Rambla 54 | 22/10/2026

00:00:05: Tiriti-traum, traum... Llavors, deixo crear.

00:00:14: Rambla cincuanta-quatre és i el que et vingui al cap.

00:00:17: El primer que et sorti.

00:00:22: Ramble cincua-tacuata és un passeig humanístic.

00:00:31: Gràcies per aquest concepte!

00:00:45: I escolto ramblecincuenta-cuatre a Delta puncat.

00:01:00: Aniré alçó ben tornada al ramble cintuantacuatra?

00:01:10: Hola, Anna.

00:01:11: Moltes gràcies.

00:01:11: Un plaer estar un cop més aquí al Rambla cincuenta-quatre.

00:01:15: Escolta'm una cosa... Tu com vas amb les històries de por?

00:01:19: Ets de les que les gaudeixen o ets de les meves?

00:01:23: Que després es va veient aquell bitxo terrorífic per a tot arreu durant hores?

00:01:27: Ui!

00:01:27: Jo no soc massa d'històries però sí que sóc molt fan d'aquelles que tenen personatges fantàstics.

00:01:36: Doncs mira, jo t'he de dir que fa desfollets i gegants encara Però les bruixes i els vampirs, per exemple, ja són un altre nivell.

00:01:44: Ja em dirien fent por... Perdona que t'he tallat!

00:01:46: Em deies que els personatges fantàstics sí oi?

00:01:50: Sí sobretot m'agrada molt descobrir els personats que tenim a casa nostra al nostre imaginari col·lectiu.

00:01:56: Saps que el Delta tenim una tradició real molt interessant Has sentit, per exemple, parlar de les merfantes i els merfantós?

00:02:04: Doncs em sona així com de lluny que eren una mena de fantasmes que espantaven als nens.

00:02:10: D'aquests que jo després, com et deia, vaig veient per tot arreu.

00:02:15: N'hi ha uns quants per allà!

00:02:19: Exacte, Anna.

00:02:19: Els Marfantós són uns personatges que formen part de la tradició i l'imaginari de les comarques del Montse i del Begebre.

00:02:27: Són unes ànimes en pena, com d'anades a caminar pels aiguamois... i que fan uns crits aquells que asseguren haver-los sentit diuen que són espantosos.

00:02:40: Com aquest oi?

00:02:41: Ivan no riguis, que no fa gràcia!

00:02:43: Doncs jo trobo que sí.

00:02:45: Bueno si tinc malsons a mitjanit Tinc el teu mòbil, et trucaré i en llavors la que arribarà seré jo.

00:02:51: Nerea!

00:02:52: I quina forma tenen les marfantes?

00:02:54: Com són?

00:02:56: Quan parlem de marfante sovint ens referim a una persona dolenta... ...i que s'amaga disfressada per espantar-se minuts.

00:03:04: D'aquí l'expressió que vindrà la marfanta quan un nen no se porta bé.

00:03:08: De fet hi ha una part d'imiti i una història en això Però això te'n parla en un altre moment, Anna.

00:03:13: Avui t'ho vull parlar de literatura, evidentment, de ficció inspirada en els dos personatges que això és precisament el que acaba de publicar l'escriptor del Tebre Joan Roca Navarro a partir de les històries que li explicaven de minut escrit la nit de Les Marfantes.

00:03:31: Que hi ha o que hi havia?

00:03:33: Un delta... que és un delta que no surt al lloc, que no surta Instagram ni res i que és... la delta que a mi em contaven les meues llalles, Pepeta i Cinta.

00:03:47: I que em contàvem històries de marfantes... de bruxes..., de curanderes..., d'encantaris... I el que vull fer és agafar aquestes històrees, destrossar-les... i tornar-les a construir en la moa peu.

00:04:05: Ostres!

00:04:05: Això d'estrossar aquestes histories sona com molt contundent, no nere?

00:04:11: Bueno, però al final la cultura popular és una mica això, no?

00:04:14: Una cosa que està viva i tots ens la podem fer nostre.

00:04:17: Com deia un artista de música darrere... Això és una cosa que pots agafar, transformar-la, tornar a ressaltar i l'agafarà un altre i farem el mateix.

00:04:26: Sempre amb molt respecte, clar, que això també té molt clara Joan Roca Navarro.

00:04:31: Exactament!

00:04:32: És important la base,

00:04:35: eh?,

00:04:36: però tu ho has de canviar perquè si no la canvis No la pots fer anar abans.

00:04:43: Ostres, doncs al final estem parlant d'un imaginari propi que tenim al costat de casa i que no sempre coneixem, eh?

00:04:49: I a més pel que expliques... ...no és només una història de criatures fantàstiques sinó que també hi ha una part humana, no?

00:04:57: Exacte, perquè al final la nit de Esmerfantes parla del desig d'estar estimat però portar-te a un extrem una mica fosc.

00:05:04: L'oportunista de la història Anna, si m'ho permets t'ho explicaré... és Màrius, un xiquet del Delta que creix marcada pel Rebutj i la solitud, però tot canvia quan coneix la Sandra, que és una xiqueta que porta a descobrir els secrets més foscos del poble.

00:05:19: Sí, és un llibre que parla dels desits de ser estimats però, entès de la pitjor manera possible.

00:05:29: Ui doncs això ja va més enllà de les històries de por amb què començàvem i aquestes històrees que ens explicaven quan eren petits no?

00:05:39: Sí, perquè aquí també hi ha emocions, relacions complicades i misteris que es van descobrir al llarg de la història.

00:05:45: I això és precisament el que trobo més interessant,

00:05:47: no?,

00:05:47: que l'autogafes tots els personatges de la tradició popular... i els posa al servei d'una històrea nova.

00:05:53: I també reivindica que des del territori se pot fer literatura fantàstica de terror i explicar històries que no necessàriament siguin les de sempre.

00:06:02: Això sempre i tant!

00:06:06: A més, la fantasia sempre ens ha ajudat els humans.

00:06:09: Era d'una explicació de tot allò que no teníem o que necessitàvem gestionar.

00:06:13: Per dir-ho d'alguna manera ja ho sasen.

