Rambla 54 | 27/10/2026

00:00:08:

00:00:24: Pants que moure's i fer esport s'ha convertit en alguna cosa més, que cuidar-se o mantenir la forma física.

00:01:11: Ara, un esport pot ser un punt de trobada i un d'aquests són els clubs per anar a córrer.

00:01:17: Entitats on s'agrupen persones de totes les atats... Per fer sortides corrents!

00:01:22: Avui anem fins a Reus per parlar d'un d'aquest clubs, un de molt especial.

00:01:28: Molt bona tarda, Leix!

00:01:29: Molt bona tard, Anna!

00:01:31: Doncs sí, dintre de totES les propostes esportives que hi ha a la ciutat de Reus avui hem de dessecar la feina que fan el Ciccer Hub Learning Club Una comunitat formada exclusivament per dones que va començar a córrer la ciutat fa poc més d'un any i actualment ja la uneix gairebé una setantena de corredores, però més enllà dels quilòmetres.

00:01:51: La seva proposta és té molt a veure amb l'acompanyament, la confiança i les ganes de fer pinya per conèixer millor aquesta iniciativa T'he portat a l'Anna Limón, la porta veu d'aquest grup de corredores de Reus i a la qual saludem Anna.

00:02:05: Molt bona tarda!

00:02:06: Hola, bona

00:02:07: tada... Ana benvinguda.

00:02:08: Escolta'm una cosa, l'Eeix ens ha dit que fa poc més d'un any que vau engegar el vostre club, que a veure si ho dic bé es diu Sisterhood Running Club.

00:02:21: Però com va anar això?

00:02:22: Com neix aquesta iniciativa i com ha arribat fins als Reus?

00:02:26: Bé, Sisterhood originalment neix a Girona.

00:02:29: Demants de la Carlota que és la meva companya d'allà i després passa cap a el Che també amb una amiga meva, molt amiga meva va començar a lliure i jo començava a córrer cap al desembre del dos mil vint i cinc o dos mil veinte i quatre i corri amb altres noies, companyes de l'equip de Pada i això.

00:02:47: I llavors vam dir... per què no fem naltros també un grup aquí arreu?

00:02:50: I anem amb més noies perquè ja sabíem que també tinc amigues tronets que els agrada córrer i totes anaven sols i és clar, anar a soles molt avorrit i no sé què.

00:03:00: Fiquem-nos-hi i ho muntem a qui reus.

00:03:03: Llavors, el maig del dos mil vint i cinc va néixer a Cisterkut, Graniclat per reus

00:03:08: Això després de Girona i els gens es dit?

00:03:10: No sé si n'hi ha algun més en algun altre punt?

00:03:13: No, de moment no.

00:03:15: Som nosaltres tres

00:03:16: I escolta, mana com van ser aquestes primeres sessions i una mica quina evolució heu fet a nivell esportiu en què és dels primers que potser evoca orella?

00:03:24: Com és l'estat ara?

00:03:25: Quina ha sigut aquest creixement

00:03:27: Bé, vam començar totes corrents en cinc quilòmetres als dimarts i a poc a poca hem anat... Ara estan al sis, crec.

00:03:36: I després també el que hem fet molt és anar cap als deu quilòmetros llavors n'altres... Bé jo mensualment organitzo esdeveniments i aquests esdeventiments el que fem els caps de setmana normalment fem tirades més llargues Ara no tant, ja tirem més cap als sis set quilòmetres perquè veiem que hi ha molta gent nova.

00:03:54: Llavors és com que li fa por fer-ne deu, que és normal, perquè deu quilòmetros vulguis o no costen fer-los però al principi fem això, feia mentre a setmana fèiem cinc i els esdeveniments en fèieu uns deu llavors així totes començàvem a fer les curses de deu quilómetres que hi havia per la zona i no va sola perquè deu kilòmetre que és una hora corrents, anar sol posa vegades pesa molt I d'aquesta manera ens animàvem unes a les altres.

00:04:17: Deu quilòmetres, cinc quilòmetros, té una idea, eh?

00:04:19: És una distància... Tu deies cinc kilometrets i jo pensava cinc kilometraços!

00:04:25: Escolta'm-hi quan vau engegar el club suposo que ja hi havia gent corrent arreu i fins i tot suposo també iniciatives d'alguna mena de córrer conjuntament o d'anar amb grup què us fa diferents a vosaltres?

00:04:38: Bueno principalment que som totes dones vull dir que no... Alguna vegada he vingut la parella de nosaltres, però principalment és que totes som dones.

00:04:48: Moltes jo inclòs a vegades ens fa cosa amb els homes perquè sempre tenen una resistència major.

00:04:54: O sigui, ja col·lpualment tenen més resistència que tu normalment un home.

00:04:58: Llavors és com que aquí reus abans de nosaltres estaven als Ramones... que no sé si us coneixeu, que ells... És mixta llibertat, noies com nois..., les sortides que feien anant de deu quilòmetres trail cap a dalt, cap a la muntanya i és com... Això costa.

00:05:15: Llavors era per buscar una mica més el nicho del que com molta gent començava a córrer sobretot noies que ara fem més esport, doncs obrir una mica cap aquí.

00:05:25: Jo imaginau aquesta resposta perquè clar, heu arribat a seguir en una setentena en tan poc temps, realment?

00:05:29: Heu creat una comunitat molt ràpid

00:05:31: La veritat és que no m'esperava que fossin tantes.

00:05:35: O sigui, començant de veu a veu i al final som sí, una setanta del grup de WhatsApp d'aquí darrere us?

00:05:40: I jo no m'sperava la veritat!

00:05:42: Sí que ara hem notat com... sobretot ara després de l'estiu i potser era que bé el fred, tant a ells, a Girona hi ha aquí com que les sortides se'menals costa que estiri la gent, també, doncs bueno, si fa fred tothom es tanca cap als gimnats o a casa directament però sí

00:06:00: En una de les idees que ens destaca és que les dones surten acompanyades a córrer i això està bé, sobretot si comences.

00:06:09: Suposo que pel fet d'aquella del costat et dona moral i quan tu dius va vinga, que ho deixo no o va vingue, seguim... Això deu ajudar a no abandonar al principi?

00:06:19: Sí, sí.

00:06:19: Sobretot per això, per estirar-se un a l'altre perquè en altres el grup normalment O sigui, si fa cinc o sis quilòmetres, reus té pujadetes i això hi costa.

00:06:29: Llavors quan fas la pujada sempre ens dividim molt... I les del principi que vam esperar al final, sempre n'hi ha algun que ens quedem més enrere per anar animant a tothom.

00:06:38: Vinga, va, que ja queda menys!

00:06:39: Ens estem esperant allà, no us deixen ningú enrera..., i després la baixada.

