Rambla 54 | 21/10/2026

00:00:02: Hola Dani, com estàs?

00:00:03: Primera hora del matí.

00:00:05: Està plovent... No puc agafar la vici per anar a la ràdio.

00:00:07: Això em posa una mica de mala lluna però ho superarem!

00:00:11: Escolta'n vosaltres com encareu la setmana?

00:00:13: Com us va que fa dies que no sabem res dels assajos de crash?

00:00:17: Per cert he vist per Instagram que feu un club d'electura.

00:00:22: Ostres, em sembla una idea molt original a partir d'un musical.

00:00:26: Explica'ns-ho una mica com va si us plau Vinga, un petó o lliure una abraçada per tothom.

00:00:31: Adeu!

00:00:36: Que els faig... deixo respiració i els vaig fent una arreder a l'altra.

00:00:40: I després tu ja t'ho tallaràs.

00:00:43: Rambla cinc... No m'ha agradat.

00:00:46: Ramble cincuanta quatre em manden morgades i ball d'ocera.

00:00:55: Ball de ocera?

00:01:06: Ho he dit bé eh?

00:01:17: Si no hi torno eh?

00:01:54: Jo escolto ramble cintuanta quatre a Girona FM Hi havia una vegada un nen que va créixer literalment dins d'una catedral.

00:02:12: I no t'avancis, no!

00:02:13: No és Notre Dame sinó la Catedral de Girona.

00:02:26: Sembla un conte però és una gran història real... ...que avui ens explicarà el Saïd Esvai.

00:02:33: Saïdd benvingut al Rambla cincuenta-quatre Què tal, Anna?

00:02:37: Bona tarda i moltíssimes gràcies per deixar-me caure per aquí.

00:02:40: Escolta'm, s'ha dit que sóc tota orella d'aquí estem parlant!

00:02:44: Doncs mira, parlem del Gustau Torres, que és filla dels campaners de la Catedral una parella arribada de La Rioja i Andalusia, que va acabar també vivint al temple amb els seus quatre fills.

00:02:56: Només tres anys el Gustau es va modar a viure... A la Catedral, en aquest cas un claustre era el seu camp de futbol.

00:03:03: Els canonges els ha vist que més veia i l'agárgola de la bruixa i làngel que coronen al temple als seus còmplices.

00:03:12: Quina historiassa!

00:03:13: Segueix, segueix... Mira doncs aquell nen és avui a la primer ingestor like que té la basílica I des d'aquesta responsabilitat treballa per obrir la catedral als gironins i fer-la també una peça més de la vida cultural en de la ciutat.

00:03:29: Avui l'he convidat a la Rambla, Gustau!

00:03:33: Bon dia... bona tarda, bona hora i benvingut.

00:03:36: Bona tarda.

00:03:36: Moltes gràcies per deixar-me ser aquí amb vosaltres.

00:03:40: Gustau, un plaer, eh?

00:03:41: Quina vida de pel·lícula la teva!

00:03:44: Escolta com acaba una família vivint dins la catedral de

00:03:48: Ginona?!

00:03:49: La veritat absoluta no la conec però certament a mitjans dels vuitanta, concretament el VIII, el capítol de la Catedral que és l'entitat que administra el temple, cercava una família per fer de mesobés.

00:04:05: El meu pare era al carter del barri i li van proposar... I aquesta va ser la nostra arribada a la seu.

00:04:12: Imagina't un nen amb tres anys arribant a la nau gòtica més ampla del món.

00:04:19: Clar que no ha dit gustau?

00:04:20: Tu tenies tres anys quan vas arribar.

00:04:23: I quin és el teu primer record de la catedral com a casa teva, dic?

00:04:29: El record que tinc és olfactiu.

00:04:32: És curiós!

00:04:34: Quan plou i es mulla la pedra de Girona em torna l'infància, em tornen aquells orígens a la cattedral.

00:04:42: Sí, sí... Tinc aquella sensació d'un passat molt llunyà.

00:04:48: És un color molt característic.

00:04:52: Gustau, el Saïd ha parlat del claustre com al teu camp de futbol i dels canonges.

00:04:57: Com els avis que més veies, com es creixen un lloc així tu?

00:05:02: Llavors eres conscient d'aquí en realitat estaves en una casa normal no era?

00:05:09: El tema és que per mi allò era la normalitat.

00:05:13: La normalitat era... Tenia avís fora de Catalunya i no veure'ls gaire bé.

00:05:18: I en canvi, tenia una comunitat de canonges cap allans molt grans però que ens tractàvem amb un estima i un respecte i fins i tot educació per mi meravellosos.

00:05:29: Era el meu dia a dia o comprar-te unes botes de futbol i escala va arribar ell no hi ha gespa.

00:05:34: Jo en tenia doncs el claustre... Doncs vas cap al claustra, no?

00:05:37: Estrenar les teves botes sempre al tanto evidentment que és un espai patrimonial i et sensibilitzaven com perquè el cuidessis i l'estimessis.

00:05:47: Però clar, aquella era la meva normalitat i en canvi arribar a l'escola i veia que els altres parlàvem de coses que no eren les teves per millors i que no era normal.

00:05:56: Clar, per ells venir casa teva devia ser una superaventura?

00:05:59: Vamos y te explico así... Eran sorpresos quan a casa era això, anar cap al claustre o fins i tot el campanar.

00:06:11: Sobretot el campana era un espai de joc o de comunitat amb els germans o als amics... I clar per ells que no ho eren.

00:06:19: No tenia els playmòbil a les golfes doncs no era molt ordinari a casa de la gent i si dintre de casa nostra.

00:06:28: T'anava a vi costau?

00:06:30: El barri vell de les hores Entrem que cap als anys vuitanta no tenia absolutament res a veure amb el Endara, és a dir, res reabilitat sense cuas de turistes probablement sense cap bicicleta.

00:06:41: Com recordes aquella girona... ...que em voltava la catedral?

00:06:47: Màgica!

00:06:48: Màgic!

00:06:49: Pensa que me'n tenia una essència patrimonial que crec que de mica en mica hem perdut certament el turisme el necessitem en aquest país, és un motor en l'economia però hem anat perdent doncs els nostres comerços locals, la nostra gastronomia... les nostres olors fins i tot una mica a la llengua que l'hem de defensar.