00:06:16: En molts casos un element fantàstic està basat en coses molt humanes, en la por i el don, les relacions tòxiques... O inclús l'amor per exemple És clar, quan parlem de literatura de proximitat... de vegades sembla que ens centrem en uns gènere's o unes temàtiques concretes.

00:06:32: Ja tens raó i també hi ha autors com el que ens estàs explicant que exploren altres camins.

00:06:39: I tant!

00:06:39: És important donar-los visibilitat i també exhibir en orgull lo quilòmetre zero literari, que és molt defensora jo d'això.

00:06:47: Però sí, vull reivindicar, vull escriure del Delta però el més important des del Delta De fet, Anna.

00:07:01: Deixa'm afegir que aquesta és la segona llibre del Joan Rocanabarro, que ja té una altra història, que es diu sota el fang i que també té tots els elements de terror i fantàstics Doncs escolta per l'equip Halloween ara que ens anem acostant a la castanyada pot ser una literatura ideal I si ets pruga com jo doncs els pots llegir igual però ho has de fer a la llum del dia Cadascú que et diria, jo potser me n'aniré més com tu Anna.

00:07:27: Més enllà de passar una mica de por tot això.

00:07:29: Crec que és una bona oportunitat per descobrir les llegendes del delta i sobretot també per ajudar a mantenir-les vives Doncs efectivament eren moltíssimes gràcies per tornar al Rambla cincuanta quatre amb aquesta recomanació literària, aquesta obra de Joan Roca Navarro Una abraçada gens valenta ja veus?

00:07:48: I fins aviat!

00:07:50: Moltes gràcies a vosaltres i fins aviat.

00:09:07: quan arriba el moment just.

00:09:09: La Jotacantada n'és una de les expressions més arrelades del nostre territori, però també estan les aubades on un cant que en posa s'ha començat a recuperar.

00:09:19: Com s'aprèn a fer tot això?

00:09:20: I qui ho continuarà cantant?

00:09:22: Ens ho explica Ima de Sopa... Les cantares improvisades, quan ho veus per primera vegada, té sorprès moltíssim l'enginy la manera que tenen d'expressar allò que sentem Allò que veuen, com horriment i com li donen sentit a tot.

00:09:42: I entre ells, com interactuem d'alguna manera fan un diàleg i fan una conversa sobre un tema en concret sense tindre cap tipus de impediment en expressar allò que realment s'entén i volen dir del tema en concreta.

00:10:02: Per tant... Després la faceta de qui escolta i qui explica esta intercambi, penso que també és molt positiu perquè també fa una mica d'elligam entre aquella persona que està explicant o expresant els seus sentiments i en què hi està escoltant.

00:10:28: Quan diem rondalla parlem del grup de músics que acompanya el Cannes i podem trobar guitarres, guitarrons... i també instruments de ben segons la formació.

00:10:36: El cantador o la cantadora hi posa l'aveu i els versos.

00:10:40: La melodia ofereix una estructura coneguda.

00:10:42: Dins d'aquesta estructura cal trobar les paraules e encaixar-les i donar sentit a el que es vol explicar.

00:10:48: Intentem sempre buscar la part fàcil o la part normal que utilitzem quotidienament per parlar, també,

00:10:56: no?,

00:10:56: per improvisar.

00:10:58: Per exemple jo buscaria... El final sempre, sempre tenim que buscar el final.

00:11:04: El primer camp de buscació és el final... Després buscaríem una rima, que mos consonés en el final si és una quarteta, doncs buscaríem la rima de la paraula final que hem fet a l'Etecila, que acaba la quarteta i després començaríem a dir la quartet, no?

00:11:30: La Jota ha acompanyat festes, celebracions familiars i rondes.

00:11:34: També ha servit per fer broma... i llançar una indirecta o reivindicar el territori.

00:11:38: És una tradició compartida en territoris veïns com el Maestrat i la Matarranya.

00:11:43: Les veus i les músiques han viatjat d'un poble a un altre.

00:11:47: I ara és el moment de escoltar com sona una obada!

00:12:04: Les abades estan vinculades a les rondes i a les celebracions.

00:12:08: Es cantaven pels carrers durant la nit fins a l'alba amb l'acompanyament que podien ser de dolçaina o instruments d'acorda.

00:12:14: En posta, durant la primavera i l'estiu des de l'any d'estat, s'ha impulsat un taller per recuperar-les.

00:12:19: Six sessions gratuïtes al Museu de les Terres del Ebre perquè una tradició continua també fan falta llocs on aprendre-la.

00:12:57: En Posta Ebreglosa té programades trobades de jota i cançó improvisada a este curs, el que sal a partir dels dos anys.

00:13:05: A Tortosa l'aula de músiques de la Terra ofereix formació encant instruments tradicionals... ...i al Estiu el Jotacampus combina l'aprenentatge amb la convivència del poble no del Delta.

00:13:16: Són portes d'entrada per aquí té curiositat però davant del micròfon... ...la curiositat pot anar acompanyada d'una mica de respecte!

00:13:23: Però on se comença?

00:13:24: Per la rima?

00:13:25: Per melodia?

00:13:26: per atrevir-se a cantar?

00:13:28: Normalment, en un tall inicial... expliquem una mica què és la cançó improvisada.

00:13:34: Quins són els tres o quatre elements més importants d'una cançò improvisada?

00:13:40: Una volta hem fet i hem explicat realment l'estructura i quines és l'importància de com muntar una quarteta o una sexteta.

00:13:51: Després passem a una mica del treball col·lectiu per fer una mica de vocabulari, de rimes, de tessilàvics... perquè és un dels treballs que considerem que per tenir una bona estructura i una bona base dins la cançó improvisada.

00:14:12: Sentint algú que en sap tot sembla molt ràpid.

00:14:14: Per aquí comença hi ha moltes coses per fer a l'hora.

00:14:17: Pensa què vol dir, escoltar la música i trobar una manera de cantar-ho!

00:14:22: També hi ha una experiència que només poden explicar els participants que els ha portat fins aquí i com viuen el moment de cantar davant dels altres.

00:14:30: Detràs d'una inscripció hi pot haver un record d'un aveu de casa, les ganes de fer música o la simple curiositat... ...de provar una cosa nova.

00:14:40: Anem a parlar amb Ibai, un nen d'emposta de deu anys, que va començar molt jove a fer aquests cursos d'improvisació.