00:06:44: Us espareu totes, eh?

00:06:46: Que aneu amb grup, realment és amb grup.

00:06:48: Si hi ha una que acaba d'arribar i va una mica més lenta, aquell dia es baixa la velocitat, és això.

00:06:53: Exacte.

00:06:54: I si no, arribem a dalt i tornem enrere per arreplegar la que s'hagi quedat endarrere i l'estirem entre totes.

00:07:00: Aquí el important és que ningú es quedi sola i sobretot esperants.

00:07:04: No és lo bonic també.

00:07:07: Ai, volia parlar de aquesta sensació.

00:07:09: A vegades malauradament senten les dones que se senten observades quan es practica esport.

00:07:14: No sé si també passa quan sortiu al cor en grup, si us ajuda una miqueta més a sentir-vos més segures també en aquest aspecte o anar també amb menys inseguretats en aquest aspecte.

00:07:25: Sí, principalment sí perquè ara sobretot que ja comença a fer safós que amb l'horari d'hivern, que és fa fosc aviat... Fa una mica de coses d'hortisola a córrer perquè segons on vas diuen per si impassem alguna cosa.

00:07:36: Llavors, si ja vas acompanyada i més si vas en grup no, doncs és diferent.

00:07:41: Sí que crida l'atenció i jo me'n recordo perquè fa temps que no hi vaig però quan anàvem Hi ha noies que a vegades et passes pel costat i diuen... te somrius, en pla.

00:07:50: Hola!

00:07:50: I tota la mena d'allí totes que anem amb la mateixa samarreta i és guai.

00:07:55: És una mostra de complicitat, perquè suposo que aquesta manera de funcionar acaba creant vincles que van més enllà de sortir a córrer.

00:08:04: No sé si això us ha passat a vosaltres?

00:08:06: Si heu acabat fent altres activitats amb colla a banda de sortir-hi a córrer.

00:08:11: Sí, sí.

00:08:11: Una part dels esdeveniments són normalment una activitat que pot ser pilates o força, o potser correm i després fem estiraments.

00:08:19: I després sempre anem a fer un branx on hem de fer una cervesa o alguna cosa, la recuperació... I allà és on realment fas sobretot la pinya, no?

00:08:28: Que en parles més perquè al final el corrents hi ha un moment que no pots parlar què t'ho feies!

00:08:34: La veritat és que és molt guai.

00:08:36: Te sents molt acollida.

00:08:39: Anna, si una dona ens està escoltant i li agradaria començar a córrer però encara no s'atreveix a fer aquest pas.

00:08:45: Què li diries?

00:08:45: Quins consells li donaries?

00:08:48: Bueno, el principi sempre costa.

00:08:50: És al de començar que es animi a venir amb naltros.

00:08:52: Mira, aquesta setmana sortim just demà i si no ara hem canviat el dia dels dimarts als dijous, a les set i mitja... i que s'animi, que sempre s'ajunti... Si és de reus que s's ajuntim d'altres o si té alguna coneguda que li digui escolta, t'importa.

00:09:07: Vinga amb tu i baixem una mica al ritme.

00:09:09: Al final la gent s'adapte a el teu ritme, no?

00:09:12: Tu no vols anar sol i l'altra persona també agraeix la companyia.

00:09:15: I s'ha de començar.

00:09:16: I si és de fora dels reus igual es pot obrir una delegació, com una mica vau fer vosaltres!

00:09:22: Sí, una mica sí.

00:09:23: Sempre pot crear el seu propi grup, està clar.

00:09:28: Esteu organitzades entre grups?

00:09:29: Vosaltres us coordineu per alguna cosa amb les de Girona o l'Esdelts, o no?

00:09:33: O són iniciatives aïllades que cadascú fa la seva en el seu municipi.

00:09:38: Bueno, de moment ara la veritat és que totes estem una mica amb les vides complicades i ens costa fer una queda de totes però sí que la idea és que ens veguessin tots els tres grups en algun moment O sigui que descuna una mica la seva, quan fem els determinaments i tal.

00:09:53: Sobretot fem pinya, però si hi ha alguna patrocinació o no, si ens envien algun tipus de producte... o alguna cosa, aquí sí que més o menys fem el mateix l'estrès.

00:10:02: No treballem del mateix manera.

00:10:04: Per tant seria un objectiu de futur?

00:10:06: Organitzar una trobada d'assisterhood?

00:10:09: Sí, sí, totalment.

00:10:10: Algun altre mes?

00:10:13: Un altre més de què?

00:10:13: D'objectiu,

00:10:15: de cara al futur, que heu dit... Doncs mira, l'any que ve, a més a més d'això volem fer una altra cosa

00:10:20: No, de moment no.

00:10:22: Jo acabo d'estar mare i les altres també sé que tenen una vida una mica moguda, llavors està com una mica... que ens agradaria fer coses però ens falta una mica de temps.

00:10:29: És un moment una mica complicat, et dono fe.

00:10:31: Però passa, eh?

00:10:32: Passa!

00:10:32: Després es fan grans i passa això.

00:10:34: Fem-ho mal.

00:10:36: Escolta'm una cosa, no sé si us agradaria, no se com us imagineu aquest grup, si faig triar obteries per dir ostres que continuï creixent o no el que siguem les que som però que es consolidi bé

00:10:50: No, que continuï creixent.

00:10:51: O sigui, obviament que es consolidi però que també que continui creixant, no?

00:10:55: Que veure que a les noves veurà que la gent s'anima a fer esport, que al final és bo i corra qualsevol altre tipus d'esport ja per salut... I no sé, a mi m'agrada veure quan venen noies noves, la veritat.

00:11:07: Doncs vinga, queda la crida feta si sou de reus!

00:11:10: Neu a córrer, home.

00:11:11: Teniu-ho que us ho posen fàcil.

00:11:13: Anna, moltíssimes gràcies per haver ramlejat avui amb tu i haver descobert aquest club de sororitat esportiva.

00:11:21: Una abraçada immensa a tu i a la Leix Pérez i fins aviat...

00:11:24: Moltes gràcies.

00:11:25: Bona tarda!

00:11:26: Vale, el primer

00:11:26: que has de dir

00:11:29: és Ramles cincuanta quatre.

00:11:31: Pensa que és

00:11:33: per un programa de

00:11:34: ràdio.

00:11:36: I he de dir Ramles cinquenta quatre.

00:11:37: Ja, i què

00:11:37: he de dire?

00:11:39: Rambo a sinà, va bé.

00:11:45: Rambo al cincuenta-quatre.

00:11:48: Perfecte!

00:12:00: Parlasses d'una plaça molt lligada al cinema.

