Rambla 54 | 26/10/2026

00:00:01: D'acord, senyores.

00:00:01: Esteu... Mira que després fa falta la conchita,

00:00:04: molt bé!

00:00:05: Encara que us repetiu

00:00:06: és igual, eh?

00:00:07: Sí, després ells

00:00:07: ja tallaran el que convinguin.

00:00:11: Rambo, cinc-quanta-quatre.

00:00:12: Amana, morgades, Valldocera.

00:00:14: A veure, Montserrat amb una mica més

00:00:16: d'energia que està...

00:00:19: Rambo cinc quanta-cuatre.

00:00:20: Amana, murgades,

00:00:21: Valldocerra.

00:00:27: Molt bé!

00:00:27: M'encanta!

00:00:45: Estàs escoltant.

00:00:47: Ramble, cint-quinta-quarta.

00:00:49: Agua un llei de ram.

00:00:56: Ivan, no fa gràcia.

00:00:58: No pretenia fer gràció.

00:01:00: No

00:01:00: deies aquest matí a la redacció que avui parlem dels xicos del Maïs?

00:01:03: Sí, sí...

00:01:04: Doncs he buscat la banda sonora.

00:01:06: Fa por, eh!

00:01:07: Molta.

00:01:08: Entre les coses més terrorífiques del món i aquestes bauetes dolces rotllo... Un,

00:01:12: dos,

00:01:13: tres, quatre fredies aquí... Ei, ei...,

00:01:17: ho fas molt bé.

00:01:18: Saps què tinc al teu telèfon?

00:01:20: Doncs

00:01:21: no sé per què vols parlar dels xics del Maíz.

00:01:23: La de Stephen King No he llegit al llibre, però la primera pel·lícula... La primera és les sequeles no.

00:01:28: Però m'ha encantat.

00:01:30: Doncs no sóc jo en realitat qui vol parlar d'això.

00:01:33: És l'Èric López que avui ens porta a ramblejar per la granja Piferrer.

00:01:39: Èric, ben tornat el rambla!

00:01:42: Bona tarda, Anna.

00:01:42: Gràcies, un plaer com sempre.

00:01:44: Ivan, deixem dir-te una cosa és de

00:01:46: saber que

00:01:47: si t'agrada la pel·li avui us explico... Com podeu viure?

00:01:49: Una experiència terrorífica dins d'un camp de penís!

00:01:52: Eh, eh, m'interessa,

00:01:54: doncs explica, explica.

00:01:55: No diguis que l'ha anat tall, el que m'intéressen molt i ens has portat un convidat, oi?

00:02:00: Sí, tinc

00:02:01: amb mi a l'estudi des d'Uau llei de radio.

00:02:03: Tinc el Joan Pifarré que és un dels responsables

00:02:05: i

00:02:06: també la família de La Granja.

00:02:08: Joan

00:02:09: abans

00:02:09: de res, bona tarda i benvingut al Rambla-Cinquantaquatre.

00:02:13: Bona tarda!

00:02:14: Joan si et sembla comencem per aquest camp de panís que ens té tots tan encuriosits... com també feien aquesta introducció terrorífica fer una activitat per viure i una situació del terror com si ja estiguessim en una pel·li del gènere?

00:02:28: Sí, sí.

00:02:29: Intentem fer-ho molt immersiu.

00:02:31: És el sisè any que ho fem i sempre que hem fet aquesta activitat ho hem fet amb un grup de teatre... I el que fem això és una història.

00:02:38: Cada any canviem la històcia, que tenim l'Història d'Hospital de Sant, i és una historia que té a veure amb el bombardeig llei del XXVII.

00:02:47: I a partir d'una història real crem aquí una sinèrgia, una històrea i aprofitem que tenim un laberint de panís que el fem com activitat ociosa per convertir-lo en un labering del terror perquè com diuen els teus companys... El tema dels xicos del maí ha portat cua.

00:03:04: Joan, un plaer.

00:03:05: Escolta'm però he vist a la web de La Granja Piferrer que també teniu sessions en aquest camp de penís per gent que és puruga com jo, oi?

00:03:14: A l'allum del dia.

00:03:15: Aquestes quals les feu i com van normalment?

00:03:19: Mira justament aquestes les vam acabar aquest diumenge, les vam fer tot el setembre d'octubre i ho fem el cap de setmana.

00:03:25: I el que fem és al cap de Setmana, els dissabtes tard, els diumenges al matí oferim Podemini a la Granja a fer aquest laberint que és un laberint que té proves i totes les proves són del món rural.

00:03:36: És a dir, per descobrir en aquest cas aquest any ha sigut tot el centre d'interès productors de ponent gent que fa melmelades, fruita, botits, formatges... Hi havia un parell de formatgeries de cabres i diferents productors dels nostres terres que d'aquesta manera així com t'he dit ociosa els visibilitzem davant del gran públic

00:04:00: I amb por, sense... Ja porteu vuit edicions en l'abroma d'aquest laberint de penís.

00:04:06: Com s'ho esdecorra aquesta idea?

00:04:08: Doncs mira, la veritat és que aquesta... La primera edició va ser amb un grup de caos.

00:04:13: Amb un grup d'escoltes.

00:04:15: Que els monitors que eren amics meus i... Bueno, ens coneixem!

00:04:19: Andeus Trajuà no podrien fer... Hi havia un camp que està a mig sec i ho van provar.

00:04:25: Ho han provat així mitja en broma, mitja em broma... I va agradar molt tant, va agradant que vam voler repetir-ho I nosaltres, després ja li vam veure la paraquesta amb els anys.

00:04:34: Els altres van morir l'Àngel Públic i vam dir allò que vam fer per passar-ho bé així, per riure i això ho fem però ben fet, ben muntat... Va ser així, va ser així!

00:04:45: I portem vuit edicions de l'abril clàssic i sis del deterror

00:04:50: Déu-n'hi-do, Joan.

00:04:51: Déu n'hi do ja... I abans ho comentava una miqueta fora de microceana amb el Joan abans d'entrar aquí a l'entrevista en tot aquest temps, segur que heu acumulat històries

00:05:01: curioses

00:05:02: i anècdotes, no?

00:05:04: Què te'n recordes d'alguna, especialment?

00:05:06: Sí, me'l recordo d'una que te la he comentat abans, que és divertida perquè va un any que amenaçà de pluja.

00:05:12: I res, a les cinc de la tarda dos hores abans de començar, que cap allà al set sempre comencem, em truquen una gent Un grup de gent de Sabadell, una família, érem vuit persones.

00:05:23: Havíem fet la reserva i havíem pagat tot.

00:05:25: I em trucavem per dir que anirem a ser pluja però nosaltres volem venir per poc que ploguin i nosaltres vindrem!

00:05:32: I vaig dir a mi, però no cal, us fem el retorn.

00:05:35: No passa res.

00:05:35: Tenim que sou de lluny i us fem un retorn... No, no, que volem venir.

00:05:39: T'hi tornem a trucar al set i per poc estigui bé?