00:07:08: Però veus-nos els rètols i lluitem i està molt bé.

00:07:12: Però l'ascència gironina crec que la mantenen les pedres als nomolits, algunes persones que quedem, però es va perdent.

00:07:23: Escolta'm, i de portes endins Tu deus conèixer indrets de la catedral que gairebé ningú no coneix, no?

00:07:31: Doncs vellem, perquè la català el sigui coneguda i estimada però evidentment hi ha llocs de difícil accés.

00:07:39: Poder un dels més sorprenents és a la plaça dels Apòstols que és una plaça situada a la façana de migdia.

00:07:46: Hi ha una cisterna d'aigua i en aquest període que jo feia esclada doncs mira amb les cordes ens vam deixar penjar pel pou, vam fer fotografies a l'assisterna, que és un lloc que crec que poc xironins No només no hi ha estat, sinó que potser ni coneixen que existeix.

00:08:05: I mira d'aquí doncs certament hi ha espais poder-no tan amagats com les golfes o espais que gironins que defensen que existeixes i que d'avui no han trobat, i això que ens hem ficat a per tot perquè no sé, ja hi ha gent des que diuen que hi arriben tunals i demés imagina un nen entre deu i quinze anys cercant aquests passadissos a per Tot i no els hem arribat a trobar De fet, Gustau, jo t'he sentit explicar el moment en què vas fer sonar per primera vegada la campana Assumpte i que l'acorda et va arrencar l'apell dels dits.

00:08:40: Sí... Va ser un dels records que tinc precisament no molt bons de la meva infantesa perquè l'Assumptet és una campana que voga a s'ha d'abrandar.

00:08:50: És a dir, és una corda, t'hi agafes o t'ho agafaves fins al dos mil tres i t'aixecava a la bava del terra aproximadament uns dos metres Quan ets un infant, penseu que la campana pesa d'aproximadament dues tones i l'embransida és forta.

00:09:05: I t'hi has agafat en farmesa.

00:09:06: És clar que ells nervis, aquella tensió de la primera vegada... Jo no em vaig agafar en farmessa i l´acorda, esclar, em va fregar els dits i em va fer molt de sang.

00:09:15: Però bé, l'hem prendada després ens hem... Ja hem gaudit, ja hem goudit tocant l'assumpte amb una campana Aquesta té força a història, perquè va ser fos al milocientos quarenta dos després de la Guerra Civil i va caure el mil novecentos quaranta sis durant l'edat del corpus.

00:09:33: Així que és una campana... I tenim un vincle especial.

00:09:36: És la festiva la que et pararà d'aquí quatre dies per Sant Narcís.

00:09:41: I, a més, per exemple també, eh?

00:09:44: De les golfes, t'ho dic, perquè estan a treinta-cinq metres altura caminant sobre una nau gòtica ara aquest cas, la més ampla del món només superada Si no m'equivoco per la... de Sant Pere d'Albatica, clar.

00:09:58: No sé una miqueta com és... Expliquen si es pau el miracle perquè són molt de miracles en aquesta casa del mil novecent trenta nou.

00:10:04: Dic que aquella bomba que no va arribar a esclatar.

00:10:07: Penseu-ho que ho has dit molt bé.

00:10:09: Tenim la nau gòtica més ampa del món.

00:10:11: Això és un repte en l'esquitectura medieval i que es pot dur a terme gràcies a la qualitat de la pedra de Girona, la pedre nomolítica i que desgraciatament aquest temple pateix l'impacte... bueno, tiren una bomba, el new-center.

00:10:28: Aquesta bomba furat al taulat en aquest primer impacte no va esclatar, furat a la volta, no esclata, cau a la nau i no escolta però és que hi ha una cosa que jo no sé com explicarla, per mi és que és un miracle perquè no només són tres impactes, sinó que la bomba cau entre dos nervis de l'estructura d'aquesta gran volt.

00:10:49: En un espai que no afectava a l'estructura i conseqüentment va fer simplement un forat a la volta.

00:10:55: Si hagués trucat un d'aquestes nervis, tant sols a dos metres de distància trobava aquests nervis és molt probable... que almenys un dels creuers hauria caigut.

00:11:06: Així que són aquelles coses que només Déu nostre jo sap per què van passar així Gustau, hem parlat d'aquesta campana de l'Assumpte.

00:11:16: Quan preparava aquesta entrevista al SEIT em va dir ara que les campanes estan mecanitzades des del dos mil tres, em sembla... Però tu reivindiques i hi ha una història que qui realment era amiga de la Catedral de Girona era la teva mare, no?

00:11:33: La Ramonament Doza.

00:11:37: Sí, intento fer-ho perquè els campaners Popularment a les ciutats són coneguts els meus pares, però la persona properament contractada per part del capítol... La campanera és la Ramona que és la meva mare.

00:11:51: El meu pare és el marit de la campanerà.

00:11:53: Acabes d'agafar com vivim a la catedral i els pares i els fills som els campaners.

00:11:59: però la persona que això era la responsable de fer els tocs, de ballar a la mas obera, la que cuidava i continua fent-ho.

00:12:06: Ja com a voluntari a la catedral és la meva mare.

00:12:09: I us la vindico perquè habitualment això... Em porto ja quaranta anys allà dintre i m'ha sentit malament el teu pare.

00:12:17: No cal parlar de la mare perquè no li agrada.

00:12:19: Ma mare és molt escarp, és distant.

00:12:21: Li agrada fer les coses al home, però m'agrada evidenciar que hi ha una dona que hi ha la dona dintre de l'església, que és molt estimada.

00:12:28: Que es... Penseu que ella jubila i ens van preocupar tots.

00:12:33: Ramon, evidentment les tasques del teu dia... si no les vols fer però el teu vincle i la teva estima a la Catagràcia els pots mantenir per tots, per l'equip, pels canonges, per les glècies, un bé.

00:12:43: I això ho fa.

00:12:43: Ara continuo fent-ho des de la distància.

00:12:45: Pensem que li han demanat entrevistes, fotos..., i de moment a dia d'avui no m'ha aconseguit.

00:12:51: Doncs està molt bé que la reivindiquis com a mare i com a dona!

00:12:56: Sí, bueno, per dues coses sou tot com a mare que t'has de dir que me l'estimo amb bogeria.