00:12:02: Aquí tenim l'escac, l'Escola de Cinema et donen sortit... ...nombrosos personatges reconeguts d'aquest món i també el Parc Audiovisual de Catalunya on es graven... ...moltes pel·lícules que després veiem en la pantalla.

00:12:12: Durant molts anys la ciutat estava per a les sales, el ramble, el recreo..., l'alegria, el principal, la venida, el regina, el dure, liris... però de tota aquella col·lecció només queda el Catalunya, que té una història al darrere.

00:12:23: Que ens explica el Ramon Villajosana tècnic d'aquest cinema.

00:12:30: El cinema a Catalunya s'inagura el vint i buit de març del mil novecent setze, és a dir ja fa més de cent deu anys.

00:12:38: Això converteix aquest cinema de terrassa en un dels més antics de tot Espanya.

00:12:45: Hi ha molt pocs cinemes actualment a tot l'estat que portin més de cent deu anys seguits fent cinema.

00:12:52: Sí que hi ha equipaments més antics, però inicialment eren teatres on hi ha que s'han mantingut, però s'ha reformat completament i han construït un multi-sales o això... Per tant, que mantingui l'essència del cinema, aquesta història de cent de deu anys jo crec que és un cinema únic al cinema Catalunya de Terrassa El primer empresari promotor va ser Pere Romení Recasens, i com a curiositat diré que al principis dels anys vint les entrades tenien un preu de zero com a setanta-cinq passetes a platea.

00:13:28: I d'una passeta a l'anfitèatre.

00:13:36: La trajetòria del cinema a Catalunya, com a altres sales que van acabar tancant no va ser fàcil fins que l'any del novecentonemte nou va tancar les

00:13:43: portes Originalment, el XIXa tenia una capacitat de mil doscent cincuanta espectadors.

00:13:50: Però clar és un cinema que s'ha anat transformant amb els anys, no?

00:13:54: Durant al període dels anys mil novecient trent a mil novecents quaranta l'empresari cinemotogràfic Terresenjo em porta es va fer càrrec del Catalunya... ell també tenia altres cinemes a la ciutat, i ell el va portar fins al one mil nautcent sessanta més o menys.

00:14:11: Va ser el que es va encargant de donar l'estètica modernista... ...que tenen les sales del cinema Catalunya.

00:14:16: Després del xixanta al noventa se'n va fer càrrec una família, la família de Frederic Givert, i fins al mil nau-sens-neu va ser en ell el titular.

00:14:27: Ell va ser qui va fer les dues sales.

00:14:30: Va fer un segona sala per de dimensions més reduïdes, per donar més possibilitats a la programació del cinema.

00:14:37: I arriba el moment en què l'Ajuntament de Terrassa es fa càrrec de la seva gestió i també va adquirir-ne l'edifici.

00:14:43: Doncs a finals dels anys noienta amb album amb l'auge de les multisales... El públic del cinema, que encara està molt acostumat a anar al cinema, descobreix una nova possibilitat d'un lloc amb multisales... era la gran novetat.

00:14:58: Per tant els cinemes tradicionals estan de nores baixes i molts d'ells han de tancar.

00:15:04: És el cas dels cinemnes com el cinema Ramle de Terrassa, el cinema principal i també el cinema Catalunya.

00:15:09: La família Giver té un problema, no li surten els comptes i decideix oferir aquest cinema històric a l'Ajuntament.

00:15:17: Llavors és quan l'ajuntament decideix comprar el cinema, rescat al Cinema Catalunya i per aquest motiu encara avui en dia segueixen vida com a Cinema Municipal que és també una altra de les singularitats que té el Cinema Catalunya

00:15:31: Ja amb l' Ajuntament quan reobre el Cinema Catalonia té dues sales i es marca uns objectius molt concrets

00:15:37: Quan el cinema reobre hi ha municipal, se li dona un caire més de servei públic per donar a acostar tota la ciutadania a la cultura i al cinema en particular.

00:15:49: Les dues sales tenen una doble funció.

00:15:52: La sala gran es fa servir per estrenes més comercials... I la sala petita és com un cineclub, es deia Club Catalunya.

00:15:58: Això amb els anys va evolucionant i les dues sales acaben fent pel·lícules del tipus que sigui indistintivament.

00:16:06: A dia d'avui el cinema a Catalunya té una programació molt diversa, i es pot fer tant en la sala U com a la sala dos.

00:16:16: I en l'actualitat podem dir que el cinema català és com s'entenien les sales davant... i és molt diferent

00:16:22: de com

00:16:23: són

00:16:23: les dades.

00:16:24: A dia d'avui el cinema a Catalunya

00:16:27: és,

00:16:27: podríem dir un cas allat dins del món cinematogràfic del sector perquè és un cinema municipal com ja hem dit també històric per la seva gran trajectòria de més de cent deu anys però és que té un públic molt fidel i actualment van les coses... perquè enganyar-nos van les cosas molt bé.

00:16:48: Quins són els factors que fan que el cinema vagi tan bé?

00:16:51: doncs possiblement perquè té uns preus molt assequibles, ha hagut a la seva vocació el seu caràcter de servei públic però també perquè té un públic com dèiem que repeteix setmana rera setmana.

00:17:04: i la programació funciona molt bé.

00:17:07: Tant és així que els últims tres anys, des de l'any de l´Ajuntament de l''Ajumament de les Hòsties de Catalunya", han estat els tres millors anys en quant a assistència de públic de la història recent del cinema catalunya des que és municipal.

00:17:21: Per tant, és un cinema que avui en dia el sector està una mica tocat perquè les plataformes cada cop als hàbits de consum... són més cap a plataformes i quedar-se a casa, el Cinema Catalunya segueix sent un lloc de referència per molta gent.

00:17:39: Molts terresencs tenen el Cinema Catalonia com al seu centre... al seu punt de referèndia cultural per anar setmana o setmana també a veure qualsevol de les pel·lícules que s'hi projecten.

00:17:53: A més a més, a part de pel·liques comercials i estrenes cada setmana També fem cicles com la filmoteca, fem ciques d'Òpera i Valet.

00:18:04: També projectem Cinema Infantil en català, més un públic familiar.

00:18:11: Oferim totes les pel·lícules poden ser dublades però també amb versió original subtitulada I entre la nostra oferta, durant l'any també destaquen esdeveniments especials.

00:18:23: Com poden ser les doigores fantàstiques que és una marató de doigòres d'terror i fantasia... La Óscar's Week, que és un setmana dedicada a les pel·lícules nominades als Òscars just abans que s'entreguin les estatuetes de Hollywood o bé l'Anime Gara, que són una jornada dedicada al anime dublat en català Totes aquestes iniciatives ha costumat tenir un gran èxit i s'acostuma a viure en un ambient molt especial que el públic agraeix.