00:05:41: Venim!

00:05:42: I si a l'estat me truquen es va dir que estava aguantant la cosa.

00:05:46: A les nous els vam tenir indegits puntuals i van fer-la venir.

00:05:48: Però quan acabeu veniu a veure'm que ja està a l´entrada perquè vull parlar amb vosaltres i vam venir, vam estar conversant.

00:05:55: I dius que expliqueu-me això perquè és molt fort que vinguem de tan lluny.

00:06:00: I van explicar que ells tenien... eren molt jul·ligants del tema dels passatges del terror i que tenien comprovat que el més gran de Catalunya era el portaventura, evidentment després n'havia una a poble nou i que el tercer per dimensions érem nosaltres, que no érem conscients.

00:06:16: Nosaltres fem això per fer.

00:06:18: I ens van dir, no, sou!

00:06:20: Teniu aquí sis mil metres quadrats, sou el tercer laberint de tot Catalunya més gran i que hi ha més espai per fer-hi, per gaudir.

00:06:27: I nosaltres que som uns aficionats d'això ho tenim contrastat i em va fer gràcia perquè dius que no era conscient de això.

00:06:35: Que

00:06:35: la por pogués ser tan gran!

00:06:38: Sí, sí, sí...

00:06:39: La por agrada,

00:06:40: té el seu atractiu per a la gent, curiósament eh?

00:06:44: Quina és la

00:06:45: singularitat, la peculiaritat que destacaries d'aquest laberint?

00:06:49: A pare,

00:06:49: eh?,

00:06:49: que feu altres activitats.

00:06:50: Però d'aquell laberin quina peculiaritat destacaries?

00:06:53: Sí.

00:06:54: I el que penso... Que no és un laberín de fer por, de fer sustos, com es diu tradicionament.

00:06:59: És una història molt treballada aquest any.

00:07:03: Aquest any la gent els fem... entrar a la història de la guerra civil i comença l'història que en un espai veuran un petit documental del bombardeig de Lleida.

00:07:15: I aquí apareixen personatges, militars tot etcètera que desembocen i després tenen que anar cap al laberint i ells van trobant metges... Soldats bojos, enfermeres... Tots els personatges que formen part d'un entremat d'una història.

00:07:31: O sigui que estan dins d' una històrie i no estan en un lloc on van sortir gent sinó que tot té sentit i forma part de l'història i pensem que és més atractiu És com veure una obra de teatre en directe i passejant-la.

00:07:43: Sí, totalment,

00:07:44: totalament.

00:07:45: Teniau el lemen o aquests sabors

00:07:48: del West?

00:07:49: Una miqueta per què vau triar aquest lem a Joan?

00:07:52: Quan fem l'avenir convencional... El de sabors de l'OES vam triar aquell lem perquè justament volíem posar amb valor els productes de ponent i que són productes d'alta qualitat, que quan les proves t'agraden... I així ho han fet.

00:08:07: De fet nosaltres també tenim donat dalt un servei de bar a la gran... i quan la gent acaba d'haver-hi, doncs poden provar alguns productes de l'orta de lleida.

00:08:15: Hi ha cidre dels tipus, hi ha vida al celler sanui, cidra de fruita blanc... Hi ha sucs ecològics del calgarret de tres sabors diferents, hi serveix artesana de casa nostra.

00:08:27: O sigui que hi ha un gran ventall de productes a l'alta de lleide que també demostren que és possible que la restauració fereixi qualitat.

00:08:36: I si volguéssim anar a fer aquest laberint de sabors de l'Oest, ara ja ens hem d'esperar la primavera o com va això?

00:08:42: Sí.

00:08:42: No ara ens hem de esperar al propè setembre.

00:08:45: Nosaltres sempre ho fem del setembro a... a

00:08:49: Goss.

00:08:49: Curiosament, a Catalunya hi ha tres laverins així d'un de Palle que es fa a la zona de la Segarra, un que es falla en Portària, que és de Panís com nosaltres... Però estem tan ben organitzats que n'hem parlat mai però que cadascú ho fa amb una temporada diferent i no ens trepitgem mai!

00:09:05: I ho trobo fantàstic!

00:09:07: A donar

00:09:07: la casualitat!

00:09:08: Neus sincronitzats!

00:09:10: Joan, com...?

00:09:12: Digues, digues!

00:09:12: Perdona

00:09:13: No, no.

00:09:14: Tu, tu...

00:09:15: Jo et volia preguntar que quan parlàvem amb l'Èdic per preparar aquesta entrevista ell em comentava que totes aquestes accions que feu com el laverín preteneu i t'ho has dit donar visibilitat al vostre sector davant de la ciutadania, els productors, els diversos productors.

00:09:31: No sé si pel que escolteu en el bar quan la gent se'n va, quan acaben de fer-laverín i es prenen una cosa a cosa o aconsegueu?

00:09:43: Mira, una cosa que ens agrada molt és que a vegades la gent ha triat un suc ecològic o ha triats una cidre.

00:09:49: O ha vingut una mica de vi del celler de sanull i ens pregunten... Escolta, aquests productes on es poden comprar?

00:09:56: I això ens encanta!

00:09:57: Perquè llavors els podem dir mira, el cider blanc, la pots encomanar perquè ells mateixos tenen webto, ho poden portar a casa o aquest vil pots trobar amb aquest supermercat o aquesta botiga de vi especialitzada.

00:10:08: I altres ens agradi això, ens agraeix que la gent que, provant-ho, la gent ens pregunti pels nostres productes.

00:10:14: No sol des de casa nostra sinó també dels que són companys i companyies d'eproximitat.

00:10:21: I jo aquí fent apologia a l'acola molt malament, eh?

00:10:24: Des de Barcelona... No, no.

00:10:26: És la inercia.

00:10:27: La inerció ens porta aquí, és veritat!

00:10:28: Sí,

00:10:28: eh?!

00:10:29: És veritat.

00:10:29: Que el va tan ben tenim, tan ben tenim..., però... li donem més importància als altres.

00:10:34: De fet, alguna vegada que fem alguna activitat així que hi ha música... Ara farem d'aquí dos setmanes una caminada amb l'associació de la Garanja a la gent que consumeix productes de l'orta, els donem un tiquet per un sorteig.

00:10:49: Si consumeixes als altres refrescos no, però si consumeixes un suc ecològic o una cidra et donem... Un número per un sortit gelat de proximitat, per afomentar-ho com tu dius abans.

00:11:00: Tens punts!

00:11:01: Doncs ja m'has contestat una mica tu.

00:11:03: Jo volia preguntar-te abans d'aquest laberint també feu altres activitats, oi?

00:11:08: Com aquesta caminada que ens estàs explicant ara.

00:11:11: Sí, també et confesso que l'activitat Aquesta de l'Averint Noctur és una activitat ociosa que té èxit, que va bé.

00:11:18: Però no és l'activitat... Nosaltres sempre fomentem una mica que hi hagui aquesta part de valor a la pagesia i totes les altres activitats que fem per exemple l'estiu fer un muntallet d'un servei de tomàquet o fer-me un altre de remei naturals que anem penjant a la web o fem benvinguts a pages també quan toquen.