00:13:02: De fet, te n'ha de dir els teus pares estan jubilats però segueixen vivint a la catedral oi?

00:13:06: Així és... És casa seva al final?

00:13:09: Sí, t'han de dir mira, continuem visquant allà, la meva filla i els nebots van allà i pareixes una normalitat que la iaia quan veuen un edifici religiós, normalment una cel·lesia còtica ho associaran en cas a la iaie Recordo'm el nebot amb l'Alexin, que em dic jo.

00:13:27: Estàvem de viatge i entrava en una cel·lèsia, ja entra i buscava la iaia.

00:13:31: O sigui, ells associen aquests espais a casa dels àvies.

00:13:36: És la seva normalitat... I ets d'agrair la confiança del seu mig al capítol perquè ho donen així, vellem per què hi hagi aquest vincle familiar i d'estima inversa al temple.

00:13:48: Gustau?

00:13:49: D'acostodies, perdona.

00:13:52: T'anava a dir que aquell nen de tres anys que era tu que va arribar a la catedral ara és el primer gestor like d'aquesta basílica com ha anat això i com implica o què implica gestionar un lloc on vas creixer i que és casa teva?

00:14:11: Em considero una persona molt i molt afortunada, ja que creix a l'humor del temple i de les persones, sobretot que el gestionaven allavors.

00:14:20: Formant-te educanta fent-te l'estimar cada anys després confini en tu per fer-ho.

00:14:26: Jo vaig entrar com un tècnic més al funcionament del dia d'entitat fins que... es van fer en grans i van buscar una persona de confiança per dur a terme aquesta tasca de coordinació.

00:14:37: I que no ho sembla perquè, a més del culte, la principal finalitat del temple és un monument molt visitat després del museu d'ali, l'equipament més visitat de la província, això, més les activitats culturals, més els rodatges... Al final sí que té una certa complexitat però la bona disposició de tota l'entitat, de la ciutat, de l'Ajuntament i de la Diputació crec que fructifica... ...i s'evidencia en bons resultats.

00:15:11: T'anava a dir la catedral és avui una de les grans postals de Girona.

00:15:16: És coneguda reu del món pel seu rodatge sobretot.

00:15:19: Però com és gestionar per exemple aquest equilibri tan fràgil entre patrimoni culte turisme i vida de la Ciutat també?

00:15:29: I els seus veïns?

00:15:30: Doncs mira, poso un exemple.

00:15:33: Farà abans de l'inici d'aquesta any a mi em troc una productora en nom de Disney per fundar-te la ciutat de Girona i sense que ho sàpiga l'Ajuntament jo vaig anar fent una feina informal amb veïnes al mateix ajuntament sense que sabguessin cap on anaven preparant a la productor a l'atarratge a la Ciutat per mirar que aquest impacte fos el... el mínim possible sobre aquelles entitats o persones al voltant de la catedral.

00:16:05: I sempre, no arribes a tot, però batllem des de la mateixa catedràl que hi hagi un equilibri en bé de tots.

00:16:15: Gustau i... No és fàcil digues-t'hi.

00:16:17: No, Navadi, tinc un darrer dubte tu ara mateix segueixes vivint allà?

00:16:24: No No, però em parlàvem fa un moment... Ara en parlàvem.

00:16:29: Sí senyor!

00:16:30: Nosaltres vivim a uns dos cent cinc quanta metres al carrer de la Força número quinze i aquest tema que no cal posar sobre el taula l'habitatge va estar a punt de marxar del barri.

00:16:43: I és curiós perquè estic casat amb una dona del Brasil i a punt d'acompanyar la meva dona va dir no marxaran del barric.

00:16:50: I al final hem trobat un... gràcies a un veí Un pis de lloguer i una mica més a prop de cara de la Catedral.

00:16:56: I ara estem a uns cent metres de la catedral, jo dic que podrem acabar-ho a les golfes, no ho sé, però anem pujant de mica en mica... Amb els clics de Playmobil.

00:17:03: Exactament.

00:17:05: Escolta'm, Gustau!

00:17:06: El meu fill de Ramona podrà gaudir.

00:17:09: Quina història, la teva.

00:17:10: Moltíssimes gràcies per haver-nos l'explicat avui aquí al Rambla.

00:17:14: Gràcies també a tu, Said, per aquesta gran descoberta que és el Gustau i la històrea de la seva infantesa... I la Dara com a gestor!

00:17:24: Una abraçada a tots dos i fins aviat!

00:17:27: Gràcies, bones filles.

00:17:28: Un abraçador!

00:17:54: Doncs va, guàrdia, què has de fer, qui m'un favor?

00:17:56: Regitem la teve veu però ho has dillegir amb l'ocutor de ràdio,

00:18:00: eh?!

00:18:01: Fala res!

00:18:03: Som-hi, va!

00:18:04: Quedem a la Ramble, a la Rambla cincuanta-quatre.

00:18:07: Molt bé!

00:18:08: Ja estàs... Estàs escoltant?

00:18:18: Ramble cincuentacuatre.

00:18:30: Adpremia mèdia.

00:18:40: Ivan, els veïns de Sant Andreu us diuen d'alguna manera?

00:18:44: Doncs diria que Andreuengues i Andrawenques... No, no, vull dir que si teniu algun sobrenom o un mal nom onàlias, els de Vilanova per exemple ens diuen llunàtics.

00:18:53: Ui, doncs sí, això...?

00:18:55: Mira, sembla que la cosa és per una llegenda popular no contrastada on un pescador Vilanovi esclar va estar-se tota una nit intentant atrepar el reflex de la lluna plena amb una xarxa i un cobat.

00:19:07: A mi ens diuen pescallunes.

00:19:09: Ah, doncs trobo que fa molt per tu.

00:19:11: Bueno, m'ho prendré bé això!

00:19:13: Gemma Palet ben tornada al Roble a cincuanta quatre... Hola Anna, bona tarda.

00:19:18: Escolta'm els de premià sí que tenen... no sé si hi ha d'incloure un nom oi?

00:19:25: A mi no m'hi has d'incloure perquè no visc expressament a premià però sí que els premiàrencs tenen un sobrenom, que són gafferrons.

00:19:33: Gafferons?

00:19:34: Perquè què és un gafarró?

00:19:36: És un ocell petit d'uns doig de centímetres, de colors brugencs i que és conegut pel seu cant repetitiu.