00:14:47: A mi el que em va fer continuar tan tan glosa però al taller, diguéssim què passarà l'extrascolar del taller... Va ser que la companyia de la gent i els amics que hi he fet, va que em van animar molt, que vas pensant constantment la ment, que no la deixes mai molt actiu.

00:15:06: La primera vegada que em vaig animar a improvisar va ser fa dos anys i mig, quasi tres.

00:15:11: a una trobada d'estes al casal, però la vegada que més he improvisat va ser un combat aquí amb Posta, que consisteix en una sèrie de proves.

00:15:20: Tu no sap què ets fan i antes vaig improvisar molt més.

00:15:23: Va ser bastant difícil... El Rilleu també es treballa a l'escola!

00:15:29: Per exemple, en Posta està el projecte La paraula al centre, que ha portat la J i la cançó improvisada a l´alumnat de primària i secundària dins del horari i l'èctil La proposta fa servir el cant per treballar l'expressió oral, el vocabulari i la creativitat en català.

00:15:44: I busca connexions amb el llenguatge que els joves coneixen com el rap.

00:15:48: Acostar-s'hi és un primer pas.

00:15:50: Després caldrà trobar ocasions per continuar cantant.

00:16:03: Jo... En la meva situació penso que és la identitat, és la real És... lo fer poble, és lo fer vida, lo fer comunitat.

00:16:18: Lo fer tradició, el fer cultura, eh..., lo fer estar en família, en amics, compartir, participar.

00:16:29: Hi ha una veu que recorda com es cantava, un altre que ho ensenya i una que tot just s'atreveix a començar.

00:16:37: Entre totes la tradicció continua A les terres de l'Ebre, una melodia eretada encara pot servir per explicar alguna cosa que ha passat avui.

00:16:46: La pròxima estrofa és Taper.

00:16:48: Vale, Paula, primer nom del programa, no?

00:17:02: Vale... Rambla-Cinquanta-Quatre.

00:17:04: Ara funciona la definició pel programa.

00:17:07: Ramble-Cincuanta-Cuatre és el millor programa.

00:17:11: I què escoltes?

00:17:13: Jo escolto Rambles-Cinquanta-Cuarta a la meva ràdio local.

00:17:16: Es nota,

00:17:17: eh?,

00:17:17: que et creus la ràdio local!

00:17:21: Jo crec que això està superbé, no?

00:17:23: Genial.

00:17:32: Estàs escoltant Ramble, cincuanta-quatre, a Radio Sambi.

00:17:47: Va d'airebé quaranta anys... que ballen pels carrers del poble, han viatjat fins a Suïssa i Alemanya i han reunit generacions senceres de famílies al seu voltant.

00:17:57: Avui en la nostra torner gegantera, que seguim fent, obrim l'àlbum de records de la colla de gegants i grellers de Sant Vicens de Montal Martí, un goig tornar a parlar amb tu aquí al Rambla.

00:18:10: Gràcies, Anna!

00:18:11: Igualment el pla és meu... Avui, com deia, parlem de geganter si crec que tu has estat conversant amb un d'ells, oi?

00:18:20: Sí, sí.

00:18:21: Correcte!

00:18:21: I vaig anar a trobar el Josep Maria Manuel, un dels membres fundadors de la Colla Jagantera de Sant Vicenç de Montal i és que s'hi hau passat per aquí un dia de festa major seguríssim que els heu trobat ballant pels carrers.

00:18:35: El Josep maria m'explicava així d'on venen i com estan ara mateix... La colla va començar a caminar al first nois cinc uitenta-six de la mà de l'Ajuntament, cal destacar dues persones que en aquell moment estaven a l'ajuntament d'en Rinc Ponsos Nalí i en Lluís Esneira.

00:18:53: La colla actualment disposa de dos gegants, la Margaridassa i el Beuul, un gigantó, Antonio Sors primer català solí al cemde leverés fill de Sant Vicens.

00:19:04: Varis catgrossos m'agradaria destacar a l'avi Pere, persona entrenyable que molts vam tenir la sort de conèixer, fill de sant Vicens y que va arribar a ser centenari.

00:19:14: Actualment el camp de colles del mar Martí I som uns cinquanta membres entre portadors, acompanyants i grallers.

00:19:22: Cinquanta persones d'Unidó, no?

00:19:25: Sí, s'ha de dir que van molt bé d'afició... de relleu, i és que molts d'aquests són joves, Anna.

00:19:33: Però la història de La Colla no ha estat sempre un camí planer.

00:19:37: El Josep Maria recorda que hi va haver uns anys en què els gegants van estar guardats sense sortir fins que per sort un grup d'antics i nous gegantes els van tornar a treure el carrer.

00:19:49: La primera etapa de La colla va començar al first century, si ho he acabat, el first century.

00:19:55: Va ser una època magnífica on la cultura catalana i les tradicions es van revivint.

00:20:02: En aquesta èpoque formàvem part de la colla, la majoria de les famílies del poble.

00:20:06: Els gegants van viatjar en molts llocs, inclús foda d'estat... I també van formar part de cada festa del pobre.

00:20:13: Dels mil novecentosantes sis al dos mil tres els gegants vam estar sense sortir descansant perquè vindria un altre èpoc a desprendre preis.

00:20:23: Al dos mil três van ser tres antics gegantes a Lluís Schneider, la Càtia Riera i en Quico Peitobí.

00:20:30: I tres de nous amb moltes ganes, en Joan Vilar, en Manel Azuaga i en Josep Maria Manuel que van començar a treure els gegants d'aquesta època tenint molt bons records.

00:20:40: Per exemple... La primera festa major va ser molt emotiva, ajuntava records dels antics gegantes en l'il·lusió dels nous per exemple també les sortides a Suïssa i Alemanya entre altres molt il·lusionants L'inaiguració, el dos mil cinc dins de l'Encelantot Toni Sots.

00:20:59: Un any molt especial també va ser el dosmil sis quan la Encelanta va arribar a ser la pobilla de la Marèrnii.

00:21:05: Quin any més maco?

00:21:06: Sí oi... Però també deu haver-hi moments potser no tan macos, no?