00:11:36: I també cada com que estem escrites benvingut a pages online nosaltres El tercer dissabte de cada mes és a tothom vers el matí, de onze fins a l'una fent visita i fent tallar la granja.

00:11:50: I això ho fem... ho anem fent així, la gent si ens vol seguir només ficant a l'Instagram, Gràcies per fer res o a la nostra sort en totes les activitats que periòdicament n'hem fet.

00:11:59: N'hem deixat moltes perquè hem fet bastantes, hem fet esmosals de forquilla, hem feta ara farem aquesta caminada amb Down Yeida, que és una caminata solidària, que a l'scaptació va haver l'associació d'Undia de Yeida i n'havien fet coses... d'aquest tipus, que ens agrada.

00:12:15: Som actius i compartim amb gent i anem fent coses així.

00:12:20: Ara què ho comentes?

00:12:21: Joan com es combina aquesta feina pròpia d'una gran jam, aquestes activitats de divulgació... I lleure per dir-ho d'alguna manera.

00:12:29: Com m'ho combineu?

00:12:29: Sí, mira nosaltres som tres germans, ja els pares, que estan jubilats però... Els pagesos de veritat mai se jubilen.

00:12:37: No parlen, sempre estan per allà.

00:12:38: La gent ve a la garanja i troben el meu pare que està allà fent l'ort o ma mare que està... Allí amb les gallines.

00:12:44: Vull dir que és... Les que venen a casa estem en estat natural no?

00:12:48: Però ho podem combinar perquè hi ha el meu germà Carles, que és el pagez del que porta tota la garanja, i els altres dos germans ajudem però no treballem a la granja.

00:12:56: O sigui, jo soc mestre, soc professor secundari, i l'altre germà és el mestre de primària Però això també és el sentit educatiu de totes les activitats que fem.

00:13:05: També hi ha aquesta... però el que fem és ens hem combinant els tres, m'ajudem.

00:13:09: Per exemple, quan acabaré d'aquí a la ràdio aquesta tarda me'n vaig a la granja perquè em deia preparar coses i em deien treballar i em quedava en mon germà alli.

00:13:16: Però ho anem fent els tres-tres, no?

00:13:18: I després també tenim fills que ens ajuden i bueno..., és una activitat familiar.

00:13:23: Tot queda amb família.

00:13:25: Escolta'm i parleu també m'han dit d'un concepte que no maneu agrocultura Què significa això exactament?

00:13:34: Mira, aquesta paraula la vam ficar una mica per donar... Molta gent ens etiqueta bé com a agroturisme.

00:13:42: Que és un concepte que no ens molesta, però no és exactament el que fem nosaltres.

00:13:49: Nosaltres preferim autonomenar-nos que fem agricultura.

00:13:53: I agrocultura és explicar el món rural des de la saviesa, dels aprenentatges, d'aquells remei's que havien les nostres àvies i padrines, havien guardat i passant de generació en generació o allò de fer la conserva de tomate, quins són els passos per fer una bona conserva?

00:14:11: O secar fruits com les figues, espances, les prunes... Tota aquesta saviese popular de la pagésia l'englomem aquí a el que és agrocultura.

00:14:21: Però també les tècniques noves, perquè per exemple nosaltres actualment als nostres camps quan collim en l'ordi i al panís l'ensilem.

00:14:29: I ensila és cegar-ho tot, trinxar-lo... i ficar-ho fermentada durant vint i un dia.

00:14:34: Això ho expliquem a la gent.

00:14:36: Fem com el nostre pinso natural pels nostres vaques!

00:14:39: Tot això modern i antic forma part d'una cultura agrària.

00:14:43: I això és el que intentem explicar i fomentar des de Gran Xapi Farrer

00:14:47: Això mirant cap enrere, Joan, sabem que el sector primari no passa pel seu

00:14:52: millor

00:14:53: moment malauradament però vosaltres com esteu?

00:14:56: Quins són els principals reptes i dificultats que teniu ara mateix.

00:15:00: Clar, un dels reptes més importants és... ets una empresa petita com subsistir.

00:15:06: En el nostre cas ha passat això que ens hem diversificat.

00:15:09: O sigui, nosaltres abans érem una granja de vaques de llet quan es van jubilar els pares ens vam transformar en una granjada d'edats anglès i el que hem fet ara és ajuntar aquesta diversificació de fer la granja visitable per ajudar l'economia de la nostra empresa familiar.

00:15:27: I altra gent el que ha fet veïns nostres que han fet de les seves tomates o fruites fer-ne conserva, com fruites blancs.

00:15:35: O altres veïns han dit, jo faré uns calçots cuits i els vendré tot l'any, com la gent del Paraguenès... Hi ha gent diversificat o sucs ecològics amb la família Garreta, que han dit la fruita que queda als arbres per fer una segona passada i fer un suc ecològic perquè té una plantació ecológica.

00:15:55: Els petits ens aptiu que deixem a dir si és pàbila i reimentar per poder subsistir en aquest món de grans tenidors, i d'empreses molt grans, que vegades et condicionen molt.

00:16:07: Tu pregunto... Joan també ha parlat encara una miqueta aquesta entrevista com imagines la gran Japi Ferrer?

00:16:14: Tots els germans, la teva família, d'aquí deu o quinze o vina anys

00:16:18: Doncs mira, jo imagino consolidant aquest projecte d'obrir l'Àngel Públic perquè és un projecte molt bonic i han ficat molta inversió de temps.

00:16:27: i d'idees, idees que hem tirat endavant.

00:16:30: Estem parlant que és la vuitena edició de l'Averint de Penís, la sisena del l'avirint del terror però també tenim sis edicions de conserva de tomates, sis dels remei naturals... O sigui, fa anys que estem funcionant en aquest sentit.

00:16:41: M'imagino que alguns dels nostres fills som tres germans, que ja ens estan ajudant ara i una filla meva, que té vent i un àngel, la tenim contractada a la granja.

00:16:51: O sigui m'imagina que algun d'entre ells Si vol, si li ve de gust.

00:16:55: No és com abans que la gent s'havia de quedar per obligació.

00:16:59: Jo vull treballar al camp.

00:16:59: Vull treballar aquí lliure, vull treballa bé... De fet avui en dia sí que és noi i noia jove.

00:17:04: La feina del camp ja no és tan dura amb el sentit d'estar mecanitzat, pots portar el tractor, hi ha molts mecanismes... Vull dir que els joves també poden mirar cap aquí.

00:17:13: Nosaltres els volem oferir a la nostra gent que tinguin aquesta continuïtat o futur si volen

00:17:20: doncs molt important aquest missatge, Joan.

00:17:22: Moltíssimes gràcies per haver vingut avui a ramblejar amb nosaltres el programa.

00:17:26: Gràcies també per aquesta feina de mantenir-lo i al patrimoni de Pagès... I gràcies també a l'Èric per convidar-t'hi.