00:19:42: I quina relació té aquest ocell o aquest moixó amb els pròmians nens?

00:19:47: Doncs mira, no hi ha una única explicació.

00:19:50: De fet he trobat fins a quatre teories populars que intenten explicar-ho.

00:19:54: La primera, els premiàrencs cantaires diu la llegenda... que els primers habitants del barri de Mar cantaven sempre la mateixa cançó com els gafarrons.

00:20:02: Els veïns de Premiade d'Al han sentit l'ús i en semblen gafarrons.

00:20:06: L'altra teoria apunta les rivalitats amb Premiada d'Aal, que és el municipi Bahí.

00:20:10: Com que Premiad de Mar recordem té un terme municipal molt petit, molt reduït du com a... dos quilòmetres per metre quadrat el compareven amb aquest ocell diminut.

00:20:20: També, per la confusió del Campanà durant la construcció del Campana de Sant Cristòfol al segle XIX algú va confondre un gafarró en un column i va anunciar que l'esperit sant s'havia posat al capdemunt del campanà.

00:20:32: I la última versió, que és la més popular explica que durant el segle IX hi havia tants gafarrons a premiar, que els ocellaires barcelonins i anaven a caçar-los Després, els Balianes a Barcelona cridant Gafarrons a premiar són els millors gafarrons.

00:20:47: En definitiva, Anna no s'ha sap del cert quina és l'explicació autèntica però tot apunta una barreja de tradició popular i història local i les típiques piquen baralles entre pobles veïns I així com el petit gafarró ha acabat convertir-se en un símbol d'identitat dels premenents de mar Doncs és prou curiós que cadascú es quedi amb l'explicació que més li agradi, no?

00:21:08: Que n'hi ha per triar i remenar.

00:21:10: Gemma moltíssimes gràcies per portar-nos avui els gafarrons a ramblejar.

00:21:14: Parlem aviat una abraçada.

00:21:16: A vosaltres adéu!

00:21:46: Fa moltes dècades que es cultiva la zona de l'Almar Esma i dona de menjar no només a les gent dels pobles veïns, sinó que es comercialitza arreu del territori català.

00:22:01: Però anem a Pams!

00:22:02: Com és que La Conca de la Tordera és un lloc ideal per conrer el fesol del Ganchet?

00:22:07: En Jordi Torres-LaComba, gerent de la Cooperativa Agrària, la baixa Tordira i pagès de tota la vida ens ho explica.

00:22:13: Doncs la Conca da Tordere és rica... És una terra fina, rica amb sediments del costat del riu que el que fa és que al fesol, a Paladar, tingui una pell molt fina i sigui molt poc farinós.

00:22:29: I això és molt apreciat pels restauradors de la comarca.

00:22:33: D'acord!

00:22:34: Això ens queda clar... Però per què es diu Fasol del Ganchet?

00:22:37: Què significa?

00:22:38: Com és que es diu d'aquesta manera?

00:22:41: Nosaltres treballem molt que sigui aganxetada, arrunionada, que marqui molt bé la forma productors que, per el que siguin, no ho treballen tant i quan venen els... sobretot els restauradors o gent que es dediquen a coure, ells ho saben.

00:22:57: I quan agafen la nostra fasol de seguida diuen nostres, noten la diferència.

00:23:03: Un cop ho couen ja saben ells que la llogum de la conca no té res a veure amb els altres llogums però nosaltres ja cuidem també la vista del producte, que sigui un fasol amb un calibre maco i que tingui una bona forma ronyonada, ganchetada a la vista que això és el seu nom.

00:23:20: Ara ens queda clar... El nom i la forma però no és l'única especial d'aquest fesol sinó el gust, que el distingeix de la resta ja més a més té molts valors nutricionals.

00:23:32: És un fesoll que no fa pell, és molt cremos, un punt dolç, molt bèlida per la dieta mediterrània, èrica en fibra, porta minerals Vitamines, és a la proteïna i sobretot el paladar no té res a veure amb altres llegons perquè no hi ha gens farinosos.

00:23:50: Si us estan trencant ja el voleu provar, és completament normal.

00:23:54: Tant mateix les coses bones es fan esperar... ...i necessiten els seus temps.

00:23:59: Pultirem el fasol del ganchet primer, seleccionem l'allavor.

00:24:04: No tot el fasols va bé per assemblar o tu ho podries semblar, únic que si vols tindre un fasol ben arruñat o ganchatat Amb un calibre maco nosaltres el triem o esgaraballem per seleccionar una mida que el petit, el naulí, que és el més petit i no té forma se'n passi i selecciona el gros.

00:24:25: Després d'un cop tenim la llevor al fesol, el sembrem a la primera quinzena de juliol, lo que és tordera.

00:24:33: Depèn si puges més cap interior, vas més cap a la costa abans, s'haurà trassa l'assembla Hem de recordar que el Ganchet el collim al novembre i ens arrisquem, que si ve una glaçada i no està seca la bejota es pot fer malbé.

00:24:48: I a més d'això, el temps evidentment és important però també com s'ajuda a créixer?

00:24:54: A Tordera encara anem amb canyes fent gàbies de quatre... Si te'n vas més per al Vallès ells allà en parren ho fan més mecanitzat Aquí Tordera hem mecanitzat alguna cosa, però hi ha encara molta cosa manual com el clavecanyes.

00:25:13: Després si te'n vas més cap a la zona d'Arbúcies allà en diuen esprar perquè ja no claven canyes, allà posen bars de castanier als aspres i després un cop... bueno, després el fesó floreix, un cop florext té una vejota i després quan comença a quedar groc que es comença la planta fet al seu cicle Després el seguem i el deixem a les canyes.

00:25:39: I quan està ben sec fem garbes, i el batem.

00:25:43: Abans el batia en malera, a cops de forca d'alladoners ara hi ha màquines de batre tot així és manual.

00:25:51: Es fan les garbes amb les mans, es treuen les canies amb les manys... i es posen les màquinas amants.

00:25:56: El procés és laboriós ja ho esteu escoltant per tant la botiga evidentment al preu i és elevat.

00:26:04: Deu euros!

00:26:05: cada quilogram.

00:26:06: Sí, és veritat que té un alt valor de mercat però els dos motius són ben clars.