00:18:54: Aquesta és la història del cinema Catalunya, una històlia de passat, present i també perquè no de futur.

00:19:46: Potser a molts de nosaltres, el pobillatge ens sona una tradició com molt llunyant.

00:19:52: A vestits tradicionals i elegants de diumenge hi ha fotografies en blanc i negre d'algunes festes majors del país.

00:19:58: Hi ha pobilles i areus que porten faixa, banda i barretina però et meto que em costa connectar-los bastant amb el segle XXI.

00:20:05: Què fa realment un pobilla o una pobille als nostres dies?

00:20:09: Com es manté viva aquesta tradicció?

00:20:11: I com funciona?

00:20:14: Doncs anem cap a Sulsona per descobrir-ho.

00:20:16: Jordi Casals, ben tornat al Rambla.

00:20:19: Moltes gràcies Anna, com estàs?

00:20:20: Molt bé, però ho

00:20:22: ve.

00:20:22: Anem cap als Sulsones, però avui actuarem una mica com a representants de les comarques centrals perquè resoltre tots aquests dubtes que ara plantejaves i que molts els comparteixo.

00:20:33: Parlem amb el Lluc Grandia.

00:20:34: Ell és delegat de foment del Pobillatge català a la Catalunya Central.

00:20:37: Lluc, molt bona tarda, benvingut!

00:20:38: Molt bona tada, moltes grècies...

00:20:40: Lluc, moltes gràcies.

00:20:42: Em sumo l'agraïment per acompanyar-nos.

00:20:44: Escolta'm una cosa... Per començar a esveir tots aquests dubtes que tenim, ubiquen's una mica

00:20:49: qui

00:20:49: són avui els hereus i les pobilles?

00:20:52: I quin paper juguen als seus pobles?

00:20:56: Segurament és la pregunta més trivial i la pregunta que segurament ens pregunten molt més alhora de quan descobreixen que encara existeix aquesta tradició el pubillatge avui en dia té... Podríem dir dues funcions principals o dues funccions separades.

00:21:12: La primera és segurament la més enfocada aquesta pregunta, qui és la representació al poble?

00:21:17: El poblatge són joves i persones compromeses amb la cultura.

00:21:20: Són persones que en alguns casos no sempre però majoritàriament formen part ja d'entitats culturals del municipi... i que durant un o en alguns casos dos anys es dediquen a representar precisament el seu municipi, amb els actes més formals, les festes, les tradicions del poble ocupant-ne un lloc destacat d'aquesta festa com a representació d'aquest jovent compromès.

00:21:44: Jovent que quan té un micro aprofita per reivindicar les seves inquietudes i crec que segurament és sobretot això i per altra banda aquest jovent a diferents pobles s'organitzen una comunitat, que és la comunitat del Pobillatge a nivell de Catalunya.

00:22:01: I el que fa és participar de totes les proclamacions... ...de Pobillatge d'arreu, de Catalunya.

00:22:05: És a dir, quan un municipi proclama la seva pobilla..., els seus fadrins i les seves dames, doncs reben la resta de Pobllatge de Catalunya al seu municipi i fan que tot el poblatge, tots els representants dels municipis que tenen aquesta tradició, puguin rebre i acollir aquest Pobellatge darrere de Catalunya a casa seva

00:22:27: Explica'ns una miqueta com funciona el procés de selecció o de l'acció, perquè molts pobles són els candidats que s'hi presenten.

00:22:36: Però s'han d'asseguir tot unes proves i uns exàmens que se'n ha passat a provar per si escollir d'això.

00:22:45: del teu poble o del teu municipi que no tots entenen?

00:22:48: En efecte, sí.

00:22:49: Malauradament no tots en tenen.

00:22:50: Ens agradaria que tot arrauni hagués però també va bastant a zones per exemple aquí a la Catalunya Central és una de les zones més prolífiques pel que fa a Pobillatge i pel què fa el mètode d'elecció hi ha diversos mètodes hem de dir que no tothom els municipis segueixin al mètodo diguem-ne que és més generalitzat i el que des de foment del Poballatge català recomanem i encouragem que tots aquells candidats passin per un procés, que és un examen que consisteix en una tiputesta o un exame de respostes curtes sobre cultura general.

00:23:25: Sobre coses relacionades amb la cultura, sobre coses relacionadas al municipi i a nivell general també, llavors una petita redacció i una entrevista.

00:23:34: Amb aquest procés d'examen busquen trobar el millor candidat Tant un candidat que realment estigui compromès amb la cultura i en tingui coneixement, però també un candidato que parli bé, que tingui ganes, que pugui parlar en públic... I una mica és tot el que busquem.

00:23:50: Llavors alguns municipis tenen altres mètodes, hi ha municipis on ho trien les entitats, hi han municipis que es fa una votació popular, però sempre es busca això, un sistema que premi aquelles persones, doncs, que estiguin compromesses amb el poble, que tinguin ganes de conèixer més tant al seu propi poble com a la resta de Catalunya i que tingui aquest compromís amb la cultura catalana.

00:24:13: Lluca, escolta-me una pregunta... Nosaltres en aquest programa, el Rambla cincuanta-quatre, s'escolten nombrosos municipis a cincüanta-cuatre, municipis darrere de Catalunya potser més perquè ni haguen o participen la meta.

00:24:27: Bueno, en fi, això són qüestions internes?

00:24:30: Si hi ha algú que hores d'ara no té pobilla, no té areu i vol tenir-ne.

00:24:35: Què ha de fer?

00:24:36: Un municipi que ara no... No tingui aquesta representació d'aquest jovent i vulgui sumar-s'hi?

00:24:41: Doncs és tan fàcil com escollir un ereu i una pobill·la.

00:24:46: En aquest cas per exemple fins i tot des del foment del poblatge català Si hi ha municipis que es volen incorporar en aquesta tradició, doncs nosaltres els donem tot el suport del món.

00:24:56: Només per exemple aquí a la Catalunya Central, en aquests darrers anys hem recuperat de Bagai que serres al Vergadà, que temps enrere n'havien tingut i aquests dos últims anys l'hem recuperat, monistrol de Montserrat també ara ja fa uns quants anys que es va recuperar... I bé realment L'estructura bàsica és aquesta.

00:25:15: Poder proclamar, poder tenir

00:25:18: una

00:25:18: primera generació de pobillatge que pot consistir a això.

00:25:21: Donareu-hi una pobilla o d'adames i fadrins... També tenim el pobilatge infantil, que és un pobilatge pensat per infants d'un set, buit fins a dos anys gairebé, que podríem dir la pedreta del pobil·latge també per donar valor i perdonar pes amb aquesta juventut més jove, diguem-ne, amb aquests infants que també són molt importants i realment només necessita això.