00:17:33: Has estat una descoberta, una abraçada gran per tots dos i fins molt aviat!

00:17:38: Moltes gràcies a vosaltres.Gràcies

00:17:39: Anna, adéu!

00:18:01: El de meva ràdio local.

00:18:43: T'ho

00:19:18: heu parat mai a pensar quantes maneres tenim d'explicar un conte?

00:19:22: El pots llegir, el pots explicar... El pots cantar!

00:19:27: I si no poguessis fer servir la veu?

00:19:30: Doncs el pots narrar amb les mans i esclar també pots acompanyar-te de l'expressió de la cara i dels moviments del cos.

00:19:38: Tot s'hi val.

00:19:39: per un bon conte.

00:19:40: Nerea Also, ben tornada al Rambla-Cinquantaquatre!

00:19:43: Hola Anna,

00:19:43: jo la tots els oients de la

00:19:45: Ramble-Cincuentaquatre.

00:19:46: Un plaer ser aquí un dia més...

00:19:48: En Nereà tu ets d'ales que no poden anar a dormir sense una lectura?

00:19:53: Sense llegir un conte igual que sigui?

00:19:54: O ets de les atrapades per les sèries?

00:19:57: Mira ara mateix estic una mica en fase sèrie

00:20:00: fins a la

00:20:00: matinada.

00:20:02: Les sèrees estan molt bé però un conte... anar a un conte és especial I el més bonic és que són per a tothom.

00:20:08: I tant, i a més són històries que es poden explicar com dèiem de moltes maneres no sempre calen paraules

00:20:15: Exacte!

00:20:16: I

00:20:16: això va precisament

00:20:17: la iniciativa de la que parlarem avui, Signes Que Conten

00:20:21: És una proposta que tenim a del

00:20:23: Debrey que ens convida a descobrir la llengua de signes

00:20:26: a través

00:20:27: dels contès És una manera de prendre, de compartir història i fer que la comunicació sigui més accessible per a tothom.

00:20:34: I darrere d'aquesta

00:20:35: iniciativa hi ha l'Abril Massana Navarro, una jove de Del Tebre, que només és quinze anys per les set llengües i fa

00:20:42: tres

00:20:42: anys que estudia llengua de signes.

00:20:44: Has dit quince anys, oi?

00:20:45: Quina caraca nerea!

00:20:47: I la tens aquí amb tu ara no?

00:20:49: Sí, en l'abril està aquí el estudiant nosaltres.

00:20:52: Abril benvingut al Ramble cincuanta-quatre.

00:20:55: Hola moltes gràcies

00:20:58: Abans d'entrar a parlar del projecte de Signes Que Conten, m'agradaria

00:21:02: conèixer

00:21:02: una mica més la teva història abril.

00:21:04: Ja heu dit ja fa un moment que tens només quinze

00:21:07: anys i parles

00:21:08: set llengües

00:21:08: com ha anat això?

00:21:09: D'on té aquesta passió pels idiomes?

00:21:12: Bueno, parlo en set llangües orals, més tres llengues de signes, o sigui, en total deu llenguis... I des de molt menuda als quince anys vaig començar a aprendre l'anglès I als tres anys vaig començar a aprendre el xinès i l'alemany, i els meus pares van veure que tenia una facilitat molt gran amb les llengües.

00:21:37: Per exemple, tenia aplicacions en xinesi, tenies jocs... Quan practicava els animals triava el gos i ho diia la paraula en xinés i jo us repetia perfectament amb bona pronunciació I mentre van passar els anys, la meva mare i el meu pare em van deixar escollir les llengües que voldria aprendre.

00:21:56: I vaig anar escollint el francès, el rus... I poc a poc vaig anar enamorant-me de totes les llangües però no me n'havia donat mai de la llengua de signes.

00:22:08: Fins un viatge que vaig anar a Mèxic on a l'hotel Estàvem allotjats, hi havia una boda de persones sordes.

00:22:15: La parella era sorda i tots els convidats parlaven llengua de signes.

00:22:20: I en aquell moment em vaig adonar que podia haver comunicació sense sons.

00:22:26: Jo no ho sabia abans d'haver vist aquesta boda... I quan vaig tornar a Espanya els vaig dir als meus pares, vull aprendre aquesta llengüe.

00:22:33: I n'has après tres perquè les llengues des signes cada llengue oral com deies tu té la seva llenguada signes?

00:22:41: Correcte.

00:22:42: El món hi ha més de tres cens tipus de llengua de signes i jo aprengueu la catalana, l'espanyola i l'americana.

00:22:51: I a partir d'aquí com neix aquesta idea d'unir la llengüa dels signes?

00:22:55: Hi ha els contes que diem en què consisteix signes que compten?

00:23:00: Bueno és un taller que la meva idea era apropar esta llengUA que poca gent la coneix a la agenda del tebre mitjançant els contés, que és una cosa Tothom coneixem, però jo volia demostrar una manera diferent de veure què són els contes.

00:23:16: A signes que comptem comencem en contes, que hi ha xiquets des de cinc, sis o set anys fins a adults i els contés són una manera d'expressar sentiments i emocions i jo l'ensenyo utilitzant les mans.

00:23:34: I mig als contes anem... implementant vocabulari, paraules que podem utilitzar el dia a dia.

00:23:40: I la veritat és que estic molt contenta perquè ve bastanta gent.

00:23:44: Jo no m'esperava que vingués tampoc moltíssima gent, perquè és una iniciativa molt diferent.

00:23:50: Poca gent coneix que és la llengua de signes i la comunitat sorda... I la verdad es que estoy muy contenta

00:23:55: Quan pensem

00:23:56: en aprendre

00:23:56: una llengua normalment, pensem

00:24:01: en vocabulari, en gramàtica i en pronunciació.

00:24:03: Però la llengüa de signes és tota una altra manera de comunicar-se, que té de

00:24:07: diferent o d'espacial.

00:24:10: Jo crec que... És molt periguda a una llengua oral en tema de gramàtica, vocabulari i l'èxic.

00:24:17: Té com qualsevol llengu a la seva pròpia estructura, la gramàtic, el vocabulari... Però el que té d'especial és que la llengüa de signes té moltes expressions facials i té molt del que tracta la llenge no verbal.

00:24:35: I crec que és una manera diferent de transmetre els sentiments informació que crec que molta gent no està acostumbrada i crec que poder ensenyar-la és algo molt especial.

00:24:46: És a dir, tu pots fer el mateix sign amb les mans independent de si ho fas... Potser analitzo, eh?

00:24:53: Amb una cara somrient o amb una cara enfadada pot dir dues coses diferents, això?

00:24:58: Sí, pot ser per exemple el signe de què tal i bé són quasi el mateix però, per exemple depèn de quina cara fas, el signa de bé pots dir que estàs bé o que estàs molt bé

00:25:10: Ahà.

00:25:11: Et capta els matisos, diguéssim no?

00:25:14: Exacte.

