i està plovent veureu que les ovelles pasturen igualment No el país va estar bé passa, això les veus pasturant encara que plogui i dius Mare meva i no passaré tu vas amb el cotxe i les veues

00:22:38: pasturar

00:22:39: i en canvi les cabres s'amaguen, s'estan quedant revoluïdes sota una obra o se manté corrents al corral perquè hi ha otra mola.

00:22:45: Són impermeables, la llana és impermeable i segons quins teixits

00:22:49: que són molt

00:22:50: fexucs o topits, és impermeeble.

00:22:53: Després és a termo reguladora això no vol dir que briga ni escalfa sinó que talli mentir la temperatura que tu tens d'aquí que és tan avantatjosa segons les mantes per nedons o fins i tot l'espais de xai perquè el que fan és que aquell nen no tingui calor tot el contrari, és antibacteriana.

00:23:12: Per tant fins i tot aquest espais que parlàvem van bé quan hi ha petites lesions llagues fins i tots els avis... I després me n'estic deixant alguna que és igroscòpica.

00:23:24: Igroscopi què vol dir?

00:23:26: Quina paraula

00:23:27: eh!

00:23:27: Sí no!

00:23:29: I això és que quan estàs amb un espai que és humit la llana encara que tu no ho veixis o estiguis veient absorbeix l'humitat.

00:23:37: I en canvi quan aquell ambient està molt sec, te l'estàs sedint.

00:23:42: Això és molt fàcil veure ho vas com vaig a tallers que depèn de l'ambient on vaig veus que aquelles bosses que vas porto al fetes del buit a la que s'inflen perquè les heu obert veus si estan comumides o no i és perquè estan fent això, estan jugant això.

00:23:57: I tot i això?

00:23:58: Totes aquestes característiques que ens expliques totes molt positives als humans com som els humans Quan anem a la botiga sovint el que trobem és roba de llana barrejada amb altres coses i no sé si això ho fem per preu, per característiques perquè la llana... perquè no se'n congeixi.

00:24:16: No sé què és el que pesa més en la societat de consum per no aprofitar tot això que ens estàs explicant.

00:24:23: Bueno, és

00:24:23: que ho acabes de dir.

00:24:24: Estem en una societat d'aconsum extrem i això fins i tot ara és curiós perquè estic en un projecte amb un institut, i quan els ensenyo filar són nens o nois i noies més aviat perdoneu.

00:24:38: Nois i noi de segon d'Eso han arribat a aquesta conclusió.

00:24:41: És a dir, els ensenyes a filar... I al final et diuen buà, tia!

00:24:47: Clar,

00:24:47: surts on?

00:24:49: I diuen, ara entenem-lo de surgir,

00:24:51: no?,

00:24:52: perquè els explico i diuen clar que

00:24:54: el

00:24:54: sorgi Què tornes a filar per tornar a fer uns mitjons?

00:24:59: I la conclusió que t'arribaven és clar, els grans que deixem que tot estacar, doncs que ho comprem tot.

00:25:05: I una miqueta això no estem donant temps a parlar-ho de cuinar, és el mateix... Busquem més oci, no critico ni jutjo, que dic clar.

00:25:17: Però en general busquem temps de oci per fer coses però hem oblidat que cuinar podés un oci i que potser si filíssim, teixíssim o valoríssim el cost d'un jersei de llana perquè ens queixem del preu també sabríem que aquell jersei ben cuidat ens pot durar tota la vida.

00:25:36: Llavors és un tema de costos penseu quan vaig a projectes o em demanen un pressupost i poso com a maternitat.

00:25:47: I en la llana, ara ja no perquè em coneixem però per exemple em deien, però perquè poses la lluna si la llena la donen jo els explico, no?

00:25:53: Però jo la pago eh!

00:25:54: Jo pago el pastor, ser uit, i ho aneu, que

00:25:56: això és un... El kilo,

00:25:57: al kilo!

00:25:58: I després me'n vaig a cuinca i haig d'anar a cuínca però després del cos de rentaïs de tres a cinc euros al kilo i després toca carvar-hi i toca filar, és a dir hi ha uns costos.