00:26:12: Recreix de molta mà d'obra i també el fasó del genxet és el rei dels fasols però en quant a producció produeix menys quantitat producte que s'hi agafes una altra varietat del mercat produeig més quilos pel mateix superfície terreny.

00:26:30: Independentment del preu les cuines darrere del territori i fora d'ell i aposten sense dubtar-ho.

00:26:36: Tenim des de les illes, que en fan encàrrecs d'allagum a restaurants de Barcelona o... o de provincies.

00:26:45: I si tots aquests arguments ja us han convençut i el voleu comprar per testar-lo també heu de saber com cuidar-ho, evidentment perquè no se us faci malbé quan el tingueu a casa.

00:26:55: El seu producte natural amb el temps es pot arribar a grauar.

00:26:58: L'ideal és si pots és congel·lar.

00:27:01: Tindrà l'una a setanta, dues hores el congelador i després hi ha la llagum.

00:27:08: Ja no es grau, és un tractament natural... I no li treus qualitats del producte.

00:27:13: Per tant ja ho veieu, producta de proximitat.

00:27:16: Arrelat al territori des de fa anys, bo per la salut i amb una forma i nom ben particulars.

00:27:22: Jo ja en tinc un petit paquet per poder-lo fer aquest cap de setmana a embotifar-la a l'abrasa.

00:27:27: Us animeu a aprovar-lo?

00:27:38: Aquest bell cap si et dic ramles cincuanta quatre Ramble cincuenta-quatre és el meu lloc al món.

00:27:58: Estàs escoltant Ramble cinquenta-cuatre a Ràdio la Selva.

00:28:25: Quan parlem de noves maneres de treballar, de teletreball o d'empranadoria ou de conciliació, sovint mirem cap a Barcelona o cap a les grans capitales.

00:28:34: Per què ens pensem que com si fos el segle passat aquestes coses arriben més tard altres indrets més enllunyats o fins i tot rurals?

00:28:42: Avui volem desmuntar aquest mita al voltant de la feina.

00:28:46: No cal viure en una gran ciutat per desenvolupar un projecte professional, compartir coneixement amb tot el món i crear oportunitats.

00:28:56: Hola, anar a gifre.

00:28:57: Com estem?

00:28:58: Doncs estem bé.

00:28:59: Escolta'm... No és el primer cop aclarimo que escoltem la teva beua al Rambla.

00:29:03: Ens has portat reportatges molt interessants sobre el centre dels ulleres de la selva o aquella història dels carnissers salvatans que es jubilen tots a l'hora ara per Nadal però en directe no havíem parlat, oi?

00:29:16: No s'havia encès encara la llumeta vermella de la taula.

00:29:20: Doncs ja s'ha encès i ens queda pendent aquest ritual de presentació que fem amb tothom, volem saber-ho tot de tu... ...i de ràdio La Selva del Camp?

00:29:30: Doncs mira, Ràdio la Selva va néixer el mil ninecentos vuitantaquatre a les seves emissions regulars, a base de voluntariat..., i després de diverses aturades per trasllats i diversos emplaçaments des dalt dos mil doigze ha repès les seves emissions de forma definitiva.

00:29:48: I jo estic aquí des del dos mil setze presentant el magasin matinal de Ràdio la Selva, i després presentant-hi col·laborant en els magazines de tarda tan al carrer Majó com a aquesta nova temporada en el rambla cincuanta quatre... I què he de dir d'un servidor?

00:30:07: Doncs que soc un sagitari, reusent, friqui, friki absolut I també Còmic, com el nostre company, el Jordi Gallo.

00:30:18: Que vam coincidir amb una companyia d'humor els menars a trobar i bueno doncs el Jordii Gallo, company de ràdio en posta que li inventen una salutació.

00:30:29: Doncs escolta'm, m'ho apunto i algun dia veniu tots dos aquí a fer-nos un numeret eh!

00:30:34: Home, es pagant Sant Pere canta.

00:30:36: Vinga, doncs estudiem-ho!

00:30:38: Escolta'm... Feta la presentació oficial, ara sí que avui parlem de formes de treballar i tens algú que t'acompanya als estudis per fer-ho?

00:30:47: Sí, avui ens fixem en el Tallyeco Working, un espai de treball compartit aquí a La Selva del Camp, un municipi com has dit d'uns cinc mil habitants que fa anys que aposta per aquesta fórmula.

00:30:56: El projecte va néixer al dos mil i quatorze amb una idea que va més enllà de compartir taules, internet i despatxos.

00:31:03: Que és posar en contacte professionals... ...de disciplines diferents, generar col·laboracions... ...i construir una comunitat.

00:31:11: Ens acompanya avui l'Anna Oller, que és arquitecta i una de les fundadores del Tallaco Gworkin.

00:31:17: Benvinguda al RAMB, la cinquanta Coba Treana!

00:31:19: Moltes gràcies.

00:31:20: Gràcies, Anna per acompanyar-nos.

00:31:23: Com neix aquest co-working al taller?

00:31:25: Quina necessitat vau detectar per decidir obrir un espai com aquest a la selva del camp?

00:31:30: Doncs mira, comença la història del que és comentator entrant el programa a Barcelona.

00:31:37: Gràcia!

00:31:38: El meu company va venir amb gràcia als dos... treballàvem amb un co-working, havíem coincidit sis mesos a casa junts i un dia va baixar on va tirar cap a Sant Gervàs i l'altre cap a Gràcia i vam agafar dos co-workings.

00:31:52: I a l'hora de venir cap al poble jo soc d'aquí tota la vida i el retornar aquí perquè ja van començar a ser molt car viure allà, vam decidir que un dels... un local que tenia la família en lloc de fer un despatx d'arquitectura, fer un co-working, compartir.

00:32:07: O sigui, en vez de posar el cartell d'architectura a Naurier, posar co-working i així està des del dos mil catorze.

00:32:15: I el que sí que ens va sobtar una mica és que nosaltres doncs oferíem taules, espai, internet per venir a treballar a casa nostra al co- working I, a mi de que ho donàvem a conèixer el projecte sí que s'han anat llogant taules perquè realment hem tingut trenta quasi quaranta cuors que és al llarg de tots aquests anys però la necessitat important era la del cafè mig matí i la dels companys de treballar a casa i d'estar tan sol que necessites un lloc.