00:25:16: Abril m'explicava l'aneria que aquest interès teu per la llengua de signes t'ha portat fins a Washington, que allà has ampliat formació a la Universitat Galaudet, no sé si ho dic bé especialitzada en educació de persones sordes i amb discapacitat auditiva com va anar això, com va sortir aquesta oportunitat

00:25:36: La Universitat de Gallaudet és la única universitat per a persones sordes en tot el món.

00:25:41: Vaig tenir l'oportunitat d'anar a fer un curs d'una setmana, a Washington, on vaig poder conviure amb la comunitat sorda durant una setmana i estar bé amb les residències de la Universitat del Gallaudets.

00:25:53: I vaig poder practicar la llengua de signes americana que no és alguna cosa que pugui fer aquí a Catalunya perquè no coneixeu persones sords i parlen llengües americanes I em va realment canviar la perspectiva que tinc de la llengua de signes, perquè no és el mateix aprendre-la que està aquí en la comunitat sorda i poder practicar-la amb persones sordes.

00:26:18: Per tant l'experiència ve, alguna cosa?

00:26:20: Alguna anècdota d'aquesta estada Washington?

00:26:24: Bueno vaig aprendre moltíssim signes més i més sobre la comunitat sordà per exemple Els menjadors totes les taules són rodones perquè les persones s'han de poder veure, perquè la comunicació és tot visual.

00:26:36: I els totes la taules son rodones i se senten les persones al costat o per exemple quan estàvem a classe perquè jo anava allà com si fos un estudiant per captar l'atenció de les persones sovres no poden ni cridar ni pujar més la veu el que fan és tenir llums i les apaguen i les obrin per així poder captar l'atenció de persones xordes.

00:26:57: I són aquests petits detalls que a lo millor no t'adones si l'aprens online o el que siguin, que realment fan que la teva experiència aprenent la llengua de signes sigui molt més especial.

00:27:09: Com molt més immersiva, com posant-te al paper d'algú que realament diguéssim en el teu cas és interès però hi ha gent per la qual és necessitat

00:27:18: Exacte I més enllà d'aprendre una llengua hi ha també per tant, aquesta qüestió d'inclusió de poder comunicar-nos

00:27:24: amb més persones i també evidentment eliminar barreres.

00:27:28: Quin camí ens queda per fer en aquest sentit?

00:27:31: Crec que la societat té un concepte, una mica erroni del que podem fer a la llenguada signes perquè jo crec que també és una dels meus objectius al taller demostrar que la llengua de signes no només la podem fer servir les persones ordres o les persones oyents per comunicar-se en persones ordre, sinó que les persones veïnes també la poden utilitzar entre ells mateixos.

00:27:57: Per exemple a la biblioteca, que no podem fer soroll, doncs podem utilitzant la llangua de signs.

00:28:02: O si estem

00:28:03: en

00:28:04: un àrea on hi ha molt de soroll... o si estem molt alluny i ens volem dir alguna cosa, no cal que crides, hem pogut utilitzat la llingua de Signes Però sí que és veritat que encara ens queda molt fer-nos una societat que no tingui barreres, perquè no tothom té la capacitat de voler ajudar les persones sordes i trencar aquestes barreres.

00:28:28: Jo faré tot el que pugui, ajudar les generacions que ara venen als més menuts per a que així també estiguin preparats i si els valen ensenyar els seus amics la llengua de signes, pues millor!

00:28:41: Clar, com deies tu la llengua de signes no només és per a gent que no hi sent també pot ser útil per a la gent que sí que hi sent.

00:28:49: No sé si planteges... penso jo t'escoltava parlar que les escoles la gent quan aprengui català d'una manera i d'un altre o quan apren en anglès apregui anglés d' una manera i un altre

00:29:06: Sí, crec que seria una molt bona iniciativa que a les escoles de Catalunya s'ensenyés la llengua de signes catalana com... una teixa llengüa.

00:29:16: Com el català i el castellà, que són les llengues que es parlen més, doncs també afegir la llenge de signès catalana perquè segueixi sent una llengue oficial de Catalunya.

00:29:26: Clar!

00:29:26: I en realitat és la mateixa llenge, no?

00:29:28: Simplement el catalán ha parlat d'una manera o d'un altre.

00:29:31: Exacte

00:29:33: Abrir-lo a última curiositat.

00:29:34: Tens quins anys, ets molt jove, felicitats... Ja has posat en marxa una iniciativa pròpia que més a més és molt bonica.

00:29:43: Et veus enfocant la teva vida professional en aquest àmbit o encara estàs descobrint alguna altra cosa que potser t'agradaria fer?

00:29:49: Imagino que el que sigui passa pels idiomes no?

00:29:53: Bueno, de menuda volia estudiar interpretació i ser traductora

00:29:59: però

00:30:00: ha anat descobrient una passió per la psicologia i voldria estudiar neurociència cognitiva.

00:30:05: Però sí que és veritat que també tinc un projecte independent de recerca, d'investigar si... Les persones oyents, quan signem i diem una paraula a la vegada, s'ajufa que la recordéssim durant més temps perquè està demostrat científicament... ...que la llengua de signes ajuda amb la retenció de la memòria.

00:30:23: I crec que no van donar per mai res del món l'allengua dels signes... ...i per això crec que relacionaria la meva apatia en el meu interès per la psicologia.

00:30:34: Doncs em sembla un plantejament apassionant.

00:30:36: Abril, moltíssimes gràcies per haver compartit amb nosaltres aquesta estona... en aquesta com deia la teva passió pels idiomes i sobretot per la llengua dels signes.

00:30:46: I gràcies a tu també n'hi hauria estat una descoberta de les bones l'Abril, eh?

00:30:50: Una abraçada norma a totes dues i fins aviat!

00:30:53: Moltes gràcies!

00:31:46: Construït l'any, el Teatre Artesà va néixer per iniciativa d'una junta de propietaris que volien dotar la ciutat d'un centre on celebractes socials i espectacles teatrals.

00:31:58: Projectat per a l'arquitecte modernista Antoni Pasqual, el Centre Artesá va acollir en els seus primers anys grups de teatre mater local i representacions professionals i comercials al moment que s'alternaven amb projeccions de cinema i l'organització d'actes benèfics César Comta és el director artístic de l'artesà.

00:32:19: És un espai centenari, i en aquest cas hi havia una junta d'apropietaris... d'una entitat privada a la ciutat del Prat que volia trobar un espais per realitzar les seves trobades als seus esdeveniments culturals i per tant es devé com un pol de tracció per aquells socis i socios que eren d'aquesta entitat.

00:32:39: Per tant era independentment que es construís un teatre, un espau cívic, alguna cosa, algun lloc on ell es podia trobar i sobretot celebrar, que és la seva voluntat.

00:32:48: Durant la guerra civil, la Sena Teva ocupava l'edifici... i el va convertir en casa del poble.

00:32:54: Acabada a la guerra, la societat de propietaris va recuperar l'EDFICI per reiniciar la seva activitat.