00:26:09: Llavors hem de També és el tema de pagar la llana als pastor, hem de reivindicar que és un recurs i que si el anem a buscar és perquè ens interessa ni que sigui per encoixinar que no hi ha cap tipus d'atractament.

00:26:22: Si tu busques aquella llana bruta al pastor és perquè els interessa, per tant hem d'en pagar, posar-m'hi un preu encara que sigui insignificant que pensis que no és tan localista es doni Perquè si ens anem a una botiga de plàstics per allar al terra i per les mal reserves, també ho pagarem.

00:26:42: És a dir, no posem dubte

00:26:43: amb això, o

00:26:43: no?

00:26:44: Esclar... I suposo que és molt important fer pedagogia, tu ens deies feia un curs en un institut, fer pedagogia d'aquest ofici perquè no quedi com comentàvem engolit per aquest món de presses i consum ràpid que tenim a vegades absurds

00:27:02: Bueno, les formacions i la pedagogia crec que són interessants.

00:27:06: Un és per valorar

00:27:08: el

00:27:08: preu i no posar en dubte al preu d'un producte I l'altre penso que també és molt important perquè hi ha una part creativa que a vegades tenim mobilitat i que és bestial i que quan comences a jugar amb la llana jo, per exemple, jugo molt amb la tècnica del drap de llan, eh?

00:27:23: El filtre Només la manipulació màigua se vol allà o donar forma I veus les cares de nens, nois, noies i adults.

00:27:34: Amb aquella cara de sorpresa i satisfacció ja em tenen la trepada.

00:27:41: Doncs Laya moltíssimes gràcies a tot cor per haver vingut fins al nostre programa el Rambla cincuanta-quatre compartíem nosaltres aquest tard i aquestes reflexions realment necessàries i gràcies també a tu Enric per descobrir-nos-la a la Laia.

00:27:54: Un abraçada a tots dos i fins aviat!

00:27:56: A vosaltres sempre...

00:28:09: Un abraçada.

00:28:28: Ara

00:28:29: amb la cincuanta-quatre.

00:28:44: El Mascot celebra un quart de segle de compromís... ...amb la cultura reusenca, veint i cinc anys una beguda elaborada en bèrmut d'arreus i plim que ha acabat esdevenint... ...un dels elements més característics a la festa major de la ciutat Per commemorar la femèrida, l'entitat que porta el mateix nom que l'Aveguda ha impulsat diverses iniciatives com la creació d'un hymne propi i el primer gelat de masclet al·laborat per xelats.

00:29:08: Una celebració que serveix per reivindicar la trajectòria d'una agrupació, que, veint i cinc anys després de la seva creació, continua treballant per fer de la vaguda una expressió de la cultura popular d'arreus.

00:29:20: Un dels membres del col·lectiu l'Oriol Vassiana ho té clar al masclet és una manera de demostrar que la festa també pot ser cultura

00:29:27: I tant!

00:29:28: De fet el masclèt és una vaguda però també està fet en productes locals, en producte d'arreus i per tant també és una mena de fer patrimoni i de fer cultura de la nostra ciutat I si veure masclet, participar del masclès és una manera de participar a la festa major, en una manera que participa també activament d'arreus.

00:29:45: Per tant, també és una forma de fer cultura

00:29:47: L'origen del masclès és l'amunt de principis del segle XXI, en una trobada al Flaps d'arreus entre el cant d'autor Fito Luri i dos tècnics de cultura de l'Ajuntament.

00:29:56: En aquella conversa va aparèixer la Mamadeta a la beguda típica de les festes de Santa Técla de Tarragona.

00:30:02: La referència va fer sorgir una idea per què no crear una combinació pròpia amb productes d'arreus.

00:30:08: Llavors amb el Píctor, amb el propietari dels Flaps vam estar parlant sobre el tema

00:30:13: i

00:30:15: va ser a partir d'aquesta conversa que va sorgir, que podríem combinar dos debatudes típiques de la ciutat com nou.

00:30:25: Una era el bormut, de reus...

00:30:27: I l'altre en aquell

00:30:28: temps nosaltres li deien plim però eren fantasies de frutes,

00:30:33: no?,

00:30:33: en aquells temps.