00:32:48: Passa a Barcelona passa a l'Acel·lo i passa tot arreu doncs vam tenir aquesta sort de crear com una comunitat molt maca que va donar molta visibilitat a la gent que estava treballant a casa o treballant en petites empreses, petits freelance o gent que començava.

00:33:07: I l'amida del poble, aquestes cinc mil i pico persones que comentàveu ho ha fet perfecte per la col·laboració amb l'Ajuntament, amb altres entitats i associacions del poble i el que és important, l'anar tots units, fer-nos veure més enllà de la selva.

00:33:26: I tenir presència al mapa de l'emprendedoria del camp de Tarragona.

00:33:31: Anna, qui se seu a les taules del tallet?

00:33:33: Quin perfil professional hi podem trobar?

00:33:36: Hem tingut de tot!

00:33:37: Hem tingu't de tot architectes com jo informàtics bastants... gent fotògrafs, hem tingut dissenyadors, traductors... Hi ha hagut de tot gent que es dedica a la compra venda per internet.

00:33:57: Llavors el Jordi es dedicava també a assessorar amb temes de residus i ja de tot un dels fotògraphs era en fotografia a trescent sixanta graus Era gent com molt interessant que realment ens ha omplert també el dia a dia de històries noves, que no et trobes o que no t'esperes trobar fent un cafè al poble.

00:34:28: Vingut gent d'Amèrica!

00:34:31: del nord de Nova York.

00:34:32: Ha vingut gent d'Alemanya, uns alemanys que estiguegen aquí a Masies catalanes, que va venir un estiu perquè passava l'estiu amb la família i venia amb bici fins al co-working.

00:34:44: I Anna, realment, de tota aquesta gent que ha vingu, comparties països acabats sent compartir oportunitats?

00:34:52: Ho heu vist això al d'allà col·laboracions entre diferents sectors?

00:34:55: Sí, realment ens ha donat visibilitat a tots i jo la primera com arquitecte en el co-working no hi ha cartell gran d'arquitectura però he fet la casa i les reformes de varios co-workers que han passat per aquí.

00:35:12: Però a la vegada fotògrafs els han contractat nosaltres i sobretot també hem posat en contacte amb gent d'altres co-workings del camp de Tarragona i també amb les institucions, ens hem donat a conèixer.

00:35:26: Hi ha una advocada del coworking de Valls que sempre diu que un dels millors clients el va trobar en un dels nostres networkings, que ara també ja obre l'altra tema de trobades per a professionals que m'està organitzant tots aquests anys... i que el millor client que ha tingut sempre el va trobar amb una de les nostres xerrades perquè feia de ponent.

00:35:48: Llavors els casos d'èxit són petits i grans, realment.

00:35:54: Ha tingut tothom molta visibilitat i després també tot el que hem organitzat han subcontractat gent del poble o sigui... Em va fer de col·laboradors gent que de la comunitat, no?

00:36:06: Llavors com que al final les xerrades i el treballar un a un que agafa és confiança, és tenir la certesa que on recomanes amb algú el tens al costat i pots recomanar-me els ulls clucs.

00:36:20: Llavors s'ha creat un espai de confiança en què hi ha hagut... sempre ho dic jo, pots trobar clients i proveïdors?

00:36:30: Una cosa, jefa, aquest cap de setmana és l'afira d'aquí a la selva del Camus, o sigui que estàs convidada tu i tots els huyents del Rambla-Cinquanta-Quatre.

00:36:38: Doncs ens ho apuntem!

00:36:39: Sí, i aquesta gent del co-working fa uns anys va crear el que és l'espai professional de la Fira.

00:36:46: En un minut, Anna, sé que és difícil... Què us va portar a fer aquest pas?

00:36:52: Aquesta necessitat de donants a conèixer tots els autònoms professionals primers que hi havia al poble vam apartar les taules del co working, la primera Fira vam comprar un aperitiu i vivó, i vam convidar contactes nostres que excurs els seus clients, els seus proveïdors.

00:37:12: Va anar també la trobada, que el poble sempre saps qui és el cunyat d'aquí, el fill del pare o el nebot... D'un lloc dintre de la Fira, al Coworking a l'espai nostre, de parlar de feina o de tenir aquesta... Prioritat.

00:37:30: Va anar tan bé que l'any següent vam parlar amb l'Ajuntament i ens van sediar el castell del Paborde per organitzar-la al Networking, i a partir de llavors sí que ens van demanar que a part del Networking que omplissim d'activitat tot el cap de setmana de la Fira, i llavors vam posar exposicions vermota música trobades xerrades... I hem anat creant una comunitat cada any presentant tant formacions o xerrades, o ponents com més o menys importants i d'emprena d'horia.

00:38:06: Però també per casos d'èxit de Kilcamp de Tarragona.

00:38:11: Per exemple vam venir a explicar el projecte de les Madalenes de Montrall... Van venir els de l'Olivera a la Cooperativa, van venir molta gent que han creat projectes com les MasterHeart, que ha trobat dones d'emprendedores de reus.

00:38:29: Tinc gent que ha creat projecte molt macos aquí des del camp de Tarragona i també des de Catalunya.

00:38:38: I després també m'ha agafat ponents... més caps de cartell, com la Txell Costa, assessora d'empreses.

00:38:46: Però després també ens vam animar i va venir el Peyu, nomorista per parlar d'autònomos, d'empresa... Només falta que vinguem aquí a la tropa del Rambla-Cinquanta-Quatre.

00:38:58: Doncs esteu convidats... Moltíssimes gràcies per explicar-nos i donar-nos tots els detalls del teléco-working de la Selva, una abraçada gran i fins aviat a tots dos, a tu també, Toni?

00:39:09: Molt bé, gràcies!Moltes gràcies.

00:39:12: Que vagi bé?

00:39:13: I ara veurem.

00:39:14: Anem a escoltar la ràdio, no?

00:39:23: Vinga... Has estat mai al carrer de l'Apalla de Terrassa?

00:39:58: És un dels carrers del centre amb història i avui el volem conèixer d'al mà del Sergi Estapé.

00:40:04: Sergi, ben tornat al programa!

00:40:07: Doncs un plaer, Anna.

00:40:08: Com deies, el carrer de la Palla és un d'aquells carrers que conserven molts aquells trets de l'antiguitat amb aquella clàssica corba que tenien en temps pretèrits.