00:33:00: Fins als anys vuitanta s'hi van alternant la programació de teatre professional amb la del grup de teatre De La Seda i d'alguna entitat local però principalment la seva activitat va ser la del cinema El van fer una programació regular de teatre, música i dansa.

00:33:20: Posa l'accent a la recuperació d'un espai públic dedicat a la cultura.

00:33:25: Però la recuperación del seu ús com a teatre posen evidència les greus deficiencies estructurals de l'edifici que obliguen a tancar-lo Així va ser fins l'any two mil tres, quan l'Ajuntament compra l'edifici i el rehabilita per tornar-lo a obrir al públic l'anys dos mil dinaus.

00:33:46: Convertit en un nou equipament on conviuen teatre, dansa, música i circ, amb més de cinc mil metres quadrats.

00:33:54: Diríem que el que volíem és que fos un teatre del segle XXI, per tant... que tingués aquella memòria, aquell record que el té d'aquell equipament que va ser i per tant sí que es manté d' Aquella estructura base aquells maons, aquella pedra i per tant té aquell olor que recorda a tot allò que havia passat i la història d'aquesta equipament però evidentment recordo molt bé unes declaracions de un visitant de la jornada de portes obertes que durant molts dies va donar la benvinguda al nou equipament a la ciutat.

00:34:30: Potser no és el lloc que volíem perquè potser has borrat potser massa, aquella estructura i aquell record que en teníem.

00:34:40: Però sí que és el que volem deixar pels nostres nits, pels fills... Per tant un equipament polivalent que té la capacitat de tenir activitat durant tot l'any, que no es basa única exclusivament en obrir les portes i tancar les portas un diumenge o un dissabte en marge de la programació, que és un equipement molt viu

00:35:00: L'artesà és el nó de central del sistema d'Art Sambiu, del Prat de Llobregat que articula els projectes i activitats de música, teatre, dansa i circ posant un èmfasi especial en l'abassament de l'educació i la formació a més promoure les pràctiques, la creació artística i la difusió.

00:35:18: A més es seu de l'Scola Art Sambio dona suport a la creacció teatral local i forana impuls al talent acollint residències artístiques.

00:35:28: Sí que és veritat que el que volíem era que hi hagués possibilitats de sentar-se amb una botaca i gaudir d'una espectacle.

00:35:34: I, de l'altra costat de la botaca, que no era segurament com a espectador, nosaltres facilitem moltes pràctiques artístiques perquè ho gaudeixin des de la gent gran d'aquesta ciutat... fins als més petits d'aquesta ciutat, fins a tots els alumnes que hi ha a les escoles d'aquestes ciutats amb un projecte educatiu propi.

00:35:54: L'Artesà és un teatre sí i és escola també.

00:35:58: És moment de gaudir, és moment de formar-se... També és ciutad, és obrir les portes per què no?

00:36:06: Que tinguis un espai tranquil per poder crear Doncs gent com la Veronal, que és una de les millors companies d'edat contemporània que tenim al país i que és referent internacional... I que necessita tancar-se amb un espai petit per trobar-se.

00:36:20: O si el Viapérez Cruz, que està encantadíssima de la vida, t'ha poder tancars aquí que ningú li bufi l'orella i que pugui crear en tranquil·litat.

00:36:30: A partir d'aquí, les relacions que està plegant amb l'artista són molt diferents.

00:36:36: Un exemple de tot plegat i que diferenci a l'artesà d'altres teatres i equipaments és Litinarari Camins Vius, un projecte que promou espais d'intercanvi i col·laboració entre els artistes que treballen al artesà i diverses escoles del Prat.

00:36:51: La iniciativa vol convertir el teatre en un lloc de trobada on artistes, mestres i alumnes puguin compartir interessos si processos de treball i construir plegats noves pràctiques pedagògiques

00:37:04: Hi ha un projecte global que es diu Camins Vius, que anem d'estar supercontents amb una ciutat com a preta en Puig i Gaudí.

00:37:10: Perquè no és que estem treballant els públics del futur, que és una paraulota que no m'agrada gens... Estem treballant als públics de l'ara i hem vist que amb aquests anys que s'ha desplegat el projecte educatiu la mirada cap a les disciplines artístiques d'aquesta gent són molt diferents.

00:37:25: I com que estem molt convençuts des de la secta, que som nosaltres, que això diríem que l'únic que fa és despertar el perill crític i un sentit d'opinió diferenciat en aquell que no pot gaudir, nosaltres n'estem supercontents.

00:37:39: Crear comunitat això és superbonic...

00:37:46: L'artesà vol facilitar la prenentatge, la pràctica, l'experimentació i el gaudi de la serça ambiu tot contribuint a viure i compartir experiències vitals significatives fruit del coneixement i de l'expèrencia compartida

00:38:02: I el futur passa, jo crec que per apostar i per dibuixar un sistema d'ajudes a la creació diferents, que ens hi hem posat i tenim moltes ganes.

00:38:11: Perquè sí que és veritat que si atarrava... Un elefant tan gros com l'artesà de tres mil metres quadrats amb un pressupost interessant, d'alguna forma o altra, creiem, que el cultiu

00:38:25: i

00:38:26: el barbexo que havia de començar a florir Cada vegada tenim més demanda d'aquesta sota bosc creatiu que teniu en aquesta ciutat i que et demana i reclama poder continuar alimentant-se d'altres coses.

00:38:40: Per tant, l'hem de cuidar era normal que tarrés una cosa com aquestes... I el que fes és fer créixer les necessitats i les ganes d'aquest peixit creatiu a la ciutad.

00:38:49: Ara hem de veure com l'hem d'encaxar i com hem de trobar al seu espai per poder continuar que creixi, que és la voluntat.

00:39:07: Que tens més idees,

00:39:08: no?

00:39:32: I continuem amb la torneja cantera d'aquest programa.

00:39:34: Avui fem parada a La Selva del Camp.

00:39:36: Toni Mateos, ben tornat!

00:39:38: Què tal, jefa?

00:39:39: Com estem?

00:39:40: Doncs prou bé per ser inici de setmana.

00:39:43: Tu avui ens portes... Jagans, uns gegants molt estimats per salvatans i salvatanes tan petits com grans.

00:39:49: Sí, perquè no són simplement unes figures que surten a passejar per la festa major.

00:39:54: Són terrissaires, són pegeses, reis i personatges fantàstics.

00:39:59: A més a més som memori d'entitat i tradició.

00:40:01: Ens parlem de la colla geganterada de la selva... ...i de totes les seves figures des del gegant centenaris fins al rei paper de Bufilandia.

00:40:10: Doncs comencem pel principi.

00:40:11: Des de quan hi ha gegants a la selve?

00:40:13: Doncs des de ve i lluny, perquè molt abans que existís una colla gigantera organitzada els gegants ja formaven part... ...de les celebracions populars de la vila.

00:40:21: La primera referència escrita coneguda apareix en un manuscrit d'Efratumás Clarà, de l'any VIII-XVI.