00:25:44: I a partir d'aquí ja anirà allestint aquestes connexions amb la resta de municipis que permeten incorporar-se aquesta xarxa, que tenim de municipi amb Pobillatge Rau de Catalunya.

00:25:57: Aquestes figures de Pobilles Vaja Idereus ho has explicat.

00:26:03: Han de participar en diferents actes a nivell local, comarcal regional i català.

00:26:09: Hi

00:26:09: ha alguna manera de calendari establert?

00:26:11: a nivell d'actes i celebracions on si hagi de ser?

00:26:14: De forma formal, no.

00:26:16: És a dir... de forma estructural, diguem-ne que tenim diversos actes on sí que es convida al Pobillatge Rau de Catalunya en aquestes proclamacions locals com Comarcals i com el Sartaman Nacional, que de fet hem celebrat aquest cap de setmana també tenim alguns municipis doncs que fan el pas de convidar al Povillatge de Rau del Catalunya encara que no sigui la proclamació sinó també Alguna festa concreta que vulguin que el pobillatge ens sigui partícip, com per exemple a Sant Fritós de Vages amb la Festa de l'arròs, a Porretx en La Corrida o a Balçarella amb els treginers.

00:26:51: Per exemple a Mataró també al Vall d'Egitanes... doncs encara que no hi hagi la proclamació aquell mateix dia o aquell mateix cap de setmana també es convida al pobillatge.

00:27:00: Llavors tindríem aquests diversos actes, els actes de proclamsions i els acte culturals on també és convidat el pobllatge.

00:27:07: Finalment un cop l'any també es fa una visita del tot al pobilatge a Montserrat i una altra visita de tot el pobil·latge al Parlament de Catalunya.

00:27:15: Déu

00:27:15: n'hi do!

00:27:17: Si ha de dedicar, eh?

00:27:20: Pràcticament cada cap de setmana tot l'any tenim coses sobretot als mesos d'estiu perquè la majoria de proclamacions acaben coincidint en festes majors i això fa que tinguem caps de setmane amb quatre o cinc actes diferents al mateix cap de Setmana però és cert que cadascú hi posa la dedicació que vol.

00:27:37: Nosaltres sempre... Comentem els municipis, sobretot els que s'estan incorporant.

00:27:42: Els que estan en processos d'incorporar el pobillatge al seu municipi... Que creiem que l'important és que la Reu i la Pobilla o els títols locals participin dels actes locals i que puguin ser els actes locales i que si poden sortir poden participar de les resta d'actes darrere Catalunya millor que millor però el que havia a la fi, que descofa el recorregut del poblatge que vol.

00:28:04: Hi ha persones que estan absolutament a tot arreu i que fan gairebé dos actes cada dia, gaire bé... I hi ha persones no tan i tot és molt vàlid i totés molt respectable.

00:28:15: És una tradició que ja com hem dit des d'un bon principi, aplega i va dedicada al jovent, als joves.

00:28:22: Ho han dit i repetit durant tota l'entrevista.

00:28:26: Clar un dels reptes és connectar amb aquests joves, no?

00:28:29: Com s'aconsegueix que joves d'això, dintre de divuit o vint anys, s'interessen per aquesta cultura popular?

00:28:36: Bé, precisament creiem que el poblatge és una manera com ja he dit de posar en valor els joves a la cultura.

00:28:44: Precisament sembla que estem en un moment amb una generació on la gent jove no està tan interessada per la cultura popular i precisament al poblatge veiem tot al contrari.

00:28:55: Veiem centenars de joves que estan Preparats que estan compromesos, que tenen ganes de fomentar la cultura catalana i de participar de la cultura katalana.

00:29:06: I precisament és el gran objectiu del pobillatge donar veu i donar valor a aquestes persones joves que, cada any reira anys, segueixen contribuint a la cultura popular de cada poble, de cada comarca, de tot el país... Crec que també és un dels grans valors que del pobilatge.

00:29:25: Nosaltres, normalment ja les persones com he comentat ja estan implicades en la cultura popular i el teixit associatiu del seu municipi però precisament... Ens trobem bastants casos cada any de persones que potser no hi han estat vinculades i a rel, de poder viure les festes i tradicions del seu municipi també.

00:29:44: Les de resta de Catalunya des d'una altra perspectiva, des d un altre punt de vista són persones que, potser l'inici de la seva vigència com Areu o Povilla, no ja estaven tan interessats i acaben apuntant-se a les barres del poble o a la colla gigantera del pople.

00:30:00: Això és una cosa que ens hi hem trobat en diverses ocasions i crec que també és una molt bona manera... d'entendre que el pobillatge pot ser també una porta d'accés a la cultura popular catalana.

00:30:10: Lluig, no sé si és el teu entusiasme però em dona la sensació... ...que la salut del pobilliatge és de fer-ho?

00:30:19: És una..., o sigui sí, forma part del meu entusiasm, completament cert!

00:30:24: Però crec que el poblatge és una tradició que... Està arrelada molts municipis i els municipis on està arrelat té una salut de ferro, és cert?

00:30:33: I els municipi on no ha estat enarralada segurament perquè durant hi va haver un èpoque especialment als anys noventa a principis del dos mil on aquesta tradició va anar de cayent.

00:30:44: La nostra missió és mantenir aquests municipis on s'ha mantingut, tenim municipis d'on fa, de la xarxa, de cinquanta a setanta anys on hi ha pobillatge de forma ininterrompuda i precisament el que estem treballant també és en recuperar alguns municipis que es va perdre doncs precisament durant aquests anys noventa, durant aquells principis del dos mil.

00:31:03: I incorporar-ne de nou.

00:31:05: També treballem amb municipis com mai han tingut pobllatge i que estan treballant per incorporarlo per primera vegada Creiem... que precisament aquest corrent, que potser de joves menys interessats en la cultura popular està despertant un contracorrent, una contracultura que vol.

00:31:22: a mantenir i que vol conservar les tradicions catalanes, i precisament una tradició que posa el focus en el jovent perquè la resta de tradiccions catalans majoritàriament són intergeneracionals.

00:31:33: Però precisament, una tradición que posi el focus al jovent pot ser molt atractiva per aquests joves que els agrada la cultura catalana i que se senten interpel·lats pel compromís i per les ganes d'afomentar i mantenir la tradicció catalana

00:31:48: Deixem fer-te una darrera pregunta.

00:31:50: On anem de picar més pedra per recuperar aquestes figures de la Pobilla i l'Areu?

00:31:55: A quina zona del país?

00:31:58: Doncs mira, per exemple l'àrea metropolitana és una zona on pràcticament no tenim gens de poblatge, sí que hi ha algunes figures... però majoritàriament no formen part d'aquest circuit o d'aquesta xarxa que tenim de municipis amb pobillatge rau de Catalunya.