00:21:13: Sí sí!

00:21:13: La veritat és que a tots ens passa.

00:21:16: Preguntat per coses pocs solemnes, el Josep Maria recordava molt i molt una vedada en concret.

00:21:22: Una

00:21:22: vedada?!

00:21:24: Sí, sí.

00:21:24: No t'ho creuràs però és que un dia Anna es va noblidar una geganta en mig d'una sarcavila.

00:21:31: Un anècdota va ser quan vam deixar la margheridassa a una sarcavil·la sola.

00:21:36: Al fer el canvi de portadors ningú el va substituir i és que la margueridassa es va quedar al lloc on la sarcabil·la continuava.

00:21:45: Ens vam donar compte quan l'última colla s'havia passat.

00:21:49: Pobra margaridassa!

00:21:51: Vam riure molt... Pobra margaridassa, és sola en mig del carrer.

00:21:57: Si hi ha una història que ha mercat la colla... És la d'en Pedro Curado, una persona invident que va arribar a portar i fins i tot a fer ballar el gegantor Toni Sors.

00:22:08: De les millors coses que hem viscut a la colle és veure el Pedro Curador ballant amb el geganter Toni Sores.

00:22:15: Quan sortí, la cara de felicitat era impecable.

00:22:19: Sempre va dir que dins sentia lliure Per no haver d'estar sempre al costat orientant-lo o fer-me amb el telèfon mòbil.

00:22:27: Molta gent nos donava compte que era invident, molts dies ens van caure les llagremes de emoció.

00:22:33: No m'estranya quina història tan bonica una històcia que en el fons demostra que dins d'una colla gegantera tothom té un lloc, oi?

00:22:43: I tant!

00:22:44: Sí, sí.

00:22:44: Per això mateix el Josep Maria em va demanar que fes arribar un missatge a totes les famílies de Sambi Senz de Montal.

00:22:52: És aquest... La mirada dels nens il·lusionats al peor dels gegants mai ho oblidarem.

00:22:57: En tot això la colla va arribar a estar formada per més de setanta persones.

00:23:02: Tot un èxit social a Sambhi.

00:23:04: Amb els anys hem passat de ser uns dos coneguts entre nosaltres a ser més que família, la família gegantera aconseguir als pares, dels nens petits que no es deixin passar l'oportunitat de forma part d'aquesta família.

00:23:18: Tant pels nens com per ells.

00:23:21: Doncs ja ho sabeu la família geganterada Sant Vicenç de Montal té les portes obertes... ...per tots els veïns i veïnes d'aquest municipi.

00:23:31: Moltes gràcies Martí per portar-nos avui fins al Rambla cincuanta quatre... ...tots aquests records del Josep Maria, que som ben bonics..., una abraçada llegant, si m'ho permets.

00:23:43: I fins aviat!

00:23:44: Gràcies a tu Anna, adéu-adéu... Som i Marga, quan vulguis.

00:24:12: Jo escolto ramla cincuanta quatre a la meva ràdio local.

00:24:17: Pots dir meua eh?

00:24:18: Vale.

00:24:20: Jocolto ramle cincquanta quattre a la meu ràdio local.

00:24:26: Perfecte, molt bé.

00:24:35: La plaça Mercat de Canet té noventa dos anys i es va inaugurar l'any nineteen cent trenta quatre En el seu moment, va ser una millora molt rellevant pels comerciants de Canet que fins a disposar d'aplaça mercat oferien en seus productes diàriament a peu de carrer amb una oferta comercial basada en els productes del camp i de carnisseria.

00:24:57: La seva construcció també marca una fita històrica a nivell estatal, perquè la decisió de construir-la o no es va decidir en una consulta popular feta el XVI d'abril del mil novecentos trentatres.

00:25:11: En plena segona república i va ser la primera vegada que les dones van poder votar l'Estat dret que les cors republicanes feia pocs mesos que havien aprovat L'actiu canatenca catiforcano interpreta Milia Domena, directora de l'escola pública una de les principals impulsores d'animar a les dones canatenques a participar en la consulta.

00:25:35: Belles i joves, sou totes dones!

00:25:39: Qui sou si no vosaltres les capareu la plaça cada dia?

00:25:43: Qui sou sinó vosaltres, les que despatgeu i ateneu a la clientela?

00:25:49: Per tant... vosaltres dones de canet, teniu no sols el dret de votar sinó sobretot el d'eure de fer-ho.

00:25:59: Qui passa fred?

00:26:00: Qui aguanta la pluja?

00:26:02: Sou vosaltres al mercat de la plaça Macià?

00:26:06: Per tant l'elecció de la construcció d'un nou mercat ha d'estar també a les vostres mans!

00:26:14: No us fa si por... Els homes i les dones haurien de tenir la mateixa condició amb temàtiques com aquestes.

00:26:23: El mercat serà un bé per canet, i per vosaltres!

00:26:28: Per tant, teniu tot el dret de prevaltre la vostra opinió.

00:26:32: El resultat va ser favorable a la construcció de la plaça Mercat amb mil cent trenta tres persones que van votar pels sí mentre que el no va plegar cincentes setanta dues paperetes un total de sixcentes quaranta cinc dones van exercir al dret a vot però Abans de gaudir, de l'actual plaça mercat coberta els comerciants van estar en dos llocs.

00:26:56: Primer el carrer Ample amb unes parades molt precàries Això explica l'historiador Carla Sait una mena de paradetes fetes en fusta i amb roba molt simples, algunes fins i tot estaven tornejades les més luxoses.

00:27:13: I que es muntaven i es deixaven la estructura davant mateix de les cases del carrer Ample.

00:27:20: Tot algunes cases deixaven entrar suposo a canvi d'uns diners, la parada, l'estructura... En el interior i durant el matí probablement de les sis fins a les deu del matí i havien aquestes les parades de la plaça de vendre.

00:27:34: A la banda podem dir de mar, hi havia els tocinaires... I a la banda de muntanya hi havia sempre la gent que venia a la verdura.

00:27:40: Les mateixes pageses eren les encarregades d'agafar les cistells i vendre, a peu plau i al terra assegudes, totes aquestes verdures.