00:30:34: I el que vam fer va ser barrejar aquests dos ingredients i a partir-d'aquí ja va surgir el masclet

00:30:42: La barreja de vermúltiplim va agradar els seus impulsors, però la iniciativa no va comptar amb l'implicació directa del consistori perquè es tractava d'una beguda alcohòlica.

00:30:51: Va ser a través de la padrina una agrupació musical que el formava part fitolúric i el masclet va començar a fer-se lloc en les festes de misericòrdia.

00:31:00: La primera aparició pública va arribar amb la estripadrina, una adaptació del tradicional corrabards, la segona va registrar més participació... ...i a la tercera ruta del masclét l'activitat ja s'acaba que havia convertit en una cita marcada al calendari festiu.

00:31:14: Després de les primeres edicions, Fitolori es va desvincular del projecte i va començar una nova etapa amb la consolidació del col·lectiu El Masclet L'arrelament de la vaguda no s'explica només per la seva presència a les festes, al darrere i a la feina d'un col·lectiu que organitza activitats, coordina entitats i treballa perquè el masclet continuï tenint un espai propi dins de la cultura popular nausenca.

00:31:38: Maciana recorda com va passar a formar part de l'entitat i tota la fein aquella darrera de la coneguda luta del mascle.

00:31:44: Quina millor manera que entrar a la festa major fent-ho en una cosa, en una activitat que ens interpel·la tots Els que ens agrada sortir, els que ens agraden viure des de dins la festa major i vaig decidir escriure per xarxes el col·lectiu del masclet.

00:31:59: I em van convidar anar-hi en una primera cercavila ja des de Dins per poder veure com funcionava tot i sense encara formar-hi part però ja podeu veure com es muntava tot des de diners.

00:32:09: Quan vaig arribar li vaig flipar perquè hi havia un organització al darrere, hi havia una feina al d'ara... Hi havia uns temps molt marcats que probablement des de fora no es veuen i sembla una cosa més caotica, més desorganitzada però que des d'intre costa molt de temps d'organitzar.

00:32:25: El creixement de la ruta també ha obligat el col·lectiu a afrontar nou reptes logístics.

00:32:29: La fluència de públic va necessari trobar un equilibri entre la festa i l'ordre, de manera que els assistents puguin ballar mentre els músics i elements festius es desplaçen pels carrers de la ciutat

00:32:41: És complicat controlar-ho tot, però per això et dic que intentem ser aquells dies les màximes mans possibles perquè no res se'ns escapi dels ulls, però també dels cinc sentits.

00:32:51: I sí que és veritat que com ja he dit anteriorment porta feina de preparació per al moment d'arribar a llidar el pujar l'escenari i allançar les botes i veure una plaça marcadau plena de gom a gom dona certa alegria que la feina s'ha fet bé, que la gent continua creient amb el nostre col·lectiu, continua creant en la culturalitat del masclet i per tant cal seguir tirant endavant iniciatives com aquestes.

00:33:15: Tot i la celebració innarena a l'abaguda aquesta també planteja una qüestió important.

00:33:20: Com es pot mantenir una tradició vinculada a un abagud alcohòlica sense social afesta al consum excessiu?

00:33:27: Fito l'horitz, ja expressaven el seu omel·la a preocupació per la facilitat d'excés de l'alcohol entre els menors i per les imatges de consum accessiu que es poden veure durant les festes.

00:33:37: Una reflexió que convida a separar la identitat festiva d'una ciutat de la quantitat del col que es consumeix.

00:33:43: Totes les feste's

00:33:44: majors estan associades amb una beguda alcohòlica.

00:33:50: A

00:33:50: Menorca hi ha la pomada, a Tarragona la Mamadeta... i d'altres ciutats tenen les seves bagudes i els seus costums.

00:33:59: El que és cert,

00:34:01: sí que el que s'hauria de fer és

00:34:05: propiciar que el consum fos moderat.

00:34:08: Ens anem fent grans i també ens crida o ens demana que apostem per la moderació, que ens ho podem passar bé sense haver-ne de veure molt del col

00:34:20: La festa del Cap de Vall va molt més enllà del contingut del got.

00:34:24: La música, les cercabiles, les colles... Les trobades al carrer i la participació ciutadana són elements que donen sentit realment en aquesta tradició Pel col·lectiu, els leptes continuen evolucionant sense perdre aquest vincle amb la cultura popular.