00:40:28: Al segle passat a finals del XVI el gegants antics van deixar de sortir però l'anys l'Ajuntament d'octubre, en grups de joves voluntaris, els va recuperar i els va tornar a fer ballar.

00:40:40: Aquella recuperació forma part dels antecedents de la trajectòria de la colla gegantera actual.

00:40:47: Ens explica el Jesús Encinas, que és membre de la Colla Gegantera.

00:40:50: Bé, això ve de part de l'Ojuntament perquè teníem els gigants centenaris que els pobres estaven molt mal mesos, els van trobar amb unes golpes i es van

00:40:59: arreglar...

00:41:00: Però esclar, eren de paper cartrós i estàvem molt mal messos.

00:41:04: Llavors, a través d'okim-guitars queda llavors l'encargat del regidor de cultura Va fer que ens fessin uns gegants nous per poder lluir per totes les villas.

00:41:17: Així va començar la història.

00:41:19: Hi ha dos noms imprescindibles, oi?

00:41:20: Sant Anares el rei Tupí i la reina Tupina.

00:41:23: Ah, efectivament!

00:41:24: Són els gegants vells de la vila, figures quedades en finals del segle XIX... I han viscut diferents etapes d'activitat, restauració i recuperació.

00:41:34: L'any VIII l'Artassa Cardona ha conegut com a nona va restaurar les figures.

00:41:38: Més endavant, el van rebre els noms del rei Tupí i de la reina Tupina en referència a la tradició terrissaire d'aquí de la selva del camp.

00:41:52: Veus?

00:41:52: En Canari us hem reconstruït, ens han tornat

00:41:55: a

00:41:57: fer com eren abans, com tenien fotos antiques que eren al començament...

00:42:01: i els tenim

00:42:02: aquí al castell de restaurats.

00:42:03: Hi ha trobades que, per exemple,

00:42:05: ens demanen

00:42:05: als llengües centenares perquè hi ha trobrades dels llenguens centenaris i llavors ja anem... I si no nosaltres l'acollo quan som poca gent, doncs llavors també és clar que a l'hipòlegi la madalena pesa en algú més, però anem als centenars que pesen menys i amb menys gent també ho podem anar.

00:42:21: I al cuinó, va incorporar una nova parella de gegants, obra del reuseng Manel Llorador, que és una figura fonamental de la cultura popular al camp de Tarragona i ampliament conegut per crear i restaurar figures emblemàtiques.

00:42:33: Sí, el Pòliti La Madalena en la seva creació tenia la intenció molt clar representant dos oficis profundaments vinculats a la selva.

00:42:41: Ell és un topiner i ella és una plegadora d'avallanes...

00:42:45: I de la història i els oficis passem a La Fantasia.

00:42:48: Abans es va mencionar el rei Papet, de Bufilandia... És això?

00:42:52: El rei papet és un gegantó que va ser estrenat l'any one mil novecentos vuitanta nou pel grup de colònies Roura.

00:42:59: Al maig del dos mil doig, el reipapet va passar del grup de colonies a la colla gegantera i també va ser restaurat per al mestre llaurador.

00:43:08: Ens ho explica el Jesús!

00:43:10: Sí, el ribapet de Boussalandia ve del grup de Colones Roura.

00:43:15: Està molt agraït amb el grup de colones perquè estava allà que tampoc no ho fèiem servir i llavors els hi vam demanar si podíem restaurar una miqueta i posar-li unes potes més normaletes per tenir unes pots molt petites de ferro Li vam demanar una sessió i ens vam dir que sí.

00:43:35: I doncs el teníem nosaltres, que a la canalla li agraden molt.

00:43:38: El seu monòtes doncs és que això volgués donar-ho a la canal·la també.

00:43:41: Ostres!

00:43:42: És algo diferent...

00:43:44: I tant, la Canalla deu enxalar moltíssim.

00:43:47: Hem repassat aquestes tres generacions de gegants que expliquen diferents capítols de la història salvatana... La tradició, els oficis, l'imaginació i la festa compartida.

00:43:56: Toni, disculpa les presses gràcies per haver ramblejat amb nosaltres aquesta estona una abraçada gegant i fins aviat.

00:44:04: Salut, jefa!

00:44:04: Fins

00:44:05: una altra?

00:44:31: Avui anem fins a Vimbodí, Poblet, un municipi de la Conca de Barbarà on hi ha un dels cinemes més singulars de tot Catalunya.

00:44:38: Es tracta del cinema Foment una sala de cinema que ens transporten el temps i ens fa cobsar al que en molts moments de la història, el Satè Art, ha significat per una gran majoria de persones.

00:44:49: Novetat, acció, punt de trobada, obertura nous mons, noves idees i geografies... Quan el món era més petit, el cinema ens feia volar a indrets insospitats Avui anem fins a Vimbodí per parlar amb l'Alfons Alsamora, la persona que és al capdavant d'aquest cinema rural de fa quasi cinquanta anys.

00:45:13: Alfons, quan va començar la teva relació amb el cinema?

00:45:16: Fa gairebé cinquant anys!

00:45:19: Jo en tenia potser sense judiciès... Estàvem contacte molt amb el Cinema perquè estava i he dit que era al costat de la biblioteca.

00:45:28: Allí vaig fer amistat amb loperador qui havia, que era un senyor que viu actualment amb un blanc però així de Vimbodi que es diu Joan Amorós.

00:45:38: I mira, com aquell parell del cine paradisso, el totó i el d'això, doncs m'hi va passar a mi, no?

00:45:47: Un alli com el nen petit... i l'altre com l'home més... No era gaire més gran que jo,

00:45:52: eh?,

00:45:52: però una mica més gran de jo!

00:45:54: I quan vas fer el sal d'aprenent a treballador?

00:45:56: El migdanta.

00:45:58: Jo ja vaig començar a treballar al cinema, ja, com un responsable perquè era un home meu Primero, que era l'administrador, gestor, taquillet i com mongem... Era un germà de la meva mare.

00:46:11: I allí també hi anava, que no explicava les intrigues d'aquella època i tot això.

00:46:18: Llavors hi anàvem bastant gent al cine.

00:46:21: Serem que en aquell èpoc, en un poble tan petit com Vim Podia havia dos cinemes, cosa que avui dia seria impensable.

00:46:27: A quin moment funcionaven dos ciners?

00:46:30: Que al final es van unificar!

00:46:32: i el va passar a gestionar l'Ajuntament tot i que encara s'ha de seguir cuinant aquest oncle meu, que és ara més gran.

00:46:39: I un altre noi, que no és encara conservat també l'administrat, amb aquest noi vam estar bastants anys també portant el ticket.

00:46:47: Però llavors ja era de l'ajuntament, era municipal.

00:46:51: El cinema doncs va passar ser propietat del Bisbat a ser propiedat municipal de l´Ajundament d'Evim Bodí?

00:46:56: L'any oneintocentisbuitat d'un l'alcalde que hi vinc dels moments, que és de R. Montse Léu, va fer una porta molt visvat per adquirir la sala aquesta del moment parroquial de Cortuna, que era el cinema que hi havia en aquell moment funcionant.