00:32:16: Les comarques llei de tanes, més enllà del Segriat també costa molt és veritat que també els municipis petits és molt complicat que hi hagi un relleu si no tenen la tradició molt arrelada i per tant és més complex arribar a aquests municipis però principalment això... La Catalunya Central, com he comentat és un dels llocs on és més fàcil incorporar-ne perquè és també un dels allocs en què hi ha més.

00:32:37: Al Maresme a la selva també són punts on hi ha bastant poblatge i sobretot a les comarques gironines també és un pol interessant de poblatge però en general crec que s'ha d'apicar a pedre tot arreu una missió que també han de poder entomar als ajuntaments dels municipis, de poder recuperar la cultura catalana més enllà d'això.

00:32:59: De les colles castelleres, de les collas giganteres, de esbarts... Que també són molt importants i que des del pobillatge interpelem-hi i interconnectem molt sovint amb aquestes altres entitats de cultura popular però creiem que és molt important que tots els municipis de totes les zones de Catalunya puguin fer aquest esforç i aquesta aposta per a la cultura... popular catalana.

00:33:21: Lluc doncs crida feta, moltíssimes gràcies per explicar-nos avui al Rambla tot el que volíem saber sobre el pobillatge i mai havíem sabut en preguntar... I gràcies també a Jordi per convidar-te, per la descoberta una abraçada enorme a tots dos i fins aviat!

00:33:36: Moltes gràcies.

00:33:42: Cuxa

00:33:43: forta, cuixa

00:33:45: forta i abans me luxe.

00:33:53: Som

00:33:53: Imarga, quan vulguis.

00:33:56: Jo escolto

00:33:57: Rambler cincuanta quatre a la meva ràdio local

00:34:00: Pots dir meua,

00:34:02: eh?

00:34:03: Jo escolto Rambla-Cinquantaquatre a la meva

00:34:06: ràdio local.

00:34:09: Perfecte!

00:34:10: Molt bé... Jo escolto

00:34:17: Ramble-Cincuantaquatra

00:34:19: a

00:34:20: Radio Canet.

00:34:53: Quan algú parla de vitralls jo sempre penso en els de les esglésies, en les coloreines que projecten des de la part alta quan els toca el sol Ser que també se'n veuen a cases particulars, d'aquelles que tenen solera.

00:35:05: Però quan el Dani Grau em va dir... que a Canet s'els mengen de entrada en va explotar al cap.

00:35:11: Que som faquils?

00:35:12: A Canet de Mar o què?

00:35:13: De seguida em va explicar que no, que els seus vitralls no són de vidre, que parlem d'un postre que tenien registrat perfectament digerible i que s'ha convertit en un regal per portar algú quan et convida a dinar u a sopar a casa i quedar molt bé.

00:35:28: Dani Grau, ben tornat al Rambla.

00:35:30: Gràcies a anar a un plaer

00:35:31: de ser

00:35:32: entreneu aquí amb vosaltres.

00:35:33: Dani, avui tu estàs acompanyat d'algú que els fa aquests vitralls que us mengeu?

00:35:39: I qui tens en tu?

00:35:40: Tenim el

00:35:42: Quim Campasol, un dels

00:35:43: mestres pastissers que els va posar en marxa.

00:35:46: Quim doncs benvingut al programa!

00:35:48: Moltes gràcies.

00:35:50: Gràcies per acompanyar-nos.

00:35:52: Escolta, la primera pregunta és obligada per a algú que no és de Canet de Mar?

00:35:57: Què són els vitralls de canet i d'on van sortir?

00:36:03: El vitrall és una peça rodona normalment fet amb una pasta de manteiga, amb uns forats, amb gelatina de colors... perquè semlin els vitrells de Domènec i Montení.

00:36:20: D'on ve, això?

00:36:21: Mira... Això era en el dos mil d'os.

00:36:25: En el més abans les noies que hi havien a la casa museu varen anar al fitur.

00:36:29: I com van tornar, va dir, estres, és que els de Canet no tenim res!

00:36:34: Doncs, escolta'm, fem una trobada dels pastissers i em parlem, que nosaltres ja ens trobàvem un cop l'any..., i cada any veiem l'anys veient que hauríem de tenir alguna idea i resulta que la idea aquesta no sortia.

00:36:45: Bé, vam fer la reunió i en aquella reunió arriba Joan Riera un dels companys i diu... Eps, nois!

00:36:53: Aquesta nit ho he somiat.

00:36:55: Però què conya ets somiat, Joan?

00:36:57: Diuen, mira, agafem una massa de té bona de manteca i fem els forats si posem gelatina de colors intentem imitar als vitralls d'endument aquí a Montaner personatge que canet té molta importància.

00:37:12: Hòstia tu, què dius

00:37:13: ara?!

00:37:14: Vinga, ja hi vam ser-hi.

00:37:16: L'endemà vam començar a fer proves... Llavors ara hem trobat un balló i llavors el que vam fer va ser donar una setmana a les tardes ens trobaran tots els pastissers que eren buits de colla amb un obrador i allà tots jo s'hi faig això i jo s's faig allò.

00:37:33: I al vintidós de setembre de l'any two mil dos es va fer la presentació oficial dels vitrells de Canet Una qüestió

00:37:41: Digues, digues.

00:37:43: No

00:37:43: és ben bé un postre perquè nosaltres aquí no estem acostumats quan menjem a prendre postes de galetes això pel cafè, pel té, per la tarda, pel dematí després d'esmorzar Bé, més per aquí que no pas per un postre.

00:38:02: Doncs rectificació feta... Escolta-m'hi, són cent percent originals de Canet o els heu acabat compartint amb altres municipis que te meten en la tradició podernista?

00:38:11: No, això s'ha fet oficial a Canet de Mar és una peça, vull dir, nosaltres aquí, a més a més se'n diuen vitralls del Canet El que passa també, que és una cosa curiosa i és que a Canet tenim uns vitrallers... ...que fan els vitralls que alimenten l'esperit.

00:38:32: I als pastissers que fem uns vitraells que alimentem el físic.

00:38:43: Així va venir i així està la qüestió i llavors amb els anys això diríem que ha anat evolucionant dels vuit, que eren en aquest moment en quedem dos.

00:38:54: La gent ens hem anat jubilant jo perquè a casa tinc el meu fill que ha continuat, que és la tercera generació i després dels que van començar aquella època doncs queda l'Eduard del Dina, que ell continua amb els vitalls.

00:39:10: Doncs Quim

00:39:11: també

00:39:13: tenim clar

00:39:14: que...

00:39:15: Bueno,

00:39:16: quins ho tenen?