00:27:50: Posteriorment l'activitat es va traslladar a la plaçamaciar un espai cèntric però amb les parides més concentrades També a l'aire lliure, fins que cap al mil ninecens trenta la reivindicació d'un lloc cobert per part dels paradistes es va anar estenent.

00:28:05: A partir dels anys vint del segle XX es va fer un plantejament de canviar aquesta plaça i traslladar-la el que serà ja avui la plaça Maciat perquè en aquell moment es vient arrocar la Torra Maciat i sí que durant un temps va quedar la Torre Maciat a mig de la plaça, però un cop es van derrucar l'any XXVI el que van fer és traslladar-hi allà la plaç.

00:28:31: I allò va estar allà fins als anys trenta quan la gent no estava gust i es va començar a plantejar la necessitat una plaça coberta.

00:28:44: I, a més de grans dimensions als anys trentes, un moment de gran creixement podem dir en extensió de Canet però també demogràfica... El membre del Centre d'Estudis Canatencs, Sergi Alcalde, destaca que la compra del terreny situat a la part alta de la Riera Buscarons i l'aposterior construcció es va fer signant un crèdit per part de l'Ajuntament de Canets.

00:29:05: L'alcalde que va propiciar la construcció va ser el república catalanista Josep Forz Va donar-se la circostància que als anys trenta va guanyar l'alcalde de Canet, un personatge que era l'Alcalde Forz en Josep Forz i Vidal.

00:29:24: Molt a fi les doctrines d'Alamant Comunitat, una alcalde d'Esquerres... catòlic però d'esquerres, eh?

00:29:31: I per tant ell va donar la seva alcaldia i es va impulsar aquesta petició popular de fer-se una plaça mercat.

00:29:41: Sergi Alcalde recorda que les dones de Canet van ser les primeres a embutar l'estat perquè al mil nois cinc trenta tres les eleccions municipals i estatals encara quedaven junts va donar-se la particularitat, que era el temps de la República i per tant a Madrid, a les Corts de Madrid es va aprovar... ...la votació universal.

00:30:02: És a dir, que poguessin votar les dones també.

00:30:06: No és que estigui espectat que Canet es va dir l'alcaldia va dir doncs que també votin les donas sinó que va arribar la circunstància de que es havia aprovat aquella llei i, lògicament fins que no arribessin unes eleccions generals o municipals... que van tardar encara uns anys de l'any tres a quatre, doncs quedava vigent aquella llei.

00:30:23: Com que Canet va plantejar aquest plebiscit perquè al final era una votació on la gent havia d'adir si o no?

00:30:29: És a dir, sí volem que l'Ajuntament se'n deuti, és a dir creï un deute per poder construir la plaça mercat o no!

00:30:38: Per tant el que no va ser unes aleccions que s'escollís una alcaldesa sinó que hi va haver un plebicit el tema concret aquest de la plaça Mercat.

00:30:46: L'arquitecte que va projectar la plaça Mercat va ser Pere Domènec Roura, fill del lluis Domènech i Montaner, que també és autor de l'Estadi Olímpic d'Amunt Juïc.

00:30:56: Sergi Alcalde explica les característiques d'aquest equipament.

00:31:00: Oblidem que el projecte és molt interessant.

00:31:02: És una estructura metàlica que tenim pocs edificis d'aquesta enginyeria industrial metàl·lica... I exacte!

00:31:09: És del fill del Lluis Domènec i Monteners, de Pere Domènek i Rouras.

00:31:14: És destacable.

00:31:15: Una altra dada interessant, molt poques places marcats en el Meresme tenen una plaça marcat a quatre vents.

00:31:21: Què vol dir?

00:31:22: Vol dir que té quatre façanes.

00:31:24: Una entrada per cada façana.

00:31:25: Això hi ha molt pocs places marcades també que ho tinguin.

00:31:28: A Barcelona sí que n'hi ha alguna més però en els pobles, l'interior dels pobles... en temàtica local és molt estrany.

00:31:36: Per tant Canet també tenim aquesta particularitat Actualment, la plaça Mercat de Canet no passa per un bon moment.

00:31:42: Només hi ha set parades obertes.

00:31:45: El descens de l'activitat comercial va començar a finals dels anys ninenta del segle passat.

00:31:51: Les obres demilloren la coberta i les parades així com les diverses iniciatives impulsades... ...per la regidoria de promoció econòmica Algunes de les quals han comptat amb el suport de la Generalitat i la Diputació de Barcelona no han aconseguit reflutar l'activitat comercial... ...de la plaça Mercat, de Canet.

00:32:18: Rambla-Cinquanta-Quatre.

00:32:21: Ramba-Cincuanta-Cuatre és qui sempre t'acompanyi.

00:32:28: Jo escolto rambla cincuenta-cuatre a la meva ràdio local.

00:32:34: Quedem a la Ramble!

00:32:35: A la Rambla-Cinquanta-Cuatre.

00:32:50: Estàs escoltant Ramble-Cintuanta Cuatre, a la nova ràdio d'arreus Hi ha campanars que expliquen la història d'un municipi i campanes com aquestes, doncs que són la seva veu.

00:33:08: I que marquen el dia a dia i sobretot les festes de veïns i veines.

00:33:18: Hola, Anna.

00:33:18: Què tal?

00:33:19: Com estàs?

00:33:19: Molt bona tarda!

00:33:20: Ostres, deixa's escoltar aquest so de les campanes ja i com abans l'Auzeng se'm posa la pell de gallina... Són les vostres campanes que sàpigues que les hem buscat i són les campames d'arreus.

00:33:30: I ho agraïm,

00:33:30: eh?,

00:33:30: la veritat és que són aquests sons que també et vinculen a uns records o unes memòries en uns moments i les campenes també expliquen una miqueta aquesta història.

00:33:39: Exacte, doncs avui volem parlar d'aquestes campanes i del vostre campanar el darrer us.

00:33:44: Doncs sí, perquè aquest campanar rousenc és un dels més grans de tota Catalunya i fa decades que compta amb una equip de campaners que s'encarrega de fer sonar les campanes com estàvem escoltant fa uns segons en dies tan assenyalats.

00:33:58: Avui però per saber tot el que fan hem convidat a la Júlia Moyano, que és membre dels Campaners d'Areus, i a la qual saludem-ne.