00:34:38: L'entitat també treballa per la pança al format del concurs de Masclet que se celebra abans a les festes de Misericòrdia i es mostra disposada a col·laborar amb initiatives que contribueixin de fer, de reus, una ciutat de cultura.

00:34:51: Doncs projectes n'hi ha molts... De fet, en aquests anys s'han posat un món damunt de la taula amb aquesta idea de celebrar el XXV aniversari, però molts segueixen encara damunt la taula i ja no amb la idea de per què cal fer un any excepcional d'un any del XXV.

00:35:07: doncs no el podem fer l'any XXVI, l'an XXVIII, l´an XXIX no cal esperar-nos a la Xifra Rodona no cal esperar-nos en la idea de voler fer grans coses.

00:35:17: Entre les activitats per presentar l'himne del masclet, interpretat per la banda del mascle i al Caliplet, el gelat inspirat per a la vaguda elaborada per xelats.

00:35:25: Aquestes iniciatives mostren la voluntat de continuar ampliant l'univers del masclet i explorant noves maneres de vincular-lo amb la música de la gastronomia i també la cultura popular

00:35:34: Però, sobretot amb una mirada posada cap al futur.

00:35:37: Cada vegada la situació dels joves és diferent a reus i per tant també estem analitzant i tenint en compte com evoluciona la joventut de reus, com evolució el jovent del reus per veure com podem evolucionar nosaltres per seguir-nos acompanyant perquè això és una idea clau i és una ideia principal, el mascle sense joves costaria que tiren endavant ja costaria sense la festa major Però sobretot, la major part de la població que ve a la Sarcabila o que ve al concurs etcètera és gent jove.

00:36:08: Vindint-hi cinc anys després d'aquella trobada el Flaps, el Masclet ha passat de ser una idea surgida gairebé per casualitat a convertir-se en una tradició arrelada a la ciutat Una història que ha crescut gràcies a la participació popular i a la feina d'un col·lectiu que continua buscant maneres de mantenir viva la festa El futur passa per conservar aquesta essència, adaptar-se als nous temps i continuar acompanyant les generacions que s'incorporen a la celebració.

00:36:33: Per què més enllà del vermut i el plim?

00:36:36: El masclet és també la feina de les entitats!

00:36:38: La música compla els carrers... ...i l'ha voluntat de compartir la festa major.

00:37:20: Escolta Rambla-Cinquanta-Quatre a la meva ràdio local

00:37:30: Estàs escoltant

00:37:32: Ramble-Cincuanta-Cuatre a Premiere Media

00:37:48: Jo abans d'avui no sabia com sonaven els gegants de premia de mar, però ara ja sí.

00:37:53: Però abans de saber amb quin ritme ballen volem saber també qui són.

00:37:58: Gemma Palet ben tornada al Rambla cincuenta-quatre.

00:38:01: Hola Anna, bona tarda!

00:38:03: Doncs això igualment Gemma avui parlem dels vostres gegants als més veterans, el Toful i la Siseta.

00:38:11: Qui són aquests gegants Gemma?

00:38:13: Doncs mira, el tofor i la siseta són gegants del tipus reis catòlics.

00:38:17: Christopher és un diminutiu de Cristófol, el patró de Premià i primer habitant mitològic del municipi.

00:38:24: I la Siseta es diu així en honor a la mare de Déu de la Cisa que és la protectora dels mariners.

00:38:30: Tots els gegants van ser construïts al mil nousen cincuanta-cinc al taller El Ingenio a Barcelona, a partir del mollo que havia fet per als gegants Tallaferro y Flo d'Alba, que són els gegans arenys amar, i com a curiositat et diré que tots els seus rostres estan inspirats O

00:39:07: sigui que són uns gegants amb més de setanta anys d'història.

00:39:11: Afectivament, per explicar-vos millor el seu origen he anat a trobar la colla gegantera de Premià i el dídec Dominguez em deia que els gegants van arribar als anys vuitanta al municipi i que des de les hores han acompanyat diverses generacions de premiànens.

00:39:26: L'origen de la Colla i l'origan dels gegants són el mateix

00:39:29: ja que

00:39:30: aquestes figures sí que t'he pensat

00:39:32: en tants

00:39:33: però van arribare a Premiá allà al mil novecentos uitenta tres les van comprar de la

00:39:41: casa

00:39:41: Vinyals.

00:39:42: I són els gegants més veterans, deia Moll?

00:39:46: Sí!

00:39:46: Són els gegans més veterans que ara comparteixen protagonisme amb l'Omar i l'Ester, que han estat incorporats més recentment però com en deia l'Adrià Roca, que també és membre d'una colla gegantera els primers tenen un valor sentimental especial sobretot per a les generacions que els han viscreixat amb les festes del poble

00:40:05: Jo...

00:40:05: bueno Jo crec que sí, perquè realment són els gegants que la gent

00:40:09: grana ha vist tota la vida.

00:40:11: I en el cas per exemple de l'Omar i les Terres són més recents...

00:40:15: ...i aquest fet d'arribar-se

00:40:16: inabans potser

00:40:17: fa això... ...que la gent gran els hi tingui més estima.

00:40:21: I per tant doncs quan els vegin, quan es venen al carrer, doncs... ...potser se'ls senten més propis o visiten una estima més especial que la resta.

00:40:30: Una estima que també es tradueix en la manera com es cuiden aquestes figures?

00:40:34: Sí, totalment no totes les gegants estan fets al mateix material i això de fet determina quines sortides poden fer i quines no.

00:40:41: L'Adrià explica que els més antics per exemple es reserven per celebracions més destacades.

00:40:48: En el

00:40:48: cas del Tofu i la Siseta, el Ser Cartropedre és un material més fràgil i llavors

00:40:54: fa

00:40:54: que no surti tant com als

00:40:57: altres gegants

00:40:58: ja que són fets de fibra de vidre, que és un matèrial més resistent I per això en el cas del tofu de Siseta fa com les sorties

00:41:06: més

00:41:06: importants o més serioses, per dir-ho d'alguna manera.

00:41:09: I l'Omar i l'Ester potser serien les trobades

00:41:13: ja de gegants

00:41:14: normals que es fan habitualment.

00:41:16: I darrere de cada sortida ja recordem la feina de tot on acolla que saja cui de les figures i manté vivar aquesta tradició una tasca que uneix petits i grans i que permet que els gegants continuïn formant part del patrimoni cultural i festiu de premia de mar

00:41:31: I tant, i per molts anys.

00:41:33: Gràcies, Gemma, per portar-nos la història del tòfol... ...i la siseta fins al Ramble cincuanta quatre a la nostra cuota gegantera del dia.

00:41:41: Una abraçada forta i fins aviat!

00:41:43: Gràcies a vosaltres, adéu!

00:41:46: Jo escolto Ràdio cincucanta quatre a la meva ràdio del poble.

00:41:51: Cadem a la Ramble?

00:41:53: A la Rambre cincquanta

00:42:09: quatre.

00:42:09: Jo escolta Ramble cinquenta quatre, a Delta puncat

00:42:24: Des de temps de Perry Mason ha plogut molt i les sèries de tribunals han proliferat com a bolets amb la pluja.

00:42:31: I hem vist advocats, fiscals, demandants... ...i denunciats de tota mena.

00:42:37: Però un riu?

00:42:39: Tu t'imagines que un rió pogués anar als tribunalls?

00:42:42: Que pogués, per exemple, denunciar una empresa perquè l'està contaminant?

00:42:47: Doncs no és ciència ficció!

00:42:49: Sàpigues que hi ha llocs al món on la natura ja té drets reconeguts legalment.

00:42:54: Nere Also, ben tornada el Rambla cincuanta-quatre.

00:42:57: Bona tarda Anna!

00:42:58: Un dia més estem aquí rampejant des de Tébre, des d'una terra que com ja sabeu està

00:43:04: molt

00:43:04: marcada pel

00:43:05: riu Ebre.

00:43:07: Així és?

00:43:07: Avui... Sí exacte Anna, avui em

00:43:10: sembla molt interessant

00:43:12: justament això que

00:43:13: has plantejat,

00:43:14: que obviament

00:43:15: ens interpel·la als ebrencs,

00:43:16: però també els que viuen al costat del ter,

00:43:18: de l'hiobregat

00:43:19: o també

00:43:20: dels

00:43:20: egres.

00:43:20: Un reu

00:43:21: pot tenir drets i

00:43:22: defensar-se davant

00:43:23: la llei si es considera que algú l'està maltractant?

00:43:26: Per entendre què significa això i quines conseqüències podria tenir ens acompanya

00:43:31: Susana Borràs, que és Catedràtica de Dret Internacional

00:43:34: Públic i Relacions

00:43:35: Internacionals

00:43:36: de la Universitat Rovira i Virgilé.

00:43:39: Susana benvinguda al programa!

00:43:44: Moltes gràcies!

00:43:45: Susana, gràcies per ser aquí.

00:43:47: Una cosa... Quan diem que un riu pot tenir drets què volem dir exactament?

00:43:53: És com si la llei el considerés una persona?

00:43:57: Bé tradicionalment hem de dir que el dret ambiental ha considerat els rius com a recursos naturals que hem de gestionar, hem d'administrar i protegir però com heu dit cada vegada hi ha més iniciatives del món que proposen un canvi de mirada deixar de veure el riu únicament com un recurs al servei de les

00:44:18: persones

00:44:20: i reconeixer que té un valor ecològic propi, que el dret ha de protegir.

00:44:25: Això

00:44:26: ha adut

00:44:27: a que en molts rius se'ls hi hagi reconeguts drets.

00:44:31: Quins drets?

00:44:32: El dret existir, el drett mantenir els seus processos naturals a conservar la biodiversitat, a no ser contaminat, a ser restaurats com pateix

00:44:42: d'anys.

00:44:42: Per tant, drets

00:44:43: que són propis de l'existència del riu.

00:44:46: Ara bé hem de diferenciar que aquest reconeixement de drets en un riu

00:44:53: no

00:44:53: és exactament el mateix que donar-li personalitat jurídica.

00:44:58: Andret, quan parlem que una entitat té personalitat Jurídica com ara reconeix la personalitat d'un riu, volem dir que és una tècnica jurídic que no

00:45:11: sols vol dir

00:45:13: reconeixe a un subjecte

00:45:16: jurídic

00:45:16: drets, sinó que també la capacitat per poder-los defensar davant de les administracions i tribunals.

00:45:24: Quan diem que un riu pot ser subjecta de dret i persona jurídica no estem

00:45:30: parlant

00:45:30: del mateix que una persona humana, sinò que estem parlando

00:45:34: de

00:45:34: atribuir-li la capacità jurídia per defensar aquests drets i reclamar-los davant de les administracions i tribunals.

00:45:44: Evidentment, necessitem mecanismes de representació per poder defensar aquests interessos

00:45:53: del riu

00:45:54: i defensar

00:45:55: els seus

00:45:56: drets.

00:45:57: Per tant ens allunyem d'un paradigma tradicional de com protegim la natura i com protegiment

00:46:04: als veus

00:46:05: I si ens plantejéssim un cas pràctic, per exemple, si demà es detectés un abogament contaminant en un riu... No li posarem nom per no portar-me la sort, que passi a casa nostra.

00:46:17: Qui podria actuar en nom seu si tingués personalitat jurídica?

00:46:20: Perquè ens has dit que no és com una persona, clar, un rió no pot anar directament als tribunals.

00:46:24: Llavors, com s'ha de vehicular això?

00:46:26: Sí,

00:46:27: perquè ho entengueu

00:46:28: d'una forma

00:46:29: molt senzilla, és el mateix cas que una persona que es declara incapacitada o un menor d'edat que necessita una representació.

00:46:38: Aquesta és una de les qüestions més rellevants i potser més complexes, perquè necessitem que hi hagi un mecanisme de representació

00:46:48: per

00:46:48: tal de poder defensar aquests drets davant d'aquesta hipòtesi que pugui ser denyat, perquè un dels drets que els podríem reconèixer als rius és aquest dret a no ser deniat fins al punt que comprometi la seva existència.

00:47:05: Aquesta representació com s'hauria de vehicular?

00:47:09: Doncs s'hauria de vehicular a través d'una llei que determines qui representa el riu.

00:47:16: Com es trien aquestes persones que són representants i han de defensar aquests drets?

00:47:22: Generalment seria una representació compartida entre administracions públiques, representants de la ciutadania, entitats del territori, juntament

00:47:32: amb

00:47:33: representació científica independent.

00:47:35: Un comitè científic independent que assessorés a la resta de membres de representació.

00:47:41: Per tant l'idea és que ningú no pugui apropiar-se de la veu del riu.

00:47:47: La representació ha de ser transparent, plural i basada en el coneixement científic i amb l'experiència de les comunitats que eviten al voltant del riu.

00:47:57: Per tant és una representació

00:48:00: que

00:48:01: en cap cas substitueix les administracions que tenen competències sobre l'aigua sinó que el que volem és

00:48:10: reforçar

00:48:11: la defensa i protecció del rió a través d'aquest reconeixement de la personalitat jurídica dels seus drets i de persones que realment puguin defensar la seva integritat ecològica.

00:48:27: Susana, des

00:48:27: de la Plataforma

00:48:28: de Defensa de l'Ebre han explorat la possibilitat de reconèixer jurídicament el riu, en este cas

00:48:33: és el Riu Ebre.

00:48:34: Això com

00:48:35: està?

00:48:35: I quins passos haurien de fer?

00:48:38: Bé... La plataforma de defensa de L'Ebra Doncs ja des de fa temps ha plantejat aquesta possibilitat de reconèixer la personalitat jurídica del Riu Ebre i ha treballat en un horitzó que ja es va iniciar el dos mil vint i tres, sinó m'equivoco per poder iniciar aquests

00:49:03: passos.

00:49:03: Ara bé!

00:49:04: La qüestió

00:49:05: de fons

00:49:07: és que es necessita tota una un recorregut procedimental per poder formalitzar aquesta personalitat jurídica de l'Ebre, que això li permetria evidentment definir uns drets sobre el riu, establir qui els representa i qui els ha de defensar

00:49:30: davant de

00:49:31: potencials viscos

00:49:32: o danys.

00:49:33: Llavors com es pot fer?

00:49:35: Com es pot formalitzat?

00:49:36: Doncs hi han diverses vies Es pot impulsar

00:49:39: mitjançant

00:49:40: una iniciativa legislativa des del govern, mitjansant una proposta parlamentària o bé a través d'una iniciatiu legislativa popular com va ser el cas del Mar Menor.

00:49:53: Una iniciativ legislativa Popular a nivell estatal vol dir recollir unes com a mínim cincentes mil signatures bèlides perquè la proposta

00:50:04: de

00:50:04: normativa, pugui continuar la seva tramitació parlamentària.

00:50:09: Però

00:50:09: al ver reunit aquestes signatures no vol dir que la llei s'aprovia automàticament perquè la decisió final correspon a les Corts Generals però és important entendre que aquest procés no es limiti només a la redacció d'una llei per tenir la proposta d'iniciar aquesta iniciativa legislativa popular, evidentment cal que hi hagi una aliança entre

00:50:38: totes les

00:50:39: comunitats que estan en el territori, les comunitat científica, les entitats ambientals, els sectors econòmics i les administracions implicades.

00:50:48: Per tant, tenir una

00:50:50: llei

00:50:51: vol dir que abans hi ha hagut un consens social determina aquest pas tan important de reconeixement de la personalitat jurídica del Riu Ebre.

00:51:03: Per tant, és important que la plataforma pot ser la impulsora social Però el reconeixement legal recreix, evidentment, en aquesta via normativa adequada però també aquest consens que hi ha d'haver al Rodera.

00:51:17: Sosaana tu has apuntat el cas del Mar Menor a Múrcia que sí que va aconseguir aquesta personalitat jurídica va ser l'any dos mil vint i dos m'he explicat la Nerea qui ha canviat realment des de les hores allà

00:51:30: Ha canviat molt perquè ha estat, sense dubte un cas, molt inspirador en el qual ha tingut l'aval del Tribunal Constitucional.

00:51:38: El Tribunal constitucional a l'any de l'anys d'octubre, va metre una sentència molt important avalant la constitutionalitat de la llei que reconeix la personalitat jurídica del Mar Menor, de la Llecuna i de la seva conta, i per tant està avalando la possibilitat que l'estat espanyol, un element natural com pot ser un riu tingui drets, tingui personalitat jurídica i drets a defensar-hi una representació.

00:52:03: I

00:52:03: això que està dient?

00:52:04: Està dient que el Mar Menors ja no només és un espai natural que l'administració ha de gestionar i protegir sinó que és un subjecte de drets els quals es poden defensar davant dels tribunals.

00:52:17: Per tant hi ha

00:52:17: tota una estructura

00:52:19: que a partir d'ara vigila com actua l'Administraci o quines decisions s'estan prenent, inclús ja hi ha

00:52:26: molts casos que

00:52:27: estan davant de diferents tribunals, en els quals l'entitat de representació del Mar Menor

00:52:34: ha denunciat

00:52:36: davant d'aquests tribunalls la vulneració dels seus drets.

00:52:39: O sigui que es pot defensar?

00:52:42: Exacte!

00:52:42: A través

00:52:43: d'aquest mecanisme de representacions...

00:52:45: Molt interessant aquest mecanismes.

00:52:47: Susana moltíssimes gràcies per aquesta masterclass de dret que ens has fet el Ramble i a totes dues una abraçada i fins aviat Gràcies a

00:53:21: vosaltres.

00:53:22: Fins la propera.

00:53:25: Adeu!

00:53:44: Com tenia els ganivets ben esmolats i ben afilats sempre?

00:53:47: Perquè la seva notícia plorava jo, per exemple.

00:53:50: I em diràs què ho sembla...

00:54:05: Radio Ciutat de Tarragona.

00:54:07: Més que una

00:54:08: ràdio!

00:54:10: El petit poble de corbera d'Ebre hi ha els apartaments

00:54:13: dels temporers.

00:54:14: La porta per descobrir la terra alta i les seves petites dotzeviles on connectar amb la vida rural i la natura i sorprendre't amb

00:54:22: el esport d'Orta,

00:54:23: la via verda als espais de la batalla de l'Ebra

00:54:26: i les catedrals

00:54:27: del vi

00:54:28: Descobreix allò que tens tan a prop

00:54:30: amb els

00:54:31: apartaments

00:54:31: als tempurers.

00:54:33: Els

00:54:33: Temporers.com Ara més que mai, turisme de proximitat!

00:54:41: Aquest set de setembre comencem un nou programa.

00:54:49: Caim a la Rambla,

00:54:50: a la Ramla cincuenta-quatre...

00:54:52: Fes la diferent aquesta última.

00:54:54: Era així?

00:54:54: Amb una mica d'alegria?

00:54:55: Ai, griiiiaaaa!

00:54:57: Vinga va,

00:54:57: som!

00:54:57: Que podem dir més?

00:54:58: És

00:54:59: que no sé de

00:55:01: què s'efracta.

00:55:02: Chules és un programa

00:55:03: de coses chules Aneu a punt d'escoltar.

00:55:05: Un maraví!

00:55:08: Jo escolto Ràdio cincuanta-quatre,

00:55:10: a la meva ràdio del poble.

00:55:12: De minyons

00:55:13: de divendres...

00:55:14: ...de quatre a cinc

00:55:15: de la tarda

00:55:16: a la teva ràdio local.

00:55:18: Estupendo.

00:55:21: Radio Ciutat de Tarragona La primera ràbia per internet del camp de Tarregona... ...a les principals plataformes de podcast i streaming.

00:55:29: Escolta't si segueixen-nos a Spotify, iTunes i Vox?

00:55:33: Google Podcast, Tunin i el web de Radio Ciutat de Tarragona a www.rctgn.cat Escolta la nostra ràdio i els seus continguts quan vulguis i des d'on vulgui's Radio Ciudad de Tarragoona Més

00:55:47: que una ràdio

00:55:50: Segueix a Radio Ciutan de Tarregoona, Instagram, YouTube,

00:55:53: Instagram Facebook, LinkedIn,

00:55:55: Twitch Ràdio Ciutat de Tarragona està present a les principals xarxes socials.

00:56:00: Segueix nous i no et perdis detall dels nostres continguts, i visita el nostre web www.rctgn.cat