00:39:18: Quin gust tenen?

00:39:20: Home, a veure.

00:39:21: La qüestió... Jo el que més hi ha costa perquè una pasta d'aquelles deneses de mantega seria això.

00:39:31: És el que m'és a costa.

00:39:33: Sí, perquè és un producte amb molta mantega.

00:39:36: Li hauria agradat la regna de claterra.

00:39:39: Això segur!

00:39:40: Segur!

00:39:41: Sí, sí, sí.

00:39:43: Escolta'm, Quim i aquests vitralls tenen marca registrada,

00:39:46: eh?!

00:39:47: Sí, si.

00:39:48: Això va passar una cosa, feia molt poc que em havien fet la presentació i un company meu.

00:39:55: Em va venir a veure'n i em va dir, escolta'm, jo li vaig fer una mi, que es dediquen a buscar coses en concret, que ells després això em fan la reserva... I si es fa famós llavors et reclamen els diners.

00:40:11: Doncs això és el que hem de fer a nosaltres.

00:40:14: I per tant, els van patentar aquell any... Si ara ja en portem vint i cinc anys, vull dir, continuen patentats.

00:40:22: I fora de Canet se'n poden comprar?

00:40:24: Jo aquí a Barcelona em puc tuvar o

00:40:25: no?,

00:40:25: he de venir fins aquí!

00:40:26: No,

00:40:26: no, no.

00:40:27: Això és que més a més passa una cosa..., no és una qüestió industrial.

00:40:32: És ben bé unes peces que es fan absolutament artesanes de pastisseria

00:40:39: I escolta, Quim.

00:40:40: Què s'accent el creador d'una tradició gastronòmica?

00:40:45: Perquè després de veinte i cinc anys de vitralls ja deu poder dir que això és gastronomia típica de canet de mar no?

00:40:53: Sí, sí, no, això és... A més a més en diem-ne que la gent de Canet els han donat una gran cosa a la mà perquè per exemple quan els alumnes d'aquí van fer Erasmus per Europa o a la Xina, que aquí que n'hi ha, aquests tots passen per la pastisseria a comprar un vitrall per poder-lo portar en la casa on tens el llot gerant quan siguin amlarasmos.

00:41:19: Clar, perquè més a més amb la recepta... O la referència que ens ha donat el Dani de les galetes d'aneses això aguanta una miqueta, no?

00:41:27: No és un braç vegetant o crema, diguéssim.

00:41:28: Sí, sí!

00:41:29: A veure, poden aguantar perfectament tres mesos, eh?

00:41:32: Molt bé.

00:41:33: En aquest aspecte no hi ha problema.

00:41:36: I sempre heu fet la mateixa recepta, o en algun moment heu fet variations.

00:41:40: No, sempre

00:41:41: la mateixes.

00:41:41: Quan t'explicava això del començament que teníem els problemes... A mi se'm va acudir per donar-hi un gust diferent de posar-li pòls d'enmetlla.

00:41:51: Boníssims!

00:41:52: Però el problema és que la pols d'emmeja dona multumitat.

00:41:55: Per tant, les pastes al cap de quatre dies ja eren totes com s'haguessin passat, quizà...

00:42:00: I ho hauríem

00:42:01: de canviar.

00:42:02: Ara actualment hi posem peix de tronxa confitada

00:42:06: Quim, doncs... Ha estat un gust, mai més ben dit.

00:42:09: Ramblejar amb tu parlant d'aquests vitralls que t'he de dir que fan salivera.

00:42:13: Moltes gràcies per ser el ramble cincuenta-quatre i gràcies també al Dani Grau per convidar-hi.

00:42:18: Us demanarem

00:42:19: un vitrell.

00:42:20: Ostres!

00:42:20: Doncs ja l'esperem.

00:42:22: Una abraçada...

00:42:23: La única cosa que ens heu de dir quanta gent sou?

00:42:26: Doncs mira, calcula cinc o sis, no més.

00:42:28: Ah,

00:42:29: molt bé.

00:42:29: Molt bé.

00:42:30: Una braçala ben ambitraliada a tots dos i fins aviat.

00:43:03: T'ho vagi

00:43:10: bé, adeu-siau.

00:43:26: Adéu-sieu!

00:43:29: Com canta, Joan Rovira?

00:43:30: El riu hebre ve de molt lluny i no només a l'espai.

00:43:33: Allà del temps, la façana fluvia-lebrenca ha anat deixant de tradicions i festes la seu allera... i marcan els pobles que m'ha vendell com mora d'hebre.

00:43:52: Allí s'hi celebra anualment a finals d'agost durant la festa major, la festa del riu!

00:43:57: la festa fluvial viva més antiga de Catalunya i un model de patrimoni cultural en què l'esforç físic, la tècnica i la memòria col·lectiva es transmeten entre generacions.

00:44:13: Recentment el govern ha declarat com a festa tradicional d'interès nacional i ha inscrit al catàleg del Patrimoni Festiu de Catalunya i és que la festa del riu està íntimament relacionada amb les activitats que s'hi realitzaven, i les relacions de la població amb l'Ebre.

00:44:29: Es tracta de deu dies de festa en una gran diversitat d'actes... que tenen com a protagonista l'ebre i el transport fluvial que durant segles s'ho va realitzar.

00:44:39: I per conèixer-la millor hem entrat a l'Ajuntament de Moradebre on Ferran Roca, tècnic de cultura ens n'ha donat més detalls.

00:44:54: El riu, el riu que passa entre les dos mores.

00:44:58: Un riu... que servia per a moltes coses tant com per la navegació dels llavuts que pujava i baixava en mercaderies, la gent anava a rentar al riu.

00:45:08: Les dones anaven a renta al rió, es pescava, els peixers que es pescava es menjaven.

00:45:15: Era una part molt important de la població I a nivell festiu, se van instaurar les curses.

00:45:22: Les curses de les embarcacions típiques d'aquí de Moradebre que nosaltres anomenem Moletes.

00:45:27: Hi ha tres llocs que ja venen en pontona i altres lloc es diuen Llegut... Però nosaltres diem Moleta.

00:45:34: Llavors la carrera de Moletes, aquesta que tenim documentada des del mil vuit ses noventa nou, era dintre de la festa major i hi havia molta rivalitat molt de rivalitat, perquè inclús venien marcacions d'altres poblacions com Mora la Nova o Fliix.

00:45:52: Llavors hi havia sempre aquella petita rivalitat que feia que la gent anés a l'abord del riu o a veure la festa al riu el dissabte... El dissabtes de la festa major.

00:46:14: Com ha explicat Roca?

00:46:16: La referència documental més antiga de la festa és del six de setembre, de mil vuit cinc noixant a nou al diari i els debates en què s'esmeten les regates com a part de la Festa Major.

00:46:26: Fins el dos mil nou, la festa va tenir pocs canvis La seva estructura era bàsicament de cercàvila de les autoritats, sempre acompanyades per la banda de música des del ajuntament fins al debat del moll del riu.

00:46:38: Tot seguit s'iniciava l'activitat de la cursa d'anotació que travessava l'Ebre i a continuació es duien a terme les curses de piragües i la curse de muletes, està darrere com a activitat central.

00:46:50: Finalment hi havia la solta d'Ànex del Riu, que posteriorment van ser substituits pèrànecs de plàstic i per llançament de cindres i melons

00:46:58: Els començaments del segle XX eren una festa molt important, com que et dic no havia massa cosa més.

00:47:04: La gent baixava a l'hora del riu i allà passaven la tarda... Hi havia activitats de tot tipus per a nens, per a adults, hi havia el pal en sabonat... Hi havien moltes activitets més ludiques i menys competitives.

00:47:18: Llavors va haver una època que la cosa es va estancar i es feien les activitats clàssiques, i ja està.

00:47:26: I la gent no estem parlant de que la gent avui en dia té Netflix o internet... Hi ha molts inputs que et poden distreure per anar a veure una cosa tradicional i vas a veure coses potser més modernes a la part del poble

00:47:41: l'espai de celebració es concentra bàsicament a la façana fluvial, o morengues i visitants que retroben amb la història dels cirgadors i altres elements singulars com les moletes, el so del cor marí o la destreza en la navegació tradicional.

00:47:55: El dos mil nou es va iniciar una tasca de recuperació important de la festa i es va introduir el concurs de cirgadores de l'Ebre en què els participants porten la vestimenta tradicional de l'ofici.

00:48:17: La paraula seria completar, perdonar-li un sentit més ampli.

00:48:23: Llavors vam planificar que no només hi hauria la part que existia, que era la part de curses... i la part més festiva, sinó que també hauria una part més cultural.

00:48:34: I completaríem en diferents xerrades de relacions amb el riu sobre els calafats o les moletes, sobre els llaguts, sobre espasos de barca,

00:48:43: sobre

00:48:43: les curses de piraues tradicionals, sobre instruments que es feien servir en aquella època... Llavors s'han anat completant en diferent xerrades en diferents tallers, d'indumentària, del cor de llaguté que és l'stecara gol que es feien servir als patrons del Llegut.

00:49:03: Diferentes activitats exposicions que s'han fet visualitzar fotografies antigues de diferents aspectes de la vida al riu antic.

00:49:16: Com que hem complementat tota la part que hi existia més concerts, pels nits, més exposicions, més xerrades i més tallers.

00:49:24: Al final has devingut que per exemple en Guan durant deu dies hi ha hagut treinta-cinq activitats relacionades amb la Festa del Riu.

00:49:33: La festa del riu, la tradicional és el dissabte a la tarda però vuit dies abans ja comencen a fer activitat relacionada amb l'història o amb la cultura del rió

00:49:48: El dos mil vint i quatre, la festa va ampliar a la seva dorada i va augmentar el nombre d'activitats.

00:49:53: Ha passat a estar cada cop més desligada de la festa major... i s'ha convertit en una festa pròpia reconeguda més allà de les terres del Ebre.

00:50:01: Actualment gaudís d'una gran vitalitat gràcies també als noves generacions.

00:50:09: La joventut de Mora d'Ebre i Roda Lies ha cregut amb la Festa del Riu Veus que en guany hi havia molta gent jove, gent joves que participava a les curses.

00:50:23: Per exemple la meva neboda té uns anys i ha començat en guanya a remar.

00:50:30: És un esport dur, no és fàcil... Hi ha molta gent jove que van allà baix, se relacionen entre ells, parlen del riu i hi ha gent que diu això és molt interessant perquè t'adones que interessa la gent joven.

00:50:45: Moltes entitats culturals del poble també participen com els diables, que tiren petardos... Un petit castell de focs, els gallers, els gegants...

00:50:56: Els diversos actes de la festa estan organitzats per l'Ajuntament de Moradebre, el Club Nàutic, el Centre d'Estudis de la Rivera-Debre i la Federació Catalana de la Cultura i el Patrimoni Marítima Influvial.

00:51:08: I content com a assenyalat roca amb la col·laboració i participació d'entitats locals.

00:51:14: Així doncs, La Festa del Riu no és només un esdeveniment ludicoesportiu sinó també un referent a la base nacional pel seu rigor històric i etnològic, i la seva capacitat d'adaptació.

00:51:38: Bon dia, rambleros i ramblers!

00:51:42: Com esteu?

00:51:43: On va aquest canvi d'hora?

00:51:45: És bèstia,

00:51:46: eh?,

00:51:46: xacar-vos pel matí que quasi seré colsol... Pots veure-ho per la nit, que divertit.

00:51:52: Soc l'Òmicael García del Celler de la Gravera.

00:51:57: I res, mira, aprofitant que finalment A les terres de Lleida ens van acabar creient entre sixanta i vuitanta litres, depenent de la zona.

00:52:08: Doncs estem aprofitant que ara que ja estem en lluna descendent... ...i amb lingüe, estem aprofiten que fèiem treball de sol.

00:52:20: És important a sobre aprofitem els dies arrel, que així us expliquem un dia amb el calendari Biodinàmic de Maria Tunn Superinteressant, cada vegada tenim més coses per explicar-vos.

00:52:33: Però ara el que estem fent és aquest treball de sol.

00:52:36: Ara mateix estem passant un descompactador... Que ni diem veu la titula eh!

00:52:42: Un piruló molt gran i que passa a tallar la terra com si fos mantéga perquè té un perfil molt finet I d'aquesta manera no canvia els oritzons del sol, no éixer que la terra simplement va tallant com si fossis mantégga Els horizons continuen, o sigui els extractes de la viña i de la terra queden al mateix lloc perquè a la part dels envellables materiales gònics que a la parts de baix.

00:53:07: I d'aquesta manera passa batallant... i això que ens serveix per que quan tornen a haver tres pluges l'aigua coli fins al fons del tot i no se'n vagi per escorrentia superficial.

00:53:19: Així que les viñes de secar que nosaltres tenim aquí penseu que això és el Far West i és una zona semi-desèrtica, realment.

00:53:30: I llavors el que fem és aprofitar el cent per cent d'aigüe i nosaltres estem en una fila de coberta vegetal i unes filas sense cobertes i és en aquesta en què estem passant a la titola perquè quan plogui l'aigué col·li fins allà.

00:53:44: Bueno, espero que us acabi de acostumar amb aquest canvi horari.

00:53:48: Un abraçada Ramles i Ramleres!