00:47:12: El que feia anys que era bastant deteriorat o abandonat, era molt anticuat i aquell home quan va aconseguir comprar-lo per una casseta, és a dir, que va ser una oferta que li va fer el visbat per menys mantinguers arregles... de restaurar-se.

00:47:29: I quines millores va suposar aquest canvi d'apropietaris?

00:47:33: Van renovar totes les butaques, van renovar tota l'equip de projecció, les pantalles... Tot això gràcies a un senyor que vivia, qui m'invodia als estibles, fins la setmana, qui havia comprat un mas, aquest senyor era propietari en una empresa de cinemes a Barcelona i doncs amb l'influència d'aquest bon home va poder fer una instal·lació bastant decent i adequada Tot

00:47:56: plegat es va construir l'any welshens vint i vuit, però només com a teatre.

00:48:00: Després de la Guerra Civil s'hi va continuar fent teatre i a partir dels anys cinquanta s'havia instal·lat el cinema.

00:48:05: I en partit de l'anys wellshensvuïtat d'un modificat un cinema bastant molt.

00:48:10: Aquell cine que era de la perroquia en quins moment és el que és actual al moment aquells cine van inaugurar tota la comarca, ja no hi vinc de més poble Va ser el primer que es va aprovar, al sistema de cinemascop.

00:48:24: I quins canvis va representar el cinemescop?

00:48:26: El cinemoscop va passar a ser la pantalla més o menys quadrada, una mica merrentagulada... La pantalla gran diosa de punta a punta de sala i allò va ser un espectacle.

00:48:38: Recordes quina va ser la primera pel·lícula que vau projectar llavors?

00:48:41: El pel·lícula que es va projectar, es va animar a veure moltes.

00:48:44: Va haver la túnica sagrada, els dies mandamentos, l'Ovenur... Tots aquests ja van venir amb aquest sistema mèdic del cinemascó.

00:48:52: Aquí m'he dit que va ser una pel·li que es deia Santos el Magnífico.

00:48:57: Tot això ho recordo perquè conservem programes d'aquella època i doncs és curiós, doncs perquè és història, no?

00:49:08: A banda de la sala d'aprojecció i el pati de butaques, al cinema de Bimbudí hi ha un petit museu al vestibule de l'edifici.

00:49:14: Què hi podem trobar al fons?

00:49:16: En museu hi trobem tota una sèrie de programes antic dels cinemes de Bimbudí que han dit que hi va haver dos cinemnes.

00:49:23: Al cinema Milans coneixien la gent popularment com Calce Marretes perquè el propietari Ul Sinó Dalmau, que és aquest cinquenta i lluit de lany XXVII ja està documentat Aquest senyor també tenia una fàbrica de samarretes i mitjons, a mi em voldria dir.

00:49:41: I també tenien una fábrica que no era el xampany tradicional.

00:49:46: Ell comprava vi i el gasificava.

00:49:48: Doncs aquest senyor va posar un cine... ...i es va dedicar a fer pel·lícules fins als anys... Bé, va durar el llit fins als años.

00:50:02: I

00:50:04: algun objecte curiós significatiu en l'evolució tecnològica del cinema?

00:50:14: tancat, el cinem en mil anys i aquest projecte ho conserva.

00:50:18: És la màquina i després té el rectificador i té l'amplificador d'això.

00:50:23: El rectificator és un rectificatori de l'àmpara del mercuri.

00:50:28: Això era necessari perquè els projectors antics funcionaven amb carbons.

00:50:34: Carbons?

00:50:35: Mare meva!

00:50:36: Això em fa pensar en la revolució industrial.

00:50:39: A dins de la lampra hi havia dos carbons que un era positiu, l'altre negatiu.

00:50:43: La corrent passava per als dos carbons i fèiem una xispa a dins del mig a través de aquell separat que és el ratificador de la corrent.

00:50:52: Allò el feia molta claredat no ho podies mirar quan estava enxegat, s'havia de mirar amb protecció... I era un cifrar on donàvem la il·luminació a la pantalla pensa que la sala que tenim ara de la camina de projectió A la pantalla, a vint i quatre metres, a l'altre potser n'hi havia vint o així.

00:51:12: Aquesta distància s'havia de veure molt clar si no veies bé la pel·lícula.

00:51:16: I a dia d'avui, quin és el realitat del cinema foment de Vimbudí?

00:51:19: Doncs mira... El cinema fomen se veix dient el mateix nom.

00:51:24: Ara només diu foments sols.

00:51:26: Foments social de Cultura, el nom ja va desapreciar I llavors hem d'anar modificant, hem de posar altres motaques.

00:51:34: Després vam posar una pantalla nova i ara últimament hi han posat quins és la presicció del sistema digital perquè es trobava a les pel·lícules.

00:51:43: Hi ha passat de nou el pel·lecul amb plàstic o això.

00:51:48: Ha passat tot digital, inclús ja no tenen ni pel·licules i altres ambient per internet, almenys tot digital

00:51:58: Començàvem dient que el cinema abans complia una funció social, la gent no tenia tanta oferta lúdica i es feien coses semblants de proximitat.

00:52:05: Que també donaven temes de conversa.

00:52:07: Com és la vostra clientela?

00:52:09: Una clientela que tenim ara és com una família.

00:52:12: Hi ha quasi que és el nom de tothom que ve.

00:52:15: Tenen llibres quan arriben, pregunten... Escolta'm això, allò, això altre, els sortir!

00:52:22: Escolte'm aquesta me'n agraden molt!

00:52:24: Aquesta no m'agraden gaire!

00:52:26: Molt confinals, molt, molt.

00:52:28: més pot ser d'afora que del mateix poble.

00:52:31: És a dir, que proponció i més gent de les flugues, de Mont Blanc, de Solivella, de Milanova, de Prades, dels Borges... En un

00:52:42: èpoc en què les plataformes i les pantalles ens individualitzen... ...i ens aïllen els uns als altres, anar a un cinema rural com el cinema foment de Vimbodí... ...podríem dir que és un acte d'activisme cultural.

00:52:53: I que, com a essers socials, que necessitem forma part d'una comunitat... ...és més necessari que mai!

00:53:12: Mama, què et ve al cap si et dic Rambla-Cinquantaquatre?

00:53:16: Ramble-Cincuentaquatre

00:53:18: és el meu lloc al món

00:53:27: Ei, Anna!

00:53:27: Soc el Jordi Casals de Sulsona FM.

00:53:29: Escolta'm una pregunta... Tu què saps del pobillatge?

00:53:32: Reguis una cosa com que veig molt

00:53:34: de lluny

00:53:35: però no m'hi he acabat d'interessar mai gaire.

00:53:38: Conec al delegat de la Catalunya central del moment del pobellatge català, que jo crec que si li fem una entrevista a Corteta ens podrà explicar una miqueta en què consisteix tot

00:53:50: això

00:53:50: del pobilatge.

00:53:51: Què et sembla?