00:40:17: I on és exactament aquest carrer Sergi?

00:40:21: Doncs el trobem entre dos carrers també molt cèntrics i emblemàtics de la ciutat com son el de Sant Pere o de la Fombella.

00:40:27: És un carrer petitó i estret, a cent setze metres però que està farcit d'un ampli oferta comercial tot i aquesta extensió no?

00:40:35: I sempre s'ha dit així al carrer De La Palla No, no, ha tingut altres denominacions.

00:40:41: La més antiga que està documentada és Carre del Joc de les Villes o de Les Villes.

00:40:46: Quin nom més bonic?

00:40:47: Carre Del Joc De Les Villas!

00:40:49: Com va anar, que li diguéssim així?

00:40:52: Mira'ns-ho, explica el Balta Serragón, un cronista de la ciutat d'aquella època sobretot... que va escriure en el seu llibre, Els carrers de terra a secar.

00:40:59: El doig d'agost de mil cinc-cents vuitanta dos es va publicar una nota que deia així.

00:41:04: Es fa una crida prohibint jugar a Villas i menys per tot el camí que partés del carrer de la Fombella.

00:41:10: Per tant, amb l'enlam del carreg ja tenia relació directa amb aquest joc.

00:41:13: Aquesta denominació es va per llongar fins l'any mil veut sense ixant avui quan ja va passar a dir-se... Carrer de La Paja en castellà!

00:41:21: De villes a paja no li agaira eh?

00:41:25: No, no.

00:41:27: Segons els que han estudiat aquestes històries aquí a la ciutat, només ens expliquen que en el segle XIX popularment es va començar a denominar el carrer del pes de La Palla.

00:41:36: Però no s'ha trobat cap font que rebel·li aquest origen... I finalment va arribar el moment, es va normalitzar en català al carrer de La Palya, que és el nom amb el que es coneix aquest carrer actualment?

00:41:48: Sí, sí, ara és així!

00:41:49: Després de la dictadura molts dos noms dels carrers ja vingudes de la Ciutat com...?

00:41:52: També va passant a altres del nostre país, es van catalanitzar i el carrer de la Paja es va passar al carrer que encara llueix.

00:42:00: I té algun detall destacat més l'història d'aquest carrer?

00:42:05: Doncs et puc dir que en aquest carrer hi va haver un nen, una tiga casa païdal, que es coneixia amb a Can Rodó... i hi va haver un centre mèdic, això a l'any de l'anys.

00:42:16: A més, a finals del segle XIX, hi va haber donant molts anys el número setze la font d'Espanya que estava molt ben considerada i atesa.

00:42:22: I alguna cosa més?

00:42:23: Sergi?

00:42:25: Doncs, Minal Baltas Arragona en el seu llibre també ens expliquen... ...que les processons de la capvuitada de corpos i de Sant Roc és un dels patrons de la ciutat dels Tres que tenim... ...i algunes altres havien passat per aquest carrer tot i que és realment estret i curt També al Tessarra, quan ens recorda que hi havia una guatlla... que els matins trencava l'equiatut del carrer amb els seus cants.

00:42:45: I cada año en mil sixcientos trenta entre els veïns es va fer un arrecapte per recollir fons per reconstruir les muralles de la ciutat.

00:42:52: Doncs Sergi moltíssimes gràcies per portar-nos avui a remblejar pel carrer de La Palla de Terrassa, que s'assembla una mica aquest que canten en la cançó de Serrat.

00:43:02: Ha estat un plaer fins aviat?

00:43:04: Fins aviat, Anna!

00:43:19: Jo escolto ràdio cincuanta-quatre a la meva ràdia del poble.

00:43:24: Cadem a la Rambla, a la Ramble cinquanta-cuatre.

00:43:40: Vilanova il·legi el trupot associar-se a moltes cançons.

00:43:43: Ser entrada ens en ve un al cap és el Turuta, l'himne militar que posa música a la comparsa on els actes més multitudinaris esperatzen oïns del carnaval de la ciutat.

00:43:53: Però si em busquem una de cançó que podríem dir que té denominació d'origen cent per cent Vilanoviná és el passeig al Carme de Peratàpies Publicada originalment per la discogràfica ARIOLA EURODISCA, el mil novecentos vuitanta forma part del disc que porta el mateix nom i va comptar amb un acompanyament instrumental en professionals de primera línia.

00:44:11: Una peça que és una oda a aquest passeig vilanovi però que podria ser el de qualsevol altre poble d'acosta català.

00:44:18: En el meu pati bonic se sent la mare escarrassa Ara vingui, ara me'n vaig Sempre igual i mai no es cansa El mateix Peratàpies, que ens va deixar el dos mil i set, explicava en una entrevista al programa Vida Privada de Canalblau Televisió com van gestar-se l'album i la mateixa cançó.

00:44:59: I com el passeig del Carme tot i el pas del temps conserva encara la seva essència.

00:45:04: Si tu mires una mica les cançons del peratàpsia, et veuràs que en algun és fer molta broma, els altres fent mironia... Però en tants anys apareix una mica ben poètica, una mica virient d'any.

00:45:19: de sensació, d'estimació i d'amor... D'acompanyar aquest disc va ser un disc trencadat totalment amb el que era el Pere Gàpia.

00:45:34: I després hi ha les simbologies.

00:45:37: La nit, els dies, les exabares, els gossos, els amigavines, els agats... No hi ha el Pafito i la Lluísa desapareixen i tots són simbolismes d'aquest tipus.

00:45:47: Potser diria que si a la matí, a les vuit de matí quan s'anou hi vas encara no és els tols aquells.

00:45:53: Encara hi ha les exabores, encara n'hi ha les palmeres, veuen tant i tant hi ha algun gos... Després la cosia sombra es massifica però sí que encara hi ha, diríem l'essència, l'ascència el tuf, louró, em quedaries?

00:46:11: La versió original de Peratàpia s'asomau entre el bolero, el swing i fins i tot incorpora un cirtac i un conglomerat d'estils musicals que des del dos mil doze més d'una decena d'artistes s'han fet seu.

00:46:22: I és que al passeig del Carme es va convertir llavors a l'himne oficial del FIMPT, el Festival Internacional de Música Popular i Tradicional de Vilanova i Lejaltru, uns origens que ens explica la Pati Serrano, que és codirectora del festival juntament amb Mikael Grifell Jo en primer lloc diria que és una cançó molt mediterrània i una canció molt vinculada a Vilanova i la Jaltrú.