00:34:05: Tenim aquí els estudis del nou bar radio de Reus molt bona tarda, Juli, haver vingut als lambles cincuanta-quatre.

00:34:11: Hola, bona tard!

00:34:13: Júlia, un plaer que siguis aquí.

00:34:16: Jo no sé si tu eres entre els que feien sonar aquestes campanes.

00:34:19: Hem estat buscant tot el dia a campanes i que fossin d'arreus.

00:34:24: En qualsevol cas segur que sí que pots explicar-me qui sou els campaners de reus... I com arribes tu a formar-ne part?

00:34:30: Sí, tant!

00:34:31: Els campanins d'arreus som un grup de persones que ens encarreguem de gestionar els tocs manuals de les campanes del campanar durant les festes majors de Sant Pere i Misericòrdia, i també en altres moments puntuals a l'any com Tots Sants i Corpus.

00:34:47: Campaners d'Arreu va néixer de dos agrupaments escoltes i guies de la ciutat del Montsencí i Misaricòdia, fa vint-i-six anys ja que va sorgir la voluntat de participar en la cultura reusenca i mantenir viva la tradició campanera Rousen, que llavors nosaltres passem a formar part de campaners d'arreus a través dels agrupaments, dels caos.

00:35:13: Quan ja som nens ja comencem a tocar amb les festes majors petites de Sant Pere i Misericòrdia i ja continuem i ens hi quedem d'adults.

00:35:20: És una història no?

00:35:21: Que s'entén també gràcies en aquesta pedrega que es fa a la festa major patida també és un tema molt interessant Per parlar, però sentem-nos en aquestes funcions més habituals que teniu els campaners.

00:35:32: Quant toqueu aquestes campanes?

00:35:33: Entenc que tenen un calendari mercat.

00:35:35: Sí, toquem per corpus, tooquem per Sant Pere, per Misericòrdia i per tot Sants... I també toquèm el toc reivindicatiu a top de la pau, que es fa el trenta o de desembre al matí.

00:35:47: Que és un toc cangloba, doncs totes aquelles reivindingucacions que hi ha durant l'any i per demanar simbòlicament la pau al món.

00:35:59: Julia, una pregunta que m'acaba de sorgir has dit tocs manuals?

00:36:04: No sé si vosaltres us encarregueu dels tocs manuals però n'hi ha d'altres que estan com automatitzats o no?

00:36:09: O només les campanes només sonen quan vosaltres les toqueu Sí, les hores i els quarts que són durant el dia estan totes automatitzades.

00:36:19: Llavors nosaltres quan anem a tocar simplement ho parem amb un botonet... ...i fem els tocs manuals.

00:36:26: O sigui vosaltres aneu per festa grossa diguéssim?

00:36:29: Doncs hem situat els campaners, però... i les campanes què?

00:36:33: L'Eix m'ha explicat que el Campana de Reus no hi ha totes les campanas que hi hauria d'haver o totes l'hi havia antigament.

00:36:41: Quines hi trobem i quines enyorem o trobarem a faltar, vosaltres segur que sí.

00:36:47: Actualment hi ha dos pisos del Campana del Reus.

00:36:51: En el primer pis hi ha dues campanes, la de Misericòrdia i la de Sant Pau i al segon pis hi ha dues més, que són la Petra Clàudia i la de San Bernat o la dels Jagans.

00:37:03: En principi abans de la Guerra Civil el primer pis de campanes n'hi havia cinc, de les quals actualment només preservem la de Sant Paula, de Misericòrdia és posterior a la Guerra civil, abans no existia.

00:37:17: I llavors les anteriors doncs la de Saint Jaume, la de St Joan, en falten quatre.

00:37:23: Totes tenen noms de sant?

00:37:26: Sí, bueno, menys la Petra Clàudia i la dels gegants.

00:37:28: No, les han bernat gegants... sí!

00:37:32: Sí?

00:37:33: Amb aquesta explicació que ens estaves dient, Julió, una mica de sensacions d'ab, vas mig buit,

00:37:36: no?,

00:37:37: perquè tant a nivell patrimonial com en el toc al final falten no sons en aquest campanar, falten diferents tocs, clar?

00:37:46: Exacte, és cert que no a tots els tocs toquen totes les campanes pel que podem veure, les partitures, els manuscrits escrites que tenim Però sí que és veritat que una futura tasca, un futur projecte podria ser la recuperació d'aquestes campanes que abans teníem i ara no per poder fer els tocs com toquen i potser no recuperar de nous que ja existien.

00:38:14: I que estan en unes partitures dius?

00:38:15: O sigui que l'interpreta... i les hem de visualitzar com les partituras d'un piano són diferents?

00:38:22: Sí!

00:38:23: Sí, sí.

00:38:23: L'únic que... Sí són antigues bastant escrites a màperos.

00:38:26: Són manuscrits antics.

00:38:29: Sí, són compartitures actuals.

00:38:32: I alhora de recuperar aquestes campanes, això que ens deies a veure si poguéssim haver-hi aquesta, l'altra..., escolta'm, quan val construir una campana?

00:38:40: Déu valdre molts diners, això no!

00:38:42: Clar, depèn de la campana.

00:38:45: Per exemple, la de Misericòrdia, la del Sant Pau, que tenim cap pes en un est... uns trescents i picoquilos, aquestes podrien rundar als vint mil euros?

00:38:57: Més o menys ja ho dic una mica de memòria de vegades que hem estat parlant coses.

00:39:02: La Petra Clàudia, que és una tonella i mitja... Clar, perquè estem parlant d'unes campanes que tenen una funció ara mateix però també potser han tingut altres destacades al llarg de la història.

00:39:17: Com ha anat evolucionant aquesta funció de les campanes i aquesta relació amb la població?

00:39:20: Continuen tenint el mateix pes en la vida dels lausens o s'ha anat canviant evolució en aquesta vinculació?

00:39:26: S'han anat canviar perquè abans per exemple... El toc de pa i nous que tenim és el toc de tots sants Abans era el feien sempre que moria una persona.

00:39:42: Actualment això ja no es fa, però ho fem per tots sants i per totes aquelles persones que durant l'any volem recordar-les Tots els tocs han anat canviant, no són els mateixos.

00:39:58: Abans ni havia per Nadal, per diferents celebracions que avisaven a la ciutadania de diferents motius.

00:40:05: Clar, ara ja tenim els mòbils, no?

00:40:08: Una mica... una mica són la versió moderna de les campanes.

00:40:12: Juli, escoltam-me una cosa, potser sigui un tema delicat però quan l'Ege ens va proposar de parlar amb tu i vam estar xerrant una estona per preparar aquesta entrevista em va dir que el campanà ara necessitaria no sé si una rehabilitació o una mica de conservació, una posada al dia?

00:40:30: Sí sí nosaltres Ara mateix estem esperant que per part de l'IMRC, que és l'Institut Municipal de Reus Cultura ens confirmin si aquest any el camp ha passat una inspecció tècnica perquè en principi l'hauria d'apassar cada any.

00:40:48: A partir d'aquesta inspecció tècnica veure que realment està veu el que s'haurien de reglar però és veritat que a simple cop d'ull pots veure en algunes parts de la façana, per exemple hi ha esquerdes amb diferents parets de dins de les escales.

00:41:14: Hi han moltes rellades i molts escrets perquè abans les visites que es duven a terme des del turisme no es controlaven tant els visitants.

00:41:25: Hi ha diferent coses que el pis de dalt de tot han caigut a vegades pedres del sostre, i ara hi ha una xarxa per intentar evitar aquests desprendiments i que ens caiguin a sobre.

00:41:38: Però és un tema que s'hauria de mirar que haurien de passar aquesta inspecció tècnica.

00:41:46: Perdona... És una inspecció tècnica, diguéssim com els edificis de particulars on vivim la gent?

00:41:52: O és una inspacció especial?

00:41:55: Jo diria que és una inspecció especial, no?

00:42:00: Clar perquè és unint una inspekció especial.

00:42:06: I s'hauria de passar cada any.

00:42:08: Està com estipulat.

00:42:10: Clar, perquè Juliara i això estàs explicant... Això condiciona en primer lloc la vostra activitat, perquè hi ha aquests perill i aquest mal estat d'algunes parts del campanar Hi ha un doble problema, per on costa la seguretat de tots els campaners i tota la gent que hi puja.

00:42:27: I què fa us el campanar?

00:42:28: I per l'altre patrimonial.

00:42:31: Sí, clar... Sí, amb un tema patrimoniel les coses que, per exemple, aquestes pedres que han anat caient, això és de la volta de tot del sostre són coses que han caigut S'han retirat aquelles pedres, ja no s'han recuperat i no se'n ha restaurat.

00:42:53: Està trencat, llavors potser estaria bé... No?

00:42:57: Doncs tornar-ho a tenir com toca en restaurar el campanar.

00:43:02: I això més enllà d'esperar aquesta inspecció tècnica estàs sobre la taula o no?

00:43:07: Teniu terminis pressupost o no està molt lluny, això?

00:43:11: Sí, estem esperant l'inspectació tècnica.

00:43:15: A més també és una cosa que també cal destacar en aquest aspecte que ho complica tot una mica, no és aquesta divisió de la propietat de l'estructura perquè hi ha unes competències per local i altres que són municipals.

00:43:26: Per tant, haver-hi un entès entre diferents parts per poder tirar endavant aquestes obres que considereu tan necessàries.

00:43:34: Moltes vegades una part ens diu que és una competència a l'altra o viceversa i llavors estem nosaltres una mica al mig Al final, amb una mica de perill quan pugem a tocar i... sí que tenim uns cascos per posar-nos.

00:43:52: Però clar!

00:43:53: Sí?

00:43:53: Neu com els enxanetes a tocar les

00:43:55: campanes?!

00:43:56: Sí!

00:43:58: Però clar..., seria bé arreglar-ho.

00:44:00: Escolta'm, tu dius perill per nosaltres, i suposo que perill també per la gent que passa pel carrer, no?

00:44:06: Què pot passar si no s'arregla això?

00:44:10: Jo crec que sí.

00:44:10: Nosaltres ja fa un temps que hem visualitzat una esquerda amb una de les façanes, i per allà hi passa força gent.

00:44:17: Llavors... no ho sé..., s'hauria d'anir a mirar.

00:44:23: I això ja ho hem comentat.

00:44:24: Tenim fotos de tot!

00:44:27: Ho teniu documentat?

00:44:28: Per tant, tot això de la situació està... Passat, però també vol dir que... Deixar-ne un altre aspecte, perquè aquests dies han estat festes de misericòrdia i de Sant Pere.

00:44:40: I una de les activitats que feu més enllà d'apicar les campanes és explicar què és el campanar, fer aquestes visites per explicar el patrimoni, què hi pot trobar la gent que hi fa cap i una mica com us ho sentiu perquè m'ha arribat que les festes va fer un ple absolut que gairebé no hi havia enlla a les hores tothom volia visitar el campana.

00:45:00: Per tant És nou de més encara per poder mantenir i preservar aquest patrimoni.

00:45:05: Sí, això de les visites és molt bonic.

00:45:07: Fem unes visites per Sant Pere i unes per Misericòrdia.

00:45:10: Les de Sant Pere no tenen inscripcions i són el vint-nou del matí... El vint i nou de juny o el matí?

00:45:17: I les de Misericoordia sí que tenen Inscripcions i són nocturnes Llavors les de Misericòrdia tenen un toc especial que el que fem és fer-les teatralitzades.

00:45:28: Cada grup és conduït per dues persones campaneres, dues persones de campaners, que fan la visita des de baix a tot fins del de tot en emparant pels diferents pisos al del rellotge i els dos pisos dels diferents campanes... I una de les persones és el campaner actual i l'altra fa de campanya antic.

00:45:47: Jo crec que això dona un toc espacial perquè la gent és diferent.

00:45:53: És diferent.

00:45:54: I a dalt de tot sempre espera una sorpresa.

00:45:57: És una manera molt bonica... ...de descobrir el campanar de reus.

00:46:02: Júlia, escolta'm un gust haver descobert amb tu aquest campanà i la feina que hi feu els campaners ens sumem aquesta reivindicació de rehabilitació a veure si amb la màgia de la ràdio s'acaba aquest passar-se a la pilota d'un lloc a l'altra.

00:46:17: Gràcies per haver-nos ho explicat tot plegat aquí al Rambla.

00:46:23: amb la ja, una abraçada gran a tots dos i fins aviat.

00:46:26: Adéu-siau!

00:46:26: Adeu... Hi ha una pregunta que pot semblar senzilla però que pot ser no tots els infants sabrien respondre el peix que avui tenim al plat d'on ve?

00:47:16: Abans d'arribar a la cuina ha passat per moltes mans hi ha qui surt de matinada l'amar, qui el descarrega l'allotja, qui et prepara i qui finalment el cuina.

00:47:26: Una cadena de treball coneixements i tradicions que sovint queden amagades al darrere d'un plat servir de taula.

00:47:33: I què passaria si, en lloc del limitar-nos a menjar peix, aprenguéssim a conèixer-lo una mica més?

00:47:40: Si els més petits es cobressin quines espècies es pesquen a prop de casa com es poden cuinar i per què és important consumir producte local... Aquesta és, precisament la idea que hi ha al darrere de la classe dels peixets.

00:47:54: Una iniciativa del grup d'acció local pesquet Mar de l'Ebre... que ha convertit l'astronomia en una eina educativa per acostar-la a mar a les noves generacions.

00:48:14: El projecte ha unit sis municipis de la costa Ebrenca.

00:48:17: La mella de mar l'ampolla la ràpida del tebre Sant Jaume Nenveja i el Canat.

00:48:23: Ha arribat a dos mil quatrecents alumnes de primària despertant-los la curiositat per un producte que forma part del seu entorn.

00:48:38: En les sessions hi participem pescadors locals, que expliquen l'ofici i el producte una professional de la nutrició Rosé Sobirats, que ajuda a entendre el paper del peix en una alimentació equilibrada I el xef Albert Guzmán encarregat demostrar com es poden transformar en plats senzills i atractius Aquesta combinació permet connectar tres qüestions.

00:49:04: D'on ve el que mengem, què ens aporta i com el podem preparar.

00:49:08: Així la cuina deixa de ser només al lloc on es prepara el menjar... ...i es converteix també en un espai d'aprenentatge.

00:49:16: I això és especialment important quan es tracta d'introduir elements nous o de recuperar el costum de consumir espècies locals A la Mar de l'Ebre, la pesca forma part de la història de molts municipis... ...de la seva activitat econòmica i de la seva identitat.

00:49:33: Les llocs, les embarcacions, les conferències i els professionals que treballen al voltant de la mar formen part d'una realitat... ...que les noves generacions no sempre coneixen de prop.

00:49:45: Joan Alginet és gerent del grup d'acció local Mar de L'Evre A tots tenim un propòsit com a grup, que és respondre una mica als àvids de consum del peix a les tardes de l'Ebre, que són extrapolables a dades de Catalunya i fins i tot a Espanya.

00:50:03: I hi ha un indicador que m'ho s'ocupa molt, que es la persona lobaix-consum de peix de la societat.

00:50:10: Especialment dels síguets i xiguetes no?

00:50:13: El peix que es consumeix no és peix d'aquí... Per tant això té un risc del primer lloc desconeixent moltes de les nostres espècies, i en segon lloc la nostra peix té un alt component, l'ultradiu bàsic per a la nostra alimentació.

00:50:28: Si no, molt menys gent realment això té una incidència directa al nostre salut.

00:50:32: Més enllà del nombre d'alumnes participants... ...la qüestió de fons és què queda després de l'activitat?

00:50:46: Si els infants recorden les espècie que han conegut si s'animen a tastar-les, si demanen a casa preparar alguna d'aquestes espècies, o si comencen a mirar d'una altra manera el peix que troben al mercat o a la peixateria.

00:51:01: El prototip perfecte de comprador-compradora del peix fresc de llocs diari és un perfil d' una dona de més de sientant anys.

00:51:12: Per tant quan afirmem que cada cop que mor una persona gran perdem un client de peix fresc diari, estaves atendades i en informació real.

00:51:22: Jo crec que estos àvics per aquí no mengen peix de la gent jove.

00:51:26: Entre altres coses, perquè tu no el saben netejar o els fa frente a netejar-ho... Dos, l'Associa Nacar allunyat de les seues possibilitats i tres, desconeixen la majoria de peixos i coneixen los més importants.

00:51:38: Els més important són els més mediàtics, ergo són els mescars.

00:51:42: Amb un normalitzat lo fet d'anar en una gran superfície, comprar un esbandirquetes de peixe que ha sabut on ve, que no té la qualitat del nostre peix però clar, Van etejat, no t'espines i no fau-lo.

00:51:54: Un peix que no t'spines... I no fou-lo!

00:51:57: No és peix.

00:51:58: És una altra cosa.

00:51:59: Demà del fet tot poderós de comprar un producte, jo crec que al final l'ampoderament ho tenim els construïdors.

00:52:05: Jo crec que a les grans superficies trobem de tot i és veritat enanar.

00:52:08: Però si podem cuidar les peixateries, que cada vegada n'hi ha menys dels nostres pobles, estarem fent un gran compromís de defensa d'hòbit de Peix de Llodja.

00:52:18: al mateix temps ajudarem les barques, els mariners i les cofradies.

00:52:22: I per finalitzar una reflexió de vegades per valorar allò que tenim tan a prop el primer pas és tan senzill com aprendre a conèixer-ho!

00:53:11: Hola, Anna.

00:53:12: Què tal?

00:53:12: Com estàs?

00:53:13: Sóc l'Ona Faberoga.

00:53:14: Mira, no sé si recordes que fa uns dies vaig portar-te en Josep Prat de Sava a l'esclopé de Taradell i m'agradaria portar una altra ofici, però en aquest cas la forja perquè parlarem amb en Santi Ferrés, ell és forjador, és de Torelló... I també és un ofici que potser para moltes persones pensem que ens ha quedat obsolet, però realment encara hi ha gent que ho fa I ho fa per amor a l'art i també perquè al final també hi ha una finalitat útil en aquest ofici.

00:53:43: Així que res, tinguem les de presentar-te en Santi.

00:53:45: Que vagi bé!