00:46:44: La seva vinculació amb el Finpete, doncs mira... L'any de l'any del·límpet va adoptar aquesta cançò, aquest passeig del Carme com a imna del festival.

00:46:54: I des d'allavors cada edició s'encarrega una nova versió a un dels artistes del cartell aquest artista fa uns nous arrenjaments i la porta al seu terreny creatiu i estilístic, li dona el seu estil.

00:47:09: Amb això jo crec que podem dir amb orgull que el llagat d'Emperatàpies és ben viu i que cada any gràcies a aquests artistes i les seves versions aquest passeig del Carme es reinventa Carles Dénia, Gemma Humet i Adrià Plana, Joan Adardt, Linxabrasban, Roger Masi la Cobla Ciutat de Barcelona o Sabor de Gràcia i Jordi Paulí són només alguns dels artistes que han versionat el passeig del karma.

00:47:33: Cadascú hi ha portat el seu caràcter particular, de manera que cada versió s'ha acabat convertint en un tema diferent com la versió que van presentar dos vilanovins en Jordi Paoli, tenorista i sexofonista i professor de l'Escola Conservatori de Música Municipal Mestre Montserrat de Vilanova... i la pianista i compositora Elizabeth Raspall.

00:48:05: L'arrangement el va fer a l'Elisabet Raspal sobre una peça mítica del nostre piratàpies estimat, llavors ella va fer una adaptació molt interessant per al piano i tenora, el que passa és que l'hem interpretat de diverses maneres, l' hem interpretat amb el piano i la tenora i també amb el pano i el saxòfon Amb la tenora el vam estrenar amb una edició del film

00:48:32: P.T.,

00:48:32: al teatre principal, en molt d'èxit va ser la primera peça que vam interpretar.

00:48:37: És una peça a mi m'agrada molt i la trobo molt interessant perquè clar l'Isabet li dona la volta totalment, li dona un caràcter molt diferent a la peça original del passeig Alcarma.

00:48:50: Hem intentat portar l'ambient musical... ...que es pot despendre d'una visió poètica d'aquesta part de Vilanova Des de les xarangues del Carnaval, les avaneres dels indians, els boleros calits fins a ritmes d'assirtaqui assimilables per qualsevol país mediterrani.

00:49:11: I ens va encantar reharmonitzar-la i interpretar-lo a la nostra manera.

00:49:19: Realment és una peça que cada vegada més ens identifica I ens uneix a tots els vilanovins.

00:49:26: És una peça meravellosa... I de la tenora i el piano, a La Rumba, aquesta és la versió que ha presentat aquest mateix, Sabor de Gràcia amb cicos carbonella al capdavant.

00:49:38: En el meu pati bonic se sent la mare escarrassant-se Ara vinc llenamambar Sembla igual i mai no es cansa Ara ving llenamambar... És una cançó que... que té molt, molt, de contingut... que explica, ditablement, com és aquest passeig i aquells que no coneixem o que han sentit parlar d'aquest passeig quan estàs al passeig en dones comptes també de la grandesa de la cançó i de la manera com que l'interpreta era tàpies.

00:50:14: Nosaltres vam poder fer amb sabordar gràcies aquesta versió en rumba catalana Va sorprendre i em va agradar molt l'acollida que va tenir entre el públic, i sobretot lo bé és que ens ho vam passar amb el codi infantil del conservatori de Vilanova.

00:50:32: El passeig d'Alcarma tampoc no s'ha escapat de la música en tocs electrònics... És la proposta que va presentar Joan Nadal.

00:50:50: La electrònica Isamba Icobla, Anxavi Eguito, pianista i arrenjador de Roger Mas i la Cobles en Jordi, ens explica com va gestar-se la seva versió del passeig del Carme.

00:51:01: Ah, meu pat!

00:51:04: El Roger em va enviar unes cançons d'operatàpies, unes variacions fantàstiques sobre el passeig del Carme per tal que en fes un arrenjament d'emergència per a la copla.

00:51:17: El següent concert amb la Copla donant les proves de so... En l'arcadi vaig estar mirant harmonies i reharmonitacions i de fet va ser el pinyo al que va proposar que el ritme de la cançó fos un beguin I aquella mateixa nit, durant el concert ja vaig començar mentalment l'arrenjament senzill poques notes dibuixos melòbics i contra cants bonics com el passeig del Carme.

00:51:45: I quan estava a punt d'acabar a casa l'arranjament vaig connectar les palmeres la xafogó, la sal del mar amb l'esperit de carnes tautes... i se'm va aparèixer un últim apart estructural d'arranjament amb estiu de samba.

00:52:02: Moltes versions totes amb el segell inconfusible, de l'artista Quila Ranjada des per on és entrenyable... És el meu pati bonic un pèl nou i un pêl antic passeig del Carme.

00:52:13: Rambla cincuanta-quatre és la ràdio a peu de carrer.

00:52:32: Jo escolto Ramble cinquenta-quattre, en la meva ràdia local.

00:52:43: Hola, hola!

00:52:43: Ana?

00:52:44: I tots els uïns d'Rambla Cincuenta-Quatre faig aquest audio corrent d'un lloc a l'altre, que ara començo a donar una classe en un projecte que estic fent amb gent amb dents cerebral.

00:52:58: Però us parlaré de Crash, com han anat aquestes dues primeres setmanes, dues setmanles mitja... La veritat és que està sent un procés meravellós.

00:53:09: O sigui, és un plaer quan tens els actors que són tan porosos i tan guai És una obra molt difícil de fer, perquè és tot un mecanisme realment... Hi ha una dramaturgia del so ja en el propi text i l'hem de construir amb els dissenyadors del so.

00:53:28: Més les cançons, més hi ha tota una cosa d'emoviment també que és com un meganisme realament un dispositiu molt guai però ho fan dos actors la Diana i el Albert.

00:53:40: I està sent molt bonic?

00:53:42: Molt, molt difícil.

00:53:43: Vaig treballant catorze hores al dia... Com vots?

00:53:46: Però bueno, content!

00:53:48: I ja us s'aniré actualitzant una mica més.

00:53:50: Un abraçada